WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 303170216

+

460€460€

199€

259€

Individualdesde:

Matrimoniodesde:

Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.esOKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es E

stas

ofe

rtas

de

unid

ades

lim

itad

as a

nula

n cu

alq

uier

otr

a.

TA

RR

AG

ON

A

P07

Adif destina més de 5 milions

d’euros per posar al dia l’estació de

RenfeHi haurà escales

mecàniques i ascensor

TE

RR

ITO

RI

P10

Salou no vol sotmetre

BCN World al vot de la

ciutadania de tot Catalunya

Asseguren que és decisió de Salou

i Vila-seca

QUÈ PASSA AMB ELS NENS? CADA SETMANA 5 NENS I NENES DE LA DEMARCACIÓ SÓN INGRESSATS A HOSPITALS DE BARCELONA DES DE LA PÈRDUA DE LA UCI PEDIÀTRICA A TARRAGONA L’ANY 2001.

MÉS DE 400 INFANTS SÓN DERIVATS A BCN CADA ANY

50 TRASLLATS

A HOSPITALS DE BARCELONA PER BRONQUIOLITIS AQUEST HIVERN

PÀGINES 2 I 3

17 de febrer de 2016 | Tema de la setmana2 |

TEMA DE LA SETMANA

A quests dies s’està par-lant molt dels resul-tats assolits durant el

primer any d’horari ampliat del Servei d’Hemodinàmica a Joan XXIII, que deixa un ba-lanç positiu, ja que l’obertura del servei a 24 hores ha evitat el trasllat a Barcelona de 181 casos de cardiòpates adults en horari nocturn. Sense cap mena de dubte, aquestes da-des expliquen fi ns a quin punt era necessari disposar a Tarragona d’una unitat d’He-modinàmica totes les hores del dia i tots els dies de l’any. Algunes veus parlen ja de la necessitat de doblar el servei amb la creació d’una segona sala d’atenció i, en paral·lel, la creació d’una unitat si-milar a les Terres de l’Ebre. De ben segur que l’adminis-tració estudiarà la viabilitat d’aquest reforç d’un servei que ja va ser millorat fa 12 mesos, però la realitat és que, en l’àmbit sanitari, el territo-ri arrossega des de fa temps altres mancances importants que afecten col·lectius pobla-cionals tan importants i sen-

sibles com els dels infants.

Si bé cal parlar en positiu dels 181 trasllats evitats amb l’am-pliació de l’horari del servei d’hemodinàmica, cal recor-dar que en l’actualitat més de

400nens i nenes de les nostres comarques són cada any deri-vats a hospitals de Barcelona davant la manca d’una UCI Pediàtrica a Tarragona, servei que es va perdre l’any 2001 i que no ha estat mai restablert.

Aquesta derivació de menors cap a centres de Barcelona és continuada i genera grans situ-acions d’estrès entre les famíli-es afectades, ja que a la preocu-pació que signifi ca tenir un fi ll malalt (parlem sempre de ma-

lalties greus que requereixen atenció intensiva i continuada en una UCI especialitzada) cal afegir el trasbals que produeix el fet d’haver-se de traslladar diàriament a més d’una hora de distància de la llar.

L’hemodinàmica amb horari ampliat evita la derivació de 181 cardiòpates adults a Barcelona, però Tarragona encara trasllada uns 400 nens i nenes a hospitals de Barcelona cada any per la manca d’una UCI pediàtrica

Amb l’hemodinàmica 24 hores resolta, ara toca millorar l’atenció als infants

Òliver Márquez,Tarragona

Aquest hivern la incidència del Virus Respiratori Sincicial (VRS) està sent molt alta a tot Catalunya. La manca d’una UCI pediàtrica a Tarragona ha obligat, de moment, a derivar més d’una cinquantena d’infants tarragonins a hospitals de Barcelona que sí disposen de cures intensives per a menors d’edat.

PORTES OBERTES A AURALlar i preescolar19

| 17 de febrer de 2016 | 3Tema de la setmana

tema de la setmana

El drama de l’hivern

Aquesta derivació de menors de gravetat a Barcelona és fins i tot més destacable en els mesos d’hivern. En aquesta època de l’any el sistema sanitari tarra-goní deriva cada setmana cap a Barcelona una mitjana de cinc infants per bronquiolitis provo-cades pel Virus Respiratori Sin-cicial (VRS), que aquest 2016 està tenint una alta incidència i un important grau de viru-lència a tot Catalunya. Des que va començar l’època de fred, i a manca de dades oficials, els hospitals Joan XXIII i de Santa Tecla han hagut de traslladar a centres de Barcelona més d’una cinquantena de menors per ser ingressats en unitats de cures intensives pediàtriques, un servei que la capital tarra-gonina va perdre l’any 2001 i que els pediatres de la zona in-sisteixen a reclamar per evitar aquests trasllats innecessaris de pacients i les seves famílies a la Ciutat Comtal.El VRS és un virus pneumònic que té una alta afectació en els nounats i en els infants de fins a dos anys, però que rara-ment causa complicacions més enllà d’un fort refredat en els nens i nenes d’edat escolar i en els majors d’edat. Els casos de bronquiolitis provocades per aquest virus en els infants més petits augmenten des de fa uns quants anys, ja que no existeix una vacuna preventiva, i sot-meten cada any els serveis hos-

pitalaris de pediatria a un gran estrès. En molts casos els me-nors han de romandre ingres-sats fins a una setmana i, en els casos més greus, és necessari el monitoratge continuat del me-nor durant dos o tres dies en una Unitat de Cures Intensives (UCI) pediàtrica. Precisament la manca d’aquest servei a Tarra-gona, especialment aquest hi-vern en què el VRS està tenint una gran incidència, ha provo-cat que fins al moment s’hagin hagut de derivar a hospitals de Barcelona més d’una cinquan-tena d’infants, amb el trasbals que això representa per a les famílies afectades. La mitjana de derivacions per bronquioli-tis és de cinc setmanals i això, d’acord amb els equips de pe-diatres de Joan XXIII i de Santa Tecla, és un argument més per reivindicar la urgent posada en marxa de la nova UCI pediàtri-ca a Tarragona, en concret, al costat de l’UCI de nounats ja existent a Joan XXIII. Segons la doctora Sílvia Franch, coordinadora de Pediatria de l’Hospital de Santa Tecla, «en-guany les complicacions pel VRS s’ha duplicat i el nombre de trasllats a Barcelona ha estat molt important. Ens consta que durant molts dies les unitats de cures intensives pediàtriques dels diferents hospitals de Bar-celona han estat col·lapsades. La veritat és que a les famílies de Tarragona els hauria anat molt bé disposar de l’UCI pedi-àtrica a Joan XXIII».

Ja fa temps que els professio-nals sanitaris del territori rei-vindiquen aquest equipament perquè cada any uns 400 in-fants són traslladats a Barcelo-na des de les comarques tarra-gonines: «A Tarragona podem salvar la vida d’un nadó de 500 grams, però en canvi no podem tenir cura d’un nen de dos anys amb problemes respiratoris. No és just», explica el cap de Pediatria de Joan XXIII i coordi-nador de la Unitat Funcional de Pediatria TGN Salut AE, el doc-tor Ricardo Closa, que recorda que per a les famílies afectades per la derivació dels seus fills implica una reestructuració complexa i incòmoda, fet evita-ble amb l’existència del servei a Joan XXIII.La nova UCI pediàtrica, sumada a la ja existent per a nounats a Joan XXIII, passaria a ser una UCI mixta de nivell 2 amb capa-

citat per a 14 infants (ampliable a 16). Es tracta d’aprofitar una de les ales de la quarta plan-ta de l’hospital tarragoní (on actualment hi ha la Unitat de Cures Intensives per a nounats) per instal·lar-hi sis habitacions individuals d’uns vint metres quadrats per a nens des d’un mes fins als quinze anys que requereixin atenció continua-da. «Podríem atendre pacients amb tot tipus de complicacions menys els casos que requerissin una cardiocirurgia o una neuro-cirurgia», explica el doctor Ri-cardo Closa. Recorda, però, que la majoria de patologies són de caràcter respiratori relaciona-des amb el VRS, causant dels múltiples casos de bronquio-litis que pateixen els més me-nuts durant els mesos d’hivern i primavera. Per aquest motiu, a banda de la inversió en obra i equipaments, caldrà ampliar la

plantilla per tal que el personal mèdic de l’UCI pediàtrica i de la de nounats no sigui el ma-teix. D’aquesta manera s’evi-taran possibles contagis entre els dos grups d’edat d’aquestes patologies que poden ser tan perilloses per als nens acabats de néixer. La previsió és que en aquest primer trimestre de l’any s’acabin d’ultimar els as-pectes tècnics per començar les obres i acabar-les el mateix any. Recuperar unequipament perdut

L’Hospital Joan XXIII ja havia gaudit d’una UCI mixta que in-cloïa l’atenció pediàtrica i als nounats fins que el 2001 es va tancar. El doctor Closa explica que un dels motius pels quals es va tancar la part pediàtrica i es van mantenir només la de nounats va ser «l’increment que es va produir de parts pre-maturs a causa de l’augment d’inseminacions artificials i la consegüent millora de la nostra atenció a nadons cada cop més prematurs». Aquest, però, no va ser l’únic factor, segons Closa: «es va produir un canvi també epidèmic amb l’increment dels casos de bronquiolitis, un virus molt nociu per al nounat i el prematur i, per tant, no podí-em atendre’ls conjuntament». Un handicap que amb la nova unitat mixta quedarà resolt.

Les bronquiolitis provocades pel virus VRS van en augment i a l’hivern col·lapsen les UCI pediàtriques d’arreu de Catalunya

«A Tarragona podem salvar la vida d’un nadó de 500 grams però no podem tenir cura d’un nen de dos anys amb problemes respiratoris»

RICARdo CLoSACap de pediatria de Joan XXIII i coordinador de la Unitat Funcional de Pediatria de TGN Salut Aliança Estratègica

«La incidència de la bronquiolitis aquest hivern ha estat molt alta i virulenta. A moltes famílies els hauria anat molt bé l’existència de l’UCI pediàtrica a Joan XXIII»

SÍLVIA FRANCHCoordinadora de Pediatria Hospital de Santa Tecla

HORITZÓ, FINALS DE 2016. Des de TGN Salut Estratègica es treballa amb l’administració catalana perquè la quarta planta de l’Hospital Joan XXIII aculli l’UCI Pediàtrica mixta de nivell 2 abans que finalitzi aquest 2016. El servei, que estarà liderat per l’actual cap de pediatria de Joan XXIII i coordinador del Pla Funcional de Pediatria de TGN Salut AE, el doctor Ricardo Closa, evitarà la derivació anual d’uns 400 infants tarragonins a hospitals de Barcelona. La inversió aproximada per fer les obres d’adaptació i la seva posada en marxa es calcula al voltant dels dos milions d’euros, mentre que el seu pressupost operatiu un cop entri en funcionament serà d’uns 800.000 euros anuals. Els pediatres de Joan XXIII i Santa Tecla, que treballen conjuntament en el disseny de l’atenció pediàtrica del futur al territori, destaquen que la posada en marxa de l’UCI Pediàtrica hauria d’anar acompanyada d’un transport neonatal i pediàtric propi a les comarques tarragonines, servei que ara també està centralitzat a Barcelona per cobrir la demanda de tot Catalunya. A la fotografia, el pediatre Ricardo Closa, a l’esquerra, acompanyant el coordinador de TGN Salut AE, Albert Pons, a la dreta.

