objectiu: recuperar el potencial forestal dels boscos afectats per les

36
forestal i gestió Biodiversitat abril 2010 Objectiu: recuperar el potencial forestal dels boscos afectats per les nevades – Materials forestals per reforestar – Plagues i malures: defoliadora dels pollancres i salzes – Espècies forestals: el faig – Taula de preus – Entrevista a Ricard Farriol. 102

Upload: lenguyet

Post on 28-Jan-2017

226 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

forestali gestióBiodiversitat

abril 2010

Objectiu: recuperar el potencial forestal dels boscos afectats

per les nevades – Materials forestals per reforestar – Plagues i

malures: defoliadora dels pollancres i salzes – Espècies

forestals: el faig – Taula de preus – Entrevista a Ricard Farriol.

102

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Març - Abril 2010núm. 102

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Jordi Camprodon, Neus Aletà, Antoni Vilanova,

Josep M. Riba, Diego Almenar i Manel Martínez.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

Edició tancada el dia 26 d’abril de 2010

.......................................

Foto de portada:

Vista. Abril de 2010

Consorci Forestal de Catalunya

Editorial

Reflexions i algunes dades entorn les relacions entre labiodiversitat i la gestió forestal

Objectiu: recuperar el potencial forestal dels boscosafectats per les nevades del 8 de marçQuins materials estan a l’abast per reforestar o fer novesplantacions forestals?Taps de suro amb valor afegit

Fitxes de plagues i malures: Galeruca defoliadora delspollancres i salzesEspècies forestals: FaigTaula de preus de la fustaEls instruments meteorològicsPublicacions, agenda i webs

Ricard Farriol, responsable de la Unitat de PlanificacióForestal del CPF

4

5

11

14

18

21

23262830

32

article de fons

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumariAbril de 2010catalunyaforestal

Amb el suport de:

mb motiu de l’any internacional de la biodiversitat en aquest número hem volgut apro-par-nos al tema amb l’ànim d’aprofundir en les implicacions a nivell pràctic per la silvi-cultura i la propietat forestal.

Agafant com a referència el Conveni de Rio sobre Diversitat Biològica i les directrius anivell europeu en el mateix sentit, tant a nivell estatal (on ja tenim una Llei específica) com anivell de Catalunya (on sembla que això costa força més), tenim el repte de generar dret positiuque contribueixi a:

·conservar i millorar la diversitat biològica de casa nostra·distribuir equitativament els beneficis i costos que resulten de la gestió i utilització d’aquest

patrimoni genètic· millorar el coneixement d’aquest actiu tant valuós i fer-lo extensiu a gestors i al conjunt de

la societatMalauradament, el caràcter transversal de les polítiques de medi natural i la manca de sensi-

bilitat – i ens molts casos coneixement – vers la gestió d’aquest patrimoni i cap als seus princi-pals responsables (pagesos i silvicultors), fa que en moltes ocasions acabem creant una xarxalegal i tot un conjunt d’instruments que en moltes ocasions, passen a formar part del problemamés que constituir una veritable via de solució. Com és prou sabut, la diversitat del nostre pai-satge agro-forestal és el llegat que, generació rere generació, ens han deixat els nostres avant-passats. Un llegat que com a silvicultors tenim el repte i la voluntat de continuar conservant imillorant.

Pel que fa a l’espai forestal es dóna la paradoxa que, tot i constituir prop del 80% de la xarxanatura 2000 (un percentatge que en el conjunt d’Europa es situa en el 20%) i tot i que la majorpart d’aquest espai és de propietat privada, és l’espai que rep menys atenció a nivell de gestió iparticipació dels principals implicats: els propietaris dels terrenys.

La conservació i millora dels espais naturals són part inherent del que avui entenem com agestió forestal sostenible. El problema de base és que la sostenibilitat també vol dir economia i,entre altres, implica el principi de solidaritat col·lectiva. El biaix que suposa una legislació foca-litzada en aspectes proteccionistes que persegueixen més el no tocar i l’apropiació col·lectivadel bé privat, és un pal a les rodes que farà difícil que reeixim en l’objectiu de tenir una políticade futur que contribueixi tant a la millora de l’entorn com a la millora de qualitat de vida de lagent que, directa o indirectament i està vinculada.

El Consorci Forestal ja va participar l’any 2005 en les primeres jornades sobre la futura Llei debiodiversitat i patrimoni natural. Un debat intens i interessant on es van establir les bases per lanorma que ha de substituir a la Llei d’espais naturals i on es va fer un oferiment a la participaciói al diàleg obert amb el sector primari. Un diàleg que en l’àmbit forestal no s’ha materialitzat nien la posada en funcionament de Natura 2000 ni en l’elaboració de la darrera proposta de Lleide biodiversitat.

En tant que associació representativa de la propietat forestal a Catalunya, des del Consorcihem reclamant i seguirem reclamant el paper fonamental del sector en aquest procés. Poderspúblics i sector primari han de ser els principals responsables i destinataris de les polítiques debiodiversitat. Obviar això solsamènt portarà a retardar i dificultar la posada en funcionamentd’un conjunt de polítiques en les que, el sector forestal i la gestió sostenible del bosc, han detenir un paper fonamental.

No vull finalitzar aquesta editorial sense mencionar la importància i la celeritat de les mesu-res preses per fer front a la recuperació dels boscos afectats pels desastres naturals de l’anypassat i d’enguany. Crec que són una bona mostra de la feina ben feta que som capaços de ferquan sector productor i administració forestal treballem plegats.

A

Joan Rovira i Ciuró

Secretari general delConsorci Forestal deCatalunya.

editorial 4Abril de 2010catalunyaforestal

5 tema de fonsAbril de 2010catalunyaforestal

Reflexions i algunes dadesentorn les relacions entre la biodiversitat i la gestió forestal*

Jordi Camprodon

Àrea de Biodiversi-tat. Centre Tec-nològic Forestal deCatalunya.

IntroduccióL’interès creixent per a la conservació de ladiversitat biològica en cercles forestals estàposant en qüestió si les pràctiques actuals dela gestió dels boscos s’adeqüen correctamentals requeriments ecològics d’hàbitats i espè-cies. L'estructura i qualitat com a hàbitat delsboscos catalans no es pot entendre sense laintervenció secular de l’espècie humana, quen’ha tret honradament els seus fruits, genera-ció en generació, des de l’edat del Bronze finsals nostres dies. Aquesta empremta és moltpròpia dels països mediterranis, i ha configu-rat el mosaic heterogeni dels seus paisatges.

Les espècies forestals, plantes, fongs o ani-mals, han respost des de sempre als canvisen l’estructura de l’hàbitat, a petita i granescala espacial i temporal, incrementant,reduint o redistribuint els seus dominisvitals i poblacions, segons les condicionsambientals que han imperat en cada lloc imoment. En conseqüència, l’activitat huma-na en les forests no ha estat innòcua per almanteniment de la qualitat de l’hàbitat o depoblacions mínimes viables d’organismesespecialment sensibles. Per altra banda, lesactivitats forestals també han creat nous

hàbitats (per exemple, clarianes dins el bosc,pastures), interfases (ecotons, marges de pas-tures o corredors de riberes) i paisatges enmosaic d’un gran interès cultural, que podemobservar arreu de la geografia catalana. I ambla configuració de nous espais forestals s’haperjudicat determinades espècies (per exem-ple especialistes de bosc) però se n’han afavo-rit altres (el cas d’ocells d’espais oberts, avegades associats a la dinàmica dels incen-dis). Per tant, tractar la biodiversitat forestalen tota la seva amplitud és un tema d’allòmés complex, alhora que apassionant.

En l’entorn conservacionista s’ha acostumattradicionalment a focalitzar l’atenció en elsambients forestals, sobretot de muntanya.Això ha tingut un efecte positiu, per exemple,en la creació de la xarxa d’espais naturalsprotegits actual, que d’una manera més omenys efectiva, segons les eines de gestióproporcionades a cada espai, proporcionenuna cobertura legal de protecció a més d’un20% del territori de Catalunya. Entre els sis-temes ecològics, els boscos figuren entre elsmenys alterats i amb menor nombre d’espè-cies en perill d’extinció, si els comprem ambels sistemes agrícoles i fluvials. Això no vol dirque els índexs biològics que mesuren la quali-tat dels nostres hàbitats forestals no puguinmillorar, ni que existeixin organismes ame-naçats, com per exemple el gall fer, el mussolpirinenc, l’ós bru o els espècies de ratpenats.No obstant, la preservació de les seves pobla-cions va molt més enllà de la gestió forestal iimplica altres activitats, des de l’àmbit méslocal, com les turístiques, fins al més global,cas de la influència del canvi climàtic.

En aquest article farem un repàs crític a lasituació de la diversitat biològica en els bos-cos catalans, presa tant des de l’experiènciadel contacte amb els gestors, com de la recer-ca pura i l’aplicada a la gestió. Al llarg deltext s’intenta aportar algunes vies de solucióa conflictes i recomanacions a aspectes méstècnics que apareixen sovint en els debatsforestals.

Gestió forestal multifuncionalMalgrat és un concepte antic, derivat delmateix sentit comú, es parla molt de la neces-sitat d’aplicar una gestió forestal multifuncio-nal que doni resposta a problemàtiques dels

nostres boscos. La gestió actual s’ha de con-templar des de la visió productiva, social,ecològica i, finalment o en primer lloc, pro-tectora de la biodiversitat com a fonament detot l’engranatge. Si el manteniment i millorade la diversitat biològica és un objectiu de lagestió forestal multifuncional, aquesta ha detenir en compte els requeriments ecològics deles diferents espècies a escala de rodal i depaisatge i adoptar-los en la planificació i ges-tió diària.

La gestió multifuncional no és una qüestiósimple i els gestors del medi natural s’hi hande barallar cada dia de treball, en molts frontsoberts i, per desgràcia, molt sovint amb mit-jans humans i materials limitats per resol-dre’ls, atenent interessos de propietaris parti-culars, ajuntaments, consorcis, ONG, eruditslocals o investigadors universitaris. No ésd’estranyar, doncs, que en matèria de conser-vació de la biodiversitat sovint no s’arribi moltenllà. En la situació actual, les iniciativesdepenen més de la voluntat dels tècnics queestan sobre el terreny, que d’iniciatives regla-des o governamentals. No a tot arreu passaigual. Per exemple, a Navarra els plans d'orde-nació incorporen per llei destinar un 5% deles masses forestals a evolució natural o esregula deixar certa quantitat d’arbres vells ode fusta morta en boscos productius.

La responsabilitat compartida entre gestorsdel medi naturalLa gestió de la diversitat biològica dels boscosés una responsabilitat compartida entre elsdiversos gestors implicats, des dels enginyersque fan el pla d’ordenació, als biòlegs queefectuen els seguiments de fauna amenaçada,passant pels propietaris de la forest, l’engin-yer comarcal i els diversos serveis del Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.

La primera qüestió que han d'abordar elsgestors d'una forest és la seva part de respon-sabilitat en la conservació d'una espècie od'un hàbitat determinat a escala local i regio-nal. Per exemple, hàbitats i espècies d'interèsprioritari a escala europea (Directives Hàbi-tats i Ocells) i espècies amb categoria de vul-nerables o en perill d'extinció als catàlegs deflora i fauna amenaçada. A nivell més concret,els gestors haurien de conèixer i aplicar la

tema de fons 6Abril de 2010catalunyaforestal

7 tema de fonsAbril de 2010catalunyaforestal

seva quota de responsabilitat pel que fa a lesdirectrius dels plans de conservació o de recu-peració vigents d'espècies amenaçades.

No es tracta d'absolut de passar la pilotacalenta de conservació biològica únicament al’enginyer comarcal o al responsable de biodi-versitat d’un espai natural protegit. El gestorforestal ha d'atendre molts problemes en rela-ció amb les seves forests. Es tracta més aviatde compartir-la entre els organismes de l'ad-ministració directament responsables d'aques-tes tasques. Només millorar la comunicació il'entesa entre responsables polítics i tècnics deconservació biològica i de gestió forestal és unprimer pas imprescindible, que per desgràciano es dóna sempre.

