la fiscalitat en el foment de la innovacio

14
La fiscalitat en el foment de la innovació: un impacte directe o indirecte? Aquest article repassa breument els objectius i l’evolució del nostre marc fiscal d’incentivació a les activitats privades de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), i fa un èmfasi especial en la creació i la trajectòria d’eines de suport al seu ús. S’aporten les dades disponibles sobre projectes empresarials que han estat vinculats davant de l’Administració Tributària per part del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme (MITYC), i s’expliciten algunes dades resultants de l’activitat de l’Agència d’Acreditació en Recerca, Desenvolupament i Innovació (AIDIT). Finalment, es proposen un seguit de problemàtiques i recomanacions que es considera que podrien ser útils per millorar l’impacte dels incentius fiscals al finançament públic del nostre teixit empresarial. ANNA M. SÁNCHEZ GRANADOS

Upload: itimes-advisers

Post on 31-Mar-2016

217 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

La fiscalitat en el foment de la innovacio

TRANSCRIPT

Page 1: La fiscalitat en el foment de la innovacio

La fiscalitat en el fomentde la innovació:un impacte directeo indirecte?

Aquest article repassa breument els objectius i l’evolució del nostremarc fiscal d’incentivació a les activitats privades de recerca,desenvolupament i innovació (R+D+I), i fa un èmfasi especial en lacreació i la trajectòria d’eines de suport al seu ús. S’aporten lesdades disponibles sobre projectes empresarials que han estatvinculats davant de l’Administració Tributària per part del Ministerid’Indústria, Comerç i Turisme (MITYC), i s’expliciten algunes dadesresultants de l’activitat de l’Agència d’Acreditació en Recerca,Desenvolupament i Innovació (AIDIT). Finalment, es proposen unseguit de problemàtiques i recomanacions que es considera quepodrien ser útils per millorar l’impacte dels incentius fiscals alfinançament públic del nostre teixit empresarial.

ANNA M. SÁNCHEZ GRANADOS

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 111

Page 2: La fiscalitat en el foment de la innovacio

Introducció

La innovació és el resultat, en molts casos, de lainteracció i sinergia entre les administracions, lesuniversitats i les empreses, juntament amb la res-ta d’agents que conformen el sistema d’innova-ció. Els factors associats a la innovació es relacio-nen bàsicament amb l’esforç econòmic del paísen R+D, la capacitat d’adquirir tecnologies i decrear relacions de col·laboració entre els diferentsagents, els coneixements produïts i els recursoshumans.

Segons les últimes estadístiques de l’Institut Na-cional d’Estadística (INE) corresponents a l’any2006,1 Espanya ha passat de l’1,12 % de despesaen R+D respecte al PIB en el 2005 a l’1,2 % per al2006; un increment que prové, bàsicament, del’augment d’inversió privada. Catalunya se situaen l’1,43 % de despesa sobre el PIB, darrere delPaís Basc amb l’1,6 %, Navarra amb l’1,92 % iMadrid amb l’1,98 % del seu PIB.

La innovació és resultat de la interacció i sinergiaentre administracions,universitats i empreses.

Recordem que el Consell Europeu de Barcelonade 2002 va establir l’objectiu d’augmentar la in-versió global en recerca a la Unió Europea del’1,9 % al 3 % per a l’any 2010, i també incremen-tar la proporció de fons privats del 55 % als dosterços. Es va demanar als estats membres que re-formessin i reforcessin els seus sistemes públicsd’R+D+I, que facilitessin la col·laboració entre elsector públic i el privat i que fomentessin l’entornnormatiu i el desenvolupament de mercats finan-cers favorables. També cal remarcar que, entre elsfactors clau de les polítiques de la UE, en dife-rents comunicats de finals de l’any 2006, es vaemfatitzar la millora i l’ampliació de l’ús dels in-centius fiscals per a activitats d’R+D+I.

Les deduccions fiscals per a activitats de R+D+Ipoden ser un indicador objectiu de la capacitat

d’innovar, i la informació qualitativa dels seususuaris pot ser útil també per a la política indus-trial i tecnològica. Per tal de disposar d’informaciómés objectiva i analitzable respecte a l’ús de lesdeduccions fiscals per a activitats d’R+D+I, l’INEha introduït en les seves enquestes anuals qües-tions associades a la valoració d’aquest instru-ment i el seu impacte a l’empresa, de les qualsdisposarem de resultats a finals del 2009.

Els incentius fiscals coma eina de suport pública les activitats d’R+D+I

Els beneficis socioeconòmics associats al desen-volupament d’activitats d’R+D+I i les característi-ques bàsiques de complexitat i risc inherents alsprojectes tecnològics justifiquen l’actuació públicaen el seu estímul i finançament. Les polítiquespúbliques han d’actuar sobre totes les fases delprocés innovador, i posar l’accent en la generaciói la transformació de coneixements científics ennous productes i processos amb la finalitat últimade millorar el benestar dels ciutadans.

