oda a guynemer

14
Oda a Guynemer Josep Maria Junoy (1920)

Upload: yaphet

Post on 07-Jan-2016

80 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Oda a Guynemer. Josep Maria Junoy (1920). Autor i obra. Josep Maria Junoy i Muns  Poeta, periodista i dibuixant  Avantguardisme  introductor del cubisme en la literatura catalana. Context històric. 1ra Guerra Mundial Avantguardista  N ova concepció de l’art i la literatura - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: Oda a  Guynemer

Oda a Guynemer

Josep Maria Junoy(1920)

Page 2: Oda a  Guynemer

Autor i obra• Josep Maria Junoy i Muns Poeta, periodista i dibuixant Avantguardisme introductor del cubisme en la literatura catalana

Page 3: Oda a  Guynemer

Context històric• 1ra Guerra Mundial• Avantguardista Nova concepció de l’art i la literatura futurista (per la guerra, la tecnologia...) cubista

Page 4: Oda a  Guynemer
Page 5: Oda a  Guynemer

CIEL DE FRANCE

Dins de l'avió mortalment ferit per l'espai hi brunzeix encara el lluent cor

del motor més

l'ànima del pàlid adolescent heroi vola ja vers les estrelles

Page 6: Oda a  Guynemer

Tot l’enyor de demà

Joan Salvat-Papasseit(1921)

Page 7: Oda a  Guynemer

Autor i obra• Joan Salvat-Papasseitmillor avantguardista catalàextensa activitat com a redactor d'articles de crítica social anarquista i socialista

Page 8: Oda a  Guynemer

Ara que estic al llitmalaltestic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol,sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantaletamb unes vores fetes de puntes de coixí,i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari,i qui puja els tramviesi els baixa,tot corrent. I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixaperquè no sé el secretde les altres que porta. I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri,matineres,qui travessen depressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,i retornenque sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles. 

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafèi comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els diu: - Ja ho té tot?I les noies somriuen,amb un somriure clar,que és el biaume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola. I els cavalls assenyats,i els carreters dormitssota la vela amb punxa,que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que tants dies no he begut. I el pa,posat a taula.I l'escudella rossa,fumejant. I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços. Tot això bé m'espera,si m'aixeco,demà.Si no em puc aixecar,mai més,heu's-aquí el que m'espera: - Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort

Page 9: Oda a  Guynemer

Anàlisi de l’estructura1ª estrofa: presentació de la

situació

Ara que estic al llitmalaltestic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Page 10: Oda a  Guynemer

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol,sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantaletamb unes vores fetes de puntes de coixí,i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari,i qui puja els tramviesi els baixa,tot corrent. I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixaperquè no sé el secretde les altres que porta. I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri,matineres,qui travessen depressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,i retornenque sobreïxen les cols,i a vegades la carn,

i d'un altre cireres vermelles. 

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafèi comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els diu: - Ja ho té tot?I les noies somriuen,amb un somriure clar,que és el biaume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola. I els cavalls assenyats,i els carreters dormitssota la vela amb punxa,que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que tants dies no he begut. I el pa,posat a taula.I l'escudella rossa,fumejant. I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Estrofes 2ª-13ª: què passara (aspectes positius)

Page 11: Oda a  Guynemer

14ª i 15ª estrofes: què passarà (aspectes negatius)

Tot això bé m'espera,si m'aixeco,demà.Si no em puc aixecar,mai més,heu's-aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort

Page 12: Oda a  Guynemer

Tema del poema

- Desig de viure- Ganes de recuperar la vida que tenia- Gust per les coses coitidianes

Page 13: Oda a  Guynemer

Mètrica• Quinze estrofes, número de versos

arbitrari• Mètrica irregular• Combinació art major i menor• Rima lliure• Combinació aleatòria de rima

masculina i femenina

Page 14: Oda a  Guynemer

Recursos retòricsAra que estic al llitmalaltestic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol,sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantaletamb unes vores fetes de puntes de coixí,i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari,i qui puja els tramviesi els baixa,tot corrent. I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixaperquè no sé el secretde les altres que porta. I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri,matineres,qui travessen depressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,i retornenque sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafèi comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els diu: - Ja ho té tot?I les noies somriuen,amb un somriure clar,que és el biaume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola. I els cavalls assenyats,i els carreters dormitssota la vela amb punxa,que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que tants dies no he begut. I el pa,posat a taula.I l'escudella rossa,fumejant. I vosaltres amics,perquè em vindreu a veureI ens mirarem feliços. bé m'esperaTot això,si m'aixeco,demà.Si no em puc aixecar,mai més,heu's-aquí el que m'espera: - Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort

- Polisíndeton- Antítesis- Anàfora- Asíndeton- Sinestèsia- Paral·lelisme- Paradoxa