6

Els humans som éssers vius i com atals basem la nostra existència enla realització de les tres funcionsvitals: nutrició, relació i reproduc-ció. Cap d’aquestes funcions éssignificativament més importantque les altres, ben al contrari, lestres es troben íntimament relacio-nades. Ara bé, la matèria de la qualestem formats tots els éssers vius esfabrica a partir de molècules queincorporem a través de la nutrició;cap ésser humà pot relacionar-se ireproduir-se sense haver-se ali-mentat i nodrit prèviament.

Quan parlem d’alimentació enstrobem en un món de dubtes icontradiccions: Ens alimentemcorrectament? Sabem què men-gem? Què és millor, la dieta medi-terrània o el menjar ràpid? L’ali-mentació és una necessitat bàsica ique no podem eludir. En els dar-rers anys, s’ha convertit també enun indicador molt clar del nivellde desenvolupament de qualsevolsocietat.

En aquesta unitat aprendràs queseguir una alimentació equilibra-da permet una bona nutrició delnostre organisme i, per tant, laplena realització de la resta defuncions de l’espècie humana.També estudiaràs com garantirque aquesta alimentació sigui elmés correcta possible.

Unitat 1

Nutrients i costums

alimentaris

7

alimentsnutrientsglúcids

proteïneslípids

kilocaloriadieta

anorèxiabulímiaobesitat

PARAULES CLAU

Proteïnes.

Glúcids.

Vitamines i minerals.

Lípids.

Unitat 1

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Diferenciar l’alimentació de la nutrició.

2. Conèixer els diferents tipus de nutrients i les seves funcions enl’organisme.

3. Entendre el concepte de dieta equilibrada a partir de la piràmidedels aliments.

4. Entendre el concepte d’alimentació variada i la seva relació amb laroda dels aliments.

5. Saber reconèixer i calcular si una dieta és equilibrada o no ho és.

6. Conèixer els trastorns alimentaris més comuns.

7. Conèixer l’existència de diferents tipus d’aliments en funció delseu origen i del tipus de tecnologia emprada en la seva obtenció.

1. Alimentació i nutrició

L’alimentació és el procés mitjançant el qual el nostre organisme in-gereix els aliments que necessita per obtenir els nutrients.

Els aliments que ingerim, com el pa, les fruites, etc. estan formatsper unes substàncies més simples, anomenades nutrients que podenser aprofitades pel nostre cos. Són nutrients les proteïnes, els glúcids,els lípids, les sals minerals i les vitamines. Els nutrients són molèculesque poden ser absorbides per les cèl·lules del nostre cos.

També és imprescindible que ingerim la quantitat adequada d’aigua,perquè intervé en molts processos de l’organisme i, a més, cal recuperarl’aigua que eliminem per l’orina, la suor i els propis processos digestius.

La nutrició és el conjunt de processos que permeten transformar elsaliments en nutrients i energia, transportar aquests nutrients cap a lescèl·lules i eliminar les substàncies de rebuig generades per l’activitatcel·lular.

Tots els aliments tenen un determinat valor nutritiu, que depèndels diferents nutrients que contenen. El nostre cos s’ha d’abastir detots els nutrients necessaris i, per fer-ho, cal ingerir diferents tipus d’a-liments. Si no ens alimentem correctament, pot ser que tot i ingerirmolts aliments tinguem carències d’alguns nutrients essencials.

Els aliments també tenen un valor energètic, és a dir, aporten unaquantitat determinada d’energia, la qual cosa és també fonamental al’hora de valorar si l’alimentació és correcta o no.

9

Unitat 1

8

1.1. La majoria de dies ens alimentem segons la ganaque tenim i segons els nostres gustos i desitjos. No ensparem a pensar que el tipus d’aliments que introduïm alnostre cos tindrà un determinat efecte en el seu funcio-nament. Sovint, decidim la quantitat que ingerim depe-nent de la gana que tenim o de si els aliments estan pre-parats de forma atractiva.

Respon a les preguntes següents per tal d’analitzarquina és la teva forma d’alimentar-te i quins són els teushàbits:

1. Què esmorzes normalment?a) Un got de llet.b) Res.c) Llet amb cereals (galetes, pa, cereals) i fruita o suc.

2. Quants àpats fas cada dia?a) Dos: dinar i sopar.b) Tres: esmorzar, dinar i sopar.c) Quatre o cinc: esmorzar, mig matí, dinar, berenar isopar.

3. Menges fruites i verdures cada dia?a) De vegades.b) Mai.c) Sí.

4. Menges peix?a) Sí, un cop per setmana.b) Mai, perquè no m’agrada.c) Sí, dos o tres cops per setmana.

5. Les teves postres acostumen a ser:a) Postres dolces com flams i natilles.b) Mai menges postres.c) Fruita fresca.

6. Amb quina freqüència menges productes de brioixe-ria industrial?a) Cada dia.b) Alguns cops per setmana.c) Gairebé mai.

7. Menges pa i cereals (arròs, pasta…) sovint?a) Gairebé mai.b) Pa sí, però cereals mai.c) Menjo pa i sovint cereals.

8. Beus molts refrescos tipus cola o llimonades?a) Cada dia.b) Alguns cops per setmana.c) Gairebé mai.

A mesura que vagis progressant en els continguts d’a-questa unitat, aniràs entenent la importància de cadapregunta. Consulta al teu professor quines de les res-postes corresponen a hàbits alimentaris més saludables.

T’has quedat potsersorprès o sorpresa de les te-ves pròpies respostes? Uncop hagis acabat la unitat,torna a fer novament eltest. Et proposes canviaralgun dels teus hàbits ali-mentaris?

A C T I V I T A T S I N I C I A L S

alimentsnutrients

PARAULES CLAU

El nostre organisme necessita ingerir elsnutrients essencials.

Minerals

Alguns minerals són indispensables en la dieta perquè permeten quel’organisme realitzi determinats processos. Per exemple, el ferroés molt important en la formació dels glòbuls vermells de la sang i cal prendre’n entre 2 i 4 mg/dia; el calci és indispensable en el desen-volupament dels ossos i es recomana una ingesta aproximada d’uns1 200 mg al dia d’aquest mineral.

Vitamines

Participen en la regulació de molts processos biològics com la visió, elcreixement, etc. S’aconsella que es mengin moltes fruites, hortalisses iverdures, perquè són els aliments que contenen vitamines en majorquantitat.

Aigua

Molts processos biològics que realitza el nostre organisme impliquenla pèrdua d’aigua i, per tant, cal deixar reposar la quantitat d’aigua per-duda. Es recomana ingerir de 2 a 3 litres d’aigua al dia (l’aigua contin-guda en els aliments queda inclosa en aquesta quantitat).

