les fonts d'energia alternatives
TRANSCRIPT
Les fonts d’energia
alternatives
Aran Comín 3r. ESO B
2 | P à g i n a
Índex
1.Les fonts d’energia ...................................................................................................... 3
1.1.Les fonts d’energia alternatives ............................................................................. 4
1.1.1.Energia solar ................................................................................................... 4
1.1.1.Energia eòlica .................................................................................................. 5
1.1.1.Energia geotèrmica ......................................................................................... 5
1.1.1.Energia mareomotriu ...................................................................................... 5
1.1.1.Bioenergia ....................................................................................................... 5
2.Anàlisi geogràfic .......................................................................................................... 6
2.1.Introducció ............................................................................................................ 6
2.2.Energia solar .......................................................................................................... 7
2.3.Energia eòlica ........................................................................................................ 9
2.4.Altres fonts d’energia .......................................................................................... 11
3.Anàlisi social .............................................................................................................. 12
3.1.Història ................................................................................................................ 12
3.2.Acords i normatives ............................................................................................. 14
4.Actualitat ................................................................................................................... 16
4.1.Fukushima ........................................................................................................... 16
4.1.Alemanya 2022 .................................................................................................... 19
5.Conclusions ............................................................................................................... 22
6.Bibliografia ................................................................................................................ 23
3 | P à g i n a
1.Les fonts d’energia
L’energia és una magnitud física que es pot manifestar en forma de treball, de calor, de
llum...
L’energia es produeix en un lloc i posteriorment s’ha de transportar, de manera que o es
fa en gran quantitat en un lloc i es distribueix amb els costos que suposa o bé es
produeix en menor quantitat però a prop d’on s’utilitzarà.
L’energia presenta dues característiques importants:
- La seva facilitat de conversió, per exemple l’energia elèctrica es converteix en
llum i calor en una bombeta.
- No es pot emmagatzemar.
L’home utilitza l’energia amb les seves diferents manifestacions per fabricar productes i
per viure millor a partir de la seva transformació en llum o calor. Per poder gaudir de
l’energia a les nostres cases, llocs de treball,... primer ha de passar per diferents etapes i
un gran recorregut.
L’energia s’obté a partir de la transformació de diferents recursos naturals anomenats
fonts d’energia. Es poden classificar segons l’origen en renovables i no renovables:
Classificació segons la possibilitat que s’esgotin Tipus Característiques
RENOVABLES
Solar
Eòlica
Hidràulica
Geotèrmica
Mareomotriu
Biomassa
Es renoven de manera
més ràpida a la
velocitat que les
consumim
Són pràcticament
inesgotables
NO RENOVABLES
Carbó
Petroli
Gas natural
Urani (nuclear)
Es troben en quantitats
limitades Poden arribar a
esgotar-se
4 | P à g i n a
Cada tipus d’energia té els seus avantatges i inconvenients:
Tipus de recurs Avantatges Inconvenients
RENOVABLES
Abundància de les fonts
Són més barates
Contaminen menys
Instal·lacions costoses
No sempre disponibles
Impactes visuals elevats
NO RENOVABLES Fàcils d’extreure
Gran disponibilitat (temporal)
Emissió de substàncies que contaminen
Es poden esgotar
També es poden classificar segons la importància econòmica que tenen en tradicionals i
alternatives:
Classificació segons la importància econòmica Tipus Característiques
TRADICIONALS
Carbó
Petroli
Gas natural
Hidràulica
Urani (nuclear)
Són les més utilitzades
Cobreixen una bona
part de les nostres
necessitats
ALTERNATIVES
Energia solar
Energia eòlica
Energia geotèrmica
Energia mareomotriu
Bioenergia (biomassa i
biogàs)
S’utilitzen poc
Es troben en fase de
desenvolupament
1.1.Les fonts d’energia alternatives Les fonts d’energia alternatives són les que, en general, són renovables i poc
contaminants. A continuació veurem quines són les fonts d’energia alternatives.
1.1.1.Energia solar
És l’energia que prové de la radiació del Sol. Permet
obtenir energia tèrmica i energia elèctrica. És
abundant, inesgotable i no contamina però la
intensitat de radiació solar no és igual a tot arreu.
Es recull gràcies a les plaques fotovoltaiques que la
converteixen en electricitat.
Il·lustració 1: Plaques fotovoltaiques
5 | P à g i n a
1.1.2.Energia eòlica
L’energia eòlica és la que s’obté aprofitant
la força del vent. Permet obtenir energia
elèctrica. És renovable i no contamina però
la força del vent no sempre és la mateixa.
