power art medieval

Download Power art medieval

Post on 03-Jul-2015

7.881 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. ARTMEDIEVAL EL ROMNICEL GTIC

2. EL ROMNIC Es va desenvolupar entre els segles XI i XIII per totEuropa occidental creant el primer estil artsticunificat des de la caiguda de limperi rom. Sanomena aix perqu ens recorda lart de Roma jaque es mantenen elements com la planta basilical,les voltes, les cpules i els arcs de mig punt. Els artistes eren considerats uns simples artesans.No signaven les obres i eren itinerants: quanacabaven la feina en un lloc se nanaven a un altreper poder guanyar-se la vida. 3. La religiositat i ls dels smbols sn les principalscaracterstiques de lart Romnic. Religiositat degut al pes excepcional de lEsglsia i dela religi a la societat medieval.Lobjectiu clau de les obres dart romniques eracristianitzar la poblaci i provocar un apropamentdels fidels a Du. Ls dels smbols degut a la consideraci de lart alservei de la divinitat: tot transmetia un missatge, desde la forma dels edificis, fins als materials utilitzats oels motius de decoraci.Lobjectiu s emfatitzar el poder de Du i ensenyar ladoctrina a una poblaci majoritriament analfabeta.El missatge bsic s conscienciar sobre el temor deDu i les virtuts cristianes: humilitat i obedincia. 4. ARQUITECTURA Els edificis bsics sn esglsies, monestirs, castells ipalaus. Es construen en pedra i al principi es cobrien ambsostres de fusta, per degut als freqents incendis,es va optar per usar tamb la pedra. Lobra arquitectnica ms important s el conjuntdesglsies. Nhi ha de molts tipus per la majoriatenen elements comuns que les caracteritzen ja quetotes acompleixen el mateix significat simblic. 5. Les esglsies Es tracta dun espai que combina lelement litrgic amb la presncia delsfidels. Eren edificis petits, descassa alria, per molt pesants. Daspecte slid,compacte, robust, masss i amb molt poca llum a linterior. Les dimensions de les esglsies es fa ms espectacular en les anomenadesesglsies de peregrinaci, degut a una doble necessitat:- encabir als nombrosos fidels- mostrar el poder de Du i la seva sublimitat a travs de la magnificncia de la seva obra. Amb el temps i les millores tcniques, moltes de les quals van arribardorient grcies a les croades, es van poder aixecar esglsies ms altes,esveltes i perfectes. Aquesta evoluci es concreta amb laparici deplantes ms grans, ms mplies i ms complexes, amb ms naus,absidioles als absis, els cimboris i ls de finestrals. 6. Elements constructius de les esglsiesLes cobertes.- Construdes amb elements de tradici romana: voltes de can i cpules.- Per fer descansar la coberta es fan servir trompes i petxines.- Eren molt pesants. Els elements sustentats.- Les pesants cobertes descansaven en arcs de mig punt, columnes, pilars i murs molt gruixuts.- Les parets sovint es reforaven amb contraforts a lexterioron reposen els arcs torals que descarreguen una part de lafora de les voltes.- Es reduen tant el nombre com la mida de les finestres. Les plantes.- Solien ser plantes de creu llatina, per recordar la creu en qu va morir Jess.- El bra llarg de la creu podia estar compost duna a diverses naus que acabaven en un absis. La disposici longitudinal,orientada oest-est, s com un cam que segueix el fidel des de el prtic dentrada fins a l absis, des del mn terrenal fins almn div.- El bra ms curt de la creu, que talla transversalment el bra llarg, rep el nom de creuer o transsepte. Sobre seu hi solestar la cpula. Correspon a la zona de transici entre el mn terrenal i el div.- Tamb hi ha esglsies de planta circular o poligonals, seguint el model de les antigues construccions romanes. El cerclesestn com a smbol de perfecci. - L absis, una simple estructura cncava o formar un important cos amb tres o ms bsides i capelles radials, tanca laplanta. s un espai que en el inici del dia rep la llum del sol de la salut i al final del dia el sol de la justcia. Lexterior.- Era habitual collocar-hi una torre campanar que contrasta per la seva verticalitat amb lhoritzontalitat de la construcci.- Algunes esglsies tenen un cimbori.- La porta principal daccs sanomena prtic i sovint est profusament decorat: s com una Bblia en pedra. 7. Arc de mig punt 8. ICONOGRAFIA El terme iconografia es comena a utilitzar al segle XVIII i fa referncia a lestudi deles imatges, la seva descripci i interpretaci.La paraula prov del grec clssic (eikn, imatge) i (graphen,escriure). La iconografia cristiana s un art sagrat que expressa la fe de l Esglsia i lacelebraci litrgica: lesttica est subordinada a la doctrina teolgica. La imatge sagrada fa culte, illustra i decora: s element essencial de l accicultural.- Les imatges han de complir lortodxia ja que un error en la seva interpretacipot suposar heretgia.- Les imatges han de ser intelligibles per als fidels. Aix obliga a donar formahumana a tota imatge representada i a la creaci de tipus fcilmentrecognoscibles, que al repetir-se es converteixen en tradici. Els telegs i la jerarquia son els encarregats dinspirar i supervisar les imatgescollocades en el temples, segons un programa iconogrfic. 