pla municipal sobre drogodependncies de palma€¦ · el consum de substàncies com el tabac i...

ANUNCI

D’acord amb el Reglament orgànic de participació ciutadana i amb l’objectiu de culminar el procés de participació pel que fa al Pla municipal de drogodependències de Palma, es convoca audiència pública per al proper dia 26 de juliol de 2005, a les 10 hores, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Palma.

Pla municipal sobre drogodependències

de Palma

2 0 0 4 - 2 0 0 7

Pla Municipal sobre drogodependències de Palma

Pàgina 3 de 76

Í ndex

1. Introducció 3

1.1. Sobre l’elaboració del PMDP

3

2. Anàlisi de la realitat 5

2.1. Dades de població de la ciutat de Palma 5 2.2. Dades sobre l’ús de drogues a les Balears 7

2.2.1. Enquesta domiciliària sobre població general 2001. Delegació del Govern pel PNSD 2003 (Illes Balears)

7

2.2.2. Enquesta escolar 2002. PNSD (Illes Balears) 8

2.3. Estudi etnogràfic de la ciutat de Palma. Característiques del consum de drogues dels adolescents i joves als espais d’oci de la ciutat.

10

3. Marc normatiu

14

4. La missió

19

5. Objectius generals del PMDP

21

6. Línies d’actuació 22

6.1. Institucional 22 6.2. Prevenció 24 6.3. Incorporació social 6.4. Control de l’oferta

26 26

7. Projectes i actuacions del PMDP 28

7.1. Institucional 28 7.2. Prevenció 28 7.3. Incorporació social 52 7.4. El control de l’oferta 62

Quadre de programació del PMDP 74


Pàgina 4 de 76

1 . I n t r o d u c c i ó El problema del consum de drogues constitueix una de les principals preocupacions de la societat espanyola en general i de la ciutat de Palma en particular. La prevenció de l’ús indegut de drogues, emmarcat en una estratègia més global de promoció de la salut i el benestar, constitueix l’objectiu prioritari del Pla nacional sobre drogues (PNSD). La Delegació del Govern per al Pla nacional sobre drogues té les competències de definir la política estratègica global que, des del consens, possibiliti l’estabilitat dels programes i les actuacions preventives, de tractament i d’incorporació social, així com la seva constant avaluació i progressiva millora. Seguint les directrius del PNSD: “Les comunitats autònomes, en col·laboració amb les administracions locals, tenen la funció de planificar i executar unes adequades polítiques autonòmiques i locals en aquesta matèria, així com els seus corresponents suports financers i tècnics.” En aquest context neix el present Pla municipal sobre drogodependències de Palma. 1.1. Sobre l’elaboració del Pla Municipal sobre Drogodependències L’Estratègia nacional sobre drogues 2000-2008, Reial Decret 1911/99, de 17 de desembre, disposa que els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir un Pla municipal sobre drogues i fixa els terminis entre l’any 2003 i el 2008. L’Ajuntament de Palma, conscient de la necessitat d’un Pla que doni unitat a les diverses actuacions, decidí impulsar des d’Acció Social un Pla municipal sobre drogodependències començant per un document o avantprojecte d’aquest que va ser aprovat a la Comissió de Govern el 21 de maig de 2003.


Pàgina 5 de 76

La política, en matèria de drogodependències és, sens dubte, una política clarament transversal que implica polítiques de salut, polítiques d’educació, d’ocupació i treball, de joventut i de benestar social. Per aquest motiu, la implicació en el PMDP és de totes les àrees municipals.

- Regidoria d’Àrea de Turisme, Relacions Institucionals i Participació. - Regidoria Delegada de Dinamització Ciutadana. - Regidoria d’Àrea d’Urbanisme i Coordinació Municipal. - Regidoria d’Àrea d’Hisenda, Economia, Innovació i Recursos Humans. - Regidoria Delegada de Treball, Economia i Comerç. - Regidoria d’Àrea de Medi Ambient, Sanitat i Consum. - Regidoria Delegada de Sanitat i Consum. - Regidoria d’Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transport. - Regidoria Delegada de Trànsit i Transports. - Regidoria d’Àrea d’Habitatge i Serveis Socials. - Regidoria Delegada de Serveis Socials. - Regidoria d’Àrea d’Infraestructures i Secretaria de la Junta de Govern. - Regidoria d’Àrea d’Educació, Cultura, Esports i Joventut - Regidoria delegada d’Educació i Cultural

En aquesta línia de treball interdisciplinar i multicompetencial, l’Equip promotor que ha participat en l’elaboració del Pla ha estat format per representats de les àrees de Govern i serveis municipals amb més implicació i participació:

- Coordinadora d’Educació. - Cap de negociat de Dinàmica Educativa. - Assessora de Joventut. - Metge de l’Institut Municipal d’Esports. - Cap del departament assistencial de la Policia Local. - TAE del Servei d’Activitats i Seguretat d’Establiments de l’Àrea

d’Urbanisme i Coordinació Municipal. - Cap de departament de Promoció Social de l’IMFOF. - Director de l’Escola d’Oficis Artesans. - TAE de la Regidoria delegada de Dinamització Ciutadana - Cap de servei de Sanitat i Medi Ambient - Coordinadora de Serveis Socials - Coordinadora del Servei Municipal de Drogodependències.


Pàgina 6 de 76

2 . A n à l i s i d e l a r e a l i t a t 2.1. Dades de població de la ciutat de Palma1

TOTAL: 379.898 H.

LLOC DE NAIXEMENT. Dades Padró 01.01.04

RESTA BALEARS7,90%

RESTA ESPANYA28,98%

PALMA46,86%

ESTRANGER16,26%

Distribució Població per edats

47.124

15.295

22.706

26.283

40.161

51.738

176.591

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 180.000

0-12

13-16

17-21

22-25

26-30

31-64

>65

1 Referència: Padró municipal d’habitants de 2004


Pàgina 7 de 76

COMPOSICIÓ FAMILIAR. Dades Padró 01.01.04

de 2 membres

de 6 membres

de 7 i + membres

de 5 membres

de 1 membre

de 4 membres

de 3 membres

24,5%

2,3%

2,1%

6,2%

29,4%

16,6%

18,9%

Distribució de la població per sexes. PMH 1-1-04

HOMES49,15%

DONES50,85%

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

90000

DONESPALMA BALEARS(EXCEPTEPALMA)

ESPANYA ESTRANGER

HOMES


Pàgina 8 de 76

Palma és una ciutat de 379.898 habitants, del quals 104.445 són adolescents i joves de 13 a 30 anys, que suposa un 27,49 % del total de la població. La població infantil de 0 a 12 anys és de 47.124, que correspon a un 12,40 % del total. Respecte a la composició familiar s’observa que un 46,1 % està format per famílies de tres o més membres. La Ciutat presenta una població amb un ventall multicultural molt divers, amb una forta immigració des d’altres comunitats de l’Estat espanyol, d’alguns països de la Unió Europea i amb un increment progressiu en els darrers anys d’immigrants extracomunitaris.

2.2. Dades sobre l’ús de drogues a les Balears2

Les fons documentals utilitzades són les enquestes de la Delegació del Govern del Pla nacional sobre Drogues amb una ampliació de la mostra de les Illes Balears a fi de poder obtenir un perfil del consum a les Illes Balears i comparar-ho amb les dades nacionals. 2.2.1. Enquesta domiciliària sobre població general, 2001. Delegació del Govern pel Pla Nacional sobre Drogues, 2003. Illes Balears. 3 Aquesta enquesta es realitza cada dos anys. La població de referència és la població resident que té entre 15 i 64 anys. La mostra total és de 14.113 persones entrevistades.

Alcohol Evolució de les prevalences de consum d’alcohol “a diari” a Balears. Posició relativa respecte a la mitja nacional.

1997 1999 2001

Balears: 14,0% Balears: 17,3% Balears: 17,7% Conjunt nacional: 12,9% Conjunt nacional: 13,8% Conjunt nacional: 15,0%

2 Estudi realitzat dins el marc de l’enquesta efectuada pel Plan Nacional Sobre Drogas amb una ampliació de la mostra per a les Illes Balears amb el finançament de l’Oficina de Coordinació de Drogues de la Conselleria de Salut i Consum. Elaboració efectuada per Irefrea. 3 S’adjunta com annex l’Enquesta domiciliària sobre abús de drogues a Espanya 2003. Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues.


Pàgina 9 de 76

Tabac Evolució de les prevalences de consum de tabac “a diari” a Balears. Posició relativa respecte a la mitja nacional.

1997 1999 2001 Balears: 33,2% Balears: 35,5% Balears: 41,2% Conjunt nacional: 34,0% Conjunt nacional: 33,7% Conjunt nacional: 35,6%

La substància més consumida és l’alcohol (pel 93,1% de la població), seguida del tabac, (81,5%). Aquestes són les substàncies que es poden considerar d’inici. Cannabis i altres drogues

Entre les substàncies il·legals el cannabis és la més consumida. A 2001 l’han consumit el 18,1% de la població, el doble que la mitja nacional (9.9%), la qual cosa ens situa en una de les comunitats de més consum. El consum ha crescut de 1997 a 2001 i la prevalença “el darrers 30 dies” ha passat del 6,4% (1997) al 14,2 % (2001). La mateixa tònica segueixen les altres substàncies. Tant la cocaïna, com l’èxtasi són consumides pel doble de la població a les Balears. Les altres substàncies encara que són menys consumides també tenen major incidència en la població balear.

2.2.2. Enquesta escolar, 2002. Pla Nacional sobre Drogues. Illes Balears4

Aquesta enquesta es realitza cada dos anys i des de 1994 a joves escolaritzats de secundària que tenen entre els 14 i 18 anys. La mostra de les Illes Balears s’ha realitzat amb 1762 individus distribuïts en 30 centres de secundària i 85 aules, sobre una població total de 34.384 joves balears escolaritzats de 14 a 18 anys. Alcohol i tabac Poc més de la meitat ( 53,4%) dels joves són consumidors d’alcohol i quasi una quarta part (el 22,8%) fumen tabac.

4 S’adjunta com annex l’Enquesta estatal sobre ús de drogues a ensenyaments secundaris 2004.


Pàgina 10 de 76

Altres drogues El cannabis és la substància il·legal més consumida. El 23% dels joves consumeixen cannabis. L’augment i popularitat d’aquesta droga fa que a l’actualitat el consum de cannabis es presenta com un dels reptes més importants de les polítiques preventives. En general i al comparar amb la mostra nacional el consum és inferior en quasi bé totes les substàncies, exceptuant en el cannabis. Diferències de gènere respecte al consum de drogues. El consum de substàncies com el tabac i l’alcohol, en el col·lectiu de les dones joves es presenta com a bastant actiu en una actitud pro-consum i amb evidents canvis respecte a l’actitud abstèmia més tradicional de les dones. Les dones s’han convertit en les protagonistes de la publicitat d’aquestes substàncies. Els efectes són ja visibles. Hi ha un 5% de dones que consumeixen més tabac que els homes. Hi ha un poc menys de dones que són consumidores d’alcohol. Respecte dels tranquil·lizants, el percentatge de dones (3,1%) és més del doble que el dels homes (1,3 %). Pel que fa a les substàncies il·legals hi ha menys dones consumidores. Edat mitja d’inici L’edat mitja d’inici del consum de tabac és de 13,3 anys. El tabac (consum diari), alcohol, tranquil·litzants, cannabis, heroïna i inhalants es situa sobre els 14 anys. L’alcohol (consum setmanal), èxtasi, al·lucinògens, speed / amfetamines i cocaïna, sobre els 15 anys. Característiques i problemes associats al consum de drogues en la joventut. 1. Baixa percepció del risc del consum.

