pràctica scada_citect

________________________________________

PRCTICA 3

SUPERVISI AMB CITECT

________________________________________

OBJECTIUS

Lobjectiu daquesta prctica s saber crear i utilitzar un scada per fer la supervisi del

procs que sha automatitzat prviament. Des de cada lloc de treball es podr seguir el

procs de fabricaci de peces que hi ha en el laboratori grcies a que els autmats i els PCs

estan connectats a travs de la xarxa dethernet.

1. SCADA Un SCADA (Supervisory Control And Data Acquisition, o Control de Supervisi i Adquisici

de Dades), s un conjunt daplicacions que permeten monitoritzar, supervisar, gestionar,

controlar i interactuar amb un PLC i lautomatisme que controla.

Generalment una aplicaci SCADA est composta per una interfcie HMI i un mtode de

comunicaci ja sigui interna o externa al sistema SCADA. La interfcie HMI (Human-Machine

Interface) permet crear pantalles i grfics que permeten identificar fcilment els elements de

lautomatitzaci a supervisar duna forma amigable. El mtode de comunicaci s

lencarregat dassignar i interrelacionar les variables usades a lSCADA i les variables de

lautmat que controla el procs.

LSCADA que sutilitza en aquest projecte s el Vijeo Citect v7.20 de la casa Schneider

Electrics. En iniciar lSCADA Vijeo Citect sexecuten tres aplicacions: lExplorador, per la

configuraci general del projecte; lEditor de Projecte, per la entrada de dades i lEditor de

Grfics, per construir les interfcies grfiques.

Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 1

1.1. CREACI DUN PROJECTE CITECT I CONFIGURACI INICIAL Primerament shan de configurar diferents parmetres que permeten la comunicaci amb

lautmat a travs del driver PSDIRECT.

Aquesta versi del Vijeo Citect treballa amb clsters, que es podria definir com a un conjunt

de processos relacionats amb un element a supervisar, per exemple, un autmat. Al treballar

aix, Vijeo Citect permet treballar en un sol projecte amb diversos clsters cada un dels quals

podria representar un autmat en una xarxa de varis autmats.

Aix, en lExplorador Citect es crea un nou projecte i en el quadre de dileg de nou projecte

que apareix, sassigna un nom al projecte, una petita descripci i la localitzaci on es crear

la carpeta amb el nom del projecte i que contindr tots els arxius creats necessaris per poder

fer funcionar lSCADA que es va desenvolupant.

Per cada projecte Citect, shan de definir, abans de tot, alguns parmetres interns per poder

gestionar-lo: el clster (o clsters), el servidor de xarxa (que s la computadora on correr

lSCADA), les alarmes, els informes i les grfiques de tendncia.

A la carpeta Comunicaciones del projecte (figura n 1) hi han els icones dels parmetres

que shan de configurar. El primer s el clster o grup al que sassociar les variables,

pantalles i codis que posteriorment es crearan; aix que es clica a Grupos on es posa

Cluster1 com a nom.

Figura 1. Carpeta Comunicaci de l'Explorador de Projectes

Figura 2. Configuraci Cluster.


Figura 4. Configuraci Servidors d'Alarmes, Informes i Tendncies

Figura 5. Configuraci Servidor E/S

Seguidament, a Direcciones de Red (figura 3), sespecifica la direcci del pc que treballar

com a servidor on funcionar lSCADA, per exemple lordinador del procs de mecanitzat

que t ladrea IP 84.88.129.105. A aquesta direcci se li associa Servidor com a nom.

Es defineixen els servidors dalarmes, informes

(Reportes) i tendncies (figura n 4). Aquests

servidors seran els encarregats de guardar les

dades que es puguin generar de cada apartat:

les alarmes que es puguin activar durant el

monitoreig de lSCADA ja siguin generades per senyals de lautmat com per les que es

puguin programar internament a lSCADA, els informes que recolliran i resumiran les dades

especificades i les tendncies, s a dir el seguiment del valor dalgunes variables al llarg del

temps.

Aquests servidors tenen tres camps a

configurar: el nom del grup o clster al qu

pertanyen (Clster1), el nom del servidor

(Alarmes, Informes i Tendncies; aix

sidentificaran amb claredat), el nom del

servidor de xarxa a on funcionaran (Servidor) i

el mode de funcionament (Primary).

Els tres passos que configuraran la comunicaci amb el driver PSDIRECT i per

tant amb lautmat sn: el servidor dentrades i

sortides, el port de comunicaci i el dispositiu

dentrades i sortides. Com en els altres casos,

el servidor dE/S (figura n 5) englobar les

diferents dades que configuraran la

comunicaci. Els tres camps a cumplimentar

sn el nom del grup a qu pertany (Clster1),

el nom de servidor E/S (IOServer1) i la

direcci de xarxa del servidor de treball, s a

dir, el PC des don funciona lSCADA

(Servidor).

