mans unides ong - revista 186

186Butl let í númeroGener-Març 2012

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:19 Página 1

Editorial 3

Col·laboració 4 Malalties tropicals oblidades

Entrevista 6 José María Larrú

La veu del lector 8

Crònica del món 9

Reportatge 12

Viatges de Formació a Brasil, Índia i Kenya

Ressons del Sud 14

Benjamín Gómez

A fons - Informe 15

La salut, dret de tots: actua!

Notícies de Mans Unides 23

En Primera Persona 27

Ignacio Ussía

Els nostres projectes 28

A Malawi. Programa per a l’eradicació de la malària infantil. A la Banya d’Àfrica, vides en estat d’emergència

Mans Joves 32

Col·laboradors i amics 33

Els nostres materials 34

Presidenta de Mans Unides:Myriam García Abrisqueta

Consell de Redacció:Rafael SerranoIgnacio UssíaSoledad SuárezAna Álvarez de LaraCristina RedonetMercedes Barbeito Mª Eugenia DíazMarisa ElosuaBelén GarriguesMarco GordilloJuan Souto

Coordinadora de redacció:Pilar Seidel

Col·laboradors fixos:Elena de la Cueva

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoRogelio López-VélezAntonio J. BlancoMarisa OlaecheaBeni AsensioBenjamín GómezIgnacio UssíaBeatriz Hernáez

Disseny i Impressió:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

Maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.

ISSN: 2174-5684Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid

Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

www.manosunidas.org

[email protected]

28 / A la diòcesi de Mangochi, a Malawi, les xifres de malària són alarmants. La Comissió de Salut s’haposat a l’obra per dissenyar un pla d’accióen dos àmbits: la prevenció i l’eradicació.

Autor del cartell:Manuel Sayar Costales

4 / En la Col·laboració, RogelioLópez-Vélez, responsable dela Unitat de Medicina Tropicalde l’Hospital Ramón y Cajal deMadrid, ens explica la interrelacióentre dos conceptes: malaltia i pobresa.

12 / El reportatge d’aquest número ensapropa a Brasil, Índia i Kenya, els tres països on es van fer els viatges de formacióde 2011 per visitar els projectes als qualsMans Unides hi dóna suport.

S U M A R I

6 / José María Larrú, professor de la Universitat San Pablo CEU, i expert en economia, cooperació i desenvolupament, contesta en l’entrevista d’aquest númeroalgunes de les qüestions relacionades amb l’Ajuda Oficialal Desenvolupament i les retallades a què s’està veient sotmesa.

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.


53 Campanyes:

mans unides per la vida

A tothom ens preocupa gaudir de bona salut, sobretot quan la perdem, quan correm el risc de perdre-la

o som conscients de com es va deteriorant. Els que se senten més plens de vida i de força física sovint viuen

aliens al valor real del que tenen i no mesuren els riscos o la possibilitat de perdre-la.

En la nostra societat, acostumats a posar-nos a les mans dels metges i a anar al centre de salut o a l’hos-

pital on tenim de tot, oblidem ben sovint que cadascú som responsables de la nostra pròpia salut… Ens fiem

tant dels mitjans de què disposem que “abandonem” la cura de la nostra salut a la decisió del metge, molt

més que a la responsabilitat que cadascú té d’evitar les causes per què emmalalteix.

És la salut un dret del qual tots gaudim? Desgraciadament, no. D’aquí a tres anys acaba el termini per

acomplir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), entre els quals n’hi ha tres que se centren en

la salut: reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna i combatre el VIH/sida, la malària i altres malalties.

Des que van ser assumits aquests compromisos, s’han succeït les iniciatives i certament s’han fet alguns avan-

ços, però no són suficients. Falta la voluntat real dels governs de considerar els ODM com una prioritat política

i d’actuar en conseqüència, és a dir, facilitant les inversions econòmiques necessàries.

A més de les malalties expressament esmentades en l’ODM 6, hi ha “altres malalties” contagioses de

les quals la comunitat internacional no es recorda. Ni els governs, ni les indústries farmacèutiques se n’ocupen.

Lluitar pels qui les pateixen no sol ser econòmicament rendible i l’èxit no sempre està garantit, perquè depèn

de factors estretament relacionats amb la desnutrició, la misèria, l’amuntegament, la insalubritat…

Es podria dir que ens hem acostumat a conviure amb la fatalitat que hi ha malalties de rics i malalties de

pobres i que aquesta mentalitat, que pot arribar a ser estructural, és font de greus injustícies. Res més lluny del

que ha de ser el comportament veritablement humà. La insensibilitat davant el patiment dels altres, alimentada

en l’hedonisme, en la cultura de l’abundància i del consumisme ha de ser superada a través de la formació de

la consciència, la responsabilitat social i la informació.

El dret a la salut no és una qüestió exclusivament mèdica; cal considerar tot allò que deteriora, amenaça

o millora la qualitat de vida de la persona, és a dir, que tots visquem en condicions saludables, disposem dels

aliments i l’aigua necessaris, comptem amb un sistema sanitari bàsic que ens proporcioni atenció estable, tin-

guem garantit l’accés a les vacunes, etc. Qualsevol èxit a curt termini en la lluita contra una malaltia pot fracassar

si no està garantit per una millora de les condicions de vida. Les polítiques de despesa sanitària són insuficients,

i fins i tot poden produir resultats contraris als desitjats, si no estan orientades a l’atenció i a la defensa integral

de la vida. Seria un noble i profètic esforç encoratjar-nos els uns als altres perquè, com a ciutadans, exigim als

nostres governants que institueixin un “Ministeri de la vida”.

Mans Unides recolza i acompanya nombrosos projectes de desenvolupament sanitari basats en una

visió integral de la promoció de la salut, conscients que només així podem defensar realment la persona, la dig-

nitat sagrada de la qual no disminueix pel fet d’emmalaltir.

E D I T O R I A L

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor

3


Rogelio López-Vélez

Doctor en medicina. Especialista en medicina interna. Diploma en medicina tropical i higiene

(Universitat de Liverpool, Regne Unit). Certificat en medicina tropical clínica i medicina dels

viatges (Societat Americana de Medicina Tropical i Higiene). Professor associat de la Facultat

de Medicina, Universitat d’Alcalá. Membre del Panell d’Experts de l’OMS en medicina dels

viatges. Membre del Panell d’Experts de l’OMS en malalties parasitàries. Des de l’any 1989,

responsable de la Unitat de Medicina Tropical i Parasitologia Clínica, del Servei de Malalties

Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid.

Els esforços en recerca farmacèutica han de continuar, perquè l’absència de recerca és un llast per al desenvolupament.

Rog

elio

Lóp

ez-V

élez

Mans Unides/Marta Carreño

Malalties tropicals oblidades

El cercle viciósPOBRESA-MALALTIA

C O L · L A B O R A C I Ó

4


Hi ha un grup de malalties que, malgrat afectar prop de 1.000milions de persones, no són considerades prioritats de la salutmundial. Aquestes són les Malalties Tropicals Desateses (oblidades)conegudes com “Neglected Tropical Diseases (NTD)”, les quals en-globen disset infeccions: dengue, ràbia, tracoma, úlcera de Buruli,treponematosis endèmiques, lepra, malaltia de Chagas, malaltia dela son, leishmaniosi, cisticercosi, dracunculosi (cuc de Guinea), hi-datidosi, filariosi limfàtica (elefantiasi), oncocercosi (ceguesa delsrius), esquistosomosi, parasitosis transmeses per aliments i para-sitosis transmeses pel terra.

Es tracta majoritàriament de malalties parasitàries transmesesper mosquits, mosques, per aigua i terra contaminades, els ciclesde transmissió de les quals es mantenen especialment quan hi hasituacions de contaminació del medi ambient, condicions que esveuen afavorides en zones de pobresa amb mesures sanitàries de-ficients. Els afectats, per tant, pertanyen principalment a poblacionspobres residents en zones rurals tropicals i subtropicals de païsosd’economies d’ingressos baixos i sense influència política. Els nensi joves són els més vulnerables a aquestes malalties que maten oincapaciten milions de persones tots els anys, fet que porta asso-ciats greus danys socials i econòmics que impedeixen o dificultenel desenvolupament d’aquestes comunitats, i així es crea un cercleviciós de pobresa-malaltia.

Xifres alarmants

Les xifres d’aquesta tragèdia que afecta els més desfavoritsdel planeta són estremidores: més de 200 milions afectats d’es-quistosomosi, dels quals sobre 120 milions estan simptomàtics i20 milions tenen complicacions severes; uns 120 milions infectatsper filariosis limfàtiques, la segona causa mundial de discapacitat;uns 80 milions d’infectats per tracoma, 6 milions dels quals tenenceguesa, sent la principal causa infecciosa de ceguesa a nivell mun-dial. Sobre 37 milions de persones estan afectades d’oncocercosi,la qual a més de produir malaltia cutània amb símptomes severs iceguesa, s’estima que pot disminuir l’esperança de vida fins a 15anys en els infectats. Es calculen entre 8 i 10 milions els afectatsper la malaltia de Chagas als països endèmics de Llatinoamèrica.Hi ha més de 12 milions d’infectats per leishmaniosi, la forma vis-ceral de la qual és la segona causa mundial de mort per una malaltiaparasitària després de la malària.

A tot això cal afegir els centenars de milions infectats per parà-sits intestinals.

Tanmateix, la indústria farmacèutica no ha invertit en el desen-volupament de noves estratègies per tractar-les, ja que les expec-tatives de beneficis econòmics són baixes. Aquest oblit s’ha mani-festat en l’absència de recerca i desenvolupament de medicamentsper al tractament d’aquestes malalties. Podem dir, com a exemple,que dels gairebé 1.400 nous fàrmacs registrats entre 1975 i 1999,menys de l’1% estava destinat a tractar malalties tropicals. A mésa més, sent els nens la població més afectada, un altre problemaafegit és la manca de presentacions farmacèutiques pediàtriques.

Alguns tot i que insuficients avanços

No obstant això, ha començat a entrar una mica de llum en lafosca realitat de les NTD gràcies a iniciatives i col·laboracions pu-blicoprivades, com el Programa de Control de l’Oncocercosi, l’A-liança Global per a l’Eliminació de la Filariosi Limfàtica i la Iniciativaper al Control de l’Esquistosomosi, entre d’altres. A més a més, di-verses companyies farmacèutiques han començat a fer generosesdonacions de medicaments: Albendazol (GlaxoSmithKline) per a lafilariosi limfàtica, Azitromicina (Pfizer) per al tracoma, Eflornitina,Melarsoprol i Pentamidina (Sanofi-Aventis, fins a 2012) i Suramina(Bayer, fins al 2012) per a la malaltia de la son, ivermectina (Merck)per a la filariosi limfàtica i oncocercosi, teràpia antibiòtica combi-nada (Novartis) per a la lepra, Mebendazol (Johnson & Johnson) pera les geohelmintosis, Nifurtimox (Bayer, fins al 2014) per a la malal-tia de Chagas, Praziquantel (Merck Egaa, fins al 2017) per a l’es-quistosomosi i Triclabendazol (Novartis) per a la fasciolosi.

A l’octubre de 2011, l’Organització Mundial de la Salut (OMS)va publicar una actualització de les malalties tropicals desateses(NTD) al món, i, fins i tot considerant que encara aquestes malaltiesrepresenten una xacra inacceptable per als pobres, es fa ressò delsèxits obtinguts. L’any passat, 32 milions de persones van ser trac-tades contra l’esquistosomosi. La dracunculosi està a punt de sereradicada. La teràpia antibiòtica combinada ha reduït en un 30% lanecessitat de cirurgia en els malalts amb úlcera de Buruli. La ma-laltia de la son s’ha reduït un 28%. S’han tractat més de 30.000 pa-cients amb malaltia de Chagas. Més de 12.000 pacients van sertractats de leishmaniosi visceral a Àfrica de l’est. S’han reforçat lesmesures per a la lluita vectorial del dengue, malaltia de Chagas, fi-lariosi, malària, etc. Més de quatre milions de gossos han estat va-cunats contra la ràbia…

Però els esforços han de continuar i com a mostra d’això valguinaquests exemples: es necessiten centenars de milions més dedosis de praziquantel per tractar l’esquistosomosi, o les existènciesde benznidazol per al tractament de la malaltia de Chagas s’han ex-haurit en l’actualitat. L’OMS estima que es necessitarien 1.700 mi-lions de dòlars en els pròxims 5 anys per fer front al tractament d’a-questes malalties.

S’ha demostrat que el control de les NTD redueix significativa-ment el patiment, l’exclusió social i la mortalitat, fet que contribueixa la millora de la productivitat econòmica de les societats empobri-des. Un món més just i més sa depèn de la generositat i de l’esforçconjunt de donants i receptors. Nosaltres som part d’aquest món,no girem la vista.

Un món més just i més sa depèn de la generositat i de l’esforç conjuntde donants i receptors. Nosaltres sompart d’aquest món, no girem la vista.

5

C O L · L A B O R A C I Ó


Llicenciat en economia internacional i desenvolupament econòmic, és professor

a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat CEU

San Pablo, membre del Comitè Científic del CECOD, i avaluador independent.

Té una àmplia experiència en avaluació d’intervencions de desenvolupament a

Amèrica Llatina, i és autor de diversos llibres i articles sobre desenvolupament

econòmic, pobresa, desigualtat, creixement, avaluació d’impacte, i eficàcia de

l’ajuda al desenvolupament.

E N T R E V I S T A

Expert en la relació entre

economia, cooperació i desenvolupament

Ens queda molt per fer en matèria d’educació per al desenvolupament i de sensibilització sobre la realitat en què viuenmilions d’éssers humans arreu del món.

Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

José María Larrú, professor de la Universitat San Pablo CEU

“És una fal·làcia creure que vivim en dos mons distants i aliens”

6


E N T R E V I S T A

Per als neòfits en el tema, què és l’Ajuda Oficial al Desenvolu-

pament (AOD)?

L’AOD és el moviment de diners que fan els estats (per això s’ano-mena “oficial”) a determinats països en desenvolupament (segonsuna llista que revisa cada tres anys aproximadament) per promoure deforma prioritària, però no exclusiva, el desenvolupament en aquestspaïsos, complint unes condicions financeres determinades.

Quina és la seva opinió sobre les retallades, tant nacionals com

locals i autonòmiques, a l’AOD el 2010 i 2011?

