Art Gòtic

1.- Catedral de Chartres (47, ppt separat en fitxes de selectivitat)2.- Nôtre-Dame de París (48, ppt arquitectura europea)3.- Sainte Chapelle (49, ppt arquitectura europea)4.- Catedral de Burgos (50, ppt escultura)5.- Catedral de Lleó (51, ppt arquitectura peninsular)6.- Catedral de Palma (52, ppt arquitectura mediterrània)7.- Llotja de Palma (53, ppt arquitectura mediterrània)

FITXES SELECTIVITAT

Catedral de Chartres

FITXA TÈCNICA

Títol Nôtre- Dame de Chartres

Arquitectes Mestre de Chartres

Cronologia 1191-1220

Estil Gòtic clàssic francès

Tipologia Catedral

Material Pedra

Sistema constructiu

Arquitravat i voltat

Dimensions 130 m (llarg) x 64 m (ample) x 32’90 m (alt)

Localització Chartres (França)

Catedral de Chartres

APROXIMACIÓ A L’ART GÒTIC

LA CATEDRAL DE CHARTRES, 1205-1240

(FRANÇA)GÒTIC PLE O CLÀSSIC

QUÈ VEUS?Què ha canviat en

l’arquitectura?

Nôtre–Dame de Chartres

Una lectura per a contextualitzar ideològicament l’estil gòtic

La verticalitat, la linealitat i la transparència predominaven sobre els valors tàctils, de massa, i la horitzontalitat del període romànic. Panofsky relaciona aquestes característiques amb l’hegemonia del pensament escolàstic: “… per el triomf de la volta ogival fou necessària la mentalitat racionalista que va envair Europa després de la ruptura amb el món bizantí. (...) Una catedral gòtica vol ser un edifici jeràrquic, on tot tendeix cap a una unitat suprema, i en el qual estan presents totes les coses del món, des de les plantes i els animals fins els homes, en un camí ascendent que passa pels sants i els àngels fins arribar a Déu. Un aforisme escolàstic feia necessari recórrer als sentits per fer més clara la raó, i la geometria estava present tant en la teologia com en los tractats científics. L’edifici gòtic, concebut geomètricament, deixant que s’endinsi l’espai exterior dinsl l’interior a través dels vitralls i les rosasses, participa en aqueste conflicte entre la fe i la raó, així com la pedra i la llum, colaboren en la tasca de demostrar la fe amb arguments racionals.

OBSERVAM

Què ha canviat en la concepció de l’edifici?

Quines innovacions tècniques s’han produït?

Existeix una nova simbologia en la concepció de l’obra?

I la decoració… quines novetats presenta?

QUATRE IMATGES

1

2

3

4

Modelat de la catedral de Chartres

1

LA PLANTA: CONCEPCIÓ

ESPACIAL

2

Alçat interior

3

La coberta

4

CATEDRAL DE CHARTRES, FRANÇA(S. XII)

* Prototip del gòtic francès.

* L’incendi de 1194 va devastar gran part de la ciutat, inclosa la catedral, tan sols va quedar la façana occidental.

* La reconstrucció es va iniciar immediatament: la diòcesi de Chartres possiblement era, en aquesta època la més gran i rica de França.

* Les dimensions de l’edifici són: longitud total 130 m, transsepte 64 m, ample de la nau principal 16,5 m, ample total 33 m, altura de la volta 37,5 m.

Façana principal• La catedral de Chartres va ser pionera en el gòtic, de fet es troba entre el romànic i el gòtic, donat que encara guarda característiques romànics.

• Però, és pot dir que pertany al gòtic clàssic i que n’és una de les millors exponents per presentar els trets del gòtic clàssic francès:

- Diferent d’alçada entre la nau central i les naus laterals.

- Obertures als murs perimetrals, de grans finestres i amb vitralls esplèndids.

- Triple portalada ornamentada d’elements escultòrics.

- Elevació de la coberta, és més, la seva alçada és arriscada.

- I té una abundant il·luminació per a l’època.

Vista lateral i frontal de la catedral de Chartres

Fet miraculós: En el s. IX el rei carolingi, Carles el Calb, va regalar a Chartres una relíquia especial, la túnica de la Verge Maria de l’Anunciació. El 1194, després de l’incendi es trobà, a la cripta, la túnica intacta, aquest fet donà una gran empenta per emprendre la nova construcció. Si fins llavors les esglésies es dedicaven als sants, a Chartres el gran temple es dedicà a la Verge, on s’hi poden contemplar 175 representacions.

• Fet més objectiu: El 1191, veient la creixent importància que estava agafant la ciutat de Chartres, es va decidir construir aquesta catedral, i la va construir el conegut com Mestre de Chartres.

• Es va construir en 29 anys, un període curt per a l’època.

• Aquesta rapidesa va ser possible gràcies a què varen ser moltes les donacions dels fidels que desitjaven aquesta nova catedral.

• Com que es troba en el camí de San Jaume, és i era una església de pelegrinatge, i per això en té qualcunes característiques.

