estudi turisme solsonès berguedà moianèspdf

162

Upload: paloma-hernandez

Post on 26-Dec-2014

2.422 views

Category:

Documents


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 2: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

EDICIÓ:

CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA (CTFC) Ctra. Sant Llorenç, Km 2 (Direcció Port del Compte) 25280 Solsona AMB LA COL.LABORACIÓ DE:

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Rosa M. Florensa i Guiu AUTORIA: Anna Bodet i Gómez i Susanna Cardona i Cots COL·LABORACIÓ: Isabel Rodríguez i Castillo, Francesc Altès i Nolla, Àngels Montilla i Maldonado i Mònica Romero i Ruiz DISSENY: Departament de Comunicació CTFC Dipòsit Legal: L. 1410-2011 FOTOS: ©Galeria fotogràfica del Moianès ©CFI Cercs-Berguedà ©Patronat de turisme del Solsonès

Page 3: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 4: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Aquesta diagnosi s’ha realitzat dins del marc dels Projectes Innovadors: Catcentral 2.0 Innovació i Talent del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, per els anys 2010-2011. En formen part el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).

Aquestes entitats entenen la ruralitat com un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, infraestructures i serveis suficients i de qualitat, i que preservin el territori i les seves riqueses naturals i culturals.

El grup de treball és conscient de la importància social, econòmica i estratègica que representa el sector turístic en el conjunt de l’economia catalana, sector que representa l’11% de la riquesa i de l’ocupació del país.

Catalunya s’ha convertit en el primer destí del turisme internacional de l’Estat espanyol i en el cinquè en importància a nivell europeu. A més a més, només la hostaleria catalana dona feina directa al 6% de la població activa.

Una de les característiques que comparteixen diferents comarques rurals de l’interior de Catalunya és la seva base econòmica; fins a mitjans dels anys 80, fonamentaven la seva economia en l’agricultura i la ramaderia. Quan es va produir l’adhesió d’Espanya a la CEE aquesta economia va estar mantinguda fortament mitjançant els ajuts comunitaris que alhora van comportar una reestructuració d’aquests sectors. No obstant això, amb el canvi de segle, van coincidint la Nova Reforma de la Política Agrària Comunitària amb els canvis generacionals de les persones dinamitzadores de les petites i mitjanes empreses del món rural, juntament amb els canvis en les demandes de la societat; per aquests motius i com a producte resultant d’aquests canvis s’han anat configurant modificacions en totes les activitats i dinàmiques econòmiques que es produeixen en aquests territoris. En alguns d’aquests territoris s’està desenvolupant l’activitat turística com a punt bàsic de dinamització de l’economia de la zona, i en altres zones s’estan implantant petites i mitjanes empreses, la majoria de les quals tenen un caire familiar, que pretenen desenvolupar les seves activitats en els sectors industrials i de serveis, superant els diferents reptes que comporta l’activació d’iniciatives empresarials en un entorn rural.

Aquestes comarques, disposen de recursos a diferents nivells:

Elevada riquesa natural, ambiental i paisatgística, amb nombrosos paisatges, boscos i espais naturals significatius.

Ric patrimoni arquitectònic i cultural dispers per les seves contrades.

L’existència i el valor d’aquests recursos, inherents a les diferents comarques, en alguns casos contrasten amb l’incipient desenvolupament socioeconòmic i turístic en les mateixes, i mostren que les estratègies desenvolupades fins ara no han tingut els resultats esperats o han estat insuficients.

Amb el projecte global Catcentral 2.0 Innovació i Talent, es cerquen les iniciatives innovadores i talentoses desenvolupades i les dinàmiques que les fan possibles per tal d’impulsar i implementar mesures per millorar la qualitat de vida, la generació de riquesa i la competitivitat territorial. El present estudi s’emmarca en la línia estratègica de suport al sector emergent del turisme i avalua i planteja accions per tal de consolidar el turisme i cercar noves oportunitats i sortides innovadores en aquest context de crisi tant profund en el que ens trobem actualment.

En aquesta diagnosi s’analitza el sector turístic de les tres comarques objecte d’estudi, com un sector bàsic per l’economia rural juntament amb altres activitats , amb la perspectiva de fomentar la innovació i aquells elements que incentivin el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats empresarials.

Page 5: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Els objectius específics són:

- Identificar el producte turístic que es desenvolupa i el seu posicionament

- Identificar i analitzar els factors de competitivitat de les empreses turístiques del Berguedà, el Moianès i el Solsonès.

- Analitzar l’oferta turística i les seves relacions internes

- Analitzar la demanda turística i la seva percepció del mercat

- Definir propostes operatives, per tal de reforçar diferents factors, que afavoreixin el desenvolupament de les empreses turístiques, del territori objecte d’actuació

La metodologia de treball d’aquesta anàlisi es divideix en les següents fases:

Fase 1. Fase documental o fase prèvia.

L’anàlisi bibliogràfica, documental i estadística ha servit per contextualitzar l’estudi i per elaborar el marc teòric. S’han consultat fonts secundàries d’informació, és a dir, altres estudis i informes, continguts relacionats amb el sector turístic del territori objecte d’estudi i estadístiques oficials.

Els objectius fonamentals d’aquesta fase han estat:

- Desenvolupament d’una exhaustiva tasca de recerca, recopilació i anàlisis de tota la documentació i informació que ja estava disponible en estudis i publicacions sobre el sector turístic.

- S’han definit els subsectors objecte d’estudi

- S’ha dissenyat els documents principals de treball que han estat:

l’enquesta “Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial”, que s’ha dissenyat conjuntament entre les tres entitats que participen en el projecte: el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).

les fitxes d’iniciatives turístiques destacades

L’objectiu principal d’aquest estudi, és conèixer la situació actual de les empreses del sector turístic al territori objecte d’actuació, i detectar alguns dels elements més rellevants en el present i

en el futur del sector

Page 6: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Fase 2. Fase experimental.

Aquesta fase agrupa totes les actuacions pròpies del treball de camp. Els seus objectius principals són:

- Revisió de la metodologia plantejada, fonamentalment els qüestionaris, basant-se en mostrejos pretest.

- Selecció de les empreses turístiques del territori objecte d’actuació (Berguedà, Moianès i Solsonès).

Per seleccionar les empreses s’ha contat amb la col·laboració de les tres entitats que participen en el projecte, el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).

S’han seleccionat les empreses a partir de les bases de dades que disposava cada una de les entitats i a partir de la seva experiència i coneixement del territori.

- Desenvolupament del treball de camp quantitatiu:

L’enquesta “Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial” s’ha dissenyat tenint en compte, d’una banda els objectius de l’estudi i d’altra els objectius d’una altra acció del projecte Catcentral 2.0. Innovació i Talent. Aquesta consisteix en la elaboració d’una diagnosi per conèixer la situació dels tres territoris, integrats en el projecte, per tal d’identificar la competitivitat de les empreses de tots els sectors, i el talent en la població, en aquests territoris.

Per a la validació s’ha realitzat una proba pilot, passant les preguntes a cinc persones expertes en el tema. S’han adjuntat altres preguntes de valoració sobre la mateixa enquesta. En funció de les opinions recollides en la valoració s’ha procedit a la depuració i l’enquesta definitiva ha estat l’instrument principal de recollida de dades per a l’obtenció de resultats.

Conté un total de 54 preguntes, la majoria d’elles tancades, multiresposta o dicotòmiques, altres amb opcions a respostes obertes

A través de les enquestes s’ha recollit informació sobre els següents àmbits:

A.-Característiques de l’empresa

B.-Activitats relacionades amb el procés de creació de l’empresa i capital relacional (consideracions específiques sobre la transferència de coneixement, la col·laboració amb altres entitats i empreses, les relacions comercials i ampliació de nous mercats)

C.-Activitats relacionades amb la gestió empresarial

D.-Activitats relacionades amb el procés d’internacionalització

E.-Activitats relacionades amb la qualitat

F.-Activitats relacionades amb el capital tecnològic (innovació i inversió tecnològica. Activitats de valor afegit)

G.-Capital humà (plantilla, perfil professional, requeriments i necessitats futures en matèria de recursos humans)

H.-Infraestructures i comunicació

Annex I: Específic pel sector agroalimentari

Annex II: Específic per sector turístic

Les preguntes proposades eren, en la seva majoria, tancades. El subjecte havia de seleccionar una o vàries opcions, segons el cas, entre una sèrie preassignada de categories, considerant les escollides aquelles que millor s’aproximen a la seva opinió o situació. En algunes de les preguntes s’han deixat una de les opcions obertes, d’aquesta manera s’ha intentat no limitar la informació i ampliar així el coneixement del marc de referència en el que s’han desenvolupat les opinions i les actituds dels subjectes enquestats.

Page 7: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Cada una de les entitats que participen en el projecte Catcentral 2.0. Innovació i Talent, ha estat la responsables de realitzar les enquestes al seu territori. En primer lloc, pel coneixement que cada una té de la realitat del seu territori, i en segon lloc, perquè el teixit empresarial i altres entitats de promoció econòmica d’aquests territoris col·laboren habitualment amb aquestes entitats, coneixen la seva manera de treballar i a les persones de referència que formen l’equip; això ha facilitat molt la realització de les enquestes. En un primer moment es va contactar, telefònicament, amb cada una de les empreses objecte d’estudi, amb la finalitat d’informar-les sobre el projecte, i particularment sobre l’estudi, i conèixer la seva disponibilitat a l’hora de participar. Si l’empresa es mostrava interessada se li feia arribar, a través del correu electrònic l’enquesta juntament amb un tríptic informatiu sobre el projecte. La majoria de les enquestes s’han fet de manera presencial, excepte alguna d’elles, que per exprés desig de la persona interessada, l’ha contestat ella mateixa i ens l’ha retornat per correu electrònic o bé s’ha realitzat telefònicament.

L’àmbit d’aquesta anàlisi comprèn totes les empreses del sector turístic de les comarques del Berguedà, el Moianès i el Solsonès. És a dir, aquelles empreses l’activitat principal o secundària està relacionada amb l’oferiment de productes i serveis relacionats amb el turisme. Aquestes activitats estan agrupades en els següents codis de Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE):

Taula 1: Grups d’activitat segons codi CNAE

I Hostaleria

55 - Serveis d’allotjament

551 - Hoteles i allotjaments similars 5510 - Hoteles i allotjaments similars

552 - Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estància

5520 - Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estància. Albergs/Apartaments turístics/Cases de turisme rural/Bungalows

553 - Càmpings i aparcaments per a caravanes

5530 - Càmpings i aparcaments per a caravanes, refugis de muntanya

56 - Serveis d’àpats i begudes

561 - Restaurants y llocs de menjars 5610 - Restaurants i llocs de menjars

563 - Establiments de begudes 5630 - Establiments de begudes Bars/Tavernes/Discoteques/Cafès

N Activitats administratives y serveis auxiliars

79 - Activitats d’agències de viatges, operadors turístics, serveis de reserves i activitats relacionades

791 - Activitats d’agències de viatges i operadors turístics

7911 - Activitats de les agències de de viatges

7912 - Activitats dels operadors turístics

R Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment

93 - Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment

932 - Activitats recreatives i d’entreteniment

9329 - Altres activitats recreatives y d’entreteniment. Parcs recreatius sense allotjament/Fires/Lloguer material esbarjo

Activitats recreatives i culturals. Guies turístics, caiac, btt, escalada...)

