nstants a CastellóA

bril 2

01

2

Un poble amb encant entre mar i muntanya

Lluna Estilistes

Tlf 964600002Catalunya 36Onda (Castelló)

Consulta algunos de nuestros tratamientos en facebookUn poble amb encant entre mar i muntanya

6 Pelegrins de les Useres

16 Política

19 Economia per a no econòmics

20 Vicent Pau Serra i Fortuño

24 Recomanacions literaries

26 Relats.

27 Mostra tradicional Vilafamés 1900.

31 25 Festa per la llengua.

Sumari

Instants 3

35 Cine, les nostres recomanacions

33 Festival internacional de carrer a Vila-Real

Medalla de festes, reconixement a tota una vida.

34 Imaginaria

“Apocalipsis Z”

“Un mundo feliz”

37 Racons: Vilafranca.

47 Les nostres rutes

51 Gastronomia.

54 Agenda.

Emi Tirado Bodelón. Directora. direccio@instantsacastello.com Lledó Soler Gual. Subdirectora. direccio@instantsacastello.comDavid Tellols García. Director ComercialJavier Piñana Sancho. Community Manager

Équipo redacció redaccio@instantsacastello.comAlejandro Martín VidalToni Hernández MonzonisDiego Amela ChivaDavid Tellols GarcíaJosep Roselló IvarsJavi Piñana SanchoLledó Soler GualEmi Tirado Bodelón

EconomiaAlejandro Martín Vidal

EsportsToni Hernández Monzonis

CineDiego Amela Chiva

RutesDavid Tellols García

Publicitat publicitat@instantsacastello.comDavid Tellols García. Director ComercialLledó Soler Gual. SubdirectoraEmi Tirado Bodelón. Directora

Disseny i Maquetació. disseny@instantsacastello.comEmi Tirado Bodelón. DirectoraLledó Soler Gual. Subdirectora

Marketing online. web@instantsacastello.comJavier Piñana Sancho. Community Manager Pàgina web: www.instantsacastello.com

Blog: www.instantsacastello.com/blogFacebook: www.facebook.com/InstantsCastello

nstants a Castelló

FotografíaLledó Soler Gual. SubdirectoraEmi Tirado Bodelón. DirectoraDavid Tellols García. Director ComercialJavier Piñana Sancho. Community Manager

Propietat Imatges secció cine:

Publica la associació “Instants a Castelló”

Instants 4

Un poble amb encant en

Coves de Vinromà

Los Vengadores: sci�ma�a.comMen in Black 3 : cinedor.es Sombras tenebrosas: teaser-trailer.com

Retrobar

Colaboraciones PolíticaHéctor Folgado Miravet (PP)Enrique Navarro Andreu (PSPV), Alejandro Moreno Sandoval (EUPV)

Ecoatatpa

pel

El arte de diseñar

Llámanos 646 228 146

www.ecomatpapel.esinfo@ecomatpapel.es

síguenos en facebook

EVENTOSInvitaciones únicas “a la carta”Detalles y regalos originales

OTROSVenta de artesanía actual

Formación de diseño y NTICsFormación de manualidades

Venta y distribución de materialDISEÑOImagen corporativaFolletos, catálogos y carteleríaDiseño y programación webAplicaciones para smartphones

Des de temps immemorial en Useres se celebra una peregrinació en la qual participen “tretze diputats” o representants del poble. L'últim diven-dres d'abril aquesta peregrinació es dirigeix al seu destí, el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, nom que se li atribueix a la muntanya més alta de la província, en el qual està situat aquest santuari. L'endemà (últim di-ssabte d'abril), la peregrinació torna a Useres, recorrent 35 km cada dia.

Els Pelegrins de les Useres

Instants 8

En aquesta peregrinació es compleix un vot popular per demanar-li a Déu salut, pau i pluja del cel. Tres diumenges abans del dia d’eixida el Dipositari i els Clavaris, si n'hi ha, avisen a tots els que li toca anar de Pelegrins (són els cap de família, en cas de no poder els barons majors de 21 anys) i de càrregues amb les seues cavalleries, una vegada avisats, els pelegrins es deixen créixer les barbes. L'últim divendres d'abril a les 4 hora solar acudeixen a l'Església, es confessen els que tenen necessitat, i a les 4:30 comença la missa dels que van de càrrega, quan aquesta acaba es van a preparar les cavalleries per esperar als Pelegrins en el Filadó. Els pelegrins pres-encien aquest primer ofici asseguts als bancs, quan els responsables de càrregues surten de l'Església, és hora (5 del matí) de celebrar el Sant Sacrifici per als pelegrins, aquests es col.loquen en semicercle davant l'Altar Major, sempre deixant obert el passadís central de l'Església, el semicercle ho formen en una part, primer El Guia, seguit dels tres cantors, i finalment sis pelegrins, a l'altre costat es col.loquen els altres sis pelegrins.

Durant la celebració de l'ofici els pelegrins que ja van abillats amb les seua vestimenta, amb la vesta, barret i bastó, els pelegrins s'agenollen quan comença la Missa, escoltant de peu l'Evangeli i el Credo. Després es tornen a agenollar i quan el Sacerdot diu el Sanctus Guia, els pelegrins besen el sòl deixen el bastó i barret i estant de genolls posen els braços en creu fins que el sacerdot els done la comunió a ells, després tornen a besar el sòl, repleguen barret i bastó i romanen de genolls fins a l'últim Evangeli, quan aquest acaba tornen a agenollar-se perquè en el moment en què el sacerdot es retira, El Guia resa l'Estació al Santíssim i els Parenos-tres a Sant Joan i a Santa.

De 6 a 8 del matí ixen de Missa i comença la peregrinació pel poble d’Useres. Surten els sacerdots amb les Santes Relíquies i llavors el cantor Major comença a cantar, tots es posen de peu i ix la processó que va davant dels Pelegrins i que en aquest moment canta el “Over Deus”, al carrer El Rabal, la processó acomiada als Pelegrins que continuen el seu camí i van distanciats uns d'uns altres uns deu passos. Quan arriben a l'Ermita de la Mare de Déu del Loreto, el Guia, els cantors i pelegrins, fan les mateixes reverències que en els altars anteriors, després dels càntics van fins a mitat del carrer El Raval, on està l'altra Processó i on els fidels es posen en dos files perquè els pelegrins passen pel mig, després de les reverències estos continuen caminant fins a arribar al Corral Roig, on arribats tots els pelegrins els cantors canten i resen, a l'acabar els pelegrins es calcen i es fumen un cigarrets, la processó que ha anat davant es torna cap a l'Església.

Instants 9

Instants 10

A partir d'este moment el Sacerdot que va en el Pelegrinatge es lleva la capa i les càrregues i comença el camí cap a Sant Joan de Penyagolosa. Quan arriben al lloc cridat Vila Vella es para la processó, on es canta un Respons en memòria d'un pelegrí que va morir allí fa molts anys, al baixar de Sant Joan. Acabat el respons seguixen el seu camí fins a arribar a la Savina ací canten el “Omnes Santy” i es resa un Credo, quan acaba el rés s'assenten en la seua pedra corresponent formant una circum-ferència i on se'ls dóna el desdejuni que consistix en dos ous bullits, pa i vi.

Acabat el desdejuni la Processó es marxa i el Cantor Major comença la Segona Estació “Ad Dominum Omnes Santi” es resa un Credo i es canta el “Regina Coeli”, després del qual els preregrins s'assenten i es fan un cigarret. Allí el Cantor Major els Explica el que han de fer en l'Ermita de Sant Miquel de les Torroselles. Quan han acabat el cigarret el Cantor Major comença a cantar la segona Estació i es posen en marxa fins la dita ermita. A l'arribar els pelegrins es descalcen per a entrar en l'ermita.

Camí del Penyagolosa

Instants 11

En l'ermita de Sant Miquel dels Torroselles el Sacerdot es posa la capa i els Clavaris i l'Alcalde les capes i un ciri,cantant entren a l'interior sent rebuts pel Sagristà amb la Creu, el sacerdot i la resta de gent si n'hi ha. El Guia, els cantors i la resta de Pelegrins fan les mateixes reverències que en l'eixida del poble. Quan tots estan dins els cantors canten, mentres el Sacerdot es prepara per a celebrar el Sant Sacrifici de la Santa Missa, els Pelegrins senten esta Missa estant en els bancs però fent el mateix que han fet en el poble. Al retirar-se el Sacerdot, el Guia resa l'Estació al Santíssim i el que crega convenient i ixen cap a un pati per una altra porta, allí es calcen i fan un cigarret fins que els criden per a menjar.

A l'hora assenyalada el Cantor Major els crida per a anar a menjar el menú que ja tenen preparat, un plat d’amanida; un plat d'arròs amb abadejo; un ou bullit; un plat d'abadejo en salsa; olives per a postres i pa. Després dels pelegrins, mengen el mateix menú els Clavaris, Alcalde i reponsables de les càrregues. Una vegada acabat el menjar es canta el “Ne recorderis” estant tots de peu, resant el Pare Nostre van eixint besant la mà del Sacerdot o Sacerdots que hi haja, i van al pati en què es van calçar abans del menjar. Els responsables de les càrregues a l'acabar de menjar seguixen els mateixos passos que els pelegrins besant la mà del sacerdot a l'eixir, d'ací es dirigixen a preparar les cavalleries per a seguir la marxa.

Instants 12

Quan es posen en marxa les càrregues, els Pelegrins es descalcen, tornen a entrar en l'Església i van eixint, primer el Sagristà amb la Creu i després els Pelegrins que fan les mateixes reverències que en el poble, cantant arriben fins una masia que hi ha allí prop, on es canta i es resa un Credo, i el sacerdot es lleva la capa i els Pelegrins es calcen els peus: Ací es comença la 3ª Estació fins a la Font d'Aicart, on després de cantar i resar el credo es fa un descans, fent els fumadors un cigarret. A l'hora indicada ixen d'allí cantant la 3ª Estació fins a la muntanya de nom Lloma de Bernat on hi ha una alzina tallada en la que es torna a cantar, a resar i a fumar. Quan ixen d'esta Lloma, els cantors comencen la 4ª estació fins a arribar a la Font dels Pous davall de Xodos i a la falda de la muntanya de nom Marinet. On després de cantar i resar novament, el sacerdot, els cantors i els Pelegrins es posen en cercle, cada un en el seu lloc assenyalat i els repartixen el berenar que consistix en pa, una truita amb un trosset d'abadejo al mig, un ou dur, olives i vi, a l'acabar es canta, es resa i tornen a fumar un cigarret.