Figura 3. Configuraci Direcci Servidor


Pel port a travs del qual sha de comunicar

lSCADA, en el cas que es treballi amb el

driver PSDIRECT, noms cal especificar

PS_PORT com a nom del port i 0 com a

nmero de port (figura n 6). La resta de

camps shan de deixar en blanc.

Finalment, el dispositiu

dentrades i sortides, que s qui

realment establir comunicaci

entre lSCADA i el driver

PSDIRECT (figura n 7).

El nom del dispositiu dE/S ha de coincidir amb el nom posat al camp Device Name en el

driver PSDIRECT (en aquest cas S7PLC). De nmero de dispositiu es posa 1. La direcci a

la que ha de treballar el dispositiu, al treballar amb PSDIRECT, sespecifica com a

S7;ETHERNET, aix entn que la comunicaci sestablir a travs dethernet. En el cas

que fos connexi directe amb el PLC a travs del port srie, shauria despecificar com a

S7;MPI. I com a nom del port, es selecciona el port que sha configurat en el pas anterior.

Vijeo Citect permet treballar amb diferents nivells de seguretat, els usuaris assignats els

quals podran accedir a aquelles parts de lSCADA en funcionament a les qu els ho

permetin els seus privilegis. Aquests nivells de seguretat poden ser establerts localment per

lSCADA o lligats a grups o usuaris del sistema Windows amb qu es treballi. Per defecte

sha de definir un administrador de seguretat amb plens privilegis i accessos. Per configurar-

lo localment, a travs de lEditor de Projectes, es clica a Sistema i Roles, que sn els que

marcaran els diferents nivells de seguretat, i en el quadre de dileg que apareix, es colloca

Administrador com a Nom de Rol, el Nom de Grup de Windows es deixa en blanc (si es vol

vincular a un usuari de Windows, sespecifica aqu), com a Privilegis globals sanota 1..8,

que voldr dir que aquest rol ha sigut configurat amb els mxim privilegis de seguretat.

Figura 6. Configuraci del Port de comunicaci.

Figura 7. Configuraci Dispositiu E/S


Amb aquestes configuracions ja es t el projecte preparat per establir comunicaci i tenir els

diferents servidors de dades necessaris a punt per gestionar-les i funcionar correctament.

1.2. NOVES MARQUES I TAGS Abans de comenar a generar els grfics caldria comentar que, degut a qu lSCADA no

permet actuar directament sobre les sortides Q de lautmat, al programa realitzat amb

lSTEP 7 Micro/Win se li han de crear una nova srie de marques internes M situades a les

sortides de forma que lSCADA actu sobre elles i aquestes activin la sortida corresponent.

Aquestes noves marques internes tenen com a nom el mateix nom que la sortida a la qu

corresponen amb una S al davant. Per exemple com a la taula n 1.

SBaixa_Taladre M8.0 SAnar_Pina_Cinta M9.3 STaladrar M8.1 SAnar_Pina_Plat M9.4 SPujar_Taladre M8.2 SObrir_Tanca M9.5 SHPeaBona M8.3 STancar_Tanca M9.6 SHPeaDolenta M8.4 SMarxa M9.7 SM2_Xuclador_a_Esq M8.5 SBaixaComprovant M10.0 SBaixaXuclador M8.6 SGirPlat M10.1 SActiva_Xuclat M8.7 SBaixaPina M10.2 SPujaXuclador M9.0 STancaPina M10.3 SM2_Xuclador_a_Dreta M9.1 SCinta1 M10.4 SPara_Xuclat M9.2 SCinta2 M10.5

Taula 1. Noves marques M per l'SCADA

Quan es cren les pantalles

grfiques, shaur de vincular

els diferents smbols i botons a

les entrades i sortides de

lautmat. Aix es realitza a

travs dels anomenats tags,

que no sn res ms que les

etiquetes o variables que utilitza

lSCADA. Els tags de lSCADA

que sutilitzen en aquest projecte sn de dos tipus: els tags de variables i els tags de

tendncia. Els tags de variables sn els que es vinculen a les I/O de lautmat, i tal com

mostra la figura n 8 se li dna un nom representatiu, se lassigna al Clster al qu pertany,

el dispositiu dentrades i sortides a travs del qual es comunicar amb lautmat per saber

lestat o valor de la variable, la direcci de la variable que es vol llegir i el tipus de dada de la

Figura 8. Exemple de Tag de Variable.


variable. En aquest cas la figura n 8 mostra la variable XucladorPosCinta, s a dir el sensor

que detecta quan el bra xuclador es troba situat a sobre la cinta transportadora i que

correspon a la entrada I3.3. Al ser una entrada (igualment si fos una sortida) el tipus de dada

s digital, es tracta dun bit. Suposant que fssim servir dos comptadors C0 i C1 per

acumular peces bones i dolentes, el tipus de dades que sels assigna s INT, ja que sn

nmeros enters (integers). Aix que shan dentrar les entrades i sortides de lautmat, i les

marques internes M.