9. ESCULTURA Lescultura romnica estava totalment subordinada al marcarquitectnic, fins al punt que les figures solen adoptar lesproporcions i la forma de la superfcie sobre la qual van seresculpides. Localitzaci. Trobem escultura adossada i exempta, tant delinterior de lesglsia com al prtic i als claustres. Materials. La pedra i la talla de fusta, sovint policromadesamb colors vius. Forma. Les figures no sn naturalistes i es representen demanera esquemtica, a ms els personatges humansapareixen vestits amb robes rgides que tapaven la major partdel cos. Temes. Texts evanglics i bestiaris. 10. Marededu de NriaTalla de fusta policromada dautor desconegut.Data del segle XII o XIII.Localitzaci actual: Santa Maria de Nria, Queralbs (Ripolls).La marededu de Nria t l infant a la falda, que es decanta cap algenoll esquerre. Asseguda damunt dun tron flanquejat per unspilars coronats amb un pom de bola, t la funci de servir de suportal nen que beneeix amb la m dreta i amb la m esquerra aguantael Llibre de la Llei.La frontalitat de totes dues figures s molt acusada i el posatpresenta un clar hieratisme.Els rostres sn esquemtics i simtrics, per tot i aquest hieratismeprimitiu, presenta una mica dhumanitzaci pel fet que descansauna m damunt lespatlla de l infant.Aquesta imatge transmet solemnitat i grandesa i deixa de bandaqualsevol sentiment hum.Lobjectiu de lobra s recordar al poble els ensenyaments de lEsglsia. 11. Majestat BatllTalla de fusta policromada dautor desconegut.Data del segle XII.Localitzaci actual: Museu Nacional dArt de Catalunya.Lobra represa Crist crucificat com un personatge viu,per demostrar la seva victria sobre la mort: Du regnadesprs del seu martiri.La figura s antinatural, simblica i idealitzada: la sevaactitud s majesttica, legitimada pel poder div.Hi ha una gran manca dinters pel volum del cos, sdesproporcionada, simtrica, rgida i frontal.La figura vesteix una tnica llarga blava amb cerclesvermells i figures vegetals verds, amb cenyidor.A la creu hi ha unes sanefes amb la inscripci"Ihs nazarenus rex iudeorum, s a dir Jess deNatzaret Rei dels Jueus, el fams INRI.El cabell i la barba estan representats amb grandetallisme. Falten parts: els peus i alguns dits. 12. PINTURA La majoria dedificis estaven pintats tant a lexterior com a linterior, perles pintures ms importants sn a linterior. T una gran fora expressiva, per tcnicament s molt senzilla. No s naturalista sin simblica: no intenten copiar les coses tal com son,sin emfatitzar all que s necessari per entendre el missatge. Les figures es representen de manera esquemtica, frontals, simtriques,hiertiques, en postures rgides i amb una aparena que infon respecte. Els colors sn intensos i el contorn de les figures est perfilat amb unalnia negra fora gruixuda. La representaci dels personatges mant una jerarquia: alguns esdibuixen molt ms grans que la resta per destacar-ne la importncia. s elque sanomena perspectiva jerrquica. Els motius sn sempre religiosos i no hi apareixen paisatges de fons, esbusca sobretot destacar el missatge que comunicaven els personatges. 13. Els principals tipus de pintura sn:- Pintura mural situada a les parets utilitzantla tcnica del fresc. Els temes preferits sn larepresentaci de Du (Pantocrtor) i de laVerge amb el nen (Theotokos).- Pintura sobre taula utilitzant la tcnica deltremp, barrejant pigments i rovell dou, perdecorar la part frontal dels altars (retaules).- Miniatures. Petites pintures amb quillustraven llibres, com ara bblies, cdex isantorals. 14. Conjunt iconogrfic deSant Climent de TallPresideix la composici la figura del Maiestas Dominiscollocada a l interior de la mndorla o ametlla mstica,entronitzat i amb els peus sobre una sanefa que representala volta celeste. La imatge de Crist, seguin la tradicijerrquica, pren unes dimensions sobrehumanes encomparaci de la resta de components del fresc, cosa queaugmenta la sensaci de poder i judici. Porta el nimbe ambla creu i ambds costats las lletres alfa i omega, quesimbolitzen que s principi i fi de totes les coses. La seva madreta beneeix amb tres dits (la Santssima Trinitat) i amblesquerra sost el llibre de les escriptures amb l inscripciEgo sum lux mundi, Jo sc la Llum del Mn.Destaquen els ulls penetrants i lexpressi severa queexpressen lautoritat dun du disposat a jutjar, ja que estracta duna visi apocalptica i no pas redemptora. Perreforar el sentit majesttic trobem, envoltant Crist,Fresc sec dautor desconegut del 1123.quatre ngels que ens presenten els smbols delsevangelistes: el lle de sant Marc a baix a l esquerra, elLocalitzaci actual: Museu Nacional dArt de Catalunya.bou de sant Lluc a baix a la dreta, damunt seu l ligaExponent del punt lgid del romnic catal en bellesa i de sant Joan, i el mateix ngel que representa a sant Mateuen tcnica i s un referent en la pintura romnicaa l altra banda.europea.Per sobre de Crist noms emergeix la ma de Du. 15. ANLISI FORMAL Els contorns de les figures es remarquen per un dibuix gruixut de tra enrgic. En aq