La mitjana de derivacions aquest hivern és de 5 casos per setmana, que es podrien atendre a Tarragona si es disposés de l’UCI Pediàtrica

17 de febrer de 2016 | 4 | Sumari i editorial

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«Sabrem completar el somni de Muriel»

CARLES PUIGDEMONT, PRESIDENT DE LA GENERALITAT (en record de Muriel Casals)

1412 16

6 7 10L’escola anglesa de

Tarragona se’n va fi nalment al Catllar

Adif arranjarà per fi l’estació de

Renfe de Tarragona

Entrevista a Elchicotriste,

humorista gràfi c

Nova programació al Teatre Auditori

del Vendrell

Salou, determinat a defensar el projecte

de BCN World

Núria Segú: «Nova etapa al departament

de Salut?»

Protagonistes

Química i universitat, sempre de la màEls llaços entre la universitat i la indústria química són evidents. L’AEQT i la URV han signat un con-veni marc a través del qual es potencia l’àmbit de la recerca, pel qual preveu la direcció conjunta de tesis doctorals i la col·laboració de professorat de la URV i de tècnics i experts de les empreses afi liades a l’AEQT en projectes de recerca i en contractes de transferència de coneixement i innovació. L’AEQT continuarà oferint passarel·les, en forma de pràctiques, als estudiants universitaris i a la vegada es comprometrà a orientar els seus professionals cap a programes de formació.

SÍ

Un pobre pagès tornava ja entrada la nit del mercat del poble veí. Mentre passava per un lloc solitari es va trencar una roda del carro i es veié obligat a passar la nit al bosc. Llavors va recordar no haver recitat l’oració del vespre, no portava el llibre de pregàries i tampoc les recordava de memòria. Així, doncs, recita 10 vegades tot l’alfabet i diu:-Senyor, Vós ja sabeu llegir i escriure. Agafeu les lletres que necessiteu per formar una pregària. Sigui la que sigui, jo hi estic d’acord.I Déu digué als àngels: de totes les oracions que avui he escoltat aquesta és la millor, perquè brolla d’un cor senzill i sincer.

L’oració no la fan les paraules sinó el cor.• L’oració que Déu espera de nosaltres és el nostre “sí”.• Les paraules elegants, també en l’oració, no solen ser sinceres. I les sinceres no solen • ser elegants.Les paraules són medicaments. Cal, doncs, evitar-ne la sobredosi.• Les paraules són com les fulles, quan abunden vol dir que l’arbre té poc fruit.• En la pregària qui demana per tots demana també per ell.• En l’oració, sigui quina sigui la postura del cos, l’ànima ha d’estar de genolls.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

La millor pregària

N o sé per quins set dimonis ens costa tant felicitar o reconèixer, en vida, els mèrits de les persones que han prestat serveis a la societat. Estem més avesats a

fer distincions post mortem. L’espai d’opinió d’aquesta setma-na el dedicaré als inquilins de la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, el convergent Quim Nin i el repu-blicà Òscar Peris, respectivament. Tots dos, afortunadament, estan vius i encara donaran molta guerra. Quim Nin és un home discret, optimista, diplomàtic, cohe-rent, treballador i un veritable negociador. Confesso haver-lo atabalat en més d’una ocasió i a hores intempestives i imprò-pies. Per a aquells que em coneixen diran que això no té cap virtut, ja que, a banda de tossut, tinc una habilitat especial per embolicar la troca i tocar allò que no sona. Sempre he trobat un Quim Nin pacient i disposat a resoldre allò que té solució. No li agrada perdre el temps. És més llest del que sembla. La seva prudència és la seva principal consellera. Mai no m’ha enganyat i podria haver-ho fet. Tenia (i té) clar que qui menteix una vegada perd la credibilitat sempre. Du-rant aquests anys, tant en l’àmbit personal com a periodista (i fi ns i tot com a màxim responsable del Sindicat de Perio-distes a Tarragona), vaig tenir la sort de demanar-li consells, resoldre més d’un confl icte i manifestar el meu malestar en més d’una ocasió. Però la sang no ha arribat mai al riu i ben puc assegurar que Quim Nin es fa estimar. El trobaré a fal-tar, a ell i a la seva capacitat resolutiva. Ha deixat el càrrec de delegat del Govern a Tarragona per ocupar al Palau de la Generalitat el despatx de secretari general. Estic convençut que ho farà bé i no farà massa soroll. Marxa deixant el llistó ben alt. El seu successor, Òscar Peris, té un perfi l diferent, però espe-ro i desitjo que arribi amb ganes de sumar i no de fer políti-ca de capelleta. Més enllà de les famoses estructures d’estat cal dedicar el temps també a solucionar els problemes dels tarragonins (o almenys a intentar-ho). Estic convençut que Peris, tal com va fer Nin, sabrà estar a l’altura social i política d’un càrrec que ha de ser tot menys un «fl orero». Diposito confi ança en el republicà i espero que en el seu nou «castell» tothom tingui cabuda.

Reconeixement... en vida

RICARD CHECAPERIODISTA

OPINIÓ

| 17 de febrer de 2016 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

Si és propietari d’un habitatge ben condicionati equipat, l’hi podem llogar per dies o setmanes.

Tregui’n un bon rendiment quanno l’utilitza o si el té en venda.

Gestionem la paperassa, entrades i sortides,neteja i manteniment de l’habitatge.

BUSQUEM APARTAMENTSPER A ÚS TURÍSTIC

Aicat 4.746

H o vaig llegir, ja fa uns dies, en un diari del nostre país; el diari, en relatar la presentació del llibre-en-trevista El nom de Déu és misericòrdia del papa Fran-

cesc i de Roberto Benigni, cita l’actor quan, referint-se al Papa, diu: «Està empenyent l’Església cap al cristianisme, cap a Jesucrist, cap a l’Evangeli».

Es poden fer totes les matisacions que vulgueu. Es pot dir, per exemple, que l’assignatura pendent de l’Església serà sempre la reforma. I es pot entendre que hi hagi persones que, per fi delitat a l’Evangeli, hagin abandonat l’Església. La distinció –i oposició– entre «cristianisme autèntic» i «cris-tianisme no autèntic» es troba a la base de moltes de les crítiques fetes al cristianisme. Un dels precursors d’aquesta crítica, Franz Camille Overbeeck, distingia entre «cristia-nisme primitiu» i «cristianisme històric», i considerava el segon com una perversió del primer; una distinció que Karl Löwith utilitza com a argument en contra de la mundanit-zació del mateix cristianisme.

Coneixeu l’escena de la Transfi guració. Lluc situa l’escena «vuit dies després d’aquests discursos»; i els discursos ana-ven d’això: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em seguei-xi». Jesús havia anunciat sense embuts el seu destí en mans dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i calia que els deixebles veiessin, abans del fracàs anunciat, «la glòria de Jesús», és a dir, la llum que emergeix enmig de la foscor més tenebrosa i la divinitat que resplendeix en el rostre desfi gurat del crucifi cat. I això és el que va passar en la Transfi guració.

De la frase de Roberto Benigni es poden treure totes les conclusions que vulgueu, encara que no totes són legíti-mes; i en seria, d’il·legítima, la interpretació que legítima buscar Jesús fora del cristianisme. Jesús i el cristianisme són inseparables, si més no en el sentit que només el cristianis-me, malgrat totes les seves «perversions», ens duu a Jesús. Resta, tanmateix, la pregunta de si no ha arribat l’hora de dir, amb seny, però també amb fermesa, que segurament hi haurà molt situacions humanes que obligaran, d’alguna manera, a buscar Jesús fora de l’Església.

F a pocs dies, l’empresa que volia edifi car una escola anglesa en un solar de Boscos de Tarragona ha anunciat que es desdiu

de la seva intenció i que farà el centre a la pobla-ció veïna del Catllar.L’alcalde de la ciutat, amb l’eco puntual de la portaveu del grup municipal socialista, ha dit que el projecte s’ha frustrat per culpa de l’oposi-ció. Que estrany! Just quan Ballesteros s’ha asse-gurat la majoria absoluta al consistori, mercès a les amplíssimes prebendes concedides als grups més dretans del consistori, trànsfuga inclòs, el projecte es frustra per culpa de l’oposició.Repassem una mica els antecedents. L’alcalde de Tarragona, receptiu als interessos d’un empre-sari de la ciutat, li ofereix uns terrenys a l’única zona de Boscos de Tarragona que els veïns utilit-zen com a espai d’esbarjo. Es fa el concurs pro-cedent i aquesta empresa el guanya. El projecte aixeca l’oposició del veïnat, queixós de la manca d’equipaments públics al barri i dis-conforme amb el fet que aquesta zona s’ofereixi per a un negoci privat i no per a equipaments d’ús dels veïns, com hi ha a altres zones de la ciutat. Ni l’empresa privada, ni l’equip de go-vern és capaç d’establir un diàleg sufi cient amb els veïns. La qüestió és tirar endavant el projec-te, tant se val que no se sàpiga com s’organitza-rà la mobilitat a la zona o que els terrenys siguin

potencialment inundables. Tot plegat són minú-cies per a l’equip Ballesteros.El preu li deu semblar una altra minúcia. Més enllà que cadascú pugui fer negocis com vulgui i que l’oferta educativa entra en aquesta llibertat de mercat –si això és bo o dolent ja ho discuti-rem a un altre lloc– el que és més que discutible és que uns terrenys destinats a equipaments pú-blics s’ofereixin a una empresa privada al preu més baix exigible. En conseqüència, tindríem un centre escolar d’elit –no totes les famílies po-dran pagar entre 600 i 800 euros mensuals– pa-gant-li a l’Ajuntament un lloguer de 1.000 euros al mes. Que els preguntin a comerciants i au-tònoms de tota mena a quant paguen el metre quadrat. Tothom té dret a obrir negocis, en això es basa la nostra economia, però que cadascú as-sumeixi els riscos i els costos. El malbaratament d’aquesta pretesa oportuni-tat, atribuït per l’alcalde a l’oposició, contrasta amb la satisfacció amb què uns mesos abans de les eleccions l’alcalde va rebutjar una inversió de dos milions d’una confessió religiosa en un altre punt de la ciutat. Dos casos amb aspectes anàlegs perquè signifi cava fer un equipament en un espai que els veïns utilitzaven com a zona verda. En aquella ocasió, l’equip del PSC ho va anunciar com una victòria de la democràcia perquè es va escoltar els veïns, ara als veïns no se’ls ha volgut escoltar. En aquella ocasió, abans de les eleccions, es van menystenir 2 milions d’euros, ara el preu a obtenir eren 1.000 euros al mes. En aquella ocasió s’ocupava aproximada-ment el 15% de la zona verda, ara s’ocupava tota. Amb aquesta manera d’obrar costa acceptar que el govern de Ballesteros tingui la mateixa con-sideració amb els veïns de totes les zones de la ciutat. Com administra el senyor Ballesteros els recur-sos de la ciutat és, com a mínim, desconcertant. Ja sabem que un ajuntament no és una empre-sa, però a vegades fa la impressió que l’alcalde pensa que els diners de tots no són de ningú i ja se sap, quan les coses es comencen malament, acaben malament, i no s’arreglen fent pagar les culpes als altres.