Els instruments públics de finançament existentses poden dividir en dues categories: incentius di-rectes i indirectes.2 Els incentius directes perme-ten al govern incidir en el sistema de manera se-lectiva. Les subvencions, com també els crèditsprivilegiats, són exemples d’aquests incentius fi-nancers i requereixen importants estructures degestió.

En el cas dels indirectes, es manifesten en formade deduccions en l’impost sobre societats (IS),per a aquelles empreses que acreditin la realitza-ció d’activitats d’R+D+I. Els incentius formen partdel gran paquet de mesures que estimulen la in-novació. Malauradament, els esquemes fiscals nosón fàcils de dissenyar i el govern no té el controlpressupostari.

Fa una dècada que se sent dir que els incentiusfiscals tenen una sèrie d’avantatges en compara-ció amb altres instruments de foment de l’R+D+I,

Estratègies per a la innovació112

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 112

Page 3: La fiscalitat en el foment de la innovacio

com són la mínima interferència en el mercat ol’autonomia del sector privat en decidir les líniesprioritàries de recerca. Els incentius indirectesno prioritzen sectors industrials, grandària o loca-lització de les empreses, sinó que incentiven elsesforços de les empreses en activitats d’R+D+I ino necessàriament l’èxit d’un projecte concret.Amb l’objectiu de premiar també l’increment del’esforç respecte d’anys anteriors, la contractacióde personal qualificat i la col·laboració amb cen-tres de recerca comporten la possibilitat de de-duccions addicionals. Els incentius fiscals consti-tueixen l’eina de foment d’R+D+I més pròxima ales necessitats empresarials, pel seu caràcter ho-ritzontal, àgil i lliure en l’aplicació.

Els límits entre activitats que donin lloc a una in-novació per mitjà de l’aplicació de resultats de re-cerca o els provinents de l’adaptació de tecnolo-gies existents no són obvis. Tot i que els manualsde referència de Frascati i d’Oslo proporcionenunes definicions d’R+D+I acceptades internacio-nalment, cada institució les concreta, amplia o li-mita en funció, per exemple, del sector o de laseva estratègia política particular.

En el nostre ordenament jurídic, a l’article 33 dela Llei de l’IS,3 es defineixen les activitats empre-sarials que poden ser considerades com a proces-sos d’R+D+I. D’acord amb aquestes definicions,AIDIT emet una certificació que avalua la natura-

113paradigmes / número 0 / maig 2008

�Els instruments públics de finançament existents es poden dividir en dues categories: incentius direc-tes i indirectes.

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 113

Page 4: La fiscalitat en el foment de la innovacio

lesa tècnica d’un projecte i dictamina si ens tro-bem davant d’una activitat de recerca, de desen-volupament o d’innovació tecnològica.

Orígens i evolució del marcfiscal: base legali reglament actual

L’any 1995, amb l’aprovació de la Llei d’IS(43/1995), es reconeixen de manera expressa lesdesgravacions fiscals en l’àmbit de l’R+D. El 1999s’augmenten les quanties de les deduccions enR+D+I4 i s’inclou un tercer concepte també ob-jecte de deduccions, la innovació tecnològica (IT),per donar accés als avantatges fiscals a un ventallmés ampli d’activitats empresarials, cosa queaugmenta els problemes d’aplicabilitat degut a lainseguretat jurídica a la qual s’enfrontaven lesempreses en el moment de classificar i demostrarla naturalesa tècnica dels projectes que haviendut a terme.

El centre del debat se situa, d’una banda, en elscriteris legals adoptats per definir els conceptes deR+D i IT i, de l’altra, en la necessitat d’un ens ca-pacitat tècnicament, independent i objectiu quedetermini quines de les inversions dutes a termesón destinades, efectivament, a aquestes activitats.

El Ministeri de Ciència i Tecnologiacreà a través d’ENAC un sistemad’acreditació d’entitats certificadoresde projectes d’R+D+I.

A fi d’augmentar l’eficàcia d’aquest instrumenti minimitzar el risc fiscal en l’aplicació dels incen-tius, l’any 2001 les universitats politècniques deCatalunya i de Madrid creen l’AIDIT, amb l’ànimde posar al servei de la societat una entitat capa-citada, independent, per emetre uns dictàmens dequalificació tècnica.

El Reial decret RD 2060/1999 definí les consultesvinculants dirigides a l’Administració Tributària i

a finals del 2003 l’RD 1432/2003 possibilità queels subjectes passius aportessin un informe moti-vat relatiu al compliment dels requisits científics itecnològics exigits en la llei i vinculant per a l’Ad-ministració Tributària. A l’article 35 de l’RD4/2004 vam trobar el text refós de la Llei de l’IS imés endavant la consideració dels mostraris tèx-tils i de calçat com a IT.

