LES BACANTSEURPIDES text catal de Joan Casas (Primera versi, setembre de 2008)

PERSONES DE LACCI

DIONS COR DE BACANTS TIRSIAS CADME PENTEU UN SERVIDOR UN MISSATGER UN ALTRE MISSATGER AGAVE Lacci t lloc a Tebes, davant del palau

PRLEGEntra Dions 1 DIONS: Sc aqu 2 a la terra dels tebans, jo, el fill de Zeus, Dions, que un dia la filla de Cadme, Smele, va parir amb lajuda del llamp 3 . He mudat la meva forma divina, i amb aspecte hum macosto a la font de Dirce i a laigua de lIsmn 4 , i veig la tomba de la mare, fulminada, aqu mateix, ran de les cases i del palau; les runes fumejants que coven la flama de Zeus, encara viva, fria immortal dHera contra la meva mare 5 . Celebro que Cadme tanqus aquest tros de terra, tomba de sa filla; jo mateix lhe envoltat tot ell de vinya, i lhe amagat sota els pmpols 6 . He deixat les terres riques en or de Ldia 7 i de Frgia 8 , els altiplans de Prsia, batuts pel sol, les muralles de Bactriana 9 , i el pas tempestejat dels Medes 10 ; dall he passat a lArbia feli 11 i a tota lsia que sestn benaurada ran de la mar salobre 12 , i que ofereix als grecs i als brbars, barrejats, ciutats ben torrejades, un bullidor de gent. Aquesta dara s la primera ciutat grega on vinc. All he instrut cors de dansaires, i he establert els meus misteris, per tal de ser un du que es mostra als homes. Per a la terra de Grcia s Tebes la primera on he fet brollar alarits de dones 13 , vestides amb la pell del crvol 14 , i al puny el tirs 15 , larma guarnida dheura 16 ; perqu les germanes de la meva mare haurien dhaver estat les ltimes a negar que Dions s fill de Zeus, i a dir que Smele, prenyada per algun desconegut, carregava a Zeus la falta dels seus amors bon acudit de Cadme!, i afegir encara, totes estufades, que Zeus havia mort Smele per aquesta mentida.

5

10

15

20

25

30

Per aix les he fiblades amb lagull de la follia i les he fet sortir de casa. Ara sn a la muntanya, delirant. Les he obligades a portar laparell del meu culte 17 . I juntament amb elles he embogit tamb i he fet marxar totes les altres dones de la ciutat, que afegides a les tres filles de Cadme seuen ara sota la verdor dels pins, al ras, sobre les pedres. Perqu aquesta ciutat ha daprendre, tant si ho vol com si no, que no ha estat iniciada en els misteris bquics; i que jo defenso la meva mare Smele mostrant-me com el du que ella va infantar de Zeus. Perqu resulta que Cadme ha donat a Penteu, fill de la seva filla Agave, les prerrogatives del poder reial, i aquest fa la guerra als dus 18 , mexclou de les libacions, no em recorda mai en els seus precs. I per aix li he de mostrar que jo sc du, a ell i a tots els tebans. Passar a una altra terra quan aqu hagi resolt les coses, hi posar el meu peu i mostrar qui sc. Per si la ciutat de Tebes vol fer tornar les bacants de la muntanya per la fora, presentar batalla al capdavant de les mnades 19 armades. Per aix he adoptat laparena dun home, i he mudat en aquesta la meva forma prpia. I ara vosaltres, que heu deixat els vessants del Tmolos 20 , baluard de Ldia, vosaltres, la meva escorta, dones, que he dut amb mi de terres brbares, vosaltres, ajudants i companyes de viatge, alceu els tambors de la ciutat de Frgia, invent de Rea, la Gran Mare, i de mi mateix, veniu al voltant del palau de Penteu, percudiu-los 21 , perqu la ciutat de Cadme obri els ulls! Jo men vaig amb les bacants, als replecs del Citer, on ara sn, i amb elles dansar en els cors.

35

40

45

50

55

60

PRODOS

Dions surt. Precedides del flautista, entren a lorquestra les quinze bacants que formen el cor, agitant els tirsos i percudint els timbals. EL COR: (Preludi) Deixant la terra dsia mhe allunyat del Tmolos sagrat, he seguit el Clamors 22 en una brega dola, i amb fatiga, amb una bella fatiga, crido evo 23 per la glria de Baccos! Qui hi ha en cam? Qui hi ha en cam? Qui hi ha a la sala? Que tothom saparti, i que amb boca reverent facin silenci! 24 Perqu seguint el ritual cantar el meu himne a Dions. (Estrofa I) Benet sigui aquell que, venturs, sabedor dels misteris dels dus, santifica la vida i lliura lnima a la santa confraria del du, i que per les muntanyes, com un bacant, amb purificacions devotes, observant els ritus de la Gran Mare Cbele 25 , brandant amunt el tirs, el cap coronat dheura, serveix Dions. Aneu, bacants! Aneu, bacants! Seguiu el Clamors, el du, fill de du, Dions, de les muntanyes de Frgia fins als amples camins de Grcia, el Clamors!

65

70

75

80

85

(Antstrofa I) El qual, un dia, amb els dolors del part, sa mare va deslliurar quan li volava entorn el tro de Zeus, i va perdre la vida cremada pel llamp. I aleshores Zeus, el fill de Cronos, li va donar acolliment, enfonsant-lo dins la seva cuixa i cosint-lo amb fermalls dor perqu no el vegs Hera. Desprs el va posar al mn, quan les Parques en van acomplir el temps, un du banyut, un du-toro 26 , i el va coronar amb garlandes de serps, i per aix les mnades, nodridores de salvatgines, cenyeixen amb serps els rulls dels seus cabells. (Estrofa II) Oh nodrissa de Smele, Tebes, posat corones dheura! Guarneix-te de verda carabassina, i dels seus fruits vermells! I saluda Baccos arborant branques de roure o de pi! 27 Cobreix les teves vestidures, de pigallada pell de crvol, amb flocs de llana blanca rinxolada. I entremig dels tirsos aixecats purificat! Tot el mn entrar a la dansa, i el Clamors sels endur, en esbarts, a la muntanya, la muntanya on ja lespera la multitud de les dones, lluny del teler i de les llanadores, picades pel fibl de Dions. (Antstrofa II) Esplugues dels Curetes 28 , sagrats recers natals de Zeus a Creta. All els coribants 29 de la triple tiara van inventar per a nosaltres aquest cercle de cuir tensat. En lembat de la dansa hi varen afegir les flautes frgies 30 , el plany voluptus del seu respir; i van posar-lo en m

90

95

100

105

110

115

120

125

de Rea, la Mare, per sostenir la veu de les bacants. Per els escamots de stirs enfollits 31 obtingueren de la deessa mare aquelles flautes, i ara ells les toquen a les danses de la festa biennal que celebra la joia de Dions 32 . (pode) Que ns de dol ell, quan, a les muntanyes, corrent amb els esbarts, cau a terra amb els vestits sagrats, la pell de crvol, perseguint la sang del boc, el gust de la carn crua, amunt per les muntanyes de Frgia, de Ldia 33 ; al capdavant de tots, el Clamors, evoh! I la terra regala de llet, de vi, de mel de les abelles. I amb un fum que sembla fum dencens de Sria arbora el bacant la teia encesa, salta amb el tirs, corre, dansa, arreplega els perduts, els agita amb clamors lliurant al vent els rnxols deslligats! I entremig dels evohs bramula aquests mots: Aneu, bacants! Aneu, bacants! Al cim del Tmolos de les entranyes dor 34 , canteu el gran Dions amb retronar de tambors, canteu amb evohs el du de levoh, entre les veus i els crits de llengua frgia, mentre la sagrada flauta fa ressonar harmonies sagrades acompanyant aquells esbarts que corren Muntanya amunt! Muntanya amunt! Joioses com el poll que pastura al costat de la seva mare, movent llestes les cames, dansen les bacants.

130

135

140

145

150

155

160

165

PRIMER EPISODIEntra el vell endev Tirsias, vestit de bacant, amb la pell de crvol, lheura i el tirs, i truca a la porta del casal de Cadme. TIRSIAS 35 : Qui hi ha a la porta? Digues que surti Cadme 36 el fill dAgnor, aquell que va venir de Sid i que va construir les torres daquesta ciutat de Tebes 37 . Feu-lo anar a buscar! Que li diguin que Tirsias el demana. Ell prou que sap perqu he vingut; sap que jo que sc vell, i ell que ho s ms, hem acordat agafar els tirsos, vestir-nos amb la pell del crvol i coronar-nos el cap amb fulles dheura 38 . Surt del palau Cadme, aix mateix amb labillament bquic. CADME: Amic estimadssim! He sentit la teva veu de dins de casa, la svia veu dun home savi 39 . I em veus aqu que surto amb els vestits del du. Ens pertoca, ats que s fill duna filla meva Dions, el du que sha manifestat als homes fer tot all que poguem per augmentar la seva grandesa. On hem danar a dansar, on hem de plantar el peu i sacsejar la blanca cabellera 40 ? Fes-mho saber tu, de vell a vell, Tirsias; tu ets qui sap les coses. El que s jo, dia i nit, no em cansaria de picar a terra amb el tirs. Amb el plaer, moblido de ledat.

170

175

180

185

TIRSIAS: Doncs a mi em passa el mateix. 41 Jo tamb em sento jove, i em posar a dansar. CADME: Hi anirem en carro a la muntanya? TIRSIAS: No, que no seria fer al du lhonor que cal. CADME: Jo, que sc vell, the de fer doncs de guia? 42 TIRSIAS: El du, sense fatiga, ens guiar tots dos. CADME: Cap ms home de Tebes no dansar per Baccos? TIRSIAS: Tu i jo tenim senderi, els altres lhan perdut. CADME: No perdem ms lestona. Dnam la m. TIRSIAS: Aqu la tens, estreny-la i no la deixis anar. CADME: Jo sc home mortal, i no menyspreo els dus. TIRSIAS: Tractant amb dus no shi valen sofismes 43 . Les tradicions, antigues com el temps, no hi ha pas cap ra que les pugui tombar 44 , encara que fes servir la cincia ms subtil. Diran que no respecto aquests cabells blancs meus si surto a dansar aix, el front coronat dheura? El du no nha fet cap de diferncia, a lhora de la dansa, entre joves i vells. Vol que tothom lhonori per igual i no vol saber res danys ni de xifres. CADME: Com que tu, Tirsias, no veus aquesta llum, jo ten far paraules de tot el que veur 45 . Mira: ara Penteu sacosta corrent cap al palau, el fill dEquon, a qui jo he donat el poder. Ve molt atabalat! Qu ens deu portar de nou?