L’escola anglesa: l’enèsim bluf de Ballesteros

PAU R ICOMÀPORTAVEU

GRUP MUNIC IPAL

D’ERC-MES-MDC

OPINIÓ

Una Església empesa cap al cristianisme

JOSEPGILPREVERE

OPINIÓ

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR IARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

17 de febrer de 2016 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

L’escola anglesa que s’havia d’instal·lar a Boscos marxa � nalment al Catllar

L ’empresa tarragonina que havia sol·licitat la cessió dels terrenys situ-

ats a Boscs de Tarragona per construir una escola britàni-ca ha optat per desestimar aquesta ubicació a la ciutat de Tarragona i anar-se’n a la població veïna del Catllar. Jigsaw British School al·lega que «la demora de temps en tot el procediment pot posar en risc el servei a les més de 80 famílies tarragonines que actualment confi en en el pro-jecte, essent un impediment per iniciar les classes de for-

ma ordinària el pròxim mes de setembre».

En un comunicat, els impul-sors del projecte recorden que «el centre està pensat per tal que sigui una opció educativa per a les famílies de Tarrago-na; és per això que vol ser un projecte viable i creat en un entorn favorable a les condici-ons mínimes perquè els nens i nenes es puguin desenvolu-par amb total normalitat en la seva educació. Així doncs, les circumstàncies que en aquest moment envolten el possible

desenvolupament del projecte educatiu que s’havia planifi cat inicialment són el principal motiu d’aquesta renúncia, atès que no l’afavoreixen en cap manera i aconsellen un canvi d’ubicació. És per això, que el nou emplaçament per a Jig-saw British School (...) serà al municipi del Catllar, al llindar de Tarragona. Això permetrà que la construcció de l’escola comenci d’aquí a poc, preve-ient que el seu funcionament arrenqui el pròxim curs 2016-17. Aquest primer any a les noves dependències de l’escola

començarà amb infants de 0 a 6 anys i s’anirà ampliant, any rere any, de forma progressiva, fi ns al 2029-30, quan sortirà la primera promoció d’alumnes graduats a Jigsaw British Scho-ol.»Cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona havia fet cessió a l’empresa d’un terreny munici-pal de 12.000 metres quadrats per un període de 50 anys, amb un preu de 13.000 € anuals per a la construcció de l’equipa-ment, fet que va generar fortes crítiques per part dels veïns, que reclamaven l’ús d’aquest

terreny per a la instal·lació d’un equipament ciutadà. La CUP, Ciutadans i ERC van presen-tar una moció conjunta contra aquesta cessió i en suport dels veïns que es va presentar al ple de l’Ajuntament el passat 25 de gener. El plenari va aprovar la cessió però fi nalment l’empre-sa, que tenia previst invertir uns dos milions d’euros en la construcció de l’escola, ha de-sestimat aquest emplaçament i ha decidit adquirir un terreny a la població veïna del Catllar per començar immediatament les obres del centre.

Jigsaw British School justifi ca el canvi d’ubicació per no posar en risc el servei a les 80 famílies interessades a iniciar-hi el pròxim curs escolar

ENSENYAMENT

| 17 de febrer de 2016 Tarragona | 7

tarragona

PRÒXIMA REHABILITACIÓ D’EDIFICI A LA RAMBLA NOVA

IAAAAAAAAA A vAAAAA

www.AAAAAAAA.AAA977248080

- PAAAA AA A00AA EN VENDAA AAAAAAAAAAA AA A AAAAAAAAAAA A A AAAAAA AAAAAAAAA AAAAAAAAAA A AAAA AAAAAAA AAA AA AAAAA AAAAAA AAAAAAAAAA AAAAAA AAAAA AA AAAAAAA AAAAAAAA AAA AA AAAAAAAAAA AAAA AA AAAAAAAA AAAAAAAAA A AAAAAAA AA AAAAAAA AAAAAAAAA

Adif posarà ascensors i escales mecàniques a l’estació de trens

A dif ha licitat el contrac-te per a l’execució de les obres de millora de

l’estació de Tarragona amb un pressupost de 5.590.702,4 euros (IVA inclòs). Aquesta actuació té per objecte ga-rantir la plena accessibilitat en els trànsits per l’interior de l’estació i augmentar els nivells de seguretat i confort de les instal·lacions de la ca-pital tarragonina.

Les obres de millora inclouen la instal·lació a les andanes principal i segona d’un ascen·sor i de dues escales mecà·niques per cada andana. Per això, s’ampliarà la segona an·dana en més de 4 metres fins arribar a una amplada mitjana de 7,75 metres.D’altra banda, s’incrementarà l’altura de les dues andanes fins als 68 centímetres respec·te a la cota de carril per faci·litar un accés més còmode i segur als diferents tipus de material mòbil que tenen pa·rada a l’estació.Els treballs de recreixement preveuen també la col·locació de nou paviment, que inclou·rà una franja de seguretat a la vora de les andanes i la instal·lació de camins i rajoles podo·tàctils per orientar les perso·nes amb discapacitat visual.

A les andanes també es col·locarà nova il·luminació que incorporarà criteris d’eficièn·cia energètica i es construirà una nova marquesina de 80 metres de longitud a la segona andana per proporcionar més confort als viatgers en cas d’in·clemències meteorològiques.D’altra banda, es durà a terme la rehabilitació de l’actual pas inferior amb la instal·lació de nou paviment, revestiment lateral i fals sostre d’alumini, així com nou enllumenat.Aquestes operacions es com·patibilitzaran amb les actua·cions prèvies que permetran modificar l’actual configuració de vies per tal d’alliberar l’es·pai necessari per possibilitar l’ampliació de l’andana se·gon, així com amb els treballs d’instal·lació del tercer carril i amb l’execució de la nova passarel·la superior que desen·volupa l’Autoritat Portuària de Tarragona.Des de l’equip de govern mu·nicipal han mostrat satisfacció per l’anunci de licitació de la segona fase de les obres de re·forma de l’estació de trens de Tarragona, però han reclamat celebritat en la seva execució i que les actuacions resolguin les mancances en accessibili·tat, el problema més greu que pateixen les instal·lacions.

Amb un pressupost de 5,5 MEUR, els treballs de millora de la infraestructura també inclouen l’ampliació de les andanes

infraestructures

17 de febrer de 2016 | 8 | Tarragona

TARRAGONA

La Setmana Santa 2016 escurçarà la durada de la recollida de passos

L a setmana passada es va presentar el cartell ofi cial de la Setmana

Santa tarragonina, una foto-grafi a de Lluís Amenós que recull el pas dels Penitents de la processó de Divendres Sant per la portalada del se-minari de Tarragona. Tam-bé es va presentar el pro-grama d’actes que enguany inclou algunes novetats sig-nifi catives com la incorpo-ració d’una nova processó o canvis en la recollida dels passos de Divendres Sant.

Una de les principals nove-tats d’aquesta celebració, que tindrà lloc a fi nals del mes de

març és la incorporació d’una nova processó de la confraria del Cristo del Buen Amor, que tindrà lloc Dissabte de Passió al vespre i que recorrerà amb un dels seus passos la zona del carrer Reial i la plaça dels Infants. Una altra novetat és que es replantejarà la recolli-da dels passos de Divendres Sant, abans de la processó del Sant Enterrament. Així, els Armats aniran a saludar els passos que pujaran de manera continuada i no divi-dits en tres blocs com es feia fi ns. Amb aquesta mesura es preveu que es pugui escurçar una hora la recollida.També cal destacar que es

canvia el dia i el lloc del pre-gó de la Setmana Santa, que aquest any tindrà lloc a l’es-glésia de Sant Agustí, i no a l’Ajuntament com fi ns ara, el diumenge anterior al Diu-menge de Rams, és a dir, el dia 13. Enguany el pregoner serà Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Tot seguit es realitzarà un concert. És previst, a més, que durant el mes de març s’incorporin noves senyalit-zacions a les cinc esglésies de la ciutat que alberguen passos de la Setmana Santa, amb codis QR i panells infor-matius.

També canvia el dia i el lloc del pregó, que tindrà lloc a l’església de Sant Agustí

RELIGIÓ

Josep Bertran, com a responsable de comunicació i Relacions Externes de Repsol; oaquim Julià, president de la Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i el conseller de Cultura, Josep Maria Prats.

| 17 de febrer de 2016 Tarragona | 9

tarragona

El centre esportiu Sant Jordi estarà llest dos mesos abans dels Jocs Mediterranis

L ’abril del 2017 és la data prevista de finalització de les obres de la resi-

dència universitària i el pa-velló esportiu Sant Jordi de Tarragona, que acollirà pro-visionalment la competició de voleibol dels Jocs Mediter-ranis del 2017. L’organització de la cita esportiva disposarà de dos mesos per realitzar les proves test del poliesportiu, que després es reconvertirà en un complex esportiu amb piscines adreçat als estudi-ants de la URV i al conjunt de la ciutadania. Actualment un centenar d’operaris tre-ballen a contrarellotge en els treballs de fonamentació dels edificis. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha subrat-llat que, amb l’excusa dels Jocs i amb un acord «coral» entre institucions i empreses privades, es podrà donar ús a un espai que portava buit gairebé dues dècades.

Els diferents agents implicats han visitat recentment l’evolu-ció del projecte, que ja va aga-fant forma amb la previsió que estigui llest d’aquí a poc més d’un any, tal com ha assegurat l’alcalde, Josep Fèlix Balleste-ros. Tarragona resol així una de les assignatures pendents que tenia al centre urbà i gua-nyarà, tal com ha destacat el batlle, una residència universi-

tària i un edifici amb múltiples ofertes esportives adreçades a la comunitat educativa de la URV i als veïns. «Sense els Jocs aquesta aliança perfecta no hauria estat possible», ha afirmat. L’execució i la cons-trucció de l’obra va a càrrec de l’empresa Viding Fitness per un import de 12 MEUR, en la que és la seva primera inversió a Catalunya. La firma es va ad-judicar el projecte després que la Generalitat cedís a la uni-versitat el solar ubicat entre l’avinguda d’Andorra i la Ram-bla de Lluís Companys per un

període de 75 anys. El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha destacat les bones «si-nergies» que hi ha hagut entre les diferents administracions i empreses implicades. Els tre-balls es porten a terme amb ce-leritat, ja que el complex haurà d’estar a punt amb motiu dels Jocs Mediterranis, que tindran lloc del 30 de juny al 9 de juliol de 2017. L’edifici esportiu, de 9.000 metres quadrats, s’adap-tarà inicialment perquè pugui acollir les proves esportives de la disciplina de voleibol amb el paviment específic i una pista

de joc de 9×18 metres, grades amb capacitat per a 300 espec-tadors, il·luminació apta per a les retransmissions televisades i zones per a àrbitres, jutges, entrenadors i jugadors. Poste-riorment, durant uns quatre mesos, el complex es reforma-rà perquè pugui acollir dues piscines cobertes de 25×18 me-tres i de 18×8 metres, respec-tivament, així com una zona d’spa. A més, tindrà un gimnàs de 1.200 metres quadrats, una zona d’entrenament exterior de 430 metres quadrats, quatre sales d’activitats, quatre pistes

de pàdel a la coberta de l’edifi-ci, piscina i solàrium exteriors, vestidors, zones de restauració i 85 places d’aparcament. El complex es completarà amb una residència de 3.200 metres quadrats adreçada fonamental-ment a professorat desplaçat, estudiants de màster i de doc-torat, que serà gestionat per l’empresa Resa, firma que ja disposa d’una residència amb 170 places al costat de les fu-tures instal·lacions. El nou edifici disposarà de 80 estudis individuals o dobles –amb una capacitat màxima per a 160 persones–. El rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha destacat que donarà resposta a la voca-ció d’internacionalització de la universitat.