Conclos el berenar ixen les cavalleries davant i després els Pelegrins i és quan els cantors comencen la 5ª Estació fins a arribar al cim de la muntanya de nom el Marinet, on fan un altre descans.

Ixen de la Muntanya Marinet cantant la 6ª Estació fins a arribar a la Creu de Peirón que està a l'entrada de Sant Joan de Penya- golosa. Allí es descalcen els Pelegrins, el Sacerdot es posa la capa el mateix que els Clavaris i l'Alcalde i van entrant cap a Sant Joan cantant, mentres ix la processó de Sant Joan a esperar-los, al trobar-se fan les mateixes reverències que en el Poble. A l'entrar en l'Església tenen a l'esquerra la imatge de Sant Joan amb la peanya preparada per a la Processó però només li fan una inclinació de cap, en l'Altar Major fan el mateix que en el poble i es col·loquen en semicercle enfront d'ell.

Instants 13

Es fa després la Processó solemne al voltant de l'Ermitori amb la imatge de Sant Joan i portant el Sagristà la Cruz, mentres es canta l'Himne de Màrtirs “Deus Tuorum”. Acabada la processó els cantors deixen els fanals junt amb l'Altar Major i han d'estar encesos durant tota la nit el mateix que els ciris de l'Altar. El Guia fa una pregària a Sant Joan en que demana a Déu, per inter-cessió de Sant Joan, les gràcies per les quals fan este Pelegrinatge i la resta d'intencions que tinga ell. Després resa l'Estació al Santíssim, es canten les Completes, l'Himne a Sant Joan i es resa el Sant Rosario.

Acabat tot açò el Cantor Major els conduïx a l'habitació que han de passar la nit, nomenada vulgarment “La Cova”, on es fa una gran foguera al mig perquè no tinguen fred els Pelegrins, estan allí sols fins que el Cantor Major els crida per al sopar. El sopar consistix en amanida d'encisam; un plat de sopa de caldo de fesols; un ou bullit; un plat de fesols a la vinagreta; un plat d'abadejo amb salsa; olives per a postres i pa.

Després del sopar els pelegrins que són els primers a sopar es despedixen de la mateixa manera que en el menjar i s'abaixen a La Cova on el Cantor Major els porta un cànter d'aigua per si durant la nit tenen set. Des de les 24 hores en avant els Pelegrins que han de fer alguna necessitat ho tenen de comunicar al Guia el qual els acompanya, no poden eixir de La Cova sols. Durant la nit van a l'Església les vegades que el Guia crega convenient a resar, per exemple el Sant Rosari o el Viacrucis. Durant tot el camí els Pelegrins resen el Sant Rosari i les devocions que tinga el Pelegrí que fa el nombre SET.

Instants 14

El dia següent a les 6 del matí el sacerdot de Vistabella celebra la Missa amb la mateixes condicions que en el poble, els pelegrins esperen en els bancs per a la Missa posterior en què es posaran en semicercle enfront de l'altar. Per a la segona Missa es fan tres tocs de campana a les 7, 7:30 i 8. Després de la Missa el Guia resa i els cantors canten els “Gojos de Sant Joan”, després entren en la sagristia i mengen un trosset de pa. A l'acabar el Cantor Major els fa passar a una habitació (Cova) que hi ha darrere de l'Altar Major, es posen tots en semicercle al voltant del Guia i este els fa una exhortació, els demana perdó per si els ha molestat en alguna cosa i els besa els peus, entre ells també se'ls besen. És l'acte del PERDÓ, el més important del pelegrinatge, i consta, per tradició que no pot tornar el Pelegrinatge al poble d'Useres si nos s'han perdonat tots. Quan ha acabat aquest acte El Guia toca la porta que el Cantor Major ha tancat per fora, ixen tots i els porta a a La Cova. A l'hora assenyalada el Cantor Major, va a buscar-los per portar-los a menjar, amb el mateix menú del dia anterior, i despedint-se igual, després mengen l'Alcalde, els Clavaris i els responsables de les Càrregues fent el mateix.

Per a eixir de Sant Joan de Penyagolosa, fan el mateix que a l'eixida del poble el divendres. Quan ja estan tots fora i un poc sepa- rats de l'Ermitori de Sant Joan, el sacerdot del Pelegrinatge canta el “Sancte Joanes Batista” es lleven tots el barret i es tornen cap a l'Ermitori, i quan els cantors han acabat de cantar “l’Ora Pro Nobis” es posen tots el barret i seguix el Pelegrinatge. A l'arribar al Pi que és on esperen les cavalleries es canta, es resa un Credo i els Pelegrins es calcen els peus. Quan es posen en marxa, els cantors canten la 1ª Estació, i a l'arribar a un pla prop del Mas d'Amot, es lleven tots el barret i es tornen una altra vegada cap a l'Ermitori resant-li un Pare Nostre com a acomiadament final a Sant Joan, seguix el Pelegrinatge i els cantors van cantant la 1ª Estació fins a arribar a la Font de l'Arxivello, després del descans continuen i canten la 4ª Estació fins a l'entrada a Xodos, d'on ix a rebre'ls una Processó amb la què es fa el mateix que en totes les altres. Es dóna pa a tots els que acudixen a rebre'ls, tant en el poble com en el camí. Amb la Processó de Xodos se'n va cap a l'Església i es fa igual que en els altres pobles. Els cantors continuen cantant la 4ª Estació fins a arribar a l'alzina, on es torna a fer el descans del cigarret.

Instants 15

Els cantors canten la 2ª Estació camí de la Font del Mas d'Aicart descansen i de nou tornen a prendre el camí cantant la 3ª Estació. En l'Ermita de Sant Miquel s'agenollen tots i el Cantor Major resa el Pare Nostre, contínua el Pelegrinatge fins la Font de l'alzina, allí canten, resen i berenen en semicercle com el dia anterior. Acabada el berenar totes les cavalleries se'n van davant, sobretot la que porta el pa per a repartir-ho entre la gent del poble que ix a rebre'ls en el Corral Roig. D'ací cantant la 5ª Estació es dirigixen al Corral Blanch on fan un descans. A l'eixir d'este els cantors comencen la 6ª Estació fins a arribar a una casa a les afores del poble on es canta el “Omnes Sancte” i es resa un Credo i es descansa, mentres preparen els fanals per als Pelegrins. Continuen el pelegrinatge amb els fanals en la mà esquerra.

A l'arribar a l'Ermita de la Mare de Déu de Loreto els cantors canten el “Omnes Sancte” i el “Regina” que és contestat per tot el poble que els està esperant. Acabat açò el Guia besa el sòl i es marxa, els cantors fan inclinació dels fanals i seguix el Pelegrinatge fins a l'Ermita del Sant Crist de l'Agonia on fan les reverències com en tots els altres llocs i esperen fins que arriba la Processó del Poble. A l'hora indicada ix de l'Església una altra Processó com el divendres al matí i arriba a la Plaça Major. El Guia a l'arribar davant del Sacerdot que porta la Relíquia besa en el sòl, s'avança tres passos besa la Relíquia, torna a retrocedir fa inclinació de cap i va a on esta la Creu, allí torna a besar el sòl, fa inclinació de cap i se'n va cap a l'Església. El mateix que e fan tots els altres, els cantors amb inclinació dels fanals.

A l'arribar el Guia a la porta de l'Església besa en el sòl, entra i després de fer les seues reverències es col·loca al costat dels bancs de la dreta mirant a l'altar. Els cantors fan les seues reverències amb els fanals i es col·loquen un a cada costat de l'altar Major, un poc mas en el centre el Cantor Major. El mateix que el Guia fan els altres, també els Pelegrins que a mesura que van arribant es van col·locant en fila darrere del Guia fins al pelegrí que fa sis, així el que fa set es col·loca en la part esquerra mirant a l'altar, seguixen col·locant-se tots deixant el fanal en el sòl. Una vegada tots dins, entra la Processó del Poble que va darrere de l'ultim Pelegrí. El sacerdot puja a l'altar i deixa la Relíquia, els cantors canten i fan molt lentament inclinació dels fanals fins que s'acaba el Amen. Una vegada acabat, el sacerdot i els cantors es retiren a la sagristia i llavors el Guia resa per les ànimes del Purgatori i un sacerdot els fa una exhortació, els Pelegrins s'alcen i entren en la sagristia per a calçar-se els peus perquè han anat descalços per dins del poble, i es dóna per acabat el gran Pelegrinatge.

Després van a la casa del Clavari Major a arreplegar el sopar que consistix en un pa i dos ous durs i al mateix temps entreguen la Vesta. Durant el Pelegrinatge i només quan van de camí els Pelegrins s'alcen la Vesta fins als genolls per a anar més còmodes a peu.

Text: Emi Tirado BodelónFotos: Carlos Tena Prades.

Instants 16

POLÍTICA

Alejandro Moreno SandovalRegidor d’EUPV.

Visita de la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi ambient Bonig.