190

195

200

205

210

Entra Penteu. Sense adonar-se dels dos vells, sadrea dantuvi als gurdies i als ciutadans que hi ha davant del palau. PENTEU 46 : Jo era de viatge, lluny daqu, i mhan vingut notcies de desgrcies a Tebes: mhan dit que les dones fugien de les cases per fer all que en diuen bacanals, i que corrien pels boscos de les muntanyes, dansant en homenatge daquest du nouvingut, Dions, el du fill, o no s qu. Diu que enmig de les colles hi ha grans copes plenes, i que les dones van, cadascuna a un rac, a servir el plaer dels homes, com mnades devotes, aix diuen. Adoren Afrodita, ja es veu, no pas cap Baccos 47 . Jo les he fet agafar, ben lligades de mans i les he tancades entre els murs de la pres. Les que encara no hi sn, les far baixar jo de la muntanya: Ino i Agave, la dona que dEquon em va tenir, i la mare dActe, vull dir Autnoe 48 . I quan les tingui les carregar de cadenes i liquidar el ritu criminal daquests transports. Tamb diuen que ha arribat un estranger, un xarlat, un embaucador de Ldia, amb llarga cabellera rossa, enrullada, perfumada, les galtes color de vi, les grcies dAfrodita als ulls 49 . Diuen que es passa els dies i les nits amb les dones joves i que els ensenya els misteris orgistics. Doncs si jo lagafo i el tanco entre aquests murs, se li haur acabat aixecar el tirs i agitar al vent la llarga cabellera, perqu li he de tallar el cap 50 . Ell diu que hi ha un du que s Dions, 51 que un dia va estar cosit dins la cuixa de Zeus, quan aquest, amb el seu llamp, fulmin fill i mare, per proclamar la mentida dhaver-se unit amb ell 52 . No mereix la forca noms per dir aix? s insolncia pura lestranger, sigui qui sigui. 215

220

225

230

235

240

245

Per quin altre espectacle veig: Tirsias, lendev guarnit amb la pell pigallada dun crvol, i el meu avi, el pare de ma mare --aix s que fa riure!--, 250 disfressat de bacant, amb tirs i tot. No penso pas sofrir, veure com la vostra vellesa perd el seny. Per qu no et treus del cap aquestes fulles, llances el bast al foc i et quedes amb les mans lliures, senyor pare daquella que em va posar al mn? Tu ets linspirador de tot aix, Tirsias. All que tu voldries, 255 portant ms gent a prop daquest du nouvingut, s trobar-te nous guanys amb auguris i sacrificis. Si els cabells blancs de la teva vellesa no et guardessin

et faria lligar entremig de les bacants com a propagador daquests ritus infames. Que es permeti a les dones tenir accs al suc delits del ram dels banquets, demostra que aquests cultes no tenen res de sa. EL CORIFEU: Blasfmia, hoste. No respectes els dus, ni Cadme, que va sembrar aquells homes que brollaren de terra? Tu ets el fill dEquon 53 , i no fas honor als teus orgens? TIRSIAS: Quan un home savi recolza el seu discurs en uns bons fonaments, parlar b no li costa. Tu ets enraonat, la llengua et llisca fina, per en les coses que dius no tens gens de ra. Un home amb poder, auda, amb bona llengua s una desgrcia per a la ciutat si no t seny. Aquest du, el nouvingut, de qui tu et burles, no saps com arribar a ser de gran de cap a cap de Grcia. Spigues que en el mn hi ha dos principis: Demter, la deessa, s la terra, tant se val com en diguis. La terra nodreix els homes amb coses seques. En canvi ell, el fill de Smele, sen va a lextrem contrari: ha descobert lelement humit en el suc del ram, i lha introdut entre els homes; allibera els desgraciats del seu dolor --quan sn plens del suc de la vinya--, porta la son, loblit dels maldecaps del dia. No hi ha cap altra droga contra els dolors humans. Ell, que s un du, es dna als altres dus en les libacions; i per aix s la causa de tots els bns dels homes. I tu encara ten burles perqu diuen que va ser cosit a la cuixa de Zeus? Ara et far veure quin sentit t aquest relat: quan el va haver salvat del foc del seu llamp, Zeus es va endur a lOlimp el du acabat de nixer. Hera, furiosa, el volia llanar a daltabaix del cel, per Zeus shi va oposar amb un ardit div: va agafar un tros, un meros, de lter que envolta la terra i en va fer una imatge de Dions, que va donar a Hera com una penyora, un homros, per salvar el du autntic. Per aix diuen que ha crescut a la cuixa al mers de Zeus 54 Han confs el sentit de les paraules homros i mers, i shan inventat una histria. Aquesta du s proftic, perqu el deliri bquic, la divina follia, desperten lart dendevinar: quan el du sapodera intensament del cos dels homes fa que aquests, delirant, prediguin el futur. Tamb t la seva part en les funcions dAres:

260

265

270

275

280

285

290

295

300

oi que de vegades el pnic fa fugir una tropa, armada i en ordre de combat, sense que els hagi tocat cap llana? Doncs aquesta mena de follia prov de Dions 55 . Tamb el veurs al roquissar de Delfos 56 saltant a laltipl dels cims bessons amb torxes de pi enceses, brandant i sacsejant el bquic ram. s un du gran arreu de Grcia. Mhas de creure, Penteu! No et pensis que el poder dels homes ho s tot al mn. I no et tinguis per savi, si all que tens al cap s un pensament malalt. Acull el du en aquesta terra, fes crrer el vi, fes-te bacant, coronat el front. Certament Dions no obligar una dona a resistir-se a Cipris 57 : per cadascuna obrar segons la seva natura, com sempre. Tho has de mirar aix: encara que estigui en ple xtasi bquic, la dona de natura raonable no es perdr. Oi que tu ests content quan sapinya al teu portal una gentada i Tebes exalta el nom de Penteu? Doncs ell tamb es delecta si se li fa honor. Per aix jo mateix, i Cadme, encara que tu ten riguis, ens posem garlandes dheura i anirem a dansar. Una parella amb els cabells blancs? S, per dansarem! I per ms que discursegis no farem guerra al du. Si ho fas tu s que ets boig, i no hi ha droga que pugui curar la teva bogeria, quan ms aviat sembla que alguna droga te lhagi provocada. EL CORIFEU: Anci, el teu discurs no desdiu gens de Febos, i alhora fas ben fet dhonrar el Clamors, que s un gran du 58 ! CADME: Fill meu, Tirsias tha dit all que calia. Vine amb nosaltres, no et posis fora de la llei. No trepitges de peus a terra, i el teu seny no s al seu lloc. I encara que aquest home no fos du, com tu dius, digues que ho s, proclama aquesta bonica mentida: perqu tothom cregui que Smele va engendrar un du 59 , i que lhonor recaigui en tota la famlia. Ja has vist el final miserable dActe a qui les gosses carnisseres 60 que ell mateix va criar el van trossejar al bosc per haver gallejat dient que era ms bon caador que rtemis. Que no et passs a tu! Vine, que et posar una corona dheura, i anirs amb nosaltres a retre honor al du. Fa gest de voler-lo coronar. PENTEU: No em toquis! Ves-hi tu a la bacanal i no vulguis contaminar-me amb la teva bogeria!

305

310

315

320

325

330

335

340

I a aquest, el mestretites, que te lha encomanada, lhi far pagar cara. (A un dels gurdies) Tu mateix, de pressa, ves all on aquest home observa els ocells 61 , i amb barres i alaprems capgira-ho tot, deixa-ho tot ben trinxat, seients, estatges, i engega-li les cintes blanques als vents i a la serena, que tot aix, espero, li far molt de mal! (Adreant-se a daltres gurdies) I vosaltres aneu a la ciutat, trobeu-me lestranger amb aires de femella 62 , que infecta dun nou mal les nostres dones i corromp els nostres llits. I quan lhaureu trobat, porteu-lo aqu, carregat de cadenes, que el far executar a cops de pedra, perqu vegi com sn de dures les bacanals a Tebes. TIRSIAS: Pobre de tu! No et pots imaginar labast de les teves paraules. Abans ja havies perdut lenteniment, per ara s que delires. Marxem nosaltres, Cadme, i pregarem al du per aquest home, encara que sigui un salvatge, i per aquesta ciutat, que no es volgus venjar fent algun mal inesperat. Segueix-me, amb el teu tirs guarnit amb heura! Ajudam a caminar dret, i jo tajudar a tu. No s bonic que dos vells caiguin plegats. Per hi hem danar, hem de servir Baccos, el fill de Zeus. I que Penteu no porti aquell dolor, penthos, escrit en el seu nom, 63 a casa teva, Cadme! No parlo pas com un profeta. Noms els fets em guien. s foll i diu follies. Surten.

345

350

355

360

365

PRIMER ESTSIMEL COR: (Estrofa I) Santedat, senyora dels dus, Santedat que damunt de la terra voles amb ala dor, sents aix que diu Penteu? La sents aquesta injria 64 , gens ni mica santa, que ofn el Clamors, el fill de Smele, el du, el primer dels Benaurats de boniques corones de les festes? Ell t per seves les colles lliurades a la dansa, les rialles entre el so de les flautes, el reps dels neguits, quan ve la llum del ram, a la taula dels dus, i quan als banquets dels homes engarlandats dheura, la gran copa remulla el seu son. (Antstrofa I) Boques desembridades, desra sense llei, a mala fi ens menen. Vida serena en canvi i pensament prudent allunyen sobresalts i mantenen les cases. Des de lluny, dels seus estatges dter, els celestials contemplen els homes. No s de fort fer-se el fort, ni pensar enll dels lmits. La vida s breu. Per aix qui persegueix grans coses perd les que t a labast. Son maneres de folls, dhomes de mal consell. Jo ho veig aix.

370

375

380

385

390

395

400

(Estrofa 2) Tant de bo fos a Xipre, a lilla dAfrodita, on viuen els Amors, encisadors dels homes, o a Pafos, que les cent boques daquell brbar curs daigua fan fruitar sense pluja 65 , o all on es drecen, a Piria 66 , el ms bell estatge de les Muses, els sagrats vessants de lOlimp! Porta-mhi, Clamors, Clamors, encapala la dansa, du de levoh, all viuen les Grcies i el Desig 67 , i les bacants tenen dret a fer-hi la festa. (Antstrofa 2) Aquest du, fill de Zeus, s amant dels festins, estima la Pau 68 , dispensadora de riqueses, deessa nodridora dels nois. A parts iguales, ha concedit als rics i als pobres la grcia sense penes del vi. Detesta aquells homes que desdenyen viure aquesta alegria, a la claror del dia com al llarg de les nits estimades, i mantenir separada entranya i nim del pretensis saber. Val ms la gent humil all que creuen i que fan, i amb ells vull mesurar-me en aquest lloc.

405

410

415

420

425

430

SEGON EPISODITorna a entrar Penteu. El servidor i els gurdies que havia trams, vnen duent Dions lligat. EL SERVIDOR: 69 Penteu, aqu ens tens, hem atrapat la presa que ens havies enviat a caar. No hem maldat intilment. La salvatgina no ens ha fet resistncia, no ha girat els peus per escapar-se; al contrari, ens ha ests de grat les mans, sense posar-se pllid, sense perdre la seva color de vi rogenc; rient ens ha dit que el lligussim i el portssim. Sestava quiet, ens feia la feina fcil. Jo em sentia confs, i li he dit: Estranger, no s cosa meva que tagafi. Sn ordres de Penteu, que mha enviat. Spigues, senyor, que les bacants que tenies tancades, les que havies encadenat als murs de la pres pblica, shan escapat, shan deslligat, i cap als boscos corren invocant el Clamors, el du. Les cadenes els han caigut totes soles dels peus i els panys de les portes shan obert sense cap m mortal. Aquest home ens ha vingut a la ciutat de Tebes carregat de prodigis. Tu veurs qu cal fer! PENTEU: Deslligueu les mans daquest home! Un cop al meu poder no s tan gil que sem pugui escapolir. (A Dions) Val a dir que no ets gens mal plantat, estranger, per agradar a les dones; i segur que s per aix que has vingut a Tebes. Aquests cabells llargs, no sadiuen a la lluita a la palestra; et cobreixen les galtes, carregats de desig. Ho fas expressament de tenir la pell blanca: tamagues del sol, testimes ms les ombres, tens cura del teu esquer de caador dAfrodita. Per comenar, diguem qui ets per naixena!