Font: Elaboració pròpia en base al codi CNAE

Page 8: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Les fitxes “Iniciatives turístiques destacades”, s’han dissenyat per tal de recollir les iniciatives turístiques de la comarca que resulten destacables i necessàries per contextualitzar l’estat del turisme i del teixit empresarial de la zona pel que fa a creativitat, talent i innovació i visió de futur, eixos sobre els que gira el projecte.

Les fitxes es componen dels apartats següents:

Valors clau Elements que justifiquen la inclusió de la iniciativa al recull

Potencial turístic Valoració del potencial per atreure visitants de la iniciativa, s’obté amb la combinació de les valoracions

Modalitat de turisme Modalitat de turisme segons les motivacions principals de la visita

Clúster temàtic Clúster temàtic en el qual es pot incloure la iniciativa

Valoració Valoració de la singularitat, la qualitat i la innovació de la iniciativa

Tipus d’iniciativa Classificació de la iniciativa en 4 categories (veure taules següents)

Descripció Resum sobre la iniciativa, qui la impulsa, quins objectius té i en que consisteix

Títol de la iniciativa Nom de la iniciativa i si escau, el seu àmbit territorial

Capçalera Fotografia il·lustrativa de la comarca on es localitza la iniciativa

Page 9: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Les iniciatives del recull estan classificades en les categories següents, adaptades segons les proposades en l’estudi Turisme sostenible: experiències europees aplicables a Catalunya (André, M. et al. 2007).

Tipus d’iniciativa

Categories

Marca - certificació Iniciatives relacionades amb la creació de marques o certificacions per incentivar o millorar qualsevol aspecte de la indústria turística.

Producte turístic

Iniciatives de creació de producte turístic entès com un conjunt de serveis de viatge (allotjament i/o transport i/o gastronomia i/o activitats) que es presenten com un sol producte en una localització concreta.

Promoció Iniciatives destinades a la difusió i promoció d’activitats, recursos o territoris, siguin públiques o privades.

Organitzativa - associativa

Iniciatives que en forma de normatives, convenis, aliances,... afecten de forma directa o indirecta el turisme. També s’hi inclouen les iniciatives dutes a terme per les administracions que incideixen en el model de turisme d’un territori.

Els criteris de valoració de les iniciatives, que s’han establert específicament segons les finalitats del present estudi, es defineixen a la taula següent:

Criteris Descripció Valor

Singularitat

Element/ iniciativa comú en el seu context territorial Element/ iniciativa comú a Catalunya però amb un interès elevat en el seu context territorial

Element/ iniciativa escàs a Catalunya Element/ iniciativa gairebé únic a Catalunya

Qualitat

Baixa Correcta Bona Excel·lent

Innovació

Element/ iniciativa poc innovador Element/ iniciativa innovador en el seu context territorial Element/ iniciativa innovador a Catalunya

Element/ iniciativa molt innovador a Catalunya

Mitjançant la combinació d’aquests tres valors, s’estableix el potencial de la iniciativa, entès com la capacitat que pot tenir per progressar, evolucionar i per crear noves sinèrgies que reverteixin en un augment del nombre de visitants o en la millora de les expectatives de la zona.

Els productes i activitats turístiques s’han classificat seguint les categories proposades en l’estudi Clústers Turístics de Catalunya (Anton et al.,2006) i en el Màster Tesi Acadèmica Una proposta d’organització turística del territori: el cas de Catalunya (Blasco, D.) que proposen una nova territorialització turística de Catalunya en base a Clústers turístics com a àmbit organitzatiu de referència en termes de gestió del turisme, innovació turística i competitivitat.

Productes i activitats turístiques

Categories segons Clústers temàtics

Salut, bellesa i benestar Productes turístics relacionats amb balnearis i centres spa i wellness.

Actiu i Aventura Productes turístics actius, d’aventura, de golf, de neu, de nàutica i esports d’aigua i les destinacions de turisme esportiu.

Natura Productes turístics basats en parcs naturals, parcs nacionals, espais d’interès nacional, reserves marines naturals i ornitològiques, parcs zoològics i jardins botànics.

Cultura Productes turístics relacionats amb l’arquitectura, la història i els museus, la gastronomia i els productes vinícoles, i els esdeveniments i festivals.

Oci Destinacions d’oci i/o de nit, de sol i platja, i de compres.

Reunions i empresa Productes turístics relacionats amb pavellons firals, sales de congressos i reunions i auditoris.

Page 10: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Les modalitats de turisme s’han establert segons les motivacions principals de la visita.

Modalitat de turisme

Categories

Ecoturisme

Turisme motivat per la visita d’àrees naturals poc alterades amb la finalitat de gaudir, apreciar i estudiar llurs atractius naturals i manifestacions culturals associades, amb un baix impacte ambiental i en benefici de les poblacions locals.

Turisme esportiu i d’aventura

Turisme motivat per les activitats que es practiquen servint-se bàsicament dels recursos que ofereix la natura en el medi en què es desenvolupen i a les quals els és inherent el factor risc.

Turisme rural

Turisme motivat per una demanda pel contacte amb l’entorn autòcton i que tingui una interrelació amb la societat local. Activitats realitzades a l’espai rural, estructurades per una oferta integrada d’oci.

Senderisme, cicloturisme, turisme eqüestre

Turisme motivat per les activitats de recórrer camins sense vehicles de motor, fent servir preferentment els senders senyalitzats amb aquesta finalitat, i amb l’objectiu d’entrar en contacte amb l’entorn, ja sigui natural, cultural o social.

Turisme cultural

Activitats per conèixer els aspectes culturals i el patrimonials que oferta un territori, ja sigui històric, social, religiós,… que tenen en comú haver estat creats per l’home.

Turisme eno-gastronòmic

Turisme motivat principalment per les activitats relacionades amb la gastronomia d’un territori, fires i jornades gastronòmiques, degustacions, jornades de cuina i productes agroalimentaris tradicionals,...

Turisme industrial Turisme motivat per la visita a fàbriques, grans construccions civils i tot el llegat de la Revolució Industrial.

Turisme lúdic i festiu Turisme motivat per esdeveniments de caràcter lúdic i festiu, com festes populars, trobades, tradicions i altres actes d’aquest caire.

Els Valors Clau, són els elements que justifiquen la inclusió de la fitxa al recull.

Fase 3. Fase d’anàlisi o fase d’explotació de la informació i avaluació de resultats.

Aquesta fase agrupa tant les tasques d’anàlisis dels resultats de l’estudi com la informació recollida en la fase documental i en la fase experimental precedents i ha donat lloc a l’informe final. En aquesta fase s’han processat les dades i la informació obtingudes, generades tant a la indagació documental com a la recopilació a través de les enquestes. Finalment s’ha realitzat un tractament estadístic de les dades obtingudes.

Page 11: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El projecte Catcentral 2.0 es centra en les comarques del Solsonès, Berguedà i la comarca natural del Moianès.

Les tres comarques són comarques centrals d’interior, si bé el Berguedà i Solsonès es consideren, d’acord amb la Llei d’alta muntanya, comarques de muntanya, i el Moianès comarca d’interior. Per les seves propietats físiques i geogràfiques, aquestes comarques presenten unes particularitats molt clares en relació amb altres territoris. El desenvolupament de l’activitat humana ha hagut de fer front a nombroses dificultats derivades de l’aïllament i de les condicions climàtiques i geogràfiques.

Aquests territoris es caracteritzen per:

Tenir un relleu, altitud, pendent i/o un clima limitadors en alguns casos de les activitats econòmiques.

Disposar de recursos que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d'aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.

Tenir una baixa densitat de població en relació amb el valor mitjà de Catalunya (232 hab/km2).

Page 12: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Taula 2: Característiques generals de les comarques

Comarca Municipis Altitud de la capital (m)

Superfície (km

2)

Habitants (2010)

Densitat de població

(hab/km2)

Solsonès 15 664 1.001,2 13.730 13,7

Berguedà 31 704 1.184,9 41.683 35,23

Moianès 10 717 337,8 12.922 33.4

MITJANES - 695 - - 16,31

TOTALS 56 2.523,9 68.335 Font: DPTOP de la Generalitat de Catalunya

En conjunt ocupen 2.524 km2 i agrupen un total de 56 municipis. L'any 2010 hi havia 68.335 habitants, amb una

densitat de població mitjana de 16,31 habitants/km2.

L’activitat econòmica d’aquestes comarques ha canviat força al llarg de les darreres dècades. La industrialització del segle XIX tingué relativa incidència en les comarques d’interior, on fàbriques de llana mogudes per la mecànica hidràulica, serradores, molins hidràulics i empreses productores d’electricitat foren les més rellevants. Durant els anys seixanta hi va haver un altre tipus d’industrialització, relacionada directament amb els tallers de confecció i de muntatges metal·lúrgics, que aprofitaren l’oferta de mà d’obra rural poc qualificada, concentrada en alguns nuclis importants. Aquesta durà dues dècades, degut a la forta competència de la mà d’obra asiàtica sorgida a mitjans dels anys vuitanta.

Així doncs, l’expansió de l’activitat manufacturera es concentrà principalment a Barcelona i la conca del Llobregat, quedant l’activitat de les comarques més occidentals limitada a la disponibilitat d’aigua i a activitats com serradores, mines i pedreres, manufactures d’objectes de fusta, metall o ceràmica. Actualment el capital industrial de les comarques rurals de muntanya es situa en les nuclis més grans, sobretot a l’àrea prepirinenca.

Les activitats agrícoles, ramaderes i forestals eren predominants fins fa ben poc. Avui en dia però l’activitat agrària d’aquestes comarques ha sofert una important davallada, depèn de les subvencions i d’ingressos més segurs d’altres activitats complementàries. La producció agrícola s’orienta bàsicament a l’alimentació de bestiar (farratges i prats i pastures).

Pel que fa al turisme, les zones que tenen més èxit, venen determinades principalment per les capitals de comarca, les estacions d’esquí alpí com Port del Compte o Rasos de Peguera, els espais naturals protegits com el Cadí-Moixeró, els esports d’aventura.

La intensificació d’aquestes activitats turístiques han comportat un desenvolupament urbanístic, que a la vegada alimentava l’economia local. La població ocupada en el sector serveis s’accentua en comarques com el Berguedà que tenen consolidada la realització d’aquestes activitats.

Taula 3: Percentatge de població ocupada per sectors l’any 2010

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Berguedà Règim SS 1,1 23 15 60,9

Autònoms 12,8 9,5 18,4 59,4

Solsonès Règim SS 2,4 25,5 14,1 58

Autònoms 26,2 8,1 17,8 47,9

Moianès Règim SS 1,2 42,6 6,9 49,3

Autònoms 9,4 12,2 23,4 55

Font: Idescat/Departament de Treball

A grans trets s’ha produït una evolució de les comarques rurals de muntanya que han passat d’una economia basada en l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, juntament amb l’explotació hidroelèctrica, a una economia sostinguda pel turisme i la construcció.