Un tag de tendncia serveix per estudiar el valor duna variable al llarg del temps, ja sigui a

intervals regulars de temps o quan succeeixi un event. Normalment un tag de tendncia

guardar les dades generades al disc dur pel seu posterior anlisis i pot anar associat a una

grfica per visualitzar les variacions daquesta variable.

La figura n 9 mostra la configuraci

de la variable de tendncia associada

al comptador de peces bones. Se li

dna el nom de TendPecesBones, per

identificar ms fcilment quan es

treballi amb aquesta variable i

sassocia al Clser1 que s el clster

amb el qual treballa lSCADA. Al camp dexpressi sha dindicar la variable o expressi de la

qual es vol tenir la tendncia, si noms s una variable (com s aquest cas) noms cal

collocar la variable (Contador2); en el cas que fos una expressi (per exemple la diferncia

entre peces bones i dolentes o el percentatge de peces bones o dolentes detectades)

sescriuria lexpressi.

Els tags de tendncia poden ser de tres tipus: devent, peridics o event peridic. En el cas

dels comptadors, es selecciona el tipus event ja que es vol que adquireixi el valor cada cop

que canvia.

Figura 9. Exemple de Tag de Tendncia.


1.3. CREACI DE PANTALLES GRFIQUES I ELEMENTS UTILITZATS

Es dissenyaran quatre pantalles a travs de leditor grfic: una pantalla que contindr la

simulaci grfica de la maqueta durant el funcionament automtic normal de tot el procs;

una segona pantalla per actuar o supervisar tots els elements de la maqueta un a un, a

mode de comprovaci manual; una pantalla per la gesti dalarmes que es puguin generar

durant el procs i una ltima pantalla que mostrar les grfiques que la simulaci pugui

generar.

En el men Archivo es selecciona Nuevo, apareixent

una finestra emergent on es selecciona que es vol

crear una pgina nova (figura n 10). Una plantilla

serviria per crear un estil de pgina propi per utilitzar-

lo en diferents pgines. Un smbol s una

representaci grfica de qualsevol element que pot

representar des de motors a, vlvules, cilindres,

fletxes, icones de sistema, plc

Apareix un nou quadre de dileg

(figura n 11) on es seleccionar la

plantilla Normal de lestil

tab_style_1. Sutilitzar aquest

mateix estil en les quatre pantalles

a crear, aix shomogenetza els

colors, fons. Al guardar aquesta

nova pgina es selecciona que la

guardi en el nostre projecte.

Un cop a la pantalla, a travs del men deines (figura n 12) sinseriran els diferents

botons i smbols que conformaran la simulaci de la maqueta. Aquest men deines

consta de varis icones (desquerra a dreta i de dalt a baix): dibuix a m alada, lnea

recta, rectangle, ellipse, tub, text, nmero, bot, grup de smbols, tendncia, objecte

Cicode, Enganxar Smbol, Enganxar Geni, ActiveX, Analista de Processos, Control

dIntercanvi de la base de dades, Pelco Camera Viewer Control i Porta de Xarxa

Vijeo.

Figura 11. Tria del tipus de pantalla.

Figura 10. Elecci nou element Editor Grfic.

Figura 12. Men d'Eines


Daquestes eines shan dutilitzar: text per retolar indicadors, els cartells numrics per indicar

valors, els grups de smbols que permet crear animacions seleccionant varis smbols de la

biblioteca, enganxar smbol per elements grfics sense animaci i analista de processos que

crea grfiques al llarg del temps de les variables de tendncia que se li assigni.

A travs de la biblioteca de smbols de lSCADA es poden collocar cintes transportadores.

En ser noms smbols aquestes cintes sn esttiques, es simular el transport de la pea

des del bra pina al xuclador a travs del moviment dun element que representaria

aquesta pea.

Amb leina de Grups de Smbols es

colloquen varis leds que simularan

diferents sensors de la maqueta. A

les propietats del led (figura n 13) es

selecciona que lanimaci ser

activat/desactivat, els colors del led

quan est actiu i quan est

desactivat, i que el smbol sactivar,

en aquest cas quan el sensor

corresponent doni senyal. Aix, a la

pantalla de simulaci de la maqueta o la comprovaci, aquest led canviar de color cada

cop que lSCADA llegeixi que el sensor de Broca Avall dna senyal.

Sha de tenir en compte que alguns sensors sn normalment tancats, aix que quan detecten

pea passen a no donar senyal, com ara els sensors de barrera repartits per les cintes, aix

que al associar el tag daquests sensors a lactivaci del smbol de led corresponent,

lactivaci sefectuar quan el tag del sensor sigui 0, no 1.

Per facilitar la identificaci dels sensors shan de collocar textos amb el nom del sensor a

qu correspon. Per exemple un sensor

com mostra la figura n 14, quan el

sensor de est actiu, el text mostrar la

cadena Tanca Tancada, i quan el

sensor de no dna senyal, per tant la

tanca est oberta, el text a mostrar

ser Tanca Oberta.

