Alejandro LERROUXJos M GIL ROBLES

(desembre 1933 abril 1934) Comena el Bienni Negre. Paralitzaci de les reformes del bienni anterior. Forta caiguda dels salaris (Mengeu Repblica). Radicalitzaci de les esquerres i augment de vagues i conflictes. Amnistia per als participants a la Sanjurjada de 1932. Les Corts aturen la discussi del projecte destatut basc. El Parlament catal aprova la Llei de contractes de conreu, recorreguda davant el Tribunal de Garanties Constitucionals.

Primer govern de Lerroux amb el recolzament parlamentari de la CEDA.LERROUXALCAL ZAMORA

LEsquella de la Torratxa, 22 desembre 1933LERROUX

5 gener 193423 febrer 1934LERROUXGIL ROBLESA Catalunya, Llus COMPANYS substitueix Maci com a nou president de la Generalitat.A Espanya, LERROUX governa hipotecat del tot per la CEDA.

LEsquella de la Torratxa, 9 mar 1934LERROUXGIL ROBLES

LEsquella de la Torratxa, 5 gener 1934LERROUXEls colpistes de la Sanjurjada, a punt de ser amnistiats.

El Be Negre, 28 mar 1934Amnistia per a Sanjurjo i els colpistes de la Sanjurjada.

El Be Negre, 28 mar 1934LERROUXEn dependre de la CEDA, el radical Lerroux ha donat pas a un Lerroux cada cop ms conservador.

El Be Negre, 28 mar 1934Allusi a la Llei de Contractes de Conreu a punt de ser aprovada pel Parlament catal.

(abril octubre 1934) El Tribunal de Garanties Constitucionals anulla la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament catal. Gran vaga al camp espanyol, durament reprimida. Xocs violents a Madrid entre falangistes i socialistes. Jos Antonio s multat per amagar armes a casa seva. Gil Robles presideix a Covadonga una gran concentraci de la CEDA. Indalecio Prieto intenta introduir armes a Astries (Turquesa).

El Be Negre, 2 maig 1934LERROUXSAMPERA finals dabril cau Lerroux i el substitueix el tamb radical Ricardo SAMPER.

LEsquella de la Torratxa, 4 maig 1934SAMPERDificultats per tirar endavant el govern.

El Be Negre, 9 maig 1934Mentrestant, la dreta aconsegueix la derogaci de la Llei de Contractes de ConreuCOMPANYSCAMBGIL ROBLES

El Be Negre, 9 maig 1934CAMBGIL ROBLESCom veu lesquerra la derogaci de la Llei de Contractes de Conreu.

LEsquella de la Torratxa, 8 juny 1934SAMPERA principis de juny esclata una violenta vaga en el camp, especialment a les zones latifundistes del centre-sud. La repressi ser molt dura.

LEsquella de la Torratxa, 15 juny 1934COMPANYSCatalunya no est disposada a acceptar que se li deroguin lleis aprovades per Parlament catal i comena a mobilitzar-se.

LEsquella de la Torratxa, 13 juliol 1934SAMPERMentre, els membres del Govern espanyol noms semblen interessats a seguir aferrats al poder, lluny dels greus problemes del pas.

El Be Negre, 25 juliol 1934Anullada la Llei de contractes de conreu pel Tribunal de Garanties Constitucionals, el govern de la Generalitat tirar pel dret i naprovar una altra gaireb idntica a aquella.

El Be Negre recolliria el fet mitjanant la burla segent, on presenta Samper com un inepte. Noms cal mirar la broma sarcstica del text i la data.

El Be Negre, 8 agost 1934

El Be Negre, 15 agost 1934Els propietaris afectats per la Llei de Contractes de Conreu, agrupats en torn de lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre, busquen el suport de la majoria conservadora de les Corts per aconseguir anullar-la.

El Be Negre, 15 agost 1934SAMPER

El Be Negre, 22 agost 1934LERROUXSAMPERSamper seguir governant mentre tingui el suport de la CEDA, i prou.

LEsquella de la Torratxa, 21 setembre 1934La premsa sembla intuir ja limminent retorn al poder de Lerroux, comparant la seva actitud daliat de la dreta amb el seu passat anticlerical i incendiari.

El setembre de 1934 la Gurdia Civil intercepta a Astries un carregament darmes introdut amb el vapor TURQUESA, sota organitzaci dIndalecio Prieto (PSOE). Lesquerra tem que larribada de la CEDA al poder, que es considera imminent, sigui tant com entregar la Repblica als seus botxins. La revoluci est a la cantonada.Vapor Turquesa

El Be Negre, 3 octubre 1934SAMPERL1 doctubre la CEDA retira la confiana a Samper i aquest dimiteix. Pujar novament Lerroux.