435

440

445

450

455

460

DIONS: Sense jactncia, aix s fcil de respondre. Has sentit parlar del Tmolos, de les seves flors? PENTEU: El conec. Forma un cercle al voltant de la ciutat de Sardes. DIONS: Doncs dall vinc. Ldia s la meva ptria. PENTEU: Don has tret els misteris que vols portar a Grcia? DIONS: Mhi va iniciar Dions, el fill de Zeus. PENTEU: Hi ha un Zeus al teu pas que fa nixer nous dus? DIONS: No, parlo daquell que es va unir a Smele com a esps. PENTEU: I aix tho va dir en somnis, o amb els ulls oberts? DIONS: Em veia i jo el veia. I em va donar els seus misteris. PENTEU: I aquests misteris, de quina mena sn? DIONS: No s perms als homes de saber-ho, si no sn Bacants. PENTEU: I els devots, quin benefici en treuen? DIONS: No ts perms sentir-ho. I aix que val la pena! PENTEU: Tho has combinat b perqu vulgui escoltar-te. DIONS: Els misteris no admeten els profans. PENTEU: Afirmes que vas veure el du? Diguem com era, doncs. 475 470 465

DIONS: Era tal com ell volia ser, jo no el manava pas. PENTEU: Ara fuges destudi per no dir res en clar. DIONS: Els ignorants troben desassenyada la saviesa. PENTEU: s aqu el primer lloc on vens amb el teu du? DIONS: Tot lunivers dels brbars ja en celebra els misteris. PENTEU: Aix s perqu no tenen el seny que tenim els grecs. DIONS: En aix us avancen: tenen uns altres costums. PENTEU: Aquests ritus sagrats, sn de nit o de dia? DIONS: En general de nit, la fosca s ms solemne. PENTEU: Aix noms serveix per pervertir les dones. DIONS: Qui busca obscenitats, les troba a plena llum. PENTEU: Els haurs de pagar, aquests malvats sofismes. DIONS: I tu la ignorncia, i les ofenses al du. PENTEU: Atrevit, el bacant, i viu amb les paraules! DIONS: Diguem el que mespera. Quin mal em penses fer? PENTEU: Per comenar, tallar-te aquests tirabuixons. DIONS: 490 485 480

Sn sagrats els meus rnxols: els porto llargs pel du 70 . PENTEU: Desprs em donars aquest bast que portes. DIONS: Agafal tu, si pots: pertany a Dions. PENTEU: I et tancar en una masmorra, ben vigilat. DIONS: Me nha de treure el du, aix que ho vulgui jo. PENTEU: S, quan linvoquis dret al mig de les bacants? DIONS: Aix que ara pateixo, ell ho veu. s aqu. PENTEU: On? No s visible. Els meus ulls no el veuen. DIONS: Aqu on sc. La teva impietat no tho deixa veure. PENTEU: Agafeu-lo! Aquest home ens insulta, a mi i tamb a Tebes! DIONS: Que no gosin lligar-me! Jo sc lassenyat, els folls sou vosaltres! PENTEU: Jo tinc ms autoritat que tu, i dic que tencadenin. DIONS: No saps ni all que vius, ni all que fas, ni qui ets. PENTEU: Sc Penteu, fill dAgave i dEquon. DIONS: En el teu nom hi ha la paraula dolor. PENTEU: Fora daqu! Tanqueu-lo a la quadra dels cavalls, prop de les grpies, que shi estigui a les fosques! I all, si vol, que balli! I les seves dones, les cmplices de les seves malifetes, ens les vendrem, o les posar a teixir jo, com a esclaves, 505 500 495

510

quan els hagi tret de les mans aquests timbals. DIONS: Men vaig! Per all que no toca, no sha de suportar. Spigues que aquest Dions, que dius que no existeix, tels far pagar tots junts aquests ultratges. Si em maltractes a mi, s a ell que encadenes. Surten Dions, endut pels gurdies, i Penteu. 515

SEGON ESTSIMEL COR: (Estrofa) [...] 71 filla de lAqueloos 72 , Dirce, senyora i verge, tu que un dia a les teves aiges el fill de Zeus vas rebre, quan el seu genitor, sel va posar a la cuixa arrabassant-lo del foc, i va cridar: Vine, Ditirambe 73 , entra al meu ter de mascle! Jo et proclamo, Baccos, a la llum, amb aquest nom perqu el portis a Tebes! I tu, Dirce benaurada, em rebutges, quan porto prop teu les coronades confraries! Per qu no em vols? Per qu em renegues? Dia vindr, tho juro damunt els ceps de la vinya de Dions, que et tornars a ocupar del Clamors!

520

525

530

535

(Antstrofa) Quina fria mostra a la llum el cadell dels brollats de la terra, Penteu, de lestirp del drag! Ell que fou engendrat per Equon, el terral, s un monstre dull fer i no un home, semblant a un gegant sanguinari que planta cara als dus. I em vol lligar a mi, la seguidora del Clamors, amb cadenes. Ja t tancat al seu palau el cap del nostre thassos, en un obscur calabs. Ens has vist, fill de Zeus, Dions, a nosaltres, les teves profetes 74 passant aquestes necessitats? Vine brandant el tirs daurat, davalla de lOlimp, i atura la suprbia de lhome sanguinari! (pode) Per quins serrals del Nisa 75 , nodridor de salvatgines, guies, Dions, brandant el tirs, les teves colles? O qui sap si les menes pels cimals de Corcia 76 ? Potser ets pels racons fullosos de lOlimp 77 , on un dia Orfeu, amb la msica de la seva ctara, va aplegar els arbres, va fascinar les bsties del camp. Piria 78 benaurada el deu de levo thonora, i vindr a portar les danses bquiques, travessant lxios, de rpid corrent, dirigir els giravolts de les mnades, i travessant el Ldias, el pare dels rius, que dispensa als homes la riquesa i la ventura, del qual he sentit dir que engreixa el pas de les boniques cavallades amb les aiges ms pures.

540

545

550

555

560

565

570

575

TERCER EPISODISe sent, dins del palau, la veu de Dions. Kommos 79 DIONS: I! Escolteu la meva veu, escolteu-la! I, Bacants! I, Bacants! EL COR: 80 Qu sento? Don ve la veu del du de levo que em crida? DIONS: I, i, torno a cridar, jo, el fill de Smele, jo, el fill de Zeus! EL COR: I, i, senyor, senyor! Vine a la nostra dansa! Oh, Clamors! Oh, Clamors! DIONS: Sacseja el pla de terra, sobirana Sotragada! Se sent un terratrmol. 81 EL COR: --Ah! Ah! --Aviat del palau de Penteu noms en quedar un munt de runes. --Dions travessa el palau, adoreu-lo! --Ladorem! --Mireu, lentaulament de marbre sescorre de damunt de les columnes. --El Clamors llana dins la casa el crit de la victria. 585 580

590

DIONS: Encn la torxa flamejant com el llamp! Cala foc, cala foc al palau de Penteu! EL COR: Ah! No veus el foc? No tenlluerna aquesta flama del fulgor div ran de la tomba sagrada de Smele, que el llanador del llamp hi va deixar un dia? Prostreu a terra els vostres cossos trmuls, prostreu-vos, mnades, perqu el Senyor sacosta, posant damunt davall aquest palau, el fill de Zeus. Entra Dions. DIONS: Dones brbares, tanta por us ha agafat que heu rodolat per terra? Segur que heu sentit 82 Baccos quan esberlava la casa de Penteu. Per aixequeu-vos ara i refeu-vos. Pareu de tremolar! EL CORIFEU: Oh, la ms pura llum de la dansa de Baccos, amb quin goig millumines quan ms sola em trobava. DIONS: Us heu descoratjat quan se menduien pres, per llanar-me a les fosques masmorres de Penteu! EL CORIFEU: s clar que s! Qui mhavia de guardar si et passava res? Com has pogut fugir de les mans dun sacrleg? DIONS: Nhe sortit fcilment, jo mateix, sense esfor. EL CORIFEU: No thavia fermat les mans amb nus de corda? DIONS: Amb aix lhe burlat. Ell comptava lligar-me quan, de fet, ni em tocava. Lhe nodrit dillusions. A lestable on em duia hi havia un toro, i lha confs amb mi, li estacava amb cordes els genolls, les pelles, esbufegant, regalimant suor de cap a peus, mossegant-se els llavis. I jo, al seu costat, seia tranquillament i lanava mirant. Justament aleshores Baccos ha arribat i ha sotragat la casa; i a la tomba de la seva mare hi ha encs un foc. Quan ell ho ha vist sha pensat que la casa cremava

595

600

605

610

615

620

i corria amunt i avall ordenant als servents que portessin el riu Aqueloos 83 : i tothom safanyava i sesllomaven per res. Desprs sha aturat, creient que jo mhavia fet escpol ha empunyat la negra espasa i ha entrat al palau. Llavors el Clamors, em fa lefecte dic la meva impressi, ha fet aparixer un fantasma al pati, i ell dun salt sha llanat damunt daquella cosa, i foradava laire pensant-se que era jo. Per Baccos encara li ha infligit ms ultratges, que el palau sha esquerdat i sha ensorrat sencer. Ben amarga li ha estat la pres que em volia. Fatigat deixa caure lespasa. Abandona. s un home, i ha tingut la suprbia de plantar cara a un du. Jo he sortit de la casa i he vingut aqu, tranquillament, cap a vosaltres, prescindint de Penteu. Crec per sento fressa de passes a dintre que aviat ser aqu, a la porta. Qu dir, desprs de tot aix? El suportar amb calma, ni que vingui amb molts fums. No s aix la intelligncia: una assenyada dolor? De les runes del palau surt Penteu, furis. PENTEU: Passen coses terribles! Lestranger mha fugit, quan fa no res el tenia ben amarrat amb cordes. Oh! Oh! s aqu! Qu vol dir aix? Com has pogut sortir a la porta de casa meva? Com ho has fet? DIONS: Atura el pas! Apaivaga la clera! PENTEU: Com tho has fet per deslligar-te i sortir? DIONS: No mhas sentit quan deia que alg em deslliuraria? 84 PENTEU: Qui? Tu sempre tempesques noves invencions. DIONS: Aquell que per als homes ha fet crixer la vinya. PENTEU: (.......) 85 DIONS: Insultes una cosa que s do de Dions. PENTEU: (Als servidors) Tanqueu totes les portes que encerclen el recinte!

625

630

635

640

645

650

DIONS: Que no ho saps que els dus travessen les muralles? PENTEU: Tu et penses que ets molt savi, per no ho ets del que cal. DIONS: I tant que s que ho sc! I com cal, justament! Per de moment escolta aquest home que arriba. Jo no penso fugir. Mestar aqu a la vora. Entra un Missatger. MISSATGER: 86 Penteu, tu que regnes a la ciutat de Tebes, jo he davallat dels cims del Citer on la neu brilla sempre, i the vingut a veure. PENTEU: I quina s la urgncia daix que mhas de dir? MISSATGER: He vist les bacants augustes, que agullonades pel du van llanar els seus peus blancs lluny daquesta terra. I sc aqu, senyor, per relatar-te, a tu i a la ciutat, els seus actes, ms que no portentosos, terribles. Per vull saber si puc parlar amb tota franquesa de les coses que passen, o si em cal moderar-me per no patir, senyor, les teves reaccions. Tens el geni molt viu, i a ms a ms ets rei. PENTEU: Parla. No the de castigar diguis all que diguis. Aqu no maltractem els missatgers lleials. Com ms horrors ens facis saber de les Bacants ms motius donars per sotmetre a justcia aquest home daqu, que les ha instrudes. MISSATGER: Jo havia tret els bous a pasturar a la serra i vam arribar a un pla, just a lhora que el sol, per escalfar aquest mn, llana els seus primers raigs. Hi havia all tres tassos, tres rotllanes de dones: luna envoltava Autnoe; Agave, ta mare, menava la segona, i la tercera la dirigia Ino. Totes elles dormien, el cos abandonat, les unes amb lesquena recolzada en un pi, les altres amb el cap deixat anar enrere sobre les fulles. Castament, no com tu deies,

655

660

665

670

675

680

685

no empaitaven els plaers dAfrodita embriagades de vi ni excitades pels sons de la flauta 87 en la quietud del bosc. La teva mare devia sentir els brams dels meus banyuts, es va drear de sobte enmig de les Bacants i va llanar un alarit per despertar-les totes. Llavors aquelles dones, espolsant-se la son, saixequen totes dretes, altives, en bon ordre, les velles i les joves, i al seu costat les verges sense marit encara, els cabells desnuats, caient esquena avall, es posen b les pells de crvol que estaven descordades, i per cenyir aquells vestits pigallats es lliguen cinturons fets de serps que els van llepant les galtes. Daltres, parides de poc, tenen als braos cadellets duna lloba, o duna crvola, i els donen blanqussima llet tbia dels seus pits inflats 88 , coronades dalzina, de carabassina, dheura. Una agafa el seu tirs, pica una roca, i en brolla tot seguit una aigua fresca; una altra clava en el soler el seu bast, i el du fa nixer una altra font, per de vi. Si tenien desig del blanc beuratge noms havien de gratar amb els dits la terra que en regalava llet. Rius dolcssims de mel rajaven de les vares engarlandades dheura. Si all haguessis estat, veient aquests prodigis, tu tamb hauries pregat que vingus aquest du de qui ara malparles, Penteu, senyor de Tebes. Els qui rem all, pastors de bous i ovelles, ens vam reunir aleshores per parlar entre tots daquells fets prodigiosos i terribles que viem. Un, que baixa sovint a la ciutat i t paraules, va dir a tots plegats: Vosaltres que viviu a les sagrades valls de les muntanyes, ajudeu-me, capturarem la mare de Penteu, la traurem daqu dalt i farem la voluntat del nostre rei. Ens va semblar que era enraonat, i aix ens vam emboscar entremig dels matolls. A lhora assenyalada, les dones, per a la bacanal, agitaven els tirsos, a lunson invocaven Iaccos 89 , el fill de Zeus, el Clamors; tota la muntanya shi afegia, i els animals tamb; aquell crit ho arrossegava tot. Agave, corrent, va passar vora meu, llavors jo vaig fer un salt procurant aferrar-la i vaig deixar visible el lloc que ens ocultava. Gosses meves fidels!, va cridar ella en veurens 90 , Aquests homes ens volen caar. Veniu amb mi! Veniu! El bast que porteu a les mans s una arma! Va anar de poc que no ens esquarteressin 91 , les bacants, nosaltres vam fugir, cametes ajudeu-me, per es van abraonar als animals del prat

690 .

