Mª Victoria Landa

ART ISLÀMICHISPANO-MUSULMÀ

Mª Victoria Landa

L’ISLAM

•La civiltzació islàmica té l’origen en una nova religió : l’Islam, predicada per Mahoma (571-632).

•La seva predicació comença a la Meca i sembla estar basada en les religions de l’entorn.

•El 622 té lloc l’hègira (fugida del profeta a Medina ).

•Mahoma crea un Estat teocràtic (el califa té el poder polític i religiós).

Mª Victoria Landa

FORMACIÓ

•És un art eclèctic: rep influències molt diverses de tots el territoris que conquereixen, en la formació de l’art musulmà conflueixen diverses tradicions artístiques:

–El món mediterrani (visigots, egipcis, berbers…).

–El món asiàtic en els vessants cristià i iranià.

–Les influències grecoromanes i bizantines.

–I d’altres com les influències hindús.

Mª Victoria Landa

Fases del domini musulmà de la Península Ibèrica

1-Emirat dependent del califat omeia de Damasc (711-756).

2-Emirat independent del califat abàssida de Bagdad (756-929).

3-Califat de Còrdova (929-1031).

4-Primers Regnes de Taifes (1031/5- 1085)..

5-Període Almoràvit (1086-1144).

6-Segons Regnes de Taifes (1144-1157).

7-Període Almohade (1157-1112). “Navas de Tolosa”.

8-Regne nassarita de Granada (1237-1492). Reis Catòlics.

Mª Victoria Landa

CARACTERÍSTIQUES •Es centra en l’ARQUITECTURA i la DECORACIÓ.

•La pintura i l’escultura poc desenvolupades per la concepció musulmana de la naturalesa, ja que considera efímeres i inútiles de reproduir, totes les seves manifestacions.

•A més de la prohibició, no explícita a l’Alcorà, de reproducir imatges que podrien convertir-se en objectes de culte idòlatra.

Mª Victoria Landa

ARQUITECTURACARACTERÍSTIQUES

•MATERIALS POBRES (maó).

•HORITZONTALITAT.

•FORMES GEOMÈTRIQUES (cúbiques).

•Ornamentació integral de les superfícies amb nombroses gelosies i enrajolats ceràmics (HORROR VACUI).

Mesquita de Bib al-Mardum o Cristo de la Llum, Toledo. Època califal.

Mª Victoria Landa

ELEMENTS CONSTRUCTIUS •Gran varietat i tipologia d’arcs.

•Ús de la cúpula.

•Iwan (sala coberta amb voltes de canó, oberta per un dels seus costats, on l’emperador, soldà o rei rebia als dignataris i administrava justícia)

• Mocàrabs decoratius.

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

Capitells art islàmic (Al-Andalus)

Mª Victoria Landa

Tipologia d’arcs

Mª Victoria Landa

TIPUS ARCS MÉS UTILITZATS EN ARQUITECTURA ISLÀMICA

Mª Victoria Landa

EDIFICIS •ARQUITECTURA CIVIL:

•PALAUS.

•ALCASSABES (FORTIFICAÍÓ INTERIOR A LA MURADA).

•CARAVANSERRALLS.

•BANYS PÚBLICS («HAMMAN»).

•HOSPITALS PÚBLICS («MARISTAN»).

•MERCAT ÀRAB COBERT («SUQ»).

•ARQUITECTUR RELIGIOSA:–MESQUITA.

–MADRASSA.

Urbanisme laberíntic per juxtaposició i ampliació. Ciutats entorn a la medina

Mª Victoria Landa

PALAU

Mexuar: per assumptes públics i per a l’administració de justícia.

Diwan: sala coberta amb una volta per assumptes oficials: saló del tron.

Harem: funció privada.

•Es solen dividir en tres parts:

Mª Victoria Landa

MESQUITA «masqid», lloc on es postren de genolls.

planta rectangular

•Edifici consagrat al culte musulmà destinat, bàsicament, a l’oració dels fidels (quibla, mihrab, mimbar, maqsura, haram, shan, sabil, riwaq, minaret o alminar)

Mª Victoria Landa

LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITALa primera mesquita fou construïda en Medina, en 622, per Mahoma.Es diu que està basada en la casa de Mahoma, però semblant a la basílica romana.

MODELS

•Mesquita hipòstila o mesquita àrab dels Omeies: rectangular, sala hipòstila, gran pati amb font, minaret, doble arcuació, arquitravat.

–Mesquita de Damasc, Síria

–Mesquita de Còrdova

•Mesquita abàssida amb major desenvolupament de columnes o pilars.

•La mesquita iraní o mesquita d’iwans: pati central envoltat per 3 o 4 iwans, espais quadrats amb cúpula que s’obrin al pati.

•La mesquita turca o mesquita centralitzada: oringen bizantí, encara que ja existia la de la Roca de Jerusalem.

La mesquita india o mogol.

Mª Victoria Landa

ARTS DECORATIVES

•Escriptura: destaquen les escripturas cúfica cursiva o aràbiga.

