power art medieval

41
ART MEDIEVAL EL ROMÀNIC EL GÒTIC

Upload: mediatecanostrasenyora

Post on 03-Jul-2015

7.895 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Power art medieval

ART MEDIEVAL

EL ROMÀNICEL GÒTIC

Page 2: Power art medieval

EL ROMÀNIC

• Es va desenvolupar entre els segles XI i XIII per tot Europa occidental creant el primer estil artístic unificat des de la caiguda de l’imperi romà.

• S’anomena així perquè ens recorda l’art de Roma ja que es mantenen elements com la planta basilical, les voltes, les cúpules i els arcs de mig punt.

• Els artistes eren considerats uns simples artesans.

No signaven les obres i eren itinerants: quan acabaven la feina en un lloc se n’anaven a un altre per poder guanyar-se la vida.

Page 3: Power art medieval

• La religiositat i l’ús dels símbols són les principals característiques de l’art Romànic.

• Religiositat degut al pes excepcional de l’Església i de la religió a la societat medieval.L’objectiu clau de les obres d’art romàniques era cristianitzar la població i provocar un apropament dels fidels a Déu.

• L’ús dels símbols degut a la consideració de l’art al servei de la divinitat: tot transmetia un missatge, des de la forma dels edificis, fins als materials utilitzats o els motius de decoració.L’objectiu és emfatitzar el poder de Déu i ensenyar la doctrina a una població majoritàriament analfabeta.El missatge bàsic és conscienciar sobre el temor de Déu i les virtuts cristianes: humilitat i obediència.

Page 4: Power art medieval

ARQUITECTURA• Els edificis bàsics són esglésies, monestirs, castells i

palaus. • Es construïen en pedra i al principi es cobrien amb

sostres de fusta, però degut als freqüents incendis, es va optar per usar també la pedra.

• L’obra arquitectònica més important és el conjunt d’esglésies. N’hi ha de molts tipus però la majoria tenen elements comuns que les caracteritzen ja que totes acompleixen el mateix significat simbòlic.

Page 5: Power art medieval

Les esglésies• Es tracta d’un espai que combina l’element litúrgic amb la presència dels

fidels.• Eren edificis petits, d’escassa alçària, però molt pesants. D’aspecte sòlid,

compacte, robust, massís i amb molt poca llum a l’interior. • Les dimensions de les esglésies es fa més espectacular en les anomenades

esglésies de peregrinació, degut a una doble necessitat: - encabir als nombrosos fidels- mostrar el poder de Déu i la seva sublimitat a través de la

magnificència de la seva obra.• Amb el temps i les millores tècniques, moltes de les quals van arribar

d’orient gràcies a les croades, es van poder aixecar esglésies més altes, esveltes i perfectes. Aquesta evolució es concreta amb l’aparició de plantes més grans, més àmplies i més complexes, amb més naus, absidioles als absis, els cimboris i l’ús de finestrals.

Page 6: Power art medieval

Elements constructius de les esglésies• Les cobertes.

- Construïdes amb elements de tradició romana: voltes de canó i cúpules.- Per fer descansar la coberta es fan servir trompes i petxines.- Eren molt pesants.

• Els elements sustentats.- Les pesants cobertes descansaven en arcs de mig punt, columnes, pilars i murs molt gruixuts.- Les parets sovint es reforçaven amb contraforts a l’exterioron reposen els arcs torals que descarreguen una part de la força de les voltes.- Es reduïen tant el nombre com la mida de les finestres.

• Les plantes.- Solien ser plantes de creu llatina, per recordar la creu en què va morir Jesús.- El braç llarg de la creu podia estar compost d’una a diverses naus que acabaven en un absis. La disposició longitudinal, orientada oest-est, és com un camí que segueix el fidel des de el pòrtic d’entrada fins a l’ absis, des del món terrenal fins al món diví.- El braç més curt de la creu, que talla transversalment el braç llarg, rep el nom de creuer o transsepte. Sobre seu hi sol estar la cúpula. Correspon a la zona de transició entre el món terrenal i el diví.- També hi ha esglésies de planta circular o poligonals, seguint el model de les antigues construccions romanes. El cercle s’estén com a símbol de perfecció. - L’ absis, una simple estructura còncava o formar un important cos amb tres o més àbsides i capelles radials, tanca la planta. És un espai que en el inici del dia rep la llum del sol de la salut i al final del dia el sol de la justícia.