Indignant presentació de mesures del govern Valencià de la consellera de foment Isabel Bonig.La presentació de les mesures del govern valencià a la sala de plens ha estat una activitat que segons els objectius que s'havia plantejat el govern de la GV d'Alberto Fabra, no va donar compliment. Al voltant de 45 persones, la majoria militància del PP (excepte alguns representants de l'equip de govern de Vila-real) es van donar cita en el saló de plens per escoltar les justificacions del govern valencià.Estar al carrer, trepitjar el carrer com diu la Sra Bonig, no és anar a un saló de plens i dir entre els seus més grans frases que ella és admiradora de la dama de Ferro. Segurament les seues aspiracions seran com l'ex primera ministra de la Gran Bretanya, però el País València no ho és.El més lamentable i esperpèntic van ser les declaracions que un ésser humà sense papers no mereix tenir drets, sobretot si es tracta de fer la despesa en serveis sanitaris. Segons les seues concepcions no és just que els espan-yols cobreixin les despeses dels immigrants il·legals. Els drets humans són interna-cionals i tots els països i tots els governs tenen l'obligació de prote-gir que qualsevol ésser humà gaudeixi d'aquests drets. Els temps del colonialisme, del esclavisme, de l'era cavernaria han passat. En ple segle XXI és molt desagradable escoltar com a pensaments totalitaris com els escoltats en el saló de plens de Vila-real segueixin fent ressò en la població.Entenc que dins del seu partit puguin donar-se festins xenòfobs, l'hi passa-ran bomba en les seues reunions, parlant de moros i cristians, i elucubrant com coartar els drets en atenció sanitària, però és indignant i aberrant escoltar-ho en un espai públic.Els cops de pit sobre la seua mala gestió i la seua nova perspectiva de canvi com a polítics és un miratge que s'estan construint ells mateixos. Recordem que el govern Español ha intervingut pel gran deute que han generat en tot el País Valencià.Defensar el sistema que està en crisi dient que és un sistema bo, és seguir amb la bena en els ulls, perquè quan parla que hi ha persones que guanyen 100 mil euros a l'any i més, és perquè s'ha sacrificat. Seria bé saber quants d'aquests sacrificats, han sacrificat a milers de treballadors que avui viuen amb la incertesa de ser els següents en les llistes dels eres, després dels milers d'aturats del país València.Dir que, si la gent no protesta és perquè és bona l'atenció d'organitzacions com Caritas, que atenen a les famílies i a les persones que es troben en l'exclusió social és justificar el nefast que ha estat el sistema, creant neces-sitats, creant desigualtats. I justificar que és per això que la gent no protesta. Segurament no ha sortit al carrer, com són les seues intencions, per vore com milers de persones s'han manifestat contra les retallades en sanitat, en educació.Pensar que el món ha de ser com les grans carreteres d'Alemanya o de Suècia, redueix el seu pensament i la seua atenció cap a una part del món, en el qual existeixen altres països que no tenen ni les carreteres ni la tecno-logia que tenen uns altres, però tenen els recursos que han vingut explo-tant durant anys i anys, indica el grau de consciència que tenen sobre la situació internacional, que afecta a l'economia local. Si no recondueixen aquesta mirada estan condemnats al fracàs perquè sempre han mirat cap al mateix costat.-No he pogut suportar la xenofòbia, la intolerància i arrogància que es transpirava en la reunió, sobretot quan hi ha grans dificultats econòmiques, laborals, socials. La situació general és preocupant i més preocupant és la postura i les idees que s'estan explicant en els municipis del País Valencià.

Portaveu adjunta del BLOC-Compromísa l’ajuntament de Castelló

Tots els membres de la comunitat escolar, mestres, professors, però també pares i mares i alumnes, contemplen amb estupor totes i cadascuna de les ocurrències del ministre o conseller del ram. Ocurrències que tal vegada suposen un estalvi en diners, però que posen en perill el futur dels nostres fills.Les mesures del PP suposen un greu empitjorament de la quali-tat educativa, suposen que milers de docents interins en totes les etapes educatives aniran al carrer i no tindran substitució. Estal-viaran a base de concentrar més xiquets, com a borregos en aules construïdes per a les ràtios actuals. El RD-Llei és un nou càstig al sistema educatiu públic (Conselleria només pensa aplicar-lo en els centres públics) que se suma als dos anys de retallades per part de Conselleria d’Educació. La despesa en educació és elevada, però retallar d’ací és la major garantia per patir abans que els demés futures crisis econò-miques.És molt preocupant l’absoluta inoperància de l’executiu d’Alberto Fabra que ha abandonat tota acció de govern destinada a crear ocupació i millorar la situació econòmica i es dedica únicament a aplicar les dràstiques retallades dels serveis públics que li marquen des de Madrid. El govern de Rajoy ha demostrat que no sap per on fer front a la dura situació econòmica sense haver de retallar en els serveis públics més bàsics i fonamentals.Animem a Rajoy, si és que vol estalviar, que comence a treballar perquè desaparega, d’una manera progressiva, el ministeri d’Educació, ja que la gran majoria de les competències d’aquests organismes estan assumides per les comunitats autònomes i estem parlant que en 2012 entre el ministeri de Sanitat i el d’Educació gestionen un total de 5.400 milions d’euros.Moltes competències d’educació estan transferides a les comuni-tats autònoms i que existisquen els ministeris no és més que una duplicitat innecessària. Per a nosaltres, és més efectiu que es mantinguen eixos serveis en les autonomies per la seua proximi-tat, en lloc d’uns ministeris situats a Madrid i allunyats de l’autèntica realitat de la societat.O també s’estalviaria suprimint l’assignatura de Religió, de manera que s’estalviaren els sous dels 15.000 professors que imparteixen esta matèria als centres públics. L’estalvi podria anar dels 300 als 400 milions d’euros.Però no, pugem les taxes universitàries i baixem les beques, de manera que d’ací no res, sols podran estudiar els fills dels rics, o dels polítics que manen. I els fills i filles dels treballadors, a l’atur o en feines de baixa qualificació i amb un sou miserable.Prendre decisions sense tindre en compte la comunitat escolar em sembla molt greu. Però és la manera de fer del PP. Decideix des del despatx, sense pensar en les persones afectades.I tot el producte de les retallades el regala a Bankia, perquè continuen fent negoci amb els estalvis de vostés.

Ali Brancal Mas

Retallades

Instants 17

Héctor Folgado MiravetDiputat Provincial de Cultura.

Posem en valor el nostre patrimoni

Posar en valor el ric patrimoni cultural i artís-tic del nostres municipis és un ferm compro-mís de la Diputació de Castelló. Aquesta decidida aposta ha quedat patent amb algunes de les accions que el nou equip de govern provincial ha impulsat durant aques-tos primers mesos de la nova legislatura.

Com a diputat provincial de Cultura és un orgull poder visitar els pobles de Castelló per treballar en iniciatives que fan possible la recuperació de peces amb un important valor, no sols artístic, sinó també sentimental, per a tots els veïns i veïnes de la nostra província. Els últims dies he pogut visitar diversos pobles en els quals la Diputació de Castelló ha portat a terme accions per recu-perar el nostre patrimoni. El Museu Parro-quial d’Almassora, l’Ermita de la Sang de Vila-famés o la basílica de Santa Maria de Morella són alguns dels exemples d’aquesta aposta decidida que fa la Diputació de Castelló en favor del nostre patrimoni.

Cal destacar l’important tasca que realitzen diàriament els tècnics del Servei de Restaura-ció de la Diputació i del IVACOR per a recu-perar l'excepcional llegat patrimonial dels nostres pobles. L'objectiu de la institució provincial és continuar amb aquesta línea de treball, que permet posar en valor l’important patrimoni dels municipis de la nostra província.

Enrique Navarro AndreuSenador per Castelló del PSPV

Els Pressupostos Generals de l'Estat i Castelló

Quan li vaig explicar anit a un amic que “el tercer carril” que proposa la Ministra Ana Pastor és en realitat un “tercer rail”, és a dir, afegeix un rail enmig dels dos actu-als de 1’668 (ample espanyol) per passar a tenir 1´435 (ample europeu) aprofitant un rail dels actuals i conges-tionant el tràfic ferroviari al no fer cap nova plataforma i coincidir mercaderies, rodalies, llarg recorregut i AVE, no l'hi podia creure.Però quan li vaig dir que l'AVE, València-Castelló no forma part del corredor mediterrani, i la seua discutida prioritat pel Partit Popular, sinó del corredor de Llevant (Madrid-València) amb brancs a Castelló i Alacant i que tenia un compromís pressupostari per finalitzar en 2014, alucinaba de la capacitat del Partit Popular per manipu-lar. El súmmum va ser quan li vaig dir que amb els celebrats 30.000.000 d'euros per part del partit Popular necessitaríem 41 anys per cobrir els 1.250.000.000 euros de pressupost. I que passar el compromís de 2014 a 2016 no és anecdòtic. També ho han fet amb les casernes, el parador de Morella, la regeneració de les nostres platges, la potabilitzadora del Millars o el Passeig Marítim de Benicarlo Sud. En 2016 finalitza la legislatura, responsa-bilitats i compromisos. I el Partit Popular ha de pensar que si torna a guanyar podrà tornar a prometre i si guanyen uns altres que carreguin amb els compromisos. Tampoc el meu amic havia caigut en el detall.Vam seguir parlant i el meu amic va esgrimir la crisi. Però quan li vaig dir que enfront dels 30 milions pressupostats en l'AVE a Castelló, l'Estat havia licitat 927 milions en l'AVE a Galícia. Que a Castelló baixem un 41% les inver-sions mentre la mateixa Galícia augmenta un 10% res- pecte als pressupostos anteriors. Llavors el meu amic va comprendre que no tots s'estrenyien el cinturó per igual.Li vaig fer una última comprovació pràctica: en el 1º trimestre d'aquest any només s'ha licitat obra pública a Castelló per valor de 11.780.000 euros enfront dels 66.740.000 euros del mateix període de 2.011.Llavors el meu amic va arribar a la conclusió que, com la majoria de castellonencs, esta presoner d'uns mitjans de comunicació que, alhora, llevat excepcions, ho estan del Partit Popular.

ECONOMIA PER A NO ECONÒMICS

Instants 18

POLÍTICA

Per desgràcia, l'economia de la nostra província seguix estancada. Amb un nou rècord històric de desocupació amb 65.329 desocupats, pujant un 2,12% respecte al mes anterior segons xifres aportades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, la província seguix sense vore la llum al final del túnel.

La desocupació va pujar en tots els sectors econòmics a excepció de construcció, activitat en què descendia en 35 persones, fins a situar-se en un total de 11.325, no obstant això pujava més la desocupació en servicis, amb 704 nous parats, fins a un total de 36.207. A continuació li seguia l'agricultura, que al tancament de la campanya citrícola perdia 330 treballadors fins a sumar 2.975 parats.

En indústria la tendència també era negativa, amb 10.676 desocupats després d'augmentar la xifra en 262 persones. Finalment, també pujava el nombre de desocupats

en el col·lectiu de sense ocupació anterior en 97 persones, fins a un total de 4.146, la qual cosa confirmava la dificul-tat que té el col·lectiu de jóvens d'entrar per primera vegada en el mercat laboral castellonenc.