Per a una correcta planificació forestal elsgestors haurien de disposar de la informació al’abast sobre l’estat de conservació d'unaespècie amenaçada que es troba al seu territo-ri i els canvis que es produeixin en el seu esta-tus, resultat de nous seguiments poblacionalsde l’administració competent. Com a segonpas, els especialistes en biologia de camp lihaurien de transmetre les poblacions mínimesviables de cada espècie que ha de mantenirsegons la unitat territorial que treballi (forestpública, espai natural, consorci de municipis ocomarca). Partint d'aquesta informació podriaadaptar i planificar la gestió forestal de cadaforest a l'estat poblacional de l'espècie. Perexemple, prenent el cas del gall fer, una bonaplanificació ha de permetre deixar llocs decant sense intervenir o realitzar millores silví-coles en àrees de cria que ho necessitin. Totaixò compatibilitzant la conservació de l'espè-cie amb els altres usos i beneficis forestals.

El paper de la propietat forestalUn 80 % de la superfície forestal del país ésprivada. Això inclou quasi tots els ambients, siexceptuem els boreoalpins (prats, matolls iboscos de d’alta muntanya). Per tant, recau enmans privades bona part de la preservació dela biodiversitat forestal, des d’hàbitats a espè-cies. És un fet contrastat que els boscos hanexperimentat des de mitjans de segle XX unaexpansió en superfície i biomassa, malgrat elsgrans incendis, tant en ambients mediterraniscom centreeuropeus, a causa de l’abandona-ment rural i descens de l’explotació forestal.Disposem de dades i, si no, d’hipòtesis compa-

rades per apuntar que l’estat de conservacióde molts hàbitats i espècies forestals en elsboscos privats s’ha incrementat al llarg d’a-quest procés històric. Al respecte, és importantpuntualitzar dos aspectes essencials: 1) lasituació actual és millorable en alguns camps,com per exemple la manca de maduresa delbosc (una variable important com veurem),l’estat de degradació dels boscos de ribera i eldesconeixement sobre l’estat de conservacióde determinats grups d’espècies, particular-ment d’invertebrats i flora; 2) la previsió decom evolucionaran els sistemes forestals (bos-cos i espais oberts) en els propers decennis, enfunció de la situació socio-econòmica que encondicioni la gestió.

Com s’adaptarà la gestió forestal als mercatscanviants i a les demandes d’oci i natura enuna societat tecnològica en transformació ésuna incògnita. No obstant, amb els coneixe-ments i grau de consciència ambiental actuals,aquesta evolució es preveu més favorable quemai per a la millora dels indicadors de biodi-versitat. Ho és perquè l’administració, els pro-

Treballs silvícoles de millora de l'hàbitat del gall fer. Consiteixen en obrir petites cla-

rianes en masses molt espesses de neret. Com a molt suposen un 30% de superfície

intervinguda, amb l'objectiu d'optimitzar costos i reduir l'afectació sobre la comuni-

tat arbustiva.

tema de fonsAbril de 2010catalunyaforestal

8

pietaris i els gestors són cada cop més cons-cients de que la biodiversitat és un actiuimportant a preservar. Si bé és per ara intan-gible en el seu conjunt, pot oferir noves opor-tunitats de guanyar-se la vida, com perexemple en una regulació favorable al pro-pietari de la recol·lecció de bolets. Per altra,és interessant explorar els incentius a la pro-pietat a canvi d’una millora de la biodiversi-tat en els seus terrenys. En aquest sentit elscontractes de custòdia del territori a canvid’exempcions fiscals o les ecotaxes poden ser

una via per harmonitzar la cura pels paisat-ges, hàbitats i espècies amb permetre guan-yar-se la vida amb l’activitat rural. Finalment,apuntar que els mètodes silvícoles de gestiódel bosc poden adaptar-se perfectament a lesnecessitats de protecció, sobretot si adoptenmodels de gestió acostats als processos natu-rals.

Escales de treballD'entrada han de distingir-se diverses esca-les, segons la mida i capacitat de dispersió

dels éssers vius. A escala més petita es trobenels organismes amb menor capacitat de dis-persió. Depenen de les condicions micro-climàtiques imperants a l'interior del bosc iper tant d'una estabilitat del sistema i de laconservació de microhàbitats. Entre ellspoden assenyalar-se els líquens, molses ihepàtiques i bona part dels fongs i plantesvasculars. Aquests organismes depenen d'u-nes condicions abiòtiques estables: humitat itemperatura proporcionades per la cobertaarbòria, l'existència de substrats edàfics ade-quats i d’una càrrega d’herviborisme i/orecol·lecció sostenibles.

Les variables que ha de manejar el gestorper conservar la diversitat a aquest nivell sónla densitat de recobriment de capçades i ladistribució de microhàbitats adequats, coml'existència d'unitats de fusta morta repartitspel rodal. A més s'estableix la necessitat decerta heterogeneïtat espacial dins del mateixrodal o entre rodals (estructura en mosaic),amb l'existència de clarianes que permetinuna major entrada de llum per al creixementd'herbàcies i arbustives productores de flors ifruits. El mosaic d’hàbitats incrementa elsíndexs de diversitat biològica, vegetal i ani-mal a la seva màxima expressió.

Heterogeneïtat verticalEs poden distingir un conjunt de variablesclau influïdes per la gestió forestal i seleccio-nades per un ampli ventall de biondicadors. Elperfil vertical de vegetació és un factor noper clàssic menys essencial que condiciona ladiversitat d'espècies. Els estudis realitzats enalzinars i suredes demostren com l'estructuraarbustiva és determinant per als passerifor-mes del sotabosc. Si les estassades són selec-tives, per exemple deixant un mínim del 30 i50% en boscos mediterranis, els ocells desotabosc poden mantenir les poblacions.

Maduresa del boscLa maduresa d’un bosc és el resultat de ladinàmica d’envelliment de la coberta arbrada,que porta associada tota una sèrie de proces-sos com la formació de cavitats, la descom-posició de la fusta morta, el tancament decapçades i l’obertura sobtada de clarianes pertrencament dels arbres arrel de pertorbacions

Clariana dins una fageda

oberta pels gestors

forestals per potenciar

l’heterogeneïtat d’hàbi-

tats per a la fauna. Bosc

d’Orlu (Ariège)

9 tema de fonsAbril de 2010catalunyaforestal

a petita escala. La maduresa, com a procés,esdevé un gradient, de manera que és inevita-ble parlar en termes relatius. Normalments’entén per bosc madur aquell que té una den-sitat relativament elevada d'arbres grans (atítol orientatiu a partir d’uns 45 cm de diàme-tre normal en els nostres boscos gestionats),acompanyat per l'existència d'un cicle de fustamorta dempeus i tombada.

La maduresa de l'arbrat s'associa a l'absènciade pertorbacions fortes i a comunitats nemo-rals no pioneres i pròpies d’interior de bosc.Afavoreix la diversitat de fongs, líquens, insec-tes associats a l’envelliment de la fusta i devertebrats ocupants de cavitats en arbre. Aixòno implica la manca total de tracta-ments silvícoles, si aquests van diri-gits a respectar o potenciar aquestesvariables.

Generalment es recomana deixarenvellir entre 5 i 15 arbres perhectàrea, a escollir preferentmententre aquells amb forats, nius i epí-fits. No obstant, s'han de prendreamb prudència aquestes dades quan-titatives, en especial si s'han obtin-gut en regions biogeogràfiques dife-rents de l'àrea de treball, i caldràadoptar aquelles que s’acostin més ala qualitat d’estació ecològica dellloc on es vulguin aplicar. La produc-ció de fusta de qualitat en tornsllargs, segons el que permeti la qua-litat d’estació, beneficia la maduresadel bosc.

Cavitats en arbre i fusta mortaLa disponibilitat i qualitat de lescavitats arbòries d’un bosc és unavariable limitant per a la fauna queles utilitza com a substrat de cria irefugi per nombroses espècies ani-mals, des d’invertebrats a carnívors.La formació de cavitats al bosc vaassociada al procés d’envellimentdels arbres i al treball dels picots, elsnius dels quals són reutilitzables peraltres espècies. En els boscos joves osense arbrat gran les cavitats solenser pràcticament inexistents i, enconseqüència, la varietat i abundàn-

cia d’ocupants, fins i tot de picots, està sotamínims. Per una densitat d’ocupants elevadaés necessari l’existència d’un superàvit decavitats adequades en tipologia i repartimentdins el bosc. Per exemple, en fagedes catalanesaquesta quantitat s’ha xifrat en 10-20 cavi-tats/ha, que pot correspondre a 5-20 arbres,entre vells o morts en peu, segons el nombrede cavitats que tingui cada arbre. És preferibleque estiguin ben repartides i no totes concen-trades en uns pocs peus.

La fusta morta és una altra variable clau,vinculada a la maduresa del bosc. Certa quan-titat de fusta morta no només és beneficiosapel reciclatge de nutrients i la biodiversitat,

10tema de fons Abril de 2010catalunyaforestal

sinó que no esdevé a la pràctica en un focusplagues. Una altra cosa és quan es tenengrans acumulacions de fusta morta degut amalalties, temporals o incendis, situació en laés aconsellable retirar-la en boscos productiuso amb risc elevat d’incendi. És molt difícilvalorar quanta fusta morta s’ha de deixar albosc, ja que la seva formació és molt variablesegons la maduresa i règim de pertorbacions.En el millor dels casos és preferible deixar queel bosc generi la seva fusta morta conseqüèn-cia de la competència entre els arbres i a per-torbacions molt puntuals, que afecten a peusaïllats.

Estructuració horitzontal i tallades de rege-neracióLa densitat d'arbrat influeix en les condicionsambientals adequades per a la flora i fauna del’interior del bosc. Les tallades de regeneracióper aclarides successives uniformes en frontsamplis disminueixen l’abundància d’ocells quenomés crien dins del bosc i propicien l'entradad'ocells d'espais oberts en funció de la inten-sitat de tala. La retenció d'arbres pare redueixl'impacte sobre els especialistes forestals. Lestallades arreu i les aclarides successives podenser problemàtiques per a les espècies vulnera-bles (per exemple en zones vitals de cria ohivernada de gall fer). Aquí pot intervenir lacombinació de la gestió forestal amb la con-servació, per exemple reservant zones mésvulnerables i realitzant els treballs fora de lesèpoques més sensibles.

L’heterogeneïtat horitzontal d’estructuresd’edat afavoreix a les espècies de territorisgrans i de requeriments ecològics variats. Lesestructures perfectament irregulars peu a peuno responen a la dinàmica natural del bosc.Probablement, la majoria de forests tendiriende forma natural a regularitzar-se en certamanera, donada la seva regeneració a cops,apropant-se al concepte de massa semirregu-lar a una escala de diverses desenes d'hectà-rees.

Reflexions finalsEn principi la gestió forestal és perfectamentcompatible amb la conservació de la biodi-versitat, si té en compte l’estructura i funcio-nament dels sistemes naturals i els requeri-

ments ecològics de les especies. En aquestsentit una gestió de fusta de qualitat o deproductes alternatius del bosc (per exemple,fongs, turisme, paisatge), integradora de laconservació de d'hàbitats i espècies, s'apuntacom aquella que sigui capaç d'apropar-se alsprocessos o tendències naturals que s'obser-ven al bosc. Les intervencions poden serintenses en l'espai, però temporalmentespaiades i en superfícies reduïdes (amb pre-ferència <1-2 ha).

Els incentius a la conservació del bosc queretribueixin econòmicament en la propietatforestal (exempcions fiscals, ecotaxes) podenser una via per estimular la gestió activa delbosc amb un objectiu protector o com a inte-gració de mesures de millora de la biodiversi-tat en boscos productius.

No obstant, encara falta molt camí perrecórrer per integrar actuacions de conserva-ció de la biodiversitat als plans d'ordenació demuntanyes públics i privats. Per ara, només lainiciativa d'algunes comunitats com Navarra id'alguns gestors forestals o propietaris porta ala conservació d'arbres-niu o a altres accionspuntuals durant els aprofitaments.