Més de la meitat dels joves creuen que consumir alcohol habitualment no duu risc, així com més d’una quarta part dels joves ho creuen respecte al consum de tabac, tranquil·litzants o cannabis de manera habitual.


Pàgina 11 de 76

En el cas de l’èxtasi, cocaïna i heroïna augmenta el percentatge dels que consideren que un consum habitual és arriscat, però malgrat tot un 10% consideren que no té risc.

2. Informació deformada o poc objectiva sobre els efectes de les drogues

3. Consum estretament vinculat al context recreatiu, a la recerca de la diversió, plaer,...al que es denomina “sortir de marxa”, els caps de setmana, en horaris nocturns.

4. Problemes que han sofert els joves:

Baralles i discussions, dificultats per estudiar o treballar, faltar a classe, accidents de trànsit- un 13,9% dels accidents han estat a vehicles conduïts per algú sota els efectes de l’alcohol -, problemes de salut com depressió, trastorns del so, problemes físics, de memòria, fatiga o cansament, ... Els joves que formen part de l’enquesta escolar encara són joves i malgrat molts consumeixen drogues no solen relacionar alguns problemes quotidians i personals amb l’efecte d’aquests consums.

Aquesta situació requereix la posta en marxa , des del Pla Municipal sobre Drogodependències, de programes d’actuació que permetin retardar l’edat d’inici del consum, disminuir la prevalença i reduir els riscos associats.

2.3. Estudi etnogràfic de la Ciutat de Palma. Característiques del consum de drogues dels adolescents i joves als espais d’oci de la ciutat5.

Els hàbits a l’hora de sortir:

L’oferta de l’oci de la nostra ciutat se centra principalment en el cap de setmana i el dissabte és, probablement, el dia estrella. Tot i així, es detecta una clara ampliació del cap de setmana cap al dijous com a dia per aprofitar per sortir per part dels estudiants que es desplacen el cap de setmana a ca seva.

5 Referència: “Salir de marcha y consumo de drogas” editat per la D.G. del Pla Nacional sobre Drogues i realitzat per IREFREA el 2000


Pàgina 12 de 76

El cap de setmana s’entén com el contrapunt a la feina, a la manca de

temps, a l’estrès i a la formalitat que durant la setmana s’ha de mantenir. És per això que el cap de setmana s’entén com un espai de llibertat i de

diversió en el qual cadascú cerca la forma de “desconnectar” i evadir-se del ritme setmanal.

A més, el factor de l’estacionalitat fa que l’oferta d’oci canviï substancialment durant la temporada d’estiu, atès el desplaçament de gran part de la població cap a zones costaneres.

Es destaquen dos tipus d’espais en els quals la gent sol acudir de marxa:

- Per la zona del centre, on es troben locals en els quals s’observa una major fluïdesa de la gent i població més heterogènia, i que es solen fer servir com a primer lloc de trobada per començar la nit.

- Els locals que s’han definit com a “no-llocs” perquè les seves característiques permetrien situar-los a qualsevol lloc del món amb una estètica postmoderna i centrats especialment en l’oferta recreativa.

S’observa una oferta més àmplia a l’inici de la nit, que es va reduint a poc a poc fins a quedar molt reduïda pel que fa als afters. Pel que fa als itineraris o rutes de la marxa a Palma és molt comú l’ús del vehicle propi per desplaçar-se d’una zona a l’altra. Normalment se sol iniciar la nit a un punt d’encontre (cafè o bar de la zona del centre o zones de beguda a l’aire lliure), per seguir una ruta pels diversos locals de moda. Un sector de la població, al tancament d’aquests locals, retorna a casa i un altre més minoritari acudeix als afters, en què la nit es perllonga fins l’endemà.

Els grups que surten de marxa S’han distingit diversos grups amb hàbits diferents respecte de l’ús del seu temps d’oci i, especialment, diferenciats per la seva estètica o estil i per la forma en què es plantegen l’ocupació del temps de marxa.

Adolescents – Grups de joves menors d’edat que es troben a zones i horaris molt específics, moltes vegades llocs públics propers als seus centres d’estudi i amb un horari limitat.


Pàgina 13 de 76

Joves – Seria el grup més majoritari, que respon a una certa estandardització tant pel que fa als horaris com a les zones en què es mou (zones de moda o habituals). És un grup heterogeni amb una franja d’edat molt àmplia i amb major poder adquisitiu. Normalment té major mobilitat i es desplaça durant el vespre d’una zona a l’altra.

Alternatius – Aquest grup respon a pautes estètiques més informals. Sol

ubicar-se a zones més humils i sol mantenir una certa fidelitat als espais i llocs de trobada.

Afters – La gent que configura aquest grup forma part dels altres grups i

la característica que els uneix és el fet que perllonguen la seva vida nocturna. És un grup heterogeni i, al mateix espai, hi pot conviure un ampli ventall de perfils.

No es detecten a la ciutat de Palma ni grups ni tribus urbanes molt definides ni majoritàries i el perfil de la persona usuària de l’oci nocturn seria el de jove, que respon a modes estàndards, amb gusts musicals diversos.

Altres característiques:

Una característica important és la mobilitat i el pelegrinatge de bar en bar com a forma de sortir el vespre. Cada vegada més sovint, beure a l’aire lliure esdevé un punt de partida per començar el vespre.

S’observa un consum indiscriminat de qualsevol tipus de substàncies sense coneixement de què és el que es consumeix. A més es respon a un perfil de policonsumidor ja que durant el vespre es consumeix més d’una droga.

Alguns dels problemes associats que més es detecten a la nostra ciutat són :

- Molèsties als veïnats - Bregues al carrer - Accidents de trànsit - Cultura de cap de setmana com a espai per “col·locar-se”.


Pàgina 14 de 76

Sobre el consum de drogues

S’ha detectat un augment del consum de drogues en l’àmbit recreatiu nocturn. De les substàncies que més es consumeixen cal destacar:

Tabac- Conjuntament amb l’alcohol són les drogues més consumides. Alcohol – És la droga més consumida i de la qual es donen més

situacions d’abús. Cannabis – Existeix cada vegada més un clima de permissió respecte

d’aquesta droga, tant pel que fa al seu consum a la via pública com a determinats tipus de locals.

Èxtasi – S’ha produït un augment de la cultura de les pastilles tot i que existeixen altres modalitats a més de l’èxtasi. És una droga molt associada a determinats espais i entorns, de fàcil accés pel seu cost i “neta” pel que fa al seu consum.

Cocaïna – Davant la proliferació de drogues de síntesi adulterades, la gent tendeix al consum de la cocaïna i es generalitza el seu ús a molts de grups, entorns i espais d’oci.


Pàgina 15 de 76

3 . M a r c n o r m a t i u El dret a la protecció de la salut té el seu reconeixement explícit a la Constitució Espanyola, la qual atribueix als poders públics l’organització i la tutela de la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris (art.43.2) Dins aquest marc constitucional s’han vingut desenvolupant diferents normatives, tant d’àmbit estatal com autonòmic i local: Llei 14/1986, general de sanitat de 25 d’abril, Llei de Bases de Règim Local, Estatut d'autonomia, Llei d'Acció social, reglament regulador del sistema de Serveis Socials Decret 66/99, Llei 8/2000, de 27 d’octubre de Consells Insulars, ... La recent Llei de salut de les Illes Balears (Llei 5/2003 de 4 d’abril) es configura com a l’instrument normatiu més important de la comunitat autònoma per articular-ne el compromís amb la ciutadania de cara a la protecció de la salut en totes les vessants, des de l’educació per a la salut, la prevenció, la planificació de les accions i la prestació d’una atenció integral i personalitzada. Per altra banda, el Pla de Salut de les Illes Balears 2003-2007, defineix les polítiques de salut i de serveis sanitaris i constitueix el marc de referència per a totes les actuacions en l’àmbit de la salut de les Illes Balears. Pel que fa a la lluita contra el fenomen de les drogodependències, ha estat una prioritat l’articulació tan de mesures de prevenció com d’atenció d’aquestes des de les diferents Administracions públiques (Pla Nacional sobre Drogues, Pla Autonòmic de Drogues 1998 – 2001) i des de les organitzacions socials que operen en aquest àmbit. Els municipis han tingut un paper fonamental en la implantació d’aquestes mesures. El procés de transferències de l’estat a la nostra comunitat autònoma s’ha anat consolidant progressivament configurant l’àmbit competencial de les distintes administracions públiques (estatal, autonòmica, insular i local) que actuen al territori de les Illes. Actualment es troba en fase de tramitació parlamentària l‘avantprojecte de llei sobre drogodependències i altres addiccions a les Illes Balears que regularà la matèria i, entre d’altres aspectes, abordarà la implicació de les distintes


Pàgina 16 de 76

administracions públiques que operen dins aquest àmbit a la Comunitat autònoma de les Illes Balears. Competències de l’Administració Local Pla nacional sobre drogues L’Estratègia nacional sobre drogues 2000-2008 (Reial Decret 1911/1999, de 17 de desembre) del Pla nacional sobre drogues estableix que correspon a l’Administració Local, a més d’aquelles altres competències que l’ordenament jurídic els confereixi, el desenvolupament de les següents funcions:

1. El desenvolupament de polítiques específiques de prevenció en matèria de drogodependències, fonamentalment en l’àmbit comunitari.

2. Procurar la integració social dels usuaris de drogues en base al desenvolupament de plans de formació professional i ocupació.

3. Elaboració i posada en marxa de mesures de limitació de l’oferta i disponibilitat, fonamentalment de drogues legals.

4. Execució de la funció inspectora i de la potestat sancionadora, així com la cooperació de la policia local.

5. Coordinació de les intervencions en matèria de drogues a nivell local. Pla autonòmic de drogues de la comunitat autònoma de les Illes Balears 1998-2001 El Pla autonòmic de drogues de la comunitat autònoma de les Illes Balears establia com a competències dels Ajuntaments, segons el previst a la Llei de Sanitat, l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'Acció social i el Pla nacional sobre drogues, les següents dins el seu àmbit territorial:

1. La prevenció inespecífica i comunitària, així com la reinserció sociolaboral, que col·labora, en el seu cas, amb el conjunt dels diversos recursos destinats a l'atenció a les drogodependències.


Pàgina 17 de 76

2. L'elaboració dels seus propis plans de prevenció i reinserció, seguint les directrius del Pla autonòmic, que pot ser elaborat de manera autònoma si iguala o supera els 20.000 habitants, ja que si aquest nombre és inferior han de mancomunar-se amb altres fins igualar o superar aquesta quantitat.

3. Els plans municipals comptaran amb els propis recursos que tenen destinats a acció social per dedicar la part que pertoqui a la lluita contra la drogoaddicció en funció de les seves possibilitats pressupostàries.

4. Col·laborar amb el Govern Balear i el Consell Insular respectiu en l'elaboració d'estadístiques i memòria d'activitats dutes a terme.