695

700

705

710

715

720

725

730

735

i amb les mans nues, sense eines de ferro, una daquelles dones va esqueixar pel mig una vaca de feixuc mamellam, que encara bramulava; daltres arrencaven les potes dels vedells, costellams i pelles, esquinalls de carn viva voleiaven pertot, penjaven de les branques llastimoses despulles de sang regalimoses. Els toros, agressius de primer, se sotmetien, es rendien a les mans femenines, mirades de mans que espellaven, badaven, trinxaven ms de pressa que tu, senyor, no obres els ulls i els tanques. Talment com si volessin, van travessar lespai de les planes ubrrimes que voregen lAsop 92 , copioses de feixugues espigues de bon blat, i van entrar llavors a Hsias i Eritras 93 , els pobles establerts als peus del Citer, com una tropa hostil que tot ho devastava: entraven a les cases i en robaven els nens, tot all que prenien a coll sho carregaven sense res que ho lligus, i res no queia a terra, ni el bronze ni el ferro, duien brases enceses al cap sense cremar-se. Enfellonits, els homes es van aixecar en armes contra aquelles bacants, i el que all va passar va ser extraordinari: les armes esmolades no els feien cap ferida i en canvi elles, sense armes, tornaven tant de mal que els homes van fugir davant la seva empenta. No hi ha dubte que un du ajudava les dones. Varen tornar al planell on de primer dormien, i amb laigua de les fonts nascudes del miracle es van rentar la sang; les serps, traient la llengua, en llepaven les gotes que els queien de les galtes. El du que hem vist all, senyor, sigui qui sigui, acull-lo a la ciutat. De poders en t molts, per s gran sobretot, segons all que diuen, perqu ha donat als homes la vinya i el seu fruit que calma les sofrences. Sense vi no hi ha amor ni cap altre plaer dels permesos als homes. EL CORIFEU: Em fa por expressar-me amb massa llibertat davant del rei. Per mhe darriscar a dir-ho: Dions no est per sota de cap altre du. PENTEU: Com un incendi avana aquest ultratge bquic i s una gran ofensa per als grecs. Doncs b! Sabr respondre! Tu, ves al portal dElectra 94 , aplega tots els homes armats descut i espasa, els que munten cavalls de rpides pelles,

740

745

750

755

760

765

770

775

780

els de lescut lleuger, i aquells que fan vibrar la corda del seu arc, perqu farem la guerra a les Bacants! Seria la darrera vergonya suportar dunes dones aix que estem patint! DIONS: Jo ja he parlat prou clar, per tu no mescoltes. Penteu, el que s a mi maltractam tant com vulguis, per no agafis les armes per lluitar contra un du. Val ms que et quedis quiet, perqu el Clamors no sofrir que treguis les bacants de les serres. PENTEU: Em vols dictar la llei? Eres a la pres i nhas fugit, molt b! Ara qu busques? Un cstig ms dur encara? DIONS: Val ms, mortal com ets, que ofrenis sacrificis i no que clavis coces perqu el du tagullona. PENTEU: Un carnatge de dones ser la meva ofrena, un riu de sang que empleni els torrents del Citer. DIONS: Us posaran en fuga. Patireu la vergonya que els tirsos de les dones podran ms que els escuts. PENTEU: Amb aquest estranger tot esfor s intil. Facis tu all que facis, ell no pot callar mai! DIONS: Amic: encara hi ha una forma de compondre-ho. PENTEU: Qu pretens? Que jo faci desclau dels meus esclaus? DIONS: Si vols, sense cap arma, et faig venir les dones. PENTEU: Qu trames contra mi? Quin parany em prepares? DIONS: Qu dius tu de paranys, si noms vull salvar-te? PENTEU: Has pactat amb les dones perqu permeti els ritus.

785

790

795

800

805

DIONS: S que nhe fet de pactes, per noms amb el du. PENTEU: Porteu les meves armes! A tu no et vull sentir. DIONS: Ah! Segur que no vols veure qu fan a les muntanyes? PENTEU: Aix s! A pes dor pagaria veure-les damagat. DIONS: Com sha congriat en tu aquest desig tan gran? PENTEU: Suportaria i tot veure-les embriagades... DIONS: Gaudiries de veure una cosa tan amarga? PENTEU: Mhi estaria en silenci, amagat, sota els pins. DIONS: Per ms que tamagussis, elles et trobarien 95 . PENTEU: Doncs no mamagaria. A cara descoberta. DIONS: Si jo et mostro el cam, vindrs al meu darrere? PENTEU: Porta-mhi de seguida. Voldria que ja hi fssim. DIONS: Despullat i vesteix-te amb un pplum de lli. PENTEU: Qu dius? Ara voldries que em disfresss de dona? DIONS: Et mataran, si et veuen all a dalt vestit dhome. PENTEU: Tens ra, aix que dius em demostra que ets savi. 820 815 810

DIONS: Dions s aquell que em dna la saviesa. PENTEU: I com ho he de fer per seguir els teus consells? DIONS: Entrem tots dos a casa, jo et triar la roba. PENTEU: Quina roba? De dona? Em posar vermell. DIONS: Ja than passat les ganes de veure les bacants? PENTEU: Amb quin vestit has dit que havia de guarnir-me? DIONS: De moment els cabells deslligats, lliures, esquena avall. PENTEU: I desprs dels cabells, qu ms haur de fer? DIONS: Un pplum fins als peus. I al cap, una mitra 96 . PENTEU: Hi ha encara alguna cosa que hi hagis dafegir? DIONS: Un tirs a les mans. I lligar-te la pell clapejada dun crvol. PENTEU: No hi sabr pas anar, com dius, vestit de dona. DIONS: Doncs agafa les armes, i que corri la sang. PENTEU: Tens ra. Abans he despiar, he desbrinar qu passa. DIONS: s ms savi fer aix que arrencar el mal amb mal. PENTEU: Com he de travessar la ciutat i que no em vegin? DIONS: Per camins amagats. I jo et far de guia.

825

830

835

840

PENTEU: No vull que les bacants puguin riures de mi. Ara entrem al palau. Ja veur qu hem de fer. DIONS: Com vulguis. Saps que em tens al teu servei en tot. PENTEU: Doncs anem-hi. I desprs, o b agafo les armes, o b faig cas daix que mhas aconsellat. Surt Penteu. DIONS: Anir amb les bacants, i ho pagar amb la vida! Dones! Aquest home ja ha caigut a la xarxa 97 ! Ara et toca jugar, Dions! S que no ets lluny! Fes-li pagar. Fes-li perdre el senderi amb una lleu follia. Que si mant la ra ben sencera no sha davenir mai a vestir-se de dona. Si li fas perdre el seny, en canvi, ho far. I desitjo que sigui la riota dels tebans quan travessi els carrers, guarnit, aquest Penteu que fa poc ens tenia atemorits amb amenaces! Ara entrar a posar-li la roba que dur per entrar al regne dels morts, degollat per les mans de la seva mare. Aix coneixer el fill de Zeus, Dions, que s pel seu origen el du ms terrible per als homes, i tamb el ms dol! Surt Dions. 845

850

855

860

TERCER ESTSIMEL COR: Estrofa: Aleshores, en les danses nocturnes, alar finalment aquest peu cndid en el transport de Baccos, tot vinclant enrere el meu clatell en laire fresc com una cervatella tremolosa que gaudeix de les delcies de la prada quan ha pogut fugir daquella angoixa de la cacera, ja lliure de laguait, ms enll dels filats ben trenats. El caador acuita la gossada, i ms llesta que el vent salta la cervatona per la plana resseguint la riera, disfrutant daquest lloc lliure dhomes, del gran verd sota lombra espessa dels boscos. Qu s la saviesa? Quin millor present dels dus en aquest mn que tenir sota la m, triomfant, el cap dels enemics? Sempre volem all que trobem bo. Antstrofa: Avana amb parsimnia la fora de les divinitats, per s segura. Passa comptes als homes que menyspreen la llei i neguen honors als dus amb les seves idees sense seny. Els dus oculten de moltes maneres el caminar pausat del temps per cacen al final limpiads. Perqu ms poders que el costum no ho s pas la ra, ni lestudi. No costa pas cap gran esfor creure-ho aix, sigui quin sigui el du, i acceptar que all que ve de lluny ha estat, de natural, sempre com s. 98

865

870

875

880

885

890

895

Qu s la saviesa? Quin millor present dels dus en aquest mn que tenir sota la m, triomfant, el cap dels enemics? Sempre volem all que trobem bo. pode: Feli aquell que venint de la mar, del temporal sallunya i toca el port; feli aquell que ven els seus afanys! De diverses maneres, lun a laltre, se superen en fora i en riquesa. Mil homes sn mil esperances, les unes es resoldran portant fortuna als moridors, sesvairan les altres. Tinc per feli aquell que sap com viure all que el temps li porta cada dia.

900

905

910

QUART EPISODIEntra Dions. DIONS: Tu, ple de neguit de veure all que no has de veure, i delers de fer all que no has de fer, Penteu, surt davant del palau, presentat als meus ulls! Entra Penteu. Aix, vestit de dona, de mnada, bacant, per espiar ta mare i la seva companya, qualsevol et prendria per una filla de Cadme! PENTEU: Em fa ben b lefecte que estic veient dos sols i dues ciutats de Tebes, amb les seves set boques. I tu sembles un toro al meu davant, que em guia, i diria que al cap than crescut dues banyes. Ja ho eres, una bstia? Perqu ara ets un brau! 99 DIONS: El du ens acompanya, si abans ens era hostil ara ens s aliat; veus all que has de veure. PENTEU: A qui massemblo doncs? No tinc el posat dIno? No diries que sc la meva mare Agave? DIONS: Jo diria ben b que les tinc al davant! Per compte, aquest rnxol s fora del seu lloc. Jo lhavia deixat subjectat per la mitra. PENTEU: s que ara, a dins de casa, arravatat per Baccos he anat brandant el cap i els cabells shan mogut. DIONS: Doncs a nosaltres, que ens escau de servir-te, ens tocar posar-los al seu lloc. Aixeca el cap. 930 925 915

920

PENTEU: Doncs s. Posa-mels b. Sc a les teves mans. DIONS: Dus mal lligat el cintur, i els plecs del peple no et cauen igualats fins als turmells. PENTEU: Jo tamb ho veig, aqu, a sobre del peu dret. Per per laltre cant em sembla que est b. DIONS: Em tindrs aviat pel millor amic del mn quan vegis, descregut, que les bacants sn castes. PENTEU: Com he de portar el tirs? Aix? Amb la m dreta? Massemblar aix millor a les bacants? DIONS: Amb la dreta. I lalces quan alcis el peu dret. Et felicito per haver canviat desperit. PENTEU: Oi que ser tan fort que podria dur a coll tot el mont Citer, amb les bacants incloses? DIONS: Si ho vols, aix ser. Era abans que tenies el pensament confs. Ara ho veus tot molt clar. PENTEU: Me nhe dendur parpals? O arrencar amb les mans els cims roquers, trencant-los noms amb el meu bra? DIONS: Compte que no ensorressis els temples de les Nimfes, ni els estatges on Pan toca la seva flauta. 100 PENTEU: Ho dius ben dit; no he de vncer les dones usant la fora. Mamagar entre els pins. DIONS: Segur que el trobars, un cau on encauar-te, i aix espiar a pler all que fan les dones. PENTEU: Ja em sembla que les veig, ocells entre les mates, abraant-se amoroses en el recer dels nius. 955 945 935

940

950

DIONS: I no s per veure aix que vas a vigilar-les? Potser les sorprendrs, si no et deixes sorprendre. PENTEU: Fes-mhi anar travessant la ciutat dels tebans, perqu sc lnic home que ha gosat fer aquest gest. DIONS: Lnic que sha arriscat per la ciutat, s, lnic. I et dir que tesperen combats dignes dun rei. Segueix-me. A la pujada em toca fer de guia, tot i que, quan davallis, un altre et portar. PENTEU: s clar, la meva mare. DIONS: Tothom et voldr veure. PENTEU: Per aix vaig all. DIONS: I en tornars en braos. PENTEU: Tan dropo em consideres? DIONS: En braos de ta mare. PENTEU: Aix s delicadesa. DIONS: Molt delicat, ser. PENTEU: Tindr all que mereixo. DIONS: Ser, com tu, terrible. Fins al cel senfilar la teva glria. Obre els braos, Agave, tu i les teves germanes filles totes de Cadme. Aquest jove que us porto senfronta a un gran combat. Jo en ser el vencedor i el Clamors amb mi. La resta, ja ho veureu.