És una trista realitat que ha de fer-nos reflexionar. La mala gestiódomèstica acaba en retallades de fons suposadament destinats perals més pobres. La primera cosa que cal exigir, dins una política dedesenvolupament i de cooperació internacional, és la gestió res-ponsable de les finances públiques. També ha de fer-nos pensar elfet que existeixin aquestes retallades i no hi hagi hagut una massivareacció ciutadana. Potser ens queda molt per fer en matèria d’edu-cació per al desenvolupament i de sensibilització.

No podria ser sostenible la teoria que si aquests ajustos ser-

veixen per recuperar el camí del creixement econòmic, l’AOD

torni a augmentar en el futur pròxim?

Sóc partidari que l’esforç d’ajuda no sigui el mateix ni per a tots elspaïsos ni en tots els anys. Unint-la a la meva resposta anterior, crecque la quantitat d’AOD hauria d’augmentar més que proporcional-ment en els anys amb superàvit públics. Aquesta política anticíclicahauria de ser la millor aportació dels polítics a la lluita contra la po-bresa. No obstant això, quan superéssim el 3% del PIB de dèficitpúblic, hauria d’haver-hi retallades. Amb una pressió ciutadana ac-tiva, els polítics ni haurien de superar aquest llindar, ni considerarienl’AOD com una “despesa prescindible” per fer ajustos.

Amb la situació econòmica i social en què ens trobem, moltes

persones consideren normal que els diners es dediquin, primer,

a millorar la situació del propi país, i després, d’altres. Què els

diria?

És una fal·làcia creure que vivim en dos mons distants i aliens: elnostre, desenvolupat, i la resta, en desenvolupament. És una dico-tomia errònia. Els béns públics són cada cop més globals. Jo con-vidaria a deixar de fer servir un sol dia tot el que tinguem que nosigui made in Spain per adonar-nos que no vivim en mons separats.Avui ja no és possible deixar d’interconnectar els processos dedesen volupament. Els cristians hauríem de tenir avantatge en lacomprensió d’aquesta veritat. Caín va fer una pregunta molt sem-blant a Déu: “Que potser sóc el guardià del meu germà?” Déu res-pon amb un silenci actiu que recorda el mateix de la creu. Sí, somguardians dels nostres germans. Crec que ningú va entendre aixòmillor en el segle XX que la Mare Teresa. La seva vida és la millorresposta que se m’acut a aquesta pregunta.

El seu treball “L’ajuda per als pobres funciona. L’eficàcia micro

de l’ajuda al desenvolupament” va emfatitzar en la necessitat

de continuar millorant els sistemes d’avaluació i aprenentatge

per part de les institucions. En quins nivells i de quina manera?

És sorprenent el poc que sabem sobre el que realment funciona iel que no en la lluita contra la pobresa. Coneixem bé la quantitatde diners que enviem, els països i els sectors on van. Però la ma-joria de les organitzacions no ha dissenyat una estructura d’incen-tius que li permeti tornar als projectes un temps després per co-

nèixer el seu impacte i sostenibilitat. Avaluem molt poc perquè elsistema de gestió pública està centrat a justificar les despeses, noa provar els resultats ni a estudiar diverses alternatives. I per nohaver avaluat prou, ara fem retallades sense criteri. Tot i que hi haalgunes avaluacions, un altre problema és que no es publiquen i lla-vors aquest coneixement no serveix perquè altres ho facin bé oevitin errors. Crec que fins i tot hi ha por, i podem créixer en trans-parència i valentia per compartir aprenentatges.

Quina és la seva opinió sobre els Objectius de Desenvolupa-

ment del Mil·lenni?

Crec que han servit com a guia i consens a molts exercicis de pla-nificació de l’AOD. Tenen les seves limitacions, sobretot en moltsdels seus indicadors i els mitjans necessaris per fer un seguimentcreïble. Tampoc ha estat clar si era quelcom que havien d’aconse-guir tots els països amb independència dels seus punts de partidao es consideren èxits determinades millores sense que s’arribi a lameta proposada. Ara cal veure com continuaran després de 2015.Pot fer-se una manipulació del seu incompliment dient que comque s’han donat pocs diners no s’han complert, i quan s’han com-plert es demanaran més diners perquè ha estat un èxit. Aquestaés una temptació manipuladora. Hi ha qui creu que cal abandonar-los el 2015, hi ha qui voldrà augmentar fins i tot més la llista. Hi haqui pensa que pot fer-se una revisió crítica i tornar a llançar aquestinstrument de consens polític d’una manera més eficient. A mi m’a-grada aquesta última opció.

Pilar Seidel

Dep. de Comunicació

-Llegeix l’entrevista completa al nostre web-

M’agradaria que el pròxim Govern fes un consens ampli en políticaexterior i que el desenvolupament humà (econòmic, polític, social,cultural) en fos l’eix central. També m’agradaria que el ministred’Afers Exteriors fos vicepresident, i que des del Ministeri de laPresidència es fes de la Comissió Delegada de Cooperació Interna-cional un òrgan d’alta influència i pes polític, de manera que la co-herència de polítiques i la unitat d’acció a l’exterior fos una “evidèn-cia” i no sols un desig com ha estat fins ara. Si hi afegim una dota-ció tècnica i de recursos humans eficients i estables, tindríem elsvímets per teixir una Cooperació Internacional d’altura. Si tingués-sim això, no em preocuparia tant que no s’aconseguís el 0,7% dela renda nacional. Tant de bo que fos la legislatura de les institucions,no sols dels percentatges.

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Recomanacions cap al nou Govern d’Espanya

7


UNA INICIATIVA QUE HA AGRADAT

Us felicito per la iniciativa que comunica la presidenta de lavostra organització, rebuda amb l’últim número del butlletí.

Comparteixo amb vosaltres la iniciativa de no enviar targe-tes nadalenques en paper i que el seu cost sigui per a un millorús dels recursos de Mans Unides.

Una salutació ben afectuosa.Pilar Zorita

Correu electrònic

Benvolguts amics,Sóc col·laboradora esporàdica de Mans Unides (un parell

de vegades l’any) i en llegir el butlletí trimestral d’octubre-de-sembre he vist el full que heu inclòs relatiu a la decisió de noenviar targetes de felicitació nadalenques enguany per estalviarcostos.

Molt bona idea! Si us plau, transmeteu la meva felicitacióper aquesta mesura a tota l’organització. Tot i que tots els anysposava la meva targeta de Mans Unides al costat del pessebre(cada cop s’escriuen menys targetes postals i la vostra maifaltava), tant m’és, perquè estic a favor de l’austeritat i calpredicar amb l’exemple. Els diners són un bé molt bo si sesaben dedicar adequadament i no malgastar-los. Així que en-guany posaré al costat del pessebre el full on ho expliqueu.Què us sembla?

D’altra banda, amb aquesta mesura heu estat els primersa felicitar-me el Nadal enguany! Així que jo us desitjo el mateix,bon Nadal! I gràcies, de tot cor, per la vostra dedicació i sensa-tesa. Amb afecte,

Susana Diago

Correu electrònic

UN CANVI RADICAL PER A MOLTES VIDES

Salutacions des de Jammu & Kashmir.Acabem de conèixer que el seu esforç ha ajudat a aconse-

guir la realització del nostre projecte de promoció de grupsd’autoajuda i desenvolupament econòmic per a deu pobles deNowshera, a la província índia de Jammu. Els agraïm molt elseu suport en favor del desenvolupament de la població méspobra de la zona. Al febrer comencem les obres. El suport con-

cedit pels seus oberts cors representarà un canvi radical en lavida social i econòmica de la gent.

Un cop més, rebin el nostre agraïment sincer, i demanemal Senyor que els beneeixi a tots.

Sor Ann Joe

Coordinadora del Projecte - Congregació Mare del Carmel

BRILLANT AMB LLUM PRÒPIA

Salutacions des de l’Hospital de Santa María-Mumias, a laDiòcesi de Kakamega (Kenya).

Volíem transmetre’ls les nostres gràcies per la bondat iassistència mostrades cap a nosaltres. Vostès es poden sentirmolt orgullosos. L’ala de maternitat brilla ja amb esplendor iels pacients estan feliços; una pacient va dir, fins i tot, quevoldria quedar-s’hi perquè la cuidessin encara que ja no honecessités.

Això indica el bé que ens han fet vostès amb aquest hospi-tal, per la qual cosa els estem molt agraïts. Demanarem sem-pre al Senyor que els beneeixi en abundància i que els mantin-gui en bona salut.

No hi ha paraules que puguin expressar com ens sentim.Per això, si us plau, acceptin aquestes quatre paraules:

Moltes gràcies, Siguin beneïts!Rev. Gna. Agnes Khati

Coordinadora Metge Diocesana

Man

s U

nide

s

Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació,o per correu electrònic a: [email protected]

L A V E U D E L L E C T O R

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA?

Doncs recorda que a www.manosunides.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF.

També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org

i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”.

8


Els antibiòtics que s’utilitzen per com-batre la tuberculosi cada cop són menys efi-caços, per la seva antiguitat i per la resis-tència del bacil responsable de la malaltia.Això explica el repunt de casos de tubercu-losi resistent en tots els països del món.Per això, l’acord de col·laboració aconseguitper accelerar la fase III dels assajos ambuna nova teràpia és un pas important. L’A-liança per a la Tuberculosi (TB Alliance), l’Ins-titut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccio-ses (NIAID) dels EUA, i el Grup d’AssajosClínics (ACTG) s’han compromès a accele-rar la fase III de l’estudi, per al qual estanactualment reclutant pacients. L’estudi trac-tarà de confirmar la seguretat i eficàcia deltractament durant quatre mesos amb mo-xifloxacina, en substitució de dos fàrmacsde la teràpia estàndard en aquells pacientsque han fracassat amb el tractament actual,que es prolonga durant més de sis mesos.

Si l’experiment, que s’està desenvolupanten quatre llocs d’Àfrica, té èxit, la moxiflo-xacina “podria ser aprovada per tractar la tu-berculosi el 2014 i es convertiria en el pri-mer fàrmac nou per a aquesta malaltia engairebé 50 anys”, afegeixen des de l’organit-zació. Segons l’últim informe de l’Organit-zació Mundial de la Salut (OMS), 8,8 milionsde persones van tenir tuberculosi el 2010, i1,4 milions van morir per la malaltia. Noobstant això, malgrat aquestes elevades xi-fres, i malgrat que és la primera causa demort entre els pacients amb VIH, les armesper combatre i detectar el bacil són molt an-tigues. Els grups que han assolit l’acord co-incideixen a assenyalar que “hi ha una ne-cessitat molt urgent d’accelerar la recercaclínica per aconseguir noves teràpies contrala tuberculosi. Durant la passada dècada esvan fer esforços en aquest camp, però en-cara cal esforçar-s’hi més”.

L’Aliança Global per a Vacunes i Immunització (GAVI) -una col·laboració publicoprivada per millorar la salut dels països més desfavorits- ha accedit a finançar i portar als països pobres la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH), responsable del càncer de coll d’úter. Prop del 90% de les 275.000 morts anuals que provoca aquesta malaltia es produeix en aquestes nacions pobres, on no hi ha els programes d’exploració, habituals als països rics. Però la vacuna podria evitar fins a un 70% d’aquestes morts. Segons les dades que mou GAVI, fins a dos milions de nenes en nou països en via de desenvolupament podrien quedar protegides enfront d’aquest tumor per al 2015, gràcies al programa de vacunació, que encara està pendent de negociar el preu final de la immunització amb els fabricants. Els primers països on portaran els programes de vacunació, que s’iniciaran el 2013, seran Rwanda i Vietnam. GAVI també ha anunciat que,amb la vacuna contra el VPH, té intenció de portar la de la rubèola i vacunar 588 milions de nens els pròxims quatre anys.

Noves vacunesper al Sud

Man

s U

nide

s/S

onso

les

Fern

ánde

z Ir

iond

o

Dispensari d’Etiòpia, on es vacuna els malalts de tuberculosi.

Al voltant de 3,2 milions de nens a Sudan delSud van ser vacunats contra la poliomielitisel mes de novembre passat, en el marcd’una campanya del Govern amb el suportdel Fons de Nacions Unides per a la Infància(UNICEF) i l’Organització Mundial de la Salut(OMS). Un total de 20.000 persones van recórrer el país per subministrar les vacunesa tots els nens menors de cinc anys, en elque va ser la segona ronda d’una campanyade tres etapes, que va finalitzar el mes dedesembre. L’objectiu d’aquesta acció és assegurar que la malaltia no reaparegui al

país, dos anys més tard que se’n registrésl’últim cas. Cadascun dels nens ha rebutdues gotes de la vacuna contra la poliomielitis i ha estat marcat amb tinta en el dit petit de la mà dreta per indicar que ha estat immunitzat. UNICEF ha afirmat que el sistema d’immunització a Sudan del Sud,que va aconseguir la independència deSudan al juliol, està donant els seus primerspassos, i és molt important el seu èxit, perquè a causa de l’elevat nombre de defuncions durant la guerra civil el país no pot permetre’s perdre més vides.

Campanya de vacunació contra la poliomielitis a Sudan del Sud

Man

s U

nide

s/S

ofía

Gor

taza

r

Primer fàrmac per ala tuberculosi

C R Ò N I C A D E L M Ó N

9


El nou “Informe sobre el Treball al Món2011: Els mercats al servei de l’ocupació”,sosté que l’estancament de la recuperacióeconòmica comença a afectar dràsticamentels mercats laborals. Si es mantenen lestendències actuals, caldran almenys cincanys perquè l’ocupació torni als nivells ante-riors a la crisi en les economies avançades,un any després d’allò que preveu l’informede l’any passat. L’informe assenyala que elmercat laboral ja es troba dins el límit habi-tual dels sis mesos necessaris perquè unadesacceleració econòmica impacti sobre l’o-cupació, i diu que farà falta crear 80 milionsde llocs de treball durant els pròxims dosanys per tornar a les taxes d’ocupació quehi havia abans de la crisi. No obstant això, larecent desacceleració del creixement sug-gereix que és probable que l’economia mun-dial generi només la meitat d’aquest nom-bre de llocs de treball.

