HISTÒRIA DE L’ART: INTRODUCCIÓ

1. ART PREHISTÒRIC

Les primeres obres artístiques se situen al Paleolític Superior, entre el 25000 aC i el 10000 aC. Estan relacionades amb creences, rituals màgics o religiosos, i amb la caça.ESCULTURA- Venus esteatopígies: Petites escultures en forma de dona amb els pits grans i la cadera molt ample que representen la fertilitat. No tenen cara perquè més que una persona en concret, es busca representar el concepte de la fertilitat. PINTURA- Pintura parietal francocantàbrica: Es representen figures aïllades i de grans

dimensions. Aquestes se situen en el lloc de la roca més adequat per aprofitar el relleu natural, que dona sensació de volum a l’obra. Solen ser pintures bicromes (dos colors), de color negre (fusta cremada) i vermell (òxid de ferro o sang). L’estil és realista i naturalista. Exemple: Pintures d’Altamira, 14000 aC.

- Pintura parietal llevantina: Les figures no es representen aïllades, són composicions esquemàtiques i de gran moviment en les escenes de caça, dansa, etc. Les pintures són monocromes (un sol color) i estan situades a l’entrada de les coves, a l’aire lliure. ARQUITECTURAEls primers monuments van ser construits gràcies al sedentarisme, que va fer que els homes tinguéssin la necessitat de buscar un lloc on passar llargues temporades. Entre el 9000 aC i el 5000 aC es van construir monuments megalítics, que generalment eren tombes. Els més importants són: - Menhir: Pedra de grans dimensions clavada a terra.- Dolmen: Sepulcre col·lectiu format per pedres verticals sobre les quals n’hi ha unes altres d’horitzontals. A l’interior hi té un corredor, i al final una cambra on s’enterraven els morts. - Cròmlec: Alineació de diversos menhirs en cercle. També es creu que fan culte a la llum solar.

Menhir Dolmen Cròmlec

2. PRIMERES CIVILITZACIONS

2.1. EGIPTELa civilització egípcia es va desenvolupar al voltant del riu Nil i només va ser possible gràcies a aquest, que un cop a l’any es desbordava i fertilitzava les terres del seu voltant.ESCULTURALes característiques principals de l’escultura egípcia són:- Hieratisme: Les figures es representen amb rigidesa i actitud distant. Són poc expressives i antinaturals. - Llei de la frontalitat: Les figures només tenen sentit si es miren de cara. En els relleus es representa el cap de perrfil amb l’ull de cara, el tronc de cara i la part inferior del cos, de perfil. - Arcaismes: Característiques que es troben en totes les obres: falta d’expressió als rostres, ulls ametllats, rigidesa muscular, passa endavant, etc.PINTURAEn la pintura egípcia es marca el contorn de les figures amb negre, i es fan servir els colors càlids amb més frequència que els freds. En les figures humanes, els cabells sempre són negres. També es fa servir la llei de la frontalitat, i els mateixos arcaismes que en l’escultura. No tenen efecte de profunditat, però intenten aconseguir-lo mitjançant la superposició de figures. ARQUITECTURA Característiques de l’arquitectura de l’Antic Egipte: - Les obres són colossals i estàn fetes amb pocs mitjans tècnics.- Els carreus (blocs de pedra) són molt grans i estàn tallats geomètricament.- Estructura arquitravada o de llinda.- Ús de les columnes com a element de suport i decoratiu.Construccions egípcies més importants: - Mastaba (3000 aC): Primer tipus de tomba utilitzada per faraons, nobles i funcionaris. Tenia forma de piràmide truncada i estava feta de pedra.

- Piràmide (2700 aC): Mastabes sobreposades, que dónen lloc a la piràmide esglaonada. Amb les piràmides hi han unes estàtues anomenades esfinxs, que són les encarregades de “protegir-la”. - Temple (1580 aC): Els faraons deixen d’enterrar-se en piràmides i s’enterren en temples. Aquests són edificis amb estructura arquitravada i envoltada de columnes. Al final de tot tenen una sala dedicada al Déu, on només hi poden entrar el faraó i el sacerdot.