Per últim, a la Llei 35/2006, del 28 de novembre,5

s’expliciten unes modificacions legals que, a títolde resum, es concreten en: la reducció de les de-duccions a la quota íntegra de l’IS per incentivarl’R+D+I en un coeficient (0,92 al 2007 i 0,85 desdel 2008); la introducció de bonificacions de cotit-zacions a la Seguretat Social a favor del personalinvestigador (el 40 %, incompatible amb l’aplica-ció del règim de deducció); la derogació de l’arti-cle 35 del text refós de la Llei a partir del 2012,i, per últim, la proposta que, durant el darrer se-mestre de l’any 2011, el MEYH6 assistit pelMITYC,7 presenti un estudi relatiu a l’eficàcia delsdiferents ajuts i incentius a aquestes activitats i, sis’escau, adeqüi la normativa.

Els informes motivats per a les deduccionsfiscals per a activitatsd’R+D i innovaciótecnològica 2006

Davant de la potència d’aquest marc fiscal i la di-ficultat de la seva aplicació, el 2003, el Ministeride Ciència i Tecnologia creà a través d’ENAC unsistema d’acreditació d’entitats certificadores deprojectes d’R+D+I, i AIDIT va ser la primera enti-tat a aconseguir aquesta acreditació.

A partir d’aquest moment, el Ministeri d’Indústriaemet uns informes motivats, vinculants per a Hi-senda, que fan referència a la qualificació delscontinguts d’un projecte com a R, D o IT.

El Reial decret 1432/2003 regula l’emissió d’infor-mes motivats i el circuit administratiu que ha de

Estratègies per a la innovació114

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 114

Page 5: La fiscalitat en el foment de la innovacio

seguir l’empresa per poder accedir als beneficisfiscals sense risc (vegeu figura 1).

L’eina es va posar en funcionament durant l’any2004, i a dia d’avui s’ha superat la xifra dels 2000informes motivats emesos.

Els incentius fiscalsa Europa

A finals de l’any 2006 la Comissió Europea (CE)va aprovar una comunicació sobre l’ús més eficaçdels incentius fiscals a l’R+D amb la finalitat defomentar la inversió en R+D i millorar el desen-volupament econòmic i la creació de llocs de tre-ball, i d’animar els estats membres a millorar l’úsi la coordinació dels esquemes fiscals específics.

Actualment, els incentius fiscals han crescut fins aconvertir-se en un dels principals instruments peral foment de la inversió privada en R+D a la ma-joria dels estats membres. Paral·lelament, la in-dústria està adoptant, cada vegada més, el modeld’innovació oberta i la cooperació transnacional.

En el seu moment, la CE va criticar la limitacióque la normativa espanyola establia a l'hora decontractar projectes fora de l’Estat espanyol. Se-gons la Comissió, s'atemptava contra la llibertatd’establiment i la prestació de serveis, per la qualcosa exigia eliminar aquesta limitació. La propos-ta posterior del Govern espanyol està en la línia

d’atendre els requeriments de la CE, però sol·lici-tant –d’acord amb la pròpia llei, que formula elconcepte de projecte entès com la unitat per de-terminar la qualificació de les activitats en R+D oIT– la presentació de la justificació documental–tècnica i comptable– per avaluar i expedir el co-rresponent informe motivat. Aquest procedimentd’accés a les deduccions permet la subcontracta-ció transnacional il·limitada i garanteix, alhora, elcontrol davant de possibles abusos.

D’altra banda, no es pot obviar que l’actual situa-ció ens planteja l’oportunitat de reformar la lleid’incentivació fiscal a l’R+D+I, consolida el marcmés enllà del 2012 i respecta el dret comunitari.

Els incentius fiscals han crescut fins aconvertir-se en un dels principalsinstruments per al foment de lainversió privada en R+D a la majoriadels estats membres.

Hi ha diferents tipologies d’incentius fiscals envigor a la majoria d’economies desenvolupades.Els incentius fiscals per a activitats d’R+D sónconsiderats, de manera àmplia, com una eina im-portant de política per estimular la inversió priva-da en innovació en l’àmbit general. Els informesde l’OCDE8 indiquen que, l’any 2005, el 70 %dels països membres disposaven d’aquest sistemad’incentivació, inclosos els Estats Units, Canadà,Japó i Austràlia.

115paradigmes / número 0 / maig 2008

EMPRESA

R+D+I

AIDIT

Certificació

MINISTERID’INDÚSTRIA,

TURISME ICOMERÇ

Informe motivat

MINISTERID’ECONOMIAI HISENDA

Seguretat jurídica

DEDUCCIÓFISCAL

Deduccions fiscals

Figura 1. Circuit administratiu per accedir als beneficis fiscals sense risc

�El Reial decret 1432/2003 regula l’emissió d’informes motivats i el circuit administratiu que ha deseguir l’empresa per poder accedir als beneficis fiscals sense risc.