L’informe també presenta un nou índexde “tensió social”, que reflecteix els nivellsde descontentament social arran de lamanca d’ocupacions i l’enuig de la gent quesent que el pes de la crisi no està sent dis-tribuït de manera equitativa. S’assenyalaque en més de 45 dels 119 països analitzatsla tensió social està augmentant. Aquest ésel cas, principalment, de les economiesavançades, en particular als Estats Units, laregió àrab i, en menor mesura, Àsia. Al con-trari, hi ha una estabilització o un menor riscsocial a l’Àfrica Subsahariana i Amèrica Lla-tina. L’estudi mostra que prop de dues ter-ceres parts de les economies avançades i lameitat de les economies emergents i endesenvolupament, per a les quals hi hadades recents, estan travessant un altre copuna desacceleració de l’ocupació. Això sesuma a una situació laboral que ja de per siera precària amb la desocupació mundial per

El Govern de Níger ha advertit que el país s’enfronta a un dèficit de 519.000 tones de cereal a causa de la sequera i les plagues en els conreus de l’últim any, amb la qual cosa podria caure en una crisi alimentària. Aquest dèficit de cereals representa al voltant del 14 per cent dels aliments que anualment consumeix la població del país, estimada en uns 16,3 milions de persones.Níger s’enfronta habitualment a

aquest tipus de crisi, tot i que aquest cop la situació és pitjor que el 2009, quan la sequera va derivar en una fam que va afectar uns set milions de persones durant un any. L’origen d’aquestes crisis està, d’una banda, en l’estructura econòmica del país, ja que prop del 80 per cent dels nigerians depèn de l’agricultura, i, per una altra, en el creixement demogràfic,que multiplica les necessitats alimentàries.

Nens treballadors:

215 millions

arreu del mónInforme sobre el Treball al Món 2011

La sequera i les plagues amenacen Níger

Man

s U

nide

s/S

ara

Rod

rígue

z A

rgüe

lles

Temps dolentsper a tothom

Segons la relatora especial de Nacions Unides per a les formes contemporànies d’esclavitud, Gulnara Shahinian, la xifra de nens que treballen forçosament actualmentsupera els 215 milions segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) i molts d’ells “comencen amb només tres anys”.Per tot això, Shahinian estima necessari“atorgar alternatives econòmiques a les famílies perquè no condueixin els seus fills al treball forçat” i “augmentar les mesures per fer complir la legislació vigent”. També ha destacat la importància d’establir programes de formació i d’educació, ja que hi ha països els governants dels quals consideren el treball infantil com una tradició i un costum necessari perquè les famílies sobrevisquin.Segons el tercer informe de l’OIT, referit a l’any 2010, a Àsia i Pacífic hi ha 113,6 milions de nens treballadors,un total de 65,1 a l’Àfrica Subsahariana,fins a 14,1 milions a Amèrica Llatina i22,4 milions més repartits pel món. En total, sumen 215 milions, el 13,6% de la població infantil, dels quals el 60% es dedica a l’agricultura; el 21,4%, als serveis, i la resta, a altres no determinats, entre els quals es troben les mines o els nens soldat.


10


sobre dels 200 milions, és a dir, la xifra mésalta mai registrada.

L’informe cita tres raons per les qualsl’actual desacceleració econòmica pot tenirun impacte particularment greu sobre elpanorama laboral: primer, en comparacióamb el començament de la crisi, les empre-ses estan en una posició més feble per re-tenir els seus treballadors; segon, a mesuraque augmenta la pressió per adoptar mesu-res d’austeritat fiscal, els governs estanmenys disposats a mantenir o adoptar nousprogrames de suport a l’ocupació i a l’in-grés; tercer, atesa la falta de coordinació po-lítica en l’àmbit internacional, els països hanquedat en posició d’actuar de maneraaïllada.

L’informe fa una crida perquè es mantin-guin i, en alguns casos, s’enforteixin els pro-

grames a favor de l’ocupació, i adverteix queels esforços per reduir el deute públic i eldèficit ben sovint s’han enfocat de maneradesproporcionada en el mercat laboral i lesmesures socials. Un augment de la despesaen polítiques actives del mercat laboral denomés 0,5 per cent del PIB podria incre-mentar l’ocupació entre 0,4 i 0,8 per cent,depenent del país. També s’exhorta a donarsuport a les inversions en l’economia real, através de la reforma financera i de mesuresque afavoreixin les inversions. Finalment,l’informe sosté que la creença que la mode-ració de salaris porta a la creació d’ocupa-cions és un mite, i convida a adoptar una es-tratègia de recuperació integral basada enels ingressos. Això, a més a més, ajudaria aestimular les inversions i alhora reduiria lesexcessives desigualtats en els ingressos.

Malgrat la situació d’emergència que es viu a la Banya d’Àfrica des de fa diversos mesos,es pot afirmar que l’índex de mortalitat infantil per malnutrició a Etiòpia s’ha reduït a la meitat en els últims 20 anys gràcies a les successives campanyes de conscienciació i l’augment d’assistents mèdics i clíniques especialitzades arreu del país. Del 20% de defuncions per manca d’aliments registrat fa dues dècades,s’ha passat al 8,8%, segons l’Estudi Etíop

Demogràfic i de Sanitat. L’índex nacional de malnutrició també ha disminuït un 32%, ben lluny de les xifres de l’any 2000, quan quatre de cada deu etíopspesava menys del mínim recomanable.

Es redueix la mortalitat infantil en Etiòpia

Foto d’un banc haitià, imatge del desequilibri econòmic Nord-Sud.

Man

s U

nide

s/Ir

ene

H.-S

anju

án

Man

s U

nide

s/ M

ª Eug

enia

Día

z

▲ Actualment hi ha més de 1.200 milionsde persones que viuen sota el llindar de la pobresa. El Fons Monetari Internacional(FMI) ha alertat que 23 milions de personesmés podrien sumar-se a aquesta situació(viure amb menys d’1,25 dòlars per personaal dia) si la recessió s’instal·la als païsosavançats i produeix una desacceleraciómundial d’1,3 i 1,6 punts en el PIB global el 2011 i 2012, especialment a la regió asiàtica i l’Àfrica Subsahariana. Així mateix,l’FMI ha analitzat els escenaris possiblesdavant una nova alça dels preus dels aliments i de les primeres matèries en aquestes regions. Un increment del 25% en els preus dels aliments i un 21% en el del petroli el 2011 afectariaprincipalment l’estabilitat dels preus i seria molt més asimètric, la qual cosa ampliaria la bretxa entre rics i pobres dins els països mateixos.

▲ Uns 5.000 refugiats de Costa d’Ivori, que van fugir a Togo per la violència postelectoral que va patir el seu país entre desembre de 2010 i abril de 2011, hi podran retornar de forma voluntària, segons un acord subscrit per aquestesdues nacions amb l’Alt Comissionat de lesNacions Unides per als Refugiats (ACNUR).Segons ACNUR, Togo acull un total de5.066 refugiats de Costa d’Ivori, dels quals2.791 viuen en camps d’aquesta agència de l’ONU, mentre que 2.275 resideixenamb familiars. Dades de la Fiscalia de laCort Penal Internacional (CPI) indiquen que almenys 3.000 persones van morir,d’altres 32 estan desaparegudes i 500 van ser detingudes de forma arbitràriaen actes de violència posteriors als comicis.

BreusBreus


11

NOTA DE LA REDACCIÓ:La situació de crisi alimentària viscuda l’any2011 pot alterar aquestes dades positives.Cal estar atents a com evoluciona.


Brasil és gairebé moltes coses, és gairebé un continent i gairebé no és aquell país antany emergent, si la seva envejadaprogressió econòmica no estigués tan lluny d’encreuar-se amb elseu desenvolupament humà. És, per això, un país de desigualtatsradicals, d’injustícia i de violència. Dir, “igual que a tot arreu”, noserveix de descàrrec. Hi ha un Brasil dominant simbolitzat per lesciutats de l’atlàntic brasiler que són de bellesa reconeguda, fins itot Patrimoni de la Humanitat; però nosaltres anàvem a llepar les

seves ferides. Parlem de nens al carrer i a la nit, i no és fàcil con-frontar cara a cara un espai de desnonament pel qual escapa tantavida. I parlem des de les comunitats/faveles de moltes mares,mares doloroses i mares coratge, els rostres de dignitat de lesquals respectarem sempre. Després, hi ha un Brasil postergat; ésel mato, la caatinga i el sertâo. No és desert; a Ibirajuba, no hi hagraves ni sal, és terra sòbria de pluges, sàvia com la mel de SitioCajá i la seva gent, com abelles, conviuen amb la seca fins a lesarrels; de debò. En el projecte ho anomenaven educació contex-tual i enfortiment del desenvolupament local. I què de la regió deSisal, què de la renda de la dona rural? Aquí ha estat el treball co-munitari, estratègia tradicional, el que ara permet el desenvolupa-ment sostenible i l’apoderament de la dona. Aquí, amb la produc-ció amb denominació casolana i la violència de gènere denun-ciada, hi ha una infinitat de sigles i veus per aconseguir relacionsmés justes d’homes i dones. S’entén: és la terra de Paulo Freire.Hi ha altres Brasil, i un entre aquests, més enllà de la seva im-mensitat: és la frontera de Dourados i es mou. No és divisòria,són homes cercant la terra promesa. Per al guaraní kaiowá (el grupindígena més nombrós) és herència ancestral i terra de benedic-ció, per als camperols assentats per la recent reforma agrària és

LÁ VAI O VENTO, BRASIL ENDINS!

Mans Unides/Paquita SánchezBrasil, terra de contrastos, i d’immensitat de situacions com les que van viure els que hi van viatjar des de Mans Unides.

Un any més, tres grups de persones de

les delegacions i els Serveis Centrals de

Mans Unides van participar en viatges de formació,

per conèixer més de prop els projectes als quals

la nostra organització dóna suport al Sud.

Els textos d’aquest reportatge recullen, resumidament,

les experiències a Brasil, Índia i Kenya, narrades pels

qui ho van viure en primera persona.

L’altra cara del mónViatges de formació a Brasil, Índia i Kenya

R E P O R T A J E

12


terra merescuda i el seu aliment. Com explicar, llavors, que l’edènsigui ara terra arrabassada, sense esmentar la cobdícia humana?Aquí ho anomenen agronegoci i són monocultius excloents del’explotació familiar, amenaçant la seva seguretat alimentària, laseva qualitat de vida. És una lluita desigual la que pateixen brasi-guaians i guaranís, però nosaltres deixem la frontera confiats enles raons dels profetes.

Antonio J. Blanco, delegació de Vigo

Davant la pregunta, en aquests moments, formulada mil vega-des, de què m’ha suposat el viatge de formació a l’Índia, noméspuc tenir una resposta des del fons del meu cor i els meus senti-ments. Primer, una experiència molt enriquidora i alhora molt dura,que m’ha interpel·lat en molts moments sobre per què ells són enla situació que són i jo no, i no he rebut cap resposta. D’altra banda,he vist la cara de les persones a qui van dirigits els projectes deMans Unides, les monges, els sacerdots que estan treballant braça braç amb ells, les dones que en les seves assemblees tenientota la decisió i la seguretat de les persones que saben molt bé elque volen i que ho poden executar, amb el que això implica per ala seva pròpia autoestima, en una societat que les té totalmentanul·lades, excepte en els treballs més durs. També he vist comaquestes mateixes dones amb projectes d’animació o capacitació,o com vulguem anomenar-los, (amb plats de fulles, sacs de ciment,vivers de bolets, etc.) i un sentit de comunitat molt gran, són ca-paces de formar una federació que tingui una major capacitat denegociació amb els diversos organismes públics per a la concessióde crèdits, essencial per a l’inici de petits negocis. I finalment, perno cansar, una reflexió: quan la pobresa aliena ens avergonyeix i laseva felicitat ens contagia, la coincidència de totes dues ens des-concerta. En algun poble perdut i desolat de l’Índia, uns nens riuendavant la càmera, el seu entorn és clarament millorable, però noaixí la felicitat que ells irradien. Quan en el futur la vida es puguiacarnissar amb ells, recordaran amb nostàlgia que unes descone-gudes de Mans Unides els van fer una foto amb una gran alegriade viure i de riure.

Marisa Olaechea, delegació de Bilbao.

Molts coneixen Kenya pels seus safaris famosos. El turismeés la seva màxima font d’ingressos. Per això, quan arribes a Na-irobi, veus un centre ciutat amb hotels, comerços i avingudes queres tenen a veure amb les condicions de vida de la població, la ma-joria de la qual viu per sota del llindar de la pobresa (un dòlar al dia).Per a ells, l’aigua potable, la sanitat o l’educació són un bé escàs.Quan travesses aquest centre ciutat, et trobes amb els “slums”,assentaments de barraques de llauna o fang on, sense latrines,sense clavegueram, entre abocadors oberts, malviuen dos milionsde persones. És un xoc molt fort; els “slums” de Nairobi són lacara més visible de la misèria, de la corrupció i de la injustícia, enmagnituds inimaginables. I allà es troba Mans Unides, amb elsmés pobres entre els pobres. A l’“slum” de Kasarani visitem l’hos-pital que Mans Unides va construir fa 8 anys; estava dignamentmuntat i a ple rendiment. Vam ser també al “slum” de Kibera, ocu-pat per 800.000 persones. Recórrer Kibera és evidenciar la màximanegació i violació dels drets humans. I allà, en un món de tenebres,els missioners de Guadalupe i Mans Unides obren un raig de llumamb projectes de formació integral perquè els joves tinguin unfutur més digne. Endinsar-se en la Kenya seca és comprovar l’ari-desa, el gran valor de l’accés a l’aigua, i implica veure com MansUnides torna a donar resposta, com amb la construcció de lapremsa de Kisole. O trepitjar les zones rurals de Malindi, on ningú,ni el govern, es preocupa de quelcom tan important com l’educa-ció, però on Mans Unides ha construït escoles perquè multitud denens i nenes puguin aprendre i fer l’únic àpat del dia. Donem infi-nites gràcies a Mans Unides perquè hem posat rostre als projec-tes, al treball que fem a les delegacions, i hem vist tantes vegadescom, amb molt poc, s’està fent molt i molt necessari, i demanemal Senyor que tots reforcem la nostra entrega generosa per ajudarels nostres germans més desfavorits.

Beni Asensio, delegació de Ciudad Real

ÍNDIA: POBRESA I FELICITAT

KENYA, ON POC FA MOLT

Man

s U

nide

s/B

eni A

sens

io

Man

s U

nide

s/B

elén

Lon

gas

A Kenya, un món de tenebres, els missioners hi porten la llum i la salut.

13

R E P O R T A T G E

Índia, on la coincidència entre pobresa i felicitat desconcerta.