11

Unitat 1

1.1. Els nutrients

Els nutrients es classifiquen en grups i cada dia hem d’in-gerir les quantitats adequades de cada grup: glúcids, pro-teïnes, lípids, minerals, vitamines i aigua.

Glúcids o sucres

També anomenats hidrats de carboni, són la principal fontd’energia de l’organisme i, per tant, tenen una funció bàsi-cament energètica. Estan formats per àtoms de carboni, hi-drogen i oxigen.

Entre el 45 % i el 50 % de l’energia que obtenim de ladieta ha de ser en forma de glúcids.

Una part dels glúcids que es consumeixen corresponena l’anomenada fibra. La fibra està formada per glúcids queno poden ser absorbits per l’organisme i que, per tant, res-ten a l’intestí, on tenen un paper molt important en la fun-ció digestiva.

Proteïnes

Bàsicament tenen una funció estructural o plàstica, ja queformen part de les estructures cel·lulars. Cal garantir unaingesta adequada de proteïnes, ja que una dieta deficientpot alterar processos molt importants quant a les cèl·lules.

També es pot obtenir una part d’energia de les proteï-nes, però no és la seva funció essencial. Entre el 10% i el15 % del total de l’energia que ens proporciona la dieta hade provenir de les proteïnes.

Lípids

Els lípids constitueixen un grup de nutrients molt divers,entre els quals hi ha els greixos, que tenen una funció essencialment energètica. Altres lípids, com el coleste-rol, tenen una funció estructural. No és convenient quemés del 30 % de l’energia que ens aporta la dieta provinguidels greixos. Els greixos podem ingerir-los a través d’ali-ments d’origen animal (llet, carn, embotits…) o d’origenvegetal (oli d’oliva…). Els greixos d’origen animal són ricsen àcids grassos saturats, un tipus de greix que pot resul-tar perjudicial per a la salut si se’n fa una ingesta excessiva.En canvi, els greixos vegetals i els que provenen del peix, so-bretot del peix blau (tonyina, sardina…) contenen àcidsgrassos insaturats o poliinsaturats, que són molt recoma-nables i saludables per prevenir malalties cardiovasculars.

10

glúcidsproteïnes

lípids

PARAULES CLAU

A C T I V I T A T S

1.2. Per què són importants lesproteïnes?

1.3. Quins tipus de greixos hi hai quins són més saludables?

1.4. Quin percentatge d’energiaens han d’aportar els glúcids cadadia?

El sucre és un dels glúcidsque consumim de manerahabitual.

La carn de vedella, de porc o de xai presenta un alt con-tingut en proteïnes.

La llet conté proteïnes, minerals i vitamines que afavoreixen l’absorció del calci per part del nostre organisme.

Una dieta en què manquin vitamines potprovocar trastorns que derivin en malal-ties. També l’excés de vitamines pot resul-tar perillós.

PER SABER-NE MÉS

Les unitats de massa en alimentacióLes quantitats molt petites de nutrient s’expressen en grams o en les seves unitats inferiors. Així doncs, 1 microgram (µg) són 10-6 grams, 1 nanogram són10-9 grams i 1 picogram són 10-12 grams. A més, algunes substàncies, com lesvitamines, utilitzen unes unitats anomenades UI (unitats internacionals) per ex-pressar la quantitat. Una unitat internacional d’una vitamina no representa sem-pre la mateixa quantitat de grams, sinó la quantitat a partir de la qual la vitami-na es considera biològicament activa. Per exemple, 1 UI de vitamina A són 0,3 µg i 1 UI de vitamina C són 50 µg.

L’oli d’oliva és un greix deconsum habitual en els paï-sos mediterranis.

13

Unitat 1

En aquesta taula pots trobar-hi la quantitat (en grams) d’alguns delsnutrients més importants que es troben en 100 g d’aliment, així comla quantitat de calories que aporten.

12

Taula del valor nutritiu energètic d’alguns aliments

Aliment Aigua (g) Calories (kcal) Proteïnes (g) Glúcids (g) Lípids (g) Fibra (g)

