COMUNICACIÓ AMBIENTALEN TEMPS DE XARXES* ORIOL LLADÓ, PERIODISTA

PONÈNCIA INAUGURAL > GIRONA - 24.2.2012

II CONGRÉS DE COMUNICACIÓ AMBIENTAL

@oriolllladofacebook.com/oriollladoflickr.com/oriol_lladoyoutube.com/deviatgeblocs.mesvilaweb.cat/albumderetallsoriolllado.timeout.cat/bloc

LA VIDA AMB PRESSES?

“America ha transformat el periodisme del que era, l'expressió periòdica del pensament, el registre de les preguntes i respostes de la vida contemporània, en alguna cosa que recull, condensa i assimila les trivialitats de l'existència humana, [...] l'enorme pressa amb la que ens prenem tot, ajudada pel fort desig del periodista de no anar ni un dia per darrere de la seva competència, fa que jutgem sense pensar.Fa que no tinguem temps per aprofundir, ni en general desig de fer-ho.” WJ Stillman, periodista,

LA VIDA AMB PRESSES?

“America ha transformat el periodisme del que era, l'expressió periòdica del pensament, el registre de les preguntes i respostes de la vida contemporània, en alguna cosa que recull, condensa i assimila les trivialitats de l'existència humana, [...] l'enorme pressa amb la que ens prenem tot, ajudada pel fort desig del periodista de no anar ni un dia per darrere de la seva competència, fa que jutgem sense pensar.Fa que no tinguem temps per aprofundir, ni en general desig de fer-ho.” WJ Stillman, periodista.

SOBRE LA INFLUÈNCIA DEL TELÈGRAF EN LA SEVA PROFESSIÓ L’ANY 1891FONT: MICROSIERVOS.

QUINES OPORTUNITATS ESTEM DEIXANT PASSAR AVUI?CADA MOMENT HISTÒRIC TÉ EL SEU TELÈGRAF?

PORTADA D’EL PAÍS SEMANALMARÇ 2011

PORTADA REVISTA TIMEJUNY 2009

FRAGMENT PORTADA REVISTA TIMEGENER 2007

UN NOU PARADIGMA. COMUNICAR EN TEMPS DE XARXES.

i quins reptes tenim en la comunicació ambiental?

‣ Transformació/desafiament als models de negoci habituals en un marc globalitzat: reinvenció de serveis, aparició de nous actors (iTunes, Amazon), canvis de format físic, evolució dels consums.

‣ Emergència del petit i l’especialitzat. Efecte ‘long tail’, impressió a mida, customització.

‣ Aparició d’un consumidor més exigent (prosumer) i que compara, puntua i es fa valer (perks/cupons/i que té un poder major a l’hora de promoure campanyes).

‣ Oportunitats per al comerç de proximitat i/o especialitzat i/o alternatiu.

‣ El debat sobre la gratuïtat / copyleft / creative commons porta a més facilitats per compartir coneixement i eines.

NARRACIÓ EN PRESENT: CANVIS EN L’ECONOMIA

Revista Wired. 2008

‣ L’emergència de nous temes porta a una major visualització de les causes invisibles.

‣ Les noves formes de comunicació fan un sotrac a la vella manera de fer política... entre els partits, però també en associacions. El naixement o la reinvenció de nous moviments socials. De l’associació a la plataforma. Les (anomenades) twitterrevolucions.

‣ La nova participació ciutadana desborda models i esdevé un corrent continu i necessàriament difús (líquid?). Com interpretar-lo. Les dificultats alhora de jutjar un moviment com el #15m.

‣ La filosofia de l’open data (alliberament de dades per part dels governs) porta a noves formes de control, però també de visualització de dades (potencial pedagògic i de governança més eficient).

NARRACIÓ EN PRESENT: CANVIS EN LA POLÍTICA

Portada revista Time - desembre 2011

‣ La intimitat i la seguretat (noves preocupacions / canvi en la manera de relacionar-nos-hi)

‣ Multipresència: ubiqüitat (una nova manera de ser més complexa, la perspectiva virtual)

‣ L'augment de les mirades (prosumer, ciutadà més crític, aflorament de les altres històries, crítica als mitjans)

‣ L'usuari és valor (prescripció, control, diversitat, continguts + visites)

‣ Noves maneres de crear: democratització de l’art?

‣ Noves maneres de treballar: coworking, teletreball, la nova competitivitat.

NARRACIÓ EN PRESENT: CANVIS EN LA CULTURA

Chris Ware - The New Yorker

‣ La major diversitat del menú informatiu i dels suports d’accés a la informació és una oportunitat per la informació ambiental.

‣ La capacitat de les xarxes socials de connectar persones i transmetre informació esdevé un instrument estimulador de primer ordre.

‣ La millor gestió de dades, les noves formes de visualització o la geolocalització ens obliguen a reconsiderar la forma com expliquem les coses.

i quins reptes tenim en la comunicació ambiental?

La major diversitat del menú informatiu i dels suports d’accés a la informació és una oportunitat per la informació ambiental. Procés d’aflorament (insuficient).

Ens cal:

‣ Revisar el nostre pla de comunicació per a incorporar-hi les noves eines disponibles d’acord amb les nostres possibilitats i el nostre target. Del “tens web” al “tens app”.