Sense la col·laboració de Mans Unides, el meu treball a Ban-gla Desh hauria resultat més difícil. Els missioners no somla resposta a la manca de desenvolupament econòmic, ni

tampoc tenim la formula màgica per acabar amb les fams o epidè-mies, però sí que podem servir de pont entre els qui es dediquena això i aquells que necessiten un habitatge, una escola o, si s’es-cau, un hospital: parlo dels empobrits per ser pobres. Un millor co-neixement de la llengua, cultura i antropologia d’aquests pobles envia de desenvolupament ens permet parlar amb una certa autoritatque potser altres no tinguin. Al llarg de disset anys en aquest paíshe comptat sempre amb un fort suport de moltes persones volun-tàries a Mans Unides. Amb algunes d’aquestes persones amiguesmai ens hem vist, no hi ha hagut temps per conèixer-nos, però elcuriós és que a través del seu treball, la seva escolta, la seva res-

posta a les meves cartes, i fins i tot la seva trucada, he pogut con-cretar petits somnis i fer-ne d’altres de més grans que sol, o pelmeu compte, estic segur que no hauria aconseguit. En l’última dè-cada hem construït un hospital, un orfenat per a joves, una escolade secundària, a més de facilitar dos ponts per a una població ubi-cada en zones extremament remotes de difícil accés a la fronteraamb Índia. Mans Unides hi ha estat, posant el seu important granetde sorra, transformant la praxi en vida, i fent del desenvolupamenthumà i econòmic una via de diàleg entre sectors de tradicions reli-gioses diferents: per mitjà de l’escola es troben tots, independent-ment del seu credo o fe; a l’hospital ens arriben els casos més va-riats de malalties tropicals i situacions crítiques que requereixen in-

tervenció quirúrgica immediata; els centres d’artesania faciliten unaprenentatge d’oficis que culminen ajudant la persona a construirel seu propi taller i començar a ser realment autònoms i indepen-dents. En països com ara Bangla Desh, la injustícia o les injustíciesestan a l’ordre del dia. El treball solidari i de cooperació permetafrontar aquestes situacions extremes de forma conjunta, per laqual cosa, millorant les condicions de vida de les famílies, automà-ticament sumem un punt en millora en els drets humans, i aquí calreblar bé el clau. He descobert que la solidaritat es practica sensedistinció de credo, sexe, raça, nacionalitat o afiliació política; la fi-nalitat és l’ésser humà necessitat. Si algun cop tens la possibilitatde visitar Bangla Desh, trobaràs una infinitat de gent pertot arreu,un poble jove, un país nou, amb ganes de viure. Per això és fona-mental la nostra aportació, precisament perquè és com un nounatque fa els seus primers passos però que necessita aquesta màamiga que l’aixequi cada cop que cau, perquè no està fet, no estàmadur. El pobre, la pobresa que veiem aquí, pot ser en si mateixauna violació de nombrosos drets humans bàsics; és per això es-sencial donar una mà o, almenys, intentar-ho. Gràcies a vosaltresque des d’aquí ens doneu suport.

Benjamín GómezMissioner Javerià, porta gairebé 18 anys a Bangla Desh,

i és coordinador de les activitats javerianes

entre els grups indígenes d’Adivasis a

la regió de Mymensingh, al nord del país.

La finalitat és l’ésser humà necessitat

Mans Unides hi ha estat, posant el seu important granet de sorra, transformant la praxi en vida.

Man

s U

nide

sM

ans

Uni

des

R E S S O N S D E L S U D

14


L’any 2012 la Campanya de Mans Unides reclama el complimentde l’Objectiu 6 del Mil·lenni, la protecció del dret de tothom a lasalut, combatent el VIH/sida, el paludisme o malària, i les malaltiesoblidades, que, malgrat ser-ho, són especialment virulentes entreels més pobres. I vol ser una defensa del desenvolupament integralde cada persona i de la humanitat, perquè la salut i el desenvolupa-ment caminen plegats. Ningú pot romandre indiferent davant la fam,la misèria i la injustícia.

Jesucrist va assumir el patiment humà. Va passar pel món fentel bé i curant malalties que ens parlen de la necessitat de ser curatsd’una malaltia més profunda: la de viure com si Déu no existís i gi-rant l’esquena al proïsme.

Tots som responsables d’aconseguir aquest objectiu: els poderspúblics han de garantir els tractaments preventius i terapèutics ne-cessaris i cadascun de nosaltres conèixer la gravetat del problemai actuar en conseqüència. Entès així, el dret a la salut és una qüestióde justícia social i de responsabilitat personal.

● Exigim que la malaltia no sigui un negoci multimilionari

El 97% de les morts per malalties infeccioses té lloc als païsosen desenvolupament. Malgrat això, la recerca farmacològica se cen-tra, pràcticament, en els problemes dels països desenvolupats. Ésa dir, el dret a la salut està totalment condicionat per la desigualtateconòmica.

Haver convertit la salut en un negoci multimilionari és un escàn-dol que hem de denunciar. La Santa Seu ja ha demanat diverses ve-gades a les grans farmacèutiques que rebaixin els preus dels fàr-macs i garanteixin a tothom l’accés als medicaments1.

La Declaració de Doha estableix que la protecció de la propietatintel·lectual no pot impedir la protecció de la salut dels països méspobres i reconeix el seu dret a produir, exportar i importar genèrics,és a dir, fàrmacs amb principis actius protegits per patents, peròamb un cost de producció més baix. Però els països més rics i lesmultinacionals farmacèutiques incompleixen aquest acord.

EL VIH/SIDA ÉS UNA DE LES EPIDÈMIES

MÉS DESTRUCTIVES DE LA HISTÒRIA

Segons l’Informe Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni2011, l’any 2009, hi havia 33,3 milions de persones infectades pelVIH, de les quals 22,6 milions vivien a l’Àfrica Subsahariana, i el 60%eren dones. La meitat dels lactants infectats per les seves mares,van morir abans de complir els dos anys. Perquè hi hagi contagi calque el VIH entri en el flux sanguini. Però les causes del contagi calcercar-les, a més de factors biològics, en els socials i culturals i en

1 Mons. Paul Josef Cordes, president de “COR UNUM”, presentació del Missatge de Joan Pau II per a la Quaresma, 29 de gener de 2004; Discurs de Benet XVI als participants en el 25è Congrés Internacional de farmacèutics catòlics, 29 d’octubre de 2007.

La salut, dret de tots: actua!

La meitat dels lactants infectats per VIH a l’Àfrica Subsahariana havien contret el virus per les seves mares. Mans Unides/Javier Mármol

15

I N F O R M E


la marginació dels països del Sud, que no tenen l’educació ni els mè-todes preventius i terapèutics necessaris per fer front a la malaltia.

Les dones i les nenes són més vulnerables per causes fisiolò-giques i la discriminació que pateixen. Les dades recents indiquenque el nombre de dones infectades triplica el dels homes.

● Com afronta Mans Unides la lluita contra el VIH/Sida

Molts centren les seves campanyes contra la sida en el pre-servatiu, perquè veuen en el contagi només un problema sani-tari. Mans Unides, tanmateix, entén que l’arrel d’aquesta epidè-mia és moral i que està estretament relacionada amb el sentit dela sexualitat.

Educar per viure la sexualitat de forma sana, basada en la cas-tedat i la fidelitat, és molt més important que distribuir preservatius.Si la sexualitat no té una altra llei que la del desig, renunciem a edu-car les persones en el respecte a l’altre, afavorim la promiscuïtatsexual i l’augment del risc de contagi del VIH.

A més a més, el nostre objectiu no és només evitar les conse-qüències de la sida, sinó, sobretot, eradicar-ne les causes: la misè-ria, la ignorància, la discriminació sexual, l’explotació laboral, la tri-vialització de la vida, de la sexualitat, del matrimoni i de la fidelitat,entre d’altres.

Respecte a la prostitució com a via de contagi del VIH, l’e-pidèmia actual converteix la prostitució en un problema encara mésdramàtic. Per això, el papa Benet XVI ha dit que qui, sabent que estàinfectat, recorre al preservatiu per reduir el risc de contagi, fa unprimer pas cap a una sexualitat més humana. Però insisteix en elfet que el preservatiu no és la solució de la sida i que centrar-s’hi ésbanalitzar la sexualitat, perquè amb això no s’afronta la pèrdua hu-mana que està en l’origen de la transmissió de l’epidèmia.

● L’ajuda de l’Església a les persones infectades de sida

-El programa DREAM, de la Comunitat de Sant Egidi

El seu objectiu és lluitar contra la sida a Àfrica2, on la infeccióestà estretament relacionada amb altres problemes com ara la po-bresa, la fam, la malaltia, la manca de formació, les escasses no-cions sanitàries…

Per tot això, no n’hi ha prou amb portar fàrmacs antiretroviralsals països africans. Per aturar l’epidèmia fa falta organitzar els sis-temes sanitaris, encara en pèssimes condicions, i activitats elemen-tals d’educació sanitària.

Molts s’han unit al treball de DREAM oferint els seus centres irecursos i compartint l’ànima del projecte, l’amor a la persona, l’es-perança que transmeten i la gratuïtat.

-La Fundació “El Bon samarità” al servei dels malalts

Va ser constituïda pel papa Joan Pau II per sostenir econòmica-ment els malalts més necessitats, especialment els de la sida. Lafundació coordina les ajudes de tota l’Església i aconsegueix arribarfins on ningú arriba3.

● Projectes de Mans Unides contra la Sida

Mans Unides dóna suport a nombrosos projectes de prevenció,acollida i tractament de malalts de sida, sobretot a Àfrica. Kenya,per exemple, té uns 2,5 milions de persones infectades. La majoriadels nens menors de 5 anys són infectats per les seves mares. Lesinfeccions entre les dones són el doble que entre els homes i cadadia moren al país 700 persones a causa d’aquesta malaltia.

En aquestes circumstàncies, les Franciscanes Missioneres d’À-frica, amb el suport de Mans Unides, van iniciar el programa “Edu-cació per a la Vida” per informar i conscienciar la població sobre elsriscos de la sida i procurar canvis de conducta en la societat.

EL PALUDISME AFECTA ESPECIALMENT ELS MÉS POBRES,

A CAUSA DE LA MALNUTRICIÓ

El paludisme, o malària, es transmet per la picada de mosquitsinfectats. Un cop a l’organisme, els paràsits transmesos peraquests mosquits es multipliquen al fetge i, després, infecten elsglòbuls vermells.

El 2009 va haver-hi 225 milions de casos de paludisme, que vanprovocar prop d’un milió de morts, sobretot a Àfrica, on cada 45 se-gons mor un nen per aquesta causa.

Entre els grups de població de zones de transmissió estableque corren un risc especial es troben els nens petits, que encarano són immunes a les formes més greus de la malaltia.

El paludisme causa nombrosos avortaments, eleva les taxes demortalitat materna i provoca baix pes en néixer. Les dones amb in-fecció palúdica placentària corren el risc de transmetre la infeccióals seus fills nounats.

Pot ser difícil reconèixer l’origen dels primers símptomes: febre,mal de cap, calfreds i vòmits, que generalment apareixen de 10 a15 dies després de la picada, però, si no es tracta, pot posar enperill la vida del malalt en poc temps, perquè altera el reg d’òrgansvitals.

Entre les mesures eficaces per controlar el paludisme hi hael tractament ràpid amb combinacions de medicaments basats enl’artemisinina.

Els països del Sud no tenen l’educació ni els mètodes preventius i terapèutics necessaris per fer front al VIH/Sida.

2 www.santegidio.org3 Entrevista al president de la Fundació El Bon samarità,

cardenal Javier Lozano Barragán. www.zenit.org , dilluns 14 de gener de 2008.

Els nens petits corren un risc especial de contreure malària.

Man

s U

nide

s

16

I N F O R M E


L’adquisició de medicaments antipalúdics continua augmentantràpidament arreu del món, però el total dels fons per combatre lamalària continua sent molt inferior als 6.000 milions de dòlars queel 2010 es consideraven necessaris.

D’altra banda, la resistència als antipalúdics s’ha estès dificul-tant el fruit dels esforços per controlar la malaltia. L’OMS recomanaun control sistemàtic de la resistència als antipalúdics i està pres-tant el seu suport per a aquesta tasca.

Quan els pacients són tractats amb una sola teràpia a base d’ar-temisinina poden continuar tenint paràsits a la sang que podentransmetre’s a altres mosquits, i d’aquests a altres persones. Peraixò, les monoteràpies són la causa principal de la propagació de laresistència a l’artemisinina.

● Prevenció del paludisme o malària

Protegir-se de les picades dels mosquits és la primera defen-sa enfront del paludisme. Hi ha dues formes de prevenció eficaç:les mosquiteres tractades amb insecticides d’acció prolongada perdormir protegits i la fumigació d’interiors amb insecticides d’accióresidual.

El 2007-2009 es van lliurar en països africans gairebé 200 mi-lions d’aquestes mosquiteres, però en necessiten uns 350 milionsperquè la cobertura sigui total.

La investigació de nous insecticides és lenta i cara. I detectarcom més aviat millor la resistència als insecticides és essencial percontrolar el paludisme i garantir que s’estan utilitzant els mètodesmés eficaços.

El paludisme afecta de forma desproporcionada els empobrits,que no poden pagar el tractament o no tenen atenció sanitària, iatrapa les famílies i les comunitats en una espiral de pobresa.

● Mans Unides treballa per eradicar

el paludisme i altres malalties

A Mangochi, Malawi. La malària és la primera causa de la mor-talitat infantil. Davant aquesta situació, la comissió Catòlica de Salutde la diòcesi va sol·licitar l’ajuda de Mans Unides per iniciar un pro-grama que permeti disminuir en un 50% la mortalitat infantil i mi-llorar la situació socioeconòmica de la població en reduir el nombrede malalts. (Més informació a la secció “Els nostres projectes” d’a-quest butlletí).

El programa preveu la conscienciació de la població, el reparti-ment de mosquiteres, la fumigació de les aldees i el desenvolupa-ment de la medicina natural per combatre la malaltia.

TUBERCULOSI: UN PROBLEMA MOLT GREU

ALS PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT

La tuberculosi continua essent una de les causes més impor-tants de mortalitat arreu del món: un terç de la població n’estàinfectada. Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 2008 unsdos milions de persones van morir a causa de la tuberculosi iprop de deu milions van contreure la malaltia. L’Índia és el paísmés afectat.

Si no rep tractament, una persona amb tuberculosi pot infectaruna mitjana de 10 a 15 persones en un any. Tanmateix, els subjectesinfectats no necessàriament desenvolupen la malaltia. El sistemaimmunitari oposa una barrera al bacil tuberculós, que es pot man-tenir latent durant anys.

La combinació del VIH/sida i tuberculosi és mortífera, perquècada malaltia accelera l’avanç de l’altra. A més a més, la probabilitat

de contagi entre els VIH-positius és molt més gran que entre elsVIH-negatius.