5. L'estudi i la programació de les necessitats que s’han de cobrir al seu àmbit.

Les polítiques de control

El control i la limitació de l’oferta de drogues es du a terme als camps relatius a la salut pública i la seguretat aplicant-se, en general, la normativa estatal (Codi Penal, Llei Orgànica 1/1992, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial ..) desenvolupant-se sistemes de control relacionats amb:

la seguretat vial control de tinença i consum d’estupefaents límit d’edat per accedir a bars i discoteques la limitació dels horaris de tancament dels locals la limitació de renous dels locals

Normativa Municipal relacionada

Ordenança Municipal per a la protecció del medi ambient contra la contaminació per renous i vibracions, aprovada en plenari el 19/07/1995 i posteriors modificacions aprovades en els plenaris de data 28/05/1998 i 25 de gener i 29 de març de 2001.

Ordenança de circulació aprovada per acord de plenari en 14/06/2001,

BOIB núm. 80, de 05/07/01, modificació aprovada en plenari de data 26/09/02.


Pàgina 18 de 76

Ordenança Municipal data 22.02.2003 – edicte 8.121 – BOIB núm. 73 de regulació horària d’obertura al públic, de condicions dels locals, d’emplaçament i d’instal·lació, dels establiments de les ofertes d’entreteniment i restauració, de concurrència pública la qual entrà en vigor el 23/05/2003.

Ordenança municipal de Publicitat dinàmica, aprovada per acord de

plenari en data de 25/09/2003, BOIB núm. 148, de 25/10/03.

Ordenança Municipal de neteja, deixalles i residus sòlids urbans, aprovada en plenari en data 29/04/04 i publicada en BOIB núm. 78 en data 03/06/04.

En la redacció del Pla s’ha tingut en compte el següent marc normatiu:

1. Declaració sobre principis rectors sobre reducció de la demanda de drogues aprovada per l’Assemblea General de la ONU de 8-10 de juny de 1998.

2. Pla d’Acció Europea per al període 2000-2004. 3. Constitució Espanyola de 1978. 4. Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 5. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. 6. Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del

Govern Local. 7. Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat. 8. Llei Orgànica 1/1992 de 21 de febrer de Protecció de la Seguretat

Ciutadana 9. Llei 9/1987, d’11 de febrer, d’Acció Social de la CAIB. 10. Decret 66/99, de 4 de juny, regulador del sistema balear de serveis

socials. 11. Llei 8/2000, de 27 d’octubre de Consells Insulars. 12. Estratègia nacional sobre drogues 2000-2008 (Reial Decret 1911/1999,

de 17 de desembre). Pla nacional sobre drogues. 13. Pla autonòmic de drogues de la Comunitat autònoma de les Illes Balears

1998-2001. 14. Pla sobre el tabaquisme a les Illes Balears 2003-2007. 15. Llei 5/2003, de 4 d’abril, de Salut de les Illes Balears. 16. Pla de Salut de les Illes Balears 2003 -2007.


Pàgina 19 de 76

17. Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenció dels Riscs Laborals 18. RD 192/1988, de 4 de març, sobre limitacions en la venda i ús del tabac

per a la protecció de la salut de la població. 19. Normativa municipal . 20. Avantprojecte de llei sobre drogodependències i altres addiccions a les

Illes Balears (2004).


Pàgina 20 de 76

4 . M i s s i ó d e l P M D P La missió de l’Ajuntament de Palma en matèria de drogues és el desenvolupament de polítiques de prevenció de les drogodependències, d’incorporació social de les persones drogodependents, així com la limitació de l’oferta i la coordinació de les actuacions sobre drogues de Palma. La missió del Pla municipal sobre drogodependències de Palma és servir d’instrument de planificació i coordinació dels diferents recursos, serveis i programes públics i privats existents i que es desenvolupin en matèria de drogodependències al municipi de Palma, per aconseguir un funcionament eficaç, integrat i complementari entre les diverses regidories i serveis municipals, organismes i agents socials, de cara a atendre les necessitats de la ciutadania en aquest àmbit. De la missió del Pla es desprenen els següents criteris:

El Pla no pretén substituir sinó complementar, impulsar i donar suport a la incorporació de noves iniciatives que, respectant els nivells competencials, responguin a les actuals tendències de consum de drogues.

És una aposta per potenciar les polítiques transversals dins un marc de cooperació en l’àmbit de la prevenció i de la incorporació social o reinserció.

El Pla permet obrir nous espais de coparticipació de la societat civil amb la qual concertarà el major número possible d’accions i programes.

El Pla té com a model referencial el de promoció de la salut i del benestar social a través de la modificació dels factors que fan possible l’aparició d’usos inadequats de drogues promovent estils de vida saludables com a mecanismes protectors o potenciadors d’actituds positives i capacitats per a la vida més enllà del consum de substàncies susceptibles de provocar una dependència, en un context d’educació per a la salut. Tenir com a referència un model teòric permet comprendre el problema del consum de drogues i de com emmarcar les intervencions.


Pàgina 21 de 76

Aquest model parteix de la persona per arribar a la comunitat mitjançant un procés configurat en quatre nivells:

La persona La família i altres agents de socialització primària Els col·lectius o grups organitzats i altres agents de socialització

secundària La comunitat com a sistema integrat


Pàgina 22 de 76

5 . O b j e c t i u s g e n e r a l s d e l P l a Objectius generals:

Disminuir la incidència i prevalència del consum de drogues

Evitar o, si més no, endarrerir l’edat d’inici del consum de substàncies additives, tant legals com il·legals, en la població adolescent i jove.

Identificar i modificar els condicionants que afavoreixen o faciliten l’abús de l’alcohol i altres drogues i potenciar els factors que disminueixen els consums problemàtics.

Educar per a la salut i augmentar les alternatives al consum i les oportunitats per adoptar tipus de vida més saludables.

Reduir els riscs i les conseqüències del consum de drogues, principalment en adolescents i joves.

Possibilitar la incorporació social de les persones

drogodependents i les seves famílies, tenint present els aspectes socioeconòmics, educatius, relacionals, formatius i laborals.

Detectar i motivar cap al tractament de les persones drogodependents.

Generar una consciència social solidària i participativa dels ciutadans i ciutadanes respecte del problema de les drogodependències.

Reduir l’accessibilitat a les drogues al municipi de Palma.

Es tracta de compartir una mateixa visió i responsabilitat en matèria de drogues -diferents actors interns o municipals i externs o de l’entorn- que doni coherència i efectivitat a les actuacions que es realitzin a Palma, tant públiques com privades.


Pàgina 23 de 76

6 . L í n i e s d ’ a c t u a c i ó El PMDP es desenvoluparà en quatre grans línies de treball que identifiquen, en el marc de l’ENSD 2000-2008, les vies d’acció municipal:

1. Institucional 2. Prevenció 3. Incorporació social 4. Control de l’oferta

6.1. Institucional

Objectius generals a. Definir una política municipal sobre drogodependències –amb la

participació de les diverses regidories i dels serveis, i consensuada amb la iniciativa social- que permeti cobrir les necessitats i donar un missatge unificat i coherent amb l’oferta d’activitats i serveis a la ciutadania.

b. Impulsar la coordinació i col·laboració entre les diferents àrees i serveis municipals.

c. Impulsar la coordinació i col·laboració institucional entre les distintes administracions en matèria de drogodependències.

d. Impulsar la participació de les entitats socials. e. Generar una consciència social solidària i participativa dels ciutadans i

ciutadanes respecte del problema de les drogodependències. Criteris d’actuació generals Per tal de dur a terme les diferents actuacions i objectius prevists en el Pla es fa necessària i imprescindible la coordinació i participació dels diferents serveis i organismes públics així com l’impuls i recolçament a la participació de la iniciativa social per tal d’aprofitar i optimizar els diferents recursos públics i privats, amb sometiment en general als principis constitucionals d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació (Art. 103 de la Constitució Espanyola).


Pàgina 24 de 76

Estructures de coordinació El Pla contempla els següents nivells de coordinació:

a) Comissió política del PMDP

Regidors/es de les àrees principalment implicades a l’execució del Pla.

Funcions: Direcció política del PMDP. Espai d’informació, debat i presa de decisions sobre els projectes Elevar als òrgans competents la informació sobre el Pla.

b) Comissió tècnica del PMDP.

La constitueixen els diferents representants de les regidories participants que han format l’actual equip promotor del PMDP. Així mateix, podran participar representats d’altres regidories/serveis i personal tècnic específic o assessor, segons les necessitats.

Funcions:

Execució del Pla Coordinació interna municipal del PMDP. Disseny, implementació, seguiment i avaluació dels projectes Detecció de noves necessitats. Aportació de les dades de l’avaluació de les activitats pròpies de

cada Regidoria /servei. Col·laboració amb la iniciativa social. Previsió i presentació anual dels pressuposts específics que

dedicarà cada àrea / projecte al Pla.

c) Equip de direcció i gestió del Pla

En formen part la coordinadora de Serveis Socials, la coordinadora del Servei Municipal sobre Drogues, el cap de servei i el director tècnic de Serveis Socials. Per al desenvolupament de les seves funcions disposarà del suport tècnic i administratiu necessaris.


Pàgina 25 de 76

Constitueix el nexe entre la comissió tècnica i la política i tindrà per objecte la informació permanent sobre l’estat del Pla a les dues comissions. Funcions:

Impuls de les actuacions calendaritzades al Pla. Impuls de la cooperació entre regidories, de la iniciativa social i

d’altres administracions. Suport permanent a la Comissió Tècnica per a la realització de

projectes, seguiment i avaluació. Elevar la informació sobre el seguiment del Pla i les propostes de

noves actuacions. Coordinació amb altres entitats públiques i privades

6.2. Prevenció

La prevenció és un procés actiu d’implementació d’iniciatives tendents a modificar i millorar la formació integral i la qualitat de vida de les persones fomentant l’autocontrol individual i la resistència col·lectiva davant les drogues (Martín 1995)

Tipus (Gordon, 1987)

Universal. És la que va dirigida a tot el grup diana sense distinció. Per exemple la prevenció dirigida a pares i mares de l’alumnat

d’un curs escolar. Selectiva. És la que va dirigida a un subgrup de la població diana que

té un risc major de ser consumidora que la mitjana de les persones d’aquesta edat. Es dirigeix per tant a grups de risc.

Indicada. És la que va dirigida a un subgrup concret de la comunitat, que sol ser consumidor o que té problemes de comportament. Es dirigeix per tant a individus d’alt risc.

Objectius generals

a. Identificar i modificar els condicionants que afavoreixen o faciliten l’abús de

l’alcohol i/o altres drogues i potenciar els factors que disminueixen els problemes additius.


Pàgina 26 de 76

b. Educar per a la salut i augmentar les alternatives al consum i les oportunitats per adoptar tipus de vida més saludables

c. Reduir els riscs i les conseqüències del consum de drogues, principalment en adolescents i joves.

d. Evitar i, si més no, endarrerir l’edat de primer ús de substàncies additives, tant legals com il·legals, en la població adolescent i jove.

e. Generar una consciència social solidària i participativa dels ciutadans i ciutadanes respecte a la prevenció de les drogodependències.

Criteris d’actuació generals6

Aquest pla desenvolupa, principalment, actuacions de prevenció universal i selectiva encara que a nivell individual i familiar s’atenen persones d’alt risc que són derivades al recurs més adients a la seva problemàtica.

