jordi reli

10
L’ORIGEN DEL MON Jordi Capó Calabuig

Upload: 25684jje

Post on 29-Jun-2015

154 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Jordi reli

L’ORIGEN DEL MON

Jordi Capó Calabuig

Page 2: Jordi reli

IMPERI ROMÀ

Després de la caiguda de l'imperi Romà en els

segles VI al XIX es va creure que va ser fruit de la

màgia i va sorgir espontàniament.

Page 3: Jordi reli

GRÈCIA ANTIGAHi ha una hipòtesi anomenada panspèrmia

còsmica que es fonamenta en el fet que l'essència de

la vida ronda per tot l'Univers i a la Terra ha estat

possible gràcies a l'arribada de aquestes "llavors de

vida" de l'Univers. Aquesta hipòtesi fou defensada

per Arrhenius, un dels pares de la química de l'edat

moderna, però és la una de les primeres que deixà

de banda la relació entre l'origen de la vida i els

déus o la màgia que alguns pobles li atribueixen.

Aquesta hipòtesi va ser ideada pel filòsof grec

Anaxàgores que va viure entre els anys 500 aC i 428

aC.

Page 4: Jordi reli

HINDUISMEAls textos vèdics es parla de "creacions" en plural, ja que tot

segueix un cicle imparable de reencarnacions, per tant hi ha

diversos mons que apareixen, duren un cert temps (un dia de

Brama, equivalent a 4320000000 anys terrestres) i es

destrueixen per donar llocs a uns altres. Aquest procés es

repetirà fins a cent vegades (sent una xifra metafòrica per

indicar multitud).

La creació suposa posar ordre en un caos primordial, en el que

ni hi ha ni deixa d'haver-hi res, en una concepció típica de la

filosofia oriental, que fuig del dualisme extrem. Dins cada

creació apareixen els diversos déus, que al seu torn originen les

espècies, costums i objectes.

Page 5: Jordi reli

MÓN MAIAEl Popol Vuh és el text sagrat que narra la creació maia. El déu

original (del que no se sap res) conviu amb dos déus, Tepeu i

Gucumatz, amagats en un caos blau i verd (per tant dins de l'aigua,

com a la majoria de tradicions). Aquests dos dialoguen i arriben a

l'acord de crear tot el que existeix. També és a partir de la paraula

que comencen a sorgir les coses i omplen el buit que hi havia abans.

Intenten que les noves criatures els respectin i els preguin però els

animals no saben parlar. Intenten crear els homes de diverses

matèries, entre elles fang (una altra constant mitològica) i fusta,

però les races no són apropiades i les destrueixen o converteixen en

micos. Llavors demanen consells als seus avantpassats (dels que

tampoc se sap l'origen) i aquests aconsellen usar el blat de moro per

crear l'ésser humà.

Page 6: Jordi reli

ELS INQUES

De les tenebres inicials, Viracocha va emergir del llac Titicaca amb uns

quants éssers humans (de nou els homes són éssers similars a la divinitat i

diferents de la resta d'animals) i llavors va crear la llum, el món i les

diferents espècies. Del sol va descendre l'Inca primer, que es va aparellar

amb les dones originals. La raça humana va oblidar, però, agrair al creador

la seva existència i aquest va detenir la pluja, fent impossible la vida.

Un nou déu va sorgir, Pachacamac, i va convertir totes les persones en

micos (una tradició semblant a una de les races fallides dels maies) per

tornar a començar la seva pròpia creació després d'haver fet fugir

Viracocha, que va anunciar que tornaria de més enllà de les aigües (això

explica en part la relació dels inques amb els colonitzadors espanyols, que

venien travessant l'oceà d'aquest indret indeterminat). Pachacamac i la seva

família divina van convertir-se en els amos de Cuzco, amb la seva raça de

gent que els adorava

Page 7: Jordi reli

LA XINAEls primers escrits xinesos no tenen cap mite de creació pròpiament dit. Més

endavant, el daoisme proposà que el Dao era la força creadora, en un paper similar al

arché grec i lluny del paper de la divinitat monoteista. Aquest Dao va fer que del no-

res sorgí l'existència, entesa com a principi metafísic, en la línia de l'ésser de

Parmènides. L'existència va donar lloc al Yin i al Yang, que al seu terme van crear la

resta de coses existents. Cal subratllar que aquest mite és força conceptual, allunyat

de la majoria de tradicions que identifiquen els objectes creats amb objectes realment

existents, a mode d'arquetips.

Page 8: Jordi reli

LA XINAPotser per aquesta vaguetat va sorgir una versió

alternativa, que conviu amb aquesta. L'univers va

néixer d'un ou, dins el qual vivia un déu. Quan aquest

va néixer va trencar l'ou en dues meitats; la superior va

esdevenir el cel i la inferior la terra i el mar. El déu va

viure i quan va morir va esclatar en diferents trossos,

que van donar lloc a la vida. Aquest mite recull la

creença panteista, segons la qual la vida és sagrada i

per tant tots els éssers tenen alguna cosa de la

divinitat, creença estesa en moltes comunitats. Un ou

similar es troba a una cultura força allunyada: la finesa.

Page 9: Jordi reli

ÀFRICALa majoria de cultures africanes creuen en un

demiurg que crea els homes a partir d'una

matèria comuna, com el fang, l'aigua o la fusta.

Els massai, per exemple, descenen d'un arbre. El

demiurg va donar als tres homes cap de tribus

tres trossos de la fusta primera, amb els quals es

van fer armes i eines per dominar la natura. Això

és una constant en els mites africans, els homes

descendeixen de coses que usen al seu temps per

sobreviure en el món. Aquesta íntima connexió

amb la natura, de la qual provenen, explica la

quantitat de ritus destinats a mantenir

l'harmonia amb l'entorn.

Page 10: Jordi reli

ÀFRICA

Els mandinka, que viuen al sud de Mali, creuen que el

déu creador, Mangala, estava dividit en quatre trosos que

simbolitzen les quatre estacions (pas del temps), els

quatre elements clàssics (la matèria), els quatre punts

cardinals (l'espai) i quatre éssers vius que vivien al seu

interior en forma de llavor. Va expulsar tot el contingut

del seu ventre, cansat de tant pes, donant lloc al món i a

la vida. Els quatre humans primigenis formaven dues

parelles de bessons (es casaven amb l'altra parella,

justificant mític del tabú de l'incest que porta a

l'exogàmia de les tribus).