•Profusió vegetal de formes estilitzades.

•Arabesc: barreja de vegetal i línies geomètriques

Epigrafia, o decoració Cal·ligràfica

Atauric

Llaceria oGeomètrica

Mª Victoria Landa

Motius decoratius

Mª Victoria Landa Enrajolat

MocàrabEpigrafia

Estuc Atauric

Decoració

Mª Victoria Landa

EVOLUCIÓ DE L’ART MUSULMÀ

•Art dels abbàssides (s. VIII) –Samarra, Iraq, la residència dels set califes abbàsides, del 838 al 889 concentra el més important de l’arquitectura religiosa i civil (helicoïdal, ziggurat).

–Mesquita de Ibn Tulun, El Caire, orientalitzada, molts arcs i cúpules (s. IX)

•Art dels Omeies–Cúpula de la Roca en Jerusalem, del 691

–Gran mesquita de Damasc 707

Mª Victoria Landa

ART HISPANO-MUSULMÀ

•Ús d’elements pobres (maó, i guix o algeps) revestits amb un luxe exuberant a base d’estuc, mocàrabs i rajoles.

•Alcança el moment d’esplendor durant l’emirat i el califat de Còrdova.

•Còrdova, centre cortesà i administratiu, contava llavors amb una mesquita major, l’alcassaba del governador i la residència de Medina Al-Azhara (936) d’Abd al-Rahman III.

•A partir del s. XIII el centre artístic fou el regne de Granada, amb l’Alhambra i el palau del Generalife, situat al nord de l’Alhambra (s. XIV).

Mª Victoria Landa

CARACTERÍSTIQUES GENERALS •Síntesi d’elements d’altres estils artístics.

•Edificis arquitravats, de poca altura.

•Volums simples.

•Arc de ferradura més tancat que el visigot.

•Volta califal, típica d’Al-Andalus.

•Materials pobres.

•Sensació d’harmonia i integració amb el paisatge.

•Abundant decoració: els arcs són constructius, però també decoratius.

•Gust per la policromia.

•Profusió de decoració d’ataurics, llaceries i epigrafia i arabescs.

•El procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició, segons les necessitats, a aquestes responen les succesives ampliacions i modificacions.

•Plànols irregulars (improvisats).

Mª Victoria Landa

EVOLUCIÓ DEL’ART

HISPANO MUSULMÀ

•1r.-PERÍODE CALIFAL O CORDOVÈS: des del 755 al segle X

•4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA segles XIV i XV

•3r.-DINASTIES AFRICANES:

–Almoràvits segle XII

–Almohades segle XIII

•2n.-REGNE DE TAIFES: segle XI

Mª Victoria Landa

PERÍODE CALIFAL O CORDOVÈS. SEGLES VIII - X (786-987)

•Fins a Abd al-Rahman I (756-788) l’art islàmic manca d’interès, la preocupació major dels emirs era la consolidació de les terres conquistadas.

•A partir de l’emirat independent comença un període esplendorós de l’art que s’origina en Còrdova i influirà en tot l’imperi.

Mª Victoria Landa

CARACTERÍSTIQUES

•S’adopten els elements hispano romans i visigots encara que els adapten i els utilitzen amb unes característiques pròpies sobre tot capitells i columnes.

•En el segle X necessitaran ornamentar-los amb abundant decoració, repetiran els models però els estilitzaran, sobretot els capitells (corinti, compost).

–primer els repetiran amb una tècnica ruda, però d’una regularitat perfecta.

–posteriorment per influència bizantina els treballaran amb una decoració de niu de vespes (amb nombrosos i menuts foradets).

•Aparell: carreus col·locats de cap i través " soga y tizón" (romà).

Mª Victoria Landa

•Arcs–Ferradura: emmarcat per un arrabà (alfiz), amb dovelles alternadas (decoradas i llisas o de diferents colors).

–Apareixen en la segona meitat del segle X (Al-Hakam II) els arcs lobulats.

–Els arcs s’entrecreuen i superposen amb freqüència, tenint una funció de tipus decorativa.

Mª Victoria Landa

•Cobertes–Poden ser d’enteixinat o cassetonat de fusta (artesonado) o de pedra: voltes de canó, aresta, gallonades, esquifades, DE NERVIS o CALIFAL (nervis entrecreuats en els costats deixant un espai poligonal en el centre) o voltes falses com la de mocàrabs.

Mª Victoria Landa

DECORACIÓ•Modillons o permòdols de rotllo: de lòbuls (element voladís, una mena mènsula, que aguanta una cornisa, un aleró o els extrems d’una llinda). Modilló amb perfil lobulat o de rotllos.

•Merlets (almenas) decoratius en els exteriors.

•Decoració geomètrica:–llaceria.

•Vegetal: petita i estilittzada: –atauric: fulles de palma simples o dobles.

•Epigràfica o cal·ligràfica.•Escriptura cúfica o aràbiga.