Un cop s’hagin celebrat els Jocs, l’equipament esdevindrà el gran complex esportiu del centre de la ciutat

tarragona 2017

L’execució i la construcció de l’obra va a càrrec de l’empresa Viding Fitness per un import de 12 milions d’euros, la seva primera inversió a Catalunya

Tarragona Ràdio celebra el seu 30è aniversariL’Emissora Municipal de Tar-ragona commemora aquest dimecres 30 anys d’història. El 17 de febrer de 2016 s’acom-pleixen tres dècades de l’inici de les emissions regulars de la que seria la quarta emissora municipal de Tarragona. El 17 de febrer de 1986, va néixer Ràdio Fòrum, la precursora de Tarragona Ràdio. La prime-

ra emissora municipal va ser Ràdio La Canonja, seguida de Radiografia del barri del Pilar i Ràdio Bonavista. Ara fa 30 anys s’anunciava també la creació de dues emissores més, Ràdio Sant Salvador i Ràdio Sant Pere i Sant Pau; la segona també ha arribat fins als nostres dies.Per celebrar la commemora-ció, Tarragona Ràdio realitza

aquest dimecres un programa especial que s’emet en un en-velat situat a la Rambla Nova, davant del Metropol, i que comptarà amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Pel programa passaran autoritats territorials, com el delegat del Govern, Òs-car Peris; el subdelegat, Jordi Sierra, o el president del Nàs-

tic, Josep Maria Andreu, entre altres. També hi participarà el conseller d’Interior de la Gene-ralitat, Jordi Jané.A banda de conversar amb els col·laboradors habituals de l’emissora, el programa aprofundirà en els canvis que ha experimentat la ciutat en aquestes tres dècades d’histò-ria, des del punt de vista eco-

nòmic, cultural o social. El programa arrenca a les 9 del matí i s’allargarà durant tota la jornada. Comptarà amb l’ac-tuació de La Soul Machine; la banda de Falset posarà la nota musical i presentarà en direc-te el festival TGN Soul City. El programa s’allargarà fins a les sis de la tarda, ininterrompu-dament.

CoMUnICaCIÓ

17 de febrer de 2016 | 10 | Territori

territori

turisme

El govern de Salou està determinat a seguir en-davant amb la defensa

del projecte de BCN World i aquesta mateixa setmana con-vocarà un plenari extraordi-nari per debatre un únic punt dins l’ordre del dia. Així, el govern de Salou presenta una moció que reafirma la bondat d’aquest projecte que ha de significar una inversió pròxi-ma als 2.500 milions d’euros dins els terrenys del CRT, com-partits entre les poblacions de Vila-seca i Salou, i afirma que «atès que el tràmit d’aprova-ció del Pla Director Urbanístic del CRT ja està avançat i ha de facilitar la seva ampliació amb la implantació de «cen-tres turístics integrats», no considerem necessari ni opor-tú organitzar ara una consul-ta ciutadana per decidir sobre el seu futur, i encara menys que aquest pronunciament s’hagi d’estendre a tot l’àmbit català, quan es tracta d’una inversió que s’executarà en l’àmbit del CRT de Salou i de Vila-seca». La moció argumen-ta que es considera «inneces-sària» aquesta consulta te-nint en compte que «ja s’han aplicat totes les eines legals previstes que han permès el debat, la participació i el con-sens social i polític al voltant dels projectes del CRT, tant en l’àmbit territorial com de Ca-talunya». Així, en la moció que es por-tarà a plenari aquesta setma-na se sol·licita a tots els grups municipals que se sumin a la iniciativa que ha de permetre tirar endavant aquest projec-te. D’una banda, reitera «que s’acceleri la tramitació del text refós del PDU del CRT per a la seva aprovació provisional, per tal que el Consorci del CRT l’in-formi favorablement i pugui ser elevat a aprovació definitiva del govern abans del pròxim mes de juny de 2016, de manera

que faci possible l’ampliació del CRT»; a més de «donar suport al president de la Generalitat en la seva intenció de donar continu-ïtat al projecte d’ampliació del CRT; declarant innecessària la consulta ciutadana que propug-na el Govern de la Generalitat sobre el futur dels esmentats CTI, dins l’àmbit del CRT», a més de sol·licitar que, «en el cas que el govern impulsi la con-sulta, aquesta se circumscrigui únicament i exclusiva a aquells municipis afectats per la seva implantació: Salou i Vila-seca, ja que són els únics legitimats per atorgar les llicències urba-

nístiques i aprovar aquells ins-truments de planejament urba-nístic, per delegació de les seves pròpies competències dins l’àm-bit del CRT», i finalment, sol-licita una convocatòria urgent i extraordinària del Consorci del CRT, tot requerint la presència del conseller d’Economia, Oriol Junqueras, alhora president del Consorci del CRT, per tal de po-sar a aprovació els punts anteri-ors d’aquesta moció.

Beneficis del projecte

La moció detalla, a través de cinc punts, els beneficis i els efectes positius de la implanta-ció del projecte i els desgrana en els elements següents: «es posi-cionaria com la primera marca i destinació especialitzada en tu-risme i oci familiar, de negocis i d’incentius, amb un nou valor afegit que podria ser determi-nant per trencar la dependèn-cia a l’estacionalitat turística i per incrementar la competitivi-tat del sector turístic, que és un dels principals motors de l’eco-

nomia de les comarques de Tar-ragona»; «reforçaria i enriquiria el model turístic d’èxit basat en la fusió de conceptes i la diver-sitat d’experiències i serveis, inclusiu de nous recursos vaca-cionals totalment compatibles amb el model i l’oferta actual, de fàcil integració a la nostra realitat socioeconòmica, i amb impactes infraestructurals i de serveis totalment previsibles i assumibles, que no posen en perill la sostenibilitat del ter-ritori ni malmeten el nostre medi ambient»; en tercer lloc «reforçaria i renovaria un mo-del turístic que ha estat capaç d’atraure inversió i crear llocs de treball; i alhora ingressos i recursos per al territori on s’ha desenvolupat, convertint-se en un dels sectors productius més dinàmics». Com a quart element positiu destaca que «significaria també una gran oportunitat per impulsar i accelerar inversions i millores necessàries en infra-estructures i serveis al territori (viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries); i de dotar-ne

de noves per donar resposta a les necessitats de mobilitat i de nous recursos que pugui crear el complex, impulsant d’aquesta manera transforma-cions interurbanes i una millor vertebració del territori articu-lant i modernitzant serveis», i, finalment, «per a Salou i Vila-seca el benefici és encara més gran com a receptors d’aquesta inversió, perquè ens dotaria de més ingressos fiscals que rever-tirien en més recursos munici-pals per promoure polítiques socials i de benestar ciutadà».En el marc d’aquesta reflexió des del govern local també es demana «l’impuls» adduint que «els representants municipals que tenim el deure de defensar els interessos generals no hi poden renunciar per respon-sabilitat i per compromís amb el progrés de la societat, en un moment en què encara moltes famílies i empreses pateixen les conseqüències de la crisi i a la circumscripció de Tarragona encara tenim una taxa d’atur del 22%».

El govern de Salou, contrari a sotmetre BCN World a la votació de tot CatalunyaEl govern municipal considera que la consulta, en cas que s’hagi de realitzar, s’ha de circumscriure als municipis de Vila-seca i Salou

Imatge dels terrenys, amb PortAventura al fons, on s’ha de construir el futur complex de BCN World. / Cedida

Salou insta el conseller d’Economia, Oriol Junqueras, a mantenir una reunió de caràcter urgent

| 17 de febrer de 2016 Territori | 11

TERRITORI

Maria Gallego, guanyadora del 30è Concurs de Mestres Xatonaires 2016La Festa del Xató reparteix més de 1.500 racions d’aquest producte típic de la comarca del Baix Penedès

EL VENDRELL

El passat diumenge 14 de febrer, el Vendrell va celebrar la Xatonada

Popular amb el 30è Concurs de Mestres Xatonaires, la 29a Exhibició de Xatonaires Infantils i la 23a Fira de pro-ductes alimentaris naturals i artesanals.

La guanyadora del Concurs de Mestres Xatonaires va ser la vendrellenca Maria Gallego. La segona classifi cada va ser Griselda Soler, el tercer Salva-dor Rovira, la quarta Immacu-lada Recasens, el cinquè Josep

Ll. Fernández i la sisena Rosa Machuca.A l’Exhibició de Xatonaires Infantils hi van participar més de 200 nens i nenes que havien fet els cursets Aprèn a fer xató. Durant el matí es van repartir 1.500 degustaci-ons de xató.Enguany, les persones que es van acostar a la Rambla van poder gaudir de diferents acti-vitats paral·leles que s’havien programat: tallers relacionats amb els ingredients del xató i amb la cuina que incorpora la ciència per fer emulsions, ge-

lifi cacions i esferifi cacions, i una exhibició de ball a càrrec del grup Penedès Swing.A més, durant tot el matí a la Rambla hi va haver estands relacionats amb el món del xató, la Fira de productes alimentaris naturals i artesa-nals, jocs infantils, trobada d’intercanvi de plaques de cava, actuació de la colla cas-tellera Nens del Vendrell i ru-leta solidària la recaptació de la qual, aquest any, ha estat de 300 euros i s’ha destinat a l’Associació d’Afectats d’Escle-rosi Múltiple.

17 de febrer de 2016 | 12 | Territori

gent de casa

Miquel Villalba “Elchico-triste”, col·laborador habitual de Notíci-

estgn, sempre té projectes entre mans. Recentment ha editat el llibre ‘A las Barracu-das: El fin del bipartidismo’, una publicació de vinyetes satíriques de l’actualitat polí-tica nacional i internacional. Amb ell parlem de la seva professió i de l’estil de vida que l’acompanya.

Quan descobreixes la teva passió pel dibuix?La van descobrir abans els meus pares fatídicament ve·ient els meus gargots a les pa·rets amb 3 anyets no complets i els meus mestres a les pàgi·nes dels llibres de text.

Com definiries la teva obra?Eclèctica, sense rumb ni per·fil definit. Dibuixo en papers, murs i consciències.

L’humor gràfic és una profes-sió o una manera de viure?És un estat d’ànim, una filoso·fia de vida o, senzillament, un exabrupte.

Dibuixes per diners? Dibuixaria sota un pont i amb pedres si no tingués retoladors. Els ocells volen, els peixos ne·den i els dibuixants dibuixen.

Vius només de dibuixar? Més aviat dibuixo per viure, i actualment sí, pago el lloguer amb els meus acudits i il·lustracions. Dibuixar en reali·tat és l’activitat més «normal» del món, sigui feina o no. Tots naixem dibuixants perquè és un llenguatge que tenim in·corporat de manera instinti·va, tots els nens dibuixen fins que, en un cert punt, molts ho deixen córrer. Molt em temo que això es deu a un dèficit del sistema educatiu, però aquest seria un tema que ocuparia lli·bres i llibres.