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 115

Page 6: La fiscalitat en el foment de la innovacio

Ja sigui a través d’un impost diferit, de bonifica-cions en la base imposable o sobre la quota del’IS, el mètode més utilitzat és el mixt, que premiala despesa en R+D+I d’un exercici fiscal i la partd’esforç addicional respecte d’exercicis anteriors.També és freqüent premiar el contractes de col·la-boració pública.9

Com s’ha comentat, en els darrers anys, un nom-bre creixent d’estats membres han anat intro-duint, d’una manera o una altra, els incentius fis-cals a l’R+D. Actualment quinze dels vint-i-cincestats membres de la Unió Europea disposend’incentius fiscals a l’R+D privada. Aquests són:Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Ir-landa, Itàlia, Malta, Holanda, Polònia (2006), Txè-quia (2006), Portugal, Eslovènia, Espanya i RegneUnit.10

Tot i que la forma de disseny i aplicació depènde les circumstàncies, estructura i nivell tecno-lògic empresarial i la seva naturalesa, s’han deseguir una sèrie de principis: arribar a totesles empreses, incloure despeses corrents, exami-nar criteris d’avaluació i control, definir i avaluarl’impacte a posteriori, la simplicitat, fiabilitat i es-tabilitat, transparència, accessibilitat, normesd’auditoria per identificar clarament les dades ne-cessàries per a l’avaluació i la manera de recollirles dades, certesa en l’aplicació per habilitar laplanificació a priori, tenint present, per descomp-tat, els seus efectes socials de manera àmplia.

En l’àmbit espanyol ens trobem en unprocés de reforma de la Llei queplanteja una alteració imprecisa delsmecanismes d’estímul a la innovació.

En l’àmbit espanyol, ens trobem en un procés dereforma de la Llei 35/2006,11 que planteja una al-teració imprecisa dels mecanismes d’estímul a lainnovació. Actualment, el nostre esquema reculldos beneficis fiscals bàsics aplicables a l’IS: la lli-bertat d’amortització per actius afectes a activi-tats d’R+D, i la deducció a la quota per activitatsd’R+D i IT. La mateixa regulació del crèdit fiscalva comportar la introducció d’una normativa amb

Estratègies per a la innovació116

definicions de recerca, desenvolupament i la mésrecent innovació tecnològica basades en el Ma-nual de Frascati i el d’Oslo,12 amb una sèrie derestriccions que tampoc no van aportar més cla-redat ni, per tant, certesa al subjecte passiu res-pecte a l’obtenció i la quantitat del benefici fiscala aplicar-se per aquestes activitats, amb el conse-qüent qüestionament de l’eficàcia degut a la faltade seguretat en la correcta utilització.

La problemàtica de la dificultat tècnica de qualifi-car la naturalesa de les activitats es resol demanera contundent amb unes fórmules adminis-tratives vinculants per a Hisenda, posades a dis-posició del subjecte passiu, que són els informesmotivats emesos pel MITYC i que se sostenen enles certificacions independents d’una entitat de-gudament acreditada per ENAC.

Per aprofundir-hi més, un informe promogut perla CE13 aporta una visió general dels models d’in-centius fiscals existents en l’actualitat.

L’avaluació objectivadels esquemesd’incentivació

Els objectius dels incentius fiscals a l’R+D+I sónels mateixos arreu: generar beneficis per a la socie-tat com un tot, incloure un augment del nivelld’inversió en R+D, i generar un retorn superior alcost. La pregunta és: com crea inversió addicionalen R+D l’esquema d’incentivació que tenim?

Les evidències econòmiques de diferents païsosde l’OCDE apunten cap als incentius fiscals comun camí efectiu per a la generació de recerca ad-dicional, tot i que els efectes no es poden veureimmediatament. Un gran nombre d’estudis hanintentat fer comparacions entre països amb dife-rents models, però la gran variació en els resultatsens mostra les dificultats en la comparació d’es-quemes.14 Les evidències econòmiques suggerei-xen que tot l’efecte positiu de les mesures fiscalsper augmentar la innovació serà visible única-ment a llarg termini.

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 116

Page 7: La fiscalitat en el foment de la innovacio

D’altra banda, se sap que un procés d’avaluacióde les activitats d’R+D serveix com a eina que re-força la planificació i el desenvolupament de polí-tiques, les preferències de finançament i es potutilitzar també com un mitjà que legitima, aportatransparència i rigor a la distribució de fons. Perdescomptat, l’avaluació de les activitats d’R+D+Iés una tasca complexa, tant pel que fa als estí-muls i criteris associats com per a qui ho finançao executa; la mesura de resultats tangibles, intan-gibles, l’impacte, en quins actors, variables i enquin període posem la finestra. Complexitat quepot venir augmentada per diferències entre objec-tius, perspectives i expectatives dels agents inte-ressats que poden dificultar també l’objectivitat.

L’evidència suggereix que el retorn de la inversióés alt de mitjana –tenint en compte que la litera-tura ens informa de l’heterogeneïtat en aquest re-torn–; a més de considerar els efectes col·lateralsprovinents de l’aplicació del model d’incentivaciófiscal i la certificació d’aquestes activitats.

Molts estudis apunten cap a una distribució asi-mètrica de rendiments econòmics directes deles inversions en R+D. Ens trobem amb produc-tes que han fracassat en el llançament al mercato, per contra, en algun cas, amb grans rendi-ments; hem de tenir en compte aquesta asime-tria. També hem de valorar les importantsexternalitats que es generen en el sistema d’in-novació: efectes positius que sumen en resultatsd’altres diferents als que han fet la inversió.Identificar i quantificar les externalitatsgenerades és una tasca molt complicada peròimprescindible.

