lafont transcription complete -...

12
" Robert Lafont parle du Grand voyage d’Ulysse d’Ithaque " « Robert Lafont parla del Viatge grand de l’Ulisses d’Itaca» Transcription complète La revirada de la partida centrala de l’Odissèa Patrick Sauzet : Robèrt Lafont, bonjorn. Mercé d’èstre vengut aicí nos rejónher al Miralh per nos parlar particularament d’aquesta òbra tieuna, apoderada per tu… S’agís doncas de l’Odissèa que cal sonar la revirada que venes de ne donar : Lo Viatge grand de l’Ulisses d’Itaca. E bon, aquesta òbra es escasença, abans de t’escotar – se nos vòls ben legir qualques passatges – de qualques questions que voliái, que voldriam, me sembla, e considèri que te deuriam pausar. Es primièr, es un còp de mai, dins ton òbra e tanben dins una òbra occitana, la preséncia de Grècia. Me sembla que i a una ligason particulara dins ton òbra de ficcion, e pensi a l’Icòna dins l’Iscla en particular. Grècia jòga un ròtle important. Es una Grècia, aquí, apocaliptica, dins l’Icòna ; aicí, es una Grècia de començament, de modèl, de descobèrta. V’aquí : pòdes dire aquí un mot aquí dessús, sus Grècia e Occitan, e Grècia e ton òbra ? Robèrt Lafont : Òc ! Escota, i a… ieu soi Occitan de Provènça, i a una ligason naturala per la mar entre la còsta provençala e lo monde de Grècia. Anère mai d’un còp en Grècia e aprenguèri lo grèc ; ai una cultura grèca tant coma occitana e, donc deviá arribar un jorn ont m’acarèsse eme lo problèma, – lo problèma, ne’n podrem parlar – de la revirada de, non pas l’Odissèa, mai d’un tèrç de l’Odissèa, la part centrala, dins una versificacion occitana e un problèma de passatge d’una lenga a l’autra. Alòrs i a naturalament una cèrta passion per la lenga grèca, per la poësia omerica e, i a, benlèu, l’idèa que una revirada occitana balha quauqua rèn de non-academic. Coma lei reviradas francesas que son totas… coma que virèsses, son academicas ; alòrs, la lenga francesa ame son colet, eme son biais de dire, es una lenga academica. L’occitan… l’occitan d’aquesta revirada es lo lengatge provençau de la mar, es un lengatge de marins, de pòrts e donc siam d’aise. PS : E i a un precedent justament de revirada, ja. Ne parlas dins lo prefaci, del trabalh de Charlon Rieu. RL : E bèn, i a la revirada de… doas essencialas : la de Charlon Rieu qu’èra un païsan felibre que fuguèt ajudat a revirar l’Odissèa. Faguèt una revirada en pròsa que a mon idèa dona pas exactament lei conotacions dau tèxte grèc- ; e i a la magnifica revirada catalana de Carles Riba. Coneguèri Carles Riba. Parleriam de sa revirada de tota l’Odissèa, qu’es un cap d’òbra de la literatura catalana finalament, tant coma de la literatura grèca. Alara i aviá aquelei doas referéncias e puèi l’experiéncia mieuna, experiéncia mieuna de la metrica occitana, de la versificacion occitana, e donc, me meteguère au trabalh. PS : E parlas donc aquí, dins… Tot ara disiás Provença, de la complicitat o de la coneccion entre Provença e Grècia… E finalement, es qué… bòn, es revirat donc, dises, en provençau de la mar ; e es qué i a, finalement, una mena de subsidiaritat dialectala per l’occitan, per aquò ? Es qué òm poiriá imaginar una Odissèa que foguèsse en occitan revirada en lanusquet o en lemosin ? O es qué,

Upload: duongnhu

Post on 09-Dec-2018

291 views

Category:

Documents


3 download

TRANSCRIPT

" Robert Lafont parle du Grand voyage dUlysse dIthaque "

Robert Lafont parla del Viatge grand de lUlisses dItaca

Transcription complte La revirada de la partida centrala de lOdissa

Patrick Sauzet : Robrt Lafont, bonjorn. Merc dstre vengut aic nos rejnher al Miralh per nos parlar particularament daquesta bra tieuna, apoderada per tu Sags doncas de lOdissa que cal sonar la revirada que venes de ne donar : Lo Viatge grand de lUlisses dItaca. E bon, aquesta bra es escasena, abans de tescotar se nos vls ben legir qualques passatges de qualques questions que volii, que voldriam, me sembla, e considri que te deuriam pausar. Es primir, es un cp de mai, dins ton bra e tanben dins una bra occitana, la presncia de Grcia. Me sembla que i a una ligason particulara dins ton bra de ficcion, e pensi a lIcna dins lIscla en particular. Grcia jga un rtle important. Es una Grcia, aqu, apocaliptica, dins lIcna ; aic, es una Grcia de comenament, de modl, de descobrta. Vaqu : pdes dire aqu un mot aqu desss, sus Grcia e Occitan, e Grcia e ton bra ? Robrt Lafont : c ! Escota, i a ieu soi Occitan de Provna, i a una ligason naturala per la mar entre la csta provenala e lo monde de Grcia. Anre mai dun cp en Grcia e aprenguri lo grc ; ai una cultura grca tant coma occitana e, donc devi arribar un jorn ont macarsse eme lo problma, lo problma, nen podrem parlar de la revirada de, non pas lOdissa, mai dun tr de lOdissa, la part centrala, dins una versificacion occitana e un problma de passatge duna lenga a lautra. Alrs i a naturalament una crta passion per la lenga grca, per la posia omerica e, i a, benlu, lida que una revirada occitana balha quauqua rn de non-academic. Coma lei reviradas francesas que son totas coma que virsses, son academicas ; alrs, la lenga francesa ame son colet, eme son biais de dire, es una lenga academica. Loccitan loccitan daquesta revirada es lo lengatge provenau de la mar, es un lengatge de marins, de prts e donc siam daise.