Mª Victoria Landa

PRINCIPALS MONUMENTS

Gran mesquita aljama de Còrdova (785-788, segles IX i X)

•Palau de Medina-Al-Zahara (936)

Mesquita de Bib al-Mardum (Cristo de la Luz) ToledoEl Castell de Gormaz i el Pont de Guadalajara

Mª Victoria Landa

Castell de Gormaz, Sòria, fortificació i residència califal, devora el Duero

Mª Victoria Landa

Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares

Mª Victoria Landa

MESQUITA DE BIB al-MARDUM (999-1000,Toledo), actual església de Crist de la Llum

•Planta centralitzada (bizantina) de creu grega, dividida per quatre columnes en nou trams.

• Trams coberts amb voltes nervades de tipus califal, totes elles diferents.

•Arcs de ferradura.

• Maó a l’exterior, i part central més elevada permet l’entrada llum.

Mª Victoria Landa

MEZQUITA DE CÓRDOBA

Mª Victoria Landa

Sahn, Sabil, Haram, Riwaq

Mª Victoria Landa

MESQUITA DE CÒRDOVA

Mª Victoria Landa

MESQUITA DE CÒRDOVA•Començada l’any 785 (any 168 de l’hègira).

•Es va construir sobre la primitiva basílica visigòtica de Sant Vicent, transformada per Abd al-Rahman I, d’una església de 5 naus en mesquita de 11 naus, que ben aviat serà insuficient i es convertirà amb l’ampliació d’Al-Mansur en mesquita de 19 naus.

Mª Victoria Landa

ELEMENTS ESTRUCTURALS

Mª Victoria Landa

ELEMENTS DE SUPORT I DE CÀRREGACOLUMNES

PILARS

CIMACIS DE PLANTA QUADRADA

MÈNSULES = " MODILLONS O PERMÒDOLS DE L’ÒBULS O DE ROTLLO".

ARCS DE MIG PUNT

ARCS DE FERRADURA

Mª Victoria Landa

ELEMENTS DECORATIUS

•Es barregen amb els estructurals o arquitectònics.

•Motius vegetals, geomètrics, i epigràfics.

•S’entra al mihrab mitjançant un arc central de ferradura bastant pronunciat, enquadrat en un arrabà (alfiz) rectangular, l’arc es sustenta en un parell de columnes, a cada costat.

•El mihrab és molt gran, amb planta octogonal i volta de algepseria o guixeria en forma de conxa.

Mª Victoria Landa

HARAM •Organització interior dinàmica, lleugera i lluminosa.

•L’element fonamental serà la columna, es van utilizar columnes i pilars d’edificis anteriors romans i visigots.

•La superposició dels suports dóna una altura major i s’eviten els tirants de fusta d’altres mesquites, perquè els arcs de ferradura, fan que le columnes no es desplacen.

El sistema de suports i la bicromia de les dovelles dels arcs són d’inspiració romana: aqüeducte de “Los milagros” en Mèrida

Mª Victoria Landa

Aqüeducte de “Los milagros” en Mèrida

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

ABD al-RAHMAN IPer proporcionar lluminositat i altura es recorr a:

•Sobre els capitells es col·loquen cimacis de planta quadrada i forma tronco piramidal que serviran de suport a uns pilars de secció rectangular treballats en un sol carreu. Com aquestos pilars sobresurten pels costats, descansen en unas mènsules decoradas amb volutetes enrotllades sobre si mateix que reben el nom de "modillons de lòbuls o, també, permòdols de rotllo". El nombre de rotllos varia segons l’altura de les columnes i dels cimacis fins aconseguir un nivell uniforme per a l’arrencada dels arcs.

•Els pilars s’enllacen entre si per arcs de mig punt en la part superior i de ferradura en la part d’enmig.

Les columnes són de característiques similars: marbre o granit

Mª Victoria Landa

AL-HAKAM II

–A les onze naus s’afegeixen dotze nous trams, al sud, junt al riu Guadalquivir.

–Les columnes es treballem expressament, alternant uns capitells d’ordre corinti, amb altres d’ordre compost. No tenen base. Els cimacis són de tipus bizantí, de planta cruciforme.

–S’introdueixen els arcs apuntats de ferradura (d’origen oriental), i arcs lobulats amb funció decorativa i constructiva que, generalment, s’entrecreuen.

–Construcció de tres voltes davant el nou mihrab.

•S’introdueixen novetats. Suposa el desenvolupament de l’art califal, sense rompre amb l’organització anterior de l’espai:

Mª Victoria Landa

HARAM•Les columnes no eren suficientement altes per a proporcionar lluminositat i altura, cosa que farà que s’empri el recurs de la superposició.

•Les columnes no eren totes iguals, encara que tenien característiques similars: marbre o granit, i s’aixequen sobre bases que són diferents pel que fa al tipus de motllura i altura. Els fusts tenen un diàmetre variable i uns són llisos i d’altres són estriats en vertical o en espiral.

•S’utilitzaren 110 columnes per a separar les onze naus.

