IIª República:el període

constituent (1931)

Diumenge 12 d’abril de

1931: eleccions

municipals a Espanya.

L’arquebisbe de València, Dr. Melo,

votant.

MADRID: 14 d’abril de

1931. Manifestació a la Puerta del

Sol en proclamar-se la República.

BARCELONA: 14 d’abril de 1931.

Proclamació de l’Estat

Català dins la República Espanyola, a la plaça St. Jaume.

14 abril 1931: Gran Vía de Madrid. Proclamació de la República.

14 abril 1931: Francesc MACIÀ proclamant la República Catalana (o Estat Català dins la República Espanyola) des del balcó del Palau de

la Generalitat.

MACIÀ

Formigueix de gent a la plaça Sant Jaume el 14 d’abril de

1931.

“L’Esquella de la Torratxa”, 14 abril 1932

Com recorda aquella

jornada, un any més tard, el

dibuixant OPISSO.

PRIETO

ALCALÁ ZAMORA

M. MAURA

AZAÑA

CASARES

QUIROGA

DOMINGO

LERROUX

LARGO CABALLER

O

Á. de ALBORNO

Z

F. DE LOS RÍOS

MARTÍNEZ BARRIO

NICOLAU

D’OLWER

Govern Provisional de la Segona RepúblicaConstituït el 14 d’abril, duraria fins al 14

d’octubre

Instrucció Pública

Governació

Treball

Foment

Marina

EstatHisenda

Economia

Justícia

Comunicacions

Guerra

Text de la renúncia d’Alfons XIII en saber-se el

resultat de les eleccions

municipals del diumenge 12

d’abril de 1931 que li havien estat

adverses.

ALFONS XIII

“L’Esquella de la Torratxa”, 24 abril 1931

ROMANONES

Alfons XIII, foragitat

d’Espanya .

J. CUCHY. Barcelona, 1931.

Bandera republicana (tricolor)

Incendi del col·legi religiós “Nuestra Señora

de las Maravillas”, a Madrid, l’11 de maig de

1931, a rel del cas Segura.

Cardenal Pedro Segura

El Primat de l’Església espanyola, Pedro Segura, cardenal-arquebisbe de Toledo, publica el maig una carta

pastoral molt dura amb la República, que provocarà la crema de convents a Madrid i Andalusia.

Detenció del cardenal Segura.

Acusat d’haver provocat els

greus incidents

anticlericals de maig amb la seva carta pastoral, fou

escortat fins a la frontera i expulsat del

país.Cardenal

Pedro Segura

“L’Esquella de la Torratxa”, 8 maig 1931

Els diaris conservadors “ABC”

i “El Debate” dirigiren durs atacs contra la República i

la seva política religiosa, sobretot a rel del “cas Segura”, motiu pel qual foren

temporalment suspesos.

“L’Esquella de la Torratxa”, 22 maig 1931

“ABC” i “El Debate” segueixen conspirant contra la República.

“L’Esquella de la Torratxa”, 15 maig 1931

ALFONS XIII

ALFONS XIIIGARCÍA

PRIETO

DATO

ROMANONES

“L’Esquella de la Torratxa”, 5 juny 1931

ALFONS XIII

Resultats electorals:

28 juny 1931

Eleccions generals per a

Corts Constituents

Clara victòria de la coalició de republicans d’esquerra-

socialistes, que ratificà al Govern

que hi havia des del 14 d’abril.

“L’Esquella de la Torratxa”, 3 juliol 1931

Aquest setmanari republicà

es fa ressò, amb

eufòria, del gran triomf

de la coalició

republicans

d’esquerra-socialistes.

“El Be Negre”, 7 juliol 1931

Dos exemples de què s’aprovà aquí i com ho deixà Madrid:Dos exemples de què s’aprovà aquí i com ho deixà Madrid:

Art. 1. Catalunya és un Estat autònom dintre la República espanyola.

Art. 1. Catalunya es constitueix en regió autònoma, dins de l’Estat espanyol.

Art. 5. La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya…

Art. 5. L’idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya.

CATALUNYA es posà d’immediat a la tasca de redactar l’avant-projecte d’un Estatut d’Autonomia. Es féu a Núria i a finals de juny la comissió encarregada ja havia acabat la seva feina. I el poble català l’aprovà en referèndum el 2 d’agost, amb més del 99% dels vots emesos i una participació del 75%. Les dones, sense dret a vot, recolliren unes 400.000 signatures favorables. Ara calia dur-lo a Madrid per tal que l’aprovessin les Corts espanyoles, però primer s’havia d’esperar a tenir una Constitució.

“L’Esquella de la Torratxa”, 24 juliol 1931A principis de

juliol hi hagué una important

vaga a Telefònica, centrada

especialment a Sevilla i

Barcelona, que deixà el dramàtic

resultat d’una trentena de

morts.

Apertura de les Corts Constituents: 14 juliol

1931. El socialista Julián Besteiro seria elegit

president.

Presentació del Govern en el Congrés dels

Diputats el 14 de juliol de 1931.