● Tractament

El tractament exigeix combinar diversos medicaments, durantun mínim de sis mesos. El sistema DOTS exigeix l’hospitalitzaciódel malalt i supervisar que es prengui el medicament tres vegadesa la setmana, durant com a mínim dos mesos. Per això, és menys efec-tiu quan els malalts viuen en poblacions apartades dels centres de salut,perquè la seva localització i tractament és més difícil i costós.

La majoria dels laboratoris continuen utilitzant el mètode dediagnòstic de fa un segle, que consisteix a cercar el bacil de Koch al’esput amb ajuda d’un microscopi. I encara no hi ha cap vacunaque previngui la tuberculosi pulmonar, que és la forma més comunade la malaltia.

Actualment, en tots els països estudiats s’han trobat soques re-sistents a algun medicament antituberculós. Això es deu a tracta-ments parcials o irregulars, és a dir, a no haver pres tots els medi-caments necessaris durant el període de temps indicat.

Segons el parer de l’OMS, és urgent difondre les iniciatives con-tra la tuberculosi, perquè 10 milions de persones poden perdre lavida d’aquí al 2015.

Els fons per a medicaments antipalúdics encara són insuficients.

Man

s U

nide

s

Passa a la pàgina 20...

I N F O R M E

17


DE LA PROSPERITAT A LA POBRESATé una extensió de 390.759 km2 i una població de 12.084.304 habitants.

Va ser colònia anglesa (Rodèsia) fins al 1965, any de la declaració d’inde-pendència de la minoria blanca. El 1980 va ascendir la majoria negra de lamà de Mugabe i, des d’aleshores, el seu destí està lligat al d’en un altre temps líderindependentista i avui el màxim obstacle per al desenvolupament del seu poble.

Un clima benigne i unes terres fèrtils van fer que durant anys el país fos un delsmés pròspers del continent, conegut com “el graner d’Àfrica”. El 2000, Mugabe vainiciar un repartiment de terres caòtic que va provocar la ruïna de l’economia, l’èxo-de dels agricultors blancs i l’escassetat de productes bàsics. A hores d’ara el paíspateix una desocupació del 80% i gravíssims cims d’inflació.

La situació sanitària ha estat molt condicionada per l’epidèmia del VIH/Sidaamb un dels percentatges d’infectats més alts del continent: prop d’un 25% de la po-blació entre 15 i 49 anys està infectada i la seva esperança de vida és de 49 anys.

Milions de zimbabuesos han abandonat el país i es calcula que més de 50.000emigren cada mes. Segons el Fons Monetari Internacional, totes les economiesafricanes han crescut en els últims anys a excepció de Zimbabwe, l’economia delqual ha decrescut un 40% en l’última dècada. L’educació també s’ha vist afectadaamb un greu descens en la qualitat de l’ensenyament. Tot això ha provocat que enles llistes del PNUD, Zimbabwe figuri avui en l’últim lloc.

El treball de Mans Unides ha estat molt condicionat per la inestable situaciósocial, econòmica i política del país. En els darrers anys hem centrat el nostre tre-ball en dues de les regions més pobres, amb projectes d’emergència, educatius,sanitaris, programes de lluita contra la sida i defensa de la seguretat alimentària.La seva recent dolarització ha representat una certa estabilitat econòmica quepermet treballar amb més tranquil·litat. Durant tots aquests anys de dolor, caos iincertesa, Mans Unides ha estat una de les poquíssimes ONG espanyoles que hantreballat al país.

CONTRA LA POBRESA I LADesprés d’un conflicte armat int

el 1996 es va signar un Acord de Pau avanç en la justícia i el desenvolupamen la pobresa i el 60% de les llars nocistella bàsica d’aliments. Les terres portació: cafè, canya de sucre, cotmentre els petits camperols viuen en

Al país viuen més de 14 milions dcendents dels maies i han estat històsempre exclosa dels beneficis del d

Els assassinats, 3.000 o 4.000 l’anvíssim problema de crim organitzat la impunitat dels autors de massacrerant el conflicte armat.

Entre 2005 i 2010, Mans Unides vaagropecuaris, educatius, sanitaris, stot, en la població camperola i indígpúblics, 3.053.208 euros, en 8 project

Per a nosaltres és prioritària la sementar els seus ingressos, donar supcació i salut, especialment d’educacidels drets humans i la formació de lenvolupament comunitari. En tots ela dona i la protecció del medi ambie

Països preferents per a

RE

UTE

RS

Phi

limon

Bul

away

o.

Zimbabwe

Guatemala

RE

UTE

RS

Ber

nard

o M

onto

ya

18

I N F O R M E


PROMOCIÓ DE LA DONA I LA COMUNITATÉs en el cor de l’Índia, de la qual és el segon estat més gran; té 67

milions d’habitants, dels quals més del 40% són tribals, i prop del 80%viu en zones rurals. Els indicadors socials més elementals: educació,salut, renda per capita etc., mostren que és un dels estats més desigualsi pobres de l’Índia. És especialment greu la situació dels grups tribals,les terres i els drets fonamentals de la qual són sistemàticament violatsper colons d’altres estats i per terratinents que dominen la política i l’e-conomia local.

Durant els últims 5 anys Mans Unides ha finançat 56 projectes perun total de 2.676.728 euros, entre els quals destaquen els programesd’educació no formal i cursos pont per a joves sense escolaritzar debarris marginals i zones rurals. En el sector sanitari, s’han finançat moltsprogrames de prevenció i atenció en zones rurals, destacant l’increment deprogrames relacionats amb la sida en grups de risc com són els camio-ners. Als barris marginals de les principals ciutats s’han finançat pro-jectes per a recol·lectors d’escombraries i treballadores domèstiques.

La majoria dels programes socials estan dirigits a la promoció dela dona i, per tant, de tota la comunitat. Amb aquests es pretén promou-re i enfortir l’organització comunitària per dur a terme accions conjun-tes i que la gent pugui accedir a totes les ajudes i els programes depromoció que atorga el govern local i exigir-ne el correcte funciona-ment. A causa del baix nivell socioeconòmic de la població, a la sevamanca de coneixement i a la corrupció existent, la gent és enganyadasistemàticament.

I LA VIOLÈNCIAat intern de més de 30 anys,Pau que no ha representat unlupament del país. El 80% de la població viurs no té recursos per pagar la meitat de larres fèrtils es dediquen a conreus d’agroex-, cotó, fruites, i pertanyen a latifundistes,n en terres muntanyoses i poc productives.

ons d’habitants. El 60% són indígenes, des-històricament discriminats. La dona ha estatdel desenvolupament.

0 l’any, són la tràgica manifestació d’un gra-itzat i de delinqüència comuna a causa desacres i operacions de “terra arrasada” du-

es va invertir 2.135.171 euros en 59 projectesris, socials i d’emergència, centrats, sobre-indígena. A més a més, va canalitzar fonsojectes.

la seguretat alimentària dels pobres i aug-ar suport als serveis bàsics, sobretot d’edu-ucació per conviure en pau, per a la defensa

de líders que assumeixin l’impuls del des-ots els projectes es preveu la promoció deambient.

a Mans Unides el 2012

Man

s U

nide

s/M

erce

des

Her

nand

o.

Madhya Pradesh (Índia)

I N F O R M E

19


● Mans Unides contra la tuberculosi a l’Índia

A Woka, nord-est de l’Índia, la població pateix un alt nivell depobresa i analfabetisme, molt per sobre de la mitjana. Per això, laparròquia de St. Peter va sol·licitar l’ajuda de Mans Unides per dura terme un projecte de conscienciació, enfortiment i alfabetitzacióde la dona que inclou la construcció d’un internat per educar lesnenes de pobles distants.

ALTRES MALALTIES OBLIDADES

Són malalties tropicals que afecten greument la població delspaïsos en desenvolupament. Malgrat afectar milions de persones,el seu tractament és car, ineficaç o ni tan sols existeix. Semblenhaver caigut en l’oblit de la comunitat internacional. La manca devoluntat política i l’afany de lucre de grans empreses farmacèuti-ques fan que el panorama per a milions de malalts sigui desolador.

● Malaltia de Chagas

És una malaltia parasitària, generalment crònica, causada pelprotozou Trypanosoma cruzi. Es transmet per un insecte hematò-fag, és a dir, que s’alimenta de sang, vulgarment anomenat xinxa,que transmet el paràsit quan defeca sobre la picada que ell mateixha fet per alimentar-se; també pot transmetre’s per transfusions desang contaminada, en ingerir aliments contaminats o perquè lamare infectada se la transmeti al fetus.

S’estima que cada any s’infecten entre 15 i 17 milions de per-sones. La malaltia afecta, sobretot, les regions rurals més pobresd’Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia i Xile.

La malaltia de Chagas té dues fases: l’aguda i la crònica. Amb-dues poden no tenir símptomes i ser potencialment mortals. Durantla fase crònica, algunes persones pateixen complicacions cardía-ques, engrandiment del cor, insuficiència cardíaca, alteració delritme o aturada cardíaca, complicacions intestinals, engrandimentde l’esòfag o del còlon que poden causar dificultats per menjar odefecar.

La prevenció de la malaltia requereix fer anàlisis rutinàries pertrobar les persones infectades; especialment on la transmissió ésmés gran.

D’altra banda, perquè els medicaments i les proves de diagnòs-tic arribin als centres de salut més remots, cal disposar de cadenesde subministrament ben organitzades.

Quan es tracta un malalt és necessari inspeccionar casa sevai el seu entorn i fumigar si hi ha xinxes. A més a més, s’ha de fu-migar sistemàticament en àrees de risc i invertir en la millora delshabitatges.

● Dengue

Es transmet per la picada d’un mosquit infectat per algun delsquatre virus del dengue. Els símptomes, que apareixen diversosdies després de la picada, varien des d’una febre moderada fins auna febre alta, mal de cap intens, dolor muscular i articular. No hiha fàrmacs antivírics contra el dengue.

El dengue hemorràgic és una complicació potencialment mortalque afecta principalment els nens. El diagnòstic primerenc i unabona atenció clínica garanteixen la supervivència dels pacients. Amés a més, cal revisar l’habitatge almenys un cop per setmana, eli-minar les aigües estroncades i tapar els recipients d’aigua que s’ha-gin d’utilitzar.

● Malaltia de la son

La infecció es transmet per la mosca tse-tse, que es reprodueixen àrees pantanoses, al llarg dels rius a les selves i sabanes. Elshabitants de les aldees s’exposen a la picada cada cop que van a laselva o al riu per buscar aigua, rentar roba, caçar o pescar.

Aquesta malaltia amenaça més de 60 milions de persones en36 països d’Àfrica Subsahariana, de les quals menys de quatre mi-lions accedeixen al sistema de salut.

Quan la mosca tse-tse pica una persona, li injecta un paràsit, eltrypanosoma, en el corrent sanguini i es reprodueix a la sang i alsistema limfàtic i ataca el sistema nerviós central.

Els primers símptomes són febre, mal de cap i d’articulacions.En la primera fase, el tractament és relativament senzill, però noés fàcil emetre un diagnòstic. Després, quan el paràsit envaeixel cervell, l’estat mental s’altera i produeix trastorns en el son, dolorintens, convulsions i símptomes neurològics que, si no es tracten,

Si no es tracta el paludisme des dels primers símptomes, pot posar en perill la vida del malalt en poc temps, perquè altera el reg d’òrgans vitals.

... ve de la pàgina 17.

La majoria dels laboratoris segueixen mètodes de diagnòstic antiquats.

Man

s U

nide

s

I N F O R M E

20


porten al debilitament físic, al coma i a la mort. Lamentablement,és en aquesta última fase quan la majoria dels malalts busca trac-tament.

-Tractament

La malaltia de la son és difícil de tractar. És necessari adminis-trar medicaments que són escassos, tòxics i que generen resistèn-cia del paràsit.

Entre aquests, l’Eflornitina és el que té menys conseqüènciesperjudicials, i és més segur i eficaç per a la fase avançada per laseva capacitat per treure els pacients del coma. No obstant això, laseva producció es va interrompre el 1995 perquè no era rendible.

La malaltia afecta fonamentalment les poblacions pobres queno poden pagar el medicament. El 2001, després d’alguns anys deforta pressió internacional, promoguda per Metges sense Fronteresi per l’OMS, el fabricant va reiniciar-ne la producció per atendre lesnecessitats estimades de 5 anys.

-Prevenció

La malaltia de la son es pot prevenir a través del control de lamosca tse-tse. Els mètodes tradicionals consisteixen a destruir l’hà-bitat de la tse-tse i fumigar amb insecticides. L’elecció del mètodede control depèn del tipus de la mosca i dels mitjans econòmicsque el govern i la comunitat afectada hi inverteixin.

● Filariosi limfàtica

És una malaltia parasitària que es transmet per la picada d’unmosquit. Actualment hi ha 120 milions de persones infectades, deles quals, 40 milions estan incapacitades i desfigurades per les le-sions que causa. Afecta Àsia, Àfrica i alguns països d’Amèrica delSud.

● Leishmaniosi o kala-azarÉs una malaltia parasitària que es transmet per la picada de la

mosca de la sorra. La forma més greu, la visceral, també és cone-guda com kala-azar.

Quan una persona s’infecta, el seu sistema immunològic es de-bilita i és més vulnerable enfront d’altres infeccions. Els símptomessón anèmia, pèrdua de pes, engrandiment de melsa i ganglis limfà-tics, i febre prolongada.

Molts casos i morts mai es coneixeran, perquè les personesque pateixen kala-azar solen viure en llocs remots i poques vegadesvan a un centre de salut.

Al principi, el diagnòstic es basa en la febre prolongada i en l’en-grandiment de la melsa. El diagnòstic ràpid només requereix unagota de sang. En el cas que el resultat sigui negatiu, el k kala-azarpot ser descartat o cercat per una altra prova serològica o mitjan-çant l’examen microscòpic de la melsa, la medul·la òssia o els gan-glis. Aquestes proves requereixen més coneixements i laboratorissovint no disponibles a les zones on viuen la majoria dels pacients.

Aproximadament, el 90% es diagnostiquen a l’Índia, BanglaDesh, Nepal, Brasil, i Sudan.

Tots els possibles tractaments tenen serioses limitacions. Eltractament més efectiu avui és conegut pel nom comercial d’Am-Bisome. Es tracta d’un fàrmac molt efectiu, amb baixes taxes derecaiguda, menys tòxic que d’altres i de tractament més curt queels medicaments habituals, però molt car.

CONCLUSIÓ

Aconseguir una bona salut per a tothom és obligació, primerque res, dels poders públics, que han de garantir els serveis neces-saris i procurar l’adopció d’hàbits de vida saludables. Però és tambéresponsabilitat de cadascú.