Mª Victoria Landa

MAQSURAArcs apuntats de ferradura (orientals), i arcs lobulats (mesopotàmics), s’usen com a solució no tan sols amb funció decorativa sinó també constructiva o arquitectònica.

•Arcs lobulats que es solen entrecreuar

Mª Victoria Landa

Maqsura de la mesquita de Còrdova.

Decoració vegetal en estuc

Columnetesadossadas al pilar

Mª Victoria Landa

Cúpula nervadaexcèntrica

Trompes Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965). Ventall d’arcs polilobulats.Actualment és nomenada així, i és l’arrencada de l’ampliació d’Al-Hakam II, la més rica en decoració de totes.

Mª Victoria Landa

VOLTA DE NERVIS O CALIFAL•Introducció de les voltes de nervis que alternen amb les cobertes teixinades (artesonadas).

•Són quatre voltes: tres en la maqsura i una als peus de la nau central, de l’ampliació d’Al-Hakam II; totes elles formen una mena de "creuer" devora el mur de la quibla i davant del mihrab. Les tres voltes de la maqsura s’organitzen estructuralment sobre una base quadrada, i la dels peus sobre una base rectangular. Volta central gallonada de la maqsura.

Mª Victoria Landa

VOLTES DENERVIS OCALIFALS

Mª Victoria Landa

FAÇANA DEL MIHRAB

Mª Victoria Landa

MIHRAB MIHRAB

Mª Victoria Landa

EVOLUCIÓ: ABD al-RAHMAN I

Mª Victoria Landa

PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II

Mª Victoria Landa

SEGONA AMPLIACIÓABD al-RAHMAN III i AL-HAKAM II

Mª Victoria Landa

TERCERA AMPLIACIÓHIXEM II (AL-MANSUR)

Mª Victoria Landa

QUARTA AMPLIACIÓ

Mª Victoria Landa

Ampliacions de la Mesquita1) Abd-al-Rahman I (785) - Basílica paleocristiana de Sant Vicent

(aprofita elements). De 5 a 11 naus perpendiculars quibla, de12 trams cada una. Sud com Damasc. Pati davant.

2) Abd-al-Rahman II (833)- Ensorra quibla, amplia 11 naus en 8 trams,

una arcada al pati, un minaret, i nou mihrab. Amb Muhammad II (855) porta de sant Esteve.

3) Abd-al-Rahman III (950)- Amplia pati. Minaret definitiu, dos cossos

quadrangulars i permòdols de rotllo (reformen cristians).

4) Al-Hakam II (961)- Enderroca quibla, du cap al sud. Algeps.

Actual mihrab, davant maxura (arcs lobulats entrellaçats i volta califal gallonada). Capella Villaviciosa o Llucernari, com model la maqsura.

5)Almanzor (987)- 8 naus est (total 19): mihrab descentrat.

Decoració més complexa (arc ferradura apuntat).

6. Pati dels Tarongers.7. Minaret.

Segle XVI. Carles I i V- Altar major de la catedral, ensorra part mesquita (2

i 5).

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

EXTERIOR

Mª Victoria Landa

PORTES EXTERIORS

Merlets

Galeria d’arcs cecs

Exemple de porta lateral.Aparell del parament a cap i través.Bloc a “soga y tizón”.

Mª Victoria Landa

Porta de San Esteban. Una de les portes originals d’època de Muhammad II (855).

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

Encarregada per Abd al-Rahman III,

per a la seva “favorita”, materials

molt rics i exuberant

decoració: ataurics, algepseries i nius de vespes. Més que un palau, és una ciutat

emmurallada i estructurada en tres nivells, integrant-se en els desnivells del

terreny.

Mª Victoria Landa

PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X)

•912-961 Abd al-Rahman III

•961-976 Al-Hakam II

A prop de Còrdova, en mal estat per incendis i saquejos, darrerament s’ha restaurast, grandesa, luxe i materials nobles, tenia un gran aljub amb Mercuri i una perla a l’interior.

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X)

Mª Victoria Landa PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X)

Mª Victoria Landa

2n.-REGNES DE TAIFES SEGLE XI PALAU DE LA ALJAFERIA

(SARAGOSSA)

ALCASSABES DE MÀLAGA, ALMERIA I GRANADA

Es pren com a referència l’art califal, però decadència, i materials més pobres i lleugers, intentaran transmetre sensació de riquesa amb decoració sobrecarregada: arcs polilobulats entrecreuats, mixtilinis, de ferradura, i capitells de niu de vespes.

Mª Victoria Landa

PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)

Mª Victoria Landa

PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)

Mª Victoria Landa

ALCASSABA D’ALMERIA

Mª Victoria Landa

ALCASSABA DE MÀLAGA I GRANADA

Mª Victoria Landa

Jardins de Can Fontirroig, carrer Can Serra, 7. De les poques restes d’arquitectura musulmana conservades a l’illa.Una sala quadrada amb 12 columnes que sustenten una una cúpula amb diverses obertures rodones.