• L’exterior.- Era habitual col·locar-hi una torre campanar que contrasta per la seva verticalitat amb l’horitzontalitat de la construcció. - Algunes esglésies tenen un cimbori.- La porta principal d’accés s’anomena pòrtic i sovint està profusament decorat: és com una Bíblia en pedra.

Page 7: Power art medieval
Page 8: Power art medieval
Page 9: Power art medieval

Arc de mig punt

Page 10: Power art medieval
Page 11: Power art medieval
Page 12: Power art medieval
Page 13: Power art medieval
Page 14: Power art medieval

ICONOGRAFIA• El terme iconografia es comença a utilitzar al segle XVIII i fa referència a l’estudi de

les imatges, la seva descripció i interpretació.La paraula prové del grec clàssic ε κών (ἰ eikón, imatge) i γράφειν (grapheïn, escriure).

• La iconografia cristiana és un art sagrat que expressa la fe de l' Església i la celebració litúrgica: l’estètica està subordinada a la doctrina teològica.

• La imatge sagrada fa culte, il·lustra i decora: és element essencial de l' acció cultural.- Les imatges han de complir l’ortodòxia ja que un error en la seva interpretació pot suposar heretgia. - Les imatges han de ser intel·ligibles per als fidels. Això obliga a donar forma humana a tota imatge representada i a la creació de tipus fàcilment recognoscibles, que al repetir-se es converteixen en tradició.

• Els teòlegs i la jerarquia son els encarregats d’inspirar i supervisar les imatges col·locades en el temples, segons un programa iconogràfic.

Page 15: Power art medieval

ESCULTURA• L’escultura romànica estava totalment subordinada al marc

arquitectònic, fins al punt que les figures solen adoptar les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual van ser esculpides.

• Localització. Trobem escultura adossada i exempta, tant de l’interior de l’església com al pòrtic i als claustres.

• Materials. La pedra i la talla de fusta, sovint policromades amb colors vius.

• Forma. Les figures no són naturalistes i es representen de manera esquemàtica, a més els personatges humans apareixen vestits amb robes rígides que tapaven la major part del cos.

• Temes. Texts evangèlics i bestiaris.

Page 16: Power art medieval

Marededéu de Núria Talla de fusta policromada d’autor desconegut.

Data del segle XII o XIII.

Localització actual: Santa Maria de Núria, Queralbs (Ripollès).

La marededéu de Núria té l‘ infant a la falda, que es decanta cap al

genoll esquerre. Asseguda damunt d'un tron flanquejat per uns

pilars coronats amb un pom de bola, té la funció de servir de suport

al nen que beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta

el Llibre de la Llei.

La frontalitat de totes dues figures és molt acusada i el posat

presenta un clar hieratisme.

Els rostres són esquemàtics i simètrics, però tot i aquest hieratisme

primitiu, presenta una mica d’humanització pel fet que descansa

una mà damunt l'espatlla de l‘ infant.

Aquesta imatge transmet solemnitat i grandesa i deixa de banda

qualsevol sentiment humà.

L'objectiu de l’obra és recordar al poble els ensenyaments de l'

Església.

Page 17: Power art medieval

Majestat Batlló

Talla de fusta policromada d’autor desconegut.

Data del segle XII.

Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya.

L’obra represa Crist crucificat com un personatge viu,

per demostrar la seva victòria sobre la mort: Déu regna

després del seu martiri.

La figura és antinatural, simbòlica i idealitzada: la seva

actitud és majestàtica, legitimada pel poder diví.

Hi ha una gran manca d'interès pel volum del cos, és

desproporcionada, simètrica, rígida i frontal.

La figura vesteix una túnica llarga blava amb cercles

vermells i figures vegetals verds, amb cenyidor.

A la creu hi ha unes sanefes amb la inscripció

"Ihs nazarenus rex iudeorum“, és a dir Jesús de

Natzaret Rei dels Jueus, el famós INRI.

El cabell i la barba estan representats amb gran

detallisme. Falten parts: els peus i alguns dits.

Page 18: Power art medieval

PINTURA• La majoria d’edificis estaven pintats tant a l’exterior com a l’interior, però

les pintures més importants són a l’interior.• Té una gran força expressiva, però tècnicament és molt senzilla.• No és naturalista sinó simbòlica: no intenten copiar les coses tal com son,

sinó emfatitzar allò que és necessari per entendre el missatge.• Les figures es representen de manera esquemàtica, frontals, simètriques,

hieràtiques, en postures rígides i amb una aparença que infon respecte. • Els colors són intensos i el contorn de les figures està perfilat amb una

línia negra força gruixuda.• La representació dels personatges manté una jerarquia: alguns es

dibuixen molt més grans que la resta per destacar-ne la importància. És el que s’anomena “perspectiva jeràrquica”.