PS : E i a un precedent justament de revirada, ja. Ne parlas dins lo prefaci, del trabalh de Charlon Rieu. RL : E bn, i a la revirada de doas essencialas : la de Charlon Rieu qura un pasan felibre que fugut ajudat a revirar lOdissa. Fagut una revirada en prsa que a mon ida dona pas exactament lei conotacions dau txte grc- ; e i a la magnifica revirada catalana de Carles Riba. Coneguri Carles Riba. Parleriam de sa revirada de tota lOdissa, ques un cap dbra de la literatura catalana finalament, tant coma de la literatura grca. Alara i avi aquelei doas referncias e pui lexperincia mieuna, experincia mieuna de la metrica occitana, de la versificacion occitana, e donc, me metegure au trabalh.

PS : E parlas donc aqu, dins Tot ara disis Provena, de la complicitat o de la coneccion entre Provena e Grcia E finalement, es qu bn, es revirat donc, dises, en provenau de la mar ; e es qu i a, finalement, una mena de subsidiaritat dialectala per loccitan, per aqu ? Es qu m poiri imaginar una Odissa que fogusse en occitan revirada en lanusquet o en lemosin ? O es qu,

justament, loccitan pt, coma aqu, especializar sos dialctes, coma fasi lo grc, per un genre o per lautre ? RL : Es possible. Es possible. Que quauquun o faga ! Ieu siu un escrivan de Provna, donc mon occitan ai escrich en occitan centrau, mas enfin, mon occitan poetic es subretot lo provenau, la lenga de Mistral, direm. Lo provenau rodanenc e donc es una revirada en occitan rodanenc essencialament.

PS : E alara, aqu donc, parlavas totara justament de revirada, parlavas del mtre. Pensi qui a una importana aqu, del trabalh sul mtre : as inventat un mtre per revirar aqu e que efectivament rend quicm, o veirem totara RL : I a una revirada, bn. La versificacion grca anciana es una versificacion basada sus lalternncia de sillabas lngas e de sillabas brvas. Lo dactil, lo mtre : lo dactil es lnga - doas brvas que se pdon remplaar per doas lngas. Alrs aqu, es impossible. La lenga grca, dalhors, a cambiat totalament e lepopia dau sgle dtz-e-st, cretesa, es dins un grc tonic, ame laccent tonic e donc es una, es coma dins lei lengas romanas, coma dins loccitan modrne, litalian, lespanhu. La lenga es una lenga de tonicitat e lo ritme dau vrs es tonic.

PS : Es sillabic. RL : m pt pas faire autrament que de faire aqueu passatge. Mai es aqu que tot se jga perque cau donar una trasposicion que donsse una ida de ques lo txte grc. Lo txte grc es aquel examtre dactilic : nu mila vrs, nu mila examtres dactilics que se seguisson. Come sabes, lo pota fai dencambaments de vrs a vrs de lnga. Donc, es una mena dinmense discors en prsa onte deves entendre, dessota lo discors, un rebat contunhs de ritmes que, en grc ancian, ra lalternncia lnga-brva e que, ara, deu stre una alternncia tonica-atna. E donc, es que ai ensajat perque cali trobar primir un mtre que convengusse : lexamtre dactilic eme lencambament, te pt davalar a catrze sillabas, te montar a dtz-e-uech. E ieu ai pres un vrs de setze sillabas perque es en defra de la longor maximala que laurelha francesa i es acostumada, ques lalexandrin, lo fams alexandrin ques sec, que te seca talament. Bn, lo trbi academic. Ai trobat donc un vrs fra plus desplegat, quansse dins lo tmps, a son ritme e que donsse finalament, quand sencadena, lida dun discors, ques lOdissa. Es un cnte, lOdissa, e ai pres la part centrala, que son lei viatges dUlisses que, pr part, es Ulisses que cnta, per lo racnte en c dei Feacians ; es donc un racnte que cau seguir e aqu se deu debanar. Alrs i a de dificultats que demran per de qu i a lo monde sociau e lo monde esperitau dei Grcs. Alrs la grssa dificultat que pde quai ensajat de cernir es lei famoseis epittas de natura.