Page 13: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Extensió: 338 km 2

Població: 12.922 h [2010] UTM: 4237 x ; 46300 y

El Moianès, és una comarca natural formada per 10 municipis, que tot i estar situats administrativament en tres comarques diferents (Bages, Osona i Vallès Oriental), té una identitat pròpia, marcada per una climatologia diferenciada, una vegetació i uns ecosistemes particulars, una economia distintiva i diversificada i tot un conjunt de trets característics diferencials que juntament amb el sentiment dels seus habitants fan que vulgui constituir-se també com a comarca administrativa. Aquests trets distintius, li donen també un interès turístic i cultural prou interessant.

Es situa en un altiplà a la Depressió Central Catalana, a la cruïlla de les depressions de la Plana de Vic, el Pla del Bages i el Vallès, amb una altitud mitjana de 700 m i cims com el Puig Rodó, el serrat de Sant Joan, la Costa del Pol o Sant Cugat de Gavadons que sobrepassen els 1000 metres sobre el nivell del mar. La seva condició diferencial comença per aquestes característiques geogràfiques, quedant en la seva vessant nord com un balcó sobre la Plana de Vic i els Pirineus. El seu límit de llevant, queda delimitat per la Serralada Prelitoral, amb la presencia visible del Montseny, i al sud i oest forma un altiplà respecte al Pla del Bages fent també de balcó sobre Montserrat i de corredor biològic amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

La xarxa hidrogràfica és molt densa i profundament encaixada, fins a uns 200 m. És al Moianès on s’estableix la divisòria d’aigües entre el sistema que va a parar al Llobregat i el que porta al Congost-Gurri i que finalment condueixi al Besòs.

L'eix hidrogràfic és la riera de Calders, que aboca les seves aigües al Llobregat i es anomenada amb diversos noms al llarg del seu recorregut: riera Golarda o de Marfà en el curs mitjà i riera de Fontscalents a la capçalera. Rep per la dreta el torrent Mal i les rieres del Gai, de Castellnou, de l'Om i el torrent de Riusec, i per l'esquerra la riera de Sant Joan amb la de Talamanca. Es produeixen fenòmens càrstics de circulació subterrània, com el del Toll de Moià, en relació amb el torrent Mal.

Page 14: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El clima pot catalogar-se com a Mediterrani continentalitzat, amb característiques dels dos climes, amb un règim de precipitacions amb patró mediterrani però amb temperatures més extremes. Al Moianès, està condicionat per l'altitud i sobretot pel relleu. La seva situació elevada i el fet que no hi ha cap barrera muntanyosa fa que tingui una pluviositat i humitat relativa menor respecte a altres zones limítrofes.

La geografia condiciona també les temperatures, força contrastades entre el dia i la nit, en general molt baixes a l’hivern i bastant altes a l’estiu. L’hivern és l’estació mes seca ja que a l’estiu, sobretot al mes d’agost abunden les pluges tempestuoses. El total de precipitacions no sobrepassa gaire els 600 mm anuals (fins a 50 mm de neu).

S’han trobat indicis de la presència de l'home a la zona des del Paleolític Mitjà (entre 100.000 aC. i 40.000 aC.), encara avui es conserven jaciments paleontològics importants com la cova d'El Toll, habitada en temps prehistòrics, restes de sepulcres megalítics i dòlmens en diferents estats de conservació.

La vila de Moià, que ha donat nom al Moianès, té el seu origen en un alou comtal repoblat per Guifré I a la fi del s. IX. L’any 939, al consagrar el bisbe de Vic, Jordi, l’església li supedità les esglésies veïnes de Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant Llogari de Castellet o de la Sala i el castell de Marfà. Així quedà configurat un ample territori entorn de Moià, nucli central de la futura sotsvegueria de Moianès. Els altres nuclis que ara formen el Moianès, com Castellterçol, l'Estany i Terrassola, consten des del 898 i el 929; al mateix segle X apareixen els llocs de Gavadons i de l'Espina i també Calders i Granera.

El Moianès va ser sotsvegueria fins la Nova Planta borbònica. La majoria dels autors de comarcalitzacions anteriors a 1936 reconeixien l'existència del Moianès.

El Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), protegia inicialment 2.050,84 hectàrees del Moianès, dividides en quatre espais no connectats entre si:

L'aiguavés de la solana del Puig Rodó corresponent a la vall del torrent Mal del Riu, capçalera de la Riera de Passerell.

Les obagues i les solanes del torrent de la Fàbrega, entre el Molí de Marfà i les proximitats de la casa de la Fàbrega.

Les obagues de la Serra del Soler de Terrades entre aigües avall del Molí del Perer i el torrent del Gomis, i les de la Riera d'Oló per sota del Mas de Sant Miquel i el Castell.

L'obaga de la Riera de Malrubí entre la carretera de Moià i els termes d'Avinyó i Moià.

L’any 2010, la Generalitat va aprovar l’ampliació d’aquests espais naturals del Moianès, passant de tenir 2.050,84 hectàrees protegides a 10.583,77 i anomenant-se espai del Moianès i la Riera de Muntanyola com a conseqüència de la inclusió en l’espai de l'àmbit de Muntanyola, que no pertany a l'àmbit històric i geogràfic del Moianès.

Es van incloure dins d'aquest espai els terrenys que contenien elements d'interès natural (vegetals, faunístics, hàbitats, patrimoni geològic,...) en els termes municipals de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Castellcir, Collsuspina, i Muntanyola. D’aquesta manera es van connectar els ENP per millorar la representació de determinats elements de la biodiversitat i del patrimoni geològic presents en l'àmbit natural del Moianès.

Page 15: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La distribució de la superfície dels espais per municipi és la següent:

Taula 4: Espais Naturals Protegits al Moianès

Municipi PEIN (ha) Ampliació (ha) Total (ha)

Avinyó 9,18 -- 9,18 Castellcir 144,47 705,180 849,65 Castellterçol 273,97 -- 273,97 Collsuspina -- 816,70 816,70 L'Estany 155,73 668,11 8.23,84 Moià 1.131,09 4.156,74 5.287,83 Muntanyola -- 1.096,44 1.096,44 Santa Maria d'Oló 336,4 1.089,75 1.426,15 TOTALS 2.050,84 8.532,93 10.583,77

Font: Generalitat de Catalunya

L'espai abraça un conjunt de relleus calcaris i margosos, que assoleixen una altitud màxima propera als 1.000 m, característics de l'altiplà ondulat del Moianès: capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). També inclou diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.

El paisatge actual del Moianès és un mosaic complex d'usos del territori, on els boscos mai no formen grans extensions contínues. Tot i això, la vegetació de l'ENP és predominantment forestal, de caràcter submediterrani, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica.

Els sistemes naturals dels cursos d'aigua, amb trams en un bon estat de conservació, són representatius dels de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Són importants les rieres sobre lloses calcàries pròpies de les capçaleres dels rius de caràcter mediterrani.

Les principals formacions vegetals que trobem amb Moianès són la roureda seca de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) i menys difosa al sector nord-oest la roureda de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). En el paisatge actual, les rouredes han estat majoritàriament substituïdes per pinedes secundàries de pi roig. Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà (Plantagini-Aphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre d'altres formacions, són també freqüents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanoses i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents en els conjunt de la zona forestada, en gran part substituïts per extenses garrigues.

La flora d'aquest espai presenta l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català, com per exemple el gavó fruticós (Ononis fruticosa). Així mateix, apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les àrees descalcificades.

Pel que fa a la fauna, l’espai és també un molt bon representant de la fauna forestal, amb una típica influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina (Martes foina), guineu (Vulpes vulpes), geneta (Genetta genetta), turó (Mustela putorius),... Actualment està sent colonitzant pel visó americà (Mustela vison). Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).

Page 16: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

De la fauna invertebrada cal destacar la presència de diverses singularitats de diferents grups, amb predomini dels elements mediterraneoibèrics. Els lepidòpters mostren una gran diversitat i algunes espècies rares com Meleageonia daphnis. Dins de l'espai existeix una important representació de la fauna d'heteròpters, molts d'ells prou reconeguts a la Península Ibèrica (Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicornis, ...). Dels mol·luscs cal remarcar l'interès d'espècies xeròfiles com Trochoidea murcica o l'endemisme Moitessiera olleri.

També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany.

Els 10 municipis que formen el Moianès, estan ubicats a l’extrem de tres comarques: Vallès Oriental, Bages i Osona:

Calders, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló (el Bages)

Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (el Vallès Oriental)

Collsuspina ( Osona).

A nivell demogràfic el Moianès amb una taxa de creixement del 50,25% respecte l´any 1991, ha passat a doblar pràcticament el nombre total de població en aquest període.

Les principals vies de comunicació de la comarca són les carreteres C-25 Cervera-Girona (eix transversal), la C-59, que uneix el Vallès Oriental amb el Moianès i la N-141-C que uneix Manresa amb Vic passant per Moià. El Moianès es troba a menys d’una hora de cotxe de Barcelona, i relativament a prop de ciutats important com Manresa (27 km.) i Vic (25 km.).

Actualment, a data de 2010, el territori compta amb una població de 12.922 habitants i es preveu una projecció de la població per a l’any 2015 de 16.000 habitants. S’ha de tenir molt present que el nombre de població es duplica els dies festius, caps de setmana i període d’estiu com a conseqüència del gran nombre de segones residències existents (un total de 2308 comptabilitzades l’any 2005). La població potencial per a l’any 2015 de segona residència dels deu municipis s’estimaria entorn unes 10.040 persones.

Taula 5: Característiques principals dels municipis del Moianès

Municipi Superfície

(km2)

Altitud (msnm)

Població (2010)

Densitat (hab/km

2)

Calders 33,10 552 934 28,22 Castellcir 34,2 693 664 19,42 Castellterçol 31,9 726 2.387 74,83 Collsuspina 15,1 901 347 22,98 Granera 23,7 768 79 3,33 L’Estany 10,25 870 389 37,95 Moià 75,29 717 5.713 75,88 Monistrol de Calders 21,96 447 690 31,42 Sant Quirze Safaja 26,2 627 640 24,43 Santa Maria d’Oló 66,18 542 1079 16,3 TOTAL/MITJANA 337,88 684,3 12.922 33,48

Font: Institut d’estadística de Catalunya. IDESCAT

Page 17: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Els municipis que formen part del Moianès es caracteritzen per tenir una estructura socioeconòmica molt similar, amb una economia que ha estat tradicionalment agrícola, amb l’excepció dels nuclis com Moià o Castellterçol, que van desenvolupar-se al voltant de la indústria tèxtil. L'agricultura és essencialment cerealista (blat), en competència, al sector septentrional, amb les patates i el blat de moro. S’hi havia conreat també ametllers, oliveres i força vinya.

A partir dels anys 70, la crisi industrial per una banda i la falta de relleu generacional a l’agricultura per un altra van anar minvant aquests sectors, al mateix temps que es produïa un augment de la població de segona residència i del turisme de pas que, atrets per la natura, la qualitat de vida i la tradició familiar passaven els dies festius i els períodes d´estiueig al territori. Aquest factor va contribuir a desenvolupar i dinamitzar l´economia dels pobles, tot afavorint el sector terciari amb el creixement del sector serveis, que actualment representa més de la meitat dels treballadors en actiu de la comarca, la indústria i la construcció ocupen en conjunt al 32% dels treballadors que estan en actiu al Moianès.