960

965

970

975

QUART ESTSIM

EL COR: Estrofa: Aneu, rpides gosses de la Rbia, pugeu dalt del serral, on les filles de Cadme sapleguen en rotllana. Agulloneu-les en contra daquest home transvestit, daquest rabis espieta de les mnades. Sa mare, la primera, des de dalt duna tossa o dun cim punxegut el sabr veure, i llanar a les bacants la seva crida: Qui s que ve a rondar les filles de Cadme que correm per les serres? Qui ens ha vingut seguint, de muntanya en muntanya? Qui s aquest, bacants? Qui lha posat al mn? No s cap home nascut de la sang de cap dona, sin duna lleona, o duna Grgona 101 lbica. Que vingui la justcia, que vingui a plena llum armada de lespasa, i amb ferida mortal travessi el coll daquest que no t du, ni justcia, ni llei, del fill dEquon, de la terra nascut. Antstrofa 102 : Per a aquell que amb pensament impiu i amb fria sacrlega contra el teu culte, Baccos, i el de ta mare 103 es llana, amb el cor delirant i una audcia forassenyada com si pogus vncer amb la fora all que s invencible, hi ha una pena, la mort, inexcusable si es planta cara als dus. Qui viu com un mortal no t turments. La saviesa, la deixo per als savis, a mi em plau empaitar uns altres bns, grans i visibles. La vida ens adrea a la bellesa, si observem, dia i nit, les regles de pietat, honorem els dus i obem la llei.

980

985

990

995

1000

1005

1010

Que vingui la justcia, que vingui a plena llum armada de lespasa, i amb ferida mortal travessi el coll daquest que no t du, ni justcia, ni llei, del fill dEquon, de la terra nascut. pode: Vine en forma de toro, o de drac de molts caps o de lle enrevoltat de flames 104 , mostrat a nosaltres, vine, Baccos, amb el somriure als llavis, el caador de Bacants, empresonal amb el filat de la mort, quan caigui entre lestol de les mnades.

1015

1020

CINQU EPISODIEntra el missatger segon. MISSATGER SEGON: Oh, palau, que vas ser un dia venturs a tot Grcia, casal daquell anci de Sid 105 que va sembrar la collita de les dents del drag 106 , de la terra nascut! Com et planyo! Jo sc un esclau, per els bons servents acompanyen els seus senyors en la desgrcia. EL CORIFEU 107 : Qu passa? Portes alguna novetat de les Bacants? MISSATGER SEGON: Penteu s mort, ell que era fill dEquon. EL COR: Oh, Clamors, demostres el teu poder div! MISSATGER SEGON: Qu dius? Com parles, dona? Sembla que els mals que han caigut damunt nostre et causin alegria! EL COR: Sc estrangera, i en brbars evos clamo la meva joia! Ja no tinc por que ning em carregui de cadenes! MISSATGER SEGON: Potser et penses que Tebes s tan mancada dhomes [...] 108 ? EL COR: s Dions, s Dions, no la ciutat de Tebes qui t poder damunt meu! MISSATGER SEGON: Puc entendre els motius, dona, per igualment s lleig alegrar-se davant duna desgrcia acomplerta. 1030

1025

1035

1040

EL COR: Explicat, diguem quina mort ha trobat aquell home injust que tramava injustcies! MISSATGER SEGON: Un cop van quedar enrere els casalots de Tebes, desprs de travessar les aiges de lAsop, ens varem enfilar pel Citer amunt Penteu i jo car jo seguia lamo darrere lestranger que a tots dos ens guiava. Vrem fer una parada en una coma herbada procurant no fer fressa ni amb la veu ni amb el pas perqu voliem veure sens que ning ens veis aquell rac de roques, regat per rierols i amb pins que feien ombra, on les Mnades estaven escampades i ben entretingudes: les unes coronaven amb fresca heura nova la punta del seu tirs, mentre les altres, com poltres desjunyits de lestreta collera, cantaven, alternant-se, els crits de lhimne bquic. Per el pobre Penteu, que no les veia b, va dir: Tu, estranger, daqu on som estant no arribo amb la mirada a lindret on samaguen. Si menfilo a aquell marge i pujo dalt del pi podr veure ben clares les seves turpituds. I llavors lestranger ens fa un primer miracle: agafa el tronc del pi, que sala fins al cel, i li fa acotar el cap fins que toca la terra, blegant-lo com un arc, o la llanda dun carro que seguint el comps dibuixa tot un cercle. Aquell branc muntanyenc lestranger, doncs, el tora i el domina amb un gest que no t res dhum, fa que Penteu cavalqui les branques del cimal i a poc a poc lafluixa i el deixa redrear-se mirant que no reguitni i engegui el seu genet. Larbre torna a ser dret, vertical contra el cel, portant el meu senyor assegut a la gropa. No s si les va veure, per ell era visible, enforcat al cimal, all al capdamunt. Provava damagar-se amb les branques ms altes quan de sobte una veu es va deixar sentir, la veu de Dions, que cridava: Bacants, us he portat aquell que reia de vosaltres, de mi i del meu culte! Cuiteu, prengueu venjana! I alhora que proferia aquests mots, brollava la llum dun foc div que unia terra i cel. 109 I laire va callar, i les fulles callaven, i en els prats no haurieu sentit ni un animal. Les dones, no sentien prou clarament la veu, que ja es posaven dretes i a tot arreu miraven.

1045

1050

1055

1060

1065

1070

1075

1080

1085

Ell va repetir lordre. Quan les filles de Cadmos van haver conegut la veu de Dions van sortir disparades, veloces com colomes; els seus peus sostenien lempenta de la cursa, era Agave, la mare, i tamb les germanes, i totes les Bacants; varen saltar el torrent de la vall, i els reguers, delirant, impulsades pel du. I quan van veure Penteu a dalt del pi es van enfilar a un roc que salava al davant i li van deixar anar un devessall de pedres. De les branques pelades en van fer javelines; daltres van projectar cel amunt els seus tirsos contra Penteu, trist fit, per no latenyien; estava massa amunt perqu poguessin heurel per ell no tenia cap cam de fugida. Amb gruixuts brancs de roure van fer pics, i parpals, i van provar debades dalar-ne les arrels, per lesfor tampoc menava a cap sortida. Agave va dir: Vinga! Poseu-vos en rotllana, agafeu el tronc, mnades, sacseu-lo, caarem la bstia que shi enfila, que no pugui escampar els secrets de Dions. I amb innombrables mans, van arrencar darrel aquell pi tan immens. De tan amunt com era, Penteu va caure a terra proferint llastimosos esgarips de dolor perqu veia a tocar una fi desgraciada. Sa mare, la primera, oficiant del carnatge, se li llana el damunt. Ell sarrenca la mitra del cap, perqu Agave el pugui reconixer i no li faci mal, li acarona la galta, li diu Mare, sc jo, sc Penteu, el teu fill, el que vas posar al mn a la casa dEquon! Tingues pietat de mi, mare, deixam viure, no matis el teu fill pels errors que ha coms. Per ella, amb els ulls que li roden, amb la boca tota plena descuma, ha perdut el senderi posseda per Baccos i no escolta Penteu. Li engrapa el bra esquerre a lalada del colze i, repenjant els peus al pit del dissortat, li arrenca de lespatlla, com si no costs gota, perqu el du li donava aquesta vigoria. Ino, per laltra banda, fa la mateixa feina i esquina carn, a trossos. Autono i la resta de Bacants sabraonen amb un clamor unson. Ell, mentre t al, gemega encara, i elles fan alarits de festa. Una semporta un bra, una altra un peu calat amb la sandlia encara, les costelles blanquegen sota la carn pelada, i elles, ensangonades, van esqueixant el cos. Penteu fet a bocins jeia escampat per terra,

1090

1095

1100

1105

1110

1115

1120

1125

1130

1135

en part damunt les roques, en part a dins del bosc; costava arreplegar-lo, i aquella pobra testa vet aqu que la mare la recull de les pedres i la clava al seu tirs, com si fos dun lle caat a les muntanyes, i enarbora el trofeu baixant del Citer, on les germanes dansen. Ara sacosta altiva, amb la presa funesta, i entrar a la ciutat cantant el nom de Baccos, el seu company de caa, aquell que lha auxiliada, el gloris vencedor... dun trofeu de llgrimes. Jo no puc suportar ms temps aquest espant. Men vaig abans que Agave no arribi a les portes. Conservar la mesura, guardar respecte als dus, s una bella cosa. Crec que tamb deu ser lnic cam assenyat que als mortals ens escau. El missatger surt.

1140

1145

1150

CINQU ESTSIM

EL COR: Dansem honorant Baccos, proclamem la desgrcia de Penteu, fill del drac, que es va vestir de dona, va dur el tirs mort segura 110 amb les fulles guarnit, i va anar rere el toro pel cam del desastre. Bacants cadmees, vostre cant triomfal a la fi es converteix en planys i penes! Quin combat ms gloris abraar el propi fill amb un bra que regala de la sang del seu cos! EL CORIFEU: Veig que corre cam de la casa Agave, la mare de Penteu, amb ulls extraviats. Acollim el seguici del du de levo!

1155

1160

1165

XODOSEntra Agave, seguida dun estol de mnades. Porta la testa del seu fill clavada a la punta dun tirs, entre rams dheura. Kommos. AGAVE: Estrofa: Bacants de lsia! EL COR: Eh! Qu vols de nosaltres? AGAVE: Portem de la muntanya una garlanda tallada de fresc per al palau, gloriosa presa! EL COR: Ja ho veig, i et dic que vinguis amb nosaltres. AGAVE: Sense lla lhe caat aquest lle cadell, com podeu veure. EL COR: A quin lloc solitari? AGAVE: Al Citer... EL COR: Al Citer? AGAVE: All lhem mort. EL COR: I qui ho ha fet?

1170

1175

AGAVE: Jo lhe colpit primera al thassos manomenen la venturosa Agave. EL COR: I qui ms? AGAVE: Les de Cadme. EL COR: De Cadme? AGAVE: Les seves filles al meu darrere han ferit lanimal. S, al meu darrere. s una bona presa. 111 Antstrofa: Prengueu part al fest 112 . EL COR: Que prenguem part de qu? AGAVE: Daquest tendre vedell que a les galtes, tot just t un poc de pl moix. EL COR: Per la crinera sembla tota una salvatgina 113 . AGAVE: Baccos, el caador, sviament la canilla de Mnades li ha llanat al damunt EL COR: s un gran caador 114 . AGAVE: Em felicites? EL COR: Et felicito. AGAVE: Aviat els cadmeus...