PS : c e que tornan. RL : Tre. LOdissa, coma lIliada, son de pomas que son faches un pauc, son remontats eme demistics, de mitat de vrs e cada emistic es una epitta de natura. Es un biais. Ditz per exmple, non pas Ulisses parla , mai : fai de paraulas aladas . E aqu fai la mitat dun vrs lei paraulas aladas . Fai la mitat dun emistic dun examtre. Alrs, aqu lo consrve naturalement, en lo provencializant un pauc : cada nom de dieu demra un nom de dieu. Es un monde estranh, le monde de lOdissa. Es un monde fra realista ame tot un vocabulari de mestirs, de marins, de pasans, fra enrasigats dins lei realitats materialas, e es un monde ont lei dieus son darrir la prta, son aqu, de lnga. m es au contacte perpetuau ame lautre monde, ame lo monde dei dieus. Lo ritme dau vrs

Patrick Sauzet : Aqu pausas la question a de moments, justament, de la relacion, tanben quan pausat qualques istorians de la relacion dels Grcs amb sos dieus. Si cresin o pas ? De ques es ques pas una fe dins lo sens Robrt Lafont : Es pas m pt pas pausar lo problma segon la concepcion modrna o cristianizada de la fe. Cresin a la presncia dins lo monde de principis divins e per mai de comoditats, ie donavan la figura dun me. mes, femnas, ame de passions, eme I avi doas

umanitats finalament, lumanitat onte vivin leis mes sus trra e una autra umanitat superiora, qura lumanitat dei dieus, ame totei lei passions umanas e de poders que leis umans an pas. Lo poder daparisser quand vlon, de recrrer dins lespaci dun endrech a un autre, enfin, lei poders de presncia divina dins lo reau. E coma Ulisses vai dins de pas completament desconeguts, es totjorn sus lei prtas dun autre monde. E lautre monde aparis e es aqu, lOdissa. Es aqu : la granda posia de lOdissa es la presncia de lautre monde dins lo monde.

PS : E aqu, bon alara, -tornarem totara benlu sul ritme, que Parlas aqu de limit e pensi lo limit efectivament parlas del monde grc coma apareis dins lOdissa, lo fach ques centrat sus la mar Ega que, bon aqu, es lo monde clar e conegut e que ja Itaca nes sus un rle, e pui, i a los delais daquel monde que sonni a un al Nrd ques la Mar negra, i a lo Sud. RL : Es subretot lo grand moment, benlu lo legirai, lo moment extraordinari de lOdissa onte Ulisses va dins un pas onte fai totjorn nuech, lo pas dei Cimerians perque coma navigaires avin una experincia de mondes onte i., de mondes Iperboreans. Mai explicavan pas. Alara, vesin un jorn onte tot fa sempre nuech, e un monde onte fai sempre jorn ; e Ulisses vai, fai lo sacrifici. Un sacrifici, ques un sacrifici duna granda barbari. Lei bstias son sagnadas a lentorn dun crs que fai dins la trra e lei mrts que an plus ges de fras vnon beure lo sang, lo sang

PS : Per se refar RL : Per se refaire. E la maire dUlisses monta deis Infrns, a lodor dau sang e Ulisses parla eme sa maire, e li explica que li es arribat. Es un moment extraordinari ! Parlar ame sa maire mrta. Far revenir sa maire mrta deis Infrns. Es un grand moment de lOdissa !

PS : Donc aqu ben, aqueste rencontre amb los mrts es lo limit de la frontira. E es aqu, la frontira e lepopia son ligadas dins lOdissa ? RL : Ladieu de la maire que es mrta e que pt pas agantar lo monde dei vius e es una causa fra patetica !

PS : c. RL : I a un patetisme dedins e i a un patetisme dei mrts-vivents dins lo paganisme antic. Son mrts, se sarran ame la languison de la vida. Es per aqu que vnon beure lo sang per de que son te ramentas lo passatge de Virgili quand Ena vai ais Infrns, que lei mrts son sus lo brd de lEstige e que cridan, cridan : Ventz, ventz e que sentend soncament un brusiment de rn. Arriban pas a cridar. Es aqu lo patetisme de la mrt.

PS : La mrt, que demran los paures La paraula occitana per dire paure a prepaus dels mrts, se pt semblar un sovenir coma aqu daquela ida de plnher los mrts quan pas pus aquela RL : A, lei mrts son de plnher.

PS : Lo languiment de la vitalitat. RL : Per lei Grcs, lei dieus, enfin la creacion, a donat a lme de viure. E es una bla fortuna de viure ! E i a rn que remplaa la fortuna de viure.

PS : E alara, dins lo ritme del vrs que nen parlvem, parlas de pas, e parlas tanbn de batu. As retrobat, dises que RL : Bn aqu sabes. Lo vrs ques fach de longas e de brvas, son ritme essenciau es donat per la copa pentemimra la mai frequenta, aprs lo cinquen mig, mija mesura, - disi pas p perque

PS : Son de sillabas ? RL : grops de sillabas. E donc i a leftemimra aprp lo seten eme la triemimra e aqu i a doas copas. Ai de vrs : ai ensajat tot aqu. Ai jogat sus lei copas. E pui me sieu dich : De ques la copa ? La copa revrsa lo ritme dau vrs. Perqu ? La copa es aprs una longa, donca a un temps, digam, un temps frt per parlar modrne. E trnas comenar lo segond emistic sus de tons fbles e donc lo ritme se revrsa. Es aqu : lo ritme se revrsa e es aqueu ritme que te segus de lnga. Alrs ieu,

eme una mena de sinestesia, aviu esprovat aqu, e tot lo monde o pt esprovar, sus que se ditz lo rotlads ( francs : le roulis). Te metes sus un barquet, pron de prene la mar e lo barquet fai coma aqu [GST] ; tomba e se relva, te fai coma un vrs. Mai, i a totjorn una causa sensibla entre un moment e lautre. Lo rotlads es

PS : c, un temps que se marca RL : I a una marca, e es aqu lexperincia de la navigacion, lexperincia de la mar, pas de la tempsta, mai de la mar. E per ieu, lOdissa es breada tota per un ritme de barca.

