Historiografia

Pràctica 2Pràctica 2

L'Anglaterra Victoriana L'Anglaterra Victoriana (1837-1901)(1837-1901)

Andreu Fibla BatisteAndreu Fibla BatisteGrauGrau d'Històriad'Història

Tarragona, 17 Tarragona, 17 d'Octubred'Octubre de 2013 de 2013

Introducció: ContextIntroducció: Context

El que anomenen Anglaterra victoriana, situant-ho primer en el temps de regnat entre 1837 i 1901, durant bona part del segle XIX, fou no sols un poder reial (e imperial), personalitzat en la figura d'una de les monarques mes poderoses de la història: la reina Victòria del Regne Unit i d'Irlanda; si no que fou a mes, tot un model de societat, de cultura, de fer ciència, etc. I tot això, establint una determinada relació, o mes ben dit imposició, vers altres cultures i pobles en el seu moment. Ja que es durant el Regnat de la Reina Victòria, quan l'Imperi Britànic assolí la seva quota de control de territori global mes gran, imposant-se sobre altres pobles per a explotar els seus recursos.

L'extensió de l'Imperi Britànic al final del segle XIXL'extensió de l'Imperi Britànic al final del segle XIXComprenia 1/5 part de la superfície del planeta. Comprenia 1/5 part de la superfície del planeta. Font: Enciclopèdia Britànica. Font: Enciclopèdia Britànica.

Introducció: ContextIntroducció: Context

Depenent del moment o del punt de vista de diferents historiadors, Victòria fou una reina que porta una prosperitat inusitada per al Regne Unit. Per a altres, fou pura i simplement, una imperialista mercantil que conquerí a pobles per a esclavitzar-los i explotar les seves terres. Però quan sentim a parlar de “societat victoriana”, es molt mes que això. Es un model de societat dispar, on una minoria selecta explota a la majoria, i aquesta minoria, entraria dins el que anomenen “societat victoriana”. Una societat estricta i recta en la seva moralitat... però on la realitat era un altra. Però quina era la idea d'espai i la visió del món en aquest lloc i en aquest moment? Imatge satírica del poder anglès al segle XIX, com un Pop queImatge satírica del poder anglès al segle XIX, com un Pop que

domina sobre tots els continents. domina sobre tots els continents. Font: England-History.orgFont: England-History.org

L'Espai a l'Anglaterra VictorianaL'Espai a l'Anglaterra Victoriana

D'es d'una perspectiva victoriana, l'espai que tenen en compte per a la seva historiografia, estava sens dubte limitada per una visió molt etnocèntrica. Es a dir, per una visió de superioritat cultural... però també moral vers les altres cultures no occidentals. Al segle XIX existia la convicció ferma que la civilització occidental era la superior, la que serviria de guia per a un futur millor per a tota la humanitat, pel camí dels avenços científics i tecnològics, però també per la imposició de la cultura occidental vers els pobles endarrerits del món. Aquesta però, era la visió “moralista”.

Gravat d'una revista satírica de mitjan segle XIX, on quedavaGravat d'una revista satírica de mitjan segle XIX, on quedavapalès la “societat de classes” pròpia de l'era victoriana. palès la “societat de classes” pròpia de l'era victoriana.

L'Espai a l'Anglaterra VictorianaL'Espai a l'Anglaterra Victoriana

Aquesta visió etnocèntrica, no era sols Aquesta visió etnocèntrica, no era sols de cara a fora; si no també de cara de cara a fora; si no també de cara endins. La societat victoriana, era endins. La societat victoriana, era clarament una societat de classes. On clarament una societat de classes. On els pobres eren pobres i els rics eren els pobres eren pobres i els rics eren rics... per què això era el natural. Per rics... per què això era el natural. Per tant, l'espai propi es considerat com un tant, l'espai propi es considerat com un espai separat en diferents concavitats, espai separat en diferents concavitats, segons la classe social a la que es segons la classe social a la que es pertany, i també al gènere que es pertany, i també al gènere que es pertany. La victoriana, era un model pertany. La victoriana, era un model de societat amb una rigidesa social de societat amb una rigidesa social molt forta, que marcava la moralitat, molt forta, que marcava la moralitat, les maneres en públic i el les maneres en públic i el comportament, i la clara separació comportament, i la clara separació entre homes i dones, donant tot el entre homes i dones, donant tot el protagonisme a la figura masculina. La protagonisme a la figura masculina. La dona Victoriana estava abocada a un dona Victoriana estava abocada a un espai propi inexistent. espai propi inexistent.