Un procés d’avaluació d’aquesta magnitud i com-plexitat s’hauria d’haver tingut en consideraciódurant el disseny de les mesures:15 què volemmesurar, qui, quan i com estarà involucrat?

Per estudiar l’efecte dels incentius fiscals al’R+D+I es necessita un llarg període de temps,el risc de començar una avaluació massa aviatpot portar-nos a conclusions errònies.No podem esperar a comprovar l’efecte econò-mic directe i les externalitats positives generadesa curt termini.

És un requisit disposar de dades històriques, unesquema d’avaluació amb el període necessariperquè els efectes emergeixin i un horitzó sufi-cient per a la recollida d’aquestes dades. A més,

117paradigmes / número 0 / maig 2008

�En els darrers anys, un nombre creixent d’es-tats membres han anat introduint, d’una manerao una altra, els incentius fiscals a l’R+D. Actual-ment quinze dels vint-i-cinc estats membres de laUnió Europea disposen d’incentius fiscals a l’R+Dprivada.

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 117

Page 8: La fiscalitat en el foment de la innovacio

l’administració tributària hauria de fer accessiblela informació històrica més actualitzada associa-da a la seva anàlisi.

Tots sabem també que els efectes dels incentiusestan clarament diferenciats segons el sector i lamagnitud de la companyia i, per tant, es fanecessària una anàlisi diferenciada.

En diferents estudis sobre el tema que ens ocupa,es calcula que per cada dòlar deduït es produeixun increment en la despesa en R+D informadad’entre un i dos dòlars. Addicionalment, la recer-ca de J. Kenneth16 suggereix que factors comel Cash Flow, l’habilitat per capitalitzar els costosde desenvolupament i guanys inesperats elevats,afecten clarament la inversió en recerca.Les diferents actituds entre empreses, amblimitacions financeres o sense, també afecten engran mesura.

Balanç de la trajectòriadel sistema 2006d’informes motivatsi certificacions

El MITYC, en el seu informe intern17 per a l’any2006, indica que l’import notificat i la deduccióestimada total a l’Estat espanyol és de 275 i 201milions d’euros per activitats d’R+D i IT, respec-tivament, que suposarien una deducció estimadade 130,5 milions d’euros. Més concretament,a Catalunya, aquestes dades són 87 milionsd’euros per a R+D i 12 milions per a IT, i enresulten unes deduccions aproximades de 36milions d’euros.

En aquest mateix informe, les deduccions previs-tes per a l’any 2006 als Pressupostos Generals de

Estratègies per a la innovació118

Taula 1. Evolució de sol·licituds d’informe motivat des de la creació, en relació ambles despeses presentades per les empreses, la deducció associada a cadaqualificació i una comparativa respecte a les deduccions previstes per l’Estat.

�La comparació ens indica que, malgrat l’important creixement de sol·licituds d’informes motivats, l’Es-tat espanyol encara és lluny d’aprofitar i vincular les deduccions per activitats d’R+D+I.

Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 (EF 2003) (EF 2004) (EF 2005) (EF 2005)

Sol·licituds d’informes 298 561 905 2010motivats

Milions d’euros Despeses Deducció Despeses Deducció Despeses Deducció Despeses Deduccióestimada estimada estimada estimada

R+D 203,5 81,4 238,7 276,0 110,4 95,48 - -

I 52,8 5,28 126,7 201,0 20,1 12,67 - -

Total 256,3 86,68 365,4 477,0 130,5 108,15 - -

Deduccions previstesPressupostos 159,96 215,55 261,44 375,98

Generals de l’Estat

Estimació de deduccions 86,7 108,1 130,5 -d’informes motivats

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 118

Page 9: La fiscalitat en el foment de la innovacio

l’Estat són de 261,44 milions d’euros, xifra quecontrasta amb l’estimació de deduccions relacio-nades amb els informes motivats. La comparacióens indica que, malgrat l’important creixement desol·licituds d’informes motivats, l’Estat espanyol,i molt especialment Catalunya, encara és llunyd’aprofitar i vincular les deduccions per activitatsd’R+D+I (vegeu taula 1).

Analitzant per concepte els imports dels projectesal 2006, s’observa que la despesa absoluta mésalta es troba en la partida de personal (46 %), se-guida de col·laboracions externes amb altres em-preses (26 %). Les partides que corresponen a lescol·laboracions amb universitats, centres tecnolò-gics o organismes públics de recerca són molt in-feriors, de l’1,2 % –aquesta quantitat respecte alcost econòmic total ve produïda pel 14 % decol·laboracions públiques–. En el cas de projectesd’innovació, la despesa absoluta més alta es troba

en la partida de col·laboracions externes, seguidade personal; les col·laboracions amb universitats,centres tecnològics o organismes públics de re-cerca no arriben a l’1 %.