Avui dia, tot i continuar essent una zona amb paisatge eminentment agrícola, amb nombroses masies envoltades de camps de conreu de cereals i amb explotacions ramaderes fixes (estables i granges, especialment de porcs) només un 7 % de la població activa es dedica a l’agricultura, la zona ha apostat per un desenvolupament del territori basat en un model on hi convergeixin el sector primari amb els sectors definits com a emergents (serveis turístics, serveis a les persones, indústria alimentària i ecològica).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball obtingudes de l’IDESCAT.

Page 18: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Extensió: 1.185 km 2

Població: 40.424 h [2010] UTM: 4047 x ; 46619 y

La comarca del Berguedà es troba entre el Prepirineu i la depressió Central. Participa de tres regions morfològiques diferents: l'alt Pirineu, el Prepirineu i la depressió de l'Ebre, tot i que tant pel medi físic com per aspectes socioculturals es diferencia clarament en dues unitats o subcomarques: l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà.

L’Alt Berguedà és la part septentrional de la comarca. Es tracta d’una zona molt muntanyosa, intensament afectada pels plegaments alpins. Encapçalada pel Pirineu axial, comprèn els massissos de materials paleozoics del Moixeró (2.260 m), el Puigllançada (2.406 m) i la Tosa d’Alp (2.531 m), les màximes alçades de la comarca. El paisatge és agrest i escarpat, i es suavitza a mesura que ens acostem a la meitat sud de la comarca. Les serres interiors del Prepirineu, amb la serra del Cadí (Coma Bona 2.530 m), de Costafreda (2.173 m), massís de Pedraforca (2.497 m) i les serres de Gisclareny, Falgars, Catllaràs, Puig Lluent, Faig- i-Branca, serra del Verd, d'Ensija, Rasos de Peguera i la serra de Queralt, conformen l'Alt Berguedà.

L'emplaçament de Berga, a la zona central, marca el punt d'inflexió de l'orografia, on la muntanya es suavitza, el Baix Berguedà té com a tret característic aquest paisatge més planer, tot i que a la part central de la comarca, on entren en contacte el Prepirineu i la depressió Central, hi trobem les serralades de Picancel, Capolat i la Quar amb altituds que oscil·len entre els 1.000 i els 1.500 metres.

El territori del Berguedà està fortament marcat pel riu Llobregat, que neix a Castellar de N'Hug. Al nord, el límit del Pirineu separa la capçalera del Llobregat de les del Segre (a la Cerdanya i l'Alt Urgell) i el Rigard, de la conca del Ter (al Ripollès).

Page 19: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El clima de la comarca presenta trets comuns com l’elevada pluviositat i la influència mediterrània. La tardor és l’estació més plujosa i l’hivern la més seca. En les cotes superiors, el clima és d’alta muntanya, amb hiverns freds i estius frescos i humits de poca durada. El clima de les parts més baixes és de predomini mediterrani amb influències de muntanya. Així doncs, pel fet de tenir una influència mediterrània marcada, el clima del Berguedà es caracteritza per la seva irregularitat pel que fa a pluges, temperatures, nevades... Les nevades normalment es produeixen de novembre a abril, llevat de l'alta muntanya, on neva fins al maig. Tot i els trets comuns, depenent de l’altitud de la zona de la comarca podem trobar:

Clima alpí: a altituds superiors als 2.300 m, clima molt fred amb temperatures baixes i abundants i precipitacions en forma de neu a l’hivern.

Clima subalpí: entre els 2.300 i els 1.500 m d’altitud, amb precipitacions abundants superiors als 1.200 mm anuals i que es produeixen preferentment a la primavera. Els hiverns són llargs i freds i els estius curts i frescos.

Clima mediterrani d’alta muntanya: entre els 800 i els 1.500 m, clima és mediterrani amb influència de l’alta muntanya, la precipitació està al voltant dels 800 mm anuals, essent més abundant a finals d’estiu. Els estius són plujosos i frescos i els hiverns llargs, freds i secs.

Mediterrani de muntanya mitjana: a altituds inferiors als 800 m. Els hiverns són més moderats i els estius són més calorosos i secs.

Es tracta d’una comarca poblada des d’antic, amb algun indici de poblament neolític. El primer grup històric ben identificat és el dels pastors megalítics, que ocuparen tota la comarca, constituïren un grup força homogeni amb els del Solsonès i una bona part del Bages, i perduraren durant l'edat del bronze. Durant la conquesta romana, la comarca era habitada pels bergistans (bergistà), que li han donat el nom.

A l'inici del s IX, l'antic pagus de Berguedà, formava part dels dominis del comte Sunifred d'Urgell-Cerdanya i del bisbat d'Urgell. El 879 Guifré el Pelós inicià novament el repoblament del baix Berguedà; a la seva mort, el pagus passà al comte Miró de Cerdanya; els comtes de Cerdanya convertiren Berga en cap del comtat de Berga; que fou incorporat el 1117 al patrimoni dels comtes de Barcelona. En aquesta època es bastiren per tot el territori més d’un centenar d'esglésies, entre les quals destaquen, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Andreu de Sagàs, Sant Quirze de Pedret i sobretot els monestirs de Sant Llorenç prop Bagà i Serrateix. Posteriorment, Berga esdevingué un gran centre de la indústria de la llana. Les fàbriques aprofitaren la força del curs alt del riu Llobregat. Després de diferents alts i baixos, vingué l'esplendor de la indústria cotonera, i a mitjan s. XVIII fou la capdavantera en aquest ram. El territori de la demarcació del Berguedà, correspon, amb petites modificacions, al del comtat i posterior vegueria i partit judicial de Berga.

El Berguedà té una extensió de 118.489 ha, de les quals 37.858 disposen d’alguna protecció en base al Pla d’Espais d’Interès Natural. Dels 31 municipis del Berguedà, 25 tenen alguna part del seu territori inclòs en el PEIN, representant en conjunt un 31,95 % del territori del Berguedà. La major part d’espais protegits es troben a l’Alt Berguedà.

La Serra del Cadí- Moixeró, situada a l’extrem nord de la comarca, amb 41.060 ha compreses entre el Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya està catalogada com a Parc Natural (el més extens de Catalunya). Cal destacar la clara asimetria entre els dos vessants de muntanya. A la serra del Cadí, la solana contrasta fortament amb l’imponent espadat del vessant nord. Al Moixeró es dóna el fenomen invers. L’espai gaudeix d’una bona xarxa d’itineraris per fer a peu, en bicicleta o en cotxe, i també té un servei de guies. Les oficines d’informació del parc es troben a Bagà.

El Massís del Pedraforca amb 1.750 ha, declarat com a Paratge natural d’interès nacional, és una muntanya tradicional de l’alpinisme i excursionisme català i representa tot un símbol en el paisatge de la comarca.

Page 20: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La Serra de Montgrony, principalment al Ripollès, amb 3.542 ha, constitueix de fet una prolongació de la serra del Cadí-Moixeró. Manté bosquines en bon estat de conservació.

La Serra del Verd, amb 2.317 ha, que enllaça amb el Port del Comte per l’oest, conserva una bona representació dels animals amb requeriments subalpins montans, al límit de la seva àrea de distribució.

Les Serres de Busa - els Bastets-Lord, principalment al Solsonès, amb 4.924 ha, corresponen a l’alta conca del Cardener.

La Serra d’Ensija i els Rasos de Peguera, amb 3.882 ha, constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la vegetació alpina i subalpina.

La Serra de Queralt, amb 635 ha, en contacte directe amb les terres de la Depressió Central.

La Serra del Catllaràs, amb 5.605 ha. És un espai de gran diversitat biològica.

La Serra de Picancel, amb 2.244 ha, situada al límit entre el Prepirineu del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès.

La Riera de Merlès, amb 70 ha, representa una de les poques mostres dels sistemes naturals de la conca del Llobregat en bon estat de conservació, comarques del Berguedà, Osona i Ripollès.

Els tres Hereus, amb 312 ha, mostra la transició entre la vegetació submediterrània i la mediterrània. Conté les restes d’un antic poblat ibèric.

La Riera de Navel, amb 575 ha, comprèn una àrea forestal força extensa als municipis de Montmajor i Viver i Serrateix.

Taula 6: Espais Naturals Protegits al Berguedà

Nom de l’ENP Municipis del Berguedà PEIN Berguedà (ha)

Total PEIN

(ha)

Serres del Cadí-Moixeró Bagà, Castellar de n’Hug, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vallcebre

19.002 41.060

Massís del Pedraforca Gósol, Saldes 1.750 1.750 Serra de Montgrony Castellar de n’Hug 620 3.452 Serra del Verd Gósol 1.250 2.317 Serres de Busa-els Bastets de Lord

Montmajor 355 4.924

Serra d’Ensija-els Rasos de Peguera

Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes, Vallcebre

3.827,5 3.882

Serra de Queralt Berga, Capolat, Castellar del Riu 635 635 Serra de Catllaràs Castell de l’Areny, Guardiola de Berguedà,

la Nou de Berguedà 5.387,5 5.605

Serra de Picancel Cercs, la Quar, Vilada 2.244 2244 Riera de Merlès Borredà, la Quar, Sagàs,

Santa Maria de Merlès 54 70

Els Tres Hereus Avià, Casserres 312 312 Riera de Navel Montmajor, Viver i Serrateix 575 575 TOTALS 2.050,84 ha 10.583,77 ha Font: Generalitat de Catalunya. Pla comarcal de muntanya.

Page 21: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La variabilitat geogràfica del Berguedà crea una gran diversitat de paisatges, a la comarca hi podem trobar des d’espècies típiques d’ambients mediterranis fins a altres pròpies d’alta muntanya.

La vegetació del Baix Berguedà té un caràcter mediterrani continental, fins a uns 500 m d’altitud hi predomina el bosc d'alzina carrasca o, l’evolució d’aquest amb pi blanc, garrigues, brolles o pasturatge sec de jonça. Més amunt els boscos dominants són els de roures i pinassa.

A l'Alt Berguedà la pinassa és substituïda pel pi roig, la vegetació dominant és de tipus submediterrani amb rouredes amb boix i pinedes de pi roig. En algunes zones frescals de difícil accés trobem restes de fagedes. A les zones elevades, per damunt dels 1.600 m, apareix el paisatge subalpí amb bosc de pi negre i extensos pasturatges. Als cims més elevats apareix l'estatge alpí amb els prats naturals.

El 63% dels boscs de la comarca són de coníferes, als quals cal afegir part del 30% de bosc mixt (coníferes i caducifolis).