1180

1185

1190

EL COR: ...i Penteu, el teu fill AGAVE: Beneiran sa mare per haver capturat un cadell de lle! EL COR: Extraordinari. AGAVE: Extraordinari, s. EL COR: Orgullosa? AGAVE: Contenta daquests treballs tan grans que he pogut portar a terme. 115 EL CORIFEU: Mostra doncs, lassa, el trofeu de victria, ja que el portes aqu, als teus conciutadans. AGAVE: Vosaltres que pobleu la torrejada Tebes, conciutadans, veniu a contemplar la presa, la fera que hem caat les tres filles de Cadme! No amb llances de Tesslia, tirades amb corretges 116 , ni tampoc amb filats, que amb les mans ho hem fet tot, amb aquests braos fins. Per qu fatxendejar, presumint de les armes que lespaser fabrica, si noms amb les mans hem atrapat la bstia, i amb les mateixes mans lhem feta mil bocins? El meu anci pare, on s? Digueu que vingui! I Penteu, el meu fill? Que faci dur una escala i plantar-la davant del portal del palau, per clavar al mig del fris, al triglif, el trofeu, aquest cap de lle que he caat jo mateixa! Entra Cadme, seguit de servidors que porten un baiard. CADME: Seguiu-me, els portadors daquest tristssim pes de Penteu, veniu amb mi, servents, fins davant del palau. Incomptables recerques he fet per aplegar aquest cos. Lhe trobat a dalt del Citer, 1200 1195

1205

1210

1215

desmembrat, escampat, per aqu i per all, per les roques, les fraus, al fons del bosc. Alg mha fet saber qu havien fet mes filles quan jo ja era a ciutat, a dins de les muralles, de retorn, amb Tirsias, dels ritus de Dions; i he desfet el cam per tornar a la muntanya a buscar el meu fill mort per les mans de les mnades! La que va ser esposa dAristeu i mare dActe, Autnoe, all lhe vista, i amb ella estava Ino, enmig dels roures, pobres, en el deliri encara. Agave, la tercera, mhan dit que sadreava cap aqu, caminant al pas lleuger de Baccos, i no mhan enganyat, que la veig. Trista cosa. AGAVE: Enorgulleix-te, pare, perqu dentre els mortals has engendrat, de molt, les filles ms illustres. Ho dic per mes germanes, per sobretot per mi, que vaig abandonar telers i llanadores per un dest ms gran: amb les mans matar feres. Duc aqu, com tu veus, un trofeu de cacera per penjar-lo al bell mig del fris del teu palau. Rep-lo en les teves mans de les daquesta filla. Omplet dorgull i joia per la caa que he fet i convida al fest els teus amics, perqu ets benaurat de ser el pare de qui ha fet tals proeses. CADME: Oh dolor sense mida! Insuportable als ulls! Homicidi coms amb mans ben miserables! Si que heu sacrificat bona vctima als dus per convidar-nos ara tots plegats al fest! Planyo les meves penes, per molt ms les teves! Ens ha colpit el du Clamors amb justcia, per amb massa duresa, per vist que era de casa! AGAVE: La vellesa dels homes s sempre reganyosa i els seus ulls massa tristos! Tant de bo que el meu fill retirs a sa mare i fos amant de caar, de sortir, envoltat del bon jovent de Tebes, a empaitar salvatgines! I en lloc daix salura i planta cara als dus! Et toca amonestar-lo, pare, lhauries de renyar. Qui podria cridar-lo perqu vingus aqu a compartir el meu goig? CADME: Ai, ai! Quan tinguis la conscincia dall que has acomplert el teu dol ser horrible! Tant de bo que poguessis

1220

1225

1230

1235

1240

1245

1250

1255

1260

quedar per sempre ms en lestat que ara ests, quan, sense ser feli, ignores la desgrcia. AGAVE: Quina desgrcia hi ha en tot aix? Qu hi ha de trist? CADME: Primerament adrea el teu esguard al cel. AGAVE: Ja est. Per qu mhas dit que el miri? CADME: El veus igual com sempre, o potser canviat? AGAVE: El veig ms llumins. Ms net que mai, el trobo. CADME: I aquella excitaci de lnima, encara et dura? AGAVE: No s pas si tentenc. De mica en mica sento que torno en mi, com si em muds lesperit. CADME: Voldrs doncs escoltar-me i respondre amb claredat? AGAVE: S, perqu no recordo qu he dit fins ara, pare. CADME: A quina casa vas anar, quan vas casar-te? AGAVE: Tu vas donar-me a Equon, un dels homes del drac. CADME: I un cop all, quin fill vas donar al teu marit? AGAVE: Penteu, nascut de la vida comuna amb el seu pare.. CADME: I a qui pertany el cap que portes als teus braos? AGAVE: s el cap dun lle, em van dir les caadores. CADME: 1275 1265

1270

Fixa-thi b, i diguem exactament qu veus. AGAVE: Veig un immens dolor, dissortada de mi! CADME: Encara creus que sembla la testa dun lle? AGAVE: No! Terrible desgrcia! Porto el cap de Penteu! CADME: Ja el plorvem quan tu no sabies que ho era. AGAVE: Qui lha mort? Com pot ser que jo el tingui? CADME: En mal moment arribes, oh veritat funesta! AGAVE: Digues! El cor em salta esperant la resposta! CADME: Tu li vas donar mort. Tu i les teves germanes. AGAVE: On va morir? Ala casa? Aqui?, o a quin altre lloc? CADME: Al mateix lloc que els gossos van trossejar Acte. AGAVE: I per qu va pujar al Citer, el dissortat? CADME: Per fer burla del du i de les danses bquiques. AGAVE: I nosaltres, com s que rem all a dalt? CADME: Perqu reu boges. La ciutat shavia tornat boja AGAVE: Ens ha perdut Dions, ara s que ho comprenc. CADME: Per ofendrel. Per negar-nos a acceptar que era un du. 1295 1290 1285 1280

AGAVE: I el cos estimadssim del meu fill, on s, pare? CADME: Aqu te lhe portat. Mha costat aplegar-lo. AGAVE: Hi s tot? Falta res? Els seus membres sajusten? (....) 117 AGAVE: Quina culpa tenia Penteu del meu deliri? CADME: Era igual com vosaltres, no respectava el du. Aix, en aplegar-vos en un mateix desastre, vosaltres i Penteu, ha ensorrat la nissaga. I mha ensorrat a mi. Privat de cap fill mascle 118 , he de veure aquest fruit del teu ventre, pobreta!, occit de la manera ms vil i abominable! Tu que eres la llum retrobada de casa, fill de la meva filla, de lestirp esperana i admiraci de Tebes. Aquest pobre vellet, ning gosava ofendrel si eres al davant, perqu tu no ho hauries perms de cap manera. Ara haur de marxar, desterrat, sense honor, jo, Cadme, el gran, aquell que va sembrar la raa dels Tebans, admirable collita! Tu, all que ms volia, ja no ets daquest mn, i encara ets, del mn, all que ms estimo. Mai ms no em tocars la barbeta amb la m ni em dirs mai ms avi, abraant-me ben fort, ni em dirs qui et maltracta, qui tha ofs, anci? Qui et deshonora o torba amb penes el teu cor? Digues-mho i latrevit tindr all que es mereix! Ara sc un pobre home, i a tu, et plorem. I ta mare i les altres, verament sn de plnyer! Si encara queda alg que no conegui els dus, que es miri aquesta mort, i aleshores creur. 119 EL CORIFEU: Cadme, em fas patir. Potser el fill de ta filla mereixia el seu cstig. Per el teu s cruel. AGAVE: Pare, ara ja veus com mhan canviat les coses. (.............................) 1300

1305

1310

1315

1320

1325

DIONS: (..............................) 120 Adoptars laspecte dun drag, i la que tacompanya, la filla dAres, Harmonia, que tot i tu ser un mortal va ser la teva esposa, ser mudada en serp. En un carro de bous, prop de la teva dona, seras cabdill de brbars, diu loracle de Zeus. Moltes ciutats amb un nombrs exrcit destruireu, per quan loracle de Lxias 121 doneu a sac, tindreu funest retorn 122 . Ares us salvar, a tu i a Harmonia i entre els Benaurats us donar sojorn 123 . Us ho dic jo, no nascut de cap home, que sc Dions, fill de Zeus. Si quan calia haguessiu pensat dretament ara tindrieu aquest rebrot de Zeus per aliat, i serieu felios. CADME: Et supliquem, Dions! No vam actuar b. DIONS: s tard, quan era lhora no em vau saber conixer. CADME: Admetem aquest tort, per s massa dur el cstig. DIONS: s just, perqu sent du vosaltres multratjveu. CADME: No s bo que els deus imitin la rancnia dels homes. DIONS: Fa temps que Zeus, el pare, us va fixar el dest. AGAVE: Anci, el trist exili s ja sentncia ferma. DIONS: Doncs no entretingueu ms all que ha de ser. CADME: Filla, quina terrible desgrcia ens ha caigut, a tots, a tu, mesquina, a les teves germanes i a mi tamb. He de marxar amb els brbars, ser un metec, vell com sc, i loracle em condemna a portar a terra hellena un exrcit de brbars. La meva dona, la filla dAres, Harmonia, serpent ella, i jo drac, amb aquesta figura bestial assaltarem temples i altars de Grcia,

1330

1335

1340

1345

1350

1355

com cabdills de llancers. I no tindr reps de penes, dissortat, ni tan sols travessant lAqueront que circula per la terra de baix 124 . AGAVE: I jo, pare, em veur separada de tu. CADME: Per qu menvoltes amb els braos, pobra filla com el cigne que amb les ales protegeix labellot. AGAVE: On he danar, si la ptria em foragita? CADME: No ho s, filla meva. De mal socors et sc. Trenos AGAVE: Adu, casal, adu, ciutat dels pares! En la dissort us deixo, exiliada de la cambra nupcial! CADME: Ves-ten doncs, filla, al pas dAristeu. 125 AGAVE: Ploro per tu, pare! CADME: I jo per tu, i per les teves germanes he plorat. AGAVE: Amb fora terrible Dions, el senyor, tha colpejat a dins de casa teva! DIONS: Lultratge que em vau fer va ser terrible! El meu nom a Tebes no era honorat 126 AGAVE: Salut, mon pare! CADME: Salut, pobra filla meva! Ben poca naconseguiras.

1360

1365

1370

1375

1380

AGAVE: Acompanyeu-me en process all on trobi les meves pobres germanes, companyes de lexili. Vull anar a algun lloc on el malet Citer no em vegi i des don no vegi mai ms el Citer, on del tirs no nhi hagi ni memria. Que daltres bacants lempunyin! EL CORIFEU: Sn nombroses les formes de la divinitat, i nombrosos els actes que els dus acompleixen. Els que espervem no sn els que realitzen; el du sempre troba el cam de la sorpresa. Vet aqu el final daquesta histria.

1385

1390

BIBLIOGRAFIA. I. Estudis generals i particulars ALBINI, Umberto; Euripide o dellinvenzione, Garzanti, Mil, 2000.

BOLLACK, Jean; Dionysos et la tragdie. Commentaire des Bacchantes dEuripide, Bayard, Pars, 2005 BRUIT ZAIDMAN, Louise; Les grecs et leurs dieux, Armand Colin, Pars, 2005 CHIRASSI COLOMBO, Ileana; La religin griega, Alianza, Madrid, 2005 DARAKI, Maria; Dionysos et la desse Terre; Flammarion, Pars, 1985 DETIENNE, Marcel; Dionisio a cielo abierto, Gedisa, Barcelona, 2003 DI BENEDETTO, Vincenzo; MEDDA, Enrico; La tragedia sulla scena. La tragedia greca in quanto spettacolo teatrale, Einaudi, Torino, 1997. DODDS, E.R.; Los griegos y lo irracional, Alianza, Madrid, 1980 FESTUGIRE, A.J.; La esencia de la tragedia griega, Ariel, Barcelona, 1986 GIRARD, Ren; La violencia y lo sagrado, Anagrama, Barcelona, 1995 (Passim, per sobretot pp. 127 i ss.) GRAVES, Robert; Los dos nacimientos de Dionisio, Seix Barral, Barcelona, 1980 GRIMAL, Pierre, Diccionari de mitologia grega i romana, (traducci catalana de Joaquim Gest, Montserrat Franquesa i Andreu Mart), Edicions de 1984, Barcelona, 2008. KERENYI, Karl; Dionisios. Raiz de la vida indestructible, Herder, Barcelona, 1998 KOTT, Jan; El manjar de los dioses, Era, Mxico, 1977 (El manjar de los dioses, o Las Bacantes, pp. 180-223) LESKI, Albin; La tragedia griega, Labor, Barcelona, 1966(?) (Nhi ha una reedici ms recent, amb la traducci revisada a El Acantilado, Barcelona, 2001.) MASSENZIO, Marcello; Dioniso e il teatro di Atene; Nuova Italia Scientifica, Roma, 1995 MOSSMAN, Judith (ed.); Euripides, Oxford University Press, Oxford, 2003 (sobretot, Helen P. Foley, The Masque of Dionysus, pp. 342-368) OTTO, Walter F.; Teofania. El espritu de la antigua religin griega, Sexto piso, Barcelona, 2007 OTTO, Walter F.; Dionysos. Le mythe et le culte, Mercure de France, Paris, 1969 REINHARDT, Karl; Eschyle. Euripide, Minuit, Paris, 1972 RODRGUEZ ADRADOS, Francisco; Del teatro griego al teatro de hoy, Alianza, Madrid, 1999 (El mito dionisaco de Las Bacantes, pp. 230-236) ROMILLY, Jacqueline de; La modernit dEuripide, PUF, Pars, 1986 ROMILLY, Jacqueline de; La tragdie grecque, PUF, Paris, 1970 TAPLIN, Oliver; Greek tragedy in action, Routledge, London, 2003 VERNANT, Jean-Pierre i VIDAL-NAQUET, Pierre; Mythe et tragdie. Deux. , La Dcouverte, Pars, 1995 VERNANT, Jean-Pierre; Lunivers, les dieux, les hommes, Seuil, Pars, 1999 VLCHEZ, Mercedes; El dionisismo y Las bacantes, Universidad de Sevilla, Sevilla, 1993 WILES, David; Greek Theatre Performance. An Introduction, Cambridge University Press, Cambridge, 2000 WINNINGTON-INGRAM, R.P.; Euripides and Dionysus. An Interpretation of the Bacchae, (Second Edition. Foreword and Bibliography by P.E. Easterling), Bristol Classical Press, Bristol, 1997