No obstant això, la xifra de contractes pujava en la província un 6,25% respecte a gener, amb 581 noves contracta-cions, una xifra que no aconseguix donar la volta a les males dades que s'arrosseguen en l'últim any en contractació, ja que s'han realitzat 1.254 contractes menys en la província de Castelló, un 11,27% per davall en un any.

Per a tractar de pal·liar la situació i aconseguir estabilitzar la situació financera, la Diputació de Castelló vol posar en marxa una Central de Compres o Central de Contractacions que diuen permetrà als ajuntaments estalviar més de 15 milions d'euros.

Instants 19

Texto: Alejandro Martin Vidal

D'altra banda, la Diputació vol proporcionar ferramentes perquè les empreses que ja estan en funcionament puguen consolidar-se i créixer, a més d'altres per a permetre que els jóvens emprendedores puguen rendibilitzar les seues inversions i generen nous llocs de treball.

Una d'estes ferramentes és “El Portal del Comerciante”, una plataforma virtual posada en marxa per la Conselleria d'Economia, Indústria i Comerç per a donar resposta a la necessitat de comunicar i difondre tota la informació i recursos que la Conselleria posa a disposició de comerciants, associacions i emprenedors de la Comunitat Valencia-na.

En ella es pot trobar tot tipus d'informació relacionada amb el comerç, des de la normativa vigent, a les línies d'ajudes, el calendari de festius, les campanyes posades en marxa, fins a informació completa sobre els comerços de la ciutat i les diferents associacions que els agrupen.

També compta amb un servici gratuït d'assessoria online, a través del què és possible realitzar consultes sobre qual-sevol tema d'interés, amb el compromís de respondre en el termini màxim de tres dies.

Per als emprenedors, el portal inclou “El Racó de l'Emprendedor”, on s'inclou tota la informació necessària per a poder iniciar una nova activitat comercial de forma professionalitzada amb la possibilitat d'obtindre sense cost algun informes de viabilitat dels projectes plantejats.

www.portaldelcomerciante.com

Plataforma virtual posada en marxa per la Conselleria d'Economia, Indústria i Comerç.

Instants 20

LITERATURA

VICENT SERRA i FORTUÑO

P. Com va començar la seua faceta d’escriptor?R. Com escriptor vaig començar des de jove, als dinou anys col.laborava amb els llibrets de les festes de la Magdalena, escrivint poesia i ja portava uns anys escrivint. El món de la festa el vaig viure des que vaig eixir al pregó infantil als 3 anys. Món en el que vaig col.laborar anys després com a escriptor, faceta que també vaig desenvolupar des de jovenet i que no solament esta lligada al món de la festa, perque també tinc publicats poemes intimistes.

Vicent Pau Serra i Fortuño (Almassora, 15 gener 1944), es dí�cil saber per on començar quan es tracta de tan il.lustre poeta de la ciutat castellonenca. Mestre, poeta, etnògraf, V. Serra i Fortuño es una de les personalitats mes destacades en la cultura i la festa de Castelló. En la seua faceta professional, de la que parlarem en este reportatge, ha sigut una de les persones que mes aportacions positives ha fet a la cultura i sobretot a la festa. Món en el que va començar a participar als 3 anys eixint al pregó infantil, el que anys després escriurie per a la ciutat de Castelló i sobretot per als xiquets i xiquetes. Com escriptor també va començar des de jove i als dinou anys escrivia per als llibrets de les gaites, on va conèixer a la seua dona Paquita Roca quan era madrina de la gaiata 5.En quant a la seua faceta personal, podem a�rmar, els que tenim el plaer de coneixer al Senyor Vicent que es una persona excepcional sempre dedicat a a la seua familia, amics i als seus alumnes, dels que segur molts el recordaran amb estima. President de la gaiata 10 va ser un dels artífexs que la van revitalitzar a l’any 1971, quan estava desapa-reguda. Aquest mateix any va guanyar la Rosa de plata, premi del certamen literari de les festes de la Magdalena, i en els anys següents va rebre la Rosa d’or, un altra Rosa de plata i tres Flors naturals. Entre altres guardons, va guanyar també el Premi de poesia Miquel Peris Segarra 2010 per Arrels d’arena; premi de poesía ALCAP 2009 per Del temps i l’esperança i Premi de poesía ALCAP 1992. També ha rebut el Fadrí d’or i recentment va rebre la Medalla de festes com a reco-neixement a tot un treball i una vida d’esforços, guardó que només han rebut abans Carlos Munia, membre de la 1ª Junta de festes i el periodista castellonenc Paco Pascual.

Instants 21

P. Anècdotes tindrá moltes al llarg d’aquestos anys, però. Alguna més especial?R. Com has dit, anècdotes tinc moltes, com va surgir, per exemple la idea de fer el pregó infantil actual, que es canta des de l’any 1993. Però una de les més personals i entranyables va ser quan vaig conèixer a la meua dona, escrivia versos i poemes per a les xiques de la gaiata 5 i una d’elles ere Paquita, des d’aquell moment hem compartit una vida junts ple d’esforços i treball.

P. Del seu treball volem parlar, al llarg del temps han sigut molts premis, i moltes satisfaccions personals, però. Es aquest reconèixement a tota una vida de treball el que li ha satisfet més? R. Emociona que et recompensen l’esforç de molts anys, però no el qualificaria com el mes important ja que el treball l’he fet sempre amb molta satisfacció, i per a mi tant les publicacions com els anteriors premis que he tingut han sigut importants. Ha sigut un procés que ha anat poc a poc i em satisfeia cada vegada més.

P. Com ha dit abans anècdotes te moltes, però ha mencionat el pregò infantil amb certa estima. Quin és l’origen d’aquest pregó que va escriure vosté?R. En aquell temps (1993) Juanjo Porcar, membre de la junta de festes em va proprosar llegir per al pregó infantil de la Magdalena el pregó de Bernat Artola, però jo li vaig dir que no, perquè en el text de Bernat Artola es comen-tava que que anar a la Magdalena, i això el dilluns de festes ja havia passat. Per tant em va proposar de nou un repte, escriure un nou pregó. Els vaig donar l’esborrany i els va agradar, des d’aquest any es llig aquest pregó.

P. Un pregó per al poble. Vosté va proposar que fos propietat de l’ajuntament. Per què?R. Vaig fer aquesta proposta perquè era l’única manera de que ningú es fes amb ell, ni ningú pugués modificar res i en una reunió l’ajuntament va acceptar la proposta. El vaig fer amb la mateixa mètrica i amb la mateixa mesura que el pregó del dissabte per a que se puguere cantar amb la mateixa cançó. Diu altres coses, com que la tradició grossa, que es la romeria ja s’ha complit i que Castelló no oblidarà als xiquets en Magdalena perquè son el futur i l’esperançà. Sent el final el que més agrada als xiquets.

Diu el final:Els xiquets volem cridarque, com que és festa al carrer, per uns dies s’ha de feruna ciutat per jugar.Si tots hem de celebrarset-cents anys de tradició,és just i dins de raóque proclame qui més manaque, almenys per una setmana, serà “de tots” Castelló.

Instants 22

LITERATURA

P. Els goigs, han sigut una de les aportacions mes importants del Senyor Vicent com escriptor al món de la festa. Es voste l’escriptor que més goigs valencians ha escrit. Com va començar a escriure’ls?R. El goigs se cantaven en castellà, i feia uns anys que no se cantaven quan Josep Miquel Francesc, ara prior de Lledó, va vindre i em va dir “Vicent perquè no escrius uns goigs per a la Magdalena”. M’ho va proposar el dilluns abans de les festes, la setmana abans. Em va proposar escriure’ls en valencià, i vam dir “no els acceptaran”, bé doncs vam fer una “trampeta” i vam possar un joc de paraules que deia “estos goigs se cantaven a darreries de segle en la romeria de la Magdalena...” d’aquesta manera vam poder escriure’ls en valenciàA partir d’aquí vaig escriure goigs a Sant Roc de Canet, Sant Felix de Cantalici, Sant Jaume de Fadrell, Sant Roc de la Donació (del que també vaig escriure en el 10é aniversari), el Crist de la Sang, la Pietat de la Confraria de la Sang, La Mare de Déu de Pasqua, cinc goigs dedicats a la Mare de Déu de Lledó, Sant Antoni del mercat de de Sant Antoni i Sant Joanet del Riu Sec.

P. Vosté ha sigut un dels escriptors que ha tornat a reviscolar el valencià i les tradicions castellonenques.Anys de lluita, per a recuperar aquestes tradicions i aquesta llengua?R. Hem sigut un grup de gent que des de el franquisme hem fet l’esforç de recuperar tradicions perdudes i mantin-dre i reviscolar la nostra llengua. Una de les activitats mes perilloses que vam fer, va ser la revista parlada Clima, una revista prou nacionalista i parlada tota en valencià, com a detall puc dir que el micròfon tenia pintada una se- nyera.Per altra part vam tindre, amb la associació El Millars, un gran treball per recuperar les danses que se ballaven en la processó la vespra del Corpus. Aquesta tradició es la més antiga de Castelló (1301) després de la Romeria (1300) que es feia a la Magdalena per a demanar per la salud i altres coses. Poc a poc vam anar recuperant les tradicions, però al principi erem un grup xicotet que ballavem igual “els nanos” com “els cavallets”, erem sempre els mateixos, pares i fills. Amb el pas del temps i l’esforç del treball hem aconseguit ser molta més gent que participa d’aquestes tradicions i les mantenen perquè les gaudeixen el seus fills.

La colleta Fem Camí es reunís en Santa María per a començar la Romeria.

Text: Emi Tirado Bodelón

Fotos: Vicent Pau Serra.

P. La seua obra es tota en valencià?R. Majoritàriament esta escrita en valencià, però tinc al voltant d’un 5% de la meua obra en castellà.

P. Quines han sigut les seues col.laboracions amb altres poetes o escriptors?R. Encara que soc membre de la associació de poetes ALCAP, sempre he anat per lliure. Les meues col.laboracions han sigut en el CD que es va fer en commemoració als 50 anys de la mort de Bernat Artola i la darrera i recient col.laboració va ser en el CD “a recer de la mar” en homenatge a Miquel Peris i amb la música de Arturo Álvarez. Del que es va fer la setmana passada un recital homenatge en el teatre principal.