Globalitat. Les polítiques sectorials de prevenció de les drogodependències cal enquadrar-les dins una política global.

Transversalitat. Les actuacions preventives tenen d’ubicar-se dins les estructures ordinàries de les àrees d’educació, salut, serveis socials, ... com una transversal

Factors de protecció. Els programes tenen que anar encaminats cara a potenciar els factors de protecció i disminuir els factors de risc.

Adaptació a la realitat. Els programes de prevenció tenen que estar dissenyats en funció de les característiques del fenomen de les drogues al municipi i de les de la població a la que van dirigits.

Flexibilitat. Serà imprescindible per a les actuacions preventives amb menors, adaptar-se a les peculiaritats dels grups poblacionals.

Participació. Les polítiques preventives seran eficaces en relació al grau de participació i assumpció de les persones interlocutores.

Normalització. Prioritzarem la integració dels menors en risc en grups normalitzats.

Integració. La prevenció implica el consens de totes les instàncies socials i de la ciutadania en una acció conjunta.

Persistència dels processos, garantint la continuïtat de les intervencions i possibilitant que siguin assumides per la pròpia comunitat.

6 Les actuacions preventives tindran presents els “Criteris bàsics d’intervenció en els programes de prevenció de drogodependències: anàlisis i propostes d’actuació”. (Ministeri de l’Interior 1997)


Pàgina 27 de 76

6.3. Incorporació social Objectius generals a. Possibilitar la incorporació social de les persones drogodependents i les

seves famílies, en funció de les seves necessitats i recursos, tenint present els aspectes socioeconòmics, educatius, relacionals, formatius i laborals.

b. Detectar i motivar-les cap al tractament. c. Fomentar la coordinació i el treball conjunt de les xarxes de salut i serveis

socials a fi d’establir programes individualitzats que utilitzin els recursos a l’àmbit local i autonòmic.

Criteris d’actuació generals La incorporació social compren un conjunt d’estratègies que cerquen articular processos que permetin la participació de les persones en àrees significatives de la vida social. A nivell operatiu necessita el desenvolupament de processos d’incorporació social generals i individuals en els ambients familiars, educatius i ocupacionals el més normalitzats possible.( Nuñez,A i Insua,H, 2000). S’operativitza amb els Plans Individuals d’Inserció . 6.4. Control de l’oferta Es tracta de crear els mecanismes suficients per intentar evitar i reduir l’accés a les drogues, potenciar les actuacions de control, especialment respecte del fàcil accés dels menors a les drogues legals. Objectius generals

a. Reduir l’accessibilitat a les drogues al municipi de Palma. b. Potenciar les actuacions concretes de tipus preventiu per fer front als

increments puntuals del consum de drogues a determinats llocs i èpoques de l’any.

c. Potenciar l’actuació contra el consum de drogues il·legals a llocs públics i contra el consum de drogues per part de menors. S’han d’establir, si s’escau, els mecanismes de coordinació corresponents de les forces de seguretat en els seus àmbits territorials .


Pàgina 28 de 76

Criteris d’actuació generals

Control de substàncies legals Control de substàncies il·legals Dissuasió del consum a la via pública Informació sobre recursos i derivació Creació de la normativa pertinent


Pàgina 29 de 76

7 . P r o j e c t e s i a c t u a c i o n s d e l P M D P 7.1 Institucional A nivell institucional la prevenció en el consum de drogues al municipi de Palma constitueix una prioritat. L’experiència acumulada i l’adequació a l’actual marc normatiu ens determinan els àmbits prioritaris d’intervenció. L’Ajuntament de Palma, com administració més propera als ciutadans i ciutadanes, assumeix el compromís, mitjançant el Pla Municipal de Drogodependències, d’impulsar les actuacions i mesures que en la lluita contra el fenomen de les drogodependències en ell es contemplen, potenciant la coordinació intracorporativa e interinistitucional i promovent la participació social.

Actuacions

Lideratge i impuls polític del PMDP Coordinació transversal (comissió política i comissió tècnica) Suport econòmic per a projectes i actuacions Impuls de la creació de la normativa per al desenvolupament del

Pla Donar una imatge corporativa coherent amb el PMDP

7.2 Prevenció El treball de prevenció dins el Pla estarà centrat a evitar, tant com sigui possible, les conductes de consum, d’abús i dependència de substàncies psicoactives. Aquest aspecte s’ha de treballar en un ambient de sinèrgia entre tots els estaments de la comunitat – el social, el cultural, l’educatiu, el familiar i el de la salut -, independent que es tracti de drogues legals o il·legals. Les mesures preventives tindran present les particularitats necessàries de cada àmbit d’intervenció i actuaran sobre cada franja de població de forma diferenciada, alhora que perseguiran una connexió entre aquestes. Per això,


Pàgina 30 de 76

s’ha de comptar amb la participació de totes les parts implicades: els joves, els adolescents, els adults, els professionals, els pares i les mares, l’entorn escolar i laboral, les xarxes associatives i de voluntariat, etc.

Àmbits d’intervenció Projectes / actuacions

Comunitari i de participació social

A.1 Projectes grupals i comunitaris amb objectius de prevenció de drogodependències

A.2 Actuacions de coproducció de recursos preventius: subvencions i convenis amb entitats.

A.3 Informació, sensibilització, assessorament i formació de mediadors/es socials

A.4 Investigació i participació a seminaris i congressos,...

Intervenció en adolescents i joves

B.1 Informació, sensibilització i assessorament a adolescents i joves.

B.2 Projectes de prevenció específica d’adolescents i joves

Familiar

C.1 Sensibilització, assessorament i capacitació

Oci i temps lliure.

D.1 Activitats d’oci D.2 Activitats d’oci nocturn D.3 Sensibilització i disminució dels riscs associats al

consum.

Escolar E.1 Educació viària E.2 Programes de prevenció adreçats a la comunitat

educativa E.3 Prevenció del consum de begudes alcohòliques

Laboral

F.1 Programa de prevenció i deshabituació tabàquica

F.2 Programa d’informació, orientació i assistència per al personal municipal

F.3 Formació sobre drogues per als professionals municipals i altres professionals


Pàgina 31 de 76

L’objectiu d’aquest àmbit és reforçar els missatges i

les normes de la comunitat en contra de l’abús de

drogues i per a la preservació de la salut (PNSD).

Les intervencions comunitàries propiciaran la

mobilització, la implicació i la participació de les

institucions, les entitats i els serveis de la comunitat

en la definició de les necessitats i l’elaboració de

les respostes.

Habitualment, un programa comunitari inclou altres

projectes que funcionen independentment, com la

prevenció escolar, la familiar, ... però que

coordinats en un programa comunitari funcionen de

forma sinèrgica entre sí (Becoña 2002). Aquest

tipus de projectes han de permetre la formació de

mediadors i mediadores socials7, la sensibilització i

la participació de la comunitat.

INTERVENCIONS PREVENTIVES DINS L’ÀMBIT COMUNITARI I DE PARTICIPACIÓ SOCIAL

A

7 Es consideren mediadors/es socials les institucions i organitzacions de la pròpia comunitat (PNSD) i particulars que desenvolupen una tasca de participació social voluntària be individualment o mitjançant associacions, ONG o altres. Ens referim a col·lectius com AAVV, monitors/es de clubs esportius, d’esplai, escoltes, voluntariat ...


Pàgina 32 de 76

A1. Projectes grupals i comunitaris amb objectius de prevenció de drogodependències

Responsables: Regidoria delegada de Serveis Socials i altres regidories vinculades al PMDP Col·laboració: Serveis territorials (centres de salut, centres educatius,...), entitats (AMPAs, clubs juvenils, associacions de veïnats, ...), Conselleria d’Educació i Cultura, Conselleria de Salut i Consum, ... Població destinatària:

Estratègia: participativa i educativa

Pares i mares, infants i joves, mediadors/ res socials, professionals i població en general. Descripció de l’actuació Són intervencions amb grups, serveis i/o entitats (associacions de veïnats, centres educatius etc...) que es duen a terme als barris de la ciutat, adreçades a població en general o en risc psicosocial, que es desenvolupen des dels CMSS i/o altres serveis municipals o des de les mateixes entitats. L’EPAD (Equip de prevenció de l’alcoholisme i altres drogodependències) col·labora amb els professionals de serveis municipals, altres institucions i/o entitats per a la creació de tallers d’activitats i/o grups de debat sobre temes com les drogues i els seus efectes, els factors de risc i de protecció, la percepció del risc del consum i d’altres relacionats amb la prevenció com la comunicació familiar, els límits i les normes, la pressió del grup, la gestió de l’oci,... Objectius operatius:

Incloure la prevenció de les drogodependències a projectes grupals i comunitaris dels barris.

Sensibilitzar i capacitar la població destinatària envers el problema de les drogodependències i la seva prevenció.

Equip: EPAD, professionals dels CMSS i de les altres regidories implicades, entitats, etc. Avaluació:

Valoració del grau de consecució dels objectius Número de destinataris als quals s’ha arribat i característiques Indicadors propis de cada actuació

Temporalització:

Línia d’actuació permanent.


Pàgina 33 de 76

A2. Actuacions de coproducció de recursos preventius: subvencions i convenis amb entitats

Responsables i col·laboradors: Cada regidoria pot establir convenis amb entitats referents a projectes i actuacions de prevenció de drogodependències Població destinatària:

Estratègia: participativa. L’específica a què es dirigeix el conveni i/o subvenció Descripció de l’actuació Es tracta de possibilitar la participació de les associacions que treballen específicament el tema de les drogodependències i les generals, en la programació, la implementació i l’avaluació d’activitats de prevenció dirigides a diferents col·lectius de població, mitjançant convenis i/o subvencions municipals. Aquests convenis han de completar o ampliar el catàleg preventiu municipal del PMDP i respondre al nivell competencial de l’Administració local. Objectius operatius:

Crear una pauta general per a subvencions d’acord amb els principis del PMDP, que afecti a les diferents regidories

Implicar la iniciativa social en la detecció de necessitats i la implementació de projectes preventius

Incloure objectius i/o activitats de prevenció de drogodependències als convenis de corresponsabilitat amb entitats que treballen amb infants i joves i/o altres col·lectius.

Avaluació: Valoració del grau de consecució dels objectius Número de destinataris als quals s’ha arribat i característiques Indicadors propis de cada actuació

Temporalització:

Línia d’actuació permanent


Pàgina 34 de 76

A3. Informació, sensibilització, assessorament i formació de mediadors/es socials

Responsables: Regidoria delegada de Serveis Socials, i altres regidories vinculades al PMDP Col·laboració: Voluntariat, entitats socials i ciutadania. Població destinatària:

Estratègia: informativa i formativa Entitats socials Descripció de l’actuació Informació, assessorament i formació individual i/o grupal a mediadors/res socials i a professionals municipals mitjançant una educació no formal Recolzament per al desenvolupament de tallers i activitats de prevenció. Objectius operatius:

Facilitar formació i suport a entitats i a serveis municipals per desenvolupar actuacions preventives de les drogodependències.

Informar als mediadors/es i als professionals municipals de l’oferta d’assessorament i capacitació de prevenció del Servei Municipal sobre Drogues.

Aconseguir mediadors/es i professionals municipals formats per actuar als barris com agents de prevenció.