Ou sencer 74,1 160 12,9 0,7 11,2 0

Llet de vaca3,5 % MG

87,7 65 3,3 4,8 3,6 0

Llet de vaca 1,5 % MG

89,6 48 3,4 4,8 1,6 0

Iogurt desnatat

89,8 39 4,4 4,9 0,1 0

Iogurt natural 87 69 3,8 4,9 3,8 0

Formatge blau 44 364 20,6 2 31,3 0

Formatge brie 50 %

45,5 342 22,6 1 27,9 0

Formatge parmesà

37,9 29,6 35,6 0,1 25,8 0

Llom de porc 70 159 22 0 7,2 0

Filet de vedella 76,4 98 21,3 0 1,8 0

Conill 69,6 158 20,8 0 4 0

Pit de pollastre 75 106 22,8 0 1 0

Llenguado 80 87 17,5 0 1,4 0

Lluç 80,8 81 17,2 0 0,9 0

Rap 83,5 70 14,9 0 0,7 0

Sardina 73,5 130 19,4 0 5,2 0

Anxoves en oli 50,3 210 28,9 0 9,7 0

Tonyina en oli 52,5 290 23,8 0 8,2 0

Tonyina fresca 61,5 232 21,5 0 15,5 0

Salmó 65,5 208 19,9 0 13,6 0

Oli d’oliva 0,2 880 0 0,2 99,6 0

Mantega 15,3 734 0,7 0 83,2 0

Margarina vegetal

19,1 709 0,2 0,4 80 0

Xocolata amb llet

1,4 511 9,2 54,1 31,5 0

Xocolata negra 0,9 449 5,3 47 30 0

Sucre 0,1 399 0 99,8 0 0

Mel 18,6 302 0,4 75,1 0 0

Arròs 12,9 342 6,8 77,7 0,6 1,4

Pa blanc 38,3 232 7,6 47,8 1,2 3,5

Pa integral 41,7 198 7 41,4 0,9 7,5

Pasta: macarrons,espagueti…

10,7 351 12,3 69,9 2,8 3,4

Carxofa 82,5 18 2,4 2,9 0,1 10,8

Bròquil 89,7 21 3,3 2,8 0,2 3,0

Coliflor 91,6 18 2,5 2,5 0,3 2,9

Enciam 95,0 9 1,3 1,1 0,2 1,5

Albergínia 92,6 15 1,2 2,7 0,2 1,4

Carbassó 92,2 15 1,6 2,1 0,4 1,1

Pebrot vermell 92,2 27 0,9 6,4 0,2 0,4

Tomàquet 94,2 18 1,0 3,5 0,2 1,8

Pastanaga 88,2 24 1,0 4,9 0,2 3,4

Oliva 74,8 128 1,4 1,8 13,9 2,4

Cirera 82,8 62 0,9 14,2 0,3 1,9

Maduixa 89,5 33 0,8 6,5 0,4 2,0

Kiwi 83,8 52 1,0 10,8 0,6 3,9

Poma 85,3 54 0,3 12,4 0,4 2,3

Préssec 87,5 41 0,8 9,4 0,1 1,7

Taronja 85,7 42 1,0 9,2 0,2 2,2

Plàtan 73,9 91 1,2 21,4 0,2 2,0

Ametlla 5,7 554 18,7 9,1 54,1 9,8

Nou 4,4 622 14,4 12,1 62,5 4,6

Cigrons 11,0 292 19,8 48,9 3,4 10,7

Llenties 11,8 301 23,5 42,0 1,4 10,6

Patata 77,8 68 2,0 15,4 0,1 2,5

Patates fregides bossa

52,3 209 2,3 25,2 11,0 3,0

Cafè 99,3 2 0,1 0,4 0 0

Refresc de cola 88,0 42 0 10,0 0 0

Una de les maneres de compensar les pèrdues d’aigua és a través de l’aigua continguda als aliments.

2. La dieta

La dieta és el conjunt d’aliments que ingerim, tenint en compte lesquantitats, la qualitat i la manera de preparar-los, al llarg de tot un dia.

Els experts recomanen que es reparteixi la ingesta en diversos àpatsal dia per tal d’evitar llargues estones sense menjar o ingestes massaabundants. És important assegurar que prenem aliments ben variatsperquè, com ja has vist, no tots els aliments que mengem contenen elsmateixos nutrients ni en la mateixa proporció.

Per exemple, l’esmorzar és l’àpat amb el qual comencem el dia i faque ens posem en marxa. És recomanable que inclogui llet o derivats,pa o cereals, fruita o suc de fruites. Representa un 25% de l’energia to-tal que necessitem al llarg del dia i, per tant, és un àpat important.L’energia total per cada dia es pot repartir entre totes les ingestes de lamanera següent:

15

Unitat 1

1.2. L’energia continguda en els nutrients

Cada aliment aporta una quantitat d’energia determinada. Aquestaenergia continguda en els aliments s’expressa en kilocalories (kcal).Diem que 1 g de lípids són 9 kcal, 1 g de glúcids són 4 kcal i 1 g de pro-teïnes són també 4 kcal. Els minerals i les vitamines no tenen valor ca-lòric o energètic.

Cada persona té unes necessitats energètiques diàries, en funció del’edat i de l’activitat que realitzi.

14

Sexe

Home

Edat

13-15 anys

Kcal/dia

2 750 kcal

Home 16-20 anys 3 000 kcal

Dona 13-15 anys 2500 kcal

Dona

Necessitats energètiques en funció de l’edat i el sexe.

16-20 anys 2300 kcal

A C T I V I T A T S

1.5. Si un gram de proteïnes són 4 kilocalories, un gram de greixos 9 ki-localories i un gram de sucre 4 kilocalories, quants kJ aporta un gram decada nutrient?

1.6. Ens mirem l’etiqueta d’una capsa de galetes integrals del supermer-cat. Estem intrigats a saber quina quantitat de kilocalories ens aporten100 g d’aquestes galetes. A l’etiqueta hi llegim la següent informació: percada 100 g de producte, 9,5 g de proteïnes, 73,8 g de glúcids, 12,7 g degreixos, 4 g de fibra alimentària.

Calcula, en primer lloc, quina quantitat d’energia aporta cada nutrient.Si decideixes menjar-te 200 g de galetes, quina serà l’energia total que etproporcionarà aquesta ingesta?

1.7. Escriu quin tipus de nutrient majoritari prendràs en més quantitatsi menges cadascun dels aliments següents: carn, llet, pa, peix, pasta, ous,fruita, xocolata, verdures, oli d’oliva.

1.8. En Ramon té 15 anys, la seva vida acadèmica és normal i juga cadadia a futbol. En Ramon té una despesa energètica diària de 3 100 kcal. Laseva dieta diària li aporta 1 550 kcal d’energia provinents de glúcids. Amés, consumeix 80 g de proteïnes, 1 500 mg de calci i 2 g de ferro.Justifica si creus que incorpora les quantitats recomanades de proteïnes,glúcids, lípids i minerals.

1.9. Justifica per què són diferents els conceptes de nutrició i alimen-tació.

1.10. Defineix el concepte de valor energètic d’un aliment.

RECORDA

UNITATS D’ENERGIA

Kilocaloriai caloriaKilojoulesi joules

Equivalènciesentre calories ijoules

1 kcal = 1000 cal

1 kJ = 1 000 J

1 cal = 4,186 J 1 joule = 0,24 cal

kilocaloria

PARAULES CLAU

dieta

PARAULES CLAU

Àpat Energia que ha de representar

Esmorzar

Dinar

Berenar

Sopar

Abans de sortir de casa

A mig matí

10 %

15 %

30-40 %

10-15 %

20-30 %

Un esmorzar equilibrat contribueix a un repartiment més harmònic de les calories al llarg del dia.

Algunes de les conseqüències de saltar-sel’esmorzar són decaïment, falta de con-centració i mal humor, a causa del dèficitde glucosa.

17

Unitat 1

2.1. Els grups d’aliments. Alimentació variada

Ja has vist anteriorment com cada tipus de nutrient realitza una funciódeterminada en el cos. Cada tipus d’aliment sol contenir un nutrientmajoritari o uns nutrients especialment significatius que realitzen fun-cions concretes en el nostre organisme. Per tant, els aliments es podenclassificar tenint en compte les funcions dels nutrients significatius quecontenen; segons facin una funció energètica, una funció estructu-ral o plàstica, o bé una funció reguladora.

La roda dels aliments és una representació gràfica de la classificaciódels aliments:

Una alimentació variada ha d’incloure tots els grups de la roda delsaliments en les quantitats adequades. Ara bé, quines són les quantitatsadequades? Una dieta no només ha de ser variada, també ha de serequilibrada.

2.2. La dieta equilibrada

La dieta equilibrada és aquella que conté les proporcions adequadesdels diferents nutrients en funció de les necessitats de cada persona.

La piràmide dels aliments és una representació gràfica que té encompte les proporcions que cal prendre dels diferents aliments per talque les proporcions de nutrients siguin les correctes i la dieta siguiequilibrada.

16

Font: Sociedad Española de dietética y Ciencias

de la Alimentación.

Piràmide dels aliments.Els aliments situats a la part inferior dela piràmide són els que cal prendre dià-riament. A mesura que anem ascendint ila piràmide s’estreny, els aliments que hisurten són de consum cada cop més oca-sional. Fo

nt: S

ocie

dad

Espa

ñola

de

diet

étic

a y

Cie

ncia

s de

la A

limen

taci

ón.