El propi espai victorià, era un espai abonat a la injustícia queEl propi espai victorià, era un espai abonat a la injustícia quees practicava després amb els altres pobles colonitzats. Un es practicava després amb els altres pobles colonitzats. Un exemple de la doble moral victoriana, que volia portar aexemple de la doble moral victoriana, que volia portar ala felicitat universal pel progrés, explotant al mateix temps.la felicitat universal pel progrés, explotant al mateix temps.La imatge correspon a un treballador infantil en una fàbricaLa imatge correspon a un treballador infantil en una fàbricatèxtil de Manchester entorn al 1880.tèxtil de Manchester entorn al 1880.

L'Espai a l'Anglaterra Victoriana

Per altra banda, sovint es complicat Per altra banda, sovint es complicat distingir l'espai “públic” del “privat” distingir l'espai “públic” del “privat” en la societat victoriana. Per què? Per en la societat victoriana. Per què? Per ser un model de societat on la ser un model de societat on la hipocresia estava a l'ordre del dia. El hipocresia estava a l'ordre del dia. El comportament en públic i en privat, comportament en públic i en privat, podien distar molt. La ciutat de podien distar molt. La ciutat de Londres al segle XIX, era famosa per Londres al segle XIX, era famosa per ser l'epicentre de l'imperi. Però també ser l'epicentre de l'imperi. Però també ho era per la espantosa quantitat de ho era per la espantosa quantitat de burdells i prostitutes que omplien la burdells i prostitutes que omplien la capital britànica. Per tant, l'espai propi capital britànica. Per tant, l'espai propi victorià, pot sovint no correspondre victorià, pot sovint no correspondre amb el real. La “doble moral” estava amb el real. La “doble moral” estava present en totes les capes socials i present en totes les capes socials i estaments, però sense constar en el que estaments, però sense constar en el que era el propi espai, però existia. era el propi espai, però existia.

Mes exemples de la “doble moral” victoriana. Mes exemples de la “doble moral” victoriana.

Relació amb altres espais i culturesRelació amb altres espais i cultures

La relació de l'espai victorià amb els La relació de l'espai victorià amb els espais foranis, no fou sempre igual, espais foranis, no fou sempre igual, però mantingué en la majoria dels però mantingué en la majoria dels casos, una constant: la imposició. Al casos, una constant: la imposició. Al llarg dels mes de 60 anys victorians, llarg dels mes de 60 anys victorians, l'imperi britànic es va expandir a gran l'imperi britànic es va expandir a gran escala per tot el món, especialment a escala per tot el món, especialment a l'Àfrica. Aquesta corrent no era l'Àfrica. Aquesta corrent no era exclusiva del Regne Unit. Ho eren de exclusiva del Regne Unit. Ho eren de totes les potencies europees, que totes les potencies europees, que desitjaven tenir els seus propis imperis desitjaven tenir els seus propis imperis d'ultramar. Però aquí hi havia una d'ultramar. Però aquí hi havia una diferencia clau. Al contrari que per diferencia clau. Al contrari que per exemple, l'imperi espanyol del segle exemple, l'imperi espanyol del segle XVI, l'imperi britànic no es va formar XVI, l'imperi britànic no es va formar tant per a la “civilització” de les tant per a la “civilització” de les cultures, per a ells, primitives, a part cultures, per a ells, primitives, a part de l'explotació dels recursos. Aquí, es de l'explotació dels recursos. Aquí, es

La pompa i la parafernàlia militar de l'imperi, s'aplicava perLa pompa i la parafernàlia militar de l'imperi, s'aplicava perigual a les tropes colonials que a les de la metròpoli. Aquellsigual a les tropes colonials que a les de la metròpoli. Aquellscolonitzats que s'integraven a l'imperi, havien d'abandonar totacolonitzats que s'integraven a l'imperi, havien d'abandonar totaidentitat pròpia i copiar en tot la cultura “superior”, la de laidentitat pròpia i copiar en tot la cultura “superior”, la de lametròpoli. Una imposició cultural per a assimilar i donar sensaciómetròpoli. Una imposició cultural per a assimilar i donar sensaciód'integració als colonitzats. El gravat es de tropes colonials de lad'integració als colonitzats. El gravat es de tropes colonials de laÍndia cap al 1900. Índia cap al 1900.