Figura 13. Associaci d'un led amb el sensor.

Figura 14. Configuraci d'un multitext.


Figura 16. Propietats d'un bot.

Un altre exemple seria utilitzar dades

analgiques, com per exemple

comptar peces bones i dolentes,

utilitzant dues etiquetes numriques.

En les propietats daquests dos

registres numrics el camp

dexpressi numrica sha associat a

les variables analgiques Contador 1 i

Contador 2, aix mostraran els valors

de peces bones i peces dolentes.

Un altre element utilitzat sn els

botons, per exemple per comprovar en

mode manual si un actuador funciona.

En les propietats dels botons (figura n

16), a la pestanya dentrada es pot

seleccionar que el bot actu en tres

situacions, Arriba, quan el bot es

deixa de prmer, Abajo, quan es prem

i Repetir, que lordre sexecuti

contnuament. Per simular un polsador

de marxa des de lSCADA, en el

quadre de text de Abajo comando es colloca SMarxa=1, per si es deixa aix, al clicar el

bot i deixar anar, el bit de SMarxa sempre quedaria actiu a 1 (llavors seria un interruptor),

aix que tamb es selecciona lacci de Arriba, on es colloca la sentncia SMarxa=0.

Figura 15. Numrics


Daquesta forma quan es prem el

bot sactiva la marca

corresponent, per quan es deixa

danar, el bit torna a quedar a 0.

Per poder simular la pujada o

baixada dun bra xuclador, es

poden crear dos smbols un per

lestat de la ventosa amunt i un per

lestat de la ventosa avall.

Collocats un sobre laltre, es juga

amb la visibilitat de cada smbol. A

les propietats de cada smbol (figura

n 17), a la pestanya Visibilidad de lapartat Aspecto, en el requadre Oculto Cuando,

sespecifica, per exemple pel smbol de la ventosa avall, estigui ocult quan el tag que

correspon a la sortida que fa baixar el xuclador sigui 0, mentre que el smbol de la ventosa

amunt estigui ocult quan aquesta variable sigui 1.

Per crear una animaci de

moviment, es poden crear varis

smbols grfics que representin

diferents posicions del moviment

a simular. A travs de vries

marques internes (Posici1,

Posici2, Posici3 ...) que el

programa del PLC vagi activant a

mesura que es produeixi el

moviment a cada posici, aniran associades a cada representaci, de forma que quan la

maqueta real assoleix aquesta posici es mostri la representaci grfica corresponent a

lSCADA. Igualment per facilitar la visualitzaci es poden afegir fletxes que representin

quatre smbols creant la illusi de moviment. Aix es pot aconseguir inserint un grup de

smbols a sobre el panell, (figura n 18) que representen una posici de la fletxa giratoria al

llarg de lanimaci. Aquesta animaci sactivar quan un tag sigui 1.

Figura 17. Simulaci pujar i baixar ventosa.

Figura 18. Creaci d'una animaci d'un grup de smbols


Figura 19. Editor Cicode

1.4. EDITOR CICODE, FUNCIONS I EVENTS

El codi Cicode, s un llenguatge de programaci propi del Vijeo Citect, molt semblant al C o

al Basic. Permet crear funcions que donen ms prestacions i funcionalitats com per exemple

mostrar historials, cridar aplicacions externes, mostrar missatges a la pantalla,...

Leditor Cicode (figura n 19)

present al Vijeo Citect, ajuda a

lhora descriure i editar

funcions en codi Cicode, ja

que com altres IDEs o entorns

de desenvolupament integrat

per programaci, resalta les

instruccions prpies en

diferents colors per facilitar-ne

la identificaci i subsanar-ne

qualsevol error de programaci

que es pugui generar a lhora

de crear les diferents funcions.

Es pot utilitzar leditor Cicode

per crear un seguit de funcions que creen unes animacions que daltra forma serien molt

ms complicades de crear. Sobretot pensades per crear animacions de moviments lineals

delements, ja que no es pot associar aquest tipus de moviment a un element amb una

variable tipus digital com les que tracta lSCADA que sest desenvolupant.

Aix, es poden fer funcions que moguin les peces per sobre de les cintes, pel moviment

horitzontal del bra xuclador, per baixar la broca , etc.

Lestructura de tota funci sempre s la instrucci FUNCTION, el nom de la funci (amb

possibles parmetres que pugui passar o rebre entre parntesis), la declaraci de les

variables internes que pugui utilitzar, les instruccions pertinents i una instrucci END que

marca la fi de la funci.