• Els motius són sempre religiosos i no hi apareixen paisatges de fons, es busca sobretot destacar el missatge que comunicaven els personatges.

Page 19: Power art medieval

• Els principals tipus de pintura són:

- Pintura mural situada a les parets utilitzant la tècnica del fresc. Els temes preferits són la representació de Déu (Pantocràtor) i de la Verge amb el nen (Theotokos).

- Pintura sobre taula utilitzant la tècnica del tremp, barrejant pigments i rovell d’ou, per decorar la part frontal dels altars (retaules).

- Miniatures. Petites pintures amb què il·lustraven llibres, com ara bíblies, còdex i santorals.

Page 20: Power art medieval

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll

Fresc sec d’autor desconegut del 1123.

Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i

en tècnica i és un referent en la pintura romànica

europea.

Presideix la composició la figura del Maiestas Dominis col·locada a l’ interior de la màndorla o ametlla mística, entronitzat i amb els peus sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist, seguin la tradició jeràrquica, pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc, cosa que augmenta la sensació de poder i judici. Porta el nimbe amb la creu i ambdós costats las lletres alfa i omega, que simbolitzen que és principi i fi de totes les coses. La seva ma dreta beneeix amb tres dits (la Santíssima Trinitat) i amb l’esquerra sosté el llibre de les escriptures amb l’ inscripció “Ego sum lux mundi”, Jo sóc la Llum del Món. Destaquen els ulls penetrants i l’expressió severa que expressen l’autoritat d’un déu disposat a jutjar, ja que es tracta d’una visió apocalíptica i no pas redemptora. Per reforçar el sentit majestàtic trobem, envoltant Crist, quatre àngels que ens presenten els símbols dels evangelistes: el lleó de sant Marc a baix a l' esquerra, el bou de sant Lluc a baix a la dreta, damunt seu l' àligade sant Joan, i el mateix àngel que representa a sant Mateu a l' altra banda. Per sobre de Crist només emergeix la ma de Déu.

Page 21: Power art medieval

ANÀLISI FORMAL Els contorns de les figures es remarquen per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic l'artista utilitzà uns colors excepcionals fent servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus, els verds clars, els grocs i els vermells. La roba forma plecs geomètrics per ressaltar la majestat del Crist. És una figura frontal, simètrica i antinaturalista de temàtica religiosa com és característica del Romànic.

COMPOSICIÓ L'estructura compositiva divideix l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l'Església. La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d'una estructuració juxtaposada.

INTERPRETACIÓ Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures. El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.

FUNCIÓLa funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica.

Page 22: Power art medieval

Frontal de Santa Maria d'Avià

Pintura sobre taula realitzada amb tremp

d’ou, amb colradures i estucats, aplicació d’un

vernís transparent tenyit de color groguenc.

L’autor és desconegut i data del segle XIII.

Localització actual: Museu Nacional d'Art

de Catalunya.

Composició

El frontal de l'altar es divideix en cinc parts ben

diferenciades presidides per la central, en què la

Verge sosté l'Infant a la falda. Al voltant de la part

central hi ha uns compartiments amb escenes de la

vida de la Mare de Déu: l'Anunciació i la Visitació; el

naixement; l'Epifania i la presentació de l‘ infant

Jesús al temple. Les figures de cada parcel·la estan

Disposades enfrontades simètricament entorn d'un

eix central. No hi ha perspectiva.

Les figures són hieràtiques però força humanitzades.

Element plàstics

S'hi nota una gran preocupació pel dibuix i per

reproduir l'anatomia dels personatges.

Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i

en el seu moment contrastaven amb la intensitat

metàl·lica de la colradura.

La composició traspua equilibri i sensació de

moviment.

Page 23: Power art medieval

EstilLes figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d'Orient idominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins. En aquest frontal s'hi observen molts dels trets característics de la pintura Romànica i destaca per la vivacitat de Jesús infant de la imatge central.

InterpretacióA la part central la Verge i l'Infant presideixen el frontal; presenten unamida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies. Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús. Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema.

FuncióAquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església amb l’objectiu de decorar la part frontal de l'altar i també captar irremeiablement l'atenció dels fidels que anaven a l'església.

Page 24: Power art medieval

EL GÒTIC• Entre els segles XI i XIII, Europa va viure un renaixement de les

ciutats i de la vida urbana. Això va provocar un seguit de canvis que van influir en l’art i en la cultura.

• El Gòtic és l’art desenvolupat entre el Romànic i el Renaixement durant els segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres.

• Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i l'occidental. Va arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l'Amèrica hispana.

• La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons.

Page 25: Power art medieval

• El Gòtic, igual que el Romànic, va ser un art religiós, però també el símbol del poder i de la riquesa de les ciutats.

• El creixement de les ciutats va provocar un veritable furor arquitectònic. Es necessitaven edificis per antigues i noves necessitats: esglésies, catedrals, castells, palaus, universitats, llocs de govern i llotges.

• L’església va deixar de ser l’única institució que encarregava obres d’art. Molts nobles i alguns burgesos enriquits amb el comerç van destinar diners a construir palaus per viure-hi i també van encarregar pintures i escultures per decorar les seves cases.

• La vida urbana també va generar la creació de convents dins de les ciutats ja que els monestirs aïllats al camp propis del Romànic, ja no s’adequaven a la nova realitat.

Page 26: Power art medieval

ARQUITECTURA• L’arquitectura gòtica és l’evolució estructural des del sentit de masses romànic a una visió

etèria de l'espai: es van utilitzar tècniques arquitectòniques noves que van permetre construir edificis totalment diferents.

• La catedral es va convertir en el centre de la ciutat. A més dels ritus religiosos, s’hi feien reunions dels gremis i del govern de la ciutat, fins que no es van començar a construir els ajuntaments. Les grans ciutats rivalitzaven per construir la catedral més gran i més alta.

• Característiques comunes de tots els edificis i noves des del punt de vista tècnic:- Ús de l’arc ogival, també anomenat apuntat. És un arc en forma de punta de fletxa que, a causa de l’estructura vertical que presenta, permet elevar l’altura de l’edifici.- Ús de la volta d’ogiva, també anomenada de creueria, el pes de la qual no descansa sobre el mur, sinó sobre els pilars a l’interior de l’edifici i els arcbotants i contraforts a l’exterior. Els arcbotants reben el pes de la volta i, com si fossin un pont, el transmeten als contraforts.- Els murs ja no han de ser tan gruixuts.- S’obren enormes finestres per les que entra llum a l’interior.- Les finestres es tanquen amb vitralls i rosasses molt vistoses i de colors intensos. - Els edificis són cada vegada més alts i més lluminosos.- Les plantes també evolucionen. Es conserva la planta de creu llatina però les capçaleres deixen de ser semicirculars i es fan poligonals. La nau central es construeix molt més alta i ampla que les laterals.

• Els arquitectes estan orgullosos de la seva obra i la mostren al públic: és la seva manera de glorificar Déu. En la majoria dels edificis es pot veure l’esquelet de pedra format per arcs, columnes, pilars, contraforts i arcbotants, on cada part es pot diferenciar i entendre la seva funció estructural.

Page 27: Power art medieval

Arc d’ogiva i volta de creueria

Page 28: Power art medieval
Page 29: Power art medieval
Page 30: Power art medieval

La catedral de Chartres

Page 31: Power art medieval
Page 32: Power art medieval

Santa Maria del Mar

Page 33: Power art medieval

• La façana i la porta principal donaven al fossar Major (avui plaça de Santa Maria); té les escultures de Sant Pere i Sant Pau entre els arcs del portal i, al timpà, el Salvador entre Maria i Sant Joan.

• La porta principal, amb gablet i escultures, està flanquejada per dues torres octogonals, enllestides respectivament el 1496 i el 1902, i té al damunt una gran rosassa que, destruïda per un terratrèmol el 1428 i refeta el 1459

• Les altres portes són: una al costat del nord o del carrer de Sombrerers amb Maria i l'Infant al timpà, esculpits al segle XV, una altra al costat del sud o fossar de les Moreres, amb una imatge de Santa Maria i als seus costats les inscripcions llatina i catalana que recorden la col·locació de la primera pedra; i una altra a l'absis, que dóna a la plaça del Born feta el 1549.