Les deduccions previstes per a l’any2006 als Pressupostos Generals del’Estat són de 261,44 milions d’euros,xifra que contrasta amb l’estimació dededuccions relacionades amb elsinformes motivats.

Si ens hi fixem per sectors, destaquen l’automo-ció, la indústria tradicional (béns d’equip, fabrica-ció, muntatges industrials, paper, arts gràfiques,metal·lúrgia, mobles, enginyeria) i la construcció.El sector amb més import qualificat com a R+Dés el de l’automoció (97 milions d’euros) seguit

119paradigmes / número 0 / maig 2008

155.693.552,39 149.125.386,68161.168.571,22

147.999.016,77

250.846.326,03 245.044.223,54

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

Despesa incorreguda Despesa acceptada

2007 2006 2005 2007 2006 2005

Gràfic 1. Comparativa de despesa executada en R+D+I en el període del 2005 al 2007(blau fosc) per cinquanta empreses que han certificat els seus projectes totsels anys.

�Si comparem les dades més significatives, associades a les empreses que fa tres anys consecutius queavaluen els seus projectes, podem concloure que la inversió total ha augmentat més del 60 %.

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 119

Page 10: La fiscalitat en el foment de la innovacio

de la indústria tradicional (28 milions d’euros) ienergia i química (amb 18 milions d’euros cadas-cú). D’altra banda, augmenta la importància delCNAE 73, empreses dedicades en exclusivaa l’R+D (18 milions d’euros). El sector amb mésimport qualificat per innovació tecnològica és elquímic (54 milions d’euros).

Dels 166 projectes vinculats a Catalunya, els sec-tors més destacats són: fabricació de vehicles demotor, indústria química, comerç a l’engròs, in-termediació financera i indústria de la construccióde maquinària.

Les comunitats amb un percentatge més alt desol·licituds sobre el total són: Madrid, amb un pesdel 41 %; Catalunya, amb el 19 %; València, ambel 10 %, i Castella i Lleó, amb el 9 %.

Segons dades recollides per AIDIT:

� Catalunya ha rebut el 25 % de projectes qualifi-cats com a R+D; Madrid, el 34 %; Castella i Lleó,l’11,5 %, i València, el 10 %.

� Els sectors químic, automoció, alimentació–provinents bàsicament de Catalunya–, construc-ció i transport aeri –provinents de Madrid– sónles àrees que sol·liciten més certificacions i infor-mes motivats. En aquest període, els sectorsd’activitat que més han sol·licitat la certificacióhan estat el de la construcció (17 %), el químic(12 %) i el mecànic (6 %).

� Per volum de projectes certificats segons àreesde coneixement, destaquen ciència dels ordina-dors i tecnologies de la construcció amb el 12 %,

Estratègies per a la innovació120

132,0

46,5

8,0 1,0

329,5

116,5

78,0

10,0

350,0

124,0

100,0

11,0

R+D Espanya R+D Catalunya IT Espanya IT Catalunya0

50

100

150

200

250

300

350

Gràfic 2. Despesa privada (en blau) avaluada per l’AIDIT al 2007, acceptada (en taronja) iestimació de volum total de deducció en milions d’euros (en marró).

�Les comunitats amb un percentatge més alt de sol·licituds sobre el total són: Madrid, amb un pes del41 %; Catalunya, amb el 19 %; València, amb el 10 %, i Castella i Lleó, amb el 9 %.

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 120

Page 11: La fiscalitat en el foment de la innovacio

tecnologia i enginyeria mecànica, dels materials,telecomunicacions i tèxtil amb percentatgesa l’entorn del 7 %.

� En el 24 % dels projectes hi participa algunauniversitat.

� Els percentatges de doctors assignats a projec-tes és inferior al 2 %.

Si comparem les dades més significatives, asso-ciades a les empreses que fa tres anys consecu-tius que avaluen els seus projectes, podem con-cloure que la inversió total ha augmentat més del60 % i les col·laboracions externes han augmentat

el 45 % anual –recordem que els projectes col·la-boratius estimulen la transmissió de coneixement.

Els sectors químic, automoció,alimentació –provinents bàsicamentde Catalunya–, construcció i transportaeri –provinents de Madrid– són lesàrees que sol·liciten méscertificacions i informes motivats.

El 2005, l’AIDIT va certificar el 75 % de les despe-ses informades pel MITYC susceptibles de deduc-ció fiscal, i el 2006 el 62 % –que es corresponen

121paradigmes / número 0 / maig 2008

36,22

30,71

8,46

8,27

3,94

3,74

3,35

2,17

1,18

1,18

0,79

44,27

29,13

3,21

10,55

0,23

1,61

6,42

1,83

0,46

0,92

25,23

30,96

0,23

4,13

2,29

6,42

0,92

0,46

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

2005

2005

2005

Madrid

Catalunya

Navarra

ComunitatValenciana

Pais Basc

Andalusia

Castella i Lleó

Astúries

Galícia

Cantàbria

Múrcia

Gràfic 3. Distribució de les sol·licituds de certificació a l’AIDIT per comunitat autònoma,durant els anys 2005, 2006 i 2007 (en blau).