BANYS ÀRABS DE PALMA

Mª Victoria Landa

3r.-DINASTIES AFRICANES

ALMOHADES, SEGLE XIII,

-Mirhab de mesquita d’Almeria.-Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia), precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts.

ALMORÀVITS, SEGLE XII

- Giralda de Sevilla, antic alminar de la mesquita.- “Torre del Oro”, Sevilla

Mª Victoria Landa

GIRALDA DE SEVILLA (s. XII)Planta quadrada, amb accés a planta superior per rampes.

Decoració exterior en tres franges verticals, la central amb finestres i les laterals amb “paños de Sebka” una mena de xarxes romboidals.

Arcs cecs horitzontals ornamentals. Minaret convertit en campanari pels cristians, se li va afegir “el giraldillo”, penell buit

de bronze, símbol de la fe victoriosa.

Ciments de pedra

Mª Victoria Landa

Decoració geomètrica en forma de xarxa de rombes: “draps de sebka”.

Eix de simetria

Maó

Loggia d’arcs secs entrecreuats

Arc cortina

Arc polilobulat

Finestres geminades, amb arcsde ferradura

Balaustrada renaixentista

Torre original

Mª Victoria Landa

Arcs entrecreuatsRemat renaixentista

Penell de bronze, “Giraldillo”

Afegit

Mª Victoria Landa

Les ciutats solien tenir doble murada, a la barbacana, la murada inferior, s’intercalaven torres, a vegades separades del mur i en posició avançada, per vigilar. La torre de l’or té planta poligonal, estava recoberta per rajoles daurades. És una torre dins un altra torre. Parteix d’un petit nucli poligonal envoltat per una escala de caragol que du a la part superior, també poligonal. Merlets, arcs túmids, polilobulats i de ferradura.

TORRE DE L’ORSevilla

Mª Victoria Landa

4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA•SEGLES XIV I XV

Mª Victoria Landa

CARACTERÍSTIQUES

•Materials pobres, paredat o maçoneria (mampostería).•Poc cuidats els exteriors i abundant decoració interior.•Policromia: tot estava pràcticament pintat amb diversos colors: daurats, ocres, blaus, etcètera. •S’utilitza molt poc l’arc de ferradura, que es substitueix pel peraltat (acampanat). La major part dels arcs de Granada són sols ornamentals, sense funció constitutiva, constructiva o sustentadora.•Proliferen els mocàrabs en voltes, capitells, frisos...

Mª Victoria Landa

•Les columnes tenen fust cilíndric.

•Els capitells són una novetat, formats per dos cosos: un cilíndric amb decoració de cintes i altre o altres cúbics, sobreposats a l’anterior.

Mª Victoria Landa

•Les cobertes són llindades (adinteladas), normalment, però la majoria de vegades, es cobreixen o s’emmascaren amb voltes de mocàrabs (falses).

Mª Victoria Landa

DECORACIÓ•Els sòcals es decoren amb ceràmica vidriada (en quasi totes les estances). •Les superfícies del mur es decoren amb guixeries.•Els motius ornamentals més utilitzats són: xarxes de llaceria, formada per línies o cintes que s’entrellacen formant polígons o estrelles, les figures resultants s’ordenen simètricament d’acord amb les lleis geomètriques. Xarxes de rombs o draps de “sebka”(“paños de sebka”) i els fons s’omplin amb atauric. •Les inscripcions emmarquen el conjunt.

Mª Victoria Landa

Arc peraltat amb festó

Gelosies geomètriques

Cimaci amb mocàrabs

Columna fina de marbreamb capitell de cintes

Mª Victoria Landa

Decoració treballada en estuc. Policromia, atauric, mocàrab i epigrafia cúfica.Curiós el detall dels capitells.

Sebka calada

Arcs democàrab

Capitell amb cintes

Capitell amb cintes

Mª Victoria Landa Materials pobres

Epigrafia nasjíCaràcters nasjíes

Sòcal enrajolat amb decoraciógeomètrica

Mª Victoria Landa

L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

•PART PÚBLICA:•Funcions militares: ALCASSABA•Funcions administratives i burocràtiques i, també, administració de justícia: MEXUAR.•Funcions oficials: nucli cerimonial (saló del tron) IWÁN per a la diplomàcia.

•PART PRIVADA:•Estances per a la vida privada del rei: HAREM

•JARDINS i HORTES

•Palau fortificat construït en pedra vermella, al nord-est de Granada. És un palau fortalesa, integrat en le paisatge circumdant, realizat amb materials pobres, paredat o maçoneria (mampostería) i maons, té diverses i variades dependències:

Mª Victoria Landa

L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

MATERIALS •Generalment són peribles (baixa qualitat) i tindran dos usos: •funcional (muralles): Pedra, formigó i maó (li dóna un aspecte vermellós a l’Alhambra.• decoratiu: Ceràmica vidriada, guix o algeps, fusta.