PS : E alara, doncas, aqu, dins aquesta Odissa, as fach una tria, una causida. E ques una causida de tria lachmaniana, es a dire de dire vaqu, gardi pas que la part mai autentica, mai anciana, lo centre mai centre , o es ques una causida de necessitat o de causida estetica ? RL : Bn, es una causida immediata. Es pas una causida bn pensada. I a tres partidas dins lOdissa, ques un montatge. I a la Telemaquia, es amb Telemaque ; i a lei Viatges dUlisses e i a la Mrt dei demandaires. Alrs, ai pres lo centre. Lo centre perque es la part centrala, e dalhors, lInvocacion a la musa es facha pas per tota lOdissa. Es facha per lo centre, linvocacion quand ditz : Musa, me vas cntar lei viatges dUlisses , non pas la mrt dei pretendents, non pas lei viatges de Telemaque

PS : Aquela invocacion es repetida, es represa dos cps, es partejada per un RL : Es aqu. Alrs ai pres la part centrala perque es aqu vertadierament lossamenta :

, , , ,

PS : Es aqu. Aqu linici grc. E alara, que nos dona dins ta revirada occitana aquel comenament

grc ? Podm coma aqu metre dirctament en paralll las doas lengas coma prepausas. RL : E bn lai :

Daquel eri fai-me, Musa, lo cnte, aqueu mstre denganas que barrutlt lo mond, arronats lei barris sants de Tria, e vegut lei ciutats de tant de pble e conegut sei biais. De tant de maus ne patigut dintre son cr subre la mar

Entendes aqu lo vers De tant de maus ne patigut / dintre son cr / subre la mar ?

per se gardar la vida a el e far tornar sei companhons. Mai lei companhs capitt pas de lei sauvar, tant o vougusse, leis abestits, que de son creire desperelei petriguron, dabrd que dau Soleu dAmont avin ausat manjar lei tauras. Fogut adonc aquest que li raubt lo jorn de la tornada. A nosautres tanbn, filha de Ju, e dont que si, racnta.

Patrick Sauzet : Doncas dises efectivament, as revirat per eri justament, donc Robrt Lafont : E c. Es lo primir mt dau poma.

PS : c, Daquel eri E doncas, aprp efectivament, as gardat efectivament, disis, una revirada vrs per vrs, per exemple i a lo fams encambament de dins lo grc e aqu es donat per leis abestits... RL : leis abestits, c

PS : remandat coma aqu, en regt al vrs seguent, c.

RL : Veses qus fidl au txte grc.

PS : c, totalament RL : E sabe pas se quauquun o fagut dins una lenga quina que si.

PS : De revirar vrs per vrs ? Sai pas. Berard revirt en francs per aquel RL : Encara en alexandrins que son insuportables.

PS : Es mecanic e repetitiu Dises quaquel vrs digam vrs de setze sillabas - dacrdi setze quas causit, donc segon lo cas, lo retalhas en tres cps quatre, enfin RL : Totei lei copas possiblas.

PS : c, fas uch e RL : Totei lei copas possiblas e doas copas

PS : Uch-uch o siis-siis-, c. RL : E c.

PS : E permet aqu efectivament RL : Quatre-siis-siis per exmple.

PS : c, tanbn daver aquela varietat RL : c, siis-quatre-siis

PS : E tanben parlas a un moment donat en grc duna ressorsa dexpressions que permet, dises, dstre lestopa del vrs per li donar la bona mesura, que son las particulas E ieu ai limpression que, en occitan, que jga un pauc lo rtle equivalent son, es benlu la sufixacion. Loccitan a pas gaire de particulas mas a una mena de ; es un pauc plegads per los sufixes e aqu permet, benlu, de jogar aquel trabalh destopament, coma dises, de calafatatge del vrs, per demorar dins la metafra marina. E es que seris dacrdi amb aqu ? Lida que la derivacion occitana jga un pauc lo rtle de la particula grga ? RL : La derivacion occitana e pui quauquei paraulas sintaxicas : Es segur, verai, zo !

PS : Zo ! c. Ques tanben un material efectivament a posita. Material fatic per comolar lespaci, dacrdi. Bon, e donc alara, aqu donc, nos as legida LEvocacion a la Musa , lentrada dins lo poma. Se te cali causir, -perque malurosament poirem pas escotar, nos poirem pas faire dire per la musa a travrs de tu tota lOdissa-, qu causiris de legir ? RL : E bn, podm comenar au comenament daquela part centrala, es : i agut lassemblada dei dieus e, Jupitr, Ju - quai apelat Ju-, manda Erms a la bauma de Calips. Calips es la nimfa que dempui dannadas viu eme Ulisses e que lo retn dins son iscla ques

PS : Es la resconduda . Calips es la resconduda . RL : Calips es naturalement etimologicament es la resconduda . Es la divessa resconduda, es a dire, es curis perque psicologicament, se vls, es a lencp la voluptat, dabrd fan lamor totei lei vspres (se ditz dins lo txte), e es la preson.

