1. JULIAN ASSANGE

2. Julian Paul Assange s un periodista, programador i activista d'internet australi.s conegut principalment per la seva important aportaci al lloc web Wikileaks. 3. Biografia Va nixer el 3 de juliol de 1971 aTownsville (Queensland). Va estudiarFsica i Matemtiquesi va dedicar-se a fer de hacker i programador abans d'assumirel seu crrec actual com a editor cap de la pgina Wikileaks, de la qual tamb esfundador i director. Com tots els altreseditors de la web (nou assessors, la feina dels quals Assange decideix que sigui penjada o no a la pgina web), treballa com a voluntari. 4. SOFTWARE LLIURE Assange ha fet tamb aportacions a sistemes de Software lliure.L'any 1995 va realitzar Strobe, el primer escner de ports gratut i lliure. Ms endavant, aquest programa va servir a altres per realitzar l'escner de ports Nmap. Tamb ha coinventat Rubberhose deniable encryption, un paquet de programes per GNU/Linux per realitzar anlisis criptogrfics. 5. Premis i reconeixements L'any 2009 va ser el guanyador dels Premis Amnistia Internacional dels MedisBritnics, per la seva exposici dels assassinats extrajudicials a Kenya, que formava part de la seva investigaci El plor de la sang. 6. Acusatdeviolaci

El dia 21 d'agost de 2010, per ordre de la polica sueca, la fiscal Maria Hljebo va ordenar la detenci d'Assange, acusat de la violaci d'Anna Ardin. Per l'endem, per sorpresa de tothom, la fiscalva retirar l'acusaci. Al setembre de 2010, la fiscal superior sueca, Marianne Ny, va decidir que hi havia motius per seguir considerant-lo sospits de delicte. Per aquest motiu es va reobrir la investigaci per presumpte delicte de violaci. Finalment va reconixer el seu delicte. Al no poder ser localitzat i detingut a Sucia, la policia d'aquest pas va demanar la intervenci de la interpol, i el 20 de de novembre s'emetia l'alerta roja de busqueda i captura d'Assange, acusat de violaci, abusos sexuals i coacci.

7. WIKILEAKS : **Informaci sense censura 8. Wikileaks s una organitzaci internacional sense nim de lucre (es a dir, sense intenci d'aconseguir beneficis econmics) que publica a travs del seu lloc web (wikileaks.com) documents filtrats i informes amb continguts censurats, pels governs dels pasos afectats que volen amagar comportaments incorrectes, com per exemple activitats que el govern d'Estats Units encobria sobre la guerra d'Iraq i d'Afganistan, en les que s'ha centrat la informaci de la web. Els documents que Assange divulgava en la seva web wikileaks, eren en majoria filtracions del Pentgon. 9. Amb el ttol Guerra Afgana, el passat 25 de juliol, Assange va publicar a Wikileaks uns 70.000 documents confidencials sobre la guerra de Pakistan, datats des del gener de 2004 fins al 2010. En aquests documents es revelen fets passats durant la guerra que havien estat amagats pel Pentgon, com per exemple morts de civils no divulgades, o documents que demostren una possible collaboraci dels serveis secrets pakistanesos amb els talibans. 10. 11. El dia 18 de desembre de 2010, Assange en una roda de premsa va afirmar que pensava publicar prximament documents que atacaven al sistema financer. Va explicar que els que ms havien atacat la seva pgina web havien estat els bancs, i per aquest motiu pensava difondre documents que implicaven, entre altres, un dels bancs ms importants dels Estats Units. 12. El dia 7 de desembre Assange es va entregar voluntariament a una comissaria de Londres. Haur d'estar a la pres fins al dia 14, en que tindr lloc el judici, desprs de que el jutge l'hi hagi denegat la llibertat condicional sota fiana. Tot i les circumstancies, els redactors de Wikileaks, i el propi Assange incls, afirmen que pensen seguir publicant. Han demostrat les seves paraules publicant al diari Australi The Australian un document escrit per Assange sobre la seva experincia anomenat La verdad siempre triunfar