És captada pels molins de vent, que
transformen la força del vent en
electricitat.
1.1.3.Energia geotèrmica
És la que s’obté aprofitant la calor de l’interior
de la Terra. Es pot utilitzar per a la calefacció,
per rentar roba i per obtenir energia tèrmica o
electricitat amb una turbina.
1.1.4.Energia mareomotriu
És la que resulta d'aprofitar la força de les marees, les
ones i els corrents marins. S’utilitza per produir
energia elèctrica.
1.1.5.Bioenergia
La bioenergia també considerada com l’energia de la
biomassa o, actualment, agromassa, és la que s’obté a
partir de la combustió de matèria vegetal o animal. És
produïda a les centrals tèrmiques normals i corrents.
S’utilitza generalment per a generar energia elèctrica.
Una altra forma d’agromassa és el biogàs, que s’obté
de la fermentació de fems animals.
Il·lustració 2: Molins de vent
Il·lustració 3: Planta geotèrmica
Il·lustració 4: Central elèctrica mareomotriu
Il·lustració 5: Central tèrmica de biomassa
6 | P à g i n a
2.Anàlisi geogràfic
En aquest apartat veurem mapes, taules i gràfics de la procedència de les fonts, el volum
d’aquestes i l’evolució que han anat patint al llarg dels anys.
2.1.Introducció Aquest mapa ens mostra, dels països pertanyents a la Unió Europea, el nivell d’energies
alternatives que s’utilitzen a cada lloc.
Il·lustració 6: Mapa d'Europa i energies alternatives
La diferència és clara depenent del capital que pugui tenir cada país i el grau de
industrialització que tingui.
Ens centrarem en les més importants en quan a les alternatives: l’energia solar i l’eòlica.
7 | P à g i n a
2.2.Energia solar S’ha de distingir en els diferents tipus d’energia solar que tenim: l’energia solar tèrmica,
la solar fotovoltaica i la solar termoelèctrica. A Espanya el consum d’aquestes variacions
d’energia solar ha anat canviant al llarg dels anys com podem veure en el següent gràfic.
En els últims anys, des de la implantació de l’energia solar termoelèctrica a Espanya,
aquesta s’ha disparat en abundància, mentre que la fotovoltaica ha disminuït
notablement. Per altra banda l’energia solar tèrmica ha seguit augmentant a mesura
que passen els anys.
El Sol ens envia a la Terra en un sol dia 15 vegades l’energia consumida per la humanitat
durant un any. Espanya és un dels països d’Europa amb més hores de sol i això fa que
l’energia solar a Espanya es trobi en una fase avançada d’investigació,
desenvolupament, instal·lació i aprofitament.
Aquest mapa a continuació ens indica la potència de l’energia solar en diferents zones
d’Espanya.
22 3154
95
376
0 2 5
158
52
0 0 0 0,7
509
0
100
200
300
400
500
600
1990 2000 2004 2007 2010
Consum d'energia solar a Espanya (ktep)
Tèrmica Fotovoltaica Termoelèctrica
Taula 1: Gràfic del consum d'energia solar a Espanya / Font: IDAE
8 | P à g i n a
Il·lustració 7: Mapa sobre la potència dels raigs solars a Espanya
Podem veure que la millor zona per instal·lar centrals termoelèctriques és al sud
d’Espanya, ja que els raigs solars hi arriben amb més intensitat. En el següent mapa
podem confirmar com, lògicament la distribució de centrals termoelèctriques es troba
majoritàriament al sud de la península.
Il·lustració 8: Mapa de la situació de les centrals termoelèctriques a Espanya
9 | P à g i n a
Espanya és el quart país del món en tecnologies d’energia solar de les que exporta un
80% a Alemanya. Actualment l’energia solar cobreix un 2,6% de l’energia elèctrica
consumida.
2.3.Energia eòlica L’energia eòlica és una de les moltes tecnologies del futur en les que Espanya té un
paper important. Espanya és el segon productor d’energia eòlica a Europa, després
d’Alemanya, i amb uns nivells de producció molt similars als dels Estats Units.
A més, és considerada la tercera font d’energia superant a la generada a partir del
carbó. Fins i tot, al mes de març de 2011, l’energia eòlica es va convertir per primera
vegada en la primera font de generació elèctrica a Espanya.
L’energia eòlica ha anat augmentant progressivament des de que va ser implantada a
Espanya i cada any segueix augmentant.