FUNCTION MouPeca() INT X; INT Y; DspAnGetPos(533,X,Y); WHILE Cinta1=1 AND X>171 DO


DspAnMoveRel(533,-40,0); DspAnGetPos(533,X,Y); SleepMS(100); END END La funci MouPea simula el moviment duna pea mecanitzada que la pina deixa sobre la

cinta 1 per sobre daquesta cinta. Es creen les dues variables enteres X i Y que guardaran

les coordenades de la pea i es llegeix la posici inicial de la pea a travs de la instrucci

DspAnGetPos. Les instruccions que actuen sobre els elements grfics, generalment

necessiten com a parmetre el qu lSCADA anomena nmero de punt danimaci, que no

s res ms que el nmero identificatiu que assigna lSCADA cada cop que sinsereix un

element grfic a leditor grfic. Per consultar aquest nmero identificatiu noms cal anar a

les propietats de lelement grfic en qesti i a la pestanya Acceso el camp Objeto AN

mostra aquest identificatiu. Aix, el valor identificatiu del rectangle que simula la pea sobre

la primera cinta transportadora s el 533. Un cop es tenen les coordenades inicials de la

pea, mentre la primera cinta transportadora estigui funcionant i no es trobi a sobre de la

segona cinta, la pea sha de moure, aix que es crea un bucle WHILE. Com que en la

primera cinta, el moviment s horitzontal i cap a lesquerra, per aix una de les condicions

de linstrucci WHILE s que la coordenada X de la pea ha de ser ms gran que 171

(coordenada a sobre de la segona cinta), si la pea arriba ser ms petita que aquesta

coordenada, es troba a sobre de la segona cinta, ja no compleix la condici per tant surt del

bucle WHILE i ja no mou ms cap a lesquerra. Per moure un smbol grfic, sutilitza la

funci DspAnMoveRel que mou el smbol el nmero de pxel que indiquen el segon

parmetre en X i el tercer parmetre en Y. Aix en aquest cas es mou la pea 40 pxels cap

a lesquerra cada cop que sexecuta aquesta instrucci. Es torna a llegir la nova posici amb

lordre DspAnGetPos() per saber si la pea ja ha assolit la segona cinta i sutilitza la

instrucci Sleep() que atura lexecuci de la funci durant els milisegons indicats entre

parntesis. En aquest cas SleepMs(100), atura la funci durant 100 milisegons o 0.1 segon,

aix fa que lanimaci vagi mostrant una nova posici de la pea cada 0.1 segon, velocitat

suficientment rpida per donar la sensaci de continutat a lanimaci. FUNCTION AvallBroca() INT Xb; INT Yb; DspAnMove(506,636,122); SleepMS(3000); DspAnMove(506,636,92); END


La funci AvallBroca(), sactiva quan en la maqueta real la broca baixa. En aquesta funci es

desplaa el grup de smbols del trepant a sobre el plat on figura que hi ha una pea en

espera de ser foradada. Sespera 3 segons, que s el temps que triga el taladrat i torna a

pujar el smbol a les coordenades que tenia abans. Com en casos anteriors, al moure el

grup de smbols daquesta forma, tamb es mou qualsevol tipus danimaci que tingus

associada.

Per cridar cada funci,

entren en joc els events o

esdeveniments. Els events

serveixen per activar una

acci com per exemple una

funci quan la condici que

tenen configurada es

compleix. Els camps a omplir

per configurar un event sn

(figura n 20): el nom de levent , el grup o clster al qu pertany, el temps o hora a la que es

vol que es dispari, el perode durant el qual es vol disparar levent, el disparador que ha

dactivar levent i lacci que ha de realitzar levent quan la condici del disparador es

compleix. Shaur dactivar cada funci de moviment abans definides quan sactiven

diversos sensors o sortides a la maqueta. Aix, en lEditor de Projectes, a travs del men

Sistema -> Eventos, shan de configurar els events necessaris, tots pertanyent al Clster 1

amb les seves condicions de dispar i accions com mostra la taula n.2.

Disparador Acci Cinta1=1 MouPea(); BaixaBroca=1 AvallBroca();

Taula 2. Events configurats

1.5. ALARMES, INFORMES I GRFICS DE TENDNCIA Les alarmes funcionen com els events, per en aquest cas en funci de la condici

configurada com a disparador apareix un missatge dalerta a la zona dalarmes i a la pantalla

dalarmes. Hi ha diferents tipus dalarmes: alarmes digitals (associades a variables digitals),

alarmes analgiques (associades a variables analgiques), alarmes de temps estampat

(alarmes amb un comptador associat per donar lhora cada cop que a condici de dispar

sactiva)... Les alarmes que shan dutilitzar en la prctica sn alarmes digitals ja que les

variables que puguin generar algun tipus dalarma a la qu estar atent sn tags digitals.