2.2. MESOPOTÀMIALa paraula “mesopotàmia” significa “terra que està entre rius”, i es diu així perquè està envoltada del Tigris i l’Eufrates. Aquests dos rius representaven Déus destructors, perquè quan es desbordaven ho arrassaven tot i inundaven les ciutats. A Mesopotàmia hi convivien tres civilitzacions. Al nord hi havien els Assiris (ciutat principal: Assur), que eren un poble guerrer. Al sud hi havien els Accadis (ciutat principal: Acad) i els Sumeris (ciutat principal: Sumer), que eren civilitzacions urbanes amb una burocràcia molt important. Els accadis i els sumeris van ser les primeres civilitzacions en escriure, i ho feien en tauletes d’argila amb una escriptura cuneïforme. ARQUITECTURA A Mesopotàmia no hi havien canteres de pedra, per això els edificis estaven fets de maons (argila cuita) o tova (argila assecada al sol). S’utilitzen per primera vegada els arcs i les voltes, i els edificis s’adornaven amb relleus i ceràmica vidrada.- Ziggurats: Eren els temples mesopotàmics i els monuments més importants. Estaven formats per una torre de grans dimensions envoltada d’escales que conduien a la part superior, on hi havia el temple. ESCULTURA- Escultures votives: Escultures religioses que representen un home en actitud de pregària. Són figures hieràtiques i subjectes a la llei de la frontalitat. - Relleus: Els relleus eren de tipus polític i sovint feien “propaganda” del rei. - Esteles: Són monuments commemoriatius que van aparèixer a partir del 2500 aC, quan

Sumer va ser conquerida pels Accadis. Solien ser de forma allargada i contingut polític. Destaca la del rei Hammurabi (1750 aC), que té el codi de lleis escolpides en el basalt amb escriptura cuneïforme, sota la imatge en relleu de Hammurabi mentre rep el codi. Una altra estela important és la de Naram-sin (2250 aC), que narra la conquesta accadica a Sumer. S’utilitza la perspectiva jeràrquica, agegantant la figura del rei especte les altres. Aquesta tècnica és molt comuna en l’art

assiri.

2.3. ART PERSALa civilització persa va existir entre el segle VIII aC i el III aC. L’art imperial té com a exemples principals els palaus i les tombes. En canvi, com que els perses rendien culte en espais oberts al seu Déu, no es van construir temples. De l’art persa en destaquen els frisos de relleus que decoraven les parets dels palaus. El més conegut és el fris dels immortals (521-486 aC), fet de ceràmiques de colors esmaltades, amb escenes que exalcen el poder del rei.

2.4. ART CRETENCA partir del 2000 aC sorgeix a l’illa de Creta una civilització innovadora respecte la resta d’Europa, que és l’antecedent de l’art grec. ARQUITECTURA

L’edifici més important era el palau. Aquest estava format per diferents edificis separats entre si per espais comuns (patis, escales,...). Era de forma quadrangular, i l’arquitectura era d’estil arquitravat. L’element característic era la columna, més ampla per la part superior que per l’inferior, amb el capitell i el basament llis. Els murs estaven decorats amb baixos relleus i pintures al fresc, a gairebé tots els

espails. Exemple: Palau de Cnossos (1500 aC). ESCULTURAEn escultura tan sols es conserven petites estàtues de caps de braus i de la deessa de les serps, que aporta informació sobre el vestuari de l’època. Aquestes dues obres es troben repetidament a tots els jaciments. Les estàtues eren de marfil, bronze i argil·la, feien la funció de culte i estaven pintades amb una gemma de colors poc variada, generalment s’utilitzava el daurat, que costava molt d’obtenir i per tant podem dir que eren escultures d’una gran riquesa. PINTURALa pintura cretenca es troba a les parets dels palaus i és de tipus mural. Recreen escenes de la vida quotidiana i de la natura. S’utilitza la tècnica del fresc i els colors són molt vius. Les figures representades tenen alguns arcaismes (figures de perfil, contorns resseguits en negre, ...) que evidencien la

influència dels egipcis; però tot i això en la pintura cretenca es trenca amb la rigidesa i el hieratisme, i a les figures s’hi aprecia més moviment.

2.5. ART MICÈNICMicenes va ser la civilització posterior a la cretenca i l’anterior a la grega. Va aprèixer al 1000 aC i era un poble de caràcter guerrer.ARQUITECTURADegut a que Micenes era una civilització guerrera, la ciutat estava emmurallada i fortificada. Aquestes muralles eren fetes de grans blocs de pedra, i eren de mida monumental. Dins la ciutat destacava el palau, que tenia una planta complexa perfectament ordenada al voltant del mégaron, que era una sala de planta rectangular que es considera l’antecedent al temple grec. ESCULTURALa porta dels lleons (1250 aC) és l’entrada de la fortalesa de Micenes, i l’única escultura conservada. Està formada per una porta arquitravada amb un bloc de pedra amb dos lleons escolpits sobre la llinda. Els dos animals representen dos vigilants, i són un avís per als visitants.