Relació amb altres espais i culturesRelació amb altres espais i cultures

es tractava de crear una xarxa de es tractava de crear una xarxa de comerç que explotava la colònia, comerç que explotava la colònia, manufacturava al continent, i venia a manufacturava al continent, i venia a la colònia. Les colònies eren per a la colònia. Les colònies eren per a proveir la metròpoli i res mes. I els proveir la metròpoli i res mes. I els habitants de les colònies, eren els habitants de les colònies, eren els colons blancs provinents de la colons blancs provinents de la metròpoli. Africans, asiàtics, hindús, metròpoli. Africans, asiàtics, hindús, etc, sols eren individus al servei dels etc, sols eren individus al servei dels colons i s'havien de sotmetre a la llei colons i s'havien de sotmetre a la llei dels colons. L'espai forani, per a la dels colons. L'espai forani, per a la concepció victoriana, estava per a concepció victoriana, estava per a posseir-lo i explotar-lo. Les cultures posseir-lo i explotar-lo. Les cultures “civilitzades” eren respectades o “civilitzades” eren respectades o enfrontades “civilitzadament”. Els enfrontades “civilitzadament”. Els “salvatges”, son per al benefici propi. “salvatges”, son per al benefici propi. Un cop mes, l'etnocentrisme europeu Un cop mes, l'etnocentrisme europeu occidental estava totalment present en occidental estava totalment present en el tracte dispensat a altres cultures el tracte dispensat a altres cultures “inferiors”. “inferiors”.

Colon britànic a l'Àfrica central a principis delColon britànic a l'Àfrica central a principis delSegle XX, fent-se la foto amb dos “salvatges”.Segle XX, fent-se la foto amb dos “salvatges”.Font: BBC. Font: BBC.

Visió del Mon i del Cosmos. Visió del Mon i del Cosmos.

Per a entendre la visió del Món des Per a entendre la visió del Món des d'una perspectiva victoriana, hem d'una perspectiva victoriana, hem d'entendre el moment en el que estem: d'entendre el moment en el que estem: Europa, segle XIX. En altres paraules, Europa, segle XIX. En altres paraules, nacionalisme e imperialisme. Per tant, nacionalisme e imperialisme. Per tant, la visió del Món té dues vessants: la la visió del Món té dues vessants: la vessant de “l'igual” i la vessant del vessant de “l'igual” i la vessant del “diferent”. En l'igual, la visió “diferent”. En l'igual, la visió victoriana es de rival, ja que ha victoriana es de rival, ja que ha d'imposar la seva visió i fer-la d'imposar la seva visió i fer-la prevaldre. Es la relació que tindria prevaldre. Es la relació que tindria amb les altres potencies europees, o amb les altres potencies europees, o amb països independents i lliures. La amb països independents i lliures. La del “diferent”, es la d'aquells pobles del “diferent”, es la d'aquells pobles mes endarrerits, o que no s'han adaptat mes endarrerits, o que no s'han adaptat a la occidentalització, que no s'han a la occidentalització, que no s'han adaptat als temps moderns, i que son adaptat als temps moderns, i que son objecte de colonització pel simple fet objecte de colonització pel simple fet de considerar-se no civilitzats. de considerar-se no civilitzats.

Explotació colonial a l'Àfrica i l'Índia. Font: BBC. Explotació colonial a l'Àfrica i l'Índia. Font: BBC.

Visió del Món i del CosmosVisió del Món i del Cosmos

No Existia en aquest moment, un No Existia en aquest moment, un intentar comprendre altres cultures intentar comprendre altres cultures diferents. Si estudiar-les, però des diferents. Si estudiar-les, però des d'una visió de superioritat pròpia. La d'una visió de superioritat pròpia. La ciència del segle XIX, també estava ciència del segle XIX, també estava molt contaminada de l'etnocentrisme molt contaminada de l'etnocentrisme europeu, i de les teories europeu, i de les teories revolucionaries de Darwin, entre altre, revolucionaries de Darwin, entre altre, que foren criticades per l'església, però que foren criticades per l'església, però utilitzades per altres com a base de les utilitzades per altres com a base de les teories racials de la superioritat de teories racials de la superioritat de l'home blanc protestant sobre tots els l'home blanc protestant sobre tots els altres. Sols servia imposar i reeducar altres. Sols servia imposar i reeducar les cultures inferiors... com a excusa les cultures inferiors... com a excusa civilitzadora per a explotar els civilitzadora per a explotar els recursos naturals de les seves terres. recursos naturals de les seves terres. Al cap i a la fi, la visió victoriana del Al cap i a la fi, la visió victoriana del món, es reduïa a una visió mercantil i món, es reduïa a una visió mercantil i de profit propi, no de “civilitzar”. de profit propi, no de “civilitzar”.