Figura 20. Configuraci d'un event


La figura n 21 mostra una

configuraci tpica. Se li dna

un nom a lalarma (al camp de

Tag dAlarma), el grup al qu

pertany (Cluster1), a la

descripci de lalarma es

colloca el missatge que vol

que es mostri quan sactiva

lalarma i el tag de la variable

que disparar lalarma. El camp

Nombre de la alarma serveix per associar lalarma a un dispositiu fsic extern. Lalarma

configurada a la figura n 21 sactiva al activar-se la senyal de pea dolenta i mostra el

missatge dAtenci! Pea Dolenta detectada. a la zona dalarmes de la pantalla de

simulaci de la maqueta o al llistat de la pantalla dalarmes.

Un altre element til de lSCADA s la creaci dinformes que registraran, recolliran i

enllistaran les variables que es vulguin, per un posterior anlisis. Primer sha de crear una

plantilla dinforme (o reportes a lSCADA) amb un editor net com el Wordpad, ja que altres

processadors de textos poden inserir carcters especials de format que alteren invisiblement

la plantilla. Per exemple es pot fer una plantillatilla amb el wordpad amb les segents lnies:

INFORME COMPTABILITZACI PECES MECANITZADES Hora: {Time(1)} Data:{Date(2)} N Peces Bones: {Contador2:### EU} N Peces Dolentes: {Contador1:### EU} {Cicode} Prompt("Fi de l'informe") {End}

Aquesta plantilla es guarda amb el format rtf amb el nom planinforme.rtf. El qu hi ha entre

les claus {} sn codis que lSCADA entn que ha de collocar informaci a lhora de generar

linforme. El codi {Time(1)} fa que lSCADA insereixi lhora de generaci de linforme,

{Date(2)} insereix la data, {Contador2:### EU} fa que sinsereixi el valor de la variable

analgica Contador2 (variable que cont el valor del comptador de peces bones detectades

fins llavors) amb un format de tres dgits sense decimals. Les tres ltimes lnies fan que

aparegui un avs que sha finalitzat la creaci de linforme.

Figura 21. Configuraci d'una alarma digital


Creada la plantilla amb la qu es

generar linforme ara shan de

configurar diversos elements a lSCADA

per vincular-lo amb aquest informe. Des

de lEditor de Projectes sobre el quadre

Dispositivos que com mostra la figura n

22 es configura amb el nom dInforme1,

a Nombre de archivo es colloca la

direcci on es guardar linforme

generat i el nom de larxiu amb qu es

vol guardar aquest informe generat, es

selecciona que s tipus ASCII_DEV i a nmero darxius shi especifica -1. En el camp

Nombre de archivo hi ha el codi [RUN]:. Aquest parmetre indica que ha de guardar

linforme generat a la carpeta actual del projecte. El -1 al camp del nmero darxius indica

que noms ha de generar el mateix arxiu i sobreescriurel en cas que una cpia prvia ja

exists.

Igualment des de lEditor de

Projecte, es clica a Informes i

en configurem els diferents

camps (figura n 23). Com a

nom de linforme se li posa

Control_Informes, aquest

nom s el nom intern per

identificar linforme a dins lSCADA, no el nom de larxiu a generar ni de la plantilla. Com a

arxiu de formateig de linforme sespecifica el nom de la plantilla a utilitzar, i com a dispositiu

de sortida, Informe1, el dispositiu abans configurat.

Ja es t el sistema de generaci

dinformes apunt. A la pantalla de

simulaci de la maqueta, shi

afegeix un bot amb el text

Informe. A les seves propietats

(figura n 24), a la pestanya

Entrada a lacci Abajo

Comando es colloca la instrucci

Figura 22. Configuraci d'un Dispositiu dInformes

Figura 23. Configuraci Informes.

Figura 24. Bot per generar informes. Albert Figueras. Supervisi amb Scada Citect. 15

Report(Control_Informes), aix cada cop que es clica el bot, aquest genera linforme

corresponent.

En una de les pantalles grfiques dissenyades en lSCADA sha de mostrar els valors dels

comptadors de peces bones i peces dolentes en un grfic o peces emmagatzemades o

peces muntades etc. segons la maqueta en que es treballi, per aix veure com

evolucionarien aquests valors al llarg del temps en un procs continu real. Una de les eines

del men deines de lEditor grfic s una grfica de tendncies, que genera una grfica molt

simple de les variables de tendncia que se li assigni. Per aix s millor utilitzar el control

Process Analyst, que genera grfiques ms precises i amb ms possibilitats de configuraci

i eines destudi de les grfiques que es van generant.

Aix, es colloca un control

Process Analyst en la seva

pantalla grfica corresponent.

Accedint a les seves propietats

(figura n 25), es crea un panell,

que s la finestra on es generaran

les dues grfiques a la vegada.

Dins daquest panell (panel1) es

creen dues plumes, com

anomena el Process Analyst a

les grfiques. Una pluma

correspondr al valor dun comptador de peces bones (per aix se li posa com a nom

Bones) i laltre un comptador de peces dolentes (amb el nom corresponent de dolentes). A la

pluma Bones se li associa un color de lnea verd i a la pluma Dolentes el color de lnea

vermell.