II. Edicions usades

EURIPIDE, Le Tragedie, (a cura dAnna Beltrametti, traducci de Filippo Maria Pontani, amb un assaig de Diego Lanza), Einaudi, Torino, 2002 EURIPIDE, Les Bacchantes, (traducci de Jean i Mayotte Bollack), Minuit, Pars, 2005 EURIPIDE, Les Bacchantes, (Edici bilinge, traducci dHenri Grgoire i Jules Meunier; introducci i notes de Jackie Pigeaud), Les Belles Lettres, Paris, 2006 EURPIDES, Les Bacants, (introducci, traducci i notes de Joan Alberich i Marin), La Magrana, Barcelona, 2006 EURPIDES, Tragdies. Vol. III, (traducci de Carles Riba), Curial, Barcelona, 1982 EURIPIDE, Tragiques grecs, Euripide, (tradut, presentat i anotat per Marie DelcourtCurvers), Gallimard, Pars, 1962 He usat tamb ledici del text grec antic de Gilbert Murray (Oxford, 1913), tal com s consultable al lloc web http://www.mikrosapoplous.gr/texts1.htm

NOTES: A ms de les referncies a la bibliografia, unes sigles indiquen la procedncia de la informaci de les notes: [EC] Enciclopdia Catalana, [WK] Wikipdia, [JA] Edici de Joan Alberich, [AB] Edici dAnna Beltrametti, [JP] Edici de Jackie Pigeaud. La sigla JC, o labsncia de sigla, indiquen en principi que lobservaci s meva, de Joan Casas. Les acotacions no formen part del text tal com ha estat transms sin que sn afegits dels editors moderns per facilitar-ne la comprensi i la lectura. Aqu reprodum, substancialment, les de ledici de Carles Riba, que no sn excessivament prolixes, com de vegades passa (a ledici de Les Belles Lettres, per exemple, o a la de Joan Alberich) . 2 Comena entrant en escena lactor Protagonista, en el paper de Dions, per amb la figura del jove estranger que sanir precisant; amb una mscara estranyament somrient, riallera, com ens confirmar el text ms avall, i com t cura de subratllar J.P. Vernant (VERNANT, 1995). No s clar que aquesta primera entrada es faci al theologeion, com opinen alguns comentaristes, i no a lorchestra. Jo penso que, si de cas, el Dions del final, de lExodos, s el que apareix al theologeion i ek mekhan. Al dara, que ve amb presncia humana, no li pertoca. 3 La millor repassada del mite la trobem a J.P.Vernant (VERNANT, 1999, p. 171 i ss.), a la nota 5 en fem per una sntesi. 4 Mai no ressaltarem prou la importncia dels cursos daigua per a la fundaci de les ciutats. Sense aigua no hi ha establiment hum. s lgic doncs que els rius i les fonts acabin designant, per antonomsia, (tamb a les tragdies) les ciutats. La font de Dirce, lIsmn, sn Tebes; com lIlissos s Atenes, lEurotas s Esparta, o les fonts a la plana, sobretot la de Pirene, al peu del tur fortificat, sn Corint. Per a lorigen del nom de Dirce, cf. GRIMAL (2008). 5 Smele, una de les princeses filles de Cadme (germana per tant dAgave, Ino, i Autnoe), suneix a Zeus i concep Dions. Per instigaci dHera, lesposa de Zeus, vol veure el du en la seva plena divinitat, i s fulminada pel llamp que forma part de la seva naturalesa. Zeus recull el nonat Dions del cadver fumejant de la mare, i el cus dins la seva cuixa on la gestaci es completa fins a la segona naixena del Du. Cf. tamb la primera antstrofa de la Parodos del cor, vv. 88-104. 6 [AB] Dions es refereix a la tomba de Semele i al temenos, lespai consagrat que la protegeix, i ens la fa imaginar al costat del palau. Pausanias (IX 12,13 i 16,17) descriu en canvi el thalamos dHarmonia i desprs de Smele a lAcrpolis, mentre que situa a la ciutat baixa, a lagor, la tomba. Si lheura i la vinya sn les plantes sagrades de Dions, potser s ms important el seu carcter de plantes enfiladisses que no la capacitat embriagadora del vi. Per tamb ho s la murtra (cf. la p. 22 de ledici de Joan Alberich), que no s enfiladissa. 7 Ldia: Antiga regi de l'sia Menor, situada entre la Cria, la Frgia i la Msia. Ocupava els territoris compresos entre l'actual golf Edremit, al N, i el riu Kk Menderes, al S. Tingu la capital a Sardes. Vers la meitat del s VI aC, la Jnia fou tamb incorporada a tots aquests territoris, desprs de la lluita de Cressus contra els grecs (560-546 aC). Caiguda a mans de Cir, la regi es convert en intermediria entre la civilitzaci asitica i la grega, que fou afavorida pels diversos sobirans. A l'poca d'Alexandre, i1

posteriorment, sota la sobirania dels didocs, sofr una profunda decadncia, i noms la capital conserv una certa esplendor, mantinguda encara a l'poca romana. [EC] 8 Frgia: Antiga regi occidental de l'sia Menor que constitu el rerepas de les terres de la costa colonitzades pels grecs (Jnia, Msia, Ldia i Cria). Les ciutats ms importants foren Czic, Grdion i Icnion. Perd la independncia al s VII aC, i el 133 aC pass a formar part de la provncia romana d'sia . [EC] 9 Bactria o Bactriana era el nom grec de lantic pas situat entre lHindu Kush (Parapamisos o Caucasus Indicus segons els autors grecollatins) al sud, i lAmu Daria (Oxo) al nord; la seva capital va ser la ciutat de Bactra (actualment Balkh). Va ocupar territoris que ara pertanyen al nord de lAfganistn, el sud de lUzbekistn i el Tajikistan. [WK] Bactriana: Regi de l'sia central compresa entre el Hindkush, l'Amudarja i la Margiana. La Bactriana apareix a la histria com a part de l'imperi aquemnida al s VII aC. Aquesta provncia, juntament amb la Sogdiana, representava l'extrem nord-est de l'imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nmades i al peu de les collades que comuniquen l'estepa asitica amb la plana ndia. Els seus pobladors parlaven un dialecte irnic oriental en la versi ms antiga del qual sn composts els himnes ms antics de l'Avesta, fet que coincideix amb la versi tradicional que en fa la regi bressol del profeta Zaratustra. La conquesta de la Bactriana per Alexandre el Gran (330 aC) pos aquesta regi en contacte directe amb el mn mediterrani; la poblaci indgena opos una forta per breu resistncia; s'hi establiren guarnicions i colnies gregues, especialment a la capital, Bactres. A la divisi de l'imperi macednic la satrapia pass a formar part del regne dels selucides. Pels volts de l'any 250 aC, el governador Didot s'independitz de fet, per sense prendre el ttol de rei. El seu fill fou destronat per Eutidem I a la fi del s III aC, que constitu el regne de Bactriana. L'expansi dels parts i la cessi de la major part de les provncies orientals a l'imperi maurya all i proteg alhora el nou regne, el qual fou consolidat per Demetri I, fill d'Eutidem. La revolta d'Eucrtides I (171-150 aC) don origen a una nova dinastia que s'altern en el tron amb els descendents de Demetri. Fins al comenament de l'era cristiana, quan la invasi dels escites destru el poder grecomacednic a l'rea, se succeren els monarques i els petits estats hellenstics que s'estengueren per la plana ndia del Panjab. Aquests principats foren unificats durant un breu perode (115-90 aC) sota Menandre I Ster mentre el centre del poder s'anava desplaant cap a l'ndia. El regne bactri i les seves ramificacions ndies representaren, alhora que l'extrem oriental del mn hellenstic, una sntesi cultural original d'elements grecs, irnics i ndics, la qual es prolong fins ben entrada l'era cristiana sota els dominis indoscita, part, tokhari i Kun i, alhora que influ decisivament en el desenvolupament de l'art indi , fou un gran vehicle de difusi del budisme cap a l'sia central i la Xina. La cultura bactriana s coneguda principalment per la riquesa del seu monetari, un dels ms notables d'entre els hellenstics. [EC] 10 Mdia: Antiga i vasta regi de la Prsia nordoccidental que confinava amb Mesopotmia, Armnia, la mar Cspia, el desert de Prsia i la Susnia. Hom suposa que, a partir del s IX aC, fou seu de les tribus irniques del medes. Pass a sser possessi persa (550 aC), i fou dividida en dues provncies: una de meridional, la Gran Mdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l'Assria i l'Armnia oriental. A partir de l'adveniment dels sassnides (226 dC), aquestes dues provncies foren reunificades i seguiren el dest de Prsia. [EC] 11 Arbia Feli: Nom donat a la part meridional de la pennsula Arbiga, entre l'Arbia Deserta i l'oce ndic, especialment el sector del Iemen actual [EC] 12 s a dir, Jnia. [JA] Malgrat que el nom del du Dions ja apareix escrit en grec en escriptura sillbica lineal B en una tauleta micnica trobada a Pilos (s.XIII aC), Eurpides segueix el parer Homric, segons el qual Bacos era una detat menor provinent de Frgia i de Trcia. Dions vagarej per les terres orientals de Ldia, Frgia, Prsia, Bactriana i lIndia, on impos el seu culte. Al final retorn triomfant a lHllada amb un carro tirat per lleopards. 13 [AB] Mentre Dions s al centre de diversos i nombrosos cultes masculins, la tragdia insisteix particularment en la dimensi femenina del dionisisme, en les prctiques de lololygms (JC que jo he tradut per alarit), i la oribasia o fuga a les muntanyes, amb la manipulaci de serps (JC cf. els versos 101-104, 698 i 767-768) que encara segons Plutarc (Vida dAlexandre, 2, 7 ss.), estava estesa entre les dones de Macednia i particularment cultivada per Olimpada, la mare dAlexandre, seguint models orientals. (JC Per no oblidem les estatuetes minoiques de sacerdotesses amb serps a les mans, i que el nom de Dions ja apareix a les tauletes micniques de Pilos, en lineal B. Remarquem, ja que ens posem minoics, la importncia de les metamorfosis taurines de Dions en aquesta tragdia) 14 La nebris, o nbrida. 15 El tirs (paraula no grega, dorigen obscur) era, segons sembla, una vara de canyaferla (Ferula communis, la mateixa planta que va servir a Prometeu per robar el foc dels dus), guarnida amb fulles dheura i, potser, rematada amb una pinya. (Aix de la pinya, tot i que alguns hi insisteixen molt, jo no ho