Vius o sobrevius? Sobrevisc, com qualsevol al·tre funcionari de la vida. Som

becaris de temps i fem el que podem amb allò que tenim fins que s’abaixa el teló. I la vida és dura per a tothom pel simple fet d’existir. En referèn·cia al meu tren de vida com a dibuixant et diria que visc «a lo grande» perquè porto una vida minimalista, necessito ben poc, no tinc ni cotxe ni casa en propietat, en canvi tinc ín·tegrament a la meva disposició tot el meu temps i en faig ús a la meva voluntat sense horaris ni patrons... es pot ser més ric?

Fins a quin punt l’humor de les vinyetes s’ha de basar en la crítica? L’humor, per definició, no dei·xa de ser crític, perquè tot allò que ens fa riure o somriure es basa en un judici de reüll de nosaltres mateixos. En les si·tuacions representades als acu·dits, posem per cas de sàtira política, el menys important és el personatge que protagonitza la vinyeta. Jo puc caricaturit·zar Bárcenas, Rato o Pujol per parlar d’un escàndol financer, però la indignació que suscita la imatge, encara que destil·lada per l’humor i transforma·da en somriure, la provoca la mesquinesa, la corrupció, en aquest cas representada per aquests personatges. L’humor es basa en una anàlisi crítica i alhora condescendent dels nostres punts febles. Fins i tot l’humor més blanc. Si prenem

com a exemple les tires dels Peanuts de Schultz, cadascun dels seus personatges ens fan somriure perquè són arquetips de la conducta humana. Riem de la vagància d’Snoopy per·què la reconeixem en nosal·tres, riem de la por de Charly Brown perquè la reconeixem en nosaltres, riem de l’antipa·tia de Lucy perquè la reconei·xem en nosaltres.

La política és el filó més im-portant per a un humorista gràfic? Els humoristes gràfics no dis·parem contra la política de veritat, que és la ciència que tracta de l’organització de les societats humanes en el seu be·nefici global. La política en la seva essència és ètica pura. Els humoristes gràfics disparem contra el circ dels personatges

que han fet d’aquesta ciència un negoci barroer i egocèntric.

Alguna vegada t’han censu-rat vinyetes?L’únic que es pot censurar vi·nyetes és el mateix autor no parint·les (i això malaurada·ment passa sovint). De cara a la «no publicació» editorial dels meus dibuixos, he patit alguns episodis, sí.

I alguna vegada t’has negat a un encàrrec?Moltes, per qüestions ideològi·ques, i alguns col·legues m’han criticat per això i ho han definit com a falta de professionalitat, però jo penso que un humo·rista gràfic té una responsabi·litat moral. Vulguis o no, la sà·tira genera opinions, modifica perspectives, crea tendències, i no pots crear tendències ni ge·nerar opinions amb el teu tre·ball que vagin en contra dels teus propis criteris.

Fins a quin punt les teves vi-nyetes es corresponen amb la realitat?La realitat no deixa de ser una ficció, en el sentit que tot el que percebem passa pel nostre propi filtre. Existeixen tantes realitats com filtres que la in·terpreten, en aquest cas, la «re·alitat» que jo represento amb els meus acudits és una més, la d’un humorista gràfic amb les seves eines. Si aconsegueixo treure un somriure, he reeixit. Si a més porto a reflexió, doncs doble satisfacció.

Quin és el teu somni com a dibuixant? Poder desenvolupar la meva feina amb total llibertat i se·guir pagant el lloguer fins al final. No demano més, però te·

nint en compte la realitat de la nostra professió en aquest país no és fàcil.

On estàs publicant actual-ment?En l’àmbit local faig l’acudit diari per al digital tottarragona.cat, i la vinyeta del vostre set·manari, Notíciestgn. També col·laboro amb la revista digital setmanal El web negre. En l’àm·bit internacional faig vinyetes per a la plataforma holandesa Cartoon Movement, que es dis·tribueixen per diaris de tot el món, i a França a la revista sa·tírica Siné Hebdo, que és un dels exponents d’humor gràfic més potents d’aquell país. I, eventu·alment, a través de l’associació Cartooning for peace al diari Le Monde.

També et veiem a TV3.... Es tracta d’un projecte que va suggerir el company Jaume Capdevila “Kap” a la direcció del programa Els Matins de TV3. Som un grup de vuit dibuixants que anem rotant cada diven·dres improvisant acudits en di·recte a la tertúlia. És un format innovador en aquest país.

Has publicat el llibre ‘A las Barracudas: El fin del Bipar-tidismo’... com va?Tenint en compte que és un lli·bre «proscrit» i fora del circuit comercial, molt bé. Pel seu contingut d’extrema incorrec·ció política, no hauria pogut mai ser publicat sense la col·laboració dels seus més de 100 editors de tot el món, als quals estic molt agraït. Qui ho vul·gui el pot adquirir a la botiga virtual de l’Instituto Quevedo del humor o, a Tarragona, a la llibreria La Capona i a Tarracò·mics (al carrer Gasòmetre).

Miquel Villalba ‘Elchicotriste’dibuixanT, humorisTa gràfic i caricaTurisTa

«Disposo del meu temps sense horaris ni patrons... Es pot ser més ric?»

Redacció,Tarragona

«Els humoristes gràfics no disparem contra l’essència de la política, disparem contra els personatges que converteixen aquesta ciència en un negoci»

| 17 de febrer de 2016 Opinió | 13

OPINIÓ

E m quedo de pedra en saber que el vicepre-sident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, proposa que el futur del pro-

jecte de BCN World sigui sotmès a una consulta popular entre tota la ciutadania de Catalunya. Tant és el que pensin les poblacions de Vila-seca, Salou i el conjunt de les comarques de Tarragona. També tant és si el Parlament de Catalunya, l’any

2014, ja va donar llum verda al projecte. El líder d’ERC proposa que un veí de Caste-llar de m’Hug, d’Olot, de Badalona o de Mataró decideixi sobre què és allò que més convé per al futur turístic i econòmic de la Costa Daurada. No importa què diuen els agents socioeconòmics de la zona, ni tampoc els seus alcaldes.Em quedo de pedra perquè entenc que si l’ocurrència del líder d’ERC es du a la pràc-tica, a partir d’ara totes les grans inversions privades (i també públiques, per què no?) que s’hagin de fer en qualsevol punt de Catalunya –sigui Barcelona, Girona o Olesa de Montserrat–, hauran de rebre el vistiplau del conjunt de la població.Si aquesta és la consigna a partir d’ara, recomano fervorosament a les empreses que vulguin invertir a Catalunya que facin primer enquestes d’acceptació entre la ciutadania a gran escala perquè ERC, amb la seva proposta, deixa clar que l’actual govern no està en condicions de decidir res d’important en representació de l’elec-torat que el va votar.Em quedo de pedra perquè és inquietant veure que una formació que acaba d’ater-rar al govern de la Generalitat, amb un líder polític de trajectòria respectable, és incapaç d’assumir les seves responsabilitats i s’estima més passar la pilota a la ciutadania que prendre una decisió que el pugui comprometre. En aquest punt, i ja que parlem de consultes, seria convenient que ERC fes primer aquest exercici dins de la seva pròpia formació per determinar què pensa el seu electorat del sud de Catalunya. Cal recordar que ara fa uns anys, quan es va tancar el Casino de Sant Pere de Ribas per traslladar-lo a Tarragona, ningú del govern tripartit del PSC, ERC I ICV hi va posar cap pega.Però que consti que intento entendre el posicionament del vicepresident. En la seva defensa puc arribar a admetre l’argument que un projecte de la dimensió i els condicionants de BCN World pot marcar un abans i un després en el model turístic de Catalunya i, per tant, estem parlant d’un projecte de país, d’aquells inclosos dins de les anomenades línies estratègiques del futur Estat català. Entenc que aquest és el motiu que impulsa ERC a demanar que sigui el conjunt de la ciutadania, i no pas els partits polítics, qui validi o invalidi el projecte. I en això podríem estar d’acord.Però cal recordar al vicepresident que les estratègies de país no depenen només del model turístic de la Costa Daurada… depenen de moltes altres qüestions, fi ns i tot més importants, com ara la defi nició de la política energètica i la gestió dels resi-dus, els models sanitaris i educatius, el desplegament de la llei de la dependència, les polítiques fi scals, el paper dels cossos policials i d’emergències, les polítiques laborals i d’emprenedoria, la política fi nancera… A partir d’ara sotmetrem totes aquestes qüestions de país a consultes populars? Podrem votar els tarragonins al-gun dia sobre el futur de les nuclears, les petroquímiques o sobre la distribució territorial de les vegueries?No correspon a un govern electe deixar en mans de la ciutadania la decisió sobre una inversió de 2.500 milions d’euros. Aquesta és la feina dels governs, decidir en

nom de la ciutadania que l’ha elegit. En cas contrari, s’obre un precedent que ben bé podria signifi car l’inici de la fi de les institucions polítiques catalanes tal com les coneixem. Amb la tecnologia actual, fer consultes populars és relativament senzill i viable. Potser algun dia ja no ens caldran polítics, sinó simplement tecnò-crates que sàpiguen d’informàtica.Cal confi ar que, si fi nalment la consulta és l’única sortida que el govern troba per desbloquejar el projecte sense prendre mal, com a mínim tingui la sensibilitat de primar l’opinió dels habitants de Salou i Vila-seca, els dos municipis que realment s’estan jugant el futur en tot aquest afer. Només ells tenen el dret de decidir si volen casinos al costat de casa seva. Dubto molt que a un veí d’Arenys de Munt li importi un rave si a Salou hi ha dos o tres casinos. A aquest bon senyor d’Arenys, allò que realment el preocupa és el nombre de màquines escurabutxaques que els seus fi lls es troben cada dia en el camí de l’escola a casa. A Catalunya hi ha més de 30.000 màquines escurabutxaques. Si el dilema és com afrontem el tema del joc, potser que primer comencem per aquí.