Ara noms falta associar cada

pluma a la variable de

tendncia pertinent. A la

pestanya Conexin (figura n

26) es selecciona com a

servidor localhost, ja que les

variables de tendncie estan en

aquest mateix ordinador i no en

un servidor extern. Per introduir

Figura 25. Configuraci de les grfiques del Process Analyst.

Figura 26. Conexi dels tag de tendncia i les plumes.


la variable de tendncia al quadre de text corresponent, el format a seguir s: [Cluster al qu

pertany la variable].[Nom de la variable de tendncia], de forma que en aquest cas, per el

tag de peces bones s Cluster1.TendPecesBones i per les peces dolentes

Cluster1.TendPecesDolentes. En el mode de demanda es pot seleccionar que la grfica

mostri el valor mxim, el valor mnim, el valor promig i el valor ms recent. Ja que es vol

mostrar el valor del comptatge de cada tipus de pea, es selecciona que mostri el valor ms

recent. No cal clicar el checkbox de tendncia instantnia ja que noms cal que mostri el

valor quan el comptatge canvi i no que vagi mostrejant cada x milisegons.


2. REALITZACI PRCTICA. PANTALLES GRFIQUES

Shan de crear cinc pantalles amb leditor grfic: una pantalla de presentaci que apareix

quan sinicia lSCADA, una pantalla amb la representaci grfica i simulaci de la maqueta,

una pantalla per comprovar manualment les sortides i senyals dentrada, una pantalla per

llistar les alarmes que apareguin durant el procs i una pantalla amb les grfiques de les

variables de tendncia.

La pantalla de simulaci del procs de la maqueta, presenta una distribuci grfica que

representa la distribuci real de la maqueta (figura n 27)

Hi poden haver dos botons, un amb el ttol de Marxa que dna senyal a la marca interna

SMarxa a lautmat de forma que inicia el procs de la maqueta. Laltre bot servir per

generar linforme del nombre de peces bones i dolentes detectades fins llavors.

Figura 27. Pantalla grfica de la maqueta.


Figura 28. Pantalla grfica per comprovacions.

La pantalla titulada com a Comprovacions (figura n 28) serveix per supervisar element a

element les entrades i sortides de la maqueta sense seguir cap procs continu. Amb els

diversos botons sactua directament a les sortides de lautmat a travs de les seves

marques internes pertinents. Cada requadre agrupa els sensors i les sortides de cada part

de la maqueta.

En els rtols es pot utilitzar el sistema de multitext, s a dir, en funci de lestat dels sensors

pertinents, la frase que mostra s una o laltre: Xuclar Actiu o Xuclat Parat en el cas del

xuclador..


Figura 29. Pantalla grfica per les alarmes.

A partir de la plantilla Alarm al generar aquesta nova pantalla grfica, es crea una interfcie

que llista totes les alarmes que es van generant mentre dura el procs (figura n 29). A

diferncia de la zona inferior dalarmes de les altres pantalles, on noms es mostren els tres

ltims avisos, en aquesta pantalla es forma una llista dalarmes.

La figura n 30 mostra la

grfica resultant del control

Process Analyst, on es van

dibuixant les grfiques amb

els valors dels comptadors

de peces bones i peces

dolentes al llarg del temps. A

travs dels controls que

proporciona el Process

Analyst en temps dexecuci,

es pot alterar lamplitud de

leix Y, fer zoom a parts de

les grfiques, parar-ne el

seguiment, canviar el temps

de visualitzaci (s a dir quan deix X es vol veure), observar les grfiques generades altres

sessions (si sen guarda lhistorial), observar totes les plumes configurades o sols

seleccionades amb el checkbox corresponent a larbre dobjectes inferior,...

Figura 30. Pantalla grfica del Process Analyst


3. EL DRIVER PSDIRECT

Per comunicar lautmat amb lSCADA sutilitzar el driver dinterfcie directe PSDIRECT de

Citect. Aquest driver est compost per dues parts, una part back-end i una part front-end: la

part back-end s un servidor que obt les dades del PLC a intervals configurables i les posa

en la memria cache. La part front-end s la part que llegeix les dades de la memria cache

instantneament amb un retard 0 (ja que no ha danar a sondejar el PLC).

Daquesta forma soptimitza la velocitat de lectura ja que mentre la part back-end va

sondejant les dades en els intervals configurats, de manera que no ocupa excessiu ample

de banda de comunicaci, la part front-end no llegeix les dades fins que les necessita. El

sondeig de dades est completament deslligat de la velocitat a la qual els clientes lestan

demanant, cosa que significa que els clients no poden ofegar el servidor I/O amb peticions.

Aquest driver no treballa amb dades individuals sin que treballa amb grups o blocs de

dades amb un interval daccs configurats independentment per cada grup o bloc.