Des de mitjans dels anys 90, la evolució de la potència instal·lada eòlica ha augmentat
d’un 1,54% al 1998, a un 17,6% al 2008.
1
406
1338
2385
3914
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
1990 2000 2004 2007 2010
Consum d'energia eòlica a Espanya (ktep)
Energia eòlica
Taula 2: Gràfic del consum d'energia eòlica a Espanya / Font: IDAE
10 | P à g i n a
En el següent mapa es troben localitzats els parcs eòlics més importants d’Espanya,
incloent els de les Illes Canàries.
Il·lustració 9: Mapa de la localització dels parcs eòlics a Espanya
Aquí podem veure una taula de posicions respecte la potència instal·lada eòlica (MW) a
les diferents comunitats autònomes.
Posició Comunitat Autònoma 2009
1 Castella i Lleó 3.824 2 Castella-La Manxa 3.524 3 Galícia 3.137 4 Andalusia 2.452 5 Aragó 1.729 6 Navarra 992 7 Comunitat Valenciana 862 8 Catalunya 497 9 La Rioja 417
10 Astúries 348 11 País Basc 170 12 Múrcia 150 13 Canàries 141 14 Cantàbria 18 15 Balears 4
Total a Espanya (MW) 18.119 Font: Asociación española de energía eólica
11 | P à g i n a
2.4.Altres fonts d’energia Una altra font d’energia utilitzada a l’Estat espanyol és la pertanyent a l’ús de la
biomassa com a biocombustible. Actualment ja hi ha més de 225 benzineres que
subministren biodièsel. El següent gràfic ens mostra l’evolució de la utilització d’aquesta
font d’energia en els últims anys.
Taula 3: Gràfic del consum de biocombustibles a Espanya / Font: Wikipedia
A Espanya també es fa servir l’energia geotèrmica, però de moment aquesta s’utilitza
ben poc. Si més no, amb previsions de futur, l’energia geotèrmica podria aportar més de
1.700 MW al sistema energètic espanyol cap al 2020.
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
5000
2005 2006 2007
Consum de biocombustibles (GWh)
Espanya
12 | P à g i n a
3.Anàlisi social
En aquest apartat farem un repàs breu de la història relacionada amb les fonts d’energia
i els problemes importants que hi ha hagut en els últims anys i també veurem els acords,
tractats i normatives que s’han anat desenvolupant amb el pas del temps.
3.1.Història Les energies renovables sempre han estat inconscientment una part important de
l'energia utilitzada pels humans des de fa molt de temps si ens remuntem als períodes
en que es feia servir l’energia mecànica ja fos animal o humana, l'eòlica i la hidràulica.
A partir de la Revolució Industrial, amb l’aparició a la indústria de la màquina de vapor, i
després amb els motors de combustió per al transport de persones i de mercaderies, es
van anar deixant a poc a poc aquestes formes d'aprofitament de les energies
renovables.
De manera que de mica en mica el consum d’energies renovables va anar disminuint
subtituint-se per l’energia de les fonts no renovables, com per exemple el carbó i més
tard el petroli. Aquest últim, utilitzat des de l’any 1850 va permetre la il·luminació als
carrers i a partir de finals del segle XIX el petroli va substituir forces aplicacions del
carbó, en vaixells, centrals termoelèctriques, calderes i forns i va fer que fos possible
l’inici de l’aviació i poc a poc l’era de l’automòbil.
L’extracció, el transport i la utilització del petroli, ha comportat importants impactes
ambientals degut als mètodes utilitzats per estalviar en mesures de seguretat. També ha
produït impactes negatius sobre la salut, el medi ambient i el clima.
També la utilització del petroli com a transport ha implicat un gran interès per part dels
països desenvolupats en el control i l’explotació dels pous. Això ha comportat canvis de
fronteres i de governs, com a conseqüència de guerres i de corrupció. A més, els
beneficis produïts pel petroli han estat repartits de manera desigual, fet que ha creat
una diferenciació social.
Amb el petroli han arribat problemes com el de la “Crisi del Petroli del 1973”. Aquesta
crisi que va començar el 17 d’octubre de 1973, va ser originada arrel de la decisió de
l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) de no exportar més petroli als
països que havien recolzat a Israel durant la guerra entre Israel amb Síria i Egípte.
13 | P à g i n a
L’augment del preu unit a la gran dependència que tenia el món industrialitzat del
petroli, va provocar una inflació i una reducció de l’activitat econòmica dels països
afectats.