Els gestors i propietaris s’han de poder basaren dades demostrables que justifiquin deter-minades actuacions, com per exemple la reti-rada sistemàtica de la fusta morta. Per a aixòcal fer seguiments sobre l’estat de conservaciód’hàbitats i poblacions i estudis aplicats sobrela compatibilització de les activitats forestalsamb la biodiversitat. Val la pena recordar quehi ha una tendència a la simplificació de lainformació. La majoria de gestors volen recep-tes a la carta, que no està malament, però quesón pràcticament impossibles en els variadís-sims i complexes sistemes naturals. Per sort,la recerca aplicada al país ja està aportantdades que poden ser aplicades a la gestió delsnostres boscos.

*Nota: aquest article s’ha adaptat a partir del text “Biodi-

versitat i gestió forestal: estat de la qüestió” publicat a la

revista Medi Ambient, tecnologia i cultura, número 44

(2009).

recuperar el potencialforestal dels boscos afectats per les

Abril de 2010catalunyaforestalactivitat11

i en el número anterior de la revista Cata-lunya Forestal fèiem balanç de com esta-ven els boscos un any després de les neva-

des i les ventades, aquest número hem de tornar afer referència a les seqüeles dels desastres natu-rals. En aquesta ocasió, la nevada del 8 de març de2010.

Segons dades provisionals d’una primera esti-mació de les afectacions del Departament de MediAmbient i Habitatge, la nevada extraor-dinària del 8 de març va afectar prop de35.000 ha de forma greu o intensa(zones on més del 50% de l’arbrat varesultar afectat, ja sigui trencament odesarrelament) i més de 110.000 ha deforma moderada (danys entre el 10% i el50% de l’arbrat). En total, més de145.000 hectàrees afectades.

Tot i la proximitat temporal en quès’han produït els desastres naturals definals del 2008 i principis del 2009 i lacatàstrofe d’aquest any, cal dir queaquestes són situacions extraordinàriesen els ambients mediterranis. Climàtica-ment, els ambients mediterranis escaracteritzen per no tenir mesos glacials(mesos en què la temperatura mitjana esmenor dels 0 graus) i només un o dosmesos hivernals (la temperatura es trobaper sota dels 5 graus). De fet, segonsdades del Servei Meteorològic de Cata-lunya, el mes de març d’aquest any haestat un dels més freds de les últimes tresdècades. Aquesta excepcionalitat clima-tològica, conjuntament amb el fet queles espècies de la zona baixa mediterrà-nia no estan ben adaptades a les nevadesi menys si aquestes són molt intenses, hacontribuït a agreujar les conseqüències,principalment les de la nevada d’aquestany. L’elevada humitat (pes) de la neu,així com les intensitats de vent hanaccentuat encara més les conseqüènciescatastròfiques afectant tant planifolis defulla perenne com coníferes.

Més de 145.000 ha afectades en totalLes províncies més afectades en nombre d’hectàreesper la nevada del 8 de març han estat Girona i Barce-lona, si bé també ha tingut incidència a les comar-ques de Tarragona i Lleida. Concretament, i segons lesdades provisionals d’una primera estimació delDepartament de Medi Ambient i Habitatge un 77%de les hectàrees afectades de forma greu i prop del56% de les hectàrees afectades de forma moderada

Objectiu:

Josep M. Tusell

Responsable del’Àrea Tècnica delConsorci Forestal deCatalunya.

Snevades del 8 de març

es troben a les comarques de Girona. Tal com es pot veure al Gràfic 1 i segons la mateixa font, les

cinc comarques més afectades de forma intensa o greu en nom-bre d’hectàrees són el Baix Empordà (Girona) amb una afectació

de 10.100 ha; el Gironès (Girona) amb 7.949 ha; la Selva (Giro-na) amb 4.979; l’Alt Empordà (Girona) amb 2.574 ha afectades; iel Maresme (Barcelona) amb 2.314 ha. Aquestes cinc comarquestambé tenen un alt percentatge d’afectació moderada.

activitat 12Abril de 2010catalunyaforestal

Gràfic 1. Comparativa de les comarques més afectades per la nevada

Barcelona Girona

Tarragona Lleida

Ha

Ha

Ha

Ha

La necessitat d’actuar amb la màxima celeritat Arran d’aquesta situació d’excepcionalitat, el Consorci Forestalde Catalunya va demanar urgentment la publicació d’una líniad’ajuts per pal·liar als danys de la neu als boscos catalans.Davant dels danys i que més del 90% de la superfície afectadaés de propietat privada, el passat 23 de març el Departament deMedi Ambient i Habitatge va publicar el Decret 43/2010 pelqual es van aprovar mesures urgents per pal·liar els danys oca-sionats i reduir els riscos al medi natural amb motiu del tempo-ral de neu. El 26 de març el Departament va presentar el Decreta la Taula Intersectorial Forestal a la qual va participar el Con-sorci Forestal de Catalunya i on l’associació va presentar unaproposta per a la línia d'ajuts a finques particulars. Concreta-ment, des de l’associació es va fer èmfasi en la necessitat d’agi-litzar els mecanismes per habilitar la línia d’ajuts i que aqueststinguessin caràcter retroactiu per poder incloure tots els tre-balls realitzats a partir del moment de l’afectació, així compoder fer front a la despesa que comporta els treballs per a larecuperació de la massa afectada. El Consorci va posar l’accenten la necessitat de poder accedir a la totalitat de la superfícieboscosa, obrir camins i reduir el risc d’incendi.

En el marc d’aquesta mateixa taula el Departament va expli-car que es destinarien 8 milions d’euros per ajuts a finques pri-vades; 2 milions d’euros per donar conti-nuïtat al Pla de Mobilització de la Fustainiciat l’any passat per possibilitar la con-tinuïtat dels treballs d’extracció de fusta;6 milions d’euros a la contractació directa,per part del DMAH, per a la realització deles feines prioritàries en la prevenció d’in-cendis; i 6 milions a Plans d’Ocupació diri-gits a ens locals.

Una ràpida resposta: la línia d’ajutsEl passat 13 d’abril, just un més després dela nevada, el Departament de Medi

Ambient i Habitatge va publicar la convocatò-ria d'ajuts per a la realització de les actuacionsnecessàries en les forests afectades per lesnevades del 2010, per tractar la vegetacióafectada amb la finalitat de garantir l'accessi-bilitat de les infraestructures, permetre la recu-peració del potencial forestal de les masses ireduir el risc d'incendi.

Immediatament després de sortir publicatsaquests ajuts i amb la finalitat de donar aconèixer les seves característiques tècniques ifacilitar la seva sol·licitud, el Consorci Forestalde Catalunya va organitzar quatre reunionsinformatives a diferents punts de les zones mésafectades en nombre d’hectàrees (les Gavarres,Massís de Cadiretes, les Guilleries i nord delMontnegre. Les reunions celebrades els dies

19, 20, 21 i 22 d’abril a Santa Coloma de Farners, Llagostera,Sant Sadurní de l’Heura i Tordera, respectivament, van reunirprop de 350 propietaris entre els quals hi havia socis i no socisde l’entitat. En el marc d’aquestes reunions, que van ser moltben rebudes pels assistents que van agrair les explicacions delstècnics de l’associació, des del Consorci es va constatar la pre-ocupació de molts propietaris per l’estat en què es troben elsboscos davant la proximitat de l’estiu. De fet, molts d’ells vanexposar el fet que ja han començat amb els treballs de recupe-ració, independentment de saber si podran comptar o no ambels ajuts. I és que els treballs de recuperació de la massa fores-tal són lents i costosos i, en la mesura del possible, cal unesforç per part de tots els actors: propietat i administració. Unesforç que des de fa anys des de la propietat s’ha anat assu-mint de forma reiterada i que en moments com l’actual, enquè el mercat de la fusta no hi pot ajudar, el suport de l’admi-nistració esdevé fonamental per poder redreçar la situacióactual dels boscos. Cal esperar que ambdues mesures -els ajutsper recuperar el potencial forestal dels boscos i l’establimentd’un segon Pla de Mobilització de la fusta- serveixin de debòper assolir els objectius plantejats: recuperar el potencialforestal dels boscos i valoritzar la fusta dinamitzant el mercatactual i creant noves sortides com per exemple la biomassa.

activitat13Abril de 2010catalunyaforestal

Gràfic 2. Principals comarques afectades de forma greu i moderada en nombre d’hectàrees

ualsevol plançó, part de planta(estaca/esqueix) o llavor que emprem per aobtenir una planta és per se un material de

reproducció d’aquella espècie. Ara bé, si aquest mate-rial té un origen conegut i la seva recol·lecció s’ha fetsobre arbres/parcel·les degudament identificats, iautoritzats per l’administració designada per aquestafunció es converteix en un Material de Reproduccióprovinent d’un Material de Base registrat.

La Unió Europea, l’any 1999, va modificar les nor-matives vigents des del 1966 sobre la producció deMaterial Forestal de Reproducció (MFR), ampliant elnombre d’espècies sotmeses a regulació. A España,l’any 2003, s’aprova la transcripció d’aquesta normati-va, adaptant-la a les necessitats espanyoles, i s’esta-bleixen les espècies sobre les quals s’ha d’aplicar(RD289/2003). Això suposa que 70 espècies forestalsestan actualment regulades en l’estat espanyol per a laseva comercialització.

El seguiment per la part de l’administració sobre elMFR, que els vivers posen al mercat, permet garantirno solament l’espècie a la que pertany el material sinóque, en el menys documentat dels casos, el compradorsap l’origen del material, la seva regió de procedència, iaixí la seva potencial adaptabilitat a la zona on farà laplantació. Per a algunes de les espècies, en les quals elsprogrames de millora genètica ja han començat adonar el seus resultats, la informació és prou amplia ipermet realitzar les plantacions o reforestacions ambmaterials avaluats, el que aporta una major confiançaal qui planta.

La qualitat morfològica d’un plançó és fàcilmentobservada mentre que la seva qualitat genètica no espot detectar a simple vista. Aquesta asseveració fapalesa la importància de la identificació del MFR decara al comprador.

Què són els Materials de Base? Quins tipus de Mate-rials de Base existeixen?Qualsevol MFR prové d’un Material de Base que és quiel produeix, la informació que es tingui del Material deBase és el pedigrí del MFR que plantarem.

El Material de Base està format per les poblacions,plantacions o individus dels que s’obté un MFR con-cret. Segons el RD 289/03 els Materials de Base adme-sos per les espècies forestals sotmeses a regulació són:‘Fonts llavoreres’, ‘Rodals’, ‘Horts llavorers’ (clonals o dellavor), ‘Progenitors de Família’, ‘Clons’ i ‘Barreja deClons’. En la Taula 1 es detalla la relació entre elsMaterials de Base i els diferents MFR.

Tipus de MFR que es poden comprarEl MFR que prové de cadascun dels Materials de Basepertany a una categoria comercial diferent segons elnivell de selecció del Material de Base, origen i carac-terístiques dels components, i de la seva pròpia avalua-ció, en plantació/viver o en assaig. Així s’identifiquenquatre categories dins del MFR: ‘Identificada’, ‘Selec-cionada’, ‘Qualificada’ i ‘Controlada’ (Taula 2). Peraconseguir una identificació ràpida, cada categoria valligada a un color, que és el que tindran les etiquetesidentificatives del material a la venda: la ‘Identificada’porta una etiqueta groga, la ‘Seleccionada’ una de ver-

Q

14activitatAbril de 2010catalunyaforestal

Quins materials estan al’abast per reforestar o fer novesplantacions forestals?

N. Aletà i A. Vilanova

IRTA - ProduccióAgroforestal. Caldes de Montbui.

Què són els materials forestals de reproducció?Quin és l’interès del seu ús?