PS : c. RL : Ulisses es empresonat per la voluptat dins una iscla perduda.

PS : c, dins una bauma metaforica. RL : E se, e totei lei vspres vai plorar sa femna, davant la mar.

PS : Davant la mar.

RL : E finalament, es Calips ques sacrificada Perque es Calips que ie dona la mejan de fugir E alrs, legigam quauquei vrs se vls Argifont . LArgifont es Erms, es una epitta. E arriba en volant e en seguissent la mar. Es un bl endrech.

PS : E depend, per de que aqu es lunh. Dises que en mai Erms e mai per stre dieu, ni per stre dieu, per arribar en c de Calips, li cal un brave viatge. Es pas RL : Fa un brave viatge e viatja Vla sus la cresta dis ondadas, veses, coma un aucu :

Antau o digut Ju. E trigut pas lArgifont messatgier que se nost tanlu sota lei ps lei cordons de sei slas immortala e daur fachas que lo portavan sus lenaigat sus la trra sensa termina, dins lo bofe duna aura. En Peria arribat deis aires casegut subre la mar, e de sencrrer sus poncha dersas que semblava un gabian que dins lei baissa espaventosas de la mar sensa recrdas caa lo peis e se banha lei plumas drudas dins lesposc. Tal ra Erms que lo portavan numerosas leis ondadas. [E] quand fogut vengut a liscla alin que fai terme dau mond, quitt la mar ques color de violeta en trra camint daqu qu a la grand bauma ne fogut, ont restava la Nimfa dei anlas polida, e la trobt que demorava au sieu. Sus lo fogau lo fuc landava e se senti dau pus alin lodor dau cdre fendeds e de lencns fr quembaimavan lisclon en vennt cendre. Ela aqu donc cantava a bla votz en fasnt sus la tela anar venir una caneta daur. Entorn de lespeluga avi grelhat un verturs fornit de vernhe e mai daubars entremesclats de ciprs sentors. I nisavan daucus, daquelei quan la larga envergadura, lei capons frs e lei moissets, tanbn lei gralhas quilarlas, aucus de mar, afeccionats de jorn a seis bras marinas. Au rebau de la vuta e de la cava aqu sra espandida una vinha dei doa e dins son bn dedat, tota cargada de sei rasims. Quatre sorgnts escolads a-de-rng daiga lindeta, pui se nanavan embessonats cadun sa via ai mlei pradaris ont violetas brulhavan e juverd. Ges dImmortau auri pogut venir aic sens se chalar deis uelhs e se sentir lo cr en rabiment tot vesent.

PS : Vaqu lo juverd, aqu ni a que

RL : Es liscla dau juverd, liscla de Calips, es curis.

PS : E donc, e aqu, donc aquesta bauma paradisiaca dun biais de Calips, dins lo prefaci, insistisses sus doas causas, primir aquela Calips, aquela amorosa es tanben qualquun que fila sa lana a mai amb una caneta daur RL : La caneta, c !

PS : Doncas, rsta pas de filar a que la, e vesi aqu en passant, lei capons frs . E es que un Lei capons frs son presents dins una autra bauma que es la de Tavn dins Mirlha tanben i a de capons frs. RL : Es aqu, de capons frs sus seis alas foguejan 1. Son capons frs. E bn, es a dire que trbe la realitat provenala deis aucus, dei tot. Tot es parir.

1 La citacion exacta de Miria, a prepaus dels capons frs, es : e seis alassas foguejavan (II.139)

PS : E lo capon fr es tanben dins lo grc o ben RL : E c. E pui, i a una causa aquela, magnifica ; lo dieu que semblava un gabian que caa lei peis e se banha lei plumas drudas dins lespoc . Larribada en dei Feacis RL. : Bon, e ben escota. Podm ensajar.

Patrick Sauzet : .. larribada benlu. En c dels Feacis. Robrt Lafont : I a Nausicaa.

PS : I a tres femnas : i a Penelpa, Calips, e Nausicaa donc, ara RL : I a Nausicaa e Penelpa.

PS : E Penelpa, vaqu ! RL : Penelpa, ques la femna e ques liscla tanbn. E vai, naviga devrs Penelpa. Es aqu. Es Ulisses. Alrs, sabtz, coneisstz listria de Nausicaa. A servit a fra tablus, ni a un au musu dAntbol de Picasso e que Alrs lei joventas son vengudas faire la bugada. Son vengudas far la bugada dins un picht fluvi que dona sus la mar e pui espandisson la bugada. E en esperant que la bugada se seque au solu, sus lei calhaus, jgan a la pauma.

PS : c. RL : Jgan a la pauma. Es coma aqu que la pauma vai desrevelhar lo paure Ulisses que dormissi aprs una nuech de tempsta.