Equip: EPAD, equips dels CMSS i altres professionals formats. Avaluació:


Temporalització:



Pàgina 35 de 76

A4. Investigació i participació a seminaris, congressos,...

Responsables: Totes les regidories participants Col·laboració: Entitats socials i serveis públics que treballen la prevenció i la reinserció. Població destinatària: Professionals, entitats socials, jovent, ciutadania.

Estratègia: Formativa i participativa

Descripció de l’actuació Investigació sobre temes relacionats amb les drogues, organització de jornades i participació a seminaris, congressos i altres actes que facilitin informació, reciclatge, l’anàlisi de la situació a Palma i la creació d’espais de debat i exposició d’experiències amb altres serveis i administracions Objectius operatius:

Informar i formar als professionals i a la ciutadania sobre la situació de les drogodependències.

Tenir informació sobre la situació de les drogodependències a Palma Compartir experiències, programes i activitats preventives i de reinserció Informar a la ciutadania sobre aquesta temàtica

Equip: Professionals de l’Ajuntament de Palma Avaluació:

Investigacions o estudis realitzats Número d’assistents: professionals de les regidories, altres administracions i

serveis participants, entitats socials, joves. Número de destinataris que han participat i característiques dels mateixos. Número de serveis i administracions participants. Grau de difusió Qüestionaris d’expectatives i de valoració de les jornades.

Temporalització: Permanent


Pàgina 36 de 76

Les actuacions dirigides a adolescents i joves tenen una

especial importància per la qual cosa convé incidir

expressament en aquest col·lectiu malgrat altres àmbits

(comunitari, familiar...) també inclouen aquest grup de

població.

Es desenvoluparan projectes dirigits a població juvenil

en general i en risc (prevenció universal i selectiva)

donant-se un especial èmfasi a les actuacions amb

població en risc per les dificultats que presenta, tant en

la captació, com en la motivació i intervenció.

Per a la programació d’actuacions de prevenció dirigides

a aquest col·lectiu es tindran present els següents

factors:

- Es dirigeix als grups de població als quals no s’arriba

amb prevenció universal o que no responen a ella.

- El problema de drogues és un element més, no el

central.

- El treball en xarxa és indispensable i comprendrà la

captació, derivació i coordinació.

- Seran lo suficientment flexibles per adaptar-se a les

característiques i interessos de la població.

- Els principals grups diana són: famílies en risc, adolescents i joves amb fracàs escolar i joves consumidors/es.

INTERVENCIONS PREVENTIVES DINS L’ÀMBIT D’INTERVENCIÓ EN ADOLESCENTS I JOVES

B


Pàgina 37 de 76

B1. Informació, sensibilització i assessorament a adolescents i joves

Responsable: Regidoria delegada de Serveis Socials, Àrea d’Educació, Cultura, Esports i Joventut, Regidoria delegada de Sanitat i Consum. Col·laboració: Regidoria delegada de Treball, Economia i Comerç, Servei Municipal d’Orientació (Regidoria delegada d’Educació i Cultura), Conselleria de Cultura i Educació, Conselleria de Presidència i Esports, Conselleria de Salut i Consum, entitats i altres institucions Població destinatària: Adolescents i joves.

Estratègia: Informativa i educativa

Descripció de l’actuació: Informació i assessorament a adolescents i joves, telefònicament, amb entrevistes individuals/ familiars i/o amb grups. Sensibilitzar els joves sobre aquesta problemàtica, cara a donar resposta a les preguntes sobre les drogues i els seus efectes, els riscs associats al consum i l’oci, i altres temes d’interès. A nivell individual i familiar es treballarà amb població general, en risc i consumidora. Objectius operatius:

Facilitar als joves informació i assessorament sobre drogues posant al seu abast professionals capacitats per donar resposta a les seves preguntes i provocar actituds d’autocura.

Equip: EPAD, professionals dels CMSS, personal tècnic i monitors/res formats, professionals del Centre d’Informació Juvenil de l’Àrea d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, altres relacionats. Avaluació:


Temporalització: Línia d’actuació permanent.


Pàgina 38 de 76

B2. Projectes de prevenció específica d’adolescents i joves Responsables: Regidoria delegada de Serveis Socials, Regidoria delegada de Treball, Economia i Comerç. Col·laboració: Conselleria d’Educació i Cultura, Conselleria de Presidència i Esports, Conselleria de Salut i Consum, entitats . Població destinatària: Estratègia:

Educativa i informativa Adolescents i joves en risc. Pares, mares, tutors/es i mediadors/es.

Descripció de l’actuació Actuacions individuals i grupals amb adolescents i joves en risc de consums problemàtics i/o amb consums de drogues, principalment, d’ús recreatiu. Derivacions dels centres escolars, policia local, CAD, Direcció General del Menor i d’altres serveis, o a demanda de la persona interessada. S’utilitza, principalment, una metodologia participativa mitjançant grups de discussió i debat a on es treballen diferents àrees: drogues, desenvolupament personal, sociorelacional, oci i temps lliure... durant un nombre determinat de sessions. Es procura integrar a pares, mares, tutors/es i mediadors/es al programa d’intervenció. Objectius operatius:

Adquirir una informació objectiva sobre les drogues, les conductes de risc, treballar els mites i la percepció del risc.

Facilitar la presa de decisions responsables i autònomes respecte del consum de drogues

Desenvolupar habilitats per fer front als problemes i a la pressió del grup Educar per a la gestió saludable de l’oci Informar sobre recursos d’oci saludable i de tractament i derivar, si cal, a

un servei assistencial Equip: EPAD, i altres professionals formats. Avaluació:


Temporalització: Línia d’actuació permanent


Pàgina 39 de 76

L’objectiu de la prevenció familiar, segons l’ENSD

2000 – 2008, és prevenir l’aparició dels

problemes derivats del consum de drogues així

com del consum mateix.

Les intervencions amb les famílies aniran

dirigides al foment d’habilitats educatives, de

comunicació, de resolució de problemes,

d’increment de les competències com a pares i

mares i la conscienciació, com a agents de salut

per als seus fills i filles.

És important la participació dels pares i mares en

la programació de les activitats, amb vista a

captar-ne les necessitats i els interessos.

Es considera una prioritat el treball preventiu amb

famílies multiproblemàtiques i arribar als pares i a

les mares dels infants amb risc. Per fer front a

aquestes problemàtiques es disposarà d’un

ventall de programes de prevenció familiar

adaptats a les diferents necessitats i

característiques dels participants, que siguin

suficientment avaluats, i es coordinaran amb els

serveis socials, entitats i d’altres.

INTERVENCIONS PREVENTIVES DINS L’ÀMBIT FAMILIAR

C


Pàgina 40 de 76

C1. Sensibilització , assessorament i capacitació Responsable: Regidoria delegada de Serveis Socials Col·laboració: Regidoria delegada de Treball, Economia i Comerç, Àrea d’Educació, Cultura, Esports i Joventut, Conselleria de Salut i Consum, Conselleria d’Educació i Cultura, Conselleria de Presidència i Esports, FAPA Mallorca, associacions de pares i mares, centres educatius, entitats. Població destinatària: Famílies d’infants i joves (mares i pares, representants legals), AMPAs dels centres educatius de primària, de secundària i de les escoles d’infants

Estratègia: Informativa, educativa i participativa

Descripció de l’actuació Treball educatiu individual, familiar i grupal amb pares i mares sobre el seu paper com a agents de salut dels seus fills i filles. Participació a escoles de pares/mares amb altres serveis. Sensibilització mitjançant materials didàctics com vídeos, programes d’ordinador, radio, còmics o llibrets,... Assessorament en situacions concretes de dificultat expressada. Es poden rebre demandes al llarg de l’any, que s’atendran successivament o mitjançant convocatòries periòdiques de tallers. Objectius operatius:

Assessorar, sensibilitzar i/o capacitar grups de pares i mares, representants legals de l’alumnat dels centres públics i concertats d’educació primària, secundària i de les escoles d’infants, dels programes de formació de joves amb dificultats socioeducatives i d’altres projectes i serveis.

Fer arribar a famílies amb infants i joves informació sobre prevenció de drogues Assessorar i capacitar a pares i mares d’infants i joves en general i en risc.

Equip: EPAD, professionals dels CMSS i altres professionals preparats Avaluació:




Pàgina 41 de 76

Actualment l’oci és l’espai central on es realitzen els

consums de drogues i per aquesta mateixa raó, és

l’espai des del qual s’han de prevenir aquestes

conductes, principalment, si tenim present que els

àmbits educatius no són sols els formals com

l’escola, la família ... sinó que el carrer, les amistats,

els mitjans de comunicació i el temps d’oci són

veritables espais d’aprenentatge i un element clau

en la construcció de la identitat dels joves8.

Els projectes d’oci saludables estaran integrats en un

marc més ampli d’actuacions que impliquin els agents

amb influències en el context juvenil i tindran com a

eix la promoció d’estils de vida saludable en la

joventut, on l’educació per a la gestió de l’oci és un

element fonamental i, per tant, afectaran a diverses

regidories.

Es procurarà la participació de la iniciativa privada,

tant d’empreses relacionades amb activitats

esportives com d’establiments lligats a l’oci comercial

– bars, discoteques, pubs...- en la realització

d’activitats preventives

Aspectes metodològics a destacar seran: la

participació de la població destinatària en la

programació de les activitats, formació dels

monitors/res en prevenció sobre drogues i l’avaluació

del procés i dels resultats.

INTERVENCIONS PREVENTIVES DINS L’ÀMBIT D’OCI I TEMPS LLIURE

D

8 Els principals escenaris de risc són: el temps lliure, els àmbits recreatius i els barris en risc. (Moncada, 2003. PNSD)


Pàgina 42 de 76

D1. Activitats d’oci Responsables: Àrea d’Educació, Cultura, Esports i Joventut, Regidoria delegada de Dinamització Ciutadana. Col·laboració: Regidoria delegada de Serveis Socials, Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transports, entitats,...

Població destinatària: adolescents i jovesEstratègia: Informativa, educativa i participativa

Descripció de l’actuació Oferta d’activitats d’oci amb objectius de prevenció de drogodependències, de caràcter esportiu, lúdic, cultural i formatiu, dirigides principalment a adolescents i joves, utilitzant les instal·lacions municipals. Es preveu la participació dels CMSS, altres serveis municipals, i d’entitats territorials i centrals en la difusió i la motivació de la població.

Objectius operatius: Incrementar l’oferta d’activitats d’oci saludable adaptades a les necessitats dels

adolescents. Contribuir a educar cap a una cultura de l’oci no lligada al consum de drogues. Informar i formar els participants sobre els riscs associats al consum de drogues

en espais recreatius. Difondre la informació a la població destinatària.

Equip: Professionals i voluntariat format. Avaluació:


Temporalització: 2004-2007


Pàgina 43 de 76

D2. Activitats d’oci nocturn

Responsables: Àrea d’Educació, Cultura, Esports i Joventut, Col·laboració: Regidoria delegada de Serveis Socials, Àrea de Seguretat Ciutadana,Trànsit i Transports, Àrea de Turisme, Relacions Institucionals i Participació, Regidoria delegada d’Educació i Cultura, Regidoria delegada de Sanitat i Consum, Conselleria de Salut i Consum, Conselleria de Presidència i Esports, entitats i mitjans de comunicació. Població destinatària: A partir dels 18 anys

Estratègia: Educativa i participativa

Descripció de l’actuació Conjunt d’actuacions que preveuen la generació de recursos d’oci nocturn no associats al consum de drogues. S’ofereixen activitats culturals i esportives dins l’horari de sortida dels joves. Es preveu la participació dels CMSS, d’altres serveis municipals i d’entitats territorials i centrals en la difusió i la motivació de la població, així com la creació, edició i publicitat de material de divulgació.