BCN World, el joc i les consultes

ÒLIVER MÁRQUEZDIRECTOR DE NOTÍC IESTGN

«A Catalunya hi ha més de 30.000 màquines escurabutxaques. Si el dilema és com afrontem el tema

del joc, potser que primer comencem per aquí»

17 de febrer de 2016 | 14 | Publicitat

| 17 de febrer de 2016 Opinió

OPINIÓ

| 15

E l nou conseller de Salut va presentar al Parlament de Catalunya les línies mestres del seu mandat de disset mesos. La prime-

ra conclusió de la intervenció: hem passat d’un conseller de gestió sense estratègia comunicativa i amb una visió economicista del sistema sanitari com a productor de serveis, a un conseller polític –drets, valors, principis... foren els fonaments de

la seva intervenció– i amb una estratègia comunicativa potent i clara. Tant, que ha generat el titular buscat: primera desprivatització a la sanitat catalana que, ben analitzada, certa, certa tampoc ho és; ara, no deixa de ser un cop d’efecte anunciar unes decisions menors que no canvien el mapa sanitari ni el sistema sanitari cata-là.Ara bé, de fons i, sobretot de nou, què ha dit el conseller Comin? De nou, res. De fons, cal destacar els àmbits de salut pública, recerca i innovació, medicaments i propostes legislatives.En salut pública, restablir l’estructura territorial i «obrir el debat» per al restabli-ment de la llei 18/2009 de Salut Pública de Catalunya, de la qual vaig tenir la respon-sabilitat de ser ponent relatora, i, com a conseqüència, el restabliment de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que va funcionar com a tal entre 2009 i 2013.En el marc del Pla estratègic en recerca i innovació, impulsar un projecte nacional de recerca en medicina personalitzada basada en la genòmica i un accelerador de la innovació que complementi les estructures dels diferents centres hospitalaris.Les propostes legislatives que ha presentat el conseller són fruit del compliment dels mandats del Ple de Salut del Parlament de Catalunya del mes de juny de l’any passat, tant sobre medicaments, com sobre una nova llei de salut. Així es va aprovar el mandat al Govern d’impulsar «una Llei catalana del medica-ment que prevegi la creació de la nova Agència Catalana de Medicaments (ACMED) adscrita al Departament de Salut. L’Agència quedaria defi nida després d’un procés participatiu amb tots els actors implicats que fi nalitzaria amb l’aprovació de la llei reguladora de la política del medicament a Catalunya. La llei preveuria la capacitat de l’ACMED d’incloure noves competències a les ja reconegudes en l’actual marc normatiu de l’Estat, a banda de reorganitzar, amb un principi de racionalitat i efi -ciència dels recursos públics, les activitats pròpies de les competències que ja ara li són reconegudes a la Generalitat de Catalunya“.De fet, per tal de començar a caminar en aquest àmbit, l’any 2010 es va constituir la primera Taula del Medicament, lloc de trobada dels Col·legis Professionals, la Indústria Farmacèutica, les Organitzacions Sanitàries, els Centres de Recerca i el Govern, espai on es podien construir amb transparència acords amb la indústria per a la incorporació de les innovacions farmacològiques a les prestacions del CAT-SALUT. La creació de l’agència plantejada ha de ser una oportunitat per establir i dur a terme polítiques de farmàcia pròpies i no per obrir un nou enfrontament amb l’Estat espanyol. També, en aquest mateix Ple de Salut, es va aprovar l’elaboració d’una nova llei de salut, la integració de serveis socials i sanitaris per a l’atenció a les persones amb necessitats socials i sanitàries, i, en tercer lloc, l’acció integrada de l’atenció sani-tària i social. Ara el conseller planteja iniciar el procés d’elaboració d’una nova llei de salut i social de Catalunya. De fet, estem davant d’un debat obert des de l’any 2008 en què el govern de l’època va presentar al Parlament un primer document de propostes per a una nova llei de modernització del sistema sanitari català. Molts noms des de fa molts anys per a una mateixa cosa. Ja veurem.I què hem trobat a faltar en la primera intervenció del conseller? Doncs el principal repte, el desafi ament més gran al qual el sistema sanitari haurà de fer front els prò-xims anys: l’afortunat increment de l’esperança de vida. El canvi demogràfi c no és un element més, és el factor que farà canviar el sistema sanitari i, també el social, i calen respostes a com ha de transformar-se per donar resposta a la nova realitat. Les necessitats es desprenen de les dades del darrer informe, de tot just fa un mes de l’IDESCAT sobre Projeccions de la població catalana 2013-2051. Les xifres són clares: avui, el 17,4% de la població té més de 65 anys, l’any 2026 serà el 21,9% i el 2051, el 30%; actualment, les persones de més de 65 anys són 195.000, mentre que l’any 2015 en seran 541.000; i l’índex de dependència de les persones de més de 65 anys passarà del 26,6% (2013), al 34,1% (2026) i al 55,9% (2051). La conclusió rotun-da: cal redreçar el rumb del transatlàntic que deia el conseller que és el sistema sanitari català; l’augment de la cronicitat amb un augment exponencial de perso-nes pluridiagnosticades, plurimedicades i més fràgils i dependents, està trucant a la porta dels sistemes sanitari i social. De fet, una de les conclusions del Ple de Salut esmentat anteriorment anava en

aquesta línia: «Es tracta d’una situació inèdita d’un repte colossal que, tot i ser perfectament comparable al que afronten la resta de països del nostre entorn, ens obliga a adoptar canvis radicals en allò que fa referència al sistema de governança i gestió; en l’actualitat, clarament inefi cients per garantir una correcta gestió dels recursos materials i humans i manifestament obsolets per atendre les necessitats del futur immediat. Tot i els antecedents, fi ns a la data d’avui els avenços dels di-ferents governs a l’hora d’integrar els serveis comuns dels departaments de Salut i Benestar Social, han estat ben minsos; i, en bona part, orientats a millorar la coordinació, un repte tan recurrent com insufi cient. Malgrat disposar d’aquests instruments, el PIAISS no té en compte un aspecte fonamental: la integració or-gànica dels àmbits social i sanitari. Cal remarcar, en aquest sentit, que malgrat els intents que s’han fet en els darrers anys, existeixen alguns elements que difi culten notablement aquesta integració: d’una banda, la mateixa naturalesa i grau de de-senvolupament dels dos sistemes, que ha contribuït a crear, entre la ciutadania, una consciència molt més exigent en el cas dels serveis socials; de l’altra, l’existèn-cia d’instruments clarament divergents, començant pels mapes de desplegament territorial, i seguint pels instruments de planifi cació estratègica, els mecanismes de planifi cació i compra o concertació de serveis en l’àmbit territorial, els sistemes d’informació fragmentats, entre altres...». La Llei anunciada pot ser una eina de futur, ara bé, el cert és que avui, tant des del PIAISS com des del programa d’atenció i prevenció de la cronicitat del Depar-tament de Salut, no es dóna la resposta necessària i adequada. De fet, s’ha quedat pel camí una proposta aprovada, liderada per ERC en el darrer Ple de Salut, que plantejava una resposta de caràcter més immediat i més operativa per tal de crear «un ens o organisme d’atenció social i sanitària integrada que resultarà de la fusió dels organismes existents en matèria de planifi cació, compra i avaluació dels dos departaments, a partir d’un lideratge únic, en la qual s’abocaran, com a mínim, els recursos i serveis que els departaments de Salut i Benestar Social destinen a la pro-moció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència; i atenció a la cronicitat...».Mentrestant, en l’àmbit de l’atenció social i sanitària integral i integrada es pot fer molta feina territorialment, sobretot en l’àmbit municipal i en ciutats com Tarra-gona o el Vendrell. Perquè és en aquesta dimensió municipal on es pot treballar conjuntament desenvolupant nous protocols i circuits d’atenció entre els serveis socials de l’Ajuntament i entitats que ja presten serveis de salut i socials al mateix municipi, com és la Xarxa de Santa Tecla. Aprofi tem les potencialitats que ja tenim a l’espera d’aquesta llei.En conclusió, ens ha agradat la música i és cert que aquesta pot contribuir a re-dreçar l’estat anímic del sector i dels professionals, ara cal veure la lletra i com es concreta la recuperació i la garantia de drets tant dels professionals com, sobretot, de tots els ciutadans i ciutadanes.

Nova etapa al departament de Salut?

NÚRIA SEGÚEXDIPUTADA AL PARLAMENT

«Ens ha agradat la música del nou conseller. Ara cal esperar la lletra per veure com es concreta la recuperació

dels drets dels professionals i de la ciutadania»

17 de febrer de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

‘Maria Rosa’, d’Àngel Guimerà, plat fort del primer semestre al TÀG del Vendrell el 8 d’abril

Després de tancar un 2015 amb una línia ascendent d’assistència de públic respecte a l’any anterior passant dels 14.500 espectadors el 2014 als 18.500 de 2015, el Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell (TÀG) ha presentat

la cartellera del primer semestre de l’any 2016.

Destaca l’obra Maria Rosa, d’Àngel Guimerà, que es representarà el divendres 8 d’abril. Es tracta d’una versió de la directora Carlota Subirós, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya i Teatres en Xarxa, i és una producció que s’emmarca en el programa Epicentre Guimerà, a partir del qual s’han estudiat diferents aspectes d’aquest personatge il·lustre del Vendrell, amb un gran treball de documentació. A més, s’han programat conferències i una ruta per diferents espais barcelonins re-lacionats amb el dramaturg, organitzada des de la Casa Museu Àngel Guimerà i el TNC, que tindrà lloc el 21 de febrer i que, davant de l’èxit que ha tingut, està pre-vist fer-ne dues més al març. Sobre l’obra de teatre, la directora recupera el text de Guimerà amb una mirada actual, fent una versió de l’original des d’una perspecti-va contemporània. Per tant, s’hi trobaran tots els elements de sempre: assassinats, venjances, passions ocultes i tensions sexuals, tot per donar forma a una història que, al capdavall, denuncia la precarietat del món obrer i les injustícies socials.Pel que fa a la resta de la programació, l’estrena de la temporada serà el divendres 26 de febrer, a les 22 hores, amb l’obra Petits monstres, una comèdia que tracta la crisi dels 40 anys.El diumenge 6 de març, a les 12 hores, serà el torn de l’espectacle familiar L’home cigonya, a càrrec de Los Titiriteros de Binéfar, una companyia que ja ha visitat diver-ses vegades el municipi.L’altra cita per al públic familiar serà el diumenge 17 d’abril, a les 12 hores, amb l’obra Valentina de Forani Teatre, una companyia formada pel vendrellenc Enric Rovira i per Arnau Colom i que té el taller d’assaig a Albinyana. El teatre comarcal també serà present en el tancament d’aquest primer semestre amb l’obra El sexe nostre de cada dia, interpretada per tres actrius del Grup de Teatre La Cumprativa i dirigida per l’arbocenca Rosa Andreu. El diumenge 13 de març, a les 18 hores, Mercè Arànega posarà veu a Neus Català, un testimoni supervivent dels camps de concentració nazis, en una obra molt reco-manada per al públic jove, la qual es treballa de forma transversal amb activitats a la Biblioteca Pública Terra Baixa.Pel que fa als espectacles musicals, el divendres 18 de març, a les 22 hores, la Companyia Elèctrica Dharma commemorarà el 40è aniversari de la publicació del

seu primer disc i comptarà amb la participació de grups de cultura popular del Vendrell. El dissabte 30 d’abril, a les 22 hores, Quimi Portet presentarà el seu novè àlbum. I el divendres 6 de maig, a les 22 hores, es representarà el teatre musical Mrs. Brownie que, a través de titelles de mida humana, farà un repàs a la història d’una diva de la música negra americana.Les entrades es poden adquirir de manera anticipada a la Regidoria de Cultura (la Rambla, 24), a la taquilla del TÀG una hora abans de la representació i a través de Ticketea (902 044 226 i http://www.ticketea/ www.ticketea). També s’ofereix la pos-sibilitat de comprar un abonament, per un mínim de 4 espectacles (exceptuant els familiars). El TÀG ofereix descomptes que s’apliquen a jubilats, estudiants, socis de La Lira Vendrellenca, Carnet Jove, socis del TresC, subscriptors de La Vanguardia, membres de l’Associació de Músics del Baix Penedès, carnet de les biblioteques del SLP del Baix Penedès i Carnet Únic.Una novetat sobre els espectacles infantils és que les entrades seran numerades i es podrà escollir ubicació si es compren de manera anticipada. Les entrades que s’adquireixin el mateix dia de la representació a les taquilles del teatre també seran numerades, però s’aniran adjudicant de manera correlativa sense possibilitat de triar ubicació.