Nôtre–Dame de Chartres

• La façana principal o occidental (Pòrtic Reial), presenta molts trets gòtics:

- Els tres pòrtics es corresponen amb les tres naus de l’església.

- La nau central és de major altura que les laterals.

- Dues torres, diferents, fan de campanar, la més moderna pertany al gòtic flamíger.

- Les torres accentuen l’impuls ascensional i guarden proporció relacionada amb la façana (l’altura de la torre de l’esquerra és el doble que la façana; la seva fletxa és un terç l’altura total de la torre).

• Cornises horitzontals la divideixen en 3 pisos:

A) Part inferior: En la base els tres pòrtics (molt decorats escultòricament) és la Portalada Reial; la triple arcada (d’estil romànic) amb una representació de la glòria de Crist, al timpà central, i un conjunt escultòric de caràcter innovador format per estàtues – columnes.

B) Nivell intermedi: Un trifori de grans dimensions, és a dir, tres grans finestrals que donen llum a l’interior.

C) Part més elevada: Una gran rosassa, de 12 metres de diàmetre, amb una estructura geomètrica constituïda per 3 cercles concèntrics, que simbolitzen, a la vegada, a Crist (el sol) i a Maria (la rosa). I, més amunt, una galeria reial.

• Els pilars adossats al mur, a la vegada que separen pòrtics i finestres, remarquen la subdivisió en 3 naus de l’interior, i equilibren el conjunt, i contrarresten, amb les seves línies verticals, les horitzontals de les cornises.

• Als extrems nord i sud del transsepte hi ha dues portalades que suposadament havien d’anar acompanyades d’unes torres laterals que mai es van fer.

DIVISIÓ DE LA FAÇANA

LA PLANTA: CONCEPCIÓ ESPACIAL DE L’EDIFICI

Si l’exterior dóna una sensació de macís per la presència dels contraforts i dels grossos arcbotants, l’interior se’ns presenta dividit en dues zonas separades per l’ampli TRANSSEPTE de 3 naus; per una part, la CAPÇALERA amb 5 naus de quatre trams i un DOBLE DEAMBULATORI de set trams amb capilles radials.

La forma de la planta respon a models BASILICALS CRUCIFORMES tradicionals, amb un transsepte d’igual amplada que la nau principal, i que sobresurt en planta. La creu queda claramente remarcada, però amb el braç del transsepte situat casi en

el centre de la catedral.

• A l’interior del temple, l’ espai longitudinal està dividit per 3 naus, seccionades transversalment en 6 trams.

• La nau central és el doble d’ampla que les naus laterals.

• El transsepte també està dividit en 3 naus, que donen al cor que, així mateix, dóna pas al deambulatori (propi de les esglésies de pelegrinatge).

• A l’extrem oriental hi ha la capçalera de forma poligonal dividida en set trams irregulars i amb tres capelles radials, i 5 naus.

Plànol de catedral gòtica

Chartres

Plànol de catedral gòtica

Notre Dame de París

Creuer sortint Creuer no sortint

Doble girola

Torres

3 ò 5naus

3 portalades(A,B,C)

A

B C BC

A

La nau central, presenta un alçat de tres pisos:

A) A baix, els intercolumnis de l’ARCADA PRINCIPAL s’il·luminen mitjançant finestres obertes en les parets exteriors de la nau lateral.

B) En segon pla, el TRIFORI.

C) A dalt, un PIS DE FINESTRES. El pis superior, té una altura inhabitual, donat que comença just sota el nivell del naixement de les voltes, en el punt on aquestes comencen a corbarse. Així, aquesta arcada i la nau principal són casi de la mateixa altura. Les finestres són amples i lluminoses. Entre cada intercolumni del pis superior n’hi ha un gran òcul lobular, o finestra circular amb borde festonat, a sobre un parell d’apuntades finestres.

INTERIOR

Diferent alçada nau central i laterals, a cada volta correspon un tram de la nau.

Notre Dame, París Catedral de Chartres

Pilars

1ª FasePilars circulars compostos

són anomenats “piliers cantonnés” innovació del Mestre Chartres

2ª Fasepoligonals

Coberta sustentada per pilars compostos i arcs apuntats que, amb l’ajuda d’arcbotants, a la part exterior, permet la compensació de les carregues exercides per la volta de creuria.

Nau principal, trifori i claristori

Presenta una volta de creuria simple (quatripartida) de nervis perllongats que baixen adossats als pilars fins al terra.L’espai interior està articulat mitjançant trams iguals, que corresponen directament a les voltes, que descarreguen als murs exteriors, murs que gràcies a les finestres perden l’aspecte massís.

La coberta de la catedral és la perfecta expressió de la enginyeria constructiva del gòtic. Es tracta d’una volta de creueria quatripartida, i els seus arcs ogivals

es sustenten sobre fines columnes adossades als pilars.

El sistema de suports: com se sustenta la volta de creueria.