(octubre 1934 setembre 1935) Revoluci doctubre de 1934: El Sis dOctubre a Barcelona Astries Durssima repressi. La Generalitat, en suspens; Companys, condemnat a 30 anys de pres. Gil Robles, ministre de la Guerra; Franco, cap de lEstat Major. Azaa torna a liderar les esquerres. Escndol de lestraperlo.

El Be Negre, 8 novembre 1932Hi tingueren un paper destacat el conseller dOrdre Pblic, Josep Dencs, i els seus famosos escamots, que sortiren al carrer per fer triomfar la vaga convocada contra el nou govern de Lerroux (en el qual hi havia 3 ministres de la CEDA).

El Be Negre, 11 abril 1933

El Be Negre, 25 juliol 1933

El dia 6 doctubre, poc desprs de les vuit del vespre i des del balc central del Palau de la Generalitat, el president Llus COMPANYS llegeix el document segent tot proclamant lEstat Catal dins la Repblica Federal Espanyola.Catalans! Les forces monarquitzants i feixistes que dun temps en pretenen trair la Repblica han aconseguit llur objectiu i han assaltat el Poder. Els partits i els homes que han fet pbliques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis poltics que prediquen constantment lodi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions. Els fets que shan produt donen a tots els ciutadans la clara sensaci que la Repblica, en els seus postulats democrtics, es troba en gravssim perill. Totes les forces autnticament republicanes dEspanya i sectors socials avanats, sense distinci ni excepci, shan aixecat contra lauda temptativa feixista. La Catalunya liberal, democrtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del pas ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir, per la llibertat i el dret. []. En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama lEstat Catal de la Repblica Federal Espanyola i, en restablir i fortificar la relaci amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la Repblica, que trobar en el nostre poble catal el ms geners impuls de fraternitat en el com anhel dedificar una Repblica Federal lliure i magnfica. []. Catalans!. Lhora s greu i gloriosa. Lesperit del President Maci, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadasc al seu lloc i Catalunya i la Repblica en el cor de tots. Visca la Repblica i visca la Llibertat!.

Proclamat lEstat Catal dins la Repblica Federal Espanyola, Llus Companys demana a Domnec Batet, capit general de Catalunya, que es posi a les seves ordres.

Domnec BATET(capit general de Catalunya)Enric PREZ FARRS(cap dels mossos desquadra)Desprs de parlar amb Madrid, BATET proclama lestat de guerra i treu lexrcit al carrer. Saixequen barricades. Lexrcit canoneja la seu del CADCI (a les Rambles), mentre una columna dartilleria es dirigeix al Palau de la Generalitat, defensat per PREZ FARRS i els seus mossos desquadra. A tots dos llocs hi haur vctimes mortals.A Governaci resisteix Josep DENCS. Veient la situaci perduda, fuig per les clavegueres cap a lexili francs.Volent estalviar vides humanes, BATET intenta guanyar temps (tot i les contundents ordres rebudes de Madrid) esperant la rendici de Companys, que arriba cap a les sis del mat. El president de la Generalitat assumeix personalment tota la responsabilitat dels fets.COMPANYS i els membres del seu govern sn detinguts i portats al vaixell Uruguay, ancorat al port i reconvertit en pres.

Octubre 1934: Barcelona. Mossos desquadra lliurant-se a la Gurdia Civil.

El Govern de la Generalitat empresonat. Desquerra a dreta: Pere Mestres, Mart Esteve, Llus COMPANYS, Joan Lluh Vallesc, Joan Comorera, Mart Barrera i Ventura Gassol.COMPANYS

A partir del 5 doctubre els miners asturians, units en la Unin de Hermanos Proletarios (UHP), van a la revoluci. Amb armes i dinamita abundants i desprs de controlar la conca minera, caigueren sobre Oviedo. El govern de Lerroux encarreg a Francisco Franco la repressi de la revolta. Aquest orden portar tropes de Regulars i de la Legi des del Marroc. Desprs duna setmana de brutals combats, sovint casa a casa, Belarmino Toms, del comit revolucionari, pactava la rendici amb el general Lpez Ochoa, mentre els legionaris, dirigits pel coronel Yage, seguien reprimint durament la regi. El resultat final fou esferedor: uns 1.300 morts, tortures brutals (comandant Doval de la Gurdia Civil), assassinats (Luis Sirval), patrimoni arquitectnic dOviedo arrasat (biblioteca de la Universitat, Teatre Campoamor, Cmara Santa de la catedral).

Barricades a Gijn.

Conducci de presoners a Gijn.

Revolucionaris, vctimes dels Regulars.

Runes a Oviedo.

CONSEQNCIES DE LA REVOLUCI DOCTUBRE

El Be Negre, 5 desembre 1934Tornen els atacs contra Catalunya, lautonomia, la llengua...