La distribució de la fauna segueix en bona mesura els canvis en l’altitud i de vegetació. Per aquesta causa podem trobar espècies pròpies de diferents ambients. Entre els mamífers destaca l'isard (Rupicapra pyrenaica), el cérvol (Cervus elaphus) i el cabirol (Capreolus capreolus), que s'havien extingit fa molts anys i han tornat a poblar la zona gràcies a les repoblacions que s'hi han efectuat en els darrers 50 anys. Altres mamífers interessants són la marta (Martes martes), l'ermini (Mustela erminea), la marmota (Marmota marmota) o la musaranya nana (Suncus etruscus). Actualment, ha tornat a aparèixer una espècie extingida, el llop (Canis lupus).

Degut a que es tracta d’un territori relativament poc poblat també hi podem trobar espècies que necessiten poca presència humana com per exemple l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor (Gyps fulvus), el gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius), que habiten els boscos vells de coníferes i altres espècies com el mussol pirinenc (Aegolius funereus) o el trencapinyes (Loxia curvirostra).

Pel que fa als rèptils, destaquen el llangardaix verd o lluert (Lacerta viridis), de color verd i brillant, i la serp verda-i-groga (Coluber viridiflavus), l'escurçó pirinenc (Vipera aspis) o les serps llises (Coronella sp.).

Entre els amfibis, destaquem el tritó pirinenc (Euproctus asper), espècie sols present al Pirineu i amb bones poblacions en alguns rierols d'aigües fredes i oxigenades, la granota roja (Rana temporaria) i el tòtil (Alytes obstetricans), de crit inconfusible.

Page 22: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La comarca del Berguedà limita al nord amb la Cerdanya i al nord-est amb el Ripollès, a l’est limita amb Osona, al sud amb el Bages, al sud-oest amb el Solsonès, i al nord-oest amb l’Alt Urgell. Berga se situa al centre de la comarca. Administrativament es troba dins la província de Barcelona.

Les principals vies de comunicació existents són les carreteres C-16 Barcelona-Puigcerdà (eix del Llobregat) i C-26 Alfarràs-Olot (eix prepirinenc). Totes dues transcorren per Berga i la C-16 passa pel túnel del Cadí, que permet la comunicació fàcil i còmoda de la comarca amb la Cerdanya, Andorra i França. Les empreses d’autocars que operen a la comarca són principalment Autocars Ramon Planas i Alsina Graells.

El Berguedà agrupa trenta-un municipis, repartits en 1.184,9 km2. En general, els termes municipals són força

extensos i n’hi ha tretze de més de 40 km2. La relació entre el territori tan extens i no gaire poblat (40.424 hab.,

d’acord amb el padró del 2010) ens dona una densitat de població força baixa: 35,1 hab./km2.

Berga, Gironella i Puig-reig són els dos municipis més poblats amb 16.596 habitants en el cas de Berga. I concentren més del 60% de la població de la comarca. La majoria de municipis tenen menys de 2.000 habitants, per sobre només hi ha a més a més dels tres ja citats Bagà (2.119 hab.) i Avià (2.223 hab.).

Taula 7: Característiques principals dels municipis del Berguedà

Municipi Superfície (km

2)

Altitud (msnm)

Població (2010)

Densitat (hab/km

2)

Avià 27,2 667 2.223 81,7 Bagà 43,1 785 2.119 49,2 Berga 22,5 704 16.596 737,6 Borredà 43,6 854 530 12,2 Capolat 34,3 1.279 81 2,4 Casserres 28,9 617 1.599 55,3 Castell de l'Areny 24,6 953 76 3,1 Castellar de N'Hug 48,8 1.395 221 4,5 Castellar del Riu 32,6 1.234 143 4,4 Cercs 46,9 720 1331 28,4 L'Espunyola 35,5 759 260 7,3 Fígols 29,5 1.154 49 1,7 Gironella 6,8 469 4.844 712,4 Gisclareny 36,7 1.339 34 0,9 Gósol 55,5 1.432 223 4,0 Guardiola de Berguedà 61,8 720 948 15,3 Montclar 22,1 728 119 5,4 Montmajor 75,8 756 478 6,3 La Nou de Berguedà 25 676 149 6,0 Olvan 35,6 553 893 25,1 La Pobla de Lillet 51,3 843 1322 25,8 Puig-reig 46,2 455 4.238 91,7 La Quar 37,9 1.069 61 1,6 Sagàs 44,9 738 135 3,0 Saldes 66,6 1.240 336 5,0 St. Jaume de Frontanyà 21,2 1.072 30 1,4 St. Julià de Cerdanyola 12 950 255 21,3 Sta. Mª de Merlès 51,4 532 151 2,9 Vallcebre 27,9 1.110 269 9,6 Vilada 22,5 757 519 23,1 Viver i Serrateix 66,8 786 192 2,9 TOTAL/MITJANA 1.150,8 km² 882,1 msnm 40.424 hab. 35,1 hab/km

2

Font: Generalitat de Catalunya. Consell Comarcal del Berguedà

Page 23: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

En general, la població del Berguedà ha evolucionat d'una manera irregular, dins una tendència general de descens a causa de l'emigració que seguia el corrent del Llobregat, la introducció de noves fonts de riquesa (conreu del blat de moro i millora general de l'agricultura al s. XVIII, modernització de la indústria tèxtil al XIX, explotació del lignit al XX) frenà i invertí en alguns moments aquesta tendència.

Durant la segona meitat del s. XX, l'evolució demogràfica fou marcada pel despoblament constant, un dels més elevats de Catalunya. Des dels 47.953 h del 1960, fins al 1970 el descens va ser del 4,4%; del 1970 al 1981, del 8,7%; del 1981 al 1991 del 8,2% i del 1991 al 2001 tingué lloc un cert alentiment de la tendència (2,2%).

Els darrers anys l'evolució de la població ha pres la tendència contrària, cap a una recuperació: el nombre d'habitants va passar a ser de 39.746 h el 2005 i de 40.064 h el 2006. Berga, el cap de comarca, és una de les poques poblacions que no han alterat la seva tendència al creixement i concentra el 2010, amb 16.596 h el 41 % del total comarcal. El 2001, la densitat era de 35,2 h/km

2, pràcticament la mateixa que el 2010.

En la dècada 1990-2000, la mitjana anual de la taxa bruta de creixement fou de -5,3‰ (mitjana catalana: 0,5‰), l’any 2010 aquesta taxa segueix sent negativa amb un valor de -3,81‰ , la població és una de les més envellides de Catalunya (un 22,16% de població és major de 65 anys al 2010, mentre que la del conjunt de Catalunya és del 16,7%; un 67,6% en edat adulta i un 15,4% de menors de 15 anys).

Taula 8: Creixement de la població al Berguedà. 2010

Taxa bruta de natalitat 8,20 Taxa bruta de mortalitat 11,88

Creixement natural -3,69 Creixement migratori -0,12

Creixement total -3,81 Font: Idescat. Informació extreta del banc d’estadístiques de municipis i comarques. Unitats: Taxa bruta per mil habitants

Page 24: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Un total de 11.395 habitants del Berguedà estaven donats d’alta a la Seguretat Social el 31 de desembre de 2010, representant el 42% de la població en edat de treballar (16-64 anys). La majoria de les persones ocupades del Berguedà ho fan com a autònoms en el sector serveis, seguit per la indústria.

El sector agrícola pot considerar-se minoritari al Berguedà amb quotes de l’1 al 13 % de la població ocupada. Les limitacions als conreus són molt grans, especialment a l’Alt Berguedà amb relleus molt muntanyosos. L'agricultura, durant els anys vuitanta, va anar passant a dependre cada vegada més d'una ramaderia explotada de manera més intensiva i centrada en el bestiar porcí i el boví. Fet que ha provocat un increment de pastures i el conreu de cereals com l’ordi o el farratge per alimentar el bestiar. Els conreus llenyosos (vinya, olivera i fruiters) són gairebé extingits i la patata, un conreu tradicional al Berguedà, ha sofert una davallada dràstica. El conjunt de la superfície forestal ocupa el 48% del territori, però l'explotació de la fusta està poc desenvolupada i tampoc no s'ha consolidat aquest sector industrial.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball obtingudes de l’IDESCAT.

Page 25: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Extensió: 1.001 km 2

Població: 13.730 h (2010) UTM: 3775 x ; 46506 y

La comarca del Solsonès, té una superfície de 1001,2 km2, està situada a la Catalunya central i limita al nord

amb les serres prepirinenques d’Oliana, Odèn, Port del Comte (2.383 m) i Serra del Verd (2.274 m) que la separen de l’Alt Urgell i del Berguedà. Al nord-est s’alcen els relleus característics del conglomerat de la serra de Busa (1.520m) i d’Els Bastets. La Vall de Lord, petit territori amb unitat geogràfica i històrica dins del Solsonès, s’estén per la Vall d’Ora.

La comarca presenta un relleu amb grans contrastos. Al nord s’hi troben els primers replecs dels Pirineus, és on trobem el punt més alt de la comarca, a 2.383 m. En canvi, el centre i el sud trobem característiques pròpies dels altiplans de la Depressió Central, amb altituds entre els 650 i els 900 metres. Aquest altiplà s’obre a les terres baixes de la Segarra, del Bages i del curs mitjà del Segre. El relleu suau està trencat per la serra de Pinós, a l’extrem sud de la comarca, que assoleix una alçada màxima de 937 metres.

Els boscos ocupen més de la meitat de la superfície del Solsonès, però la diferència d’alçades fa que hi hagi una gran varietat d’estatges de vegetació. Així, a les terres baixes, que van ser molt castigades pel gran foc del mes de juliol del 1998, hi predomina el pi blanc i la pinassa. A partir de 800 metres comença a aparèixer el pi roig i, finalment, per sobre dels 1.700 metres, predominen els boscos d’alta muntanya de pi negre.

El curs hídric més important de la comarca és el riu Cardener, l’afluent més important del Llobregat, que la travessa de nord a sud. El Cardener té un règim molt irregular, amb un màxim a la primavera a conseqüència del desglaç. Actualment està regulat pels embassaments de Sant Ponç i la Llosa del Cavall. El naixement del Cardener es troba a la vall de Lord, una subcomarca que té una personalitat geogràfica i històrica diferenciada del conjunt del Solsonès. El sector occidental de la comarca està travessat per petits torrents i rieres que pertanyen a la conca hidrogràfica del Segre.

Page 26: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Les precipitacions anuals mitjanes oscil·len entre els 400 i els 600 mm a les terres baixes, mentre que a la part alta s'arriba fins als 700 mm. Els darrers anys, sembla haver-se accentuat el contrast; és superior la pluviositat al N de Lladurs i Sant Llorenç, fins a arribar als 900 mm, mentre que és superior la secada a la banda de Navès. Predominen els vents del NW, o pallarès, humit, i del NE que sol produir algunes glaçades tardanes. Hi ha fonts abundoses, especialment les del Cardener, a la Coma, de la riera Salada, a Cambrils, de Lladurs i Canalda (canalitzades fins a Solsona).

Trobem també un pou de glaç natural, o bòfia, al Port de Comte.

El poblament prehistòric és excepcionalment ben documentat d'ençà del neolític, a través dels enterraments

de la cultura dels sepulcres de fossa, que cobreixen la major part de la comarca. La romanització fou intensa,

Solsona (l'antiga Setelsis lacetana) fou un petit nucli urbà, en són també coneguts diversos jaciments rurals.