�Segons dades recollides per l’AIDIT: Catalunya ha rebut el 25 % de projectes qualificats com a R+D;Madrid, el 34 %; Castella i Lleó, l’11,5 %, i València, el 10 %.

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 121

Page 12: La fiscalitat en el foment de la innovacio

amb 124 milions d’euros i el 31 % dels Pressu-postos Generals de l’Estat destinats a les desgra-vacions per R+D+I–. A l’espera d’obtenir dadesdefinitives per part del MITYC, si comparem lesdeduccions previstes per al 2007 als PressupostosGenerals de l’Estat, de 375,98 milions d’eurosdestinats a les desgravacions fiscals per R+D+Iamb la despesa certificada per AIDIT, es constataque la nostra activitat ha avaluat el 40 % de lesdesgravacions previstes.

Hem de ser molt curosos, però, en la presentacióde les dades associades a l’ús d’aquesta eina enun mercat en procés d’estabilització i que encarapateix certs desequilibris –per exemple, pel que faa informació sobre el sistema. Per tant, a horesd’ara, aquestes dades són significatives per a lareflexió i l’anàlisi, però en cap cas per al dissenyde polítiques públiques específiques.

Problemàtica i reptes

La principal dificultat de les empreses, en el seuprimer contacte amb el sistema d’incentivació,prové de la preparació de les memòries tècniquesi comptables, ja que encara són lluny de la im-plantació de sistemes de gestió que els permetindisposar d’aquesta informació recollida i tractadaconvenientment en temps real; aquest canvien actituds i hàbits no és immediat però es vaproduint.

Les empreses tenen dificultats per identificar iclassificar tècnicament i comptablement de ma-nera individualitzada i per projectes les seves ac-tivitats, ja sigui per desconeixement, per falta demotivació o per sistemes de priorització allunyatsde l’estratègia.

Altres casos, sobretot les pimes, no es considerenobjectiu d’aquest finançament públic.En moltessituacions, la inseguretat jurídica és una barreraque ni els assessors fiscals fan l’intent de superar.La interpretació subjectiva de les activitats consi-derades com a recerca, desenvolupament o inno-vació ha produït durant anys controvèrsies davantdels inspectors d’Hisenda.

La principal dificultat de les empresesprové de la preparació de lesmemòries tècniques i comptables, jaque encara són lluny de laimplantació de sistemes de gestió queels permetin disposar d’aquestainformació recollida i tractadaconvenientment en temps real.

Pèrdua de confiança per part del teixit empresa-rial en els missatges i les iniciatives públiques peral foment de la innovació. Suprimir els incentiusés un error evident, d’una banda, per les reper-cussions econòmiques en les empreses que hancomençat amb un canvi d’hàbits en la sistematit-zació de les seves activitats, per justificar conve-nientment els seus projectes, i, de l’altra, per lasensació d’inseguretat agreujada per la incohe-rència en els missatges polítics.

La política de reducció de les deduccions fiscals i,sobretot, la incertesa respecte a la continuïtat apartir del 2011, ha desviat les empreses de la uti-lització de les deduccions fiscals per a activitatsd’R+D+I. Els riscs en el retrocés de la inversió enR+D+I privada són reals.

Recomanacions

El repte és mantenir un procés d’innovació efi-cient, amb personal qualificat i de suport, ambeines individualitzades per projecte –de controlpressupostari, gestió documental i del coneixe-ment generat, d’avaluació cost-benefici, d’accésa fons de finançament i de gestió de la imatgecorporativa. Des de l’AIDIT sostenim que la ne-cessitat d’entrar en un sistema formalitzat accele-ra l’assoliment d’aquests objectius.

El nostre repte és el d’aconseguir, d’una banda,difondre i capacitar les empreses catalanes per talque aprofitin al màxim els incentius financers a lainnovació i, de l’altra, donar suport a la coordina-ció d’activitats ambicioses amb un esperit no dis-tributiu sinó d’excel·lència.

Estratègies per a la innovació122

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 122

Page 13: La fiscalitat en el foment de la innovacio

Tenim poques dades que ens aportin informacióde com funciona l’instrument; per tant, per podermesurar-ne l’efecte hem d’aconseguir que lesempreses incorporin l’incentiu dins del seu pro-cés de planificació i gestió.

Ajudar a la creació d’una àmplia oferta de cientí-fics, enginyers i tecnòlegs amb coneixements con-solidats en estratègia i eines de gestió de la inno-vació. Aquesta actuació produiria un canvi en lesactituds i la cultura de les empreses i una millorcomprensió i gestió de l’R+D interna i subcon-tractada.

Per una banda, l’Administració vol atreure lesempreses per tal que aprofitin els instruments depolítica tecnològica i reverteixi en un augmentde la inversió en R+D; per l’altra, és necessari unmètode de control per evitar l’abús del sistema.És obvi, doncs, el plantejament d’una avaluacióindependent dels finançadors i executors.

La utilitat, l’abast i el nivell dels incentius fiscalshan de ser diferents en funció de l’estat membre,de les condicions específiques a la seva estructurai nivell tecnològic empresarial.