Mª Victoria Landa

PORTA DE LA JUSTÍCIA

Mª Victoria Landa

ELEMENTS CONSTRUCTIUS

•No té un tipus de planta preestablert; és un conjunt d’unitats independents, ordenades al voltant els patis. Aquest és el motiu de què no tingui un centre arquitectònic ben delimitat.

•Arquitectura arquitravada, feta a escala humana, on predomina l’horitzontalitat.

•Es completa amb voltes reals o fingidas (falses).

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

SUPORTS•Murs •Columnes: Plint quadrat de poca altura; Basa: Escòcia i tor; Fust cilíndric llis amb anells en la part superior formant un collarí que està llaurat junt amb el capitell i no amb el fust; Capitells: n’hi ha de dues varietats un de mocàrabs i l’altre nou, capitell granadí o de granada (part inferior cilíndrica i superior paralepipèdica de base quadrada més ampla que alta; àbac format per una motllura còncava.

Mª Victoria Landa

COBERTES•Llindades, i adovellades o voltades:

•Els arcs més utilitzats són: el túmid (apuntat, té més amplada a la meitat de la seva altura que a l’arrencada), ferradura apuntat, el apuntat, el de mig punt i l’acampanat peraltat

•Les voltes més usades són la de mig canó, aresta, i la cúpula.

Mª Victoria Landa

ELEMENTS DECORATIUS

•Empren tot tipus de materials: maons, rajoles, estucs, fustes, tèxtils, metalls...

•La decoració fa que arquitectura i naturalesa es complementen en perfecta harmonia: la natura penetra en l’arquitectura a través dels jardins, fonts, canaletes en les estances, etc.

•Tenen gran importància: tot ho invadeixen: murs, trespols, sostres, objectes d’ús quotidià, com tapissos, estores, cortines, coixins, vestimentes.• La decoració forma un sistema on l’element estructural està emmascarat, els motius o elements ornamentals sobresurten per tot arreu, transformant l’aspecte original de l’edifici i disimulant la pobresa dels materials.

Mª Victoria Landa

FUSTA Portes, sostres, enteixinats (artesonados) i decorats

Mª Victoria Landa

ENRAJOLATS (ALICATADOS)

Els sòcols són coberts de rajoles amb motius geomètrics

Mª Victoria Landa

MARBRE

•Es col·loquen al terra per donar major sensació de frescor

Mª Victoria Landa

GUIX O ALGEPS•És el material més utilitzat. Forma una segona arquitectura que embolcalla materialment l’edifici original. Amb aquest material s’ornamenten parets, sostres, finestres... cada habitació es diferent a l’anterior, la qual cosa ens dóna una sensació de sorpresa permanent a base de crear falsos elements constructius

Mª Victoria Landa

AIGUA •Juga un paper primordial amb un triple sentit, així com també la vegetació. Funcions: Pràctica (rec o regatge). Estètica (construccions com aljubs –albercas-. Ritual (ablucions).

•Pot ser usada en repòs, com en els safareigs (albercas o estanques) on es reflecteixen les construccions. També pot utilitzar-se en moviment, així transmet una atmosfera d’encanteri: l’aigua s’esgola per les canaletes que entren dins les estances. Així mateix, l’aigua és valorada també en les inscripcions.

Mª Victoria Landa

VEGETACIÓ Té com l’aigua un sentit pràctic (horta) i estètic, per el plaer dels sentit –Jardí corànic: paradís oasi amb una

vegetació alta.

–Jardí persa: La vegetació és baixa i té funció decorativa: cossiols (macetas), arbrets, rosals, “arrayanes” o murta.

•Els jardins tenen, bàsicament, dues formes:

Mª Victoria Landa

INSCRIPCIONS •1r- Inscripció de caràcter informatiu: solen ser de tipus commemoratiu com les dates de la construcció. •2n- Inscripcions religioses o cites de l’Alcorà. Són molt abundants i repetitives. •3r- Inscripcions poètiques exalten la forma, funció i significat de l’arquitectura.

•Recorren tota l’edificació. Es poden dividir:

Mª Victoria Landa

•Existeixen tres poetas

•IBN AL-YAYYAB (1274-1349). Amb Yusuf I.

•IBN AL-JATIB (1313-1375). Amb Yusuf I

•IBN ZAMRAK (1333-1393). Amb Muhamad V. Els seus poemes estan repartits entre: “Comares”. “La fuente de los Leones”. “Mirador de Daraxa”.

Mª Victoria Landa

PRINCIPIS COMPOSITIUS DE LA DECORACIÓ

•RITME REPETITIU: produeix un efecte dinàmic i immutable.•TENDÈNCIA A L’ESTILITZACIÓ: es basa en motius geomètrics, epigràfics, vegetals.•CAL·LIGRAFIA: El cal·lígraf substitueix als imatginers (les arts figuratives).•FORMES DECORATIVES: atauric, llaceria i epigrafia, perfectament integrades, formen una decoració profusa i menuda, l’efecte general de la qual s’ha denominat "arabesc“.•COLOR: tan sols es conserva en els sòcals enrajolats (alicatados). Queda qualque resta, també, en les guixeries i en les fustes.•LLUM: brillantor i lluminositat dels materials que intensifiquen el seu color amb la llum solar i amb la llum nocturna, formant un fort contraste de plànols, textures, i una gran mobilitat.