La temporada s’inicia el dia 26 de febrer amb la comèdia ‘Petits monstres’

RAmon segúChinChiLLA

Per observar aquesta imatge, convidem els nostres lectors i lectores a situar-se al Balcó del Mediterrani, des d’on tindran una vista idèn-tica a la que es pot veure en aquesta fotografia, presa l’any 1960 per Ramon Segú Chinchilla, i fer un autèntic exercici de memòria històrica. A la imate es poden veure les restes de l’amfiteatre romà, molt abans que s’hi realitzés qualsevol mena d’intervenció. Es pot observar el seu entorn, absolutament abandonat, on també man-quen les construccions actuals que envolten la construcció històri-ca com són el vial Bryant o els edificis d’habitatges. Al fons es poden veure els dos fortins, el de Sant Jordi i el de la Reina, i una platja del Miracle amb un entorn completament verge, lliure de la construc-ció de ciment que actualment la presideix, i que encara conservava les casetes per a banyistes que tant la van caracteritzar.

Tarragona en imatges

| 17 de febrer de 2016 | 17Agenda

AgendA

Un home reparteix propaganda electoral pel carrer. T’atura. T’ofereix un fulletó amb el programa polític del seu partit. Tu el refuses, no ho veus clar. I a més, vas carregat de bosses i fas tard a algun lloc. Però ell insisteix, et vol convèncier, fer que et quedis i escoltis els seus arguments. L’home vol, en el fons, ficar-te el dubte al cos.Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16€ / 13€ amics Sala TronoDissabte 20 a les 20.30 hores i diumenge 21 a les 18.30 hores.

Guadalupe Plata és un grup sorgit a Úbeda, caracterit-zat per titular tots els seus discos amb el mateix nom del grup; nom que deu a la verge de la seva localitat. La força d’aquest trio de blues-rock de projecció inter-nacional radica en l’absència de l’electrònica, la senzi-llesa de les seves guitarres i en el surrealisme i la pro-funditat de les seves líriques. Ara arriben a Tarragona per presentar el seu darrer disc de títol homònim, des-prés de nombros èxits, concerts i reconeixements. Lloc: Sala ZeroHora: 22Preu: 10 / 14€

Un concert poètic o una poesia musicada: una peça de gran personalitat i que va més enllà de la interpreta-ció. Un duet poètic format per Josepa Urbano (interpre-tació) i Conrad Setó (piano, melòdica, cajón i veu).Lloc: El MagatzemHora: 20.30Preu: 12€ / 10€ anticipada / 9€ socis de la COT

És indiscutible que Sau ha estat una de les formacions musicals més importants del nostre país. Pep Sala i Carles Sabater van escriure cançons que s’han conver-tit en autèntics himnes i que han aconseguit travessar els murs intergeneracionals. És per això que aquest 2016, a un pas i mig que Sau compleixi el seu 30è ani-versari, es farà una gira d’homenatge a la banda. El projecte, anomenat Tornem a Sau, surt d’un grup de músics que van créixer amb les cançons de Sau, alguns d’ells actualment (i posterior a la creació d’aquest pro-jecte) formen part de la banda de Pep Sala. El projecte pretén ser un homenatge a la desapareguda formació des del màxim respecte i admiració. Després que la banda li ho demanés, Pep Sala ha decidit col·laborar en el projecte acompanyant el grup en directe.Lloc: Sala ZeroHora: 22.30Preu: 12 / 15€

En una residència d’avis de Jerusalem, un grup d’amics construeix una màquina per practicar l’euta-nàsia amb la finalitat d’ajudar un amic malalt termi-nal. Però quan s’estenen els rumors sobre la màquina, altres avis els demanaran ajuda i això els plantejarà un dilema emocional que els conduirà a una aventura esbojarrada.Lloc: Auditori TarragonaHora: 19Preu: 5€

DIUMENGE 21 | 18.30hNIU D’ARTNiu d’Art amb el Duo Musical Miramar format per ar-tistes i cantants amateurs de l’Ateneu. També actuarà el grup Les veus de l’Ateneu i més. Petit servei de bar per ajudar a les despeses de l’Ateneu.Preu: 3€ / 1€ socis FINS AL 28 DE FEBREREXPOSICIÓRecordeu que fins al 28 de febrer podreu veure l’ex-posició artística (in memoriam) d’en JAUME JORBA.Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h.

ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos so-cis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGONA

DIVENDRESTarragona Teatre. ‘La Crida’

19 DISSABTETarragona Poesia, cançó deconstruïda i fuga

20

TarragonaConcert. Guadalupe Plata

TarragonaConcert. Tornem a Sau

DIumENgETarragona Cinema VO. ‘Mita Tova’

21

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29

FeBReR 2016

Gabriel Casas. Fotografia,

informació i modernitat. 1929-1939

L’exposició se centra en quatre aspectes del tre-ball fotogràfic de Gabriel Casas, un dels fotògrafs del país més importants dels anys trenta: la gent, la realitat prismàtica del carrer, el moviment in-ternacional de la Nova Visió i finalment un dels aspectes precursors de la seva obra: l’atenció cap als desafavorits i els exclosos, els conflictes soci-als, que va abordar, càmera en mà, per obtenir imatges d’una potència extraordinària.Lloc: CaixaFòrumFins al 29 de maigEntrada lliure

Autoretrat, 1931. Arxiu Nacional de Catalunya

17 de febrer de 2016Gastronomia i Oci18 |

GASTRONOMIA I OCI

L’hotel Estela Barcelona és un edifi ci d’estil me-diterrani, situat a Sitges, que té una gran rela-ció amb l’art, ja palpable a la mateixa entrada,

motiu pel qual també se’l coneix com l’hotel de l’art. Josep Maria Subirachs, prestigiós artista que treballa a la façana de la Sagrada Família de Barcelona, l’ha convertit en l’escenari del descens de l’infi nit a la ter-ra. Escalinates, cascades i esferes conformen, al ves-tíbul de l’establiment, aquesta particular visió de la unió de dues dimensions que hipnotitzen el visitant.Construït l’any 1992, l’hotel Estela Barcelona és un dels més emblemàtics de la Blanca Subur, situat a la cala d’Aiguadolç i a escassos metres del port esportiu, una de les zones més animades de la població. A tan sols 45 minuts de Tarragona, ofereix als seus clients un tracte exquisit i totes les facilitats que s’esperen d’un hotel modern, com televisió per satèl·lit, aire condicionat, telèfon directe i pàrquing privat, entre altres. L’edifi ci alberga obres d’art originals de primer nivell i ofereix als hostes la possibilitat de conviure amb l’art tant a les zones nobles de l’hotel com a les habitacions pintades per artistes.Tot va començar l’octubre de 1993, quan el pintor Antonio Xaus es va tancar a l’habitació número 105 i va pintar, com si fossin llenços, les parets, el sostre i els llençols i les tovalloles com a protesta per l’acti-tud conformista i poc transgressora de l’art del mo-ment. Aquesta provocació artística tenia per objec-te, segons va manifestar el pintor, expressar la seva disconformitat davant la «falta de passió i alegria de l’art actual». El projecte va entusiasmar tant el direc-tor de l’hotel que, més endavant, emulant la idea del

pintor, altres artistes de la talla de Subirachs, Grau Garriga, Quim Hereu, Josep Puigmartí, Paco Durán, Xesco Mercé, Marc Vilallonga i Joan Iriarte, van se-guir els seus passos utilitzant les habitacions de l’hotel a manera de llenç per a les seves obres.D’aquesta manera, l’hotel disposa de nou habita-cions i suites d’artista que permeten els seus hos-tes donar-se el luxós capritx de somiar envoltat d’art, amb vistes al mar i amb la més moderna tecnologia. En total l’establiment té 64 habitaci-ons, el preu de les quals oscil·la, segons la tem-porada, entre els 99/170 euros/dia.

ESTELA BARCELONAAv. Port d’Aiguadolç, s/n · Sitges

Tel.: 93 811 45 45

Estela Barcelona, a Sitges, l’hotel de l’artFèlix Llovell,periodista gastronòmic

Rostim els pebrots vermells amb l’all i la tomaca durant 3/4 d’hora. Macerem els escalopins amb lli-mona, sal i pebre i després els empanen amb el pa i l’ou. Pelem i ratllem les patates amb el ratllador gruixut i les deixem en aigua freda una hora. Ajuntem tots els ingredients per fer els eriços en un bol, alleu-gerim la barreja amb una mica de sobrant de les patates. Les fregim durant 3 minuts per cada costat. Es poden fer en forma d’eriços, boles o planes.

La recepta d’Encarna Martínez Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Si teniu algun dubte sobre la receptapodeu trucar al 977 66 26 51

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Escalopa de porc i eriços de patataIngredients escalopa i guarnició

Ingredients eriços de patata

3/4 kg de � let de culatí de porcsuc de 1/2 llimona2 cullerades de farina2 ous batutssal, pebre i oli per fregirpa ratllat2 pebrots vermells rostits1 tomaca madura1 gra d’all3 cullerades d’oli i 1 de vinagre

6 patates mitjanes1 ceba2 ous batuts1 cullerades de farinasal, pebre i oli per fregir

| 17 de febrer de 2016

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia i Oci | 19

RESTAURANT · PLATS CUINATS

PLATS

DE

TEMPORADA

MENÚXATÓ ICALÇOTADES

CALÇOTADESRestaurantLa Platja

www.laplatja.com

C/ Arrabassada, núm. 2Tarragona

Info. i reserves:977 29 09 38625 103 195

L’autèntica calçotada!!!

30€ (dill. a div., grups concertats)

32€ (caps de setmana)

Entre els restaurants més antics i emble-màtics de Cambrils trobem Casa Gallau, fundada l’any 1961 per l’avi de l’actual

propietari, Manu Morell, que, com a tercera generació, continua oferint, amb el suport de la seva dona, Vane, l’excel·lent cuina típica marinera de Cambrils. Elaborada pel xef Antolín Hernández, la carta, que canvia cada temporada, inclou uns plats de línia tradicional en els quals predominen els peixos i els mariscs de la vila.Situat al centre del barri del port, al costat d’un pàrquing públic subterrani, el restaurant té tres menjadors que estan decorats amb mo-tius mariners i, pel bon temps, gaudeix d’una terrassa-jardí molt agradable.El celler s’ubica en el soterrani, on hi ha unes 150 referències de vins i caves. El vi de la casa és el Villa Edetana, 16,45.Aquests dies participa en les 12es Jornades Mu-nicipals de la Galera presentant un menú que, per 35 euros, consta d’aperitiu, amb croquetes de galera; entrants, tempura de calçots amb romesco de galera i raviolis de wonton farcit de galera, carxofes i calçots amb fumet negre de galera; el plat principal és l’arròs de gale-

res amb carxofes; i, de postres, crep farcida de poma al forn amb gelat de vainilla. Inclou vi Solà fred blanc D.O. Montsant, aigua mineral i cafè. Però l’oferta culinària actual de Casa Gallau és molt àmplia i saborosa i inclou també especi-alitats com la tonyina vermella en suau esca-betx; escamarlanets amb ceba caramel·litzada i tomàquet natural; tataki de tonyina vermella amb alvocat i caramel de soja; llenguado gui-sat a l’all cremat i mongetes; calamarsets de platja amb foie; turbot al forn o a la planxa amb patates; caldereta de llagosta amb arròs i patata o cua de rap gratinat amb l’allioli. I a l’hora de les postres, gelats casolans; marronet de nous amb gelat de vainilla i creps Suzette, entre altres. També té un menú gastronòmic per 35 euros.És aconsellable, com fan la majoria dels seus clients habituals, deixar-se aconsellar segons allò que s’ha comprat a la llotja.