Grup I. Funció energètica.Composició predominanten glúcids: productes deri-vats dels cereals, patates i sucre.

Grup II. Funció energètica.Composició predominanten lípids: mantega, olis igreixos en general.

Grup III. Funció plàstica o estructural. Composiciópredominant en proteïnes:productes d’origen làctic.

Grup IV. Funció plàstica o estructural. Composiciópredominant en proteïnes:productes càrnics, ous, lle-gums, peix i fruits secs.

Grup V. Funció reguladora.Hortalisses i verdures.

Grup VI. Funció reguladora.Fruites.

Grups d’aliments Freqüència recomanada Pes de cada ració (en cru i net) Mesures casolanes

Patates, arròs, pa,pa integral i pasta

4-6 racions al dia + formes integrals

60-80 g de pasta, arròs,40-60 g de pa,150-200 g de patates

1 plat normal3-4 llesques de pa o un panet1 patata gran o 2 de petites

Verdures i hortalisses> 2 racions al dia150-200 g

60-80 g de pasta, arròs,40-60 g de pa,150-200 g de patates

1 plat d’amanida variada1 plat de verdura bullida1 tomàquet gran 2 pastanagues

Fruites > 3 racions al dia 120-200 g1 peça petita, 1 tassa de cireres omaduixes, 2 tallades de meló

Oli d’oliva 3-6 racions al dia 10 ml 1 cullerada sopera

Llet i derivats 2-4 racions al dia

200-250 ml de llet200-250 g de iogurt40-60 g de formatge curat80-125 g de formatge fresc

1 tassa de llet1 iogurt2-3 trossos de formatge1 porció individual

Peix 3-4 racions a la setmana 125-150 g 1 filet individual

Carns magres, aus i ous3-4 racions a la setmanaAlternar-ne el consum

100-125 g1 filet petit, 1/4 de pollastre o conill,1-2 ous

Llegums 3-4 racions a la setmana 60-80 g 1 plat normal individual

Fruits secs

Embotits i carns greixoses

Dolços, snacks i refrescs

Mantega, margarina ibrioixeria

3-7 racions a la setmana

Ocasional i moderat

Ocasional i moderat

Ocasional i moderat

20-30 g 1 grapat o ració individual

Aigua 4-8 racions al dia 200 ml aprox. 1 got

Cervesa o viConsum opcional i moderat en adults

Vi: 100 mlCervesa: 200 ml

1 got o ampolla petita

Pràctica d’activitat física Cada dia > 30 minuts Caminar a bon ritme

La taula següent resumeix els continguts de la piràmide:

Grup I

Grup II

Grup IV

Grup III

Grup VGrup VI

Consum ocasional

Consum diari

Activitat física diària

Aigua

Vi i cervesa

(consum opcional i

moderat enadults)

3.3. L’obesitat

L’obesitat és un increment de pes, per sobre del que es considera nor-mal, produït per un excés de greix en la massa corporal.

L’obesitat pot produir altres trastorns en el nostre cos, com perexemple malalties cardiovasculars, malalties dels ossos i les articula-cions per l’excés de pes, hipertensió arterial… entre d’altres.

Actualment es tracta d’una anomalia que va en augment entre lapoblació dels països del primer món. Això ve donat per determinatshàbits alimentaris i de conducta que malauradament s’intenten impo-sar a la nostra societat. Així, la ingesta d’aliments excessivament ca-lòrics i el fet de no fer activitat física provoquen que l’obesitat estiguimolt estesa i sobretot entre la població més jove. Per tal de prevenir-la,cal adquirir uns hàbits d’alimentació saludables, moure’s més i, sobre-tot, tenir la voluntat de ser responsables i evitar aquelles conductes quepoden provocar un augment de pes excessiu.

19

Unitat 1

2.3. La dieta mediterrània

La dieta mediterrània és la pròpia dels països del sud d’Europa i laseva característica principal és la preparació d’aliments mitjançant l’olid’oliva. Aquesta dieta també inclou una gran quantitat i varietat defruites, verdures, llegums, cereals, peix i carn. Actualment, és conside-rada com una de les més equilibrades, variades i completes.

Existeixen molts tipus de dieta. Algunes tenen un origen cultural,com la dieta mediterrània, que és la que se segueix a Catalunya. Altresdietes poden tenir alguna finalitat terapèutica, com és el cas de les die-tes que segueixen els diabètics.

3. Trastorns de l’alimentació

Els trastorns alimentaris són desviacions de la conducta alimentàrianormal que acaben provocant l’aparició d’una determinada malaltia.

Cada cop és més gran el nombre de persones amb trastorns d’ali-mentació. Aquestes alteracions en la ingesta són molt greus i si no estracten correctament i a temps poden causar problemes de salut de méso menys gravetat segons cada cas.

Els trastorns alimentaris més coneguts són: l’anorèxia nerviosa, labulímia i l’obesitat.

3.1. Anorèxia nerviosa

El terme anorèxia significa pèrdua de la gana o del desig de menjar.Encara que l’anorèxia pot tenir causes diverses, la forma més preocu-pant i coneguda actualment és l’anomenada anorèxia nerviosa, ja queen aquest cas, la pèrdua de les ganes de menjar es deu a una causa psi-cològica.

És, sense cap dubte, un trastorn molt greu i la manca de tractamenta temps comporta la mort. Consisteix a no ingerir aliments perquè lespersones es veuen grasses. El rebuig de la seva pròpia imatge corporal,que distorsionen en gran mesura, és tan gran que senzillament deixende menjar per aprimar-se. La recuperació és complicada.

3.2. La bulímia

La bulímia és un trastorn alimentari que es caracteritza per una in-gesta compulsiva d’aliment, acompanyada d’una sensació de culpa-bilitat per la pèrdua de control i, finalment, per l’adopció de mecanis-mes compensatoris com el vòmit o la utilització de purgants, laxants,diürètics, etc.

La bulímia pot anar acompanyada a la vegada d’anorèxia i, en qual-sevol cas, es tracta d’una malaltia greu i de recuperació força compli-cada.

18

A C T I V I T A T S

1.11. Justifica per què no sónequivalents la dieta variada i ladieta equilibrada.

1.12. Classifica els aliments se-güents en el grup que els corres-pon: patates, ous, pèsols, enciam,costelles de xai, sardina, bistec, for-matge, iogurt, tomàquet, avella-nes, pa, macarrons, cigrons, olid’oliva, llet, bledes, col, magretd’ànec, olives, salmó.

1.13. En funció de la piràmidealimentària, justifica quin tipusd’aliments cal prendre amb unafreqüència diària.

1.14. Prenent com a base la pirà-mide alimentària, justifica quintipus d’aliments cal prendre deforma esporàdica.

1.15. Quines són les principalscaracterístiques de la dieta medi-terrània?

1.16. Justifica per què la piràmi-de dels aliments representa el con-cepte de dieta equilibrada.

anorèxiabulímiaobesitat

PARAULES CLAU

El nombre de nens i adults amb sobrepèsi obesitat està augmentant entre la pobla-ció del món desenvolupat.

