La figura de Maria en l’art

Consideracions inicials• Des del punt de vista històric, hi ha poques dades de la vida de Maria de Natzaret. Totes

les seves aparicions en els evangelis estan relacionades amb la vida del seu fill, Jesús: l’Anunciació, el naixement, les noces de Canà, la passió i la mort, Pentecosta.

• L’Església primitiva no sabia massa com tractar la seva figura i no és fins al Concili d’Efes (431) que queda definida la maternitat divina de Maria. Se l’anomena Theotókos, que vol dir Mare de Déu.

• Les imatges de Maria a l’Edat Mitjana, sobretot al Romànic, estan subjectes a la figura del seu fill. Apareix com una cadira del nen Jesús i sempre en proporció menor, tant en la pintura com en l’escultura. Al Gòtic comença a haver-hi una mica de relació entre mare i fill.

• Al Renaixement Maria agafa les proporcions clàssiques i harmòniques pròpies d’aquest corrent artístic.

• Al Barroc reconeixem a Maria que pateix amb el seu fill i és una figura pròpia de la religió popular. S’introdueix un nou tema: el de la Immaculada Concepció. Tot i que el dogma no és definit fins al 1854, ja és tracta anteriorment per diversos pintors, sobretot espanyols.

• Els corrents contemporanis van abandonar bastant Maria com a tema de les seves obres artístiques.

És una de les primeres representacions que s’han trobat de Maria, data de mitjans del segle III i es troba a les catacumbes de Santa Priscil·la, a Roma.

Maria en les icones orientals

• S’utilitzen com a part de la litúrgia en les església cristianes ortodoxes.• La icona és un instrument de bellesa i pregària.• Tant els colors, com les formes tenen el seu simbolisme espiritual.• Hi ha diversos temes, Jesús crucificat, la Trinitat, però la figura de Maria, mare amb el nen, és recorrent.

Mare de Déu de Vladímir, Constantinobla, s. XII

Romànic

Absis de Santa Maria de Taüll, principis s. XII. MNAC, Barcelona

Mare de Déu de Núria, talla de fusta policromada, s. XI-XII

La fugida a Egipte, capitell romànic de la catedral de Saint Lazare (Autum)

Frontal de Santa Maria d’Avià, s. XIII. MNAC, Barcelona

Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445.Procedeix de l'altar de la capella de la Casa de la Ciutat, Barcelona. MNAC, Barcelona

Guerau Gener, Lluís Borrassà, Nativitat, 1407-1411.

Compartiment lateral del retaule de la Mare de Déu. Al MNAC es conserva també la taula de la Resurrecció i una cimera amb sant Joan Evangelista. La major part de les taules d'aquestretaule es conserven en un muntatgefactici a la catedral de Tarragona. Procedeixen de l'altar major de l’església de Santa Maria del monestirde Santes Creus (Alt Camp).

Escultura en alabastre amb restes de policromia i daurat de pa d’orprocedent de Sallant de Sanaüja (la Segarra), segona meitat s. XIV. MNAC, Barcelona

Renaixement

Fra Angélico, L’Anunciació, 1426, Museu del Prado, Madrid

Casament de Maria, Rafael Sanzio, 1504, Pinacoteca de Brera, Milà

Rafael recull tots els avenços desenvolupatsdurant el Quattrocento per realitzar una obra de perfecció estranya. El que més sol destacar de la composició és la presència del temple circular al fons de l'escena, per sobre dels personatges. Posseeix tots els trets classicistes que es pretenien aplicar a l'arquitectura renaixentista: la planta central (veure els dos dissenys per a esglésies de Leonardo da Vinci), arcs de mig punt, proporcions basades en el cos humà, accessibilitat i il·luminació natural ... Aquest tipusde temple simbolitza la perfecció divina, que al seu torn és la que representa la Mare de Déu, sense pecat, o el mateix sagrament del matrimoni, la unió dels contraris per produir un ésser perfecte. L'esplanada on es troben les figures té unes rajoles rectangulars que permetenrepresentar la projecció de l'espai en perspectiva cap a un punt de fuga central, que es troba situata la porta oberta del temple que dóna al paisatgedel fons.

En aquesta pintura, com en la majorpart de les Verges del seu períodeflorentí, Rafael col ·loca les tres figures (la Mare de Déu, el Nen Jesús (a la dreta) i sant Joan) dins d'undibuix geomètric. Tot i que les posicions dels tres cossos sónnaturals, junts formen un trianglepràcticament regular. La Verge sosté un llibre, el que permet identificar-la com SeusSapientiae («Seient de la Saviesa»). La cadernera és un símbol de la futura mort violenta de Crist. SantJoan ofereix la cadernera Crist comadvertiment en relació amb el seufutur.