Mª Victoria Landa

EVOLUCIÓ CONSTRUCTIVA

Mª Victoria Landa

SEGLE XIII S’inicia la construcció amb IBN AL-HAMAR que va manar edificar amb caràcter defensiu i militar L’ALCASSABA o recinte fortificat i “La séquia”.

Mª Victoria Landa

HABITACIÓ O “QUARTO” DAURAT/DA (MEXUAR)

Mª Victoria Landa

Barana del cor

HABITACIÓ O “QUARTO” DAURAT/DA (MEXUAR)

Mª Victoria Landa

SEGLE XIV 1334-1354: YUSUF I “TORRE DE COMARES” Palau de Comores.

•S’estructura entorn a un pati – “PATIO DE LOS ARRAYANES O DE L’ALBERCA (estanque)” amb Murta i un Aljub - amb dues façanes porticades (dos pòrtics en els extrems menors) amb arcs falsos sobre columnes primes de “galgos”. Té guixeria d’atauric en la part superior dels murs (encara que s’ha perdut en part), i enrajolat en el sòcal inferior. Incorpora naturalesa i aigua amb 3 funcions: refresca en estiu, el murmuri (remor o soroll suau) dóna una sensació tranquilitzant, i produeix reflexos de belles visions.

Mª Victoria Landa

PALAU DE COMARES (DIWAN)

•Yusuf emmuralla de nou el conjunt i respecta el caràcter de fortalesa, però transforma els interiors de les torres en palaus i en residència de luxe: “ambivalència de la construcció”: PALAU-FORTALESA: arquitectura emmascarada: exterior - militar / Interior - luxós. Aquest tipus d’arquitectura ambivalente es resumeix en dos conceptes arquitectònics:

–funcional: murs forts construïts en formigó (torres, murades).–ornamental: rajoles, estucs, fustes treballadas o llaurades (revestiment mural en l’interior).

Mª Victoria Landa

PÒRTICS

Mª Victoria Landa

NORD: TORRE DE COMARES

•El pòrtic té sis arcs peraltat i acampanats, que no tenen funció constructiva, són sols ornamentals, agrupats en dos trios, i l’arc central té una major altura. Columnes de fust llis i capitells granadins.•S’accedeix per la SALA DE BARCA que té dos estances (alcobas) laterals.

Mª Victoria Landa

SALÓ DEL TRON interior de la torre de Comares

•Format per una estança quadrada coberta per falsa volta, decorada simbòlicament amb set cercles concèntrics, formats per estrelles de vuit puntes i de setze punts, que representen els set cels del paradís islàmic amb el tron de Déu, situat aquest en el vuitè cel (cub de mocàrabs). En els quatre angles es troben situats els quatre rius del paradís. El saló està envoltat per una sèrie d’habitacions o dependències, l’entrada de les quals s’obri en el mateix mur, agrupades de tres en tres, ornamentades, també, amb un gran símbolisme decoratiu: signes del zodíac, excepte la principal, situada en el centre de la paret nord, on s’ubica el tron i està decorada amb un símbol solar. •La completa un ORATORI O MESQUITA i un passadís que dóna accés a la part superior, que servia de cambra reial a l’hiver, i està situada damunt del saló del tron, i també s’accedia al torreó o baluard (adarve).

Mª Victoria Landa

Interior Torre de Comares

Mª Victoria Landa Saló dels Embaixadors

Mª Victoria Landa Saló dels Embaixadors

Mª Victoria Landa

PÒRTIC SUD

•Tan sols es conserva el pòrtic. •En aquesta zona era on vivia el príncep hereu.

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

EST : BANY REIAL

•Porta d’accés al BANY REIAL: •El bany té tres parts: •Sala (“de las camas”) dels llits: vestidor i lloc de massatge i esbarjo o refrigeri. •Sales de bany: eran tres una per a l’aigua templada i dues per a l’aigua calenta. Cobertes amb voltes estrellades amb lluernes (claraboyas o tragaluces), que servien per il·luminar i ventilar. •Altres dependències: al pis superior vivía el vigilant dels banys i a l’inferior s’instal·laren els forns, amb accés independent.

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

OEST DELS BANYS

•S’ubiquen les vivendes per a les quatre esposes legítimes del soldà, dues vivendes a cada costat major del pati (no s’han conservat).

Mª Victoria Landa

1354-1391. MUHAMAD V. PALAU O PATI DELS LLEONS

•Edificar les seves pròpies estances palatines és un costum musulmà, que té un caràcter efímer; el nou soldà amplia la seva residència.

•Les noves dependències reben el nom de “DEPENDÈNCIA DELS LLEONS” i, també, s’estructuren entorn a un pati central rectangular.