El Solsonès va pertànyer, en la seva major part, al comtat de Cardona (després ducat), dins el qual comprenia la batllia de Sant Llorenç de Morunys, la de Solsona (excepte l'extrem nord-occidental), la part septentrional i occidental de la de Cardona i un petit sector de la de Torà. Tota la comarca, sense excepcions notables, formà part de la vegueria de Cervera, des de la Nova Planta, el 1716, del corregiment de Cervera.

La divisió comarcal del 1936 inclogué a la comarca del Solsonès el terme de Llanera, el qual l'any 1968 fou annexat al municipi segarrenc de Torà de Riubregós, i la llei de modificació comarcal del 1990 hi agregà el municipi de la Molsosa, fins aleshores pertanyent a l'Anoia.

El Solsonès té una extensió de 100.120 ha , de les quals 11.934,75 disposen d’alguna protecció en base al Pla d’Espais d’Interès Natural. Dels 15 municipis del Solsonès, 8 tenen alguna part del seu territori inclòs en el PEIN, representant en conjunt un 11,92 % del territori del Solsonès.

El Miracle, amb 233,62 ha., és un espai natural que acull una petita mostra representativa dels paisatges submediterranis dels altiplans centrals catalans, alhora que conserva alguns elements d'especial interès natural.

Serra de Busa – Els Bastets – Lord, amb 5.018,15 ha., és un espai geològicament diferenciat de la resta de serres prepirinenques, pel fet d’estar format de materials margosos pertinents a la Depressió Central, alçats per efecte de l’orogènia alpina mentre es deposaven els conglomerats oligocens.

Ribera Salada, amb 513,02 ha., és un dels Plans d'Espais d'Interès Natural aprovat definitivament el mes de febrer de l'any 2000.

Serra d’Ensija – Els Rasos de Peguera, amb 4.326,22 ha., la serra constitueix un dels límits meridionals, a Catalunya, de la vegetació alpina i subalpina, també cal destacar, a les parts més altes, el prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. A les zones més baixes les pinedes són l'espècie predominant tot i que també hi trobem rouredes de roure martinenc amb boix i fagedes a les zones obagues.

Serra del Turp i mora Condal – Valldan, amb 3.709, 08 ha., la vegetació majoritària és la pineda. La zona forestal permet mantenir la continuïtat a l’eix Pre-pirinenc entre les serres d’Aubenç, de Turp i d’Odèn- Port del Comte. L’espai està format per pinedes de pinassa i retalls de sòls agrícoles a les fons de vall.

La Serra del Verd, amb 3.040,73 ha., enllaça amb el Port del Comte per l’oest, conserva una bona representació dels animals amb requeriments subalpins montans, al límit de la seva àrea de distribució. És una serra del Prepirineu situada a cavall de les comarques del Solsonès (tot el vessant sud), l'Alt Urgell (la part occidental del vessant nord) i el Berguedà (la part oriental del vessant nord).

Page 27: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Serres d’Odèn – Port del Comte amb 10.954,51 ha., l’Espai Natural està format per les dues serralades d’Odèn i de Port del Comte (amb el padró del Quatre Batlles, 2.382 metres, com a punt més alt) constitueix un paratge sobretot d’alta muntanya caracteritzat pels frondosos boscos de pi negre i els prats naturals.

Taula 9: Espais Naturals Protegits al Solsonès

Nom de l’ENP Municipis del Solsonès PEIN Solsonès

(ha)

Total PEIN

(ha)

El Miracle Riner, Pinós 233,62 233,62 Serra de Busa – Els Bastets - Lord Guixers, Lladurs, Odèn, Sant Llorenç

de Morunys, Navès 4.674,90 5.018,15

Ribera Salada Lladurs, Odèn 513,02 513,02 Serra d’Ensija – Els Rasos de Peguera Guixers 47,94 4.326,22 Serra de Turp i mora Condal - Valldan

Odèn, Lladurs 1.987,17 3.709,08

Serra del Verd Guixers, La Coma i la Pedra 1.113,72 3.040,73 Serres d’Odèn – Port del Comte Odèn, Guixers 3.364,38 10.954,51 TOTALS 11.934,75 ha 27.795,33 ha Font: Generalitat de Catalunya. Pla comarcal de muntanya.

La vegetació és principalment submediterrània calcícola, relativament xeròfila i continental. De S a N es succeeixen, esquemàticament, les zones següents: domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae), amb infiltració d'espècies xeròfiles de les planes del Segre; domini del bosc de roure valencià i de la pinassa (Violo-Quercetum fagineae); paisatge submediterrani xèric amb influències mediterrànies molt importants (carrascars, garrigues, àdhuc brolles als solells; pastures de jonça i fenal molt extenses); en els contraforts pirinencs situats al N de Solsona es fa la transició del bosc de roure valencià al de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis); els paisatges de roureda amb boix, de Sant Llorenç de Morunys i de més amunt, mostren amb plenitud el caràcter submediterrani; a partir de 1300-1400 m les pinedes de pi roig semblen completament naturals; a l'estatge subalpí, del pi negre, són molt extenses les pastures d'ussona (Festuca scoparia), que atenyen l'estatge alpí, poc representat a la comarca.

A la comarca del Solsonès, trobem representades especies de mamífers més propis de muntanya, com l'isard

(Rupicapra pyrenaica), la llebre (Lepus europaeus), l'ermini (Mustela erminea), i el gat fer (Felis silvestris)

juntament amb altres que es distribueixen per tota la comarca com la guineu, el teixó, el senglar, la geneta i el

conill.

Les aus més importants a les zones de muntanya són l'àliga daurada (Aquila chrysaetos), el voltor voltor (Gyps

fulvus), el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu (Alectoris rufa), el falcó (Falco sp.), l'astor (Accipiter gentilis), la

merla (Turdus merula), les gralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus) i vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el duc

(Bubo bubo) i el picot negre (Dryocopus martius). A la resta de la comarca es poden trobar espècies com

l'aligot, la cabrota, el mussol, el xut, l'òliba, l'estoret, els corbs, garses, picots, l'ànec gola verda, la polla d'aigua i

la majoria de moixons insectívors i granívors, predominants a la Catalunya interior.

Page 28: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La comarca limita al nord amb l’Alt Urgell, al nord-est amb el Berguedà, al sud-est amb el Bages, al sud amb

l’Anoia, al sud-oest amb la Segarra, i a l’oest amb la Noguera. Les comunicacions principals per carretera són la

C-26 eix prepirinenc (Alfarràs-Olot) i la C-55 (Abrera-Solsona). Hi ha serveis d’autobusos en línia regular que

recorren la comarca i la connecten amb altres capitals comarcals, principalment de la companyia Alsina Graells

SA. L'any 2000, s'inaugurà la variant de Súria, que completà l'anomenat Eix del Cardener i que uneix el cap

comarcal, Solsona, amb la capital del Bages, Manresa.

El Solsonès agrupa quinze municipis, repartits en 1.001,2 km2. La densitat de població de la comarca, amb 13,7

hab./km2, és una de les més baixes de Catalunya. Els municipis tenen majoritàriament una superfície mitjana o

extensa, ja que més de la meitat tenen una superfície superior als 50 km2, entre els quals destaca Navès (145,3

km2), Lladurs (128 km

2), Odèn (114,4 km

2), Pinós (104,3 km

2) i Pinell de Solsonès (91,1 km

2). La població total

de la comarca és de 13.730 habitants (segons el padró del 2010); el cap comarcal, Solsona, és el municipi més poblat (9.219 h). La resta de municipis estan molt poc poblats, tots amb menys de 1.000 habitants exceptuant Sant Llorenç de Morunys amb 1.077 h, dotze municipis en tenen menys de 300.

Taula 10: Característiques principals dels municipis del Solsonès

Municipi Superfície (km

2)

Altitud (msnm)

Població (2010)

Densitat (hab/km

2)

Castellar de la Ribera 60.2 657 156 2.6 Clariana de Cardener 40.8 500 150 3.7 Coma i la Pedra, la 60.6 1004 271 4.5 Guixers 66.4 840 135 2.0 Lladurs 128 834 193 1.5 Llobera 39.2 855 209 5,3 Molsosa, la 26.9 667 117 4.4 Navès 145.3 610 276 1.9 Odèn 114.4 1130 264 2.3 Olius 54.8 742 841 15.3 Pinell de Solsonès 91.1 800 215 2.4 Pinós 104.3 823 315 3.0 Riner 47.1 830 292 6.2 Sant Llorenç de Morunys 4.3 925 1077 248.2 Solsona 17.7 664 9219 520.8 TOTAL 1.001.2 km² 792.06 13.730 13,7 Font: Generalitat de Catalunya. Consell Comarcal del Berguedà

La població del Solsonès va arribar als seu màxim històric l’any 1860, amb 16.182 hab. i amb una densitat de 16,2 hab./km

2. Des de la meitat del segle XIX s'inicià una forta davallada que experimentaren tots els municipis

i que representà una pèrdua del 60% de la població, més de 6.000 hab. en aproximadament una dècada.

El 2001, la població era d'11.466 hab., amb una densitat d'11,5 hab./km2. En el període 1998-2001 el cens

augmentà en 191 persones, a un ritme anual del 0,6%. El saldo vegetatiu fou del -1,5‰, el saldo migratori, del 6,3‰ i el creixement total de la població, del 4,7‰. En aquest interval sis municipis de la comarca perderen població: Lladurs (que passà de 250 hab. a 220 hab.), Llobera (de 240 hab. a 218 hab.), la Molsosa (de 135 hab. a 134 hab.), Odèn (de 280 hab. a 277 h) i Pinós (de 317 hab. a 308 hab.). Solsona, el cap comarcal, concentrava el 64% de la població, amb 7 344 hab., i un creixement absolut de 172 persones respecte a les dades del 1998. Tan sols dos nuclis, a més de Solsona, superaven el mig miler d'habitants: Sant Llorenç de Morunys (921 hab.) i Olius (566 hab.), que aplegaven el 13% del cens. La distribució de la població per grans trams d'edat presentava una estructura demogràfica amb tendència cap a l'envelliment, atès que el 13,5% tenia menys de 15 anys, el 65,5% era població adulta i el 21% sobrepassava els 65 anys.

Page 29: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Taula 11: Creixement de la població. 2010

Taxa bruta de natalitat 11,52 Taxa bruta de mortalitat 10,06

Creixement natural 1,46 Creixement migratori 2,19

Creixement total 3,64 Font: Idescat. Informació extreta del banc d’estadístiques de municipis i comarques. Unitats: Taxa bruta per mil habitants

El sector primari manté un pes important a la comarca. La producció agrícola, ramadera i forestal es combinen per garantir les rendes i la consistència del sector. Les activitats de diversificació de la producció agrària creixen a diferent ritme que a les altres comarques de muntanya, tot i que negocis d’agroturisme tenen una important implantació a la comarca.