Combatre les malalties infeccioses, atendre els malalts i era-dicar les causes que les produeixen requereix plantejaments in-tegrals, no sols científics, sanitaris i tècnics. L’ésser humà ensimporta. Mans Unides, amb els nostres socis locals, ens femcompanys de camí de les persones malaltes a Àfrica, AmèricaLlatina, Àsia i Oceania, als llocs més oblidats.

Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides

La tuberculosi continua essent una de les causes més importants de mortalitat arreu del món: un terç de la població n’està infectada.

Les malalties tropicals afecten greument la població dels països en desenvolupament.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

I N F O R M E

21


AFondo

22

dret de tots:,

ACT UA!

La SALUT

L’objectiu de la detenció i reducció de les greus malalties que assolen les zones del món menys afavoridesha de ser el resultat d’un projecte comú de tota la societat. Una societat solidària basada en el suport i la cooperació de cada individu.

L’aportació de cadascun de nosaltres representa una injecció de vitalitat al projecte. La utilització de l’es-tetoscopi com a símbol de la prevenció en la salut, unit a la representació gràfica de la terra, subratlla la ideaque tots els nostres esforços funcionen com un de sol, com un gran batec que aporta vida al nostre món. Sino els sumem tots, el batec serà feble i s’apagarà, així com s’apaga una vida.

Els colors utilitzats, vius i impactants, busquen captar l’atenció del receptor del missatge, imprimint frescor idinamisme al conjunt. Els tons magentes i violetes són colors d’un alt valor espiritual, tot i que amb un marcatsentit pràctic, associats als valors de compromís, cooperació, bondat i sensibilitat, en contraposició al blancque simbolitza la protecció.

Finalment, la tipografia remarca el lema, i el divideix gràficament per tal d’assimilar millor el missatge.Manuel Sayar Costales

Autor del cartell

Batecs d’esperança

Cartell de Campanya 2012


N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

23

Els dies 21, 22 i 23 d’octubre van tenirlloc les Jornades de formació quecada any organitza Mans Unides per

a tota l’Organització, a la localitat madrilenyad’El Escorial. Divendres al matí es van dur aterme activitats formatives en matèria d’e-ducació i comunicació, encaminades a obte-nir el màxim partit als materials que sobreles dues matèries elabora cada any l’orga-nització. Ja al vespre, va tenir lloc el comen-çament oficial de les Jornades, amb les sa-lutacions de benvinguda de monsenyorOmella, bisbe consiliari de Mans Unides, ide Myriam García Abrisqueta, presidenta del’organització. Tots dos es van valer de lesexperiències humanes i apostòliques viscu-des en viatges fets a Cuba i Haití, respecti-vament, per dotar de contingut els seus dis-cursos. La conferència inaugural va anar acàrrec d’Avelino Revilla, delegat episcopald’Ensenyament de la diòcesi de Madrid, i vaversar sobre els escenaris de la nova evan-gelització i els desafiaments per al cristià. Totseguit, Alfonso Delgado va parlar sobre elsisè Objectiu de Desenvolupament delMil·lenni, base de la Campanya 2012, ambuna conferència titulada “Pobresa i dret a lasalut, raons per actuar”. La jornada de dis-sabte va tenir dos moments ben marcats. Al

matí, el treball es va dedicar al documentbase de 2012. En primer lloc, la germanaCristina Antolín, missionera dominica deGranada, va narrar als assistents la seva ex-periència de treball al Camerun. Posterior-ment, es va establir un diàleg i una activitatpràctica sobre aquest document. Ja a latarda, els tallers de formació dedicats atotes aquelles disciplines en i per les qualstreballa Mans Unides van completar unespai eminentment pràctic.

Finalment, diumenge va estar dedicat ala posada en comú de les experiències vis-cudes en els viatges de formació fets a Bra-sil, Índia i Kenya, i a la presentació dels ma-terials de comunicació que formaran part del’estratègia de presència pública de l’any2012: el vídeo de Campanya, que des del’Hospital Rural de Gambo, Etiòpia, mostradiverses formes d’ajudar a prevenir i com-batre diverses malalties; i la campanya pu-blicitària en premsa, ràdio i televisió. Ponèn-cies sobre l’enfortiment de l’estructura dio-cesana i sobre els criteris per a la selecciód’un projecte van precedir la conferènciaque sobre “La realitat actual de la presènciainstitucional de Mans Unides” va anar a càr-rec de Rafael Serrano, secretari general, ique va servir per clausurar la trobada.

Música per

salvar vides

Man

s U

nide

s/ M

ª Eug

enia

Día

zA

nton

io D

uran

Diversos moments de les Jornades de formació organitzades a El Escorial.

Jornades de formació

La delegació de Mans Unides a Osca va organitzar el passat 8 d’octubre al teatre Salesià de la ciutat, i juntamentamb Càritas, un concert solidari per ajudar els afectats per la situació de fam de la Banya d’Àfrica. A més dels diners recaptats amb el preu de l’entrada, es va habilitar una Fila Zero perquè les persones que ho desitgessin poguessin fer les seves aportacions en comptes d’Ibercaja i Caja Inmaculada. En aquestconcert va participar de manera desinteressada la Coral Oscense, el Quartet Sibelius i l’Orquestra de Cambra d’Osca. La presidenta delegada de Mans Unides a Osca, Araceli Cavero, va fer referència, durant la roda de premsa prèvia al concert, a la dramàtica situació que està patint la Banya d’Àfrica, on centenars de milers de persones estan passant per una fam sense precedents i on Mans Unides està ajudant amb projectes a Kenya, Etiòpia i Somàlia. Ambdues organitzacions van pretendre, amb aquest concert, “aconseguir la implicació i sensibilització de la societat d’Osca davant aquesta situació”.



24

Qui som?Qui som?Mans Unides és una Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica, seglar, sense ànim de lucre i de caràcter benèfic (Estatuts art. 2.3).És també una associació pública de fidels. La seva finalitat és la lluitacontra la fam, la nutrició deficient, la misèria, la malaltia, el subdesenvolupament i la falta d’instrucció produïts, entre d’altres,per les causes següents: la injustícia,el desigual repartiment dels béns i les oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència, i la crisi de valors humans i cristians (Estatuts art.5). Per dur a terme la seva acció, treballaen dues línies prioritàries:la sensibilització de la població

espanyola i el finançament de

projectes per al desenvolupament

al Sud.

La Campanya de l’any 2012, centrada enl’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenninúmero 6, té com a fi protegir la salut delsmés vulnerables. Com? Procurant-los unescondicions de vida dignes i combatent elVIH/sida, la malària o paludisme, i les malal-ties oblidades, especialment virulentesentre els més pobres. Per a això sol·licitemla col·laboració de tota la societat, perquèno podem romandre indiferents davant lamalaltia, la fam, la misèria i la ignorància.

El dret a la salut i a béns tan bàsics comels fàrmacs i les vacunes està greumentamenaçat pels desequilibris econòmics delmón. I, tanmateix, són indispensables permillorar les condicions de vida dels més vul-nerables. Per això cal que denunciem aques-ta situació i que unim forces per eradicar lescauses per què emmalalteixen i morenaquestes persones. El 97% de la mortalitat

per malalties infeccioses té lloc en païsosen desenvolupament, però la recerca farma-cològica se centra, pràcticament, en els pro-blemes dels països desenvolupats. Tot i quela Declaració de Doha estableix que la pro-tecció de la propietat intel·lectual no had’impedir la protecció de la salut públicadels més pobres i reconeix el seu dret aproduir i importar genèrics, aquest acord noes compleix. De fet, la malaltia és avui unnegoci multimilionari.

Els objectius de desenvolupament queestem proposant a la nostra societat exigei-xen, cada cop més, una reflexió profunda.Requereixen la recerca sincera d’un huma-nisme nou, que ens permeti trobar-nos, anosaltres mateixos, assumint els valors del’amor i de l’autèntica solidaritat. Només aixípodrem aconseguir, en tota la seva plenitud,el vertader desenvolupament i superar el

Gairebé 200 voluntaris es van aplegar a la Casad’Exercicis de Toledo amb motiu de l’Assembleaanual de la delegació de Mans Unides a la capital castellano-manxega. La cita va comptar amb la presència de la vicepresidentanacional, Soledad Suárez, l’arquebisbe primatde Toledo, Braulio Rodríguez Plaza, la presidentadelegada Mª Antigua Díaz-Toledo i el consiliaridiocesà Daniel Palomo. La delegació de Toledoha experimentat en la seva recaptació un increment de l’11,2%, ascendint els ingressos

fins a final d’octubre de 2011 en 506.000euros, i s’ha participat en la campanya anterioren 39 projectes. La presidenta delegada va explicar com tot això s’ha aconseguit gràcies al treball dels voluntaris en activitats tan variades com l’elaboració de sabó amb oli domèstic, mercadets solidaris en pobles de la diòcesi, entrepans solidaris, rifes, i presènciaen mercats ambulants. També va destacar l’aportació de donatius particulars i d’ajuntaments, com el de la capital regional.

Amb l’objetiu de combatre la sida, el paludisme

i altres malalties (ODM núm.6)

Campanya 53:

“La salut, dret de tots: Actua!”

La delegació de Toledo augmenta els seus ingressos

MU

id/C

iti

Gó


N O T Í C I E S M A N S U N I D E SN O T Í C I E S M A N S U N I D E S

25

patiment dels qui estan privats del mínimvital i les carències morals dels qui estanmutilats per l’egoisme. Aconseguir eradicarles causes i les conseqüències de les ma-lalties compreses en l’Objectiu número 6, idefensar la salut de tothom és responsabi-litat nostra. Per això, és urgent que tothomi cadascú siguem conscients de la gravetatdel problema que ens ocupa i actuem enconseqüència. A Mans Unides recorrem elnostre camí amb milers de persones malal-tes als llocs més recòndits del món, persua-dits que no podem fer una altra cosa queactuar avui, ara.

Projectes de desenvolupament

Mans Unides, com és ben conegut pertothom, finança projectes de desenvolupa-ment centrats en cinc prioritats: agrícola,sanitària, educativa, social i de promoció dela dona, eix transversal de tots aquells, aixícom el respecte al medi ambient i la cohe-rència en la gestió de recursos i conductes.El 2011, tres països han estat escollits com allocs preferents d’acció i atenció: Guatemala,Zimbabwe i Índia (concretament l’estat deMadhya Pradesh). A través dels nostres ma-terials i publicacions donarem a conèixer laseva realitat i necessitats de futur.

L’arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro,va presidir el passat 19 de novembre l’eucaristiad’inici de l’Assemblea Diocesana anual de la delegació de Mans Unides a València, en la qual va parlar sobre “la urgència i necessitat que tenim de dur a terme tasques en què de debò es faci vida, ja que tots som alabança i glòria de Déu”. En acabar l’eucaristia,que va tenir lloc a l’església del Centre Arrupe, es va celebrar l’Assemblea anual en què es

van presentar els 19 projectes, previstos per al 2012, a què donarà suport Mans Unides de València. En l’Assemblea van participar voluntaris i col·laboradors, tant de la capital com de les 78 delegacions comarcals.L’Assemblea va comptar també amb les intervencions del rector de Sant Isidre de València, Ramón Rodríguez, que va ser missioner a Cuba, i la presidenta delegada de València, Isabel Moleres.

Assemblea diocesana anual a València

L’accés a la sanitat és fonamental per al desenvolupament dels més petits.

Man

s U

nide

s/C

asild

a de

Zul

ueta

Man

s U

nide

s/C

ristin

a G

ómez

DADES ECONÒMIQUES DE 2010

QUANTITAT TOTAL RECAPTADA: 52.993.572 EUROS

PROJECTES APROVATS: 641

Mans Unides continua donant suport econòmic a projectes d’exercicis anteriors, fins a completar-ne un total de 967 l’any 2010.

177Amèrica

246 Àfrica

218 Àsia

81Promoció de la dona

113 Agrícoles

130Sanitaris

99Socials

218Educatius

pe

r co

ntin

en

ts

pe

r prio

rita

ts

Fons Públics

19,7%

80,3% Fons Privats

6,6% Administració i Estructura

86,3% Projectes de Desenvolupament

2% Promoció i Captació de Recursos

5,1% Sensibilització

ORIGEN DELS INGRESSOS

DISTRIBUCIÓ DE LES DESPESES (Desglossat)

Total fins de Mans Unides: 91,4%



26

Rev

ista

Mía

AE

CID

Mans Unides va resultar guanyadora dela II edició del premi “Cuida de ti”, que con-voca la revista Mía i patrocina Garnier, el re-sultat del qual es va donar a conèixer en unagala que es va celebrar el passat mes d’oc-tubre a la Casa de América de Madrid.

El projecte de “Formació integral de ladona”, localitzat a l’estat indi de Karnataka,que va presentar Mans Unides i va apadri-nar la guanyadora de la primera edició delconcurs d’Operación Triunfo, Rosa López, varebre el suport unànime del jurat dels pre-mis, compost per personalitats com CarmeChacón, Ana Botella, Carmen Thyssen-Bor-nemisza, Carolina Bang, Maylis Chevalier,Jean-Baptiste Dalle, Vicente del Bosque, Es-pido Freire, Félix Gómez, Rocío Rodríguez,Eva Rodríguez, Flora Sáez, Mario Sandoval,Sergio Scariolo, Eugenia Silva i Irene Villa.

Jean-Baptiste Dalle, director general deL’Oreal Espanya, va tenir paraules de grati-tud cap a totes les ONG participants i va as-senyalar la dificultat que va tenir el jurat per

triar entre tots els projectes que s’hi vanpresentar. D’altra banda, Soledad Suárez, vi-cepresidenta de Mans Unides, que va pujara recollir el premi amb Rosa López, va donara conèixer als assistents la trajectòria deMans Unides i la vocació de dedicació i lliu-rament als més desfavorits, i en especial ales dones, des de fa més de cinquanta anys.

A més a més, va aprofitar per demanarals presents que no es limitessin a “admirarel treball de les ONG” sinó que “aprofites-sin per parlar-ne amb els que tenen al seuvoltant”. A continuació, una emocionadaRosa López va parlar del projecte de lesdones a l’Índia; un projecte que té com aobjectiu crear dones autosuficients. La Rosava demostrar el seu suport i entrega desin-teressats a aquest projecte i a la tasca deMans Unides. Volem agrair a la Rosa aquestsuport, la seva confiança en aquesta tascaque vam començar fa ja més de cinquantaanys, i la seva disponibilitat per acompanyar-nos en aquest camí.