L’Administració ha de fer molt més que fer úsdels instruments tradicionals d’estímul a la recer-ca i la innovació. Recordem que el marc d’incenti-vació fiscal va ser tingut en compte com un po-tent instrument indirecte de foment de lesactivitats d’R+D+I en el seu moment. Actualmentles dades revelen resultats que no només indi-quen la benevolència del sistema com a impulsorde les activitats de recerca, sinó que remarquenbeneficis col·laterals derivats, com és l’obligacióde gestió i registre de les activitats, el control delspressupostos associats i la valorització d’un intan-gible clau: el coneixement.

Cal fer esment que el grau de benevolència seriaencara més elevat en el cas que la gestió de l’Im-post sobre societats es gestionés en el mateix ter-ritori, i permetés el disseny, la gestió i el manteni-ment d’uns incentius ajustats a la realitatparticular del país.

Podem concloure en aquest àmbit, doncs, que enl’òrbita dels incentius fiscals d’R+D+I hi ha unconjunt d’eines que ajudaran a reduir el risc en laseva aplicació, facilitaran el control de l’acompli-ment dels objectius pressupostaris durant el pro-jecte i, per tant, encoratjaran a les nostres empre-ses a optimitzar el finançament públic i privat.

Algunes reflexions finals

La realitat és que tenim poques dades, de difícilavaluació objectiva i directa, també sobre les ex-ternalitats resultants de beneficis laterals enl’aplicació del marc d’incentivació fiscal amb lesseves obligacions formals, com outputs indirectes.Tot i aquest panorama incert, fàcilment podembasar el nostre criteri en diverses afirmacionsobjectives:

� 1a. L’eina aporta com a mínim 375 milionsd’euros per al finançament de projectes d’R+D+Iprivats.

� 2a. Comporta un canvi d’hàbits en la gestió deles activitats de recerca i innovació.

� 3a. S’obre com una oportunitat per a la infor-mació i anàlisi de qui fa realment R+D+I.

� 4a. La introducció dels incentius fiscals al’R+D+I incentiva també les empreses a informarmés que abans sobre la seva inversió en R+D.

� 5a. Els processos que obliguen a una revisió iavaluació de l’activitat portada a terme per les or-ganitzacions representen una oportunitat per re-collir informació rellevant per a l’avaluació, queno estarà accessible per altres vies.

Davant de la pregunta de si els incentius fiscalssón directes o indirectes, i segons les evidènciesexplicitades al llarg d’aquest article, ens podríemtrobar que depèn de les motivacions de qui, quani com es contesti la pregunta.

123paradigmes / número 0 / maig 2008

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 123

Page 14: La fiscalitat en el foment de la innovacio

Estratègies per a la innovació124

ANNA M. SÁNCHEZ GRANADOS

Màster en Direcció Pública per ESADE, enginyera de Telecomunicacions perla UPC i d’Equips Electrònics per la Salle-URL.

Directora general de l’AIDIT i professora associada en Gestió de la Innovació al Departament d’Organització d’Empreses de la UPC.

Notes

1. INEbase: www.ine.es.

2. Sánchez i Solé, F. (2001). La financiación de la I+D en España.

3. L’article 33 de la Llei de l’IS 43/1995 que retrobem a l’article 35 del text refós del RDL 4/2004.

4. Llei 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (BO’E, 312, 30-12-1999, p. 46095).

5. Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis de l’Impostsobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni (BOE, 285, 29-11-2006).

6. Ministeri d’Economia i Hisenda.

7. Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

8. OECD, 2006.

9. Rivas Sánchez, C. «Los incentivos fiscales a la innovación. Una síntesis comparada». Boletín Económico de ICE, 2915, de l’1 al 10 dejuliol de 2007.

10. Tax incentives to promote R&D - FAQ. Comissió Europea, MEMO/06/440, Brussel·les, 22 de novembre de 2006.

11. Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis de l’Impostsobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni (BOE, 285, 29-11-2006).

12. OCDE, 2005.

13. Report «Promoting innovation by tax incentives». Supported by the European Commission Specific Support Action, 6th FrameworkProgramme. Suècia, 2006.

14. «Supporting growth in innovation: enhancing the R&D tax credit», HM TREASURY, Dti, HM Revenue&Customs, juliol de 2005.

15. Evaluation of tax incentives for R+D: an overview of issues and considerations. Crest OMC Working Group. «Evaluation and designof R+D tax incentives», maig de 2006.

16. Klassen; Pittman; Reed. «A cross-national comparison of R&D expediture decisions: Tax Incentives and Finantial Constraints»,Conterporary Accounting Research, vol. 21, núm. 3, p. 639-80, 2004.

17. Informes motivados para deducciones fiscales por actividades de I+D e innovación tecnológica (Informe solicitudes 2006). MITYC. DireccióGeneral de Desenvolupament Industrial, 11 de setembre de 2007.

p.111-124_Sanchez.qxp 22/4/08 09:19 Página 124