Ha sigut un plaer poder escoltar a D. Vicent Serra i Fortuño, com a obra de Vicent podem contar amb les col.laboracionsi obres que ha fet per a la festa i tradicions de Castelló. Però te altres treballs que va escriure amb un estil molt intimista, com es el cas d’aquest poema “Esperança” del llibre “Del temps i l’esperança” (Quadern Blau), el seu premi de poesía ALCAP 2009. Amb “Esperança” ens acomiadem d’ell i li donem l’enhorabona.

Hi ha, sempre hi haun llarg camí que ens duu,malgrat les boires, a fer del nostre viure religió,a veure amb ulls novellsl’entorn, a seuresobre el seient per fer per l’amistat, a creureen l’altre amb fei amb esperança, a viure,a delerar, a caminarsobre la sorra humida,a fer de cada diauna esperançafarcida sota el solper l’estimar.Hi ha, sempre hi hauna nova portaque ens diu un horitzóllunyà i humà.La vida és sols milotxa,vent que volaentre la terra nuai l’alt del cel,lligada amb feble �li recercant un glop d’eternitat.

ESPERANÇA

Instants 23

Instants 24

Ja estan ací. Els puc sentir. Estan fora. Merda. Els estic veient des de la finestra. Hi ha dotzenes, centenars, milers d'ells .Estan pertot arreu. Que déu m'empare. Crist beneït, és impossible…Crec que vaig a vomitar.”

La novel·la va començar sent un discret blog en Internet, en poc temps es va convertir en un fenomen de culte d'aquest gènere, gràcies a la gran repercussió i a l'ànsia dels àvids lectors, en 2007, Manel Loureiro, publique la novel·la a través de l'editorial Dolmen.

L'escriptor dóna al personatge que narra la història un cert caràcter autobiogràfic, un advocat d'èxit que manté una vida normal en una ciutat Gallega.

El nostre protagonista, narra la història de manera personal a través del seu blog. Ell i el seu inseparable gat Lúculo, veuen com una petita notícia en el telenotícies a poc a poc es va convertint en una gran epidèmia mundial que infecta als éssers humans convertint-los en zombies, tot és llunyà, fins que els gemecs i els crits se senten des de de la seua casa a Pontevedra.

L'advocat, ens explica les seues aventures per a sobreviure en una Espanya devastada i apocalíptica, com superar el dia a dia per a aconseguir arribar a algun lloc on no existisca la infecció.

En ella trobarem grans amics i enemics, el bé i el pitjor de l'ésser humà, així com el terror i els gemecs constants de les hordes de zombies que li persegueixen allí on es dirigisca.

La magnifica narrativa de l'escriptor et submergeix de ple en la foscor de la trama, en el suspens de tota la història fent-te participe del sofriment dels personatges, incapaç de deixar de llegir des de la primera a l'última pàgina.

Si eres admirador del gènere zombie, aquesta trepidant novel·la convertida a dia d'avui en una excel·lent trilogia no pot faltar en la teua biblioteca.

LITERATURA RECOMANACIONS

Text: Roberto Serra

Apocalipsis ZManuel Loureiro

Instants 25

En aquests temps de crisis, retallades de llibertats i auges d'ideologies totalitàries disfressades de democràcia és un bon moment per a reprendre un llibre profètic escrit fa ja 80 anys. La novel·la descriu una societat feliç però on s'han eliminat les llibertats, la diversitat cultural, l'art, la ciència, la literatura, la religió i la filosofia.

Hem de considerar es tracta d'una novel·la de ciència ficció pel que la societat descrita pot semblar irreal però si aprofundim es troben elements que podríem identificar amb la nostra societat. També hem de considerar que el context històric quan va ser escrita té alguns elements similars als temps en els quals ens trobem, crisi econòmica provocat pel crack de 1929, auge dels feixismes a Europa...

En aquest llibre visionari escrit en 1932, Aldous Huxley imagina una societat que utilitzaria la genètica i el clonaje per al condicionament i el control dels individus. En aquesta societat futurista, tots els xiquets són concebuts en provetes. Ells són genèticament condicionats per a pertànyer a una de les 5 categories de població. De la més intel·ligent a la més estúpida: els Alpha (la elite), els Betes (els executants), els Gammes (els empleats subalterns), els Deltes i els Epsilones (destinats a treballs ardus). "El món feliç" descriu també el que seria una dictadura perfecta que tindria l'aparença d'una democràcia, una presó sense murs en el qual els presoners no sonarien a evadir-se. Un sistema d'esclavitud on, gràcies al sistema de consum i l'entreteniment, els esclaus "tindrien l'amor del seu servitud".

Un mundo FelizAldous Huxley

“La població optima esta sobre un model d'Iceberg: vuit de nou parts sota la línia de flotació, i una de nou parts per damunt”

Text: Javier Piñana

RECOMANACIONS

LITERATURA

Instants 26

Relats

Mai m'han agradat els batins, però quan veus la gent tirar el fem a la nit amb ells posats em reafirme inclús mes en que són horribles. Sempre baixe el fem al matí per a no vore, en la seua monotonia batinera i basuril, conceptuats dins de les seues bates, algunes de guatine, altres de pelfa o cotó, amb que premedi-tació compartixen tots este gest, caminant feixugament per por de tocar el fred sòl per si se'ls ixen les saba-tilles d'anar per casa (que a vegades inclús fan joc amb l'innombrable batí) . Pensant-ho bé l'únic que em diferència d'ells és que no porte batí i tire el maleït fem al matí. Hi ha vegades que pense a comprar-me un però el fet de no portar-ho em fa creure diferent encara que sé que no ho sóc.

M'imagine jo mateix enfundat en un modèlic batí color blau, amb el seu cinturó a joc, tirant el fem despres de sopar encara que la bossa no estiga plena (però com la teua dona o el teu marit ha fet peix per a sopar has de tirar-la perquè sinó fa mal olor la casa, que desperdici) , mirant als dos costats del carrer com si buscares a algú , estrenyent-te les solapes i tapant-te un poc el coll perquè l'aire et refreda la gola. I des-prés em veig a mi espiant-me, en la meua mateixa situació batinera imaginada i m'entra un terrible esgarri-fança al sentir-me observat pel meu altre jo, criticant la meua anodina vida que es repetix una vegada i una altra.

I em sent malament, perquè la gent fa el que pot i per no portar l'innombrable no sóc ni mes ni menys, simplement vull no ser com ells i panoli de mi, crec que amb açò és prou, però se que he, que he de tirar el fem a la nit, ahir m'ho va advertir un policia, “vosté no sap que ha de tirar el fem dins de l'horari esta-blit, sàpia vosté que açò és un avís la pròxima vegada serà vosté sancionat conforme marca la llei i sancionat amb la seua corresponent multa”. Sempre m'he preguntat si l'educació amb què les forces de l'estat ens atribuïxen un delicte amb la seua corresponent sanció és apresa o adquirida, ja que a vegades confonc l'educació amb la sorna. No em puc imaginar tirant el fem a la nit immers en este “meravellos” món, entre batins de tots els colors, formes i models, m'estremisc de pensar-ho, però vaig a haver d'acostumar-me, ja que el fem s'ha de tirar a la nit quan no hi ha ningú pel carrer, quan es tiren totes les coses al fem, en la foscor, quan no ens veuen o això creiem perquè sempre hi ha algú que ens observa, (abans jo ho feia) inten-tant ser diferent, la qual cosa no sap és que al final ell també haurà de tirar el fem de nit perquè és el que has de fer si no vols que et sancionen les forces de l'Estat.

(Dos mesos després) Ja porte un temps baixant el fem de nit i comence a comprendre perquè la gent usa batí, però jo no em posaré un mai.

(Quatre mesos després ) He vist un batí en un centre comercial super popular on compra tothom la roba, que en veritat no està tan mal, després de vore’l una estona, crec que m'ho vaig a comprar, umm m'ho vaig a pensar.

(Sis mesos després) Baixaré el fem amb el meu nou batí, no esta tan mal és calentet i còmode, però em sento observat, tal vegada siga perquè baixe el fem descalç per a poder sentir el fred sòl en els meus peus.

Per David Tellols García

Instants 32

ESPECTÀCLES

Instants 32

MOSTRA DE LA VIDA TRADICIONAL VILAFAMÉS 1900

Instants 33

MOSTRA DE LA VIDA TRADICIONAL VILAFAMÉS 1900

La Mostra d’ un carro a la plaça de l’Esglèsia

Instants 30

ESPECTÀCLES

La Mostra de la vida tra- dicional va tindre lloc el passat cap de setmana del 28 d’ Abril al 1 de Maig al poble de Vilafamés. Ambientat tot el poble en el 1900, la gent que va acudir a la cita va poder gaudir de unes jornades de lo mes històriques a la volta que interessants. Ademés de oferir al públic mostres tradicionals en dife- rents locals i cases particulars de la gent del poble que hi va participar, es van organitzar concerts d’ orgue a càrrec d‘Augusto Belau i de l’ Escola Jubilemus, jocs infantils a la mateixa plaça de l’Ajuntament així com exposicions i tallers d’estampació de gravats per als mes “artistes”. En aquesta mostra es transforma tot el poble en la societat tradicional del 1900 i la seua forma de vida, tot allò es posible gràcies a la plena col.laboració dels mateixos veïns de Vilafamés, que, caracteritzats auténticamente en aquella época, recreen dife- rents àmbits com El Molí d’ oli, la bodega, la taberna, la farmàcia, el forn de pà, escola, la tenda, el sabater, el barber, …etc

Mostres tradicionals dels aliments mes típics

La casa de la modista

Instants 31

Text: Lledó Soler Gual

Fotogra�a: Equip F. Instants.

A mes a mes, la gent que va acudir a la jornada, també tenia la possibilitat de fotografiar-se en els personatges de la Mostra que es passejaven pel poble a la vegada que dins d’ un horari establert, es podien trobar a la porta de l’ Ajuntament per a que la gent que ho desitjava poguera fer-se un retrat amb ells.

Aquesta mostra tradicional va tindre un gran èxit, els carrers de Vilafamés es van omplir de gom a gom en els tres dies que es va celebrar la mostra. Esperem que l’ any que ve continue igual i que sobretot acompanye el bon temps que la passada jornada vam poder gaudir a Vilafamés.