PS : Dins un barts aqu. RL : Dins un barts que sorts nus e que : Bon Dieu, soi nus ! e que se bota una

PS : Desraba una branca. RL : Una branca. Una branca. Mai lei joventas rstan nusas elas, e ! Lei joventas son nusas e, e se fai conisser de Nausicaa que li ditz : Nble estrangir , enfin a la grca : aculhna. Es aculhit Ulisses, e alrs, vesm Nausicaa quarriba eme si mulas en portant la bugada.

Mai mentre quailalin ra a pregar Ulisses lenduraire, lo vam dei mula avi portat la jove rina vers la vila. Quand fogut arribada a lillustre palais ques de son paire, sarrestt au portegue, a son entorn sei fraires sagropron que semblavan de dieus, e lei mulas dau carri desliguron, e portron lei vestiments a lendedins de la demra. Ela ganht sa cambra ont li vengut recalivar lo fuc una vilha dEpira, Eurimedosa la cambriera. Antan lei naus corvas de sei dos brds lavin raubada a son pas, en don per subreps lavi Alcinos perque comandava ai Feaci e coma se fogusse un dieu lo pble se lescotava. Avi noirit la Nausicaa dei bra blancs. Ara teni lo fuc e servissi lo sopar dedins la cambra. Dau temps Ulisses sarborava, a la ciutat sacaminava. a son entorn vujava Atna una nivola espessa, dins lida que crossse un Feaci auturs, e quaquest larrasonsse de paraula afrontosa en li pausant la question : e cu sis ? E coma anava intrar dins aquesta ciutat amistadosa,

Atna lai veni a son davant la diva deis uelhs lindes sota lei trachs duna drolleta joventa, dorga en man. Saplantt davant eu, e lo divin Ulisses demandt : Enfant, es que me menaris dAlcinos a la demra, lo senhor que regs la ciutat bla e lo pble daic ? Siu estrangier, aprs de pron patir ai me veses quarribe de fra luenh, dun pas forestier ; e coneisse degun dei gnts que dins aquest terraire e dins aquesta vila vivon.

RL : Aqu es un pauc, es pas que disiu : es larribada dUlisses en c dei Feacians. Es pas lo rencontre de Nausicaa. Nausicaa es avant. Anam tornar en arrir, per de qu

PS : Ail dormi Ulisses.. RL : Espra Alr i a agut la tempsta

PS : Me sembla que lai, i a lo sm dUlisses : Ail dormi Ulisses lo divin enduraire, de sm E de lassira ablasigat. Es aqu non ? en 48 ? E aprs RL : 48 ?

PS Es aqu aprp RL : A Laculhena de la manida es aqu.

Ail dormi Ulisses lo divin enduraire, de sm de lassiera ablasigat. Aten i trobt lescasena danar vers lencontrada e la ciutat dau pble dei Feacis. A temps passat aquest vivi au larg terraire de Fontauta, a costat dei Ciclps, mena tota conflada de cresena e que lo trigoava, estnt que tant pus frta satrobava.

RL : Bon anem un pauc pus luenh.

PS : I a lei Feacians e aprp RL : Alrs te cau, te cau faire la bugada. Alrs, Aten derevelha Nausicaa :

Tanlu vengut lAurra dau bu sli. Aquesta despertt la bn vestida Nausicaa. Esbalausida de son smi, sencorregut devrs lostau per ne portar nva a sei gnts, son paire car e mai sa maire, en dedins lei trobt. La maire amb lei cambriera ra assetada sus la pira de la lar virant la conolhada tencha de porpra. Sus lo lindau tustt lo paire quamb lei princes de remarca senanava per lo consu ont lo sonavan lei Feacis remirables. Se tengut drecha a son costat e sa rason li debant : Pap, perqu me faris pas armar la carrila cambuda dei rdas bla, ont portariu au riu la ropa per lavar ? Que tant nai dembrutida ieu, e que tu, paire, te convn a tu tanbn quand ten vas conselhar au consu amb lei princes de sentir sus ta pu de vestiments sensa ges de brutcia. E mai te son crescuts cinc fius dins tei membres dostau, dos se son esposats, tres encara garons, blei getlas, que i agrada quand van danar daver la ropa fresc lavada. De tot aqu sis tu que dins lo cap deves naver lo sunh. Antau parlt, mai la vergonha la tengut de menonar au paire un galant matrimni. Eu comprengut e digut : Te lei planhirai pas, mon enfant, ni lei mulas ni rn autre. Vai, que te van armar nstrei sirvents la carrila cambuda dei blei rda e qua tan blament lei ridla ajustadas.

Sus aqu dont lrdre ai servidors, aquestei si gropron, tirron fra la carreta mulatiera a blei rdas, se laprestt, lei mulas se cordelron sota lo jo, la manida prott dau cambrilhon la ropa clarinla e vengut la pausar sus lo fustam polit de la carreta, la maire metegut tota mena de mangiscla au canstre, amb lapanatge e rempligut de vin un oire en pu de cabra. Tot vist, la joventura enfin penst descalar sus lo carri. La maire encara li dont dins una fila daur un li dei colads, que se nonhsse aprs lo banh amb sei sirventas. Prengut ela la correjada e lei retnas de cuer lusent. jorgut per la partena ; e tustron de sei batas lei mulas, de lesfr sestirron e semportron lo cargament amb la mestressa. En caminant li tenin p lei servicialas.