El Be Negre, 12 desembre 1934El Parlament catal resta tancat.

El Be Negre, 19 desembre 1934El Be Negre, 9 gener 1935Reapareix una severa censura per a les publicacions desquerra.

El Be Negre, 27 febrer 1935

LEsquella de la Torratxa, 11 gener 1935LERROUXDel ttol preliminar de la Constituci, que definia Espanya com una Repblica de treballadors, no sembla quedar-ne res.

LEsquella de la Torratxa, 1 febrer 1935LERROUXImmobilisme total.GIL ROBLES

El Be Negre, 17 maig 1935El Be Negre, 20 mar 1935GIL ROBLESEmiliano IGLESIASAZAACampanya de la dreta per acabar definitivament amb Azaa.

Uns 30.000 empresonats a tot Espanya a rel de la Revoluci dOctubre de 1934.

MENTRESTANT

LEsquella de la Torratxa, 29 mar 1935Emiliano IGLESIASLERROUXLerroux segueix al front de lexecutiu.

10 maig 1935A principis de maig de 1935, LERROUX se succeeix a si mateix al front dun nou govern, en el qual figura ja Gil Robles com a ministre de la Guerra.

LEsquella de la Torratxa, 24 maig 1935La dretitzaci del nou govern s total

LEsquella de la Torratxa, 23 agost 1935GIL ROBLESLERROUX

LEsquella de la Torratxa, 30 agost 1935Tothom cap a la dreta.

El Be Negre, 19 juliol 1935La voluntat autonomista s nulla.

LEsquella de la Torratxa, 31 maig 1935Azaa ressorgeix com el gran lder de lesquerra. La illustraci fa referncia al gran mting que fu al camp de futbol de MESTALLA, a Valncia, el 26 de maig de 1935, davant unes 60.000 persones.Azaa a MESTALLA.

(setembre desembre 1935) Govern amb el recolzament de la CEDA, els agraris, els radicals i La Lliga. Presid dos curts governs. En el seu primer govern, Lerroux fou ministre dEstat. Els escndols del partit radical (cas de lestraperlo i cas Nombela) precipitaren la seva dimissi.

Strauss i els seus socis de lescndol de lestraperlo.

AZAA segueix reunint grans masses de simpatitzants desquerra en mtings multitudinaris, com el de COMILLAS (Madrid), el 20 doctubre, desprs dels de Mestalla (26 de maig) i Barakaldo (14 de juliol).Entrada per al mting de Manuel AZAA a COMILLAS (Madrid), el 20 doctubre de 1935.25 octubre 1935AZAAGIL ROBLESCAMBLERROUX

LEsquella de la Torratxa, 25 octubre 1935Lxit dAzaa dna a Catalunya lesperana duna prompta recuperaci de la seva Autonomia.

Yelo (dibuixant). Valncia, 1935.Josep Morell Macias (dibuixant). Barcelona, 1935.La CEDA tamb organitza mtings.

LEsquella de la Torratxa, 10 novembre 1935LERROUXCAMB

LEsquella de la Torratxa, 22 novembre 1935El pas est que bull. El segon govern de Chapaprieta t els dies comptats.

27 novembre 1935GIL ROBLESCHAPAPRIETAEl recolzament de Gil Robles al govern de Chapaprieta s del tot intil davant lopini pblica, molt crispada pels ltims escndols dels radicals (cas de lestraperlo i cas Nombela).

(desembre 1935 febrer 1936)

Presid dos curts governs, en els quals tingu tamb la cartera de Governaci. Hagu dorganitzar les eleccions del 16 de febrer de 1936.

ltim govern de Manuel PORTELA VALLADARES (desembre 1935).

LEsquella de la Torratxa, 20 desembre 1935GIL ROBLESLERROUX

LEsquella de la Torratxa, 17 gener 1936GIL ROBLESEl FRONT DESQUERRES pretn arrasar la dreta en les properes eleccions del 16 de febrer.

LESQUERRALEsquella de la Torratxa, 24 gener 1936LA DRETALa batalla electoral est servida.

LEsquella de la Torratxa, 31 gener 1936Auca den LERROUX, durant la campanya electoral per a les eleccions del 16 de febrer.

LERROUXC AMBTAY fa referncia al Cas Nombela: un militar dextrema dreta que denunci lintent de pagar una indemnitzaci indeguda a un industrial (un tal Tay) amb negocis a Guinea. Aquest cas i el de lestraperlo sn aprofitats per lesquerra, durant la campanya electoral, per a presentar Lerroux i els seus aliats com uns corruptes.LEsquella de la Torratxa, 14 febrer 1936

LEsquella de la Torratxa, 14 febrer 1936

LEsquella de la Torratxa, 14 febrer 1936C AMBGIL ROBLESLERROUXALFONS XIIIcarlinsclero