Foto 1a: MFR procedentd’una ‘font llavorera’ defreixe de fulla gran (Fraxi-nus excelcior). Merindadde Río Ubierna (RIU 16)

Foto 1b: MFR procedentd’una ‘font llavorera’ de pipinyer (Pinus pinea). Regióde procedència: CatalunyaLitoral.

activitat15Abril de 2010catalunyaforestal

da, la ‘Qualificada’ una de rosa y el MFR de categoria ‘Controlada’una blava (Taula 3).

Quin material de base he d’elegir i per què.En qualsevol cas, tenir clar l’objectiu de la plantació a establir és el

més important, òbviament aquest anirà íntimament lligat a l’espècieque s’utilitzi. Escollir el material adequat, més adaptat, en cada casajudarà a l’assoliment de l’èxit. No sempre un material més seleccio-nat és el més adient. És molt important tenir clar aquest principi imés, considerant que normalment el treballs de selecció i els siste-mes de propagació emprats repercuteixen directament en el preu devenda del MFR.

Entre el Materials de Base cal distingir clarament dos tipus: a) Aquells directament lligats al territori on s’ubiquen, s’han selec-

cionat per sobresortir en un entorn de creixement natural de l’espè-cie; és el cas de les ‘Fonts llavoreres’ i dels ‘Rodals’.

b) Individu o conjunt d’individus que destaquen dins de la sevaespècie per algun/s caràcter/s i que s’han instal·lat en una parcel·la,no necessàriament ubicada al territori d’on provenen, per produirMFR d’unes determinades característiques. En aquest grup hi ha laresta del Materials de Base.

Les ‘Fonts llavoreres’ produeixen un material no seleccionat, el seuvalor radica en abastir en llavor local; d’aquesta llavor es garanteix elseu origen i se li pressuposa la bona adaptació a la zona, regió deprocedència o regió homologada climatològicament a aquesta, a laque pertany (Foto 1a i 1b). Aquests Materials de Base s’aproven peraportar suficients llavors per reforestar amplies zones amb espèciesde valor econòmic mig o baix (Taula 4).

Els ‘Rodals’ corresponen a un conjunt d’arbres d’una espècie ubi-

cats en zones delimitades dins d’una població, aquest grup ha de seruniforme en la seva composició. La principal característica és queaquest conjunt pertany a una població en el seu sentit genètic o siguique els individus que l’integren han de poder pol·linitzar-se lliure-ment entre ells. Si el ‘Rodal’ s’ha sotmès a una selecció fenotípica, perl’aspecte dels seus arbres, i s’eliminen aquells individus del grup esco-llit que no compleixin els requisits d’aspecte desitjat es converteix enun ‘Rodal selecte’ (Foto 2). Aquest tipus de selecció aporta milloresgenètiques moderades, en Pinus sylvestris s’han arribat a xifrar entre5-10%. El guany genètic dependrà molt de com s’ha fet la selecció,sobre quin tipus de caràcters. El ‘plus’ important d’aquest material ésla seva adaptació a la zona (Taula 4). Si el MFR obtingut es comparaamb altres definits com a controls i es demostra superioritat passaràa ser un ‘Rodal Controlat’; ara bé, aquests assaigs, per donar una ver-tadera i útil informació, haurien de seguir-se durant un mínim de 15anys, el que sovint és econòmicament inviable.

Els ‘Horts llavorers’ són plantacions d’arbres d’una espècie, clons(repeticions d’un mateix individu) o progènies seleccionades (descen-dents de llavor d’un mateix arbre) dissenyades per aconseguir lamajor variabilitat possible entre els descendents (Foto 3). Aquestesplantacions han d’estar suficientment aïllades d’altres arbres de lamateixa espècie que puguin interferir en la pol·linització. Els ‘Hortsllavorers’ es poden instal·lar amb diferents objectius de millora: pro-ducció de fusta, resistència a malalties, qualitat de la fusta, confor-mació, etc. El guany de la millora per a un caràcter serà més alt quanmés heretable sigui el/s caràcter/s escollit/s. La instal·lació d’aquesttipus de plantació té al darrera un bon nombre d’anys d’avaluació iselecció dels integrants de l’Hort i també del seu funcionament pro-ductiu com a unitat productora (per exemple, s’ha d’avaluar la capa-

Taula 2. Informació que ha d’existir per a cada categoria d'MFR

Font: Alía, R.; Alba, N.; Agúndez, D.; Iglesias, S. 2005. Manual para la comercialización y producción de semillas y plantas

forestales. Materiales de base y de reproducción. Serie Forestal. DGB. Madrid.384 pp.

activitat 16Abril de 2010catalunyaforestal

citat d’interpol·linització dels components). El MFR d’un ‘Hort llavorer’és com a mínim de categoria ‘Qualificada’; si aquest material s’haassajat en comparació a referències, els plançons obtinguts seranMFR ‘Controlat’. En realitzar noves plantacions, per exemple enterrenys agrícoles, la utilització de material superior genèticamentens permetrà assolir millors nivells de productivitat. Ara bé, el seu úsha de ser raonat i justificat; l’adaptació a la zona ha d’anar perdavant de qualsevol millora agronòmica-productiva que puguinaportar. En Taula 4 s’indiquen els usos recomanats per aquest MFR.

Els ‘Progenitors de família’ són individus que han estat seleccionatsper donar una descendència homogènia. L’aportació de pol·len pot

venir d’un o varis pares però ha de ser coneguda. Com en el cas dels‘Horts llavorers’ les parcel·les han d’estar suficientment separadesd’altres potencials pol·linitzadors. Les distàncies d’aïllament seranvariables segons l’espècie. Un cas d’aquest tipus de Material deBase és el del ‘Progenitor de família híbrida’. En aquest cas, l’indi-vidu seleccionat per produir llavors correspon a una espècie men-tre que els pol·linitzadors ho són d’una altra (Foto 4). Actualmentés ben conegut el cas de les progènies híbrides de Juglans. Elmaterial provinent d’un ‘Progenitor de família’ es caracteritza perla seva homogeneïtat i el guany genètic esperat de les sevesprogènies és alt; ara bé, la variabilitat genètica queda marcada-

Taula 3. Tipus de material de base i categories de l'MFR que es comercialitza.

Alía, R.; Alba, N.; Agúndez, D.; Iglesias, S. 2005. Manual para la comercialización y producción de semi-

llas y plantas forestales. Materiales de base y de reproducción. Serie Forestal. DGB. Madrid.384 pp.

Foto 4.- ‘Progenitor de família’ híbrida deJuglans. Progènie Mj209xRa.

Foto 3. ‘Hort llavorer’, clonal de noguera (J. regia L.). Arbres adults reem-peltats amb clons seleccionats per produir MFR per a ús forestal.

Foto 2. ‘Rodal’ selecte de pi pinyer. Regió de Procedència: Meseta Norte(Castella-Lleó)

activitat17Abril de 2010catalunyaforestal

ment reduïda; estarem plantant germans i/o mitjosgermans. Recomanacions d’ús en Taula 4.

Els ‘Clons’ son individus genèticament iguals entreells. Provenen d’un individu inicial seleccionat per laseva superioritat en algun/s caràcters d’interèsagronòmic-productiu-tecnològic. A partir d’aquestindividu inicial s’obtenen per propagació vegetativaclàssica: estaquetes, esqueixos, o murgons, o permicropropagació in vitro el MFR que es plantarà (Foto5). Aquest material es caracteritza per presentar unadiversitat genètica nul·la el que condiciona la seva uti-lització a plantacions de mida reduïda, tant més commés llarg sigui el torn de tallada de l’espècie. Ara bé, elguany genètic aconseguit és molt alt en els caràcterspels quals s’ha seleccionat l’individu. Per apaivagar elpotencial perill de l’ús d’un sol clon s’ha de filar prim al’hora d’avaluar la seva adaptació a la zona i sempre ésaconsellable emprar més d’un clon en una plantació.Aquest risc és tant palpable que s’ha plantejat com acategoria de MFR la ‘Barreja de clons’. Un dels usosestès d’aquest tipus de material és l’ús en Populus dediferents clons per a restauració i recuperació de lleres.La utilització d’aquest tipus de materialens ha de reportar un clar benefici per-què estem introduint en el sistema plan-tacions fràgils, especialment si pensemen la poca uniformitat de la climatologiaen els últims anys i en el previsible canviclimàtic (recomanacions en Taula 4).

Com saber quin MFR puc aconseguir enels vivers:El Ministerio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino (MARM), en laseva pàgina web, i seguint la drecera

http://www.mma.es/secciones/biodiversidad/mon-tes_politica_forestal/recursos_geneticos_fores-tal/programas_mejora_genetica/catalogo_mate-riales_base/index.htm ens informa de tots elsMaterials de Base que hi ha registrats per a cadaespècie dins l’àmbit nacional. Per a poder teniraccés a un MFR provinent d’un Material de Baseautoritzat, el proveïdor corresponent (productor,comerciant, etc) l’haurà de sol·licitar al propietari,públic o privat, del corresponent Material de Base.Paral·lelament, informar-ne a la Unitat de Controldel Material Vegetal, del Servei de Producció Agrí-cola del DAR, per a sotmetre’s als oportuns con-trols oficials per poder comercialitzar-lo.

- Poc adequat; + Adequat; ++ Molt adequat;

BibliografiaAlia, R.; Alba, N.; Agúndez, D.; Iglesias, S. 2005. Manual para la comercializa-ción y producción de semillas y plantas forestales. Ed. Ministerio de MedioAmbiente. DG para la Biodiversidad.

García del Barrio, J.M.; de Miguel, J.; Alía, R. Iglesisa, S. 2001. Regiones deidentificación y de utilización de material forestal de reproducción. Ministe-rio de Medio Ambiente. 294 pp.

Alía, R.; García del Barrio, J.M.; Iglesisa, S.; Mancha, J.A.; de Miguel, J.;Nico-lás, J.L.; Pérez, F.; Sánchez, D. 2009. Regiones de procedencia de especiesforestales en España. MARM. 363 pp.

Foto 5.- MFR produït per micropropagació provinent d’un clon decirerer ‘BU-12’, seleccionat per a ús forestal.

El Grup Corcho del País SA, el primer de Catalunya i de tot l’Estat en certi-ficar taps de suro PEFC

l Grup Corcho del País SA, ambinstal·lacions a Santa Coloma de Far-ners, Cassà de la Selva, Sant Feliu de

Guíxols, Hornachuelos i Logronyo, es conver-teix en la primera indústria transformadorasurera que certificarà taps de suro PEFC aCatalunya i a l’Estat espanyol. El grup tambéseguirà aquesta mateixa política de garantir lasostenibilitat i la traçabilitat en les seves filialsa França, Itàlia i Argentina.

La decisió de certificar representa pel GrupCorcho del País SA un compromís amb la sos-tenibilitat, però també amb l’economia delsector ja que el Grup adquireix el 90% delsuro català, que provindrà, d’entrada, en un50% de boscos certificats. La certificació aCatalunya és pràcticament el doble de l’exis-tent a l’Estat espanyol.

Ana Belén Noriega, secretaria general dePEFC Espanya, va visitar el 9 de febrer les ins-tal·lacions de Corcho del País SA de SantaColoma de Farners, Cassà de la Selva i SantFeliu de Guíxols, conjuntament amb Marta

Salvador, directora tècnica d’aquesta mateixaentitat.

Les dues representants de PEFC Espanya esvan reunir amb Josep Pla i Francesc Jiménz,del Grup Corcho del País; Teresa Cervera, capde l’Àrea de Gestió Forestal Sostenible delCentre de la Propietat Forestal, i membre del’Oficina Tècnica de PEFC Catalunya; JoanPorras, advocat del CPF i membre, també, del’Oficina Tècnica de PEFC Catalunya, i JoanRovira, secretari general del Consorci Forestal.La trobada va estar promoguda pel ConsorciForestal de Catalunya i PEFC Catalunya.

Per Ana Belén Noriega, secretaria generalde PEFC España, “el pas endavant donat perCorcho del País dóna resposta a una demandaja existent en el mercat, que a més de fomen-tar la gestió sostenible potencia un producted’origen mediterrani únic al món”.