La ramaderia, ha disminuït una mica en abandonar-se moltes cases de pagès i reduir-se les masoveries. L'any

2003 se censaren 123.185 caps de bestiar porcí, 12.545 de boví, 31.238 d'oví i 1.646 de cabrú. En el mateix any,

el total de terres conreades era de 18 098 ha (18 035 ha de secà i 63 ha de regadiu). Els cultius més importants

són els cereals (13.584 ha), principalment l'ordi (8.992 ha) i el blat (4.264 ha); els conreus farratgers (1.644 ha) i

les lleguminoses (953 ha). Encara es mantenen petites fàbriques tèxtils, de llonganisses o tallers menestrals,

com els de ganivets, a Solsona i a Sant Llorenç de Morunys.

Al Solsonès el sector industrial destacava fins fa ben poc, per la seva importància, la indústria era diversificada i concentrada a Solsona, Olius, Sant Llorenç de Morunys i Guixers. El sector terciari ha anat evolucionant i actualment és el sector que aplega més ocupats.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball obtingudes de l’IDESCAT.

Page 30: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Segons l’Enquesta de població activa, a partir de l’any 2011 Catalunya és la primera CA de l’Estat en volum de població ocupada en activitats de la indústria turística. En total, 371,8 mil persones van treballar en el sector turístic català (17% del total estatal), un 6,7% més que l’any anterior. Respecte el conjunt de treballadors ocupats en activitats turístiques de Catalunya, el 56% són homes i el 44% dones. Així doncs, durant el 2n. Trimestre de 2011, Catalunya va obtenir una taxa d’ocupació del 90,3% en el sector turístic.

La indústria turística catalana genera un 12% dels ocupats del conjunt d’activitats econòmiques de Catalunya i el 16,5% dels ocupats del sector serveis de Catalunya.

Donada la conjuntura de profunda crisi econòmica en la que està immers el país, s’espera que el sector turístic pugui ser un dels que contribueixin en major mesura a sortir de la crisi per la via de la creació d’ocupació, ja que és un sector intensiu en mà d’obra i de manera indirecta pot contribuir a dinamitzar altres sectors de l’activitat. El turisme constitueix un motor econòmic amb un elevat efecte d'arrossegament sobre altres activitats.

A més, en l’actual conjuntura, d’inestabilitat als països de la ribera sud de la Mediterrània, com Tunísia, Egipte o Marroc, i la possible millora de la situació econòmica en alguns dels nostres mercats preferencials, el sector turístic de Catalunya pot tenir una oportunitat de creixement addicional. Tanmateix, si finalitzen aquests conflictes en les destinacions competidores de l'àrea mediterrània, i continua la incertesa sobre la situació de les economies dels nostres mercats més importants, la situació podria canviar ràpidament, en aquest escenari és important continuar impulsant polítiques d'ordenació i promoció de la nostra oferta turística, a fi d'afegir-hi valor en un entorn de major competència. Caldrà també prestar una atenció destacada als mercats emissors emergents com Xina, Índia o Brasil.

El desenvolupament turístic integrat en el medi natural i social és un factor de dinamització i reactivació econòmica a tot el territori. Els principals actius turístics catalans són la situació geogràfica de Catalunya, la diversitat dels seus recursos naturals, el patrimoni artístic i cultural i el caràcter obert del poble català, així com el gran nombre, capacitat i qualitat de les empreses que presten serveis als turistes.

Així doncs, en aquest marc d’activitat, el govern està impulsant la redacció del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2011-2015, un document que seguirà els criteris de la UE i de l’Organització Mundial del Turisme i contarà amb la participació i diàleg amb tots els sectors implicats, potenciant una major implicació del sector en l’Agència Catalana de Turisme, entitat de referència per la promoció turística de Catalunya, aquesta entitat, adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, vetlla per la imatge i la millora del desenvolupament turístic de Catalunya

El Pla contemplarà la potenciació de la marca Catalunya als mercats europeus i mundials; la creació d’una línia de suport per a les empreses turístiques; la modernització del turisme, en especial de les infraestructures i serveis, i la professionalització del sector. Caldrà veure però, l’encaix en aquesta estructura, tant pel que fa a participació com a promoció conjunta, de les comarques rurals amb sectors turístics incipients o poc desenvolupats i amb menys capacitat de fer-se sentir a nivell català.

El turisme és un sector clau per a l’economia catalana, aporta el 12% del PIB i dóna feina a gairebé 400.000 persones, contribueix activament a l’equilibri territorial de Catalunya

i fa present Catalunya al món.

Page 31: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Tradicionalment, en matèria de gestió turística, el territori català s’ha distribuït en marques turístiques, n’hi ha un total de 9 que inclouen la totalitat del territori català:

Val d’Aran Pirineus Costa Brava Costa de Barcelona (Maresme/Costa del Garraf) Catalunya Central Barcelona Terres de Lleida Costa Daurada Terres de l’Ebre

BARCELONA

VAL D’ARAN

PIRINEUS

TERRES DE LLEIDA

TERRES DE L’EBRE

COSTA BRAVA

COSTA DAURADA

CATALUNYA CENTRAL

COSTA DEL GARRAF

COSTA DEL MARESME

COSTA BARCELONA:

Page 32: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Les comarques del territori Catcentral es troben en dues marques turístiques diferents:

MARCA TURÍSTICA PIRINEUS

TERRITORIS D’INFLUÈNCIA

Comprèn la llarga franja septentrional de Catalunya que ocupa la serralada dels Pirineus i també el sector muntanyenc dels Prepirineus.

PRINCIPALS ÍTEMS

Natura (alts cims /zones lacustres de gran bellesa ) Esports d`hivern (Baqueira-Beret, Boí-Taüll, la Molina) Esports d`aventura Excursionisme, alpinisme Escalada Gastronomia Patrimoni romànic important (Ripoll, la Seu d`Urgell, Sant Pere de Rodes) Parcs naturals (Aigüestortes, volcans de la Garrotxa, Cadí-Moixeró) i zones protegides Poblacions amb molt de caràcter (Puigcerdà, Solsona, Olot) Agroturisme i bona oferta d`allotjament

Comarques:

Alt Urgell Alta Ribagorça Berguedà Cerdanya Garrotxa Pallars Jussà Pallars Sobirà Ripollès Solsonès Val d’Aran Alt Empordà

Page 33: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

PROMOCIÓ TURÍSTICA

Ajuntaments de la zona Associació de Turisme de la Vall de Lord Associació la Garrotxa, Terra d`Acolliment Turístic Consorci de Turisme de l`Alt Berguedà Consorci del Parc Fluvial del Llobregat Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya Patronat Comarcal de Turisme de l`Alta Ribagorça Patronat Comarcal de Turisme del Berguedà Patronat Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà Patronat Comarcal de Turisme i Desenvolupament Econòmic del Solsonès Patronat Municipal de Turisme Alp la Molina-Massella Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca de la Torre de Cabdella Patronat Municipal de Turisme de Puigcerdà

ENS DE PROMOCIÓ

Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona Travessera de les Corts, 131-159. Recinte Maternitat. Pavelló Lactància 08028 - Barcelona Tel: 934 022 966 Fax: 934 022 968 [email protected] http://www.turismetotal.org Patronat de Turisme Costa Brava Girona Sant Francesc, 19, 4art 17001 - Girona Tel: 972 208401 Fax: 972 221570 [email protected] http://www.costabrava.org

ALTRES MARQUES ASSOCIADES:

Pirineus de Girona Cerdanya La Molina

www.costabrava.org www.cerdanya.org www.lamolina.com

Vall de Lord Terres de Lleida Val d’Aran

www.valldelord.com www.visitpirineus.com www.aran.org

Torisme Val d'Aran Ctra. de Gausach, 1 25530 - Vielha Tel: 973 640688 Fax: 973 643060 [email protected] http://www.aran.org

Patronat de Turisme de Terres de Lleida Rambla Ferran, 18, 3r 25007 - Lleida Tel: 973 245408 Fax: 973 245558 [email protected] http://www.lleidatur.es

Page 34: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

MARCA TURÍSTICA CATALUNYA CENTRAL

TERRITORIS D’INFLUÈNCIA

Agrupa les terres interiors de Catalunya, compren les grans planes de la Depressió Central i Prelitoral i la muntanya de Montserrat.

PRINCIPALS ÍTEMS

Patrimoni natural Ciutats de gran tradició històrica i monumental o de mercat (Vic, Manresa, Cardona, Igualada, Terrassa, Sabadell, Granollers, etc.) Zones de muntanya (Montseny, Guilleries) Termalisme (Caldes de Montbui, la Garriga) Esports Gastronomia Arquitectura industrial al Ter i el Llobregat Zones emblemàtiques (monestir i la muntanya de Montserrat) Patrimoni cultural i monumental (monestirs de l'Estany i Sant Cugat, etc.) Discreta oferta d'allotjament

Comarques:

Anoia Bages Osona Vallès Occidental Vallès Oriental

Page 35: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

PROMOCIÓ TURÍSTICA

Consorci de Turisme del Cardener Consorci de Turisme del Vallès Occidental Consorci de Turisme del Vallès Oriental Consorci de Turisme Paisatges del Ter d`Osona Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanés Consorci per a la promoció dels municipis del Moianès Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra Consorci per a la Promoció Turística de l`Alta Anoia Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau Consorci Promoció Turística Portes del Montseny, Alt Congost, la Plana de Vic Osona Turisme

ENS DE PROMOCIÓ

Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona Travessera de les Corts, 131-159. Recinte Maternitat.Pavelló Lactància 08028 - Barcelona Tel: 934 022 966 Fax: 934 022 968 [email protected] http://www.turismetotal.org

ALTRES MARQUES ASSOCIADES:

Baix Llobregat Vallès Oriental Portes del Montseny

www.elbaixllobregat.net/turisme www.turismevalles.net www.portesdelmontseny.com

Paisatges del Ter Osona turisme Vall de Sau Collsacabra

www.paisatgesdelter.com www.osonaturisme.com

Valls del Montcau

www.vallsdelmontcau.org

Page 36: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Aquest sistema de distribució territorial, no ha donat uns resultats del tot satisfactoris. Molts territoris no es senten representats i/o identificats amb aquesta estructura actual, fet que provoca que sorgeixin moltes iniciatives d’àmbit territorial reduït i que en molts casos s’hagin de duplicar esforços, amb el malbaratament de recursos que això suposa. Les comarques de l’interior de Catalunya, en són un bon exemple. Aquesta estructuració ha donat molt pocs resultats en quant a promoció i projecció exterior del producte turístic català.

Segons dades de l’Observatori del Turisme a Catalunya, les dues marques territorials que tenen un fort potencial per elles mateixes són la marca Catalunya i la marca Barcelona. Igualment, l’Estudi Exploratori de les Marques Turístiques de Catalunya a la web 2.0 (Gonzalez,2010) conclou que el sector turístic català s’enfronta a tres amenaces principals en l’entorn 2.0: la invisibilitat de moltes marques turístiques, donada la seva escassa presència als continguts generats pels usuaris, que fan més difícil que puguin estar presents fins i tot a les primeres fases d’inspiració de potencials visitants, la inestabilitat de reputació i imatge de vàries destinacions que, tot i estar presents en els continguts 2.0 ho estan en un volum baix, fet que pot ocasionar un no alineament entre realitat i imatge projectada on-line i finalment la insatisfacció en algunes destinacions principals del mercat català, manifestada a traves de les valoracions dels turistes respecte a serveis claus dins l’experiència global a tota la destinació com son l’allotjament i la restauració.

