• Edifici: Magatzems Carson, Pirie iScott.

• Autor: Louis Sullivan (Boston, 1856– Chicago, 1924).

• Cronologia: 1899-1901 (ampliatentre 1903 i 1904).

• Tipologia: civil.

• Materials: formigó, ferro, i vidre.

• Estil: Escola de Chicago.

• Localització: Chicago (EUA).

Context històric i culturalEl 1871 gran part de la ciutat de Chicago, un dels principals nuclis de la Revolució Industrial als Estats Units, va ser destruïda per un incendi devastador. Les necessitats de realitzar una ràpida reconstrucció i l’esperit dels habitants va donar lloc a una autèntica marató constructiva, un boom arquitectònic sense precedents al món. Ara bé, calia resoldre les necessitats de la velocitat en la reconstrucció, evitar l’ús de la fusta i superar l’encariment constant del sòl urbà. Així va néixer l’escola de Chicago, la gran revolució de l’arquitectura contemporània.

Biografia de l’autorLa figura més transcendent de tot el grup d’arquitectes de Chicago és Louis Henry Sullivan (1856-1924). Com d’altres arquitectes del seu temps, primer va estudiar a Amèrica, després va anar a París i finalment va tornar al seu país, on va desenvolupar una activitat constructiva certament prodigiosa. Combinant el rigor racionalista i utilitari amb una estètica amb una rica ornamentació naturalista de reminiscències gòtiques que, fins i tot, es podria relacionar amb el modernisme europeu, Sullivan és la gran figura d’aquest nou estil constructiu.

L'Escola de Chicago• Apareix en un context de creixement, econòmic idemogràfic, la qual cosa va suposar que l'urbanisme adquirís una gran rellevància.

• En 1871 un gran incendi destrueix la ciutat de Chicago. Lanecessitat d'aixecar nous edificis donarà lloc alsorgiment de la denominada Escola de Chicago.

• Amb ella es desenvolupa un nou model arquitectònic: elgratacel. Respon a l'especulació que es produeixsobre el sòl i a la demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda.Les primeresedificacions tenien entre els 10 i els 16 pisos d'altura.

•Paral·lelament al sorgiment dels gratacels, apareixeranels primers ascensors elèctrics.• Els arquitectes de l'escola proposen solucions similarsentre ells:- estructures metàl·liques revestides segons la funció de l'edifici– finestres que podien variar de grandària quan es desitgés– l'eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega– utilització d'estructures de ferro recobertes– finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis

Louis Sullivan. 1856-1924Auditorium Building. 1887-9

Louis Sullivan. 1856-1924Guaranty Building,

Buffalo, N. York (1894-1895)

Louis Sullivan. 1856-1924Magatzems Carson, Pirie & Scott

(1899-1904)

ANÀLISI FORMALElements de suport i suportatsL’aparició de l’acer a meitat del S.XIX va permetre alliberar els murs de la seva funció de suport. L’acer (versàtil i barat) va complementar a la perfecció amb el formigó armat (1880). Acer i ferro van esdevenir l’esquelet dels edificis de gran alçada. Aprofitant el potencial d’aquests materials, Sullivanconstrueix els edificis recolzant-se en l’ús del ferro i l’acer.

Espai interior i exteriorDestaquen les dues primeres plantes. A la base de l’edifici, entresol i primera planta hi ha amplis aparadors de vidre, emmarcats per bandes naturalistes de ferro fos, feta a partir de fulles d’acant lobulades, espinoses i bandes espirals (Art Nouveau).

Les altres plantes segueixen una construcció cel·lular consistent en la repetició d’un mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals, separades per una estructura geomètrica de formigó.La part superior està coronada per una coberta plana.

En el pla horitzontal, Sullivan aixeca a la cantonada un pavelló circular que continua l’estructura del cos inferior de l’edifici. A les vidrieres dels aparadors s’hi poden veure els noms dels magatzems. La façana està concebuda de forma funcional per permetre la il·luminació natural de l’interior. Els seus elements fonamentals són les finestres de Chicago, horitzontals i allargades que s’adapten a l'estructura del conjunt. Aquesta horitzontalitat redueix la sensació d’alçada de l’edifici i permet una major integració visual amb l’entorn.

EstilSullivan és el principal representant de l’Escola de Chicago. Característiques:• Estructures metàl·liques revestides segons la funció de l'edifici•Finestres que podien variar de grandària quan es desitgés•Eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega• Utilització d'estructures de ferro recobertes•Finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis•Simplificació constructiva en oposició als estils historicistes•Ornamentació orgànica•Construcció modular

INTERPRETACIÓContingut i significacióL’incendi de 1873 va obrir la possibilitat de reconstruir la ciutat. Entre 1883 i 1895 la ciutat s’omple de nous edificis, precedents dels gratacels.

Els arquitectes de l’Escola de Chicago van dissenyar i construir edificis d’oficines i grans magatzems. Aquesta mena d’edificis exigeix solucions funcionals i aprofitament del sòl edificable, plantejament polivalent dels espais interiors i gran velocitat en la construcció.

A partir de 1893 (Exposició Colombina Universal) s’inicià una regressió dels arquitectes cap a l’historicisme. No s’abandonaren les estructures metàl·liques, però amagades darrera de façanes neogòtiques.

FuncióAquest edifici va funcionar com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott (roba, calçat, joieria, mobles...) fins al 2007.Després d’una important restauració, ha estat reobert al públic encara com a centre comercial sota el nom de “Sullivan Center”.

Aquest edifici està considerat l’obra mestra de Sullivan i un dels edificis més representatius de l’Escola de Chicago. Constitueix un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan: cada part ha de reflectir la funció per a la qual ha estat dissenyada. En paraules seves: “la forma segueix la funció”.

Models i influènciesSullivan manté el decorativisme ornamental propi de l’arquitectura modernista, però recull les innovacions arquitectòniques de l’Escola de Chicago (1875-1905): ferro, acer, formigó, finestres més àmplies...

Sullivan condiciona la forma dels elements a la funció, obrint el moviment funcionalista europeu de Adolf Loos i Le Corbusier. Entre els seus deixebles destaca l’arquitecte Frank LloydWright.

Adolf Loos: Casa Michaelerplatz (1911)

Villa Savoye Le Corbusier (1929 – 1931)

A Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials.

http://louis-sullivan.blogspot.com.es/2011/06/louis-sullivan-obras.htmlhttp://www.slideshare.net/ramonpujola/01-magatzems-carsonhttp://www.slideshare.net/anunez12/magatzems-carson-1899-1904http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/escola-de-chicago/http://en.wikipedia.org/wiki/Great_Chicago_Firehttp://www.thesullivancenter.com/index.htmlVVAA Visual ArtVVAA Història de l’Art. Ed Vicens Vives