La Certificació Forestal PEFC (Programa peral Reconeixement de la Certificació Forestal)és una eina per garantir al consumidor que lamatèria primera dels productes prové d’unbosc certificat i de fonts controlades. Un bosccertificat PEFC és aquell que la seva gestióassegura la seva productivitat a llarg termini.

El Grup Corcho del País té una produccióanual de 200 milions de taps de suro.

Catalunya té 1.542.000 hectàrees forestalsde les quals 80.374,79 ha corresponen a sure-des. D’aquest total, el 50% de les suredes(40.325,06 ha) estan planificades, i el 15%(6.235,7 ha) estan certificades PEFC. El per-centatge d’hectàrees sureres certificades éstres vegades superior al percentatge totald’hectàrees certificades PEFC.

El sector surer és un sector dinàmic que res-pon positivament als incentius per posar enproducció noves superfícies i en el qual unainversió econòmica mínima comporta unincrement de la superfície en producció.

Taps de suro18activitat

Abril de 2010catalunyaforestal

Joan Rovira, Josep Pla,

Ana Belén Noriega,

Joan Porras i Teresa

Cervera durant la visi-

ta a les intal·lacions

de Corcho del País a

Santa Coloma de Far-

ners.

amb valor afegit

E

L'edifici La Fàbrica de Món Sant Benet (Sant Fruitós delBages) acollirà aquest any l'Assemblea General del ConsorciForestal de Catalunya. La trobada tindrà lloc el proper dis-sabte 15 de maig a partir de les 11 h i s'emmarcarà en la jor-nada “Com podem contribuir a la innovació i canvi des de lapropietat forestal?”. L'assemblea-jornada, que enguanytindrà un nou format, comptarà amb una ponència deMiquel Barceló, doctor Enginyer Industrial i llicenciat enCiències Econòmiques. Miquel Barceló ha estat director

general de l'Institut Català de Tecnologia, diputat del Parla-ment de Catalunya i president del 22@. Durant l’acte de clo-enda de l’Assemblea, que estarà presidida per Joaquim Nadal,conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el ConsorciForestal de Catalunya lliurarà la insígnia de soci honorífic aEduard Rojas, enginyer de forests,primer gerent del Consorci Forestalde Catalunya i actualment director-responsable de boscos de la FAO.

activitat19Abril de 2010catalunyaforestal

Francesc Jiménez, gerent de la part de fabricació de taps deGrup Corcho del País, és el nou president d’Aecork. Jiménezque és membre de la junta directiva de l’Associació d’Empresa-ris del Suro de Catalunya des de 1989 com a vocal i vicepresi-dent des del 2005, substitueix, Enric Vigas. Després de 21 anysal capdavant de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya,Vigas és el nou president de la Confederació Europea del Suro(Celiège).

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya aglutina les

empreses dedicades a la fabricació i/o comercialització de pro-ductes de suro que tenen el seu centre de treball a Catalunya.

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, AECORK es vacrear l’any 1977 seguint la trajectòria de l’anomenat “GrupoProvincial de la Industria y Comercio del Corcho” creat l’any1962. Aquest darrer substituïa d’altres associacions industrialssureres que es remunten a l’any 1750 quan es va implantar laindústria suro-tapera.

Aecork nomena Francesc Jiménez, coma nou president de l’entitat

El Consorci i ARCMED defensen la importància dela gestió forestal i el paper dels silvicultors en l’adaptació dels boscos al canvi climàticEls darrers 6 i 7 d’abril de 2010 Joan Rovira i Denis Boglio,secretari general del Consorci i d’ARCMED respectivament,van participar a la conferència sobre protecció de boscos aEuropa celebrada al Centre d’Educació Ambiental de Valsaín. A l’acte, centrat en la discussió del llibre verd de la ComissióEuropea sobre la protecció dels boscos i la informació fores-tal a la UE, hi van participar representants de 22 països i 9organitzacions vinculades al món de la gestió i de la conser-vació dels espais forestals. L’objectiu final d’aquest procésde debat que finalitza el 31 de juliol d’enguany, és establiruna Estratègia Europea (UE) sobre protecció de boscos iinformació forestal.

La participació del CFC – ARCMED es va centrar en la defen-sa de: les mesures de foment i suport a la gestió forestalcom a eina tant per la prevenció d’incendis com per facilitarl’adaptació del bosc als canvis, i del paper de la propietatforestal privada com a actor fonamental i necessari en tantque responsable de la gestió. El 60% dels boscos de la UEsón boscos de titularitat privada que han passat de genera-ció rere generació i que, actualment, constitueixen la baseprincipal d’una indústria moderna i competitiva.Més informació: Llibre verd sobre protecció de boscos iinformació forestal a la UE: http://eur-lex.europa.eu/LexUri-Serv/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0066:FIN:ES:PDF

L’Assemblea General del Consorci Forestal deCatalunya, a Món Sant Benet

El Consorci Forestal de Catalunya, amb el suportde la Direcció General de Participació Ciutadanade la Generalitat de Catalunya, ha posat en mar-xa un projecte de participació intern amb l'objec-tiu de conèixer una mica més l'associat i millorarla comunicació entre socis i associació, i vicever-

sa. El projecte constade quatre accions cen-trals a les quals esteuconvidats a participar idir-hi la vostra. La pri-mera d’elles és unaenquesta de valoracióque ja heu rebut i quepretén caracteritzar elperfil de l’associat

amb l’objectiu d’analitzar i millorar la comunica-ció. El projecte també contempla la creació delRacó del soci al web de l’associació, un espai onl’associat pugui fer suggeriments, propostes...;així com la presentació de resultats deles enquestes i sessions de treball a lesassemblees comarcals i la presentacióde conclusions i propostes de treball.

Coincidint amb el dia de Sant Jordi, el Consorci Forestalde Catalunya va donar el passat 23 d’abril el tret de sor-tida a les XXVII JTS Emili Garolera. La primera trobadava tenir lloc entre Batet de la Serra i Ripoll. Experts i sil-vicultors van avaluar les actuacions realitzades desprésde les intenses nevades que es van produir a finals del

2008 i principis del 2009 i que van afectar,entre d’altres zones de Catalunya, la Garrot-xa i la part oriental del Ripollès. Les jornadess’allargaran fins a l’11 de juny de 2010.

20activitatAbril de 2010catalunyaforestal

Participa! Comencen les XXVIIJTS Emili Garolera

Primera reunió de la

comissió de seguiment del

projecte de participació

celebrada a Santa Coloma

de Farners

1a JTS Emili Garolera del 2010 celebrada el passat 23 d’abril

i hi ha una espècie forestal represen-tativa d’Europa, aquesta és sensedubte el faig !( , 2DB BF7E, C4-, ’ . Es

tracta d’una espècie nativa que troba condi-cions òptimes per formar boscos al cor delcontinent i la seva distribució és exclusiva-ment europea. Si bé a casa nostra és unaespècie poc rellevant, per estar a l’extrem sudde la seva àrea de distribució, a Europa formamasses forestals molt extenses.

No obstant això, el faig estaria molt mésestès si no fos per l’acció de l’home. En pri-mer lloc li va prendre els millors indrets(terrenys plans, fons de valls) per dedicar-losa l’agricultura, i en segon lloc la va substituirper plantacions de coníferes a les millorsestacions de muntanya. Es calcula que el 90% de la superfície de Polònia i d'Alemanyaserien boscos si no fos per la intervenció del’home, i gran part d’aquest percentatgeserien boscos de faig.

MorfologiaEl faig és un arbre robust de capçada arrodo-nida que arriba fàcilment als 30-35 metres

d’alçària i pot superar els 40 metres fins arri-bar gairebé als 50. Té el canó recte, ambescorça llisa sense escletxes, de color gris claro blanquinós. Les branques són abundants i elfullatge dens. Les fulles són ovalades o el·líp-tiques, de color verd clar i d’uns 4-9 cm dellargada. Romanen a l’arbre uns 5-6 mesos;cauen a la tardor i tornen a brotar quan latemperatura se situa al voltant dels 6 ºC.

Les flors masculines i femenines creixen almateix peu. El fruit s’anomena faja i està for-mat per dues (a vegades una o tres) núculesallargades i de secció triangular envoltadesper una cúpula no punxosa que s’obre peralliberar-les. El fruit és comestible i el saborrecorda al de les glans dolces.

El faig és una espècie anyivolia i arriba a lamaduresa cap als 50-120 anys, moment enquè concentra la producció de fruit. Cap als300 anys mostra signes evidents d’envelli-ment. El fruit cau relativament prop de l’arbrepare amb què la dispersió és escassa, tret queels mamífers acumulin fages sota terra, de lesquals pot germinar algun peu. Les plàntulessolen ocupar les clarianes del bosc i densifi-quen la massa.

DistribucióEl faig !( , 2DB BF7E, C4-, ’ és l’única espècieeuropea del gènere (, 2DB, tot i que en l’ex-trem sud-oriental de la seva distribució tocaamb l’espècie propera (, 2DB : A408C, 74B, que esdistribueix al voltant de la Mar Negra. Elgènere (, 2DBcompta amb unes 10 espèciesdistribuïdes de forma discontínua per l’he-misferi Nord, des de la façana oriental delcontinent americà (on es pot trobar ( , 2DB2A, 8. 417: A, ) fins a la Xina, Corea i el Japó(amb presència de (, 2DB 5, ?: 84-, , entre d’al-tres). El gènere (, 2DBestà estretament empa-rentat amb el gènere ) : C3: 1, 2DB, que comp-ta amb unes 40 espècies distribuïdes perl’hemisferi Sud.

A Europa el faig forma extensos boscos, solo en companyia d’altres espècies (típicament

Diego Almenar

Enginyer de forests ienginyer agrònomServeis Forestals.

El faig (Fagus sylvatica)

espècies forestals23Abril de 2010catalunyaforestal

S

Peu de faig a mitjan d'octubreDetall de les fulles, a mitjan

de novembre.

24espècies forestalsAbril de 2010catalunyaforestal

amb coníferes com l’avet o la pícea). El seu rang de distri-bució abasta des de la Mar Negra i Polònia pel límit orien-tal fins a Astúries-oest de Galícia per occident. Pel nordarriba fins al sud de Suècia i entra tímidament a les IllesBritàniques, arribant una mica més al nord de Londres. Pelsud arriba a l’illa de Sicília. El nucli de l’espècie se situariaal nord d’Itàlia, Alemanya, est de França, encara que tambéhi ha magnífiques fagedes als antics països de l’Est comRomania, Bulgària, Eslovènia, Eslovàquia, Polònia, Hongria,etc. La fageda va conèixer un període de forta expansióentre el 3.000 i el 1.000 aC, moment en què va arribar a lapenínsula Ibèrica procedent de l’enclavat de l’est deFrança-Suïssa, on l’espècie es va refugiar durant la darreraglaciació.

A la península Ibèrica és una espècie de distribucióeurosiberiana que falta als ambients mediterranis; se latroba a la cornisa Cantàbrica, al Pirineu, al Montseny, alnord del Sistema Ibèric i en alguns enclavaments relictesexcepcionalment humits: massís d'Ayllón (Guadalajara),els Ports (Tarragona) o Sierra de Francia (Salamanca). Noés present a Portugal.

A Catalunya, el faig es troba al límit de la seva àrea dedistribució, pel que és una espècie d’importància relativa,la vuitena en nombre de peus i la novena per superfície.Es concentra a les comarques del Ripollès, la Garrotxa,Osona, Vall d’Aran i Berguedà, als indrets més humits, onpot competir amb altres espècies arbòries. Hi ha enclava-ments excepcionals molt a prop del mar al massís de l’Al-bera, en valls molt humides afavorida pels vents humitsde la Mediterrània, així com al massís dels Ports en una deles localitats més meridionals de l’espècie, junt amb lafageda del volcà Etna (Sicília).