Alguns personatges caracteritzats de l’època

Instants 34

ESPECTÀCLES

25 FESTA PER LLENGUA

Instants 33

.Col.lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló i la Escola Valenciana- Federació de Associacions per la Llengua van celebrar el passat 29 d’ Abril al Pinar del Grau de Castelló la 25 Festa per la Llengua. La jornada es va iniciar a primer hora del matí amb el montatge de tenderetes, obertura de tallers per als mes menuts de la casa i infinitat de activitats per a tota la familia. Van haver també actuacions al escenari a la vegada que animacions infantils per als xiquets que van acudir a tan citada jornada. Aquesta any, amb motiu del 25 Aniversari, les actuacions, entre ells, el grup Splai Teatre i el lliurament dels premis Sambori, es van celebrar al mateix escenari que als seus inicis l’ any 1988, al Pinar del Grau a Castelló. La Festa per la LLengua es tracta de unes de les primeres movilitzacions que es van impulsar per defendre l’ us del valencià. A aquesta jornada es van congregar mes de 15.000 persones procedents de 60 centres educatius diferents de les localitats de la Plana. El próxim 13 de Maig es podrá gaudir d’ altra jornada de la Festa per La Llengua a Les Coves de Vinromà, convocada per centres i entitats educatives del Maestrat i Els Ports, per cobrir els diferents àmbits geogràfics de la provincia.

Text: Lledó Soler Gual

Fotogra�a: Equip F. Instants.

Instants 34

ESPECTÀCLES

En Vila-real ja es respira festa. Aquesta cap de setmana i precedint a les festes patronals que es celebren en Maig a la localitat, ha tingut lloc la XXV Edició del festival de Teatre Internacional de carrer. Com cada any, els organitzadors de tal esdeveniment posen tot el seu esforç en portar artistes de carrer que plenen el poble de Vila-real de gom a gom i atrauen milers de participants a la jornada. Gracies al director del festival, Pau Ayet i el concejal de cultura, Alberto Ibáñez, organitzadors de tan exitòs festival, aquest any s’ ha pogut complir el 25 aniversari de la creació del mateix i s’ha apostat sobretot per companyies de la nostra provincia, entre les mes destacades, Scura Plats i Xarxa Teatre destacant amb el seu espectable “El foc del mar”, que a la vegada van ser les encarregades de obrir les actuacions després de la inauguració i d’ una mostra del seus 25 anys d’ història. Així, aquestes companyies van tindre espai pels carrers del poble junt a altres artistes i comediants que sorprenien al públic amb les seues disfresses i actuacions. Fins un total de 19 espectacles es van poder disfrutar aquest passat cap de setmana a Vila-real. Les diferents actuacions que van tindre lloc es celebraven en els espais mes representatius de la ciutat, com pot ser la Plaça Major o la Plaça de la Vila ademés de sales de concerts que també es van habili-tar per a tal ocasió i van plenar els seus locals amb els espectacles que es van oferir. La programació del festival, considerada un atractiu turístic de primera, també va acollir altres activi-tats culturals com exposicions i conferències i el lliurament dels premis Ramón Batalla, compromesos amb l’ esforç del art dels carrers.

Una de les actuacions en plena nit en la localitat.

Text: Lledó Soler Gual

Fotogra�a: Baladre teatre.

XXV Edició del festival de Teatre Internacional de carrer.

Instants 35

Els amants de la fotografia están de bona sort ja que el proper dia 10 de Maig fins el 2 de Juny, tindrà lloc a la Universtitat Jaume I de Castelló la nova edició de la Exposició Fotogràfica de Imaginària 2012, fotografia en primavera. Com en la passada edició, l’UJI desplega una sèrie d’activitats per a tota la provincia dins del programa Imaginària. El festival va nàixer l’ any 2003 com una proposta per a omplir un lloc en la programació de la oferta cultural en Castelló i pro- vincia. Projecte organitzat pel Vice- rrectorat de Cultura de la Uni- versitat i per l’ Aula de Fotografia del Servici de Activitats Socioculturals de l‘UJI, está dirigit no sols als profesionals o aficionats a la fotografia sino al públic en general. Entitats col.laboradores com l’aula de exposicions de la Universitat Jaume I i la galería Collblanc ens permetran gaudir de la exposició fotogràfica de Josep Maria Escuin Ruiz titulada “Les fulles mortes/ Hostal Playa” que tindrà lloc a la Galería Collblanc, partida Matella-Culla. Aquest festival de primavera espera aquest any la participació d’ unes 25.000 persones. Esperem que l’èxit de participació siga tan evidente com les darreres edicions de Imaginària.

Text: Lledó Soler Gual.

Instants 36

CINE

.The Avengers. 2012. EE.UU. Director: Joss Whedon. Guió: Joss Whedon, Zack Penn, basat en els personatges de Marvel. Intèrprets: Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Hemsworth, Scarlett Johansson, Jeremy Renner.

Hi ha, en aquest crossover definitiu ideat per Marvel, un person-atge discret però inoblidable que (al costat del Nick Fury interpre-tat per Samuel L. Jackson) servia de nexe d'unió entre els anteriors títols produïts per la Casa de les Idees. Parlem de Phil Coulson (Clark Gregg), un afable agent de SHIELD (l'organització militar responsable de reunir al grup superheròic) que, inesperadament, juga un paper crucial en la trama de la pel•lícula. Coulson és un fan incondicional del Capità Amèrica, fins al punt de mostrar-se visiblement nerviós en conèixer al seu ídol i demanar-li que signi la seva valuosíssima col.lecció de croms inspirada en l'heroi de la bandera. Així doncs, Coulson no només és la encarnació del públic geek o friki al món de Los Vengadores, sinó que també s'endevina com un clar reflex del propi director de la cinta, Joss Whedon.

Sense ànim d'obrir la veda dels spoilers, només diré que hi ha una característica de l'agent Coulson que resulta decisiva per a l'avanç de la trama: ell creu en els herois. I per aquesta mateixa raó, Los Vengadores sobresurt folgadament enfront de les altres pel.lícules de la franquícia: Whedon, innegablement, també creu en els seus herois. Els coneix, els vol i els acarona, perquè aquí no juga el paper de director (o simple artesà, com Marvel ja ens tenia acostumats) sinó de fan incondicional, de friki obsessiu que cuida cada element de la pel.lícula amb el mateix afecte que Coulson ho fa amb la seva col.lecció de croms.

Des del desenvolupament del guió, passant pel tractament dels personatges (amb conflictes ben trobats, sense apunto de clixés), fins a les línies de diàleg (equilibrades entre la solemnitat necessària i un to humorístic inusitada-ment treballat) la pel.lícula ofereix un espectacle trepidant, divertit, honest i que beu sense objeccions de les viny-

etes de la qual és deutora (des de la enrevessada, encara que no per això menys agradable història, fins als moments purament cartoon protagonitzats per Hulk). I, a tot això, s'afegeix un planter d'actors que, amb raó, se'ls veu còmodes encarnant a uns personatges que, per molt vestit variopint que portin, semblen més de carn i os que mai (destacant a Robert Downey Jr. i a un Mark Ruffalo interpre-tant al millor Hulk vist fins avui).

En definitiva, Whedon per fi els ha brindat a aquests person-atges la pel.lícula que mereixien. Només els feia falta una petita espenta: d’algú que de debò cregués en els herois.

LOS VENGADORESCreure en els herois

Los Vengadores, superherois amb una pel•lícula a la seua mida.

Text: Diego Amela Chiva

Per Diego Amela Chiva

sci�ma�a.com

Instants 37

Encara ens trobem al mes de maig, els aires estivals ja es perceben en l'ambient i, per extensió, també a les sales de cinema: blockbusters de caríssima factura i enèsimes seqüeles tornen a les pantalles disposades a arrasar en taquilla. La reeixida American Pie, que va arribar a tenir fins a set edicions (la majoria editades directament en DVD) torna amb American Pie: El reencuentro. D'altra banda, dirigida de nou per Barry Sonnenfeld, ens arriba Men in Black 3. Will Smith repeteix com l'agent J, que en aquesta ocasió haurà de viatjar al passat per salvar la vida d'una versió pretèrita del seu company K, interpretat per Josh Brolin. I aquest mes gaudirem de l'atractiu i sempre histriònic Johnny Depp per partida doble: sota la direcció de

Tim Burton estrena Sombras tenebrosas, interpretant a un vampir que, després de passar dos segles tancat en un taüt, desperta a la meitat dels eixelebrats 60. I en Los diarios del ron encarna de nou a un alter ego de l'escriptor Hunter S. Thompson, labor que ja realitzés en la lisèrgica Miedo y asco en Las Vegas.

De les estrenes de cinema espanyol destaquem la inusual proposta de Pedro Pérez Rosado que, amb el seu Wilaya, dóna veu a un poble tan proper i alhora tan desconegut per a nosaltres com és el sahrauí. Nadira Mohammed interpreta a Fatimetu, una jove que torna al seu poble natal després de 16 anys vivint a Espanya, per assistir a l'enterrament de la seva mare. Una volta al passat que serà dolorosa i reveladora al mateix temps. I dirigida per Roberto Pérez Toledo ens arriba Seis puntos sobre Emma, comèdia dramàtica amb Verónica Echegui en el paper de l'Emma del títol, una jove cega que viu obsessionada amb ser mare.

Quant al cinema de circuit alternatiu, des de Mèxic ens arriba Miss Bala, cinta dirigida per Gerardo Naranjo i que ja ha estat batejada com la Gomorra mexicana. Una talentosa Stephanie Sigman interpreta a Laura, una jove que, perseguint el seu somni de convertir-se en miss, acabarà involucrant-se en una guerra de màfies. I del director italià Paolo Sorretino, responsable de l'estranyament malenconiosa Las consecuencias del amor, ens arriba Un lugar donde quedarse, amb un irrecognoscible Sean Penn com a protagonista.

ESTRENES

J (Will Smith) i la versió més jove i igual de malhumorada de K (Josh Brolin).