Objectius operatius: Incrementar l’oferta d’activitats d’oci nocturn per a joves. Contribuir a educar cap a una cultura de l’oci no associada al consum de

drogues. Informar i formar els/les participants sobre els riscs associats al consum de

drogues en espais recreatius Equip: Professionals i voluntariat formats. Avaluació:




Pàgina 44 de 76

D3. Sensibilització i disminució dels riscs associats al consum

Responsables: Àrea d’Educació, Cultura, Joventut i Esports Col·laboració: Regidoria delegada de Sanitat i Consum, Regidoria delegada de Serveis Socials, Regidoria delegada de Dinamització Ciutadana, Regidoria delegada d’Educació i Cultura, Conselleria de Presidència i Esports, Conselleria de Salut i Consum, voluntariat, associacions juvenils, empresariat ... Població destinatària: Joves de 18 a 25 anys i població en general

Estratègia: Informativa, educativa i participativa

Descripció de l’actuació Conjunt d’intervencions que es desenvolupen directament amb els joves a les festes populars i als llocs d’oci nocturn on es concentra el consum d’alcohol i altres drogues. Són actuacions informatives i educatives que pretenen donar una informació objectiva sobre els efectes de les drogues, orientar cap a un consum responsable i una disminució dels riscs associats al consum. S’utilitzarà una metodologia d’iguals, en què els joves educadors/res donen informació i recolzament als altres joves. S’estimularà la col·laboració de l’empresariat relacionat amb l’oci comercial: sales de festa, discoteques, bars,... Actuacions per dissuadir de la utilització del vehicle particular els vespres del cap de setmana i dies festius i reduir el risc d’utilització del vehicle baix l’influencia de l’alcohol. Objectius operatius:

Informar sobre les drogues i els seus efectes. Orientar cap a disminuir els problemes associats al consum inadequat d’alcohol i

altres drogues. Informar sobre recursos d’oci saludable. Promoure la participació de l’empresariat i personal dels locals d’oci en els

projectes de sensibilització que s’implementin. Reduir el risc d’accidents de trànsit.

Equip : Professionals i voluntariat formats. Avaluació:




Pàgina 45 de 76

En l’àmbit escolar les actuacions han d’implicar el

conjunt de la comunitat escolar, professorat,

alumnat i pares i mares i s’han de preveure dins la

línia de l’educació per a la salut com a matèria

transversal.

Es procurarà que les activitats que es

desenvolupin amb l’alumnat siguin dirigides pel

professorat i integrades en les activitats escolars i

extraescolars del centre educatiu, formant part del

projecte educatiu del centre i continuades en el

temps.

E

INTERVENCIONS PREVENTIVES DINS L’ÀMBIT ESCOLAR

L’objectiu de la prevenció escolar és aconseguir

que els joves no consumeixin drogues o retardin

l’edat d’inici així com la prevenció de riscs del

consum associats a la conducció.


Pàgina 46 de 76

E1. Educació viària

Responsable: Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transport. Col·laboració: Conselleria d’Educació i Cultura, centres d’educació secundària Població destinatària: Alumnat de secundària i batxillerat dels centres de Palma.


Descripció de l’actuació Formació que imparteixen els professionals de Seguretat Ciutadana dirigida a l’alumnat d’ensenyança secundària mitjançant el CD-Rom com.moto educar per a la prevenció de riscs del consum associats a la conducció. Objectius operatius:

Informar i formar sobre els riscs associats a la conducció i al consum d’alcohol i altres drogues.

Contribuir a disminuir els accidents de trànsit associats al consum d’alcohol. Equip: Professionals de la Regidoria de Seguretat Ciutadana formats i professionals qualificats. Avaluació:




Pàgina 47 de 76

E2. Programes de prevenció adreçats a la comunitat educativa Responsables: Regidoria delegada de Sanitat i Consum, Regidoria delegada de Serveis Socials Col·laboració: Regidoria delegada d’Educació i Cultura, Conselleria d’Educació i Cultura, Conselleria de Salut i Consum, centres de secundària i batxillerat de Palma, FAPA Mallorca, AMPA dels centres de secundària de Palma, Projecte Jove Balears. Població destinatària: Professorat, alumnat d’ESO i Batxillerat i mares i pares d’aquests, dels centres escolars de Palma que participen.

Estratègia: Informativa, educativa i participativa.

Descripció de l’actuació Programes globals que impliquen a tota la comunitat educativa: comprenen la formació del professorat, l’aplicació del programa als alumnes d’ESO i Batxillerat i la intervenció amb els pares i les mares9 de l’alumnat, bé en col·laboració amb altres institucions o bé amb entitats que treballen la prevenció de les drogodependències. Objectius operatius:

Abordar l’educació per a la salut, i en concret, la prevenció de les drogodependències des dels diferents àmbits de la comunitat educativa (alumnat, famílies i professorat) implicant-los en el mateix programa.

Informar, orientar i sensibilitzar els pares i les mares sobre les drogues i els seus efectes, la percepció del consum i del risc i la prevenció de l’abús de drogues.

Capacitar els pares i les mares sobre els factors de risc i de protecció, les característiques de l’adolescència, la importància de la comunicació i dels models educatius, i donar-los pautes psicoeducatives.

Informar de recursos. Equip: EPAD, personal del la Regidoria de Sanitat i Consum, i professionals qualificats de les Institucions i entitats intervinents. Avaluació:



9 Representants legals dels menors


Pàgina 48 de 76

E3. Prevenció del consum de begudes alcohòliques

Responsable:

Regidoria delegada de Sanitat i Consum

Col·laboració: Regidoria d’Educació i Cultura, Conselleria d’Educació i Cultura, Fundació Alcohol i Societat, centres d’educació secundària. Població destinatària: Alumnat d’Educació Secundària.


Descripció de l’actuació Tallers dirigits al alumnat de secundaria ( 1er i 2on cicle d’ESO i batxillerat) impartits per monitors/es voluntaris formats que es coordinen amb els centres escolars i informen als pares i mares. Els tallers consten de dues sessions en les que es tracten aspectes tècnics de l’alcohol, resolució de conflictes i presa de decisions relacionades amb el consum i abús de begudes alcohòliques. Es lliura una guia d’activitats a realitzar voluntàriament per el professorat , una guia per a l’alumnat i una guia per a la família. Objectius operatius:

Prevenir les conductes de risc dels adolescents, especialment el consum abusiu de begudes alcohòliques.

Retardar l’edat d’inici del consum d’alcohol apropant-la lo més possible als 18 anys i reduir l’abús entre els adolescents que ja consumeixen alcohol.

Equip : Monitors formats per la Fundació Alcohol i Societat Avaluació: El professorat haurà d’emplenar una fitxa d’avaluació al final de la segona sessió Temporalització: Curs 2004-05 i previssió de renovació


Pàgina 49 de 76

La prevenció en aquest àmbit és centrarà,

principalment, en les drogues legals atesa la

importància del consum d'alcohol i les

conseqüències en la salut i en l’accidentalitat

laboral, així com en el tabac, per la morbi-

mortalitat que produeix. El servei de medicina

d’empresa té un paper important en aquest

àmbit.

D’acord amb l’Estratègia Nacional sobre

Drogues els programes de l’àmbit laboral

preveuen activitats d’informació,

sensibilització, orientació i faciliten tractament

al personal amb problemes derivats del

consum de drogues des d’un context de

prevenció de riscs laborals.

F INTERVENCIONS PREVENTIVES DINS L’ÀMBIT LABORAL


Pàgina 50 de 76

F1. Programa de prevenció i deshabituació tabàquica Responsable: Área d’Hisenda, Economia, Innovació i Recursos Humans. Col·laboració: Totes les regidories a nivell de difusió Població destinatària: Estratègia:

Informativa i educativa. Personal municipal Descripció de l’actuació S’ofereix informació al personal municipal respecte als efectes del consum sobre la salut i la problemàtica del tabac a l’àmbit laboral. Es possibilita al personal municipal que fuma la realització de tallers de deshabituació tabàquica durant l’horari laboral. Es contempla fer un seguiment. Objectius operatius:

Fer un recull de necessitats a les revisions mèdiques. Sensibilització del personal municipal. Crear un recurs municipal de deshabituació del tabaquisme. Aconseguir minvar el tabaquisme en el personal municipal . Possibilitar l’Ajuntament en el seu conjunt o cada departament individualment es

declari espai sense fum. Equip de professionals: Personal sanitari del servei de Riscs Laborals i altres professionals qualificats.. Avaluació:

Necessitats detectades Número de persones participants. Numero de grups realitzats. Recaigudes al mes, als sis mesos i a l’any

Temporalització:

2004.


Pàgina 51 de 76

F2. Programa d’informació, orientació i assistència per al personal municipal Responsable: Àrea d’Hisenda, Economia, Innovació i Recursos Humans. Col·laboració: Totes les regidories a nivell de difusió Població destinatària: Estratègia:

Informativa i educativa. Personal municipal Descripció de l’actuació : Dins el marc del servei de riscs laborals oferir als treballadors i treballadores, orientació i informació sobre drogues i recursos de prevenció i tractament.

Objectius operatius: Oferir informació i orientació al personal. Informar sobre els aspectes i repercussions que ocasiona el consum problemàtic Derivar els treballadors/res a recursos especialitzats

Equip de professionals: : Personal sanitari del servei de Riscs Laborals i altres professionals qualificats.. Avaluació:


Temporalització:



Pàgina 52 de 76

F3. Formació sobre drogues per al personal municipal i altres professionals

Responsable: Àrea d’Hisenda, Economia, Innovació i Recursos Humans. Col·laboració: Totes les regidories a nivell de difusió Població destinatària: Estratègia:

Informativa i formativa Personal municipal Descripció de l’actuació: Realització de cursos de formació sobre drogodependències, com a promoció de la salut i temes relacionats, per als professionals que treballen aspectes de prevenció i reinserció de persones drogodepenents. Abans de la programació es detectaran les necessitats formatives. Objectius operatius:

Formar als professionals que desenvolupen projectes sobre drogues. Reciclatge permanent dels professionals vinculats al PMDP

Equip de professionals: Professionals qualificats. Avaluació:


Temporalització:



Pàgina 53 de 76

7.3 Incorporació social10

La fita de la reinserció és impulsar programes individualitzats que facilitin a les persones amb problemes per l’ús de drogues ( en procés terapèutic o no) la incorporació a la societat en qualitat de membres actius. (Estratègia Nacional sobre Drogues, 2000).

La integració social ha de contemplar-se com a una part del circuit terapèutic que requereix la combinació coordinada de diferents recursos, unes vegades seqüencialment i altres simultàniament. En aquesta cadena cada recurs és un element necessari però no suficient, d’un procés terapèutic complex que ens obliga a treballar en xarxa, amb tots els centres, serveis i programes que hi formen part. Aquest circuit haurà de comptar amb recursos i programes que tinguin com a objectiu principal la integració social i laboral de les persones drogodependents (ENSD, 2000).

L’estratègia educativa serà la més utilitzada en la reinserció i prevenció, ambdós tenen àmbits comuns d’intervenció, com el comunitari, familiar i laboral. Per tant, els recursos preventius d’aquests àmbits seran adequats tant per a la reinserció com per a la prevenció.

A partir dels objectius generals ja esmentats a l’apartat 6, la línia d’intervenció que el PMDP realitzarà en la incorporació social s’emmarcarà en tres àmbits que engloben les actuacions, i que són aspectes fonamentals del procés insertor:

Àmbits d’intervenció Actuacions / Projectes

A) El Pla d’Inserció Social

A.1 Cobertura de necessitats bàsiques A.2 Incorporació familiar i relacional A.3 Inserció formativo – laboral A.4 Ocupació lleure i participació

comunitària

B) La coproducció de recursos

B.1 Subvencions i convenis

C) El treball en xarxa (Protocol d’Incorporació Social)

C.1 Implementació i Ampliació del Protocol

d’Incorporació Social

10 S’utilitzen els termes “reinserció”, “inserció” i “incorporació social” com a sinònims.


Pàgina 54 de 76

El Pla d’Inserció Social (procés d’inserció o reinserció de la persona que pateix una drogodependència o una altra addició, en el medi familiar, social, educatiu i laboral, amb unes condicions que li permetin dur una vida autònoma i responsable amb igualtat de condicions que la resta de la ciutadania), comprèn l’itinerari personalitzat que realitza la persona drogodependent i la seva família i suposa la mobilització dels recursos personals, dels serveis i de l’entorn per a la consecució dels objectius d’inserció proposats. Aquest Pla personalitzat es desenvolupa en les següents actuacions:

A.1 Cobertura de necessitats bàsiques A.2 Incorporació familiar i relacional A.3 Inserció formativo – laboral A.4 Ocupació del lleure i participació comunitària

ACTUACIONS D’INCORPORACIÓ SOCIAL AL PLA D’INSERCIÓ SOCIAL

A


Pàgina 55 de 76

A.1 Cobertura de necessitats bàsiques Responsable: Regidoria delegada de Serveis Socials, Conselleria de Presidència. Col·laboració: Regidoria d’Educació i Cultura (Patronat Municipal d’Escoles d’Infants), Àrea de Vivenda i Serveis Socials (Patronat Municipal de l’Habitatge), Conselleria de Presidència i Esports, Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), S’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, centres de salut. Població destinatària

Persones drogodependents en tractament a un servei especialitzat, majoritàriament als Centres de Tractament de Drogodependències (CAD) que fan demanda als CMSS.

Persones drogodependents que no han accedit a un servei de tractament, ateses pels CMSS.

Estratègia: Socialització

Descripció de l’actuació Es tracta de facilitar i capacitar per a la cobertura de les necessitats bàsiques – d’alimentació, d’higiene, d’allotjament, menjadors escolars i escoles d’infants,... -, oferir orientació per al manteniment de l’organització domèstica quotidiana – alimentació, higiene, neteja, cura de sí mateix -, i assumir-ne les responsabilitats. També comprèn la gestió de les prestacions necessàries així com facilitar l’accés als recursos i donar suport a les habilitats personals.

Objectius operatius: Facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques de la unitat familiar. Incrementar les habilitats personals que permetin el manteniment de la

cobertura de les necessitats bàsiques Equip: Professionals dels Centres Municipals de Serveis Socials Avaluació: Nivell de cobertura de les necessitats bàsiques. Manteniment dels hàbits treballats. Reconeixement de les seves dificultats socials Temporalització: Línia d’actuació permanent.


Pàgina 56 de 76

A.2 Incorporació familiar i relacional

Responsable: Regidoria delegada de Serveis Socials Col·laboració: Àrea d’Educació, Cultura, Esports i Joventut, Conselleria de Salut i Consum (Centres de tractament de les drogodependències), s’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, Conselleria de Presidència i Esports.

Població destinatària: Persones drogodependents en tractament a un servei especialitzat, majoritàriament als CAD que fan demanda als CMSS.

Estratègia: Socialització

Descripció de l’actuació La intervenció va dirigida al manteniment de relacions i responsabilitats familiars

i al manteniment de relacions amb d’altres com recuperar els cercles relacionals fora de l’ambient de consum de drogues i orientar cap a l’establiment de noves relacions.

Objectius operatius: Millorar les relacions familiars. Incrementar les habilitats socials per aconseguir nous cercles relacionals fora de

l’entorn de consum. Equip: Professionals dels Centres Municipals de Serveis Socials Avaluació: Compliment dels objectius del pla d’inserció social. Temporalització: Línia d’actuació permanent.


Pàgina 57 de 76

A.3 Inserció formatiu - laboral Responsable: Regidoria delegada de Treball, Economia i Comerç, Regidoria delegada d’Educació i Cultura i Regidoria delegada de Serveis Socials. Col·laboració: Serveis de formació i promoció laboral, SOIB, s’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca Població destinatària:

Persones drogodependents en tractament a un servei especialitzat, majoritàriament als CAD, que fan demanda als CMSS.

Estratègia: Formativa

Descripció de l’actuació Orientació i capacitació en habilitats personals i socials Orientació en formació complementària (graduat en secundària, idiomes, altres) Assessorar, acompanyar i fer seguiment a recursos formatius (formació bàsica

prelaboral, específica) Facilitar l’accés al Servei Municipal d’Educació d’Adults (SMA) a persones amb

problemàtica social. Identificació i assessorament sobre com afrontar dificultats – oportunitats

laborals Informació sobre recursos d’inserció – recerca laboral, derivar i fer el seguiment

Objectius operatius: Millorar la formació per a la inserció laboral Incrementar les habilitats per a la recerca, incorporació i manteniment de

l’estabilitat laboral Equip: Professionals dels Centres Municipals de Serveis Socials, professionals de les regidories, IMFOF.

Avaluació: Increment de la formació Millora de la vida laboral.



Pàgina 58 de 76

A.4 Ocupació lleure i participació comunitària

Responsable: Regidoria delegada de Dinamització Ciutadana, Regidoria delegada de Serveis Socials, Àrea d’Educació, Cultura, Esports i Joventut.

Col·laboració: Conselleria de Presidència i Esports, Conselleria de Salut i Consum, s’Institut de Serveis Socials i Esportius i serveis de lleure d’associacions. Població destinatària:

Persones drogodependents en tractament a un servei especialitzat, majoritàriament als CAD, que fan demanda als CMSS.

Estratègia: Participativa

Descripció de l’actuació Identificació de preferències, aficions i centres d’interès Orientació i assessorament per a la recerca i utilització d’ alternatives diferents

d’ocupació del temps lliure. Acompanyament a recursos de lleure – culturals, d’oci, esportius, ...- . Fer-ne el

seguiment del seu ús i resultats.

Objectiu operatiu:

Millorar la incorporació a les activitats de lleure

Equip: Professionals dels Centres Municipals de Serveis Socials i de les regidories.

Avaluació:

Compliment dels objectius del pla d’inserció social

Temporalització:



Pàgina 59 de 76

El suport al teixit associatiu perquè cooperi en les

diferents línies de treball del PMDP i, principalment,

en la prevenció i la reinserció, es concreta en l’oferta

de suport tècnic, d’infrastructures (cessió espais, ...) i

econòmica des de l’Ajuntament.

La reinserció és tasca de tothom i la concreció dels

suports anteriors s’operativitzarà, entre d’altres,

mitjançant la convocatòria de subvencions i amb la

subscripció de convenis on s’explicitin les

contribucions de les parts per crear oferta insertora

útil a la ciutadania.

B

ACTUACIONS D’INCORPORACIÓ: COPRODUCCIÓ DE RECURSOS


Pàgina 60 de 76

B1. Subvencions i convenis Responsable: Cada regidoria pot establir convenis amb entitats, projectes i actuacions reinsertores. Col·laboració: Totes les les regidories Població destinatària: Entitats que duguin a terme actuacions reinsertores de la població drogodependent.

Estratègia: Participativa

Descripció de l’actuació Són projectes que tracten de possibilitar la participació de les associacions que treballen en el camp de les drogodependències i d’altres, en la programació, la implementació i avaluació d’activitats de reinserció, mitjançant convenis i/o subvencions municipals que han de completar o ampliar els catàlegs d’incorporació social i respondre al nivell competencial de l’administració local. Objectiu operatiu:

Incrementar els recursos de reinserció amb la col·laboració d’entitats socials

Equip: Professionals de les regidories corresponents.

Avaluació: Subvencions i convenis amb entitats impulsats pel PMDP.

Temporalització:



Pàgina 61 de 76

D’acord amb l’ENSD la xarxa d’incorporació social es fonamentarà en la coordinació de les administracions amb responsabilitat competencial sobre la salut i els serveis socials, com a marc de referència.

El Pla contempla la incorporació social de la persona drogodependent i la seva família des de la xarxa de serveis no exclusiva per a aquest col·lectiu i la interacció entre els serveis amb major vinculació, com:

Els serveis de tractament: - CAD,

Centres de Salut, Projecte Home, ... Els serveis de reinserció –CMSS de

l’Ajuntament de Palma, Càritas, Projecte Home,...

Els recursos formatius i laborals- IMFOF, SOIB, Deixalles i altres.

La coordinació entre els tres sistemes és imprescindible per evitar una intervenció segmentada on cada fase es convertiria en una nova dificultat per a un col·lectiu amb pocs recursos personals per actuar d’una forma autònoma i responsable.

ACTUACIONS D’INCORPORA-CIÓ SOCIAL A L’ENTORN DEL TREBALL EN XARXA

C


Pàgina 62 de 76

C1. Implementació i ampliació de l’ús del Protocol d’Incorporació Social

Responsable: Regidoria delegada de Serveis Socials Col·laboració: Conselleria de Salut i Consum, entitats que hi treballen.

Població destinatària: Persones drogodependents en tractament a un servei especialitzat, majoritàriament als CAD, que fan demanda als CMSS.

Estratègia: Col·laboració

Descripció de l’actuació Es tracta d’adaptar, ampliar i aplicar el Protocol d’incorporació social als serveis participants i a les necessitats del treball en xarxa, de forma que les derivacions fetes cap als CMSS, i altres serveis municipals, per part dels serveis de tractament, s’ajustin a una protocolització que asseguri un correcte traspàs d’informació, un major aprofitament dels recursos i una millora de la qualitat de l’atenció de les persones usuàries. Objectiu operatiu:

Oferir a la ciutadania una atenció global i coordinada. Equip:

Professionals dels Centres Municipals de Serveis Socials. Professionals que formen part de la xarxa de reinserció.

Avaluació: Serveis que utilitzen el Protocol d’Incorporació Social en les derivacions als

CMSS i altres serveis municipals. Protocol adaptat a les necessitats



Pàgina 63 de 76

7.4 El control de l’oferta Atès que les competències directes en matèria de tràfic de drogues fugen de l’àmbit municipal, les actuacions consistiran en el control i la limitació del consum, facilitar informació sobre recursos de prevenció i tractament, crear la normativa pertinent d’acord amb les competències municipals i els principis del Pla i vetllar pel compliment de la normativa vigent. Aquestes actuacions es desenvolupen en tres àmbits o entorns:

Àmbits d’intervenció Actuacions / Projectes

A) Normativa municipal

A.1 Creació d’ ordenances reguladores de publicitat, venda i consum de drogues legals

A.2 Adequació de la normativa de llicència d’activitats a les recomanacions del PNSD

A.3 Inclusió al PGOU de millores psicosocials

B) Intervencions de control

B.1 Aplicació de normativa sobre limitació

de publicitat, venda i consum de drogues legals

B.2 Control d’adulteració de begudes alcohòliques

B.3 Control d’alcoholèmia i altres drogues en la conducció.

C) Dissuasió i sensibilització

C.1 Difusió de normativa vigent i

recomanacions C.2 Programa de reeducació de conducció

multisancionada.


Pàgina 64 de 76

En l’àmbit competencial municipal, l’elaboració

de normativa es desenvolupa mitjançant el

dictat i aprovació de bans, ordenances,

reglaments i planificacions sectorials que

incideixen en la línia del control i limitació de

l’oferta per tal de facilitar eines útils als

objectius del PMDP

A

NORMATIVA MUNICIPAL


Pàgina 65 de 76

A.1 Creació d’ordenances reguladores de publicitat, venda i consum de

drogues legals Responsable: Regidoria delegada de Sanitat i Consum Col·laboració: Regidoria delegada de Serveis Socials, Regidoria delegada de Dinamització Ciutadana, Àrea d’Urbanisme i Coordinació Municipal, Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transport, Àrea d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, Conselleria de Salut i Consum, entitats. Població destinatària: ciutadania Estratègia: control Descripció de l’actuació Crear una normativa consensuada amb els agents implicats que tingui present les recomanacions del Pla.

Objectiu operatiu: Evitar el consum de drogues legals per part dels menors. Controlar els consums abusius Equip: Professionals de la regidoria delegada de Sanitat i Consum Avaluació: Normatives aprovades Temporalització: 2005 - 2007


Pàgina 66 de 76

A.2 Adequació de la normativa de llicència d’activitats a les recomanacions

del PNSD Responsable: Àrea d’Urbanisme i Coordinació Municipal Col·laboració: Regidoria delegada de Serveis Socials, Regidoria delegada de Dinamització Ciutadana i Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transports, Conselleria de Salut i Consum Població destinatària: ciutadania Estratègia: control Descripció de l’actuació Establir un pla de feina amb les àrees implicades i els agents socials per iniciar les pertinents modificacions de la normativa i adaptar-la a les directrius del PNSD i del PMDP. Objectiu operatiu: Adequar la normativa de llicència d’activitats evitant la concentració de llocs d’oci lligats al consum a una zona determinada. Equip: Professionals del servei de llicencia d’activitats. Avaluació:

Els nous locals adaptats a la normativa Número de locals existents adaptats a la nova normativa



Pàgina 67 de 76

A.3 Inclusió al PGOU d’iniciatives de millores psicosocials Responsable: Àrea d’Urbanisme i Coordinació Municipal Col·laboració: Regidoria delegada de Serveis Socials i de Sanitat i Consum. Conselleria de Salut i Consum. Població destinatària: ciutadania Estratègia: sensibilització i participació Descripció de l’actuació Que les modificacions del PGOU, els projectes que es redactin i les obres que s’executin prevegin, tant com sigui possible, adaptar els equipaments públics a la ciutadania, de tal manera que s’eviti l’existència de llocs que propiciïn la venda i consum de drogues. Objectiu operatiu: Evitar l’existència de llocs que puguin facilitar la venda i consum de drogues Equip: Professionals de la gerència d’Urbanisme Avaluació: Nivell de consecució dels objectius prevists.



Pàgina 68 de 76

Els diferents serveis municipals exerceixen, respecte

de la normativa municipal en vigor, una funció de

control quan, mitjançant la inspecció, en vetllen la

seva aplicació.

Aquesta acció de control directe garanteix el

compliment de la normativa i és un instrument útil per

a aquest objectiu.

Quan a les drogues il·legals, la presència policial

dificulta la interacció econòmica que la sustenta, té

efectes dissuasius o reforça la percepció de seguretat

ciutadana.

INTERVENCIONS DE CONTROL

B


Pàgina 69 de 76

B1. Aplicació de la normativa sobre limitació de la publicitat, venda i consum

de drogues legals a menors Responsable: Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transports. Col·laboració: Regidoria delegada de Serveis Socials, Regidoria delegada de Dinamització Ciutadana, Àrea d’Urbanisme i Coordinació municipal, Forces de Seguretat ... Població destinatària: ciutadania i empresariat relacionat

Estratègia: sensibilització, control i dissuasió

Descripció de l’actuació: Controlar la venda i consum de l’alcohol i el tabac a menors i controlar-ne les conseqüències de l’ús abusiu. Objectiu operatiu: Evitar el consum inadequat de drogues legals, especialment per menors. Equip: Professionals de Seguretat Ciutadana Avaluació:

Control d’aplicació de la normativa Esdeveniments municipals amb el control de la normativa



Pàgina 70 de 76

B2. Control de l’adulteració de begudes alcohòliques

Responsable: Regidoria delegada de Sanitat i Consum Col·laboració: Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transports. Conselleria de Salut i Consum, ... Població destinatària: empresariat relacionat

Estratègia: sensibilització i control

Descripció de l’actuació: Realització d’una campanya de recull de mostres de begudes alcohòliques a discoteques i bars que s’analitzen i s’aplica la normativa vigent. Objectiu operatiu: Assegurar la qualitat de les begudes alcohòliques que s’oferten a la ciutadania a discoteques i bars. Equip: Professionals de la regidoria de Sanitat i Consum Avaluació: Detecció a discoteques i bars Temporalització: Línia d’actuació permanent


Pàgina 71 de 76

B3. Control d’alcoholèmia i altres drogues en la conducció Responsable: Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transports Col·laboració: Forces de seguretat. Població destinatària: conductors/es Estratègia: sensibilització i control Descripció de l’actuació: Realització de controls d’alcoholèmia. Realització de la prova d’alcoholèmia als implicats en els accidents de trànsit. Objectius operatius: Disminuir els accidents de trànsit associats al consum de drogues Equip: Professionals de Seguretat Ciutadana Avaluació:

Percentatge de controls

Temporalització:



Pàgina 72 de 76

La informació sobre la normativa existent i

sobre recomanacions de bones pràctiques, així

com la sensibilització sobre els efectes

negatius del consum abusiu de drogues, han

de facilitar que el sector econòmic relacionat

amb l’oferta legal sigui protagonista en el

control de l’oferta. .

INTERVENCIONS DE DISSUASIÓ I SENSIBILITZACIÓ

C


Pàgina 73 de 76

C1. Difusió de normativa vigent i recomanacions

Responsable: Regidoria delegada de Dinamització Ciutadana. Col·laboradors: Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transports, Regidoria delegada de Serveis Socials, Regidoria delegada de Treball, Economia i Comerç, Regidoria delegada de Salut i Consum, Conselleria de Salut i Consum (Oficina de Coordinació de Drogues), ... Població destinatària: ciutadania, persones i organitzacions relacionades

Estratègia: sensibilització

Descripció de l’actuació Emetre recomanacions a les entitats i persones organitzadores de les festes i les revetlles populars, així com als establiments d’oci lligat al consum (bars, discoteques, festes juvenils, ...) sobre la limitació de la publicitat, de l’oferta de begudes alcohòliques i la prohibició de proporcionar-les a menors, així com la resta de la normativa municipal. Objectius operatius:

Donar a conèixer la normativa vigent Facilitar el compliment de la normativa

Equip: Professionals de l’ àrea responsable Avaluació:

Edició de recomanacions sobre la distribució de drogues legals vigents Número d’entitats i establiments que han rebut la normativa.

Temporalització: 2005 - 2007


Pàgina 74 de 76

Temporalització: Curs 2004-2007

C2. Programa de reeducació de conducció multisancionada Responsable: Àrea de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Transports Col·laboració: Consell General del Poder Judicial Població destinatària: persones multisancionades per infraccions de trànsit

Estratègia: educativa, de sensibilització i sancionadora.

Descripció de l’actuació: Programa de reeducació de les persones conductores muntisancionades i/o comdemnades judicialment per delictes contra la seguretat del trànsit on es tracta àmpliament el consum d’alcohol relacionat amb la conducció. Objectius operatius:

Disminuir els accidents i les infraccions de trànsit. Conscienciar sobre la necessitat de respectar la normativa. Evitar i/o prevenir la comissió de noves infraccions. Sensibilitzar sobre els riscs associats al consum de drogues.

Equip: Professionals de Seguretat Ciutadana. Avaluació:

Total de persones que realitzen el programa. Percentatge de persones multisancionades per conduir baix l’efecte de

l’alcohol, adscrites al programa.


Pàgina 75 de 76

QUADRE DE PROGRAMACIÓ DEL PMDP

L í n i e s À m b i t s C o m p r o m i s o s / p r o j e c t e s / a c t u a c i o n s

1. Institucional Impuls polític Coordinació transversal (comissió política i comissió tècnica) Suport econòmic per projectes i actuacions

A-Comunitari i de participació social

A1-Projectes grupals i comunitaris. A2-Coproducció de recursos: convenis i subvencions amb entitats. A3-Informació / sensibilització/assessorament i formació de mediadors/res. A4-Investigació i participació a seminaris, congressos,...

B-Adolescents i joves B1- Informació, sensibilització i assessorament B2-Prevenció selectiva

C-Familiar C1-Sensibilització, assessorament i capacitació.

D-Oci i temps lliure

D1-Activitats d’oci D2-Activitats d’oci nocturn D3-Disminució de riscs associats al consum

E-Escolar E1-Educació viària E2- Programes de prevenció adreçats a la comunitat educativa. E3- Prevenció del consum de begudes alcohòliques

2. Prevenció

F-Laboral F1-Tallers de deshabituació tabàquica. F2-Formació sobre drogues per al personal municipal.


Pàgina 76 de 76

L í n i e s À m b i t s C o m p r o m i s o s / p r o j e c t e s / a c t u a c i o n s

A-Pla d’Inserció Social A1-Cobertura necessitats bàsiques A2-Incorporació familiar i relacional A3-Inserció formativo – laboral A4-Ocupació del lleure i participació a la comunitat

B-Coproducció de recursos B1-Subvencions i convenis amb entitats

3. Reinserció o incorporació social

C-Treball en xarxa C1-Implementació i Ampliació de l’ús del Protocol d’Incorporació Social

A-Normativa municipal

A1-Creació, ordenances reguladores de publicitat, venda i consum de drogues legals A2-Adequació de la normativa llicència d’activitats a les recomanacions del PNSD / PMDP A3-Inclusió al PGOU d’iniciatives de millores psicosocials.

B-Control directe

B1-Aplicació de normativa sobre publicitat, venda i consum de begudes alcohòliques. B2-Control d’adulteració de begudes alcohòliques B3-Control d’alcoholèmia en la conducció

4. Control i limitació de l’oferta

C-Dissuasió i sensibilització C1-Difusió normativa vigent i recomanacions C2-Programa de reeducació de conducció multisancionada

pla municipal sobre drogodependncies de palma€¦ · el consum de substàncies com el tabac i...

Documents