veig gota clar a la iconografia.) Valdria la pena entretenir-se una mica en la botnica dels mites, no necessriament per anar a espetegar a les hiptesis tocades del bolet dun Robert Graves (GRAVES, 1980). 16 El text grec diu, literalment: . Des del primer moment, doncs, se subratlla, el carcter ambigu del tirs. 17 Aqu, com en altres punts del text, la paraula per dir culte, ritual, s orgia. 18 Que un home vulgui lluitar contra un du, i esdevingui aix theomakhos, s la forma ms greu de la ybris trgica. Per no perdem de vista que Penteu i Dions, en tant que un s fill dAgave i laltre de Smele, sn cosins germans. No hi ha aqu tamb una discussi sobre la legitimitat del poder de Penteu sobre Tebes? 19 [JA] Les mnades, personificaci de lesperit orgistic de la natura, sn les nimfes que Dions porta dsia. Les primeres mnades van ser les que van alimentar Dions infant. Aquestes nimfes, possedes pel du que els inspira la bogeria mstica, vivien al camp i pouaven les fonts imaginant-se que nobtenien llet i mel. Les bacants, en canvi, sn dones humanes, en aquest cas de la ciutat de Tebes, que es lliuren al culte de Dions a imitaci de les mnades. 20 El Tmolos (actualment, en turc, Boz Dag) s la muntanya de Ldia que domina la ciutat de Sardes. Dall procedeixen doncs les mnades del cor de la tragdia. 21 Aquests timbals, o panderos, que el text trgic associa als cultes frigis de la Gran Mare (s a dir Cbele, cf. infra vv. 72-82 i nota, tot i que aqu es produeixi un sincretisme amb Rea, dona de Cronos i mare de Zeus), sn, en termes teatrals, all que caracteritza el cor de mnades asitiques, i que les diferencia de les dones de Tebes, llanades pel du al menadisme (Cf. Dodds) i caracteritzades per portar el tirs. Lentusiasme i la dansa sn una cara del du, laltra cara t a veure amb el tirs (que s alhora bast, vareta mgica i arma). Remarcar com a les pintures vasculars es dna tamb aquesta duplicitat. Hi ha mnades amb el tirs i daltres (jo diria que menys abundants) que toquen el timbal. 22 Bromios, un dels eptets de Dions, amb la mateixa arrel que el verb bremein que vol dir tronar o bramular, per exemple, un toro, una de les formes del du. Mantinc la traducci de Carles Riba: Clamors, tot i que potser estaria millor bramulador o bramador. (Alberich en canvi traduiria estrepits i atribueix leptet al soroll i la musica del culte dionisiac, i al tro de Zeus que va presidir el seu naixement). 23 Alberich opina que caldria transcriure eve. 24 [AB] La invitaci al silenci i al recolliment sn els preliminars tpics de la pregria. 25 Cbele: Deessa frgia de la fertilitat de la terra, anomenada tamb Gran Mare, i venerada conjuntament amb el seu jove amant (o fill) Atis. El seu culte, de tipus orgac, fou acceptat per Roma el 204 aC, b que els seus aspectes externs (emasculaci dels gallus o iniciats durant el furor mstic, acci que el dret rom castigava) feren que el senat el limits, i rest en mans dels immigrats orientals fins que fou reinstaurat per Claudi. La festa era celebrada a l'equinocci de primavera; comenava amb planys fnebres i s'acabava amb l'alegria de la resurrecci. Cbele era representada asseguda, damunt un carro tirat per lleons, i amb el corn de l'abundncia. [EC] 26 [JA] Les banyes de brau eren smbol de la robustesa associada a la fora fecundadora de Dions. 27 En la botnica dionisaca, aqu falta la vinya i el tirs, que crec que no cal confondre amb aquestes branques de roure o de pi. En el sacrifici final de Penteu apareixen tots dos elements diferenciats (cf. els versos 1098 i 1099, per exemple). 28 [AB] Desprs dhaver cantat Dions i les dones del seu seguici, el cor contextualitza el culte del du sobre el mateix fons dominat per la Mare que Dions havia reclamat al final del Prleg. Els Curetes sn els sacerdots cretencs de Rea, una confraternitat de joves guerrers, com suggereix el seu nom, lligats al culte de les grutes i clebres per les danses armades (cfr. Plat, Lleis, 796b) amb les quals havien protegit, a la cova de Lictos, a Creta, el petit Zeus que Rea havia sostret a Cronos. La descripci de Pierre Grimal (Grimal, 2008) s ms clara: Rea, desprs dinfantar el nen en una cova del mont Ida de Creta, el va confiar a la nimfa Amaltea. Per, perqu la criatura amb els seus plors no revels la seva presncia a Cronos, que el buscava per devorar-lo, Amaltea va demanar als Curetes que ballessin al seu voltant les seves sorolloses danses guerreres, cosa que van fer. Aix van permetre que la criatura arribs a ledat viril. Aix dAmaltea s un embolic. No hi ha manera de diferenciar la cabra de la nimfa!! Tampoc veig perqu, com Alberich i altres, hauria de transcriure curets i no curetes. 29 [AB] Els coribants, sacerdots de Cbele, coneguts a lAtenes histrica per les seves cerimnies molt sorolloses, a les quals es recorria com a forma de purificaci, sn sincrticament associats als Curetes i gaireb confosos amb ells (Cfr. Plat, Crit, 54d, per tamb Lleis, 790d) JC. Sembla ser que aquests sacerdots dansaires eren capats, i anaven vestits de dona. Cosa que fa poc entenedora la confusi amb els Curetes.

Els timbals rodons i laulos, la flauta doble, se suposa que induen lxtasi. En el discurs dAlcibades del Convit platnic, quan compara Scrates amb el stir Mrsias parla de leficcia de laulos: Les seves melodies... sn les niques que captiven el cor i les niques que, perqu sn divines, revelen quins sn els homes que tenen necessitat dels dus i dels ritus de les iniciacions. A la pgina web del museu arqueolgic de Trento hi ha un petit enregistrament sonor del possible so de laulos, que, exttic o no, s linstrument musical de les representacions trgiques. 31 Els stirs, tan associats en la imatgeria de la cermica tica, per exemple, a Dions, s lnica vegada que sn esmentats en tota la tragdia. 32 Aquestes festes biennals o trietriques eren les anomenades orgia (vid. supra). Com que la paraula porta cua, val la pena aturar-shi una mica. Comencem reproduint larticle de lEC sobre orgia: En sentit histric, nom de les cerimnies rituals particularment les del culte dionisac caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l'entusiasme dels participants. El terme, del grec 'o (pl), que significava originriament 'acte ritual', pass a designar els ritus dels cultes secrets i, ms tard, els cultes de Dions. L'origen d'aquests actes es troba, per, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l'abolici temporal de les normes molt sovint de les normes sexuals que regulen la vida d'un poble. Ats que en molts pobles agrcoles la celebraci de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d'explicar-les, durant el s XIX, basant-se en la mgia simptica: el desfogament de les energies sexuals serviria per a promoure la fertilitat de la terra. Hom pensa, per, que les orgies sn explicades pel desig com a tots els pobles o per la necessitat psicolgica de descarregar, de tant en tant, les energies que es troben reprimides per un rigors sistema de normes i de prohibicions. Hom creu tamb que en l'orgia hi ha una realitzaci ritual del desordre, com a condici de la renovaci radical de l'ordre. Algunes formes atenuades de l'orgia ritual han perdurat, a travs del paganisme, en la vida cristiana medieval (caps d'any, carnestoltes, revetlles, mascarades, etc) i subsisteixen encara avui en el folklore. 33 [AB] Lpode clou el cntic dentrada amb lescena cabdal del bloqueig exttic al qual sarriba desprs de la cursa frentica de liniciat que, disposant-se a beure la sang del boc i llanant-se damunt la vctima crua, en el moment culminant de lomofagia, se sent coincidir amb el seu du. 34 [JA] Prop del mont Tmolos neix el riu Pactolos, en la sorra del qual es trobaven palletes dor. 35 Tirsias i Cadme seran representats, respectivament, pels actors deuteragonista i tritagonista. 36 Una de tantes frases que ens recordaran la presencia en escnica de kouf prsopa, de personatges muts, de comparses. 37 [AB] Eurpides no sest mai de subratllar lorigen estranger de Cadme, que va arribar a Becia provinent de Sid i de Fencia, seguint el rastre de la seva germana Europa, raptada pel Du-Toro amb el qual, a Creta, engendra Minos. JC I observem com el mite ens recorda el parentiu del tema dionisac amb el tema cretenc. Tal com sacabaria de reblar amb el tema mtic de les noces de Dions amb lAriadna abandonada a Naxos. 38 [AB] Tirsias, el vell vident cec que el pblic, per consuetud, espera que aparegui a escena acompanyat, ho fa sol i disfressat amb el parament de les bacants. s el primer cop descena, el primer anullar-se en la ficci del ritu de totes les barreres i els lmits culturals i socials. Amb el vestit ritual cauen les diferncies entre home i dona, vell i jove, rei i sbdit, ric i pobre. [JC] Hi ha, tamb, la qesti de ledat (o de labsncia dedat) de Tirsias. Aqu el veiem acompanyant Cadme i tan vell com ell. Per en el cicle ddip el tornarem a veure, i dip s el rebesnet de Cadme (!!!). Observar que en la tragdia es confronten tres formes de ra al palau de Tebes: la ra de la tradici antiga, encarnada per Tiresias, la dels sofistes, que Penteu fa seva i vol imposar, i la ra oportunista de Cadme. Les dues ltimes sn castigades. 39 [AB] Sophen sophou: dilegs, monlegs i corals juguen amb lambigitat de la sophia, saviesa i ra, la primera entesa com a devoci respectuosa de les antigues tradicions i adequada per tant al culte del du, la segona interpretada com a especulaci intellectual i racionalisme combatut per Dions. JC Des de la nostra ptica s un dels grans temes, sin el gran tema, daquesta tragdia. 40 Cf. tamb Aristfanes, Granotes, versos 345 i ss. 41 Aqu caldr reajustar lescriptura perqu aquest vers i lanterior, com ha de ser, siguin mitjos versos (cosa que ajuda a subratllar la impacincia de la rplica) i no perdem el compte. Cf. la nota de JP. 42 No hem doblidar que Tirsias s cec. La paraula que tradum per guia s paidagogos (o), el pedagog, el vell servent que acompanyava els joves al gimnas. 43 [JP] La crtica dels sofistes es precisa amb lallusi, al vers segent, als kataballontes logoi de Protgoras. JC De fet s al v. 202: ,.Potsertambaqu caldrafinarlaversi. 44 [JA] En aquesta expressi, alguns entesos hi veuen una allusi evident a lobra atrevida i problemtica del sofista Protgoras que portava per nom La veritat o Els enderrocadors.

30

El vers diu .Remarquemelprophetes.DiuABquela paraulavamsenlldelasituaciperintroduirunafunciconcretadelsdevots,ladanunciar laveritatdionisaca. 46 Suposem que torna a ser lactor protagonista. s important observar que, fent-ho aix, el mateix actor que ha representat Dions, ara incorpora la mscara de Penteu. El joc teatral fa servir intensament la semblana fsica entre tots dos, com veurem. Fins i tot quan, necessriament, els incorporen actors diferents, hem de suposar que el fsic (i la veu, potser) daquests dos actors era semblant. 47 [AB] Penteu representa el sentit com, el punt de vista dun pblic ms prxim a latenenc que no al macedoni; la mateixa desconfiana que Aristfanes, el 411, atribua als homes davant Lisstrata i les seves companyes, la sospita que labandonament de les cases volia dir llicenciositat i no castedat 48 [JA] Acte fou un caador mtic de Tebes que sorprengu la dea rtemis nua mentre es banyava amb les altres nimfes. Com a venjana la deessa de la castedat el va convertir en crvol i va ser devorat pels seus propis gossos al mont Citer. [JC]Veure all que no sha de veure s una mena de nota baixa, central, subterrnia, en el text: en la histria llegendria de Tirsias, en el mite dActe, en la hybris de Penteu. 49 [AB] Dions s estrany i andrgin per a Penteu. La naturalesa metamrfica del du, que havia estat traduda i controlada en la mscara teatral, s sostreta al teatre, a la metfora, i realitzada a escena. 50 El decapitat ser Penteu. Lacci progressa amb constants inversions i canvis de paper entre Penteu i Dions, en aquella dinmica de rivalitat mimtica que per a Ren Girard (Cf. Girard, 1995) s el paradigma de la progressiva assimilaci de vctima i botx. 51 JP considera millor la traducci de Lac