3.1. INSTALLACI I CONFIGURACI Segons el manual dusuari del driver els passos a seguir per installar-lo sn:

1.- Pas 1. Installa el driver front-end: es proporciona com un paquet dinstallaci de Drivers

CitectSCADA estndard, sols sha dexecutar el SETUP.EXE proporcionat i seguir

linstalador.

2.- Pas 2. Installa el driver back-end: sinstalla la versi per ethernet de la part back-end.

Hi ha un tercer pas per instalar el driver Siemens H1 ISO transport per noms s

necessari si no susa el protocol TCP/IP dethernet.

Un cop installades les dues parts del driver, sexecuta el Siemens Industrial Ethernet Driver

Configurator. En el cas que no es trobi cap accs directe a lescriptori i en el men Inici de

Windows, laplicaci es pot trobar a la carpeta dinstallaci de lSCADA Vijeo Citect. La

figura n 30 mostra com es presenta el configurador quan sexecuta.


Les opcions que tenen un paper important en aquest projecte sn: el quadre PLC Device

List llista tots els PLCs amb els qu es vol comunicar; Device Name s el nom que sassigna

a la configuraci i que ms tard servir per configurar el dispositiu dI/O al qu sha de

connectar lSCADA; PLC Type s una llista desplegable on es selecciona el tipus de PLC

amb el qu shaur de comunicar; Address s on sespecifica ladrea IP; Read TSAP

indicaria quin rack i quina posici ocupa la CPU al PLC amb qu ens volem comunicar; I/O

Blocs. Cada element de la llista del quadre PLC Device List guarda la seva prpia

configuraci.

En el cas del S7-200 amb qu es vol comunicar la configuraci adoptada s:

-Nom del dispositu: S7PLC

-Tipus de PLC: S7-200

-Descripci: Configuraci S7-200

-Adrea IP: 84.88.129.XXX

-Read TSAP: CP243 ( en el cas de lS7-200 el Read TSAP s CP243 ja que no compleix

amb el sistema de rack i slot, si fos un S7-300 per exemple, shauria descriure R=0;S=2

que en significaria que la CPU estaria situada al Rack 0 i lSlot 2.)

Els blocs de dades I/O amb els qu haur de comunicar-se el driver i que ms tard sern

requerides per lSCADA sn:

Figura 31. El configurador del driver PSDIRECT


-S0 a S199: dades del sistema per si es vol consultar alguna dada de lestat del PLC i el seu

funcionament.

-M0 a M10: marques internes de la zona de memria M del PLC a les que es vol accedir, ja

que sn les marques internes usades en la programaci del PLC.

-I0 a I4: els mduls dentrada installats al PLC i que es vol consultar (sha afegit un bloc

dentrades ms de les que realment hi ha per assegurar que llegeix realment totes les

entrades de la maqueta).

-Q0 a Q5: els mduls de sortida del PLC (igualment sha afegit un bloc de sortides simulat

de ms per assegurar que llegeix totes les sortides).

Un cop tota la configuraci est entrada, es prem licona Setup per confirmar que es

treballa en protocol TCP/IP i no en connexi en srie. Confirmat el protocol, es prem el bot

de Reload perqu carregui la nova configuraci al sistema i aix comenci la interacci amb

els diferents blocs de dades configurats. Alguns cops sha de clicar a la opci de Learn

Adressess del men Options per assegurar que carregui correctament la configuraci.


PRCTICA 3OBJECTIUSLobjectiu daquesta prctica s saber crear i utilitzar un scada per fer la supervisi del procs que sha automatitzat prviament. Des de cada lloc de treball es podr seguir el procs de fabricaci de peces que hi ha en el laboratori grcies a que ...1. SCADA

Un SCADA (Supervisory Control And Data Acquisition, o Control de Supervisi i Adquisici de Dades), s un conjunt daplicacions que permeten monitoritzar, supervisar, gestionar, controlar i interactuar amb un PLC i lautomatisme que controla.Generalment una aplicaci SCADA est composta per una interfcie HMI i un mtode de comunicaci ja sigui interna o externa al sistema SCADA. La interfcie HMI (Human-Machine Interface) permet crear pantalles i grfics que permeten identificar fcilmen...LSCADA que sutilitza en aquest projecte s el Vijeo Citect v7.20 de la casa Schneider Electrics. En iniciar lSCADA Vijeo Citect sexecuten tres aplicacions: lExplorador, per la configuraci general del projecte; lEditor de Projecte, per la entrad...1.1. CREACI DUN PROJECTE CITECT I CONFIGURACI INICIAL1.2. NOVES MARQUES I TAGS1.3. CREACI DE PANTALLES GRFIQUES I ELEMENTS UTILITZATS1.4. EDITOR CICODE, FUNCIONS I EVENTS1.5. ALARMES, INFORMES I GRFICS DE TENDNCIA2. REALITZACI PRCTICA. PANTALLES GRFIQUES

3. EL DRIVER PSDIRECT3.1. INSTAL LACI I CONFIGURACI

pràctica scada_citect

Documents