▲ El passat 25 de novembre esvan lliurar els XII Premis EmpresarialsCIT Marbella 2011 a l’empresari i la institució que més han destacat en l’exercici de la seva tasca al llarg de l’any. Els guanyadors van ser María Teresa Gozalo (de Les Roches)i la delegació de Marbella de Mans Unides.

▲ Mans Unides d’Almansa va organitzarel 19 de novembre la seva tradicional xocolatada solidària per recaptar fonsdestinats al finançament de projectes de desenvolupament al Sud. Els mil eurosaconseguits en aquesta ocasió, gràcies a l’assistència de més de 300 persones,es destinaran a abastar d’aigua potable diverses aldees de Perú.

▲ La delegació de Mans Unides Badajoz va organitzar la V edició del seu mercadet solidari, amb una àmplia selecció d’objectes donatspels veïns per recaptar fons per als més necessitats. En aquesta edició,els beneficis obtinguts aniran destinats a la construcció d’un internat amb 60 places a Mali, Àfrica.

▲ La parròquia del Cor de Jesús d’Hellín (Albacete) va acollir el mercadet que la delegació comarcal de Mans Unides en aquesta localitat engega cada any. El projecte que es finançarà enguany està localitzat a Malawi, al districte de Chipita. Allà, es completaran les instal·lacionsd’un col·legi de secundària femení quebeneficiarà directament 400 nenes.

Rosa López amb Soledad Suárez i Carmen Álvarez de Lara de Mans Unides, i Flora Sáez, directora de Mía.

Premi “Cuida de ti”

BreusBreus

Del 14 al 17 de novembre passat es va celebrar a Valladolid la V Cimera Mundial del Microcrèdit, dirigida a organitzacions amb diferents visions i sensibilitats respecte de les microfinances i variades estratègies de treball. Mans Unides va ser-hi present amb un estand a la Fira de Valladolid, com a pas previ a la cimera, i amb l’exposició sobre el treballconjunt amb l’AECID en els convenis de treball duts a terme a Filipines i Bolívia. Aquesta Cimera va representar una oportunitat per entendre i valorar els temes clau que afecten el desenvolupament de les microfinances, per avançar en el treball conjunt del sector, per millorar l’impacte que aquest instrument té en la millora de les condicions de vida dels pobles. També va ajudar a afavorir una reflexió profunda, innovadora i rigorosa sobre el paper que els microcrèdits i els seus actors poden jugar en l’eradicació de la pobresa i en la inclusió social i econòmica de les grans majories.

V Cimera Mundial del Microcrèdit



27

Em resulta molt difícil reflectir en po-ques línies els 12 anys transcorre-guts des que, a final de 1999, vaig ar-

ribar al Departament de Cofinançament(Cofi) en els Serveis Centrals.

Immediatament em vaig veure envoltatd’una pila d’informes que havien d’estaracabats per “ahir”. Jo pensava que en unaONG les coses funcionaven d’una maneramés tranquil·la; gran error. El treball que calfer-hi és immens i per això cal atendre di-versos fronts alhora i, al final, gràcies a tots,les tasques s’acaben a temps.

Entre informe i informe va arribar elmeu primer viatge. Vaig anar a Bolívia i maioblidaré aquella experiència: quina topadaamb tot el meu ésser! Els meus esquemesde vida, àrduament elaborats al llarg demolts anys, van trontollar en amb prou fei-nes uns minuts. En una eucaristia nocturnaen un dels barris més marginats de la ciu-tat, amb els Germans Foucault, vaig ser tes-timoni privilegiat de l’experiència de Déuenmig del món. Com era possible ser tanfeliç en un lloc com aquell! Res va ser iguala partir d’allò.

Molts dels moments més intensos d’a-quests anys els he viscut entre les perso-nes més senzilles de la terra. M’ha impres-sionat la seva capacitat per viure amb unagran esperança enmig de circumstànciesadverses, i comprovar com cadascun delsprojectes recolzats per Mans Unides donen“el cent per u”; gràcies a ells, milers de per-sones han aconseguit realitzar els seussomnis.

Un dia de 2005, Ana Álvarez de Lara, lallavors presidenta, em va cridar al seu des-patx. Degué agafar-me dormit, perquè el

meu inconscient, l’amic que em fica enmolts embolics, li va dir sí a la seva pro-posta perquè assumís ser responsable deCofi. Quin art té l’Ana per convèncer!Aquests anys amb l’equip de Cofi han estatapassionants; cada subvenció aprovada re-presentava una injecció d’energia vital queens empenyia cap a la convocatòria segü-ent i, així, fins a aconseguir més de 200l’any. Els matins es feien curtíssims, i lessetmanes passaven en un sospir. Aprofitol’ocasió per agrair a la meva dona Carmenla seva paciència i comprensió per les mol-tes hores robades.

Davant la meva sorpresa, el 2006 vaigser elegit representant de Serveis Centralsen la Comissió Permanent. Ha representatuna gran experiència per a mi, no sols perconèixer Mans Unides en tota la seva ex-tensió, sinó, també, per tenir l’oportunitatde treballar amb gent tan plural i tan com-promesa, amb tanta riquesa interior. I araacabo de desembarcar en l’Àrea de Comu-nicació, però segueixo amb la mateixa mo-tivació del primer dia, i espero poder conti-nuar contribuint perquè es compleixi allòque “un món millor, sí que és possible”.

Ignacio UssíaResponsable d’Àrea de Comunicació

i Presència Pública, i representant dels

Serveis Centrals en la Comissió Permanent Man

s U

nide

s

En primera personaEn primera persona

Des de mitjans de 2009, Mans Unidesestà treballant en la campanya“Desenvolupament i Justícia Climàtica”. Al llarg del 2012 la nostra organitzacióseguirà de prop el procés de negociacióinternacional sobre canvi climàtic, en un any clau, marcat pel final del “protocol de Kyoto” (únic acord assolit per controlar les emissions) i per la urgència cada cop més gran d’incorporar als països emergents als nous acords. Des del nostre treball en xarxa amb CIDSE i amb altres organitzacions espanyoles,acompanyarem amb especial interèsles propostes i decisions dela Conferència de les Nacions Unidessobre Desenvolupament Sostenible, que tindrà lloc a Rio de Janeiro, 20 anys després de la famosa “Cimera de la Terra”, on per primer cop es va parlar de la relació entre desenvolupament i medi ambient.D’altra banda, Mans Unides es va adherir formalment a la campanya“África, cuestión de vida, cuestión debida”, organitzada per REDES, al principi del 2011. Després del resultatpositiu que han tingut les nostres activitats de col·laboració amb la campanya i l’interès suscitat per les delegacions, durant el primer semestre del 2012 continuarem duent aterme accions concretes d’educació peral desenvolupament i de sensibilització.

2012: continUa el treball en altres campanyes Anys de treball

apassionant

El treball que cal fer-hiés immens i per això cal atendre diversosfronts alhora i, al final, gràcies a tots, les tasques s’acaben a temps.

Mans Unides/Marta Carreño


Mans Unides/Sonsoles Fernández IriondoLa Comissió de Salut de la diòcesi de Mangochi coordinarà l’assistència sanitària i la implantació del projecte.

Malawi: Dades d’interès

Capital: Lilongwe.

Població: 13.931.831 hab.

Moneda: Kawacha Malawià.

Superfície: 118.484 km2

Ciutats més poblades: Lilongwe, Blantyre,

Zomba, Kasungu.

Idiomes: Anglès i Chichewa.

Religió: 60% cristians protestants,

20% religions tradicionals,

15% musulmans i minoria hinduistes.

Forma de govern: República democràtica

multipartidista.

President: Bingu Wa Mutharika.

IDH: PLloc 153, baix.

PIB per capita: 312 US $..

Les xifres de malària a la diòcesi

de Mangochi són alarmants.

Més del 20% dels nens menors

de 5 anys que moren cada any

ho fan per aquesta causa.

La Comissió de Salut de la Diòcesi

s’ha posat mà a l’obra per dissenyar

un pla d’acció que no sols redueixi

aquesta xifra en el present,

sinó que la faci desaparèixer en el futur.

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

28


Fitxa Tècnica

Área Geográfica:

Diòcesi de Mangochi, Malawi.

Àrea Geogràfica:

Programa per a l’eradicació de la malària

infantil a la diòcesi de Mangochi.

Objectiu:

Disminuir la mortalitat per la malària

a la diòcesi de Mangochi mitjançant

actuacions destinades a l’educació

de la població i a la disminució de

la transmissió de la malaltia.

Beneficiaris:

Directes: 11.178; Indirectes: 34.792.

Sector: Sanitari.

Cost total: 73.862 euros.

Responsable: Regina Mankhamba.

Institució: Comissió de Salut de la Diòcesi de Mangochi.

Projecte: MAW/63105

Programa per a l’eradicació de la malària infantil

A Malawi

Man

s U

nide

s/S

onso

les

Fern

ánde

z Ir

iond

o

La diòcesi de Mangochi, a Malawi ésuna zona densament poblada, ba-nyada per tres llacs. La seva població,

formada per una barreja de tribus, es dedicaa la pesca com a activitat principal de sub-sistència, tot i que alguns habitants duen aterme activitats agrícoles a petita escala,conreant principalment blat de moro, arròsi mandioca per a la seva alimentació i, a ve-gades, tabac i cotó. La majoria viu per sotade la línia de pobresa, amb menys d’undòlar al dia.

Però és precisament l’abundància d’ai-gua, que permet la subsistència a través dela pesca, la que té també efectes negatiusen el desenvolupament de l’àrea: el grannombre de rierols que corren per la zona faque les comunicacions siguin molt precàriesi, en les èpoques de pluja, moltes aldeesqueden aïllades. El pitjor dels efectes és laproliferació de la malària. I és que, a Man-gochi, les xifres de la malària impressionen:un 23% dels nens menors de 5 anys quemoren cada any, és per aquesta causa, el80% de les morts infantils del país.

Una solució necessària

Davant aquesta dramàtica situació, laComissió Catòlica de Salut de la diòcesiva preparar un pla d’actuació urgent: la po-sada en marxa d’un programa de dos anysde durada, en dues de les zones en què esdivideix la diòcesi, per disminuir l’índex demortalitat infantil mitjançant actuacions des-tinades a l’educació de la població i a la re-ducció del nombre de transmissions de lamalaltia.

Els fins que pretén aconseguir són moltclars: limitar en un 50% la mortalitat infantilcausada per la malària, millorar la situaciósocioeconòmica de la població en reduir el

nombre de malalts, i millorar l’atenció quees presta als centres de salut, en rebaixar lacàrrega que representa l’enorme nombrede malalts que pateixen malària. El pro-grama, a més a més, inclou xerrades deconscienciació a diversos nivells, el reparti-ment de mosquiteres, la fumigació de lesaldees i el desenvolupament de la medicinanatural per combatre la malaltia.

Desenvolupament del pla d’acció

L’objectiu de la Comissió de Salut de ladiòcesi és que els beneficiaris facin seu elprojecte. Afortunadament, les comunitatsen què es desenvoluparà tenen una estruc-tura molt ben definida quant a la presa dedecisions. Els temes que afecten el grupsón discutits en diversos nivells, des de lesfamílies fins als comitès de districte, pas-sant pels comitès de les aldees... o a travésde les comunitats cristianes, arribant final-ment a les comissions de les diòcesis. Pertant, els membres de la comunitat partici-paran en la planificació i presa de decisionsi seran els que dirigeixin la realització de lesactivitats.

La Comissió coordinarà tota l’assistèn-cia sanitària de la diòcesi i els programesd’educació sanitària, ja que el programa tétambé com a nucli fonamental la formacióde totes les persones participants en el des-envolupament de les activitats. Així, en fina-litzar el projecte, els membres de la comu-nitat tindran els coneixements necessarisper continuar lluitant contra la malaltia en elfutur. En la implantació del projecte, a mésdels voluntaris, intervindran persones tècni-cament qualificades, infermeres, assistentsmèdics, els responsables de salut de la diò-cesi (coordinador de programes i secretaride salut) i treballadors socials.


29


En enfrontar d’una banda les causes di-rectes de la malaltia, i per una altra l’educa-ció de la població per a la seva prevenció,es preveu que el projecte, que se situa dinsles actuacions dirigides a la consecució delsisè Objectiu de Desenvolupament delMil·lenni -“Combatre la sida, el paludisme ialtres malalties”-, tingui un impacte de llargrecorregut. Se’n beneficiaran directament,sense cap tipus de discriminació basant-seen la seva raça, religió o situació econòmica,més de 11.000 persones i, indirectament,tota la població de l’àrea.

Al juliol de 2011 vam visitar Mangochi per conèixer el desenvolupament del programa. Ensvam apropar fins a la Comissió de Salut de la diòcesi, on ens esperava la responsable, Re-gina Makhamba, una infermera jove i dinàmica, i vam emprendre viatge fins a la zona ones duen a terme les actuacions. El projecte s’implementa en 12 aldees i pretén una actuaciócoordinada per a l’eradicació de la malària. La comissió es recolza en dos centres de salutresponsables cadascun de 6 aldees. Després d’una hora per camins de terra i ponts im-possibles, que miraculosament van resistir el pas del nostre vehicle, vam arribar fins a undels centres de salut. La directora ens va explicar el protocol que segueixen per atendreels casos de malària. Fins ara els malalts acudien al centre i es produïen dos efectes: elcol·lapse de les instal·lacions en les èpoques de més incidència dela malaltia; i d’altra banda, la mort sense remei dels qui no hi anaven.El projecte ha pretès descentralitzar les actuacions, apropant l’aten-ció fins a les aldees. Per a això s’ha preparat un equip de treballadorssocials, que es mou amb bicicleta entre les aldees, al qual s’ha en-trenat i donat formació tant perquè detectin ràpidament la malaltiacom perquè sensibilitzin la població per evitar-la. L’equip es recolza,al seu torn, en dos voluntaris per aldea, que han rebut la formaciócorresponent. Les actuacions són variades: diagnòstic ràpid, controlexhaustiu de tots els casos, sensibilització de la població, ensenya-ment de mesures bàsiques d’higiene, concursos, reunions, reparti-ment de mosquiteres, fumigacions... etc. El programa només portauns mesos, i és aviat per elaborar estadístiques, però el control i laresposta aconseguits són bons. Després, vam visitar tres aldees onorgullosament la població ens va ensenyar les seves cases de fang ipalla, ara amb els seus patis de terra escombrats i nets de malaherba. Compleixen mesures d’higiene bàsiques com rentar-se lesmans, tapar els atuells d’aigua i evitar que es produeixin tolls. Actua-cions senzilles que salven vides. L’equip de la diòcesi es mostra sa-tisfet pel que aconsegueix: la coordinació i implicació d’equips i po-blació. Les aldees són diferents, ens comenten. La malària és unamalaltia que pot evitar-se i medicar-se, però que si no es fa és mortal.Produeix anualment un milió de morts, un 90% a l’Àfrica subsaha-riana, convertint-se en la primera causa de mort al continent, espe-cialment entre els més febles: nens menors de cinc anys i donesembarassades.