EcologiaLa fageda constitueix el tipus de bosc més genuïnamentplanocaducifoli europeu. L’estrat arbori dens, normalmentmonoespecífic, provoca una gran ombra responsable del’escàs desenvolupament del sotabosc i de la composicióde l’estrat herbaci, típicament constituït per espècies

umbròfiles. Al nucli dela seva distribució(centre d’Europa) elfaig es comporta comuna espècie molt com-petidora, que exclougran part de les altresespècies arbòries, quetret de comptadesexcepcions (com l’avet)no resisteixen l’ombrade la fageda. En zonesde bones condicions(com ara a Cantàbria) s’observa clarament la substituciónatural del roure pel faig, fins al punt que sense interven-ció de l´home aquell acabaria desapareixent.

A Catalunya, al límit sud de la seva àrea, el faig apareixnomés on les condicions són molt favorables. Als indretsmés freds és substituït pel pi negre; als llocs més secs pelsroures, el pi roig o la pinassa; als llocs massa càlids, perl’alzina... Només en condicions excepcionalment humidesbaixa per sota dels 400 m (Garrotxa), mentre que arribaals 1.700 metres a Matagalls (Montseny). Coincideix enl’estatge altitudinal del pi roig, sota el qual regenera per-fectament, mentre que a l’inrevés no passa, pel que s’ob-serva una expansió del faig en detriment del pi. Regenerabé sota l’avet, l’alzina i els roures, però en condicionsmediterrànies aquests també ho poden fer sota el faig, pelque la tendència a llarg termini dependrà d’altres factors.

El faig ocupa zones on l’oscil·lació tèrmica no supera els15ºC. És molt resistent al fred en parada vegetativa, peròmolt sensible a les gelades tardanes, quan comença labrotada.

El faig és l’espècie arbòria europea que pot viure ambmenor lluminositat, fins a un 2% de la lluminositat total,límit molt per sota del dels roures i dels aurons (5%), perexemple, pel que en condicions favorables elimina totesaquestes espècies, que no suporten l’ombra del faig. Encanvi, sota l’ombra d’altres espècies el faig viu perfecta-ment i només troba problemes sota l’avet. Pot fer la foto-síntesi en dies de boira o sota l’ombra d’altres espècies,fet que es relaciona amb el seu èxit i potent expansió des-prés de la darrera glaciació, en què el clima europeu escaracteritzava per les abundants boires i nuvolositat.

A la península Ibèrica el faig se situa en llocs on la pre-cipitació està per sobre dels 900 mm anuals i la pluja esti-val és com a mínim de 150 mm. En ambients d’influènciamediterrània prefereix llocs amb boires freqüents quecompensin la falta d’humitat ambiental i evitin la desse-cació de les fulles. Quant al tipus de sòl, el faig és unaespècie tolerant. Es presenta tant en sòls profunds com ensòls prims i poc desenvolupats. Tolera sòls àcids (pH 4)fins a sòls bàsics (pH 8,5), encara que l’òptim se situa al

(1) No es distingeix per al faig una superfície específica. Les dades inclouen altres espè-cies i no son comparables a les de les altres demarcacions. (2) Inclou barreja amb pi roig.(3) Inclou barreja de faig i pi rajolet (8.000 ha) i barreja de faig amb frondoses (9.000 ha).(4) No s’ha sumat la superfície de Lleida pel fet de no ser variables homogènies.

Tendència: el faig ha estat intensament aprofitat, amb què la superfície actual probablementés menor de la que podria ocupar. Amb l’abandonament de l’explotació forestal el faig estàrecuperant terreny, generalment en detriment del pi roig.

Taula1. Superfície de faig segons els diferents inventaris forestals. Dades en hectàrees

Detall de les fulles, a mitjan d’octubre

espècies forestals25Abril de 2010catalunyaforestal

voltant de la neutralitat (pH 6-8). És una espècie moltsensible a la compactació del sòl.

El faig sol formar boscos amb dos estrats, l’arbori domi-nat per ell i un estrat herbaci de densitat variable; el sota-bosc sol ser escàs. Les escasses espècies de sotabosc s’hand’adaptar a la manca de llum: algunes avancen la brotadaabans que el faig tingui fulles: d’altres redueixen almàxim l’activitat metabòlica i la respiració.

GestióLa fageda es pot gestionar com a massa irregular o com amassa regular. Com a massa irregular el diàmetre de talla-da habitual se sol situar en 35-40 cm de diàmetre, encaraque es pot buscar diàmetres més grossos (més de 60 cm)per a desenrotll, que assoleix un bon valor en el mercat. Espractiquen tallades selectives cada 15-25 anys amb tripleobjectiu: obtenció de renda econòmica amb la tallada depeus que han arribat al diàmetre objectiu; sanejament dela massa amb la tallada de peus morts i malalts; regulacióde la competència amb la tallada de peus sobrants en elsclaps més densos. Aquest triple objectiu fa de les talladesselectives una operació bastant complexa.

Com a massa regular es gestiona amb torn al voltantdels 100 anys, moment en què comencen les tallades deregeneració per aclarida successiva uniforme o per faixes.La regeneració és d’origen natural i com que sol ser abun-dant (per això es fan les tallades de disseminació en anysde bona producció de faja) s’ha de fer alguna aclarida deplançoneda en els 20-30 anys després de la tallada final,per deixar uns 2.500 peus/ha. A partir d’aquí es fan aclari-des freqüents i febles cada 10 o 15 anys per baixar la den-sitat progressivament fins els 250-300 peus/ha que han dequedar al final del torn. En el passat s’han gestionat lesfagedes com a bosc de rebrot amb l’objectiu d’obtenir llen-ya, però aquesta pràctica ha quedat obsoleta i es tendeix aafavorir la regeneració per llavor.

El sotabosc és escàs per la manca de llum a l’interior dela fageda pel que no sol ser necessària l’estassada dematoll. No es practiquen podes, ja que l’espècie té bonaautopoda i a més cicatritza malament les ferides de poda.

Per últim, cal destacar que degut a la baixada de rendi-bilitat del bosc hi ha indrets molt localitzats a Catalunyaon s’ha deixat de gestionar la fageda durant dècades, elque ha produït peus brancallosos i de grans dimensions,molt apreciats pel públic per la seva bellesa paisatgística ide gran valor per al refugi de la fauna, encara que sensecap valor fustaner. En el context de compatibilització dediversos usos del bosc, és molt interessant conservaraquests indrets pel seu valor de diversitat i paisatge.Escampats per Europa, tot i que amb més freqüència alspaïsos de l’Est, hi ha petits retalls de fagedes verges (només grans de 100 ha) de gran interès científic per conèixerel funcionament de processos ecològics.

UsosÉs una de les fustes més preuades per la seva duresa, el seupes, el gra fi i per no diferenciar-se l’albeca del duramen,donant així homogeneïtat a les peces. Les peces de menysde 20 cm de diàmetre es destinen a llenya o trituració (pro-dueix una de les millors llenyes, només superada per l’alzi-na), entre 20 i 60 cm per a serra i més de 60 cm per adesenrotlle. Les peces de pitjor qualitat, primes, tortes oamb massa nusos, es destinen també a llenya o trituració.

Un ús particular i pràcticament exclusiu del faig és el“quadradillo”, producte per al qual existeix una indústriaespecífica a Osona i la Garrotxa. Consisteix en peces petites(45 a 150 cm de longitud) per fabricar cadires o per a ebe-nisteria.

Les millors peces, llargues, rectes i sense nusos, es desti-nen a taulons de qualitat amb els qual es fabriquen mobles.La indústria del tauló de qualitat es nodreix majoritària-

ment del faig, encara que no de manera tan exclusiva comen el cas del “quadradillo”.

És una fusta apta per a la fullola i el desenrotll, productesde gran valor en el mercat, però s’ha d’utilitzar peces degran qualitat, rectes, amb poca conicitat, sense nusos i degran diàmetre (60 cm).

Per ser una espècie tan abundant i propera en el contexteuropeu, des de temps immemorials s’ha obtingut totamena d’usos i beneficis del faig. Des de sempre s’ha empratla seva llenya; però també s’ha utilitzat per fer tanques,eines, bótes, travesses de ferrocarril, carbó. Els seus boscoshan esdevingut deveses per criar-hi porcs, i les fulles s’hanemprat com a farratge, encara que no era de gran qualitat.També, s’han reservat fagedes per a ús cinegètic. Ara bé, lagran demanda de fusta de faig es va donar al segle XIX coma combustible per les indústries de vidre i acer. Darrera-ment, s’ha emprat, també, com a llenya per a la fabricacióde pa.

Faig vell sense valor fustaner, però de gran valor paisatgístic

activitat 26Abril de 2010catalunyaforestal

Taula de preus de la fustaLlotja de contractació i mercat en origen de Vic(10/04/2010) i Girona (17/04/2009)

*Preus exclusius de laLlotja de Vic.

**Preus exclusius dela Llotja de Girona.

*** Venta exclusiva através del CFC.

Els preus s’entenensobre indústria, excepteel pollancre (sobrecamió)

Nota: Segons la Llot-ja de Vic, el pi dou-glas de més de 14 cmde diàmetre, el pipinyer, el pi marítim,el pi insignis, el piroig, el pi negre, el piblanc (bord), lapinassa i el pi variatde més de 30 cm dediàmetre sense nusosdestinats a xapapoden tenir un preusuperior.

Producte Cotització anterior Variació Preus actualitzats

Vern de 10/20 cm ∅ Preu fusta trituració = Preu fusta trituració t

de 20 a més cm ∅ Preu fusta trituració = Preu fusta trituració t

Castanyer de 14 a més cm ∅ 40,00 / 48,00 * (+2/0) 42,00 / 48,00 * t

Barramenta 36,00 / 42,00 *39,00 /42,00 **

(=/-3)+

36,00 / 39,00 *39,00 /42,00 **

tt

Pollancre(m3 sobre serra-

dora)

Xapa 1a. 56,00 / 62,00 *46,00 / 63,00 **

(=)+

56,00 / 62,00 *56,00 / 66,00 **

m3

m3

Xapa 2a. 46,00 / 51,00 *40,00 / 46,00 **

(=)+

46,00 / 51,00 *46,00 / 55,00 **

m3

m3

Llata de 12 a 18/20 cm ∅ 33,00 / 36,00* = Preu fusta trituració t

Freixe de 18/20 a més cm ∅ 57,00 / 78,00* = 57,00 / 78,00* t

superior 78,00/108,00*Sense mercat**

=+

78,00/108,00*60/108**

tt

Faig de 25 a més cm ∅de 20 a més cm ∅

54,00 / 66,00*56,00 / 65,00 **

(=)- +

54,00 / 66,00*54,00 /72,00 **

tt

superior 84,00 / 90,00*80,00 / 100,00**

=+

84,00 / 90,00*84,00 /120,00 **

tt

Plàtan de 23 a més cm ∅de 20 a més cm ∅

48,00 / 54,00*48,00 / 54,00**

==

48,00 / 54,00*48,00 / 54,00**

tt

Inferior a 23 cm ∅ Sense mercat* = Preu fusta trituració t

Blada de 18/20 a més cm ∅ 57,00 / 81,00* = 57,00 / 81,00* t

Roure Fulla ampla i pènol de 25 a méscm ∅

72,00 / 84,00* = 72,00 / 84,00* tt

Fulla petita de 20 a més cm ∅ 48,00 / 54,00*Sense mercat**

= 48,00 / 54,00*Sense mercat**

tt

Acàcia Prima 50,00* = 50,00* t

GruixudaDe 7/8 a més cm ∅De 8 a 23 cm ∅ (a carregador)

48,00*36,00 / 42,00

50,00 ***

=+-

48,00*48,00 / 50,00**

50,00 ***

ttt

Pi douglas de més de 14 cm ∅de 12 a 19 cm ∅de més de 20 cm ∅de mes de 30 cm ∅

47,00/53,00*36,00 / 39,00**48,00 / 66,00**75,00 / 87,00*

+4/+2)++=

51,00/55,00*39,00 / 42,00**54,00 / 87,00**75,00 / 87,00*

tttt

Pi pinyer de més de 18 cm ∅de 20 a més cm ∅

36,00 / 42,00*36,00 / 39,00**

(+3/=)+

39,00 / 42,00*36,00 / 42,00**

tt

Pi marítim de 12 a 19 cm ∅de més de 18 cm ∅de 20 a més cm ∅

36,00 **43,00 / 51,00*42,00 / 48,00**

+(+3/=)