AZAÑA F. DE LOS RÍOS

LERROUX

ALCALÁ ZAMORA

CASARES QUIROGA

“L’Esquella de la Torratxa”, 31 juliol 1931

“El 2 d’agost hi ha el referèndum

per l’Estatut català.

“L’Esquella de la Torratxa”, 7 agost 1931

L’èxit de participació (75%) i de vot afirmatiu (més del 99%) ha estat

aclaparador.

MACIÀ

“L’Esquella de la Torratxa”, 7 agost 1931

Referències a la pèrdua de llibertats

ara en part recuperades (1714); a la proclamació de la

República (14 d’abril); a les recents eleccions generals (28 de juny); a l’encara més recent

referèndum per a l’Estatut d’Autonomia (2 agost); a en Macià

com a promotor d’aquests èxits

assolits…

14 agost 1931

MACIÀCOMPANY

S

AIGUADER

GASSOL

“El Be Negre”, 18 agost 1931

El Macià duu a Madrid el text de l’Estatut aprovat pel

poble català.

“El Be Negre”, 22 setembre 1931

Es comença a conèixer

l’esborrany constituciona

l.

Niceto ALCALÁ ZAMORA

Miguel MAURA GAMAZO

Octubre 1931: dimiteixen els dos únics catòlics practicants del govern (ALCALÁ ZAMORA i MAURA), en desacord amb l’article 26 de la futura Constitució, que entre altres coses establia:- Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero. - Quedan disueltas aquellas órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes.

Presidentdel

Govern

Ministrede

Governació

Manuel AZAÑA DÍAZ, fins ara Ministre de la Guerra,

passa a presidir el govern (octubre 1931-setembre

1933).

Una de les seves primeres actuacions com a president del govern fou l’aprovació de la Llei de Defensa de la República (octubre),

que preveia presó, desterrament o multes de

fins a 10.000 pessetes per a actes manifestament hostils

contra la República.

9 desembre 1931: aprovació de la

Constitució.

Constitució de 1931

Sobirania popular

Separació de poders

Corts unicamerals (amb àmplies atribucions)

Sufragi universal (masculí i femení)

Estat laic

Legislatiu

Executiu

Judicial

Àmplia declaració de drets i llibertats

“Espanya és una República democràtica de treballadors de tota mena…”

(a partir del 23 anys)

Separació d’Església i Estat (sense religió oficial)

Jutges independents

Govern

President de la República

(amb escassos poders)

(President de Govern i Consell de

Ministres)

(al divorci, a l’educació, equiparació de fills legítims i il·legítims, lliure opinió, dret de les regions a establir

Estatuts d’Autonomia…)

Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase […].Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.

Artículo 27. […] Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. Artículo 34. Toda persona tiene derecho a emitir libremente sus ideas y opiniones, valiéndose de cualquier medio de difusión, sin sujetarse a la previa censura.Artículo 36. Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes.

Artículo 68. El Presidente de la República será elegido conjuntamente por las Cortes y un número de compromisarios igual al de Diputados.

Artículo 71. El mandato del Presidente de la República durará seis años.Artículo 81. […] El Presidente podrá disolver las Cortes hasta dos veces como máximo durante su mandato cuando lo estime necesario, sujetándose a las siguientes condiciones: a) Por decreto motivado. b) Acompañando al decreto de disolución la convocatoria de las nuevas elecciones para el plazo máximo de sesenta días. En el caso de segunda disolución, el primer acto de las nuevas Cortes será examinar y resolver sobre la necesidad del decreto de disolución de las anteriores. El voto desfavorable de la mayoría absoluta de las Cortes llevará aneja la destitución del Presidente. < Això passà l’abril de 1936 >

Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial.[…] < L’article 26 el veurem a part >

Artículo 44. […] La propiedad de toda clase de bienes podrá ser objeto de expropiación forzosa por causa de utilidad social mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los votos de la mayoría absoluta de las Cortes.

Palacio de las Cortes Constituyentes, a 9 de Diciembre de 1931.

Niceto ALCALÁ ZAMORA és elegit president de la República.

Aquest és el seu estendard presidencial.

Julián BESTEIR

O

Niceto ALCALÁ ZAMORA

President de les Corts

President de la República

L’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat

convida al poble a

exterioritzar la seva alegria

amb la proclamació del President

de la República.

4 desembre 1931

Alfons XIII és jutjat “in absentia” per alta traïció, per complicitat amb la Dictadura

de Primo de Rivera, i, com que les Corts acabaven d’abolir la pena de mort, el condemnen a

desterrament perpetu.

ALFONS XIII

“L’Esquella de la Torratxa”, 11 desembre

1931

Homenatge a Fermín GALÁN i Ángel GARCÍA HERNÁNDEZ, en el primer

aniversari del seu

afusellament.

Aniversari de l’afusellament de Galán i García

Hernández.

ALCALÁ ZAMORAMare

de Fermín GALÁN

Vídua d’Ángel GARCÍA

HERNÁNDEZ

“El Be Negre”, 15 desembre 1931

ALCALÁ ZAMORA AZAÑAALCALÁ

ZAMORA, recent elegit president de la República, ratifica com a president del

Govern Manuel AZAÑA, qui havia posat el càrrec a

la seva disposició.