Il·lustració 10: Gràfic de l'evolució dels preus del petroli de 1861 fins al 2006 / Font: Wikipedia English
Posteriorment, amb la introducció de l’energia nuclear, s’han produït incidents i
accidents a les instal·lacions nuclears que han causat malalties i la mort de moltes
persones.
Un dels accidents nuclears més importants que s’han
produït és l’accident de Txernòbil, que va succeir a la
central nuclear de Txernòbil a Ucraïna (en aquells
moments Unió Soviètica) el 26 d’abril de 1986. Aquest
accident ha sigut considerat el més greu (amb un 7)
segons l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears, i un
dels majors desastres mediambientals de la història. Es
va produir per un augment sobtat de potència al reactor
número 4 de la central on es va produir l’explosió de
l’hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament
durant una prova en que se simulava un tall d’electricitat.
A Catalunya també es va produir un petit incident a la planta d’Ascó entre el 2007 i el
2008, que va consistir en un abocament de 84,95 milions de becquerels. Aquest
incident, però, només va ser considerat de nivell 1 a l’escala.
Il·lustració 11: Vista de Txernòbil
14 | P à g i n a
Cap als anys 70 les energies renovables es van començar a considerar com una
alternativa a les energies tradicionals. Per això van ser anomenades energies
alternatives.
Al 2005 a Espanya les energies renovables van suposar 3% del total d'energia.
A Catalunya destaca la hidràulica i a Espanya l'energia eòlica és la que més creix.
3.2.Acords i normatives Al llarg de la història, especialment en l’actualitat, s’han desenvolupat normatives per potenciar i regular les fonts d’energia renovables. Una de les conferències més importants per tractar tot el tema de les energies renovables va ser la Cimera de Rio o Cimera de la Terra que va tenir lloc a Rio de Janeiro al Brasil en el mes de juny de 1992. Va reunir 110 caps d'estat i de govern de 178 països. La conferència que se celebrava a Rio era una continuació de la primera conferència internacional sobre medi ambient del 1972 que s’havia realitzat a Estocolm. En aquesta cimera es plantejava especialment l’ús de fonts alternatives d’energia contra l’ús de combustibles fòssils i tot el tema sobre el canvi climàtic global. Per altra banda, s’han realitzat nous convenis recentment com el Protocol de Kyoto, un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic. Va ser signat el 2002 per la Unió Europea, i té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8% per sota del volum del que ja emetien l’any 1990. A cada país se li va atorgar un marge diferent en funció de diverses variables econòmiques i mediambientals segons el principi de repartiment de la càrrega. Per exemple, el repartiment a uns quants països: Alemanya (-21%), Itàlia (-6,5%), Regne Unit (-12,5%), França (-1,9%), Espanya (+15%), Grècia (+25%),... Podem veure com Espanya es va comprometre a augmentar les seves emissions un màxim del 15%.
| Llegenda | Firmat i ratificat Firmat però amb ratificació rebutjada No posicionat
Font: Wikipedia
15 | P à g i n a
A continuació podem veure unes quantes normatives aprovades a nivell europeu i
estatal a Espanya.
Normativa Descripció
Ener
gie
s re
no
vab
les
Directiva europea 2009/28 CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’abril de 2009
Relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. Obliga els països membres de la UE a complir per al 2020 el triple objectiu 20
Reial Decret 661/2007, de 25 de maig
Regula l'activitat de producció d'energia elèctrica en règim especial
Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre
Regulació de les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'energia elèctrica
Reial Decret 1663/2000, de 29 de setembre
Connexió d'instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió
Edif
ica
ció
Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de maig de 2010
Relativa a l'eficiència energètica dels edificis
Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol
Aprova el Reglament d'Instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE)
Reial Decret 47/2007, de 19 de gener
Aprova el procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció
Més informació a: http://www.dsostenible.com.ar/acuerdos
16 | P à g i n a
4.Actualitat
En l’actualitat els problemes respecte l’energia segueixen, i cada cop en són i en seran
més per la pèrdua de les fonts d’energia tradicionals. Ara veurem dues notícies recents
d’impacte mundial.
4.1.Fukushima El problema que hi va haver amb Fukushima arrel del terratrèmol de Japó de l’11 de
març del 2011 va marcar molt un canvi en la mentalitat sobre les fonts d’energia. Tot va
ser per la falla dels sistemes de refrigeració de la piscina on s'emmagatzema el
combustible nuclear gastat dels reactors. I el problema arriba quan els residus nuclears
comencen a alliberar-se a l’atmosfera:
Font: 3cat24.cat
Això va provocar que una bona part de l’atmosfera quedés contaminada per la
distribució de pols radioactiu provinent de la central.