+

39,00 **46,00 / 51,00*48,00 / 51,00**

ttt

Pi insigni de 12 a 19 cm ∅de més de 18 cm ∅

36,00 / 39,00**47,00 / 66,00*50,00/63,00**

=(+4/=)

=

36,00 / 39,00**51,00 / 66,00*50,00/63,00**

ttt

Pi roig de més de 14 cm ∅ 42,00 / 51,00* (+3/=) 45,00 / 51,00* t

Pi negre de més de 16 cm ∅ 43,00 / 53,00* (+3/=) 46,00 / 53,00* t

Pi blanc (bord) de més de 14 cm ∅de 20 a més cm ∅

33,00 / 39,00*36,00 / 45,00**

(+3/=)+

36,00 / 39,00*39,00 / 45,00**

tt

Pinassa de més de 14 cm ∅ 39,00 / 48,00* (+2/=) 41,00 / 48,00* t

Pi variat de 12 a 25 cm ∅ 40,00 / 48,00* (+2/=) 42,00 / 48,00* t

Pi (llata) de 8 a 25 cm ∅ 30,00* (+2) 32,00* t

legal 27Abril de 2010catalunyaforestal

Producte Cotització anterior Variació Preus actualitzats

LLENYA

Alzina 57,00 / 63,00*54,00 / 60,00**

==

57,00 / 63,00*54,00 / 60,00**

tt

Alzina (zona Bages) 60,00 / 66,00* = 60,00 / 66,00* t

Alzina (zona Vallès) 57,00 / 63,00* = 57,00 / 63,00* t

Roure 42,00 / 45,00*39,00 / 43,00**

==

42,00 / 45,00*39,00 / 43,00**

tt

Roure (zona Bages) 42,00 / 45,00* = 42,00 / 45,00* t

Roure (zona Vallès) 39,00 / 42,00* = 39,00 / 42,00* t

Faig 36,00 / 39,00* = 36,00 / 39,00* t

Faig (zona Vallès) 39,00 / 42,00* = 39,00 / 42,00* t

Suro pelut 30,00 / 36,00*33,00 / 36,00**

==

30,00 / 36,00*33,00 / 36,00**

tt

PALS DE CONÍFERES 63,00 / 69,00* = 63,00 / 69,00*63,00* t

SURO

Suro trituració verd (rebuig) 240,00 / 360,00** = 240,00/360,00** t

Suro ‘enrase’ sec magatzemSuro ‘enrase’ verd (magatzem,

sense trossos ni colasses)

s/c*600,00/ 1200,00**

=-

s/c*600,00/1021,00**

t

Valoració

Lleuger augment delspreus mínims de lamajoria de les fustes aCatalunya que junta-ment amb el nou plade mobilització, que espreveu que s’apliquiper aquest any 2010,s’espera que ajudin amantenir els nivellsregistrats durant elsdarrers mesos pel quefa a les entrades defusta del país a lesserradores catalanes,tot i els grans volumsde fusta estocada alspatis de les serradores.En general es preveuuna evolució positivadel mercat de la fustaper un augment de lesexportacions deFrança a països tercerscom els Estats Units ila millora dels mercatsde la fusta centreeu-ropeus.

FUSTES TRITURACIÓ

Coníferes (Vallès) 25,00* = 25,00* t

Coníferes (Solsona) 27,65 / 28,85* = 27,65 / 28,85* t

Coníferes (St. Gaudens) 57,00 / 63,00* - 27,00 / 36,00* t

Frondoses (Vallès) 23,00* = 23,00* t

Frondoses (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* t

Frondoses (St. Gaudens) 36,75 / 39,75* - 36,70 / 39,75* t

Castanyer (Vallès) 23,00* = 23,00* t

Castanyer (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* t

Castanyer (St. Gaudens) 34,25/ 37,25* - 34,20/ 37,25* t

Faig (Vallès) 23,00* = 23,00* t

Faig (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* t

Faig (St. Gaudens) 39,75 / 42,75* - 39,70 / 42,75* t

Eucalipto (Vallès) 23,00* = 23,00* t

Eucalipto (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* t

Eucalipto (St. Gaudens) 39,75 / 42,75* - 39,70 / 42,75* t

Plàtan (Vallès) 23,00* = 23,00* t

Plàtan (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* t

Plàtan (St. Gaudens) 37,25/40,25 - 37,20/40,25 t

Llotja de Girona 23,00 / 30,00** = 23,00 / 30,00** t

a meteorologia és la ciència queestudia els fenòmens que tenen lloca curt termini a les capes baixes de

l'atmosfera, és a dir, on es desenvolupa la vidade plantes i animals.

La meteorologia estudia els canvis atmosfè-rics que es produeixen a cada moment, utilit-zant paràmetres com la temperatura de l'aire,la seva humitat, la pressió atmosfèrica, el vento les precipitacions.

Els nostres sentits i principalment la vista iel tacte ens permeten avaluar un gran nombred'observacions. Per exemple, podem observarla quantitat de núvols presents al cel o deter-minar la direcció del vent pel moviment de lesfulles o una columna de fum. Aquestes obser-vacions es denominen observacions sensorials.Però, sovint, qualsevol estudi científic relacio-nat amb l’estat de l’atmosfera requereix dispo-sar de dades meteorològiques precises i, pertant, és necessari recórrer als instruments querecullen aquesta informació.

Els elements principals que es mesuren ambajuda dels instruments són els següents:

- Durada de la insolació o brillantor solar.- Temperatura de l’aire, de l’aigua i del sòl. - Pressió atmosfèrica.- Humitat.- Velocitat i direcció del vent.- Alçària de la base dels núvols. - Quantitat de pluja.- Quantitat d'evaporació. - Radiació solar.

Per manera que les mesu-res dels instruments siguincorrectes cal que l’em-plaçament dels instru-ments sigui representativade les condicions del medique l’envolta, amb quècaldrà evitar qualsevolinfluència immediata d’ar-bres o edificis, pendentsforts, etc.

Els instruments meteo-rològics es poden classifi-car en funció de com es

realitza la lectura, poden ser instruments delectura directa i aparells registradors. Els pri-mers són més precisos, però cada mesuranecessita una lectura. Els segons es refereixena instruments en els quals el moviment de lesparts mòbils s’amplia per palanques, queactuen sobre una ploma que s’inscriu sobreuna banda de paper enrotllat al voltant d’untambor mogut per un mecanisme de rellotge-ria. Aquestes bandes estan graduades perpoder determinar l’hora exacta de cada puntde la corba registrada.

A continuació es detallen alguns dels instru-ments meteorològics més comuns:

Anemògraf. Registra contínuament la direc-ció del vent (en graus), de la velocitat ins-tantània del vent (m/s), la distància total (enkm) recorreguda pel vent en relació amb l'ins-trument i les ràfegues (en m/s).

Anemòmetre. Mesura la velocitat del vent(m/s) i també la direcció (en graus).

Barògraf. Registra contínuament la pressióatmosfèrica en mm de mercuri (mm Hg) o enmilibars (mb).

Baròmetre de mercuri. Instrument per mesu-rar la pressió atmosfèrica, la qual s'equilibraamb el pes d'una columna de mercuri. Les uni-tats són el mil·límetre de mercuri (mm Hg), elmil·libar (mb) o l'hectopascal (hPa).

Caseta meteorològica. Petita caseta deparets de fusta, porta i fons de doble persianaque afavoreix la ventilació interior i impedeixque la radiació solar afecti els instrumentscol·locats a l'interior. La caseta ha d'estar pin-tada de blanc.

Evaporímetre. Aparell per mesurar la quanti-tat d'aigua que s'evapora a l'atmosfera durantun interval de temps determinat. Les unitatssón el mil·lilitre (ml) d'aigua evaporada.

Heliofanògraf o heliògraf. Instrument queregistra la durada de la insolació o brillantorsolar, en hores i dècims.

Higrògraf. Aparell que registra la humitatrelativa de l'aire (%).

Higrotermògraf. Registra, simultàniament, la tem-peratura (°C) i la humitat relativa de l'aire (%).

L

meteorologia 28Abril de 2010catalunyaforestal

Els instruments meteorològics

Rosa dels vents, on es detalla el nom genèric

del vent en funció de la seva procedència.

Manel Martínez

Abril de 2010catalunyaforestalmeteorologia29

Microbarògraf. Igual que el barògraf, peròregistra variacions de la pressió molt menors.

Piranòmetre. Mesura la radiació solar glo-bal o difusa.

Pirheliòmetre/graf. Instrument per a inter-venir i graficar la radiació solar directa.

Pluviògraf. Registra la quantitat de plujacaiguda, en mm (mm).

Pluviòmetre. Mesura la quantitat de plujacaiguda, en mm (mm).

Psicròmetre. Mesura la humitat relativa(%) d'una manera indirecte.

Tanc evaporímetre. Mesura l'evaporació enmm d'un recipient profund i de gran superfí-cie en el qual es mesura l'evaporació per ladisminució del nivell de l'aigua.

Termògraf. Registra la temperatura de l'ai-re en graus Celsius (°C).

Termòmetres de màxima i mínima. Indi-quen les temperatures màxima i mínima de

l'aire (°C) ocorregudes en el dia.Termòmetres de sòl. Indiquen la tempera-

tura del sòl a diverses profunditats, en grausCelsius (°C).

Avui en dia les estacions meteorològiquesdigitals es troben a l’abast de qualsevol afi-cionat a la meteorologia i es de gran como-ditat poder visualitzar des de casa en unapantalla totes les dades que mesuren els ins-truments meteorològics situats correctamenta l’exterior. Hi ha aparells que et permetendescarregar aquesta informació a un ordina-dor i així emmagatzemar les dades. Les novestecnologies han simplificat en part la feina,però no ens enganyem: l’observació de lanatura, el comportament dels animals i delcel continuen sent eines imprescindibles queajuden a complementar una bona predicciódel temps.

Estat dels embassaments de les conques internes el 7 d’abril de 2010

Estat dels embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre el 7 d’abril de 2010.

Refranyspopulars1. Sant Joan plovent fael vi dolent.

2. Si per Sant Jordil'ordi ha espigat, persant Joan serà madu-rat.

3. Si per Sant Joan tro-na, les nous es cor-quen.

4. Adéu-siau! que éstard i vol ploure i laburra no es vol moure.

5. Arc de matí, la plujaés ací; arc de vesprada,la pluja és passada.

6. El Montseny florit(nevat), pluja a la Pla-na de Vic.

7. Els anys parells, plu-ges i vents; els anyssenars no bufen pas.

8. Llangardaix ajupit,pluja de segur.

Font: Agència Catalana de l’Aigua

Agricultura tradicional a laConca de BarberàDe l’aprofitament de pràctiques tradi-

cionals cap a la sostenibilitat

Autor: Joan Cartanyà

Martí

Edita Centre d’Història

Natural de la Conca de

Barberà

Any 2009

162 pp

Llibre que dedica lesseves pàgines alsavantpassats que esvan dedicar i viure de la terra tot agraint-los la sevatasca. I de fet una de les fonts més destacades delllibre són les converses que l’autor manté ambhomes i dones la majoria dels quals superen els vui-tanta anys. L’objectiu d’aquesta publicació és recollirunes maneres de fer, avui en la seva majoria ja endesús i sovint oblidades, que homes i dones d’unpassat més o menys llunyà portaven a terme perobtenir els fruits de la pràctica agrícola. El llibre, queposa l’accent en l’observació de la natura, ha comp-tat amb el suport del Centre de Promoció de la Cul-tura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitatde Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Una teoría ecológica paralos montes ibéricosAutor: Froilán Sevilla MartínezEdita: IRMA, SL (Instituto de Restauración y MedioAmbiente)720 pp

Els ecosistemes forestals són un mosaic canviant,configurat per processos de naturalesa moltdiversa. Davant les exposicions descriptives habi-tuals, aquest llibre proposa una comprensió delsboscos ibèrics des d’una perspectiva dinàmica ianalitza a diferents escales les causes i mecanis-mes que els han menat al seu estat present, elsquals són patrons de canvi que es poden esperaren un futur pròxim. Aquesta publicació, de caràc-ter teòric i escrita per un gestor, s’acompanya demés de 2.000 foto-grafies que tenenla intenció d’ajudara comprendre elmodel teòric.

publicacions 30Abril de 2010catalunyaforestal

Producció, transformació i utilització de fusta estructural.XXVII JTS Emili Garolera.Divendres 14 de maig de 2010. A partir de les 09.30 h. Escaló (Pallars Sobirà)

Assemblea General del Consorci Forestal de Catalunya.Dissabte 15 de maig de 2010. A partir de les 11 h. Món Sant Benet (Sant Fruitós del Bages).