Johnny Depp es un vampir anacrònic en Sombras tenebrosas.Text: Diego Amela Chiva

teaser-trailer.com

cinedor.es

Instants 37

Villafranca

A diferència d'altres localitats de l'interior del Maestrazgo, Vilafranca és un poble que sorprèn pel seu caràcter urbà. L'activitat tèxtil i l'augment de la seva població són els motius essencials pels quals el seu perímetre urbà crecio més enllà del recinte emmurallat, sobretot a partir del segle XIX.

Instants 40

RACONS

Historia

Ayuntament de Vilafranca

La història de Vilafranca comença el 7 de febrer de 1239 quan Blasco de Alagon atorga la “Carta Pobla del Riu dels Truites” actualment conegut com la Pobla de de el Bellestar. El nou estatus que atorgava la carta pretenia atreure nous pobladors al territori recentment conquistat als àrabs i que romania deshabitat i improductiu a causa de la baixa densitat demogràfica. La nova carta que repartia els drets entre Blasco de Alagon i els primers pobladors suposava la independència del castell de Culla i la partició dels termes.

La Carta Pobla permet la creació d'una vila “franca i lliure” a la qual se li assignen uns límits amb absoluta precisió. Els pobladors es regiran conforme als furs, usos i costums de Saragossa, hauran de guardar fidelitat a Déu i estaran obligats, com a vassalls, a guardar fidelitat i lleialtat a Blasco de Alagón i als seus successors.

Aquesta situació d'independència dura poc ja que en 1303 el rei de Aragó, València i Murcia, Jaime II l'agrego als termes de Morella a causa que Vilafranca s'havia convertit en un lloc estratègic, en la confluència dels tres països de la Corona i envoltat de les ordenis militars que suposaven un contra-poder molt perillós

No va ser fins a 1691 quan Vilafranca recupera la seva independència de la ma de Carlos II que signá a Madrid el decret de separació de Morella i les seus nou aldees, que es convertian asi en municipis autonomos amb tots els seus organs de govern i justícia corresponents.

Carlos II va morir sense descendència i els candidats a la successió van ser Felipe IV i l'arxiduc austríac Carlos. Mentre que Morella es va decantar pel rei Felipe IV, les ex-llogarets, entre elles Vilafranca, ho van fer per l'arxiduc Carlos. Entre diversos fets bèl·lics, es va arribar al 25 d'abril d'1.707 en què, després de la derrota d'Almansa, es van perdre els furs i els drets específics dels regnes d'Aragó i València. Al final, va guanyar el rei Esborrall i l'arxiduc Carlos va abandonar la lluita.

En l'actualitat, malgrat ser un poble situat en plena muntanya ibèrica, Vilafranca posseeix una notable vocació urbana i és el clar motor econòmic de la comarca, encara que sigui poc habitual en el que podria resultar comuna en una població castellonenca d'interior.

Instants 41

La Pobla del Bellestar és un extraordinari conjunt històric - artístic, situat al costat del Riu de les Truites, que serveix de límit entre la Comunitat Valenciana i la d'Aragó, entre les províncies de Castelló i de Terol, entre el terme municipal de Vilafranca i el de Iglesuela del Cid. Es tracta del nucli originari on es va fundar Vilafranca.

Entre els diversos edificis destaca l'ermita de San Miguel, primitiva parròquia del poble. És una típica església de les denominades de “reconquesta”, de transició del romànic al gòtic, de finals del segle XIII. La seua planta és rectangular, amb armadura de fusta i sostre a dos vessants, que es recolza sobre dos arcs apuntats. Les teules del ràfec van ser pintades com la ceràmica del tipus “socarrat”. La façana és d'una sòbria elegància. Té una portada de pedra, amb arc de mig punt de grans dovelles. Damunt, hi ha una finestra circular abocinada; una xicoteta espadaña situada en un lateral, on se situa la campana, serveix de rematada exterior de la façana.

Per a aquesta ermita, es va encarregar a Bernat Serra la realització d'un retaule gòtic dedicat al sant en 1429. Avui dia, es conserva a la parròquia de Santa María Magdalena de Vilafranca. Tradicionalment, els veïns de Vilafranca acudeixen a l'ermita per a venerar al sant, per la festa que se celebra cada primer diumenge de maig i l'últim diumenge de setembre.

També és de gran importància el pont gòtic, una vertadera joia de l'arquitectura medieval, sòbria i estilitzada al mateix temps, capaç d'haver suportat el pas del temps i de les poderoses avingudes de el “Riu dels Truites”, un de les millors lleres fluvials intactes de la Comunitat Valenciana i que posseeix un entorn mediambiental de gran bellesa i valor ecològic per la seua fauna i flora. Segons les cròniques del Rei, aquest pont va ser per on Jaime I vi des de terres aragoneses cap a la conquesta del Regne de València.

En definitiva, tot el conjunt format per l'ermita de San Miguel, el pont i les masies adjacents formen un dels millors exponents de l'arquitectura rural valenciana medieval. Es tracta, sens dubte, d'un lloc de gran interès històric i artístic.

La Pobla del Bellestar

Pont Gótic de la Pobla de Bellestar

Instants 42

RACONS

Recórrer els carrers de Vilafranca suposa retrocedir en el temps. Des de l'Avinguda de Castelló i l'Avinguda del Losar, que s'ajunten en la Plaça Don Blasco, centre neuràlgic de la localitat, el viatger passa de l'època de la industrialització cap a la part més antiga del poble. Aquesta zona conserva l'encant de temps passats: carrers típics, cases amb vells escuts i blasons, edificis modernistes com “El Modern”,

Partint de la Plaça Don Blasco i prenent el Carrer Major, ens endinsem en el casc antic de la població. A la meitat del recorregut ens trobem amb la Seu de la Confraria de Santa Mª la Major, del segle XVI. Més endavant, arribem a l'Església Parroquial Santa Mª Magdalena, un dels millors monuments renaixentistes valencians, edificat entre 1.567-1.572 sota l'adreça de Raimón de Pertusa i Pere Maseres. Aquest edifici acull el Museu Parroquial que conserva una interessant col·lecció d'obres d'art relacionades amb el culte i un retaule gòtic obra de Bernat Serra

(1.429) procedent de l'Ermita de San Miguel, de la Pobla del Bellestar.Enfront del temple parroquial es troba el Museu de la Pedra en Sec, situat en la planta superior de l'edifici

gòtic de la Llotja, del segle XIV. Es tracta d'un espai museográfic únic per les seues característiques, que dóna la possibilitat de conèixer el món de l'arquitectura de la pedra en sec.

En la placeta de l'església podem veure la Casa pairal dels Brusca i la dels Peñarroya, dues famílies vinculades a la història local. També trobem l'Ajuntament de Vilafranca. És un notable edifici gòtic dels s.s. XIV-XV que guarda un preciós retaule obra de Valentí Montoliu datat en 1.455, que pertanyia al Santuari de la “Mare de Déu de Llosar”. En aquest immoble se situa també el Ecomuseu de Vilafranca.

Continuant per aquests carrers arribarem al Portal de “Sant Roc” (S. XIV), única porta existent de les quatre que tancaven les muralles medievals. Si travessem aquesta porta i baixem unes escales empedradas arribarem a el “Maset”, des d'on podem gaudir d'una bonica vista del casc antic.

El casc urba

Iglesia Parroquial Santa Mª MagdalenaEsglesia Parroquial Santa Mª Magdalena

Instants 43

Edi�cis modernistes Ermita del LLosar

Museu de pedra en sec

Instants 44

RACONS

La pedra en sec ha sigut i és una constant a Vilafranca. Durant segles, la necessitat d'augmentar la superfície i la qualitat del terreny cultivable va fer que s'extragueren de les seues terres grans quantitats de pedra. Amb ella i amb l'enginy i les mans dels pobladors d'aquesta vila es va crear una arquitectura pròpia, senzilla i popular, una forma única d'entendre el mitjà que els envoltava. Es van crear centenars de quilòmetres de parets de pedra seca i centenars de casetes, basses, pous, bancals, artiges, azagadores, etc.

Així, per a donar a conèixer aquesta arquitectura ecològica que ha transformat el paisatge d'una manera sàvia i respectuosa amb el medi ambient, Vilafranca va inaugurar el dissabte 14 d'octubre de 2006 el primer Museu de la Pedra en sec de la Comunitat Valenciana.

Aquest espai museográfic, únic per les seues característiques, està situat en la planta superior de l'edifici gòtic de la Llotja. En ell es pot conèixer la rica tècnica de la pedra en sec que forma part del patrimoni de Vilafranca, les eines, els models constructius, les tipologies de casetes o el paisatge humanitzat, a partir d'un recorregut per panells, maquetes, recreacions i projeccions amb fragments de l'audiovisual “Tota Pedra Fa Paret”. A més, també dóna l'oportunitat de gaudir d'una de les vistes més privilegiades de tota la Vega i del mateix edifici on se situa, la Llotja gòtica de Vilafranca.

De totes maneres, aquest Museu va més enllà dels límits físics de l'edifici; vol donar les eines per a interpretar el paisatge ple de pedra i per a comprendre l'esforç dels veïns de Vilafranca; per a poder subsistir en aquestes terres transformant el paisatge.

La piedra en seco

Instants 45

Museo de piedra en seco

RACONS

Instants 46

Vilafranca ofereix al viatger diferents paisatges i unes majestuoses vistes panoràmiques. Els diferents barrancs, les elevades muntanyes, les construccions de pedra en sec i les masies disseminades pel terme, ens donen una idea de com era i com és la vida en aquests paratges.El “Barranc de la Fos”, “Els Coves del Forcall”, el “Picaio”, “Els Fonts del Llosar”, el “Tossal dels Montllats”, el “Bosc de Crispeta”, el “Riu Montlleó”, el “Riu dels Truites”, el “Pla de Mosorro” o “Els Virtuts” són zones molt interessants, tant pel seu propi encant, com per a obtenir unes excel·lents panoràmiques del terme municipal, de les comarques de “Els Ports” i de el “Alt Maestrat”.