Il·lustració 12: Distribució de pols radioactiu provinent de les fuites de Fukushima
Confirmen una fuita radioactiva a Fukushima
arran de la tercera explosió i incendi
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica ha confirmat l'alliberament
d'elements radioactius a l'atmosfera a la planta japonesa de Fukushima.
L'organisme de l'ONU, que cita informació de les autoritats nipones, afirma
que la fuita s'ha originat per l'incendi que s'ha declarat en un dipòsit de
combustible del reactor 4. Hores abans, la central havia estat escenari
d'una tercera explosió al reactor 2 perquè s'ha aturat el sistema de
refrigeració. Arran d'aquests fets, la temperatura als reactors 5 i 6 ha
augmentat lleugerament.
17 | P à g i n a
Això a provocat que prop del cercle a la central de Fukushima sigui impossible la vida
humana degut a l’alt nivell radioactiu estès per mar, terra i aire.
Il·lustració 13: Mapa de l'expansió radioactiva a data de finals de març
En la següent imatge podem veure com va quedar el reactor 1 de la planta nuclear de
Fukushima I després de la primera explosió de totes les que hi va haver.
Il·lustració 14: L'abans i el després degut a la primera explosió, al reactor 1 de la central nuclear Fukushima I
18 | P à g i n a
Per sort s’ha afirmat que les conseqüències no han estat tan altes com les de Txernòbil.
Almenys al Japó es va poder evacuar a la població abans de temps.
Font: 3cat24.cat
Les tasques de desmantellament de la central portaran molts anys i la gent que les dugui
a terme hauran de treballar amb grans riscs per a la seva salut. A hores d’ara les noves
complicacions s’han aturat i ara toca pensar en el futur de les energies no renovables,
especialment l’energia nuclear, i fer el canvi cap a les renovables i alternatives.
Extret de BBC.co.uk
La implementació d’energies renovables a gran
escala no només és possible tècnicament i té
avantatges pel medi ambient, sinó que a més
produeix beneficis econòmics
Els experts afirmen que l'accident de
Fukushima no és comparable amb Txernòbil
Les autoritats japoneses han reconegut que les fuites inicials a la central de
Fukushima van ser molt més importants del que es pensaven. Per això han
decidit elevar la gravetat de l'accident fins al nivell set, el màxim de l'escala
internacional que es fa servir per classificar el risc a les centrals nuclears.
Això equipara en perillositat l'accident de la nuclear japonesa al de Txernòbil
(1986). I és que s'han alliberat quantitats massives de radioactivitat amb
amplis efectes sobre la salut i el medi ambient. Els experts, però afirmen
que, tot i tenir el mateix nivell de gravetat, Fukushima no és Txernòbil.
19 | P à g i n a
4.2.Alemanya 2022 Arran de tots els problemes causats prèviament i ara amb l’impacte recent i directe de
Fukushima al Japó, Alemanya ha decidit tancar totes les centrals nuclears del seu país en
un futur proper d’aquí a 10 anys.
Font: 3cat24.cat
Si més no, segurament si no hagués passat l’accident de Fukushima això no s’hauria
aprovat encara, ja que fa un any Angela Merkel va aprovar una pròrroga per a les
centrals més velles. Però tota la revolta de la situació al Japó l’han fet canviar d’opinió i
les nuclears seran tancades cap al 2022.
Tot i que les intencions semblen bones, potser això al final no es duu a terme, encara
que el més probable és que aquesta llei si que es compleixi. Si mirem la lletra petita de
l’acord podem veure les contradiccions d’aquesta llei.
Font: 3cat24.cat
Amb les centrals nuclears el futur de l’energia elèctrica estava assegurat ja que les
centrals nuclears a Alemanya aportaven el 22% de l’energia consumida al país.
La lletra petita de l'acord, però, estableix una clàusula que permet fer
marxa enrere en el projecte en cas de crisi energètica, i també es deixaran
dues centrals nuclears en reserva. Els experts calculen que l'apagada
nuclear implicarà un augment en les energies renovables que es traduirà en
un increment del 3% del PIB alemany.
El govern alemany anuncia que tancarà totes
les centrals nuclears abans de l'any 2022
Angela Merkel, ha aconseguit un acord amb els seus socis liberals per fer
desaparèixer d'aquí deu anys l'energia nuclear a Alemanya. L'anunci l'ha
fet el ministre de Medi Ambient alemany, Norbert Röttgen, que ha explicat
que les set centrals més antigues ja no es reconnectaran a la xarxa. Un
segon grup de sis centrals es desconnectaran el 2021, i les tres plantes més
modernes acabaran sent desconnectades l'any 2022.