Pasturatge amb el bestiar boví de zones de bosc: planificacióde l’aprofitament ramader, gestió de l’arbrat i matoll.XXVII JTS Emili Garolera.Divendres 21 de maig de 2010. A partir de les 09.30 h. Olvan (Berguedà)

Actuacions silvícoles de restauració del bosc de ribera a l’Alt Ter.XXVII JTS Emili Garolera.

Divendres 28 de maig de 2010. A partir de les 09.30 h. Manlleu (Osona)

Les tipologies forestals com a eina per a la gestió i la planifi-cació dels boscos de pi negre. Visita a una serradora localespecialitzada en comandes al detall. XXVII JTS Emili Garolera.Divendres 4 de juny de 2010. A partir de les 09.30 h. Guingueta d’Ix (Cerdanya)

Integració del risc d’incendis en la gestió forestal de finquesde titularitat privada. XXVII JTS Emili Garolera.Divendres 11 de juny de 2010. A partir de les 09.30 h. Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

Acte de cloenda de les XXVII JTS Emili Garolera. Divendres 11 de juny de 2010. A partir de les 14 h. Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

Agenda

El Projecte Grípia. Territori Ramader té com a objectiugarantir el relleu generacional de les explotacionsagroramaderes de muntanya mitjançant la incorpora-ció de joves a l’activitat, la gestió sostenible de lesexplotacions i la dinamització del sector fent-lo viableeconòmicament. Al mateix temps, el projecte té com aobjectiu dignificar la professió i facilitar eines per a laseva organització i cooperació. El projecte té cinc línies de treball: l’Escola de Pagesosi Pastors; el Banc de Terres. Custòdia Agrària i Rama-

dera; el servei de Suport a Explota-cions; la comercialització de produc-tes; la llana i la sensibilització dejoves:, i el relleu generacional.El web www.projectegrípia.cat, oberta tots els usuaris de la xarxa, ofereixinformació sobre el Projecte Grípiaen general i sobre cada una de lesdiferents línies de treball, a bandad’informació complementària.

El web del Congrés forestal, www.congresoforestal.ess’ha convertit en un lloc permanent de consulta d’in-formació de totes les edicions celebrades fins ara. Elweb posa a disposició dels usuaris les ponències de les

cinc edicions, així com conclusionsfotografies, vídeos, programes desessions, premsa i ràdio, informacióde les visites, etc.

Informat iu cata là del bosc i e l medi naturalNOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestal

www.diariforestal.com Grup Nació Digital

Abril de 2010catalunyaforestalwebs31

Web permanent de consulta d’informació

www.congresoforestal.es

www.projectegrípia.cat

Coincidint amb els seus primers quaranta anys defuncionament, l’Escola EFA Quintanes ha estrenatweb. El nou web www.quintanes.com, amb claresreferències a la natura, es divideix en dues parts:una d’externa oberta a tots els usuaris de la xarxa iuna segona àrea dirigida específicament a la comu-

nitat educativa del centre. Quintanes imparteix cursos de for-mació professional de les branquesagrària, forestal i de jardineria, tantde cicles formatius de grau mitjàcom de superior.

Nou web de l’Escola EFA Quintanes

www.quintanes.com

“Si entenem que la gestió que s’acabidesenvolupant en una finca privada porta aafavorir valors de biodiversitat o singulari-tat, de forma directa o indirecta, caldràajudar al silvicultor a fer aquesta tasca”

FarriolRicard

Ricard Farriol, enginyer tècnicforestal i enginyer tècnic agrícolaamb un post grau en prevenció igestió d’incendis, és responsable dela Unitat de Planificació Forestal delCentre de la Propietat Forestal(CPF). Aquesta unitat desenvolupa,principalment, les tasques de revisiói proposa l’aprovació dels IOF(PTGMF i PSGF) de les propietatsprivades de Catalunya; informa deles propostes de planificació terri-torial (plans especials, POUM, pro-postes de Decrets d’espais protegits,etc); i també proposa nous modelsde IOF i de gestió conjunta i/o elsactualitza.

Farriol, que treballa al CPF des del’any 1992, desenvolupant princi-palment tasques de planificacióforestal (IOF), divulgació i formacióforestal, gestió de subvencions,entre d’altres és secretari de laComissió tècnica del CPF.

Ha format part de l’equip redac-tor del Pla General de PolíticaForestal i de l’equip que va establirles directrius de redacció dels Plansd’Ordenació dels Recursos Forestals(PORF).

Responsable de la Unitat dePlanificació Forestal del CPF

e n t r e v i s t a

Com definiries els boscos deCatalunya pel què fa a bio-diversitat?En general, es pot considerarque l ’estat de ls boscos enrelació a la biodiversitat, toti ser un concepte re lat iusegons e l punt de v ista decada usuari o dimensió terri-torial, és acceptable a Cata-lunya. Tal com ens assenyalala Universitat de Barcelona ie l Departament de MediAmbient i Habitatge , mit-jançant el Banc de dades dela b iodivers i tat , Catalunya,malgrat ser un territori forçapetit , la varietat de climes isubstrats que tenim, fa queel nombre d ’espècies quel ’habiten s igui molt e levat ,sent molt més elevat en rela-ció a la superfície, que països

centre i nord Europeus. No obstant, l ’evolució tant

del sector forestal els darrersanys com del despoblamentdel món rural , ha s ignif icatun increment de l ’espaiforesta l i de ls boscos moltimportant així com l’abando-nament de la gestió per man-ca de mercat . La no gest ió ,pot representar una amenaçamolt gran pel fet que lesmasses forestals evolucioninde forma desordenada, acu-mulant grans quant itats decombust ib le tot fac i l i tantl ’aparició de grans incendisforestals, fet que ens podriaprovocar la pèrdua delsrecursos forestals, del paisat-ge i de la biodiversitat.

També, pot p lante jar unaoportunitat, tal com hauran

Abril de 2010catalunyaforestalentrevista33

de preveure e ls P lans d ’ordenació derecursos forestals (PORF) , per dir igir elsesforços de gestió segons la condició deterrenys forestals amb un interès especial(espais naturals protegits, boscos madurs ireserves forestals , comunitats forestalsd’àrea reduïda, terrenys forestals de ribera,terrenys forestals de caràcter estratègic enla prevenció d’ incendis, terrenys de pro-tecció hidrològica o terrenys d’interès pro-duct ius) , i or ientar les pol í t iques defoment i gestió forestal.

Hi ha algun indicador per valorar la bio-diversitat i la seva evolució?Sí que s’han establert i es reconeixen cien-t í f icament i a n ivel l de gest ió d i ferentsindicadors. De fet, a partir de l’any 2001,des del Centre de la Propietat Forestal esva encarregar un estudi anomenat: Progra-ma de seguiment de la biodiversitat delsboscos de Catalunya , que avalua laincidència de la gestió forestal en la con-servació de la biodiversitat biològica delspr inc ipals t ipus de bosc , en re lac ió a lstractaments de millora i aprofitament quees fan i com incideix en la biodivers itatdels boscos, a una escala d’unitat d’actua-ció i a escala de sistema i paisatge.

E ls pr inc ipals indicadors emprats enaquest cas han estat els líquens (en alzinai p i ro ig) , la f lora vascular i e ls ocel l s .Aquest indicadors, ens assenyalen segonsla presència de d i ferents espècies i e lnombre d’aquestes, si el bosc està en unescondicions millors o pitjors pel manteni-ment de la biodiversitat forestal. En gene-ral i per els diferents tipus de bosc, de for-ma provis ional i no concloent , ensassenyala que els canvis en els indicadorsescollits venen determinats pels canvis enels recobriments dels diferents estrats devegetació.

A part d’aquest hi ha altres estudis queutilitzen indicadors diferents com papallo-nes, ratpenats, etc.

Al marge dels catàlegs de flora i faunaprotegida , per part de l ’Administracióforestal i ambiental, hi ha algun tipus derecomanació en aquest sent i t? En cas

afirmatiu, com s’integra als instrumentsde planificació?En e ls instruments d ’ordenació foresta l(IOF) tots els aspectes relacionats amb laconservació de les espècies de flora i fau-na, ja s’integra en el propi procés de revi-sió i aprovació d’aquests.

E l Centre de la Propietat Foresta l , entots e ls IOF que es rev isen so l · l ic i ta uninforme al Servei de Protecció de la Flora,Fauna i Animals de Companyia de la Direc-ció general de Medi Natural del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge , ons’indica si hi ha espècies protegides o ambinterès de conservació i, si és el cas, qui-nes mesures o l imitac ions ca l teni r encompte o determinar a l’hora de desenvo-lupar la gestió de les finques privades.

Aix í mateix , en e ls espai protegits , estenen en compte les determinacions deprotecció que es fixen o determinen en elsplans especials de l ’espai i , en el cas deque existeixi un òrgan gestor, aquest tam-bé informa de quines actuacions podentenir algun impacte sobre la conservacióde la biodiversitat.

Creus que el desenvolupament de políti-ques de conservació i millora de la bio-diversitat condicionaran la gestió que esfa actualment als boscos de Catalunya?En genera l , no haur ia de ser a ix í . Ja faanys que tots els aspectes de conservació

34entrevistaAbril de 2010catalunyaforestal

s’han anat integrant o es van incorporanten la planificació forestal, així com en elst ractaments i gest ió que es dóna a leszones forestals.

Sens dubte que hi haurà zones on e lstractaments tradicionals hauran d’adap-tar-se per afavor i r la presència d ’unaespècie protegida, però a voltes, criterisde no gestió amb l’objectiu de conservar,s ’han demostrat poc và l ids per assol i rl ’objectiu que es buscava. És un aspecte

que està evoluc ionant en funció delsconeixements c ient í f ics , però cada copsembla més clar que, per conservar, millo-rar o mantenir espais pel foment de certesespècies, cal gestionar i fer-ho de la for-ma més correcte.

Entenent que la biodiversitat i la gestióorientada a la conservació i millora de lamateixa, són un benefici pel conjunt delpaís, creus que s’hauria de compensar al

silvicultor pel cost d’aquestagestió?Si entenem que la gestió que s’a-cabi desenvolupant en una fincaprivada porta a afavorir aquestvalors de biodiversitat o singula-ritat, de forma directa o indirec-ta, caldrà ajudar al silvicultor afer aquesta tasca.

De fet, ja comencem a tenircasos amb IOF, que els objectiusque es plantegen de forma prio-ritària ja van en aquesta direcciói que mitjançant les línies d’ajutsestablertes pel Departament deMedi Ambient i Habitatge, aixícom per altres administracions,permet als silvicultors accedir aunes subvencions o compensa-cions econòmiques pel manteni-ment i foment d’espais singularsamb riquesa ambiental.

No obstant, hi ha moltes fin-ques ordenades que integrendiferents objectius i que amb unstreballs planificats i ben execu-tats, acaben fixant o millorant labiodiversitat del conjunt del paísi que ara mateix no tenen unreconeixement clar o explícit dela funció que desenvolupen.