A C T I V I T A T S

1.17. Explica amb les teves paraules què entens per anorèxia nerviosa iper bulímia.

1.18. Quan es considera que una persona pateix obesitat? Quines con-seqüències per a la salut pot tenir l’obesitat?

1.19. Una persona mesura 1,80 m d’alçada i pesa 100 kg. Justifica si elseu pes és normal o no.

1.20. Quin pes mínim ha de tenir una persona d’1,70 m d’alçada, per talde considerar-se en situació de normopès?

1.21. Una persona que mesura 1,70 m, quin pes màxim ha de tenir pertal de no entrar en el grup d’obesitat de grau III?

1.22. Justifica per què els termes anorèxia i anorèxia nerviosa no són deltot equivalents. Podries posar un exemple d’anorèxia no nerviosa?

PER SABER-NE MÉS

L’obesitat es pot diagnosticar mitjançant la fórmula següent:Índex de Massa Corporal = pes / quadrat de l’alçadaQuan l’IMC (Índex de Massa Corporal) es troba entre:20 – 25,es considera que la persona està en situació de normopès o pes normal;25 – 30, es considera que la persona està en situació de sobrepès; 30 – 35, es considera que la persona és obesa en grau I; 35 – 40, es defineix com una obesitat de grau II; > 40, es defineix com una obesitat de grau III o mòrbida; < 20, es defineix com a falta de pes.Exemple: l’Albert té 40 anys, mesura 1,65 metres i pesa actualment 70 kg.L’IMC = 70 / 1,652 = 25,7. Per tant, podem dir que l’Albert es troba en situacióde sobrepès, és a dir, cal que rebaixi la seva massa corporal, però encara no és obés.

4.3. Aliments transgènics

Són aliments que han sofert modificacions en el seu material genè-tic per tal d’aconseguir que siguin resistents a certes plaques o malal-ties o per millorar la presència d’algun dels seus nutrients.

Tot i que estan àmpliament estesos, existeix una gran controvèrsia alvoltant del seu ús. Es discuteix sobre els efectes que poden tenir sobre lasalut humana, si són innocus o bé poden tenir efectes a llarg termini.

També és motiu de controvèrsia l’efecte dels transgènics sobre labiodiversitat autòctona; per exemple, el fet de cultivar una planta deblat transgènica pot provocar que la població de blat autòcton es vegiafectada, ja que les llavors transgèniques es poden estendre sense con-trol a zones on es cultiva un blat convencional. L’alteració de la biodi-versitat local és un dels problemes ecològics més greus que afecten de-terminats indrets del nostre planeta.

A més, els aliments transgènics tenen una gran importància econò-mica perquè hi ha empreses que gestionen el control total dels cultiusi l’agricultura de certes zones. En principi, la manipulació genètica técom a objectiu millorar la productivitat dels cultius i obtenir alimentsamb millor aspecte comercial i més duradors.

La presència d’organismes modificats genèticament en un produc-te alimentari ha d’indicar-se segons el que estableixi la normativa vi-gent. 21

Unitat 1

4. Altres tipus d’aliments

En els darrers anys, han aparegut tot un seguit de noves denominacionspel que fa a determinats aliments. Bàsicament, es parla d’aliments fun-cionals, d’aliments ecològics i d’aliments transgènics.

4.1. Aliments funcionals

Es considera que un aliment és funcionalquan a més d’aportar nutrients s’ha demos-trat científicament que el seu consum potser beneficiós per a la salut, més enllà delseu valor nutricional.

Els aliments funcionals poden ser naturals o bé modificats tecnolò-gicament afegint o eliminant algun element de la seva composició.

Alguns dels aliments funcionals naturals es troben de forma habi-tual en la dieta mediterrània:

– L’oli d’oliva i els fruits secs són aliments funcionals naturals.Contenen greixos insaturats, beneficiosos per a la prevenció de malal-ties cardiovasculars.

– Els iogurts són aliments funcionals naturals. Els ferments del io-gurt tenen una acció beneficiosa sobre els microbis de l’intestí.

– Els làctics enriquits amb greixos omega-3 (poliinsaturats) són ali-ments funcionals modificats. Se’ls ha afegit el greix insaturat omega-3perquè té una funció cardioprotectora.

4.2. Aliments ecològics

Es consideren ecològics aquells aliments que provenen de l’agricultu-ra i la ramaderia ecològica. Per tant, aliments que han estat cultivatsi produïts sense la utilització de productes químics no naturals comfertilitzants, herbicides o pesticides. Cal aclarir que no es poden utilit-zar aquests productes ni tan sols en la preparació del sòl.

Per exemple, per considerar que una llet és de producció ecològica,cal assegurar que la vaca ha rebut una alimentació amb gra, que ha crescut en un camp on no s’ha utilitzat cap producte no natural peradobar, ni s’han subministrat a la vaca hormones o antibiòtics. Els ali-ments ecològics no poden contenir cap tipus d’additiu ni conservantquímic no natural.

El contingut de nutrients que es troben en els aliments ecològics ésforça semblant al contingut dels aliments convencionals. L’avantatgeés que la quantitat de residus químics presents és inferior.

Per tal que el consumidor els identifiqui, porten una etiqueta nu-merada i un logotip amb el nom i codi de l’entitat que certifica que ésun aliment realment ecològic.

20

Els aliments ecològics duen un distintiuque els identifica com a tals.

A C T I V I T A T S

1.23. Com explicaries que siguipossible menjar síndria sense lla-vors?

1.24. Busca informació i fes unallista d’aliments que considerarí-em funcionals naturals i una altrad’aliments que hagin sortit re-centment com a aliments funcio-nals modificats per la indústriaalimentària.

1.25. Justifica per què no tots elsaliments modificats tecnològica-ment són transgènics.

1.26. Quines característiques hade tenir un aliment ecològic?Explica-ho fent referència a lestècniques agrícoles o ramaderesemprades.