Així doncs, aquestes reflexions sobre l’adequació de les marques existents, tant pel que fa a l’abast de cadascuna com a l’estructura de funcionament conjunta, han fet palesa la necessitat d’innovar i dur a terme una clara aposta per la diferenciació de l’oferta turística, basant-la en la qualitat i la identitat i en la capacitat de diferenciació dels productes turístics de cada zona. Establint una nova agrupació segons les característiques bàsiques del producte turístic i els seus nexes d’unió reals, d’aquí han sorgit els clústers o clubs de producte turístic.

Competitivitat i innovació

Segons Anton et al (2006), alguns dels factors o recursos determinants de l’avantatge competitiu, agrupats segons la naturalesa del seu origen, poden ser:

Factors locals o territorials: derivats del marc institucional en què es desenvolupa l’activitat empresarial, són les característiques econòmiques, socials, polítiques i ambientals que configuren l’entorn de l’empresa. Aquests factors expliquen les diferències entre empreses situades en territoris desiguals, com per exemple les situades dins un clúster i les situades fora, però no les diferències entre empreses d’un mateix territori.

Factors relacionats amb l’entorn competitiu, com la intensitat de la competència, determinada al mateix temps per una sèrie de variables estructurals de la indústria, amb el nivell de rendibilitat del sector al qual pertany l’empresa.

Factors de la mateixa empresa, les seves característiques estratègiques i organitzatives, són els que permeten a les empreses obtenir una major singularitat i l’avantatge competitiu en el context dels altres dos grups. Els factors principals d’aquest tipus de factors són els intangibles, com les capacitats directives, les polítiques de recursos humans, tecnològiques i comercials, són menys susceptibles de ser copiats o imitats.

La competitivitat es pot considerar, com la capacitat de les empreses d’obtenir i mantenir un avantatge competitiu sostenible, la qual és a la vegada el resultat de la innovació empresarial, és a dir, de la generació de nous processos, productes i negocis que siguin adequadament valorats pel mercat

(Anton, 2006)

Page 37: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Els diversos tipus de recursos i capacitats existents poden ser classificats en quatre categories principals (Guia, 2000):

Recursos primaris, com els recursos financers (valor dels actius financers de l’empresa), els béns de producció (elements tangibles que poden interferir en la producció) i el component humà (elements humans que aporten informació i habilitats).

Recursos relacionals, apareguts de les múltiples combinacions possibles dels recursos primaris. Aquests recursos generen normes, obligacions, expectatives i una xarxa de relacions tant internes com externes als actors econòmics.

Recursos industrials, derivats de l’estructura de la indústria, intangibles i obtinguts com a resultat de l’acció col·lectiva de l’empresa, el valor dels quals depèn de les característiques del mercat.

Recursos territorials, derivats de la localització de l’empresa i compartits per totes les empreses de la mateixa àrea geogràfica. Aquests recursos poden tenir valor estratègic per la competència interterritorial, però mai per la competència intraterritorial.

Clústers empresarials i innovació

Aquests sistemes territorials d’innovació estimulen el lideratge, el sistema de valors, el nivell de formació especialitzada o les relacions en xarxa entre els principals agents. És important que els clústers existents al territori estiguin connectats amb els parcs científics i tecnològics què, si segueixen una estratègia adequada, contribuiran a la dinamització dels clústers a l'esdevenir zones prioritàries de localització: pols d’atracció de talent, d’empreses innovadores i de generació de noves empreses de base tecnològica diferencial. El model de clústers, així com altres models teòrics que parlen de l’avantatge competitiu, fan referència a l’efecte que l’entorn territorial genera sobre l’avantatge competitiu.

El desenvolupament dels clústers és liderat majoritàriament per les empreses o per col·lectius empresarials. No obstant això, és possible que en determinats casos siguin les administracions públiques les que adoptin el liderat. El teixit empresarial i les administracions públiques, igual que els centres de R+D, es necessiten per poder assolir les característiques imprescindibles per esdevenir un clúster innovador.

Segons Porter (1999), és important institucionalitzar les relacions i els lligams entre els participants del clúster per mantenir la seva salut i sostenibilitat. Cal també reforçar l’estructura social i l’atenció a la relació personal, donant més importància a la gent i a la gestió que a la planta i al producte.

Un clúster és un grup d’empreses del mateix negoci que comparteixen reptes estratègics. El clúster és un instrument altament efectiu per endegar iniciatives per reforçar la competitivitat de les empreses

ja que permet desenvolupar habilitats clau, tecnologies, relacions en xarxa entre els fabricants, la clientela i els proveïdors. Els principals protagonistes dels clústers són els empresaris, en formen la

base i en parlen en clau d’estratègia competitiva.

Un sistema d’innovació pot definir-se com el conjunt de les organitzacions institucionals i empresarials que, dins d’un determinat àmbit geogràfic, interactuen entre si amb la finalitat

d’assignar recursos a la realització i difusió de coneixements sobre les quals es basen els processos d’innovació (Buesa, 2002).

Font: Prats,2005

Page 38: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Clúster turístic i innovació

Porter (1992) en el seu estudi dels clústers a Catalunya, va designar com a clúster català la indústria turística. En el turisme la localització pren especial rellevància, al igual que la proximitat, sobretot quan ens referim a una destinació turística concreta en la que l’espai hi juga un paper fonamental. Segons Hjalager (2000) les polítiques públiques en turisme en les destinacions han anat majoritàriament destinades a proveir les infraestructures físiques i a planificar l’ús del sòl. En el marc dels clústers es pretén arribar més enllà i que les polítiques públiques arribin també a nivells culturals, polítics, socials incloent temes mediambientals, econòmics i tecnològics, aportant una major sensació de comunitat.

En l’estudi El Reforçament de l’Avantatge Competitiu del Sector Turisme a Catalunya (2006), es va determinar la dimensió dels clústers tenint en compte tres criteris: geogràfics (connexió real per carretera), relacions comercials (distància necessària per cobrir les necessitats de les empreses turístiques) i la tipologia d’oferta i demanda existent. De la combinació d’aquests tres factors es van obtenir dos grans clústers, el del segment de sol i platja, i el segment natura, cadascun dels quals es divideix en clústers més petits.

El clúster temàtic de Salut, Bellesa i Benestar està format pels municipis de Catalunya que tenen productes turístics relacionats amb balnearis i centres spa, wellness i retreat. El clúster temàtic de Natura està constituït pels diferents municipis de Catalunya que tenen en el seu territori parcs naturals, parcs nacionals, espais d’interès nacional, reserves marines naturals i ornitològiques, parcs zoològics i jardins botànics. El clúster temàtic de Cultura està format pels municipis que contenen productes turístics entesos com a recursos turístics que compten amb una mínima infraestructura de comercialització turística, relacionats amb l’arquitectura, la història i els museus, la gastronomia i els productes vinícoles, i diferents esdeveniments singualrs i festivals. El clúster temàtic d’Actiu i d’Aventura consta dels diferents municipis que contenen productes turístics actius, d’aventura, de golf, de neu, de nàutica i esports d’aigua i les destinacions de turisme esportiu. El clúster temàtic d’Oci està format pels municipis que són destinacions d’oci i/o de nit, de sol i platja, i de compres. D’altra banda, també hi ha inclosos els municipis que tenen parcs d’atraccions, temàtics o casinos. El clúster de Reunions i Empresa està constituït pels municipis que tenen productes turístics relacionats amb pavellons firals, sales de congressos i reunions i auditoris.

Page 39: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Segons Blasco (2008), la clusterització pot ser un fenomen especialment rellevant en el sector turístic, a partir d’una sèrie de factors:

El producte turístic per definició és l’aglomeració de determinats serveis, com a mínim allotjament + restauració.

Des del punt de vista de l’oferta, el nucli bàsic d’organització habitual en el turisme és la destinació turística, per definició una aglomeració d’empreses turístiques més o menys especialitzades que exploten els recursos amb potencial turístic d’un territori concret. Però la delimitació de la destinació potencialment més competitiva pot no coincidir amb els límits administratius actuals.

Pel que fa a la demanda, es constata que la varietat i concentració de l’oferta juga un paper primordial en el procés de compra.

En aquest context, la clusterització ofereix sinèrgies i avantatges en aspectes com: la promoció, la formació d’un contingent humà qualificat compartit, la regulació del sector, centrals de compres i altres serveis compartits, ...

La formació, potenciació i sostenibilitat de clústers turístics competitius esdevé un repte per a les estructures de govern de les destinacions actuals. A partir del coneixement acumulat, es constata que els clústers es mostren com una bona solució per tal d’aconseguir l’objectiu del desenvolupament regional, aprofitant de la millor forma possible els recursos existents, i potenciant les relacions entre els agents adequats. Per això, cal repensar la configuració actual de productes turístics, per tal d’identificar possibles noves àrees geogràfiques productives, que actualment passen inadvertides.

Clubs de producte

La Generalitat de Catalunya, a través de Catalunya Turisme, ha materialitzat aquestes premisses amb la creació dels Clubs de Producte. Els Clubs de Producte són programes dirigits a empreses i entitats del sector turístic català, per a la promoció i ajut a la comercialització de l’oferta turística, segons la seva segmentació. Des de la seva creació l’any 1996, fins l’actualitat, engloba unes 400 empreses i entitats. Actualment, l’Agència Catalana de Turisme compta amb cinc clubs: Club de Turisme Actiu-Natura, el Club de Turisme Cultural, el Club de Turisme Gastronòmic, el Club de Turisme de Golf i el Club de Turisme de Salut i Benestar.

L’objectiu dels Clubs és definir, conjuntament amb el sector privat i entitats membres de cada club, les estratègies i els plans de promoció ajustats a les necessitats de cada producte, en funció de les circumstàncies del seu mercat. Cada club està format per empreses, entitats i professionals especialitzats en cadascun d’aquests productes, que han de fer-se socis del club.

Turisme de Catalunya posa a disposició dels membres del Club els coneixements, infraestructures, contactes i recursos econòmics necessaris per rendibilitzar les accions de promoció realitzades des de Turisme de Catalunya per cada producte concret i ofereix:

L’assessorament professional en matèria de promoció turística, basat en el coneixement i l’anàlisi de cadascun dels mercats.

La definició d’estratègies promocionals i d’ajut a la comercialització, ajustades a les exigències de la demanda i a les característiques de cada mercat.

La confecció i aplicació d’un Pla d'Accions específicament dissenyat en funció dels interessos dels

membres del Club.

Es pot constatar que efectivament existeixen criteris que permeten organitzar les destinacions turístiques en base a criteris innovadors, orientats a la demanda, per mitjà de la classificació dels

productes existents, prescindint dels criteris administratius (Blasco,2008).

Page 40: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El sector terciari ocupa actualment un 60 % de la població activa del Moianès. A partir dels anys 70, l'auge de les segones residències i turisme rural han compensat lleugerament el declivi agrícola i industrial.

La infraestructura turística, pel que fa als allotjaments, es compon d’un total de set establiments d’hotels