Coves del Forcall

Naturaleza

Instants 46

Instants 52

RUTES

Instants 48

RUTAS

Rutes per David Tellols García Coves de VinromàEstimats lectors, la nostra primera visita d`aquest mes

serà una ruta guiada, ens dirigirem al terme de Tirig, al Barranc de la Valltorta, situat entre el Alt i el Baix Maestrat entre Tirig i Coves de Vinromà. Pasant les Coves de Vinromà a uns dos km direcció Sant Mateu voreu a mà esquerra la carretera que va direcció a Tirig, la agafeu i a uns deu km trobareu el Museu de la Valltorta. En el museu podreu trobar una mostra de l´art rupestre llevantí, es el punt d´ eixida per a les visites guiades de les pintures rupestres del barranc de la valltorta, la visita es totalment gratuïta, per a conèixer els horaris us recomane que crideu (964762186) per informar-vos perquè varien segons l´epoca de l´any. La ruta dure aproximadament un hora, i trancorreix per tot el barranc denominat així per la seua tortuositat en el seu recorregut, a mesura que ens dirigim als abrics, el guia ens fa una exposició de la geografia, vegetació i la fauna de la contornà, així com el orige de les pintures. Aquestes son conegudes desde el principi del segle XX i en 1999 entraren a formar part de la declaració de patrimoni de la Humanitat d´Unesco.

Instants 53Instants 49

Finalitzada la ruta i amb l’estòmec demanant-mos vianda, ens dirigim a la segona parada, les Coves de Vinromà on arribarem retornant per on hem vingut. Situat a La Plana Alta a 46 km de Castelló direcció Morella, l‘origen del nom de la vil.la es dubtòs ja que no es clar si es de orige roma o musulmà, els primers documents escrits daten de Jaume I abans de la reconquesta, després de passar per mans de diversos senyors feudals en 1317 va pasar a mans de la ordre de Montesa. El castell de les Coves estave situat en lo mes alt del monticle del poble, era d´origen musulmà encara que en l’ actualitat esta totalment arrassat.

La primera parada que vos recomane es a la panaderia del poble, esta situada, en el carrer principal a uns pocs metres abans de la plaça de l´ajuntament, alli podreu tastar els cocs tipics de la zona, coca en sal , coc en magre, de tomata... amb l’ esmorzar en la butxaca ens dirigim a la Moreria. Eixint del poble per l’entrada sur a mà esquerra trobareu un camí que baixa a uns llavadors i una font, la Font de Company, ( ho voreu senyalitzat ) , per eixe camí de terra arribareu a la Moreria.

La Moreria es un paratge natural ubicat junt al riu Sant Miquel, on podreu trobar diverses coves i abrics de una bellesa singular, com podreu observar en les fotos, aquestes es troben a lo llarg de tota la pared a diferents altures. De vistes espectaculars aquestes coves tenen una història molt particular ja que en l’ any 1947 se li va aparèixer la verge en la cova de la campana a Raquel Roca, una xiqueta de vuit anys que va asegurar que el 1 de decembre del mateix any es tornaria a aparèixer i que faria miracles, la noticia va crear tal enrenou que es cifren en trescentes mil testimonis que van anar a vore si es realitxaven els miracles, gent de tots els llocs van aparèixer en carros, bicis, motos e inclús a peu. Tot el mòn volia tocar a la xiqueta i beure del aigüa miraculosa, però no va ocòrrer res, diuen que si que van haver miracles, però mai van ser corroborats. Encara avui, en la cova de la Campana pots trobar ciris en memoria de aquell fet.

Instants 54

RUTES

Instants 50

RUTAS

Instants 55Instants 51

Text: David Tellols García

Fotogra�a: Equip F. Instants.

Allí mateix, desde la Moreria, s’ inicia la ruta Dels Molins, que ens porta a visitar bona part dels molins hidràulicos fariners de la zona.

Abans de dinar ens donem una volta per la parte alta del poble, l’ esglèsia i tot el seu conjunt ens mostren un poble que encara conserva l’ encant i la sencillesa dels pobles de l’ interior, els seus carrers estrets i ascendents, arcs, balconades, tot envoltat d’ una sensació de tran- quilitat que asombra.

Després del passeig just a l’ hora de dinar, us recomane el restaurant Beltrán, just a l’entrada del poble, al costat de la gasolinera, tapes, olleta, carns a la brasa, pernil, formatge, tot a molt bon preu i de bona qualitat, ademés de molt bon i agradable servici.

Per a finalitzar la ruta ens dirigim just darrere del ajuntament, allí trobarem el Museu Almirez de les Coves de Vinromà, curiosament esta considerat únic a Europa, i en el podrem trobar tot tipus de instruments per a moldre, quant menys es curiós de vore i entretés, us el recomane.

Bé, amb aquesta visita finalitzem la nostra ruta del mes, esperant com sempre que la hagueu disfrutat igual que nosaltres.

Instants 52

GASTRONOMIA

Per fer els panolis posem en un librell el laguardiente i l'oli amb 100 grams de sucre. Ho removem fins que aquest es dissolgui, afegim la farina a poc a poc i treballem la pasta amb molta energia, donant cops en la taula. Estara llesta quan adquireixi un to brillant i llustros. En aquest moment ho deixem repo-sar durant dues o tres hores.

Després del repòs, tornem a treballar la pasta, hi afegim l'ou i continuem treballant fins que s'hagi integrat. Llavors tallem un tros de la massa i fem una bola, l'aplanem de manera que faci un 1 cm de gruix i la pintem amb ou batut.

Per al farciment posem el brull en un recipient i elpiquem amb una forquilla. Ho barregem amb la meitat del sucre i amb ou, i ho barregem amb l'ametlla i la canyella fins a obtenir una pasta *homogenia.

Fem boles no gaire grans amb la pasta de panoli preparada, les estirem, les emplenem amb els ingredients que hem preparat apart i tanquem els pastelitos en forma de mitja lluna. Els pintem amb un ou batut i els posem a coure al forn (200 Cª) durant uns 20 minutos.

Per a fer els panolis120 grams de sucre450 grams de farinamig got de aguardient1 got d´oli

Per al farciment1 lliura de brull1 lliura de ametla mólta8 unces de azucar2 ous i canyella

FLAONS

BARRETJA

La Barreja és gairebé exclusiva de les nostres comarques, dins les quals són molt pocs els pobles que no té per costum beure-la. Igual que amb altres plats o begudes a cada poble s'elabora d'una manera. Les receptes amb diverses i variades. A Castelló se sol fer-se amb mistela i aguardient, a proporcions iguals; En Lucena amb moscatell i conyac, a parts iguals; A la Vall d´alba prefereixen fer-la amb moscatell i un vi dolç; i a la Pobla Tornesa, Benassal, El Rosell o Vilafranca, amb moscatell i cazalla o aguardient sec.

Instants 53

AGENDACASTELLÓ

12 de Maig Fins al 30 de Juny-Imaginaria 2012, fotografíes en primavera

Foto TranshumanciaGracia Barrue

Lugar S . Gòtiques de l’Ajuntament de Vilafranca del CidEntitat Universitat Jaume I

Exposició Imaginaria 2012, fotografía en primavera

-12 de Maig Hora 12:30 h-Conferencia Castelló Negre 2012

Luis VarelaLloc Llibreria Babel

Entitat Ajuntament de Castelló / Llibreria Babel

13 de Maig Hora 16:00 h-Torneig Bàsquet 3x3

Lloc Pavelló PoliesportiuEntitat Universitat Jaume I

13 de Maig Hora 23:00 h- Concierto +JazzActuació de J.D.T.

Lloc Pub Veneno StereoEntitat U niversitat Jaume I

Dissabte 19, a las 20:30 hi el diumenge 20, a las 20:30 h

-Dança_Semifinal i Final de la 16ª ConvocatoriaNacional de Dança Ciutat de Castelló

Solistes seleccionatsLloc T eatre Principal

Entitat Ajuntament de Castelló

19 de maig Hora 10:00 h-Fotografia I maginaria 2012, fotografíes en primavera

Marató FotogràficLloc Llotja del Cànem

Entitat Universitat Jaume I

25 i 26 de maig Hora 19:00 h-Universitat Jaume I

Magia 17º Festival de MagiaMagia per a tots els públics

Lloc Teatre del RavalEntitat Ajuntament de Castelló

30 de Maig Hora 19:00 h-Presentació SocarratsCD Grup Tirant de Rock

Lloc Llibreria BabelEntitat Fòrum Babel

Instants 54

AGENDA Paranimf UJI

- Dijous, 24 de maig - 20 h“ Morir o no morir”

Entrada lliure fins a completar l’aforamentCiclorama 2012. Teatre de text. Exercici final delcurs d’Iniciació de l’Aula de Teatre Carles Pons

Direcció: Regina PradesRepartiment: Adrián Agut, Mayte Bernet, Noelia Blanca,

Esteban González, Lidia León, Paloma Pallarés, Mireia Prera,

-Dissabte, 2 de juny - 19.30 i 22.30 hDiumenge, 3 de juny - 19.30 h“ Amintiri din epoca de aur”

En pantalla gran: L’última onada del cinema romanès

Esports

Dissabte 12 maigXIV Marató i Mitja Castelló-Sant Joan de Penyagolosa

http://www.maratoimitja.com

-Dissabte 19, Diumenge 20 maig

Campionat Autonòmic Màster. Natació

Diumenge 27 maig-XVII Regata Home-Dona. Crueuers. Vela

Dissabte 4 de Juny. 19:00 hores- XXIII Pujada de la Magdalena al Desert

Dissabte 4 de Juny-VIII Trofeo Costa Naranja HockeyInstalació Municipal Gaetà Huguet

VILLAREAL

-Del 11 al 20 de maigFIRA I FESTES DE SANT PASQUAL

ONDA

17 de mayo:

TALLER DE ANIMACIÓ A LA LECTURADe 17.30 a 18.30 horas. En el Centre d'Ocupació i Cultura

Per a l’ alumnat de 2º y 3º de infantilDe 18.30 a 19.30 horas. En el Centre d'Ocupació i Cultura

Per a l ‘alumnat de 2º y 3º de infantil

MORELLA

13 de Maig a les 19.00hCURS INTERNACIONAL DE MÚSICA MEDIEVAL i RENACENTISTA

Teatre Municipal

Instants 51

Casa el Karagols

Els teus moments de Tascaal centre de Castelló.

Carrer Carcaixent

Regalos PersonalizadosCamisetas, tazas. carcasas de móvil o ipad, bolsas y más

Diseño de tatuajes, exlibris y otros

http://www.zazzle.es/aminusculaaminuscula.contactar@gmail.com