PER SABER-NE MÉS

Ja des de l’antiguitat la preocupació per allargar el període de conservació delsaliments ha estat molt estesa. Els additius alimentaris han estat un gran des-cobriment perquè han permès avançar en la conservació d’aliments i alhora hanaconseguit millorar algunes de les seves característiques. Molts dels aliments que consumim actualment no podrien existir si no fos perl’ús dels additius. De fet, més de dues terceres parts dels productes que con-sumim els contenen. Malgrat tot, tenen molt mala fama perquè sempre es posa en dubte quina és laseva implicació en la salut dels consumidors. Alguns poden produir al·lèrgies,però també en poden produir alguns aliments que no porten additius, com la lleto els ous. A Espanya s’admeten els additius aprovats per la Comunitat Europea,designats per la lletra E (d’Europa). N’hi ha uns 345 d’autoritzats i la indústriaalimentària només pot utilitzar els que han passat per llargs i exhaustius estu-dis per demostrar que en les dosis autoritzades no produeixen efectes en la sa-lut de les persones. Així doncs, segons la funció que tinguin podem trobar: – colorants: milloren l’aspecte dels aliments;– edulcorants: endolceixen com el sucre, però en petites dosis ja fan efecte; – acidulants: són conservants que eviten el creixement de fongs i bacteris;– antioxidants: per evitar el sabor de ranci en els aliments i afavorir que les vi-tamines es mantinguin en bones condicions durant llargs períodes de temps.– estabilitzants: mantenen l’estructura i la textura de l’aliment.– potenciadors del sabor i espessants-gelificants.

Etiqueta d’una llauna de tonyina. El peixté un alt contingut en greixos insaturats ipoliinsaturats.

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El racó d’Internet

Preferits

VinclesAdreça www.espaibarcanova.cat

ELS ALIMENTS

contenen

que tenen

que es mesura en

en funció del qual es

classifiquen en

constitueixen els camins de la

que pot ser

en funció dela qual cosa

provoca

entre els quals

els nutrients

valor energètic

kilocalories

valor nutritiu

dieta

variada i equilibrada

la roda dels aliments

la piràmide dels aliments

desequilibrada

trastorns alimentaris

anorèxia nerviosabulímiaobesitat

glúcidslípids

proteïnesmineralsvitamines

aigua

convencionals

funcionals

ecològics

transgènics

poden ser

22 23

INTRODUCCIÓ

L’Organització Mundial de la Salut i la FAO estan desenvolupantcampanyes per tal de potenciar el consum de fruites i hortalis-ses a tot el món. En consonància amb tot això, s’ha creat unmoviment internacional que porta el nom de 5 al dia.

TASCA

Imagina’t que treballes en una revista juvenil i has de redactarun article sobre el contingut d’aquest web. Ha de ser fàcil i en-tenedor i ha de transmetre clarament la mateixa idea que el por-tal. Cal que presentis aquest article en format Word, en colum-nes periodístiques i també hi pots afegir les il·lustracions i fo-tografies que et semblin adequades.

PROCÉS

Et suggerim les idees que cal que quedin reflectides en aquestarticle:

UN PARELL D’ADVERTIMENTS

– Ha de ser entenedor, recorda que és per a nois i noies de la teva edat, per tant, no escriguis paraules o concep-tes dels quals no coneguis el significat.– Com que ha de ser original, no copiïs frases senceres.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entris en el web www.espaibarcanova.cat

1. Origen del moviment 5 al dia.2. Idea principal que pretén transmetre.3. Definició de fruita i hortalissa, què aporten, beneficis delseu consum.4. Importància de prendre 5 racions al dia i què és una ració.5. Com es pot aconseguir prendre les racions recomanades.

Esquema de la unitat

24 2524

kilocaloria 1.2.

L’energia continguda en els aliments s’ex-pressa en kilocalories (kcal). L’aigua noconté kilocalories.

lípids 1.1.

Els greixos tenen una funció essencial-ment energètica.

glúcids 1.1.

Els glúcids són la principal font d’energiade l’organisme i, per tant, tenen una fun-ció bàsicament energètica.

proteïnes 1.1.

Les proteïnes tenen funció estructural oplàstica, ja que formen part de les estruc-tures cel·lulars.

nutrients 1.

El nostre organisme necessita ingerir els nutrients essencials.

dieta 2.

En una dieta equilibrada, l’esmorzar és un àpat essencial.

anorèxia i bulímia 3.1. i 3.2.

L’anorèixa i la bulímia són trastorns greus del comportament ali-mentari que afecten, en la major part dels casos, la gent jove.

obesitat 3.3.

L’obesitat és un increment de pes, per sobre del que es consideranormal, produït per un excés de greix en la massa corporal.

25

Resum gràficNutrients i costums

alimentarisaliments 1.

L’alimentació és el procés mitjançant el qual el nostre organisme ingereix elsaliments que necessita per obtenir-ne els nutrients.

Unitat 1

Unitat 1A

CT

IV

IT

AT

S

ex

pe

rim

en

ta

lsA

CT

IV

IT

AT

S

ex

pe

rim

en

ta

ls

272626

1.27. La dieta saludable

Objectius:

– Aprendre a confeccionar una dieta segons les característiques nutritives i ener-gètiques dels aliments.– Entendre que les anàlisis dietètiques ajuden a dissenyar dietes més variadesi equilibrades.

Material:

Consultar la taula de valors corresponent a la piràmide dels aliments.

Procediment:Després de tot el que has llegit deus tenir ganes de seguir una dieta saludable. Etproposem que, mitjançant una plantilla com la següent, facis una proposta de die-ta saludable, de dilluns a divendres, per a la teva família i tu. Per fer-ho més senzill,inclou les quantitats aproximades i en números rodons (50, 100…) que cal pren-dre de cada aliment, i assegura’t que compleixes amb els requisits de varietat i tipusd’aliments que estan definits en la taula on es resumeix la piràmide dels aliments.

Conclusions:

A partir de la dieta proposada calcula quantes calories diàries comporta i quantsnutrients de cada tipus aporta. Justifica si la dieta proposada és o no saludable.

1.28. Anàlisi de la teva dieta

Objectius:

– Aprendre de manera objectiva a analitzar la dieta habitual d’una persona.– Entendre que les anàlisis dietètiques tenen com a finalitat detectar desequilibrisalimentaris i nutritius i millorar la salut de les persones.

Material:

Consultar les taules de valors corresponents a la piràmide alimentària.

Procediment:

a) Et proposem que durant 7 dies facis una taula com la següent i hi anotis tots elsaliments que ingereixis en cada moment i les quantitats aproximades que n’haspres de cadascun.

b) Suma el total d’ingestes que has fet per a cada grup d’aliments durant tots elsdies. Recorda que, per exemple, un entrepà de formatge es desglossa en els gramsde pa, els grams de formatge (i el tipus de formatge), i els grams d’oli. Després,compara els teus resultats amb les recomanacions de la piràmide d’aliments. Anotaquantes racions t’han faltat i quantes t’han sobrat per complir els requeriments re-comanats.

Conclusions:

A partir dels resultats obtinguts, explica quines són les millores que pots introduira la teva dieta per tal que sigui més saludable.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Esmorzar

Mig matí

Dinar

Berenar

Sopar

Total energia diària (kcal)

Esmorzar Mig matí Dinar Berenar Sopar

Dia 1

Dia 2

Dia 3

Dia 4

Dia 5

Dia 6

Dia 7

Grups d’aliments La teva ingesta Freqüència recomanada Què t’ha faltat? Què t’ha sobrat?