‣ Repensar el nostre missatge per adaptar-lo als nous formats: més enllà de la nota de premsa. Noves eines: infografia, widget, wiki.

‣ Reciclar-nos professionalment: les persones que abans “portaven premsa” esdevenen àrbitres de les noves necessitats informatives i de comunicació en una organització. La seva tasca es fa més complexa i guanya valor estratègic.

i quins reptes tenim en la comunicació ambiental?

‣ La capacitat de les xarxes socials de connectar persones i transmetre informació esdevé un instrument estimulador de primer ordre. Com gestionar la nostra proposta en un univers saturat?

Ens cal:

‣ Quins són els valors de la nostra ‘història’ per sobreviure en un context d’allau d’informació? Som únics? Som necessaris? Podem fer xarxa?

‣ En el procés de definició del nostre ‘atractiu’ en l’ecosistema informatiu, cada vegada més competitiu, és imprescindible trobar un to adeqüat. El “què” és necessari, però és el “com” el que ens assegura l’èxit.

‣ Ser a internet, no només estar. Definir una bona estratègia de social media: trobar l’equilibri, interaccionar, ser seriós i constant. Saber canviar.

i quins reptes tenim en la comunicació ambiental?

La millor gestió de dades, les noves formes de visualització o la geolocalització ens obliguen a reconsiderar la forma com expliquem les coses. Com saltem de l’enciclopèdia a la pantalla del mòbil (i no morim en l’intent)?

Ens cal:

‣ Reciclatge professional.

‣ Revisió de les prioritats de comunicació.

‣ Preexistència d’un tramat administratiu i tecnològic favorable.

i quins reptes tenim en la comunicació ambiental?

COMUNICAR EN TEMPS DE XARXES

• Té a veure amb l’extensió d’un missatge (= valors i missió) allò pel que treballem• Té a veure amb el posicionament (= marca i identitat) com som coneguts• Té a veure amb la prestació d’un servei (= informació) què fem

La comunicació és clau en els tres aspectes.

Santi Sallés per al Magazine de la Vanguardia. 2011.

COMUNICAR AVUI TÉ A VEURE AMB:

‣ Les notícies que publiques, però també amb els enllaços que guardes i socialitzes.

‣ El disseny gràfic de la teva capçalera, però també amb la teva habilitat de mutar i ser accessible en diferents plataformes.

‣ El que dius, però també com escoltes... i com respons!

‣ La rapidesa i la capacitat d’avançar-se.

‣ L’habilitat en combinar la utilitat del teu servei amb un to proper i còmplice.

Santi Sallés per al Magazine de la Vanguardia. 2011.

SOBREVIURE EN LA TRANSICIÓ

• Hem de generar continguts: notícies pròpies, tenir cura de l’endemà de l’acte, redifondre continguts externs, generar sinèrgies, etc.

• Hem de generar conversa: ser empàtics, respondre, proposar, canviar a partir de suggerències. Saber interpretar allò que passa amb la nostra presència a internet (analítiques, ceo...)

• Hem de ser útils: els nous serveis (aplicacions, itineraris, guies, serveis de filtratge).

Hem d’estar allà, 24/7/365al servei de la nostra missió

➡ Ha de tenir capacitat per incorporar la col·laboració ciutadana i el coneixement creuat.

➡ Ha de ser accessible des de diferents dispositius i en diferents condicions.

➡ Ha de tenir una bona convivència amb els sistemes preexistents.

➡ Ha de ser ràpid i àgil.

➡ Ha d’afavorir la conversa i contrast.

➡ Ha de tenir un model de negoci ajustat.

➡ Ha de ser interessant, ha de ser útil, ha de ser singular.

CONSELLS A L’HORA DE PENSAR UN PRODUCTE COMUNICATIU

Iphone amb skin dissenyada per Threadless.

la fractura digital al primer mónles barreres nord/sudl’excés d’informació: canvis cognitius?la petjada ecològica

no oblidem...

L'internet de les coses s'apropa. La nevera ens dirà quan s'acaba la llet i el 'frictionless sharing' oferirà informació nostra sense haver de fer 'res'.El reporterisme de dades canviarà mitjans (i alguna cosa més). Un bon moment per als agregadors intel·ligents (flipboard, Pulse).Els aparells més barats (per servir els llaminers nous mercats a les economies emergents) conviuran amb una posada al dia dels aparells de sobretaula (tecnologies touch?) i mòbils (la moda del control de veu).Les experiències de pagament a través de l'smartphone seran més habituals. Nou estàndard NFC Near Field Communication.El crowdfunding continuarà guanyant enters en un context de crisi.Es concretaran assajos ja més afinats de consum cultural després de megaupload. Nous models de subscripció: d'Spotify a Netflix. Televisions connectades a internet i l'auge de les 'second screen experiencies'.Les app sobre medicina i salut.

Font: Nesta.org.uk/ Pepecerezo.com / Mashable

TENDÈNCIES 2012Information is beautiful awards

ALGUNS EXEMPLES

+ INFORMACIÓ A... delicious.com/oriolllado/notis-medi+web2.0

gràciesens veiem a twitter.com/oriolllado!