palau de la mÚsica catalana
DESCRIPTION
Anàlisi i comentari d’un dels edificis més emblemàtics del modernisme català: El Palau de la Música Catalana, realitzat per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner a Barcelona. L’anàlisi s’han realitzat seguint les pautes de l’esquema proposat per l’anàlisi d’una obra arquitectònica PAU 2013. La presentació també inclou links amb enllaços de pàgines web i vídeos que permeten ampliar la informació. Important: Molts dels continguts d’aquesta presentació es presenten en forma d’animació, per la qual cosa és imprescindible descarregar-la per poder visualitzar-los.TRANSCRIPT
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Lluís Domènech i Muntaner
1905 -1908
PALAU DE LA MÚSICA CATALANAPALAU DE LA MÚSICA CATALANA
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
3. ANÀLISI FORMAL
5. ALTRES CONSIDERACIONS
- ESPAI EXTERIOR
- ESPAI INTERIOR
PRIMERA APROXIMACIÓ
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
- MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT
- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
4. INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ ) 1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ ) 1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ ) 1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici
- Autor- Autor
- Tipologia- Tipologia
- Cronologia - Cronologia
- Materials- Materials
- Estil- Estil
Lluís Domènech i MuntanerLluís Domènech i Muntaner
AuditoriAuditori
Ferro, vidre, ceràmica i maó.Ferro, vidre, ceràmica i maó.
Modernista Modernista
- Localització- Localització BarcelonaBarcelona
1905-19081905-1908
Palau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
EPOCAEPOCAEPOCAEPOCA
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
La nova societat industrial, burgesa i liberal que s’està configurant a Europa al llarg del segle XIX, té a l’Estat Espanyol el seu principal exponent a Catalunya.
A finals del segle XIX la burgesia industrial catalana, pròspera, culta i nacionalista encapçala un moviment polític que s’enfronta als interessos centralistes, conservadors i rurals del govern central d’Espanya, intentant crear una Catalunya autònoma, liberal, culta i cosmopolita.
Som al moment de la Renaixença, un moviment cultural de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans.
Aquest ressorgir dels valors catalans, juntament amb l'aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que s'estengué a tots els àmbits.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
També és el moment en que Barcelona creix impulsada per industria i el comerç i en el que l’ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van convertir a Barcelona en una gran ciutat europea, arriban a organizar al 1888 la primera Exposició Universal d'Espanya .
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Lluís Domenech i Muntaner va ser un dels arquitectes més representatius del del Modernisme català.
Domènech i Muntaner (Barcelona 1850 - 1923)AUTORAUTORAUTORAUTOR
També va desenvolupar una important tasca docent i investigadora des de la seva càtedra de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i va participar activament en la vida sociocultural catalana i va arribar a ser diputat a les corts de Madrid.
Va dissenyar diversos edificis de l'Eixample barceloní en els quals aconseguí la integració de l’arquitectura i les arts decoratives.
L'Ajuntament de Barcelona va premiar, en tres ocasions, les seves obres com les millors de l'any atorgant-li una medalla d'Or.
En els seus edificis combina la tradició constructiva, sobretot del gòtic, amb la modernitat, present en l’estructura de ferro i de vidre
El modernisme neix al voltant del canvi de segle 1890-1910 com un nou moviment arquitectònic que reacciona contra l’historicisme acadèmic i proposa una arquitectura decorativista inspirades en la natura .
Neix com resposta a l’enriquida burgesia industrial que reclamen unes formes més refinades de les que ofereix la producció industrial.
No obstant en tots els casos presenta unes característiques comunescaracterístiques comunes:
- Trencar definitivament amb la tradicióTrencar definitivament amb la tradició- Trencar definitivament amb la tradicióTrencar definitivament amb la tradició
- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria
- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)
- Reivindicació del treball artesà.- Reivindicació del treball artesà.- Reivindicació del treball artesà.- Reivindicació del treball artesà.
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
El ModernismeEl Modernisme
El modernisme adoptà diferents denominacions segons els països: Art Nouveau a Bèlgica i França, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Liberty a Itàlia, Modern Style a Anglaterra i Modernisme a Catalunya..