Page 34: Power art medieval

Planta• Té tres naus, la central de 13 m d'amplada i les laterals de 6,5 m separades només

per esveltes columnes octagonals, deixant un gran espai o sala per al culte.• Les tres naus són gairebé iguals en alçada. • Entre els contraforts de les naus secundàries hi ha les capelles laterals.• A l'exterior predominen les línies horitzontals i els espais plans, cosa que la fa molt

original

Page 35: Power art medieval

• Santa Maria del Mar, fou començada a construir el 1329 pels mestres Berenguer Montagut i Ramon Despuig, i el 1381 consta Guillem Metge com a mestre major.

• Coneguda també com Santa Maria de les Arenes o de la Mar; fou construïda prop de l'antic port, a la Vilanova de la Mar (barri de la Ribera); sobre un cementiri paleocristià.

• La vinculació entre l'església i el barri, és molt forta, gremis d'armadors i burdesos del carrer Montcada van fer front al presupost. En la seva construcció col·laboren els bastaixos de ribera.

Page 36: Power art medieval

Vistes del deambulatori de l’absis i la façana principal des de l’interior

• L'abundant decoració interior fou malmesa el 1714, durant un bombardeig que danyà també les voltes, i desaparegué definitivament amb l'incendi del 1936 que destruí, entre altres obres notables, el retaule barroc construït entre 1772 i 1783.

• Les tasques de restauració fetes després de la guerra finalitzen l’any 1967, amb la construcció del nou presbiteri al damunt d'una cripta.

Page 37: Power art medieval

ESCULTURAContinuïtats respecte del Romànic: - Temes bàsicament religiosos: Crist crucificat i la mare de Déu amb el Nen.- La funció de l’escultura és educar i decorar.Canvis respecte del Romànic:- Progressiu alliberament de l’adaptació a l’arquitectura.- Les escultures exemptes guanyen en importància.- Representacions més realistes i naturals. - Augment del detallisme en robes, actituds i gestos.- Comencen a fer-se retrats de nobles i burgesos.- Triomf de la línia corba i de la representació del moviment.- Voluntat d’expressar sentiments d’alegria: el Crist pateix a la creu i la

Verge està contenta i juga amb el seu fill.- Augmenta el gust per la decoració en ella mateixa: gàrgoles, cadires del

cor, escultura funerària, portalades...

Page 38: Power art medieval

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

Talla d’alabastre policromat del segle XIV i de procedència desconeguda que actualment es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).És una de les més belles, elegants equilibrades i harmòniques representacions de la Verge dempeus amb l’Infant als braços de l’art gòtic català.

La representació de la Mare de Déu que realitza l’art gòtic suposa una evolució destacada respecte del romànic: de la Verge asseguda amb el Nen a la falda i amb actitud majestàtica del romànic passem a la representació idealitzada d’una dona jove d’expressió dolça i acollidora, una Mare de Déu que se situa dempeus i amb el Nen sobre el braç esquerre.

La Mare de Déu de Sallent té una doble funció: devoció i decoració.És una figura de lectura fàcil per a la transmissió de la fe i de la relació entre una mare i un fill.

D’aquesta escultura s’han de destacar la bellesa serena que observem en el rostre de la Verge, les proporcions harmonioses i el ritme melodiós que li dóna la curvatura de la imatge. L’ideal cortesà es trasllada a l’escultura religiosa. El nen Jesús es troba en una posició força elevada, amb el cap a l’alçada del de la Mare, que inclina el cos cap a la dreta per equilibrar així la composició. L’Infant té un colom a la mà esquerra, i amaga els dits de la dreta entre els plecs del mantell de la Verge. La cama dreta del Nen, estirada fins a tocar la ma de la Verge, que l’acarona, corre en paral·lel al plec del mantell sobre el pit per trencar la verticalitat dels plecs que cauen en línies amples i elegants.

Page 39: Power art medieval

PINTURA• La incorporació de finestres i vitralls fa que la pintura

mural perdi superfície i importància a favor de les miniatures dels llibres i els vitralls.

• La pintura sobre fusta és on més es desenvolupa la pintura gòtica creant els retaules pictòrics compostos per diverses peces.

• Els temes més representats segueixen sent els religiosos però també es fan retrats de nobles i burgesos.

• Característiques d’estil:- Riquesa de colors i ús dels daurats.- Introducció de paisatges de fons.- Recerca del realisme i del moviment a les figures.

Page 40: Power art medieval

Pintures de la cel · la de Sant Miquel de Pedralbes

Page 41: Power art medieval

Frescos de Sant Francesc d’Assís