Mª Victoria Landa

PALAU O PATI DELS LLEONS (HAREM)

Mª Victoria Landa

PATI DELS LLEONS •El pati forma un jardí de tipus persa amb dues zones per passejar recorregudes per canaletes d’aigua que s’entrecreuen en el centre, on està situada la font que li dóna nom a aquesta dependència, “font dels lleons” (dotze lleons font, col·locats en roda o cercle) del siglo XI.

∀• El pati està porticat en els quatre costats amb arcs peraltats sobre columnes de marbre, aïllades o agrupades. En els laterals menors trobam dos pavellons amb arcs de mocàrabs.

•De cada pòrtic s’accedeix a una estança.

Mª Victoria Landa

Pati dels Lleons, Muhamad V. Escultures tosques realitzades en Orient i traslladades a l’Alhambra. Devora aquest pati es troben les habitacions més exuberants, amb major decoració i utilització de

mocàrabs: “Sala de los Abencerrajes” (volta estrellada) i

de las “Dos Hermanas” (volta poligonal).

Mª Victoria Landa PATI DELS LLEONS (HAREM)

Mª Victoria Landa

SALA DE LES DUES GERMANES (NORD) Nou mexuar

•Part baixa: Estança central quadrada coberta amb cúpula de mocàrabs octogonal. Té simbolisme astral.•Tres sales de planta rectangular, més gran és la del centre, que mira cap al nord, on es troba EL MIRADOR DE DARAXA que servia de saló del tron.•Parts superiors servien de vivenda privada del soldà.

Mª Victoria Landa

CÚPULA DE LES DUES GERMANES

Mª Victoria Landa

MIRADOR DE DARAXA

Mª Victoria Landa

MIRADOR DE DARAXAEl mirador és un exemple d’arquitectura ornamental palatina de l’època de Muhammad V: finestra d’arcs bessons o geminats i peraltats, que s’abr als jardins de LINDARAXA, i des d’on es pot comtemplar Granada.

Mª Victoria Landa

SALA DELS MOCÀRABS (OEST)

•Servia de vestíbul o d’accés des de les dependències de Comares.

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

Mª Victoria Landa

SALA DE “LOS ABENCERRAJES”

(SUD)

•Part baixa per als festins durant l’invern, es situaven els comensals en les dues dependències laterals que estan separades per arcs bessons.

•L’espai central és quadrat i cobert per una cúpula de mocàrabs sobre un tambor estrellat.

•Part superior dedicada a vivenda.

Mª Victoria Landa

Cúpula del Saló dels

“Abencerrajes”

Mª Victoria Landa

Mª Victoria Landa

SALA DELS REIS

• Era destinada a les festes de l’estiu. Està totalment oberta al pati.

• L’espai està compartimentat en set trams: Tres quadrats i lluminosos, alternats amb quatre rectangulares i en penombra, separats per arcs de mocàrabs. Des d’aquestes petites sales accedim a tres estances, que es troben al fons, cobertes amb sostres de fusta voltats i coberts de cuiro pintat, que representen la caça del porc senglar per un cavaller musulmà, els 10 soldans de la dinastia, i la caça de l’ós per un cavaller cristià.

Mª Victoria Landa

SALA DELS REIS

Mª Victoria Landa

10 SOLDANS DE LA DINASTIA

Mª Victoria Landa

EL PARTAL

Mª Victoria Landa

Pati del Partal És el palau més antic, amb un pabelló cobert per una cúpula, una torre annexa (Torre de les Dames) i un pòrtic d’entrada amb cinc arcs precedits per un estany.

Mª Victoria Landa

1319 MUHAMAD II i ISMAIL I

•EL GENERALIFE

Mª Victoria Landa

EL GENERALIFE •Residència d’estiu, comunicada amb l’Alhambra per un camí fortificat. Està distribuït en dues terrasses.

Mª Victoria Landa

•Terrassa inferior: té dos patis quadrats, i una escalinata i porta d’accés a la terrassa superior, a través d’aquesta arribam al pati de la séquia.

Mª Victoria Landa

PATI DE LA SÉQUIA•Rectangular. És de tipus persa. Està travessat per la Séquia Reial i forma un pati creuer. •En els laterals més llargs es conserven, en un d’ells, dues vivendes, que se suposa eren de les quatro esposes legals. En el costat de ponent hi ha una torre mirador. •Major exuberància de la natura i l’arquitectura ocupa una mínima part.•Arcs falsos i columnes de galgo.

Mª Victoria Landa

GENERALIFE

Mª Victoria Landa

•En la zona est es completa el conjunt amb "el PATI DE LA SOLDANA O “PATIO DE LA SULTANA” i l’anomenada ESCALA DE L’AIGUA “ESCALERA DEL AGUA”. •Aquest tipus de jardí és el jardí corànic: arbres alts per donar ombra, i aigua i frescor. Per l’escala s’accedeix a una mesquita. La zona es complementa amb jardins alts.

Mª Victoria Landa

L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)