Actuacions senzilles que salven vides

L’equip de treball es recolza en una xarxa de voluntaris a les aldees, que han rebut la formació necessària. Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

Beatriz Hernáez, coordinadora de projectes de Mans Unides per a Àfrica Austral


30


La regió Somali, a l’est d’Etiòpia, portamesos enfrontant-se a una sequeramolt severa i a la fam, agreujades

per un notable increment dels preus delsaliments en els mercats locals i pel con-flicte en què porta immersa Somàlia desde fa anys. Aquesta situació afecta princi-palment les comunitats de pastors i la gentlocal, als qui cal sumar els milers i milersde refugiats i desplaçats provinents de laveïna Somàlia, que arriben a Etiòpia fugintde la terrible fam que assola gran part delseu país.

La població està formada majoritària-ment per pastors nòmades, que desenvo-lupen la seva feina en una àrea afectada persequeres cròniques i per fams cícliques i onl’absència de pluges fa gairebé impossiblequalsevol mena de conreu.

A la regió Somali hi ha quatre camps derefugiats que es troben desbordats davantl’arribada massiva de somalis. Es troben aAwbare i Shader (prop de Jijiga), BokolMayo i Melka Dida, cap al sud a la zona deDolo Ado, on hi ha més de 80.000 perso-nes. S’estima que, cada dia, arriben més de1.000 persones des de Somàlia.

Les dones, els nens i els ancians són,un cop més, els que pateixen de manera

més urgent les conseqüències d’aquestaemergència que afecta uns 12 milions depersones a tota la Banya d’Àfrica.

Els Salesians de Don Bosco, que portenmés de trenta anys treballant a Etiòpia, ique tenen una àmplia experiència en situa-cions de crisis alimentàries des de la trista-ment famosa fam de 1984 al nord d’Etiòpia,van fer una anguniosa crida per atendre lespersones més afectades per l’emergènciaactual. Han sol·licitat a Mans Unides l’ajudaper distribuir, durant sis mesos, entre 10 i12 mil litres d’aigua, mitjançant camionscisterna, dos cops al dia, per a prop de20.000 persones de les comunitats de pas-tors de quatre districtes de l’àrea de Jijiga.A més a més, han demanat suport per dis-tribuir aliments d’alt valor nutritiu (galetes,arròs, blat, sucre, sal, llet en pols), dos copsal dia, als nens i dones que pateixen malnu-trició, i a les 1.000 persones que cada diaesperen a les portes dels camps de refu-giats per ser inscrits, un fet que pot demo-rar-se tres o quatre jornades.

Amb tot això es vol contribuir a millorarla salut i l’estat nutricional de les famíliesde desplaçats de Somàlia durant els sismesos que està previst que duri aquestaacció d’emergència.

Mans Unides

Vides en estat d’“emergència”

S’estima que cada dia més de 1.000 persones arriben als camps de refugiats d’Etiòpia, des de la veïna Somàlia.

Àrea geogràfica:

Addis Abeba, Etiòpia.

Títol: Ajuda d’emergència per

a població local i desplaçada a

la zona est d’Etiòpia.

Objectiu: Contribuir a millorar

la salut i situació nutricional i higiènica

de la població de la regió Somali i

dels refugiats que arriben de Somàlia

arran de la sequera i fam

que afecta la Banya d’Àfrica.

Beneficiaris: Directes: 80.000.

Sector: Promoció Social.

Cost total: 100.000 euros.

Responsable: Cesare Bullo.

Institució: Salesians de Don Bosco.

Projecte: ETI/65775

Fitxa Tècnica

A la Banya d’Àfrica

31



El taller va començar amb una breu introducció sobre el que MansUnides entén com “Grup Jove”, com formar-lo i com aconseguir laseva permanència a través de la formació i d’activitats específiques,en un horari compatible amb el temps lliure propi dels joves.

Amb unes breus paraules, i el suport d’imatges en Power Point, esva parlar sobre la necessitat de tenir a l’organització persones de totesles edats, amb els seus punts forts i febles i, per consegüent, dels joves.I es va recalcar la importància d’utilitzar la pàgina web de Joves percompartir experiències (www.jovenesmanosunidas.org).

Els coordinadors del Grup Jove a Fuerteventura (Las Palmas) i aMúrcia, Domingo Cordero i Cosme Romeral, respectivament, que tenengrups molt actius i amb moltes iniciatives, van compartir les seves ex-periències i idees amb tothom. L’un i l’altre van assenyalar la necessitatque les activitats siguin proposades pels mateixos joves, i la utilitat dela pàgina web, que permet conèixer el que fan altres delegacions i re-prendre-ho donant-li un caràcter propi.

A continuació es va fer una dinàmica de treball en grups que vaser molt animada i participativa, per arribar a unes propostes concre-tes. Per unanimitat es van triar les següents:● Cal captar els joves en els ambients que els són propis: associacions,

grups parroquials com ara catequesi i Acció Catòlica, grup d’Escol-tes, grups de Confirmació, i en esdeveniments que se celebren perals joves en general (fires i altres manifestacions). Aproximar-se aells i parlar-los de Mans Unides, convidant-los a participar en les ac-tivitats de les delegacions.

● Involucrar, allà on es pugui, el professorat, tant de la Universitat comdels instituts, sobretot els de religió, perquè difonguin el missatge deMans Unides entre els alumnes.

● Oferir als universitaris la realització de pràctiques a Mans Unides i,en aquesta circumstància, involucrar-los en activitats pròpies delGrup Jove.

● Arribar als joves introduint informació sobre Mans Unides i sobre lesactivitats que es fan a les xarxes socials que més utilitzen.

Finalment, es va insistir en la necessitat que les activitats que facinels joves no estiguin al marge, com un nucli aïllat, de les que fan elsadults, sinó integrades en la delegació de manera que, en un momentdonat, puguin ser comunes. Tot i que sí que han de tenir unes carac-terístiques pròpies:● Han de recolzar-se en les iniciatives dels joves i permetre’ls que les

facin sota la seva pròpia responsabilitat, sempre acompanyats d’unvoluntari amb experiència a la delegació.

● Permetre que es facin activitats nocturnes o de tarda com ara nitsculturals, organització de concerts, de música actual, en què podenactuar els mateixos joves.

● Donar-los l’oportunitat que puguin aplicar a la delegació allò queestan estudiant (l’alumne de periodisme en el departament de Co-municació, el que sap informàtica fent cursos als altres, etc.)

En acabar, es va animar a tothom a posar en marxa el que havienaprès… ja que el futur de Mans Unides és a les seves mans.

Durant les Jornades de formació de Mans Unides, que vantenir lloc el passat mes d’octubre a la localitat madrilenyad’El Escorial, es va impartir un taller dirigit als joves, i aaquells que treballen amb joves a les nostres delegacions.Tot seguit, presentem un resum dels continguts que es vantreballar.

Man

s U

nide

s

Man

s U

nide

s/M

ª Eug

enia

Día

z

“Com implicar els joves en el treball d’una delegació”

32

MANS J VES


▲ Quins avantatges té domiciliar la teva aportació a MansUnides? Reps de forma correcta i periòdica la nostra infor-mació, ens ajudes a estalviar en despeses d’administració icorreu i, sobretot, ens ajudes a poder donar suport als mésdesfavorits de forma continuada.

▲ Com domiciliar la teva quota? Amb l’imprès de subscrip-ció d’aquesta revista, a través de la nostra pàgina web, oper telèfon (91 308 20 20 i 902 40 07 07).

LA SALUT, DRET DE TOTS: ACTUA!En 2012 llancem una nova campanya, centrada en el sisè Objectiu de Desenvolupa-ment del Mil·lenni: ˝Combatre el VIH/SIDA, el Paludisme i altres malalties˝. En aquestbutlletí que tens a les mans, trobaràs més informació sobre aquesta campanya isobre la imatge que hem escollit per promocionar-la.

Ens agradaria saber la teva opinió: què et sembla la Campanya 2012 de Mans Uni-des? Què et suggereix el cartell escollit? Quin missatge fonamental t’ha quedat des-prés de llegir el butlletí?

Fes-nos arribar les teves respostes a través del correu electrònic:[email protected]

Aportacions fixes

TENS NOVA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC?

Si has canviat d’adreça o si prefereixes que n’utilitzem una denova per fer-te arribar les nostres notificacions, comunica’ns-hocom més aviat millor per no perdre’t res important. Gràcies.

Propòsits per a un any millor... al Sud

Any nou, propòsits nous. Tots ens proposem fer coses noves amb l’inici decada any: aprendre anglès, anar al gimnàs, deixar de fumar… però, què etsemblaria tenir també altres propòsits? Es tracta d’ajudar els milions de per-sones que pateixen malalties arreu del planeta… i millorar la seva situació.

Amb molt poc podem fer molt:

● Un tractament anual per a un nen amb VIH/sida costa 60 euros.

● La medicació contra la malària per a un nen costa menys d’1 euro.

● Un tractament per a la tuberculosi costa 20 euros.

● Curar una persona amb lepra costa 54 euros.

Gràcies per la teva col·laboració.

C O L · L A B O R A D O R S I A M I C S

Codi entitat Codi oficina D.C. Número de compte

CODI COMPTE CLIENT

SUBSCRIPCIÓ SOCIEmplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

D’acord amb la Llei orgànica15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les vostres dades formen partd’un fitxer titularitat de Mans Unides, declarat en el Resgistre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitatde gestionar els donatius que rebi l’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les vostres dades per mante-nir-vos informat sobre altres activitats de la nostra organització. Podeu exercitar els d’accés, rectificació, oposició icancel·lació mitjançant un escrit a Mans Unides - Dep. de Protecció de Dades, c/Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid.

SUBSCRIPCIÓ SOCI DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

TARGETA DE CRÈDIT

Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

Població .......................................................................................................................................................

Província ........................................................................... Data naixement ...........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Caduca final de:

................ / ................

NÚMERO DE TARGETA

IMPORT PERIODICITAT

❏ 10 euros

❏ 30 euros

❏ ..................... euros

❏ 50 euros

❏ 100 euros

❏ Mensual

❏ Trimestral

❏ Semestral

❏ Anual

❏ Única

FORMA DE PAGAMENT

❏ Domiciliació bancària

❏ VISA ❏ 4B ❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS❏ Xec a nom

de MANS UNIDES

❏ Targeta de crèdit

❏ Transferència bancària a:

Signatura del titular:

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Data: ........................ de .................................................. de 200.......

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

006

MÉS INFORMACIÓ:[email protected]

VULL ACTUALITZAR LAMEVA QUOTA CADA ANY:

❏ l’IPC anual

❏ un 5%

❏ un 10%

❏ ______%

BANKIA: 2038.0603.28.6001036580. LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842.

IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002.

BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. SABADELL: 0081.4146.25.0001149217.

BANCO POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. B.B.V.A.: 0182.2325.08.0011344904.

CECA: 2000.0002.27.9100111500.


Els materials educatius per a primària i secundàriasobre el 6è ODM, “combatre el VIH/sida, el paludisme i altres malalties”, es poden trobar a la pàgina web d’Educació de Mans Unides.www.educacion-manosunidas.org

SAMARRETA 2012

MATERIAL EDUCATIU(disponible en català)

L’Hospital Rural de Gambo, a Etiòpia,ajuda a prevenir i combatre malalties com la sida, el paludisme, la tuberculosi o la lepra, gràcies al suport d’organitza-cions comMans Unides.Per a tots els públics.Durada: 15 minuts.

DVD DE CAMPANYA“Trabajando por la salud en Etiopía”

Aquest llibre recull 50 històries que ens permeten conèixer el costatmés humà d’algunes de les personesque han fet possible i han donat sentital nostre treball, estant al costat dels més necessitats.

“50 HISTORIAS DE SOLIDARIDAD”Mans Unides142 pàgines

CALENDARIS DE TAULA IPARET 2012

Recorda els més necessitats del planeta,cada mes de l’any,

amb una frase i una foto.

Mans Unides centra la seva Campanya per a l’any 2012 en el 6è Objectiu deDesenvolupamentdel Mil·lenni, “combatre el VIH/sida,

el paludisme i altres malalties”. Cada mes mostrem com Mans Unides està treballant per aconseguir-ne la consecució en molts països del món.

AGENDA 2012

Samarretes per a dona,home i nens, en diferents talles, amb el lema de 2012 i les imatges dels guanyadors dels concursos de cartells.

E L S N O S T R E S M A T E R I A L S

Apar-tatnº:

RE

SP

OS

TA C

OM

ER

-C

IAL

Autor

núm.

9458

FES-TE’NSO

CIFES -TE’N

VOLU

NTA

RI,

FES-TE’NSO

CI

FES -TE’NVO

LUN

TAR

I,

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

DO

BLE

GA

R A

QU

ÍD

OB

LEG

AR

AQ

UÍ


Mans Unides vol donar las gràciesa tots i cadascun dels

mitjans de comunicacióque creuen en la nostra tasca i

col·laboren en la difusió del nostre missatge

Sense vosaltres, el Sud seria cada cop més lluny del Nord

35

D E L E G A C I O N S D E M A N S U N I D E S

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º HTel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Léon)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRO (Huesca)Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 5313003 CIUDAD REALCasa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSA (Balears)Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARAVenezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajoTel. 958 66 35 9221003 HUELVA3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE G. C.Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 0424003 LLEÓSierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 8827001 LUGOCruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDGran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707703 MAÓ (Menorca)Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 3652001 MELILLAParroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo30001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.Tel. 968 21 40 2932005 ORENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8222002 OSCAPza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 5633003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAAntonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCA (Balears)Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

10600 PLASÈNCIA (Càceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 1237002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 23 - 3º Dcha / Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARASONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 4243001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixosTel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 314036204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91


Servicios Centrales

Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org

Cartell guanyador del IX Concurs de Cartells per a Centres Educatius. Autoras: Raquel Aritzia, Beatriz Ferrer y Cristina Garbayo. Colegio Nuestra. Señora del Huerto. Pamplona.

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament

(ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960,

tot el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries:

■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui

conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania

per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.


mans unides ong - revista 186

Documents