SISTEMA CONSTRUCTIU: RELACIÓ ENTRE EL SISTEMA

EXTERIOR DE PINACLE, ARCBOTANT I CONTRAFORT,

I ELS TRES PISOS DE L’ALÇAT INTERIOR.

Arcbotants de la catedral de Chartres

• Els vitralls fou un dels elements que contribuiren a la configuració de l’espai.

• Chartres conserva la millor colecció de vitralls originals gòtics d’Europa (el mateix que la Sainte Chapelle).

• Tècnicament l’execució d’un vitrall requereix, d’entrada, un disseny sobre el que s’estudiava la manera d’ordenar les peces i les tonalitats de color.

• Es tallaven, amb ferro fos, bocins de làmines de vidres de colors, de gruixos diferents, per a obtenir gradacions tonals, i, siguint el dibuix de l’artista, es muntaven mitjançant un bastidor de plom. Els trets fisonòmics dels rostres es definien i perfilaven amb la tècnica de la grisalla (aplicació, amb un pinzell, de tintes de color obscur).

• Cada escena s’emmarca en requadres polibulats, i es llegeixen de baix a dalt; tenen poques figures, de tipus bidimensional; i l’expressió es centra en el gest.

• El dibuix resultant és refinat i precís, els colors són forts amb predomini dels vermell, els blaus, els grocs i els verds. Colors bàsics que combinen projectant-se sobre la pedra gris calcària de l’interior, i dòna una llum tamisada que suavitza la duresa de la pedra.

Els vitralls

A les rosasses i vitralls es veu el cicle temàtic bíblic. Hi predomina el color blau, i les figures són d’estilització bizantina.

FINESTRES FAÇANA PRINCIPAL

En la nau major de la catedral de Chartres apareix traçat un cèlebre "laberint", els 13 m. de diàmetre del qual, el converteixen en el major dels conservats de l’època gòtica. A diferència dels laberints de l’Antiguitat (començant per el del Minotaure en Creta), el de Chartres sols ofereix una ruta possible a través d’una línia contínua traçada al llarg de 262 metres i 11 cercles concèntrics fins a arribar al centre. No existeix ninguna referència documental sobre el seu significat i ninigú sap què pretenien representar amb ell els seus constructors. Tal vegada, servia per a què els pelegrins alcançaren un estat de “trance”, donada la gran quantitat de voltes fins arribar al centre, on segons algunas notícias va haver fins 1828 una escena de l’heroi grec Teseu lluitant contra el Minotaure.

Font: HISTÒRIA National Geographic. Número 40.

El laberint

Els pòrtics

PÒRTIC REIAL

La decoració plàstica es basa en el pensament de l’escolàstica medieval (d’inspiració neoplatònica). En les portalades hi podem trobar representacions de la glòria de Crist Salvador, els Tetramorfs, temes marians com: L’Anunciació, la Visitació i la presentació de Jesús al temple, i el Judici Final.

ALÇAT FAÇANA PRINCIPAL

Romànic final a FrançaTriple portada amb arcs ja apuntats de

la catedral de Chartres

Pòrtic reial de Chartres. Timpà del Pantocràtor i timpà de la Verge amb el Nin.

Romànic final (Transició al gòtic)

El Portal “Royal” en el frente occidental

Detall de la portada occidental o del “Reial Portal”, completat en 1150. Aquesta cèlebre escultura mostra la transició del romànic al gòtic.

Its celebrated sculptures show the transition from Romanesque to Gothic.

ESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PÒRTIC REIAL

Romànic final. Estàtues de sants del brancal. Pòrtic Reial de la Catedral

francesa de Chartres

Estàtues dels brancals (jambas) de la part esquerra del pòrtic central: (d’esquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac,

Moisés, Samuel, i David.

ESTÀTUES COLUMNA DEL VELL TESTAMENT: REINA I DOS REIS

- Les estàtues-columna a la portada occidental són del segle XII i són completament hieràtiques, com les del romànic.

- Però, les de la façana nord, les figures de patriarques i profetes de l’Antic Testament, del segle XIII, tenen més moviment i estan millor elaborades.

- Reflecteixen la unió de la monarquia amb l’església.

REINA I REIS EN EL PORTAL REIAL

ESTÀTUES COLUMNES DELS SANTS MARTÍ, JEREMIES I GREGORI

OEST: DETALL PÒRTIC REIAL

PÒRTIC NORD

ESCULTURES DEL PÒRTIC NORD

Les figures de patriarques i profetes, de l’Antic Testament, del segle XIII, que es troben en aquesta façana nord, tenen més moviment i estan millor elaborades.

FAÇANA SUD

Mirada de prop a la torre sud, de granelegància, fou construïda en 1140.

Timpà del pòrtic central de la façana est: Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria.

La Catedral de Chartres és hereva de la de Saint Denis, però és una de les primeres catedrals gòtiques, i això li dóna molta importància innovadora, en estructura arquitectònica i en escultura, per tant, és precursora del posterior art gòtic en tota Europa.

The end