20 | P à g i n a
A Alemanya també s’han aprovat altres projectes que aposten per les energies
renovables com la construcció de noves línies d'alta tensió de nord a sud del país per
distribuir electricitat dels parcs eòlics.
Tot i així, aquestes decisions porten
conseqüències. Les empreses de
subministrament elèctric van advertir
que l’apagada nuclear podria portar a
una pujada en els preus de l’energia.
Els analistes han advertit que
s’enfortiran les estacions d’energia amb base de carbó. Per altra banda, també temen
que com a conseqüència d’un augment de les importacions d’electricitat, s’incrementi la
producció d’energia nuclear en països veïns a Alemanya, com a la República Txeca i a
França.
Claudia Kemfert, analista
Potser seria una gran solució tancar les centrals nuclears d’Alemanya pel propi país però
ben segur que no ho serà per la resta del món segons el que diu la gent que hi entén
sobre això.
Ara bé, tancant les altres plantes nuclears dels altres països, començant per Espanya
seria un projecte d’avanç i ajut al medi ambient en una secció per part nostra. Tot i així
països com França que tenen un alt nombre de centrals nuclears seria ben difícil que les
tanquessin per les pèrdues econòmiques que podria originar el tancament d’aquestes.
Crec que les emissions de CO2 s’incrementaran
tremendament en les següents dècades, perquè més
i més països faran servir carbó
Il·lustració 15: Angela Merkel
21 | P à g i n a
En el mapa següent podem veure la distribució de les centrals nuclears en els diferents
països i l’estat en que es troben aquests països respecte aquesta font d’energia no
renovable.
Llegenda
Reactors en funcionament, creant-ne nous
Reactors en funcionament, planejant-ne nous
Sense reactors, creant-ne de nous
Sense reactors, planejant-ne de nous
Reactors en funcionament, estable
Reactors en funcionament, eliminació decidida
Energia nuclear civil il·legal
Sense reactors
Font: World Nuclear Association
És bo tancar les nuclears, no estem massa acostumats a la energia fàcil però
problemàtica? Tots els residus que produeix vers a les emissions de CO2 si la cosa no es
fa bé. És necessari utilitzar les fonts d’energia alternatives, començar a potenciar-les
més que les tradicionals i evitar problemes encara que costi més obtenir energia
d’aquestes.
22 | P à g i n a
5. Conclusions
Des de la gran industrialització hem utilitzat les fonts d’energia tradicionals. Aquestes
presenten un cost molt elevat a nivell ecològic, especialment la nuclear. Per contra
generen una gran quantitat d’energia comparant-les amb les alternatives.
Davant d’aquesta situació la gent cada cop reclama més l’ús de fonts d’energia
alternatives. Aquestes fonts encara no estan prou desenvolupades probablement pels
interessos econòmics però amb el temps, si es van implantant, mica en mica s’aniran
igualant per problemes mediambientals.
Situacions com les viscudes recentment a Fukushima empenyen a aquesta direcció.
Països s’avancen a les situacions i plantegen tancar les centrals nuclears com Alemanya i
Itàlia. Encara que això ho s’hauria de fer a tot arreu possiblement.
Serà així, o no serà així? Veient que molts es plantegen tornar al carbó... és bo tancar les
nuclears? Fem-ho bé i apostem per les energies alternatives.
23 | P à g i n a
6.Bibliografia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_renovable
http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_no_renovable
http://es.wikipedia.org/wiki/Energías_renovables_en_España
http://es.wikipedia.org/wiki/Energías_renovables_en_la_Unión_Europea
http://www.energiasrenovables.ciemat.es/suplementos/sit_actual_renovables/reno
vables.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_ecologista
http://ca.wikipedia.org/wiki/Crisi_del_petroli_del_1973
http://www.ecologismo.com
http://www.world-nuclear.org/info/reactors.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_nuclear_de_Chernobyl
http://es.wikipedia.org/wiki/Incidente_en_Ascó_2007/2008
http://ca.wikipedia.org/wiki/Crisi_del_petroli_del_1973
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cimera_de_la_Terra_(1992)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Protocol_de_Kyoto
http://www.dsostenible.com.ar/acuerdos/
http://www.idae.es/
http://bbc.co.uk
http://3cat24.cat
http://en.wikipedia.org