RL : Es dun realisme totau !

PS : c. Lo realisme ques pas trebolat per Avm vist aqu la recurena daqueles qualificatius omerics , doncas la carreta ai blis rdas e es vertadir, empacha pas lo realisme. Aquela presncia de la qualificacion automatica , digam, empacha pas de RL : I a un adjectiu : es ladjectiu grc o divin , que vu plus dire divin .

PS : Ques lusent ! RL : Ques simplament plus bu que natura .

PS : c, o RL : E arriba de lnga, e !

PS : Saplica a Ulisses : o O, es el. Ulisses es o. c. RL : Ulisses : o O :

E vaqu quau corrent dau fluvi verturs se gandiguron, i ran lei lavadors plens en tota sason ; e laiga bla desgorgava, de qu lavar pus embrenat que fogusse. Desfaguron lei mulas de la carreta per lei bandir de lng dei remolins dau fluvi que pogusson pasturgar lerbatge melics, e prenguron dau carri la bugada per la portar a plen de bra aqu que laiga es sorna. Ai gorgs, fasnt a cu pus lu acaba, dei dos ponhs se lesquichron. Quand aguron lavat e refrescat tot aqu qura brut espandiguron a tengut de lng la riba de la mar, aqu que dunei cps londa lava lei cdols e la seca. E pui, sestnt banhada e mai onhudas totei dli fin, pensron de manjar en causissent lo ribairs dau fluvi, que demorava a se secar la ropa au clarum dau soleu.

RL : Ieu sabe pas, coma en francs, se pu dire simplament : que demorava a se secar la ropa au clarum dau soleu . I a tota la posia dOmra aqu dedins, e passa directament. Bn, laissem Ulisses dins son barts.

PS : c que sortir precaucionosament, i a la metafra amb lo fuc RL : Que sortir, bn, e que veir que la jovnta que laculhs. Anam prene la

PS : Lo compliment del palmir RL : Alr Ulisses monta devrs lo Tirrni, e arriba au Pas dei mrts

PS : A c ! RL : e anam veire lo rescntre

PS : Sm dins los viatges aqu, doncas, dins los racontes en c dels Feacians, conta sos viatges e lo viatge RL : Es Ulisses que cnta ara, e !

PS : ..que parla, c RL : Es pus luenh Lei Mrts, vaqu. RL : Alr anam lo prene au moment, de levocacion.

PS : Lei Mrts es 145. RL : ra Ni a de mrts. Nai levat fra per de qu i a de potas dAlexandria qeu son amusats a metre totei lei mrts possibles Alr sacaba jamai. Sacaba jamai.

PS : Prsta a la sarcidura. RL : Es aqu que i a dalhors lida de limmortalitat de larma. Din aqueu passatge. Ulisses parla amb sa maire mrta e retorn a Itaca

Patrick Sauzet : Robrt, donc aprp Ulisses, aprp rescontrar Nausicaa, es menat al palatz del paire, dAlcinos, e aqu i a los racntes. Es dins aqueles racntes en c dAlcinos que avm los viatges e dins los viatges, un moment, un ciml democions finalament e a lencp daventura, es lo rescntre amb los mrts aqu, a lrle del monde conegut. Robrt Lafont : Es aqu. Dabrd, primir i a Tiresis lo devinaire que ven de parlar.

Tanlu finir, se vai en c dAds larma de Tiresis. Rn mai, lo devinaire avi pron desvelat lei destinadas. Ieu demorave nc e sens me mure esperant que ma maire pus a costat vengusse mai e que begusse au sang fumaire. Ela me conegut e madreict aludas lei paraulas : Ai ! mon enfant, qu fas aqu sota lei nblas dau Ponnt ? E mai vivnt ! Es dificil ai vius de veire aquest pas. De traversar lei fluvis grands e lei corrents espavents, lOcean den primier, que da p lo passar es pas possible, segur que cau aver una nau dei mieus facha entre lei naus. Aqus de Tria en barrutlant que fins aic sis pervengut ? Tant a la lnga amb tei companhs ? Sis pas encara retornat dins nstra Itaca ? As pas vist tornarmai ta femna en ton palais ? Antau parlt ; e per responsa a son dire ieu li fagure ; Aqus que ma caugut, maire, davau anar en c dAds amr de consultar larma de Tiresis lo devinaire. Non, ai pas encara tocat en Acaia. La trra nstra i ai pas tornarmai mes lo p, ai barrulat de ai de lai dins la dolor, dempui lo jorn que se prengut la decision de sgre Agamemnon, lo divin rei, a Tria poliniera, per portar ai Troians la guerra tan lnga de nstreis armas. Mai tu responde-me sens rn biaisar e mai per lo menut. Quina Parca tassuqut duna mrt a lestrm dei dolors ses la lnga malauti ? Es que tagarrigut subran