Patates, arròs, pa,pa integral i pasta

28-42 racions a la setmana + formes integrals

Verdures i hortalisses > 14 racions a la setmana

Fruites > 21 racions a la setmana

Oli d’oliva 21-42 racions a la setmana

Llet i derivats

Peix

Carns magres, aus i ous

14-28 racions a la setmana

3-4 racions a la setmana

3-4 racions a la setmana,alternar-ne el consum

Llegums 3-4 racions a la setmana

Fruits secs

Embotits i carns greixoses

Dolços, snacks i refrescos

Mantega, margarina i brioixeria

Aigua

Cervesa o vi

3-7 racions a la setmana

Ocasional i moderat

Ocasional i moderat

Ocasional i moderat

28-56 racions a la setmana

Consum opcional i moderat en adults

Pràctica d’activitat física Cada dia

AC

TI

VI

TA

TS

– Patates fregides que ha consumit: 50 g– Quantitat de glúcids en 100 g de patates (segons la taula): 40,5 g– Per tant, la quantitat de glúcids que ha incorporat en Joan a partir de la ingestade les patates fregides es pot calcular de la manera següent:total nutrient incorporat = (nutrient en 100 g d’aliment ×× quantitat d’aliment consumit) / 100

En el cas dels glúcids (nutrient) i les patattes fregides (aliment), tenim:total glúcids incorporats = 40,5 ×× 3 50 g / 100 g = 20,25 g

En vista dels resultats, justifica si consideres que es tracta d’una dieta equilibradai variada i comenta tots aquells aspectes que creus que es podrien millorar.

Trastorns de l’alimentació

1.35. Esmenta els trastorns alimentaris més freqüents entre la gent jove.

1.36. Explica les diferències entre el comportament d’una persona que pateixanorèxia nerviosa i una persona que pateix bulímia.

1.37. Justifica la perillositat de l’obesitat per a l’individu que la pateix, més en-llà dels inconvenients que suposa per si mateixa.

Altres tipus d’aliments

1.38. Defineix el concepte d’aliment funcional.

1.39. Justifica per què no tots els aliments funcionals són naturals.

1.40. Busca a través d’Internet què són els següents additius i quina funció te-nen: sorbitol, aspartam, E-330, E-220, E-621.

2928

AC

TI

VI

TA

TS

Unitat 1A

CT

IV

IT

AT

SA

CT

IV

IT

AT

SA

CT

IV

IT

AT

SUnitat 1

AC

TI

VI

TA

TS

Unitat 1

Aliment (100 g) Energia (kcal) Proteïnes (g) Lípids (g) Glúcids (g) Calci (mg) Ferro (mg)

Llet 66 3,5 3,5 5 125 0,1

Cacau 360 6,5 2,40 78

Galetes 471 7,0 18 72

Patates 539 5,5 39,4 40,5 52 2,3

Refresc de cola 44 11 4

Arròs 345 7 1 77 10 0,8

Salsa tomàquet 107 0,4 3,3 19

Ous 160 13 12 55 2,8

Oli 900 100

Salsitxes 300 14 27 1

Bunyol 409 6,8 17,3 56,5

Pizza 471 9,8 9,2 27,6

AlimentQuantitat

consumida (g)Energia (kcal) Proteïnes (g) Lípids (g) Glúcids (g) Calci (mg) Ferro (mg)

Llet

Cacau

Galetes

Patates 50 20,25

Refresc de cola

Arròs

Salsa tomàquet

Ous

Oli

Bunyol

Pizza

Total

Taula de resultats

Alimentació i nutrició

1.29. Explica quina és la importància dels minerals en la dieta.

1.30. Sabent que la carn dels peixos duu una proporció més elevada d’àcidsgrassos insaturats que la carn de be, justifica que menjar peix és més saludable quemenjar carn de be.

La dieta

1.31. Defineix el concepte de dieta.

1.32. Justifica la relació entre l’anomenada roda dels aliments i la dieta variada.

1.33. Explica quines són les característiques de la dieta mediterrània. Esmentael nom d’alguns països on et sembli que la dieta mediterrània podria ser la dietaquotidiana de la majoria de llars.

1.34. En Joan ha anotat el que ha menjat durant tot un dia i ha obtingut lesdades següents:– Esmorzar: un got de llet (250 g) amb cacau (20 g) i amb quatre galetes (25 g).– Mig matí: una bossa de patates fregides (50 g) i un refresc de cola (300 g).– Dinar: arròs bullit (150 g) amb salsa de tomàquet (20 g), dos ous ferrats (100 g)amb 50 g d’oli i dues salsitxes de Frankfurt (90 g).– Berenar: un bunyol amb xocolata (67 g).– Sopar: pizza congelada de tonyina (310 g).Fixa’t en la composició nutricional d’aquests aliments:

Tenint en compte les dades de la taula i els aliments consumits, calcula la quanti-tat incorporada de cada nutrient, tal com fem en l’exemple següent. Amb els re-sultats obtinguts, completa la taula de resultats.

AC

TI

VI

TA

TS

30 31

AC

TI

VI

TA

TS

Unitat 1A

CT

IV

IT

AT

SA

CT

IV

IT

AT

SA

CT

IV

IT

AT

SUnitat 1

AC

TI

VI

TA

TS

Unitat 1

1.43. La Marta és una noia que pesa 55 kg i li calen 2 500 kcal/dia. A continuacióet presentem tres opcions d’esmorzar que la Marta fa tot sovint. Volem investigarels avantatges i els inconvenients de cadascun, per ajudar-la a decidir l’esmorzarmés recomanable.

Aquí tens la informació nutricional d’aquests aliments:

Tenint en compte totes les dades anteriors, respon a les preguntes següents:

a) Justifica quina de les tres opcions s’acosta més a les recomanacions energètiquesque es fan per l’àpat de l’esmorzar. Recorda que l’esmorzar ha de representar apro-ximadament el 25 % de l’energia total necessària en un dia.b) Per considerar que un esmorzar és equilibrat, els dietistes consideren que és im-portant que contingui aliments làctics, fruites i cereals. Si la Marta ha acompanyattambé cadascun dels esmorzars amb un got de llet, raona quina de les tres opcionsseria la més convenient.c) Explica si creus que es pot considerar que la dieta de la Marta és equilibrada ana-litzant només els seus esmorzars.d) Tant els donuts com la tonyina contenen molts lípids. Tot i així, un dels dos ésmés saludable. Pots dir quin és i per què?