Madonna del cardellino, Rafael Sanzio, 1507, Galeria Uffizi, Florència

Sant'Anna, la Madonna, il Bambino, Leonardo da Vinci,1510-13 , Museu del Louvre, París

La composició presenta Maria i Anna (mare de Maria), amb la primera asseguda sobre els genolls de la segona.Maria inclina el cap endavantper subjectar al Nen Jesús mentre elljuga amb un corder, símbol de seupropi sacrificio. Les cares són dolces i amoroses, i s’aprecia gran semblançaentre mare i fillaL'escena es desenvolupa en un paisatge atemporal i rocós. La representació d'aquest grup de figures prové del culte a Santa Anna, nascut a l'Edat Mitjana. Els Evangelisno esmenten a Anna, la mare de la Mare de Déu, però sí que ho fan escrits apòcrifs.

La pietat, Miquel Àngel, 1498-99 , Basílica del Sant Pere del Vaticà, Roma.

La Mare de Déu estàrepresentada com si fos molt jove, perquèla seva joventutsimbolitza la sevapuresa incorrompible

Barroc

Pentecostés, El Greco, 1597-1600, Museu del Prado, Madrid

Aquesta obra es trobava a la part superriordel retaule. El Greco va organitzar la composició a base d'un triangle invertit. L'escena gira al voltant de la Mare de Déu, Maria Magdalena i els Apòstols. Al fons es troba el colom de l'Esperit Sant, que irradia una llum que il·lumina tot l'escenari i incideixen el vestuari dels personatges.

La figura de la Immculada Concepció

Bartolomé Murillo

La Immaculada Concepció, José de Ribera, 1635, Convent de les Agustines, Salamanca

Al capítol XII l'Apocalipsi es llegeix : "Un gran senyal aparegué en el cel : una dona, vestida del sol , amb la lluna sota els peus , i una corona de dotze estrelles sobre el seu cap " . La tradició ha identificat a aquesta Dona ambMaria.

Ribera accepta la major part d'aquestaiconografia i mostra una espiritualitat pròpiadel barroc espanyol .

A la part baixa del quadre uns angeletsporten diversos atributs i invocacions que la pietat popular atribueix a Maria: palmera , branca d'olivera, rosa, lliri, mirall sense taca , torre de David , etc. En la part baixa del quadre dos àngels miren amb embadalimenta la Verge. A la part superior apareix la figura de Déu Pare emparant amb la seva mà a la Verge. A sota , la figura del colom , símbol de l'Esperit Sant, protegeix la mare de Jesús.

Muerte de la Virgen, Caravaggio, 1606, Museu del Louvre, París

Aquest quadre es va realitzar en un temps en què el dogma de l'Assumpció de Maria no s'havia enunciat formalment excàtedra pelpapa. Encara que el seu assumpció en cos i ànima sigui un dogma, no hi ha evidènciadocumental en relació amb la mort de la Verge. Com va morir no és un dogma.El centre d'atenció del quadre és la figura de la Mare de Déu, representada de manera molt semblant a una dona del poble, senseatributs místics, evidenciant la seva santedatnomés en l'halo. D'altra banda, la Maria de Caravaggio si està morta, els seus peus, inflats. No hi ha un núvol de querubinsportant-la al cel . No representa una assumpció sinó la seva mort, amb la màapuntant a terra. Els seus contemporanis van acusar Caravaggio d'usar com a model de la Verge a una prostituta. Al voltant de la Vergees troben Maria Magdalena i els apòstols. En primer pla, Maria Magdalena plora assegudaen una simple cadira, amb el cap entre les mans.

Corrents contemporanis

Aparición de la Virgen del Pilar a Santiago y a sus discípulos zaragozanos, Francisco de Goya, 1768-69, Col·lecció privada

El quadre representa l'aparició de la Verge del Pilar a l'apòstolSantiago el Major i alguns delsseus deixebles en Caesaragusta. Cal aclarir que la tradició catòlicaassenyala que l'any 40, la Mare de Déu es va presentar a Santiago a Saragossa, per animar l'apòstol a la prèdica per Hispània.

J. Auguste Dominique Ingres , Neoclassicisme francès

Al segle XIX en l'art hi ha estils molt diferents al de les Verges d'Ingres, per exemple, on la perfecció de la línia crea una certa distància abstracta.

La virgen de la aldea, Marc Chagall, 1938-42, Museu Thyssen, Madrid

L’Anunciació, Maurice Denis, 1916, Musée des Beaux-Arts, Tourcoing