(Imatge de Ramon Segú Chinchilla)

Casa Gallau, de Cambrils, ofereix un menú de galeres

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

CASA GALLAUPercadors, 25 · Cambrils

Tel.: 977 36 02 61restaurant@casagallau.com

www.casagallau.com

17 de febrer de 2016 | Gent20 |

GENT

Un grup de turistes japonesos va visitar aquest passat cap de setmana la ciutat de Tarrago-na i van quedar encantats de la visita als seus principals monuments romans, del passeig per la Rambla Nova i del Balcó del Mediterrani. La jornada va acabar amb un bon àpat que els va permetre assaborir la bona cuina tarragonina amb una bona calçotada. La cà-mera de Chinchilla va captar aquesta instantània de turistes japonesos degustant calçots al restaurant La Platja, al costat de l’Arrabasada. I els van trobar molt bons!!!

L’Arxiu Municipal, ubicat al Magatzem número 2 de l’Espai Tabacalera, que integra les seccions de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, l’Arxiu Adminis-tratiu i Gestió Documental, la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona i el Centre d’Imatges de Tarragona; ha tingut unes xifres molt rellevants al llarg del 2015, veient passar prop d’unes 5.000 persones per les seves instal·lacions. L’Arxiu ja s’ha consolidat aquest any com un nou espai cultural obert a la ciutat que conserva, gestiona i difon 36 fons i col·leccions documentals, més d’un milió de fotografies, 3.500 plànols i cartells, prop de 15.000 llibres i més de 400 capçaleres de publicacions periòdiques.

Un grup de turistes japonesos gaudeix d’una calçotada al

restaurant La Platja

L’Arxiu de la Tabacalera rep prop de 5.000 usuaris el 2015

El pintor tarragoní Menpo ha rebut fa uns mesos el Premi Internacional Il David di Gian Lorenzo Bernini 2015. El premi l’atorga l’Accademia Italia In Arte Nel Mondo a través d’un jurat que, un cop revisada la seva trajectòria artística, va decidir donar-li el premi conjuntament amb el Premi Especial dels Drets Humans 2015 en homenatge a Anne Frank. El lliurament de pre-mis es va fer el 17 de desembre a l’antic teatre G. Paisiello de Lecce, a Itàlia.

El pintor tarragoní Menpo rep un premi per la seva trajectòria a Itàlia

| 17 de febrer de 2016 | 21Gent

GENT

Els atletes del Club Atletisme Tarragona Mireia López Urbano (a la dreta a la imatge de l’esquerra) i Robert Romaní Suñarez (a la dreta a la imatge de la dreta) han ob-tingut medalla de bronze en el Campionat de Catalunya Júnior/Juvenil de Proves Combinades i en el 40è Campionat de Catalunya Absolut de pista coberta, respectiva-ment, disputats el passat cap de setmana a Sabadell. Mireia participava en la pentathló juvenil, mentre que Robert ho feia en el salt de llargada. En la mateixa pista es disputaven les eliminatòries del Campionat de Catalunya de relleus 4x200 infantils i cadets, en què els equips del CAT van assolir també excel·lents resultats.

El nou centre cívic de Segur de Calafell ha assolit la plena ocupació als quatre mesos d’obrir portes. Aquest espai, situat al Port, ja no té disponiblitat horària cap dels set dies de la setmana. Set entitats fan ús, de manera compartida amb horaris propis o també compartits, de les dues sales del centre. Una part important de l’èxit de l’equi-pament és la seva ubicació: cèntrica, accessible i amb possibilitat d’aparcament. També disposa d’un gran espai per organitzar activitats a l’exterior.

El Patronat de Turisme de Salou va assistir el passat cap de setmana a la Fira BIT Milan, la fira de turisme professional més important d’Itàlia. Salou hi ha estat present fent promoció de la destinació, conjuntament amb PortAventura World que ha presentat al públic italià el nou parc en construcció Ferrari Land. De gener a juliol de 2015 han arribat a Catalunya 693.473 italians, fet que con-solida la recuperació del 2014.

Plena ocupació del nou centre cívic de

Segur de Calafell

Mireia López i Robert Romaní, del Club Atletisme TGN, bronze als Campionats de Catalunya de pista coberta

Salou es promociona per primer cop a la Fira BIT

de Milà, a Itàlia

17 de febrer de 2016 | Classificats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. FRANCESC MACIÀ. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semi-amueblado, 3 habitaciones y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina in-dependiente con galería. Despensa/trastero, ascensor, exterior, puerta blindada, calefacción, gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€ Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos. Pràcticament nova, 5 hab., 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CARDENAL CERVANTES. (Ref. 7014). Piso para reformar en pleno centro de Tarragona. 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. 6º con ascensor. Terraza, calefacción, trastero. Muchas posibilidades. Precio: 98.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 160.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaça. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€. Tel.: 977 079 600

TORREFORTA (TARRAGONA). (Ref. 7007). Piso reformado de 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo, cocina amplia con galería, exterior, terraza, parquet. Preinstalación de a/a. Muy bien comunicado. Por: 120.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

SALOU (Ref. 7029). Piso reformado, próximo a la playa de Salou, muy bien comunicado, amueblado y equipado, 2 habitaciones y un baño completo, cocina amplia y equipada, armarios empotrados, gas butano, calefacción eléctrica, capacidad para dormir 7 personas. gran terraza con toldo, ascensor. 123.600€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

SALOU. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado, 3 hab. y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería, despensa/trastero. Ascensor, exterior, puerta blindada, calef.gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Semi-nou, estudi amb mobles, tot en un mateix ambient, sofà-llit, terrassa. Per 295€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM124)

TARRAGONA. C/ GOVERNADOR GONZÁLEZ. Reformat, amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. Per 550€ Ref. AM275. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 800€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Plaça Ponent. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A207)

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, balcó i pati, parquing. Per 750€ Tel. 977 25 20 52 Ref. A206

TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Sense mobles, bon estat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, terrassa. Per 730€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, vestidor, menjador, cuina i bany, parquing. Per 480€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A085)

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 300€ Tel. 977 25 20 52. Ref. AM188

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Per 425€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144)

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

TARRAGONA. LA MORA. Xalet, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys i aseo. Per 1.000€ (Ref. A203). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. La VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina. PROMOCIONES JOSE LUIS.Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. entrevista con responsable. Tel. 616 965 231

Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@engelvoelkers.com

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969

Compro tebeos antiguos, co-mics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionis-mo. Telefono.: 658 029 146

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TI-ENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPRO-MISO! Administramos y gestio-namos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en la Avenida República Argentina, nº 17 - TARRAGONA . Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

| 17 de febrer de 2016 | 23El temps

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!Zen és un cadellet de dos mesos molt bo i tendre rescatat del carrer. Necessita una família responsable disposada a tenir cura d’aquesta preciositat tota la vida. Serà de mida mitjana. Contacte: gaiatgn@gmail.com

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 18

Clima variat

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 17

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 19º / min. 2º

DIVENDRES 19

DIUMENGE 21

DIMARTS 23

DISSABTE 20

DILLUNS 22

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Durant aquesta se tmana t robarem un ce l var iab le . H i ha probab i l i ta t de p lu ja suau e l d ivendres però la res ta de d ies fa rà so l i núvo l . Les tempera-tures ba ixen una mica amb re lac ió a les se tmanes anter io rs i donaran pas a un cl ima més prop i de l ’h ivern .

ARTEMISA EN ADOPCIÓ! L’Artemisa és una gateta preciosa de 7 mesos i uns ulls grocs que enamoren! És una gateta tafanera i juganera i li encanta que l’acaronin, sempre miola molt agraï-da. Està sana i busquem adopció per a ella. Seràs tu la seva nova família?Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

17 de febrer de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Primer any de la unitat d’hemodinàmica

Trenta anys de Tarragona Ràdio

Mor la diputada Muriel Casals

Escola de Dansa Artemis Plaja

La posada en funcionament d’aquest servei ha evitat el trasllat de 181 pacients de cardiologia a BCN

La ràdio municipal de Tarragona compleix tres dècades en plena forma i sempre al peu de l’actualitat informativa

La diputada de Junts pel Sí i una de les principals impulsores del procés sobiranista ha mort aquesta setmana

Tercera participació d’alumnes del centre de dansa en un concurs internacional a Berín, d’on ja s’han endut primers premis

Elchicotriste

La dansa amb accent tarragoní aterra a Berlín

Setze ballarins i ballari-nes d’entre 10 i 19 anys, alumnes de l’escola de

dansa Artemis Plaja de Tarra-gona, participaran en el pres-tigiós concurs internacional de dansa Tanzolymp, que tin-drà lloc a Berlín del 18 al 20 de febrer. Formen part de la vintena de nois i noies de tot l’Estat espanyol que concursa-ran en aquest esdeveniment davant d’un jurat internacio-nal, format per grans perso-nalitats del món de la dansa com Víctor Ullate, Amanda Bennett i Vladimir Vasiliev. No és la primera vegada que alumnes de l’escola d’Artemis Plaja participen en aquest concurs: els anys 2011 i 2012 ja hi van anar amb un grup d’alumnes de 14 a 16 anys. El

primer any es van endur un primer gràcies al ballarí Ori-ón Picó i un tercer premi en la categoria grupal. El segon any també es van endur l’or de la categoria grupal.

Quan es van obrir les inscripci-ons per a aquesta nova edició del concurs, al mes de setem-bre, cada ballarí i ballarina va presentar una coreografi a en un vídeo, que el jurat va visualitzar i va decidir si podia concursar o no. Segons Artemis Plaja, di-rectora de l’acadèmia, «crec que presentem alumnes amb molt bon nivell i el fet de moure’s per aquestes competicions també forma part de la seva formació. Espero que aconseguim alguna victòria com en les edicions an-teriors, tot i que depèn del nivell

que hi hagi. Per descomptat, no dubto que el nivell serà alt, ja que es tracta d’una competició mundial, i la competència que hi anirà fa molts anys que es prepara professionalment, però els nostres alumnes també te-nen aquest gran nivell. Si no, no els haurien seleccionat.»Per a alguns d’aquests nois i no-ies aquesta és una gran oportu-nitat, ja que entre les persones que formen el jurat hi ha grans ballarins i coreògrafs, però tam-bé directors de grans companyi-es com la Royal Ballet o l’Òpera Nacional de París, y de prestigi-oses escoles internacionals que són al jurat per descobrir nous talents i donar-los una beca en els seus centres i companyies, o, fi ns i tot, fer-los una oferta de treball.

Setze alumnes de l’escola de Dansa Artemis Plaja participen en el prestigiós concurs internacional Tanzolymp