L'etnocentrisme europeu practicat per l'Anglaterra victoriana, L'etnocentrisme europeu practicat per l'Anglaterra victoriana, a vegades no el complien ni amb el seu propi territori. Escòcia i a vegades no el complien ni amb el seu propi territori. Escòcia i Gales eren integrades i respectades a la unió. Però Irlanda, part del Gales eren integrades i respectades a la unió. Però Irlanda, part del Regne Unit en aquell moment, era tractat com una colònia i els seus Regne Unit en aquell moment, era tractat com una colònia i els seus habitants, com a inferiors i simples pagesots miserables. Aquest habitants, com a inferiors i simples pagesots miserables. Aquest gravat del s.XVIII, compara el majestuós “lleó britànic”, amb el gravat del s.XVIII, compara el majestuós “lleó britànic”, amb el ““mico irlandès”, amb una intenció evident de ridiculitzar Irlanda. mico irlandès”, amb una intenció evident de ridiculitzar Irlanda.

Visió del Món i del CosmosVisió del Món i del Cosmos

La cosmologia victoriana, es la de la fe gairebé cega e irracional, en el progrés científic i tecnològic, i en la racionalitat i el coneixement. Però això no significava en absolut, un abandó dels mes arcaics valors tradicionals. Un cosmos amb un futur brillant on s'arribaria a la felicitat universal per la via del progrés. Una visió molt distanciada de la realitat social palpable i visible en les capes mes desfavorides de la societat victoriana. Una visió que pecava sens dubte d'ingenuïtat. A la mort de la reina Victòria el 1901, en pocs anys, els moviments socials de tota mena, dues guerres mundials, i tota mena de progressos i de desastres, portarien a la fi definitiva de la “societat victoriana”.

Almenys en una cosa, l'era victoriana suposà un avenç enAlmenys en una cosa, l'era victoriana suposà un avenç enla visió del món: la substitució de l'explicació religiosa perla visió del món: la substitució de l'explicació religiosa perl'explicació científica. Les ciències viuen un fort progrés enl'explicació científica. Les ciències viuen un fort progrés enaquest moment, aportant una confiança en el progrés de l'homeaquest moment, aportant una confiança en el progrés de l'home(la dona victoriana no pintava res), basada en la racionalitat (la dona victoriana no pintava res), basada en la racionalitat científica. La imatge, correspon a una novel·la purament victorianacientífica. La imatge, correspon a una novel·la purament victorianai que es basava en una ciència aleshores incipient: la psicologia.i que es basava en una ciència aleshores incipient: la psicologia.Dr. Jekyll and Mr. Hyde, escrita per Robert Louis Stevenson el 1886. Dr. Jekyll and Mr. Hyde, escrita per Robert Louis Stevenson el 1886.

Fonts bibliogràfiques i de la xarxa

● ESTEBAN, Canales. ESTEBAN, Canales. La Inglaterra Victoriana. La Inglaterra Victoriana. Madrid. Editorial Akal. 1999. Madrid. Editorial Akal. 1999. 1ª 1ª edició.edició.

● TORRE DEL RÍO, Rosario de la. TORRE DEL RÍO, Rosario de la. La Inglaterra Victoriana: política y La Inglaterra Victoriana: política y sociedad. sociedad. Madrid. Editorial Arko/Libros. 1997. 1ª edició. Madrid. Editorial Arko/Libros. 1997. 1ª edició.

● www.ogh.qut.edu.au/images/history/qv.jpgwww.ogh.qut.edu.au/images/history/qv.jpg 14/10/2013 10:33 14/10/2013 10:33

● www.england-history.orgwww.england-history.org 14/10/2013 11:04 14/10/2013 11:04

● www.libcom.orgwww.libcom.org 14/10/2013 11:19 14/10/2013 11:19

● www.archiveshub.ac.ukwww.archiveshub.ac.uk 15/10/2013 9:57 15/10/2013 9:57

● www.bbc.co.ukwww.bbc.co.uk 15/10/2013 10:16 15/10/2013 10:16

● www.themanyfacesofspaces.comwww.themanyfacesofspaces.com 15/10/2013 10:32 15/10/2013 10:32

● http://myweb.tiscali.co.uk/kenanderson/histempsequel/http://myweb.tiscali.co.uk/kenanderson/histempsequel/

15/10/2013 10:5315/10/2013 10:53