de sei sagetas sens dolor la diva arquiera dArtems diga-me de mon paire e de mon fiu, que quitre ailalin se meis onors li son restats sun autre me leis usurpa dempui lo jorn que se digut que me reveirin plus tornar. E qu se pensa mon esposa legitima e de qu vu ? Es que demra amb nstre fiu ? Es que garda tot nstre bn ? se la ja per esposa emportada un pelt deis Aquus. Aqu que digure e me respondegut ma nbla maire : Es bn que trp quela demra a linterior de ton palais dun cr pacient ont la longanha de sei nuches atristesidas coma lei jorns se passan a plorar e se languir de tu. De teis onors degun a pas pres rn. Telemac sens destorbis fai prosperar lo tenement e pren sa part dins lei festins ont convn quun qua drech de justicier trbe la taula mesa. Es convidat de totei. Per ton paire, es dins lei camps que viu, en ciutat se vei plus, se passa de cobertas per dormir e mai de liech bastit e daquelei lenus que tescalugan, divrn es dins lostau que drm au bu mitan de lostalada, dedins lo cendre au p dau fuc, amb sus la pu de vistits traces. Quand arriba lestiu e quand lautomne bruelha verturs e que cobrisson lo pends de la costiera vinatiera lei ja de fuelhas quan resquilhat deis arbratges sus la trra, si vn jaire trists, e de lnga lo du creis dins son cr dau desir qua de te veire tornat e li vnon lei rampas. Coma o ps veire ieu siu mrta, quai complit lo srt prescrich, non pas malauta duna languina que dun aflaquiment fatau dau cs magusse lentament la vida desraubada, mai de la languison, dau pensament de tu, Ulisses bu. Es la tendresa que la vida ma levat dau gost de mu. Antau parlt, e dins lo trebolum de mon arma voliu a plen de bra estrnher lombra de ma maire defuntada. Prengure vam tres cps, mon stre tot tres cps voli lestrnher, tres cps dintre mei mans coma fogusse un smi un rebat sesvaligut. Aguda la dolor me trafegut lo cr. Larrasonre e li faugure antau amb de paraula aludas : Maire, perqu demras pas quora desire tabraar ? Se podiam c dAds dins nstrei bra nos tenir luna e lautre e totei dos gaudir dau meteis frejolum de gemiment ! Es que vougut la nbla Persefna en me mandant ton ombra far crisser ma dolor e faire que sanglte, coma veses ? Antau parlre e me respondegut la nbla de ma maire : Ai las, mon fiu, lo pus sofrent de totei leis umans que vivon, Persefna, filha de Ju, a pas vougut aquesta engana. Mai es la lei per nosautres mortaus, totei, quora morm : Nstrei nrvis nos tnon plus la carn pegada a nstreis s, mai lo vam poders dau fuc que giscla a lengas dau lenhier o dompta tot. Tre que deis s emblanquesits fugs la vida, larma pren sa volada e senfugs coma fogusse un smi. Que lo besonh de jorn ara te prenga ! E tot dich lo spias ! A ta molher dins lavenir aurs do dire. Ara vai-ten.

RL : E per finir

PS : Per finir, c, es lo retorn, non ? RL : Es lo retorn a Itaca.

PS : A Itaca. RL : Alrs lei Feacians i an donat un batu, tot un equipatge e Ulisses es en proa, davant lo batu e vai de liscla dei Feacians, dei Feacis, ques Crfo

PS : Al nrd dItaca.

RL : fins a Itaca, ques pas tant lunh quaqu. A alrs, que se passa es que, dempui vint ans, pensa darribar a Itaca e na talament vist, na talament patit ques ablasigat e que sendrm. E bn i a Es que arriba endormit a Itaca. Alrs, la fin. Se vai donc, sen vai a la proa

PS : c, an levada lancora. RL :

Quand foguron gandits a la csta de mar amb au batu, lei de la nbla escrta arrenguron tanlu dedins la nau lo beure e la manjada que per lo viatge sra adobat, per Ulisses despleguron sus la quintaina de la popa una couceda amb la coberta e lo lenu teissut de lin, per que i dormigusse dun sm fons, a lescart dei bocans. Adonc sembarqut el e senant alongar en silenci, quand agut pres cada remaire sa plaa segon son rdre. Se desfagut larmeg de la pira traucada. Se clinron aitanlu lei vogaire e dei lngs rems soilevavan lescuma. Sus sei parplas pesava ja lo sola de la sm doa sensa desvelh, tota semblanta a la patz suava de la mrt. Coma a travrs la plana lisca una quadriga de grinhons lanats ensems e bombissents sota lo flisc de la correja se desalenan a devorar lo camin que se i duerp, daquela srta bombissi la proa e londada violeta de la grand mar restontidosa darrier ela senfuriava. La nau nanava ansin sens empacha ni perilh ; lo moisset, lauri pas corsejada, lo pus prompt deis aucus en son vu. Corri, limpava, e se talhava leis ondadas de la mar en emportant leri que sei pensada egalavan ai dieus, e que son cr avi tantei dolors fins aqu conegudas. Sens bolegar dormi, desoblidant tot lo malan patit. Just que naissi lensenha pus esbrilhaudanta, la quanncia que se lva la lutz de lAuba dins sa bra de brumada, alara lo vaissu traversaire de mar tocava lIscla.

PS : Tocava liscla. Merc Robrt de nos aver menats aqu totes ensembles darrir Ulisses e cap a liscla, e per larribada. La bona arribada. Merc.