ESTILESTILESTILESTIL
El modernisme presenta dues tendències:
Modernisme ondulat posa l’èmfasi en la plasticitat i emotivitat de les seves creacions amb formes orgàniques i línies ondulants (Bèlgica,França i CatalunyaCatalunya),
Modernisme geomètric, línies més rectes i volums prismàtics que es juxtaposen creant arquitectures aximètriques (Anglaterra i Àustria)
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
EL MODERNISME A CATALUNYAEL MODERNISME A CATALUNYA
A Catalunya el modernisme s’inscriu en un context històric en que la burgesia industrial barcelonina encapçala un moviment polític que s’enfronta als interessos centralistes, conservadors i rurals de Madrid, intentant crear una Catalunya autònoma, liberal, culta i cosmopolita.
I dins del context cultural de la Renaixença, moviment cultural de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans.
El Modernisme es converteix en la plasmació artística d’aquesta situació i La burgesia industrial pròspera, culta i nacionalista dóna suport als arquitectes modernistes perquè les seves obres donen resposta al seus anhels
-Els edificis modernistes enllacen amb la tradició del Gòtic catalàenllacen amb la tradició del Gòtic català dels segles XIV i XV (arrels del nacionalisme català arrels del nacionalisme català )-Els edificis modernistes enllacen amb la tradició del Gòtic catalàenllacen amb la tradició del Gòtic català dels segles XIV i XV (arrels del nacionalisme català arrels del nacionalisme català )
-També satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesiasatisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia tant per les seves innovacions tècniques com estètiques, -També satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesiasatisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia tant per les seves innovacions tècniques com estètiques,
- Per últim, perquè el modernisme, és un art refinat que permet a la burgesiaés un art refinat que permet a la burgesia fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust.fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust...
- Per últim, perquè el modernisme, és un art refinat que permet a la burgesiaés un art refinat que permet a la burgesia fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust.fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust...
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Ferro,vidre,ceràmica i maó.
Els elements de suport són un entramat metàl·lic i columnes de ferro que formen l’estructura d’una “capsa de vidre”.“capsa de vidre”. que combina aquest material amb altres de ben populars com la ceràmica, els maons i la terrissa.
Com en el gòtic, les càrregues es trobenconcentrades en punts molt concrets que alliberen els murs de sostenir el conjunt, però utilitzant el ferro en lloc de la pedra.
Els murs són de tancament (mur cortina) sense sostenir res i en bona part són vitralls.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
MATERIALSMATERIALSMATERIALSMATERIALS
ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’edifici presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats
ESPAI EXTERIORESPAI EXTERIORESPAI EXTERIORESPAI EXTERIOR
La tribuna està decorada amb columnes de rics mosaics i de bustos de diferents compositors
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
Detall de les columnes i els mosaics de la balconada principal
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
Al xamfrà (cantonada) de l’edifici, en l’angle que forma la confluència de dos carrers, trobem elements decoratius de gran importància.
Medalló amb l’ escut de Palau de la Música catalana amv les quatre barres.
Balconada que envolta tot l’edifici
Arcs campanells sustentats per robustes columnes
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
Al xamfrà de l’edifici, també trobem un grup escultòric al·legòric esculpit per Miquel Blay que representa la Cançó Popular.
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
Al conjunt podem diferenciar dues parts:Al conjunt podem diferenciar dues parts:
-I en l’altre, el món del treball: el pagès, l’operari, i el pescador que sostenen la musa de la Cançó.
-En una hi trobem figures femenines i infants, en representació de la llar .
-Sant Jordi, patró de Catalunya, presideix tot el conjunt.
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa.
En els mosaics de Lluís Bru, formant com una mena de frontó trobem al centre la Balanguera amb les muntanyes de Montserrat, al fons en al·legoria a la Pàtria i al seu costats els cantaires de l’orfeó.
Rajola, ceràmica, pedra, ciment,vidre i ferro són visibles per tota la façana
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’edifici bàsicament es troba dividit en tres parts: els accessos, on se situen dues escales monumentals; l’auditori i l’escenari.
ESPAI INTERIORESPAI INTERIORESPAI INTERIORESPAI INTERIOR
La Gran escala imperial que porta al primer pis
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’espai intern s’estructura entorn a l’auditori el qual és concebut com una “gran capsa gran capsa de vidre”de vidre” coronada amb una amb una gran claraboia central
En aquesta gran sala, l’escenari, el pati de butaques i les llotges s’integren en un tot orgànic sense les separacions típiques d’aquest tipus de construccions.