1.44. Probablement, menjar-se un gelat just abans de dinar no és massa recoma-nable. Tampoc ho és substituir el dinar d’un dia per un assortit de gelats. Encaraque els comportaments descrits anteriorment no són recomanables, justifica queen cap cas no es tracta de trastorns alimentaris.

1.45. Amb la manipulació genètica es pot aconseguir que les llavors d’uns vege-tals que ja han donat fruit no puguin germinar. Argumenta per què aquests tipusde plantes transgèniques són respectuoses amb vista al manteniment de la biodi-versitat local.

Activitats

1.41. Avui la Joana s’ha quedat a casa amb la seva mare i estan mirant receptes decuina. Han trobat una recepta de magdalenes que sembla fàcil de fer. La Joana s’haadonat, però, que a casa, de magdalenes, ja en tenien, justament en van compraruna bossa al supermercat la setmana passada. Llavors li ha sorgit un dubte: quinadeu ser la diferència entre les magdalenes fetes a casa i les comprades? Ha analit-zat els ingredients i li ha sortit una taula com la següent:

Mirant les dades de la taula i comparant els dos tipus de magdalenes, quins són elsaspectes que creus que li hauran semblat més diferents?

1.42. Avui anem a dinar fora. És un dia entre setmana i ens apropem al restaurantde davant de casa, on sabem que fan el menú del dia. Ens proposen quatre com-binacions que resumim en la taula següent:

Després de llegir els menús amb deteniment, i deixant de banda les teves prefe-rències personals, respon a les preguntes següents:

a) Entre les quatre opcions, justifica quines són les dues que et semblen més equi-librades.b) De les opcions que creus que són menys equilibrades, explica de quin grup d’a-liments abusen i quin o quins grups d’aliments s’hi troben a faltar.

96 g donuts

70 g tonyina90 g pa30 g oli d’oliva

120 g poma (uns 20 g no són comestibles)125 g iogurt desnatat

A

Arròs

B

Patates estofades

C

Canelons d’espinacs

D

Canelons de carn

Croquetes amb patates fregides

Bistec amb amanida Peix amb amanidaVedella rostida amb amanida

Pastís de poma Maduixes Crema catalana Gelat

Per 100 g d’aliment Proteïnes Glúcids Lípids Valor energètic (kcal)

Donuts 6 g 43 g 24 g 412

Pa 8 g 53 g 1,5 g 258

Oli d’oliva 100 g 900

Tonyina 24 g 0 g 6,6 g 204

Iogurt desnatat 3,44 g 3,6 g 0,08 g 29,5

Poma 0,31 g 11,4 g 0,36 g 55,5

Magdalenes de supermercat

Farina de blat, sucre, oli ve-getal, ou, estabilitzador E-422, gasificants (difosfatsòdic i bicarbonat sòdic).Pot contenir traces de llet.

Magdalenes casolanes

Farina de blat, sucre,oli d’oliva, ou, llevat.

OPCIÓ 3. UNA POMA I UN IOGURT DESNATAT

OPCIÓ 2. L’ENTREPÀ DE TONYINAOPCIÓ 1. ELS 2 DONUTS

Unitat 1

32

D o s s i e r

Determinats col·lectius de la nostra societatconsumeixen de manera habitual dosis ele-vades d’alcohol. Es tracta de formes de con-

sum desmesurat i moltes vegades compulsiu, asso-ciat amb la diversió i l’eufòria, però cal advertir queaquest tipus de conducta té conseqüències molt negatives per a la salut de les persones que la prac-tiquen.

Per desgràcia, el consum desmesurat d’alcoholté una sèrie d’efectes sobre la salut i, a més, és lacausa del 40 % dels accidents de trànsit i del 66 %dels accidents laborals. Si se’n pren en quantitats ex-cessives i d’una forma habitual, cada cop se’n ne-cessita més quantitat per tenir els mateixos efectes.Arriba un punt en què es necessita beureconstantment per estar bé i quan aixòpassa,es considera que la persona tédependència de l’alcohol.

De fet, es considera que l’alcoholés un problema quan cal prendre’n re-gularment per relaxar-se o per estarcontent, quan no es pot parar de beu-re un cop s’ha començat o quan esveu ressentida la relació amb la famí-lia o amics i es menteix sobre la quan-titat consumida. Tots aquests sónsímptomes clars de dependència.

Malgrat que alguns estudis cientí-fics donen suport, com a bona pràctica,a un consum molt moderat d’algunesbegudes com ara el vi, cal advertir quedeterminats col·lectius no haurien deconsumir en absolut cap beguda al-cohòlica.

Entre aquests, els menors de18 anys, perquè encara es troben enfase de creixement, les dones emba-rassades, les persones que prenenmedicaments o que tenen alguna ma-laltia que en desaconselli el consum iels conductors o persones que mani-pulen màquines perilloses.

El consum excessiu d’alcohol potprovocar problemes de cirrosi en el fet-ge, úlceres a l’estómac, hipertensió,infarts de miocardi, demència… i potalterar les relacions amb la família(maltractaments…) o enterbolir les re-lacions professionals.

Per tant, cal aprendre a consumir al-cohol d’una manera correcta i seguir larecomanació de l’Organització Mundialde la Salut: «Alcohol: com menys millor».

AC T I V I TAT S D ’ AVA L U AC I Ó

1. Quina diferència hi ha entre un nutrient i un aliment?

2. Quins tipus de nutrients hi ha? Anomena’ls i explica quina funció fan enl’organisme.

3. En Miquel té 14 anys, la seva vida escolar és normal i juga a bàsquet cadadia de la setmana. En Miquel té una despesa energètica diària de 3 000 kcal.La seva dieta diària li aporta 1 700 kcal d’energia provinents de glúcids i amés consumeix 75 g de proteïnes, 1 200 mg de calci i 4 g de ferro. La quan-titat dels minerals esmentats és la correcta, però justifica si creus que incor-pora les quantitats recomanades de proteïnes, glúcids i lípids.

4. Què és la piràmide dels aliments i quina utilitat té?

5. Què és la dieta mediterrània i per què resulta tan recomanable?

6. Quin percentatge d’energia representa cadascun dels àpats del dia respecteel total d’energia que cal prendre en forma d’aliments?

7. La Maria fa cada matí un esmorzar que consisteix en: un got de llet (250 g),amb cacau en pols (20 g) i quatre galetes (25 g).

La composició nutricional d’aquests aliments és la següent:

Tenint en compte les dades de la taula i els grams d’aliments que pren, cal-cula la quantitat ingerida de cada nutrient.

Aliment(100 g)

Energia(kcal)

Proteïnes(g)

Lípids (g)

Glúcids (g)

Calci (mg)

Ferro (mg)

Llet 66 3,5 3,5 5 125 0,1

Cacau 360 6,5 2,4 78

Galetes 471 7,0 18 72

El consumd’alcohol

Unitat 1