El resultat és la creació d’un espai diàfan (lliure) i que dona una gran sensació d’unitat, sensació reforçada mitjançant l’ús d’elements decoratius: mosaics, làmpades, motius florals ...
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda només suggerit per dos conjuntsescultòrics de Pau Gargallo que representen respectivamente la música popular (amb un bust de Clavé) i la música culta (amb bust de Beethoven coronat per grups de walquíries)
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
Al fons de l’escenari sobre el trencadís que recobreix el mur destaquen les figures de 18 dones inclinades que toquen diferents instruments : són les muses de la Música.són les muses de la Música.
Les dones són bustos esculpits completats amb cossos i vestits de mosaic.
Totes presenten vestits diferents i apareixen unides per garlandes, també de mosaic.
Aquest fris va ser realitzat per Eusebi Arnau (1863 -1933)
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
El sostre de la sala presenta una gran claraboiagran claraboia de vidres multicolors formant dibuixos a manera de gran làmpada, la qual , juntament amb el grans finestrals que s’obren al murs, confereixen a la sala una gran lluminositat.
Aquesta claraboia ,en forma de cúpula invertida, està rodejada de sanefes de ceràmica representant poncelles de rosa
També ésTambé és un manifest del Modernisme un manifest del Modernisme perquè aquest moviment assoleix amb aquesta obra la tant desitjada integració de les distintes arts: la unió de l’arquitectura amb la escultura, la pintura i les arts decoratives.
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Ubicat en una cantonada d’un petit carrer del centre de Barcelona, la seva edificacióen un punt tan poc vistós respon a la voluntat dels membres de l’Orfeó de construir la seva seu a prop d’on vivien vivien la majoria dels seus membres.
El Palau de la Música és un clar manifest de l’orgull nacionalista per:
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Es va construir per ser la seu de l'Orfeó Català, una institució emblemàtica de Catalunya i capdavantera de la culturacatalana durant els últims cent anys
Per les seves continues referències a la pàtria catalana: San Jordi, la senyera, les muntanyes de Montserrat... Elements, tots ells carregats d’un fort simbolisme.
Per tot això l’edifici s’ha convertit en un emblema patriòtic, lligat al moviment cultural de la Renaixença. En paraules del mateix Domènech i Muntaner:
““el temple de l’Art català i el Palau del nostre Renaixement “ el temple de l’Art català i el Palau del nostre Renaixement “
SIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓ
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
FUNCIÓFUNCIÓFUNCIÓFUNCIÓ
El Palau de la Música Catalana fou erigit per acollir la nova seu de l’Orfeó CatalàOrfeó Català i, a la vegada , com a sala de concerts.ala de concerts.
Per tant la funció d’aquesta obra és pública, per la realització de concertspública, per la realització de concerts.
El Palau de la Música Catalana és un paradigma de l’arquitectura modernista paradigma de l’arquitectura modernista perquè combina perfectament la tradició constructiva catalana i la modernitat
MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
La tradició s’aprecia en la recuperació de materials tradicionals com el maó i en la recuperació de l‘herència arquitectònica del període gòtic.
La modernitat les troba en l’aplicació d’innovacions tècniques, com l‘ús del ferro i el vidre en la construcció de la l’estructura de l’edifici.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Un altre aspecte que reflecteix la modernitat de l’edifici és la concepció unitària de la sala d’audicions, on s’integra en un sol espai el públic i intèrprets.
Aspecte, que juntament amb l’ús dels nous materials (ferro, vidre) en la construcció de la seva estructura interna, constitueixen uns trets de modernitat que el Palau comparteix amb altres sales de concerts contemporànies, com l’Auditorium de Chicago, de Louis Sullivan
Auditorium de Chicago. Louis SULLIVAN (1889)
ALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTOR
Hopital de Sant Pau. Barcelona 1912-13
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Casa Lleó Morera 1902-1906
3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL
AMPLIAR INFORMACIÓ
INFO 01INFO 01 INFO 02INFO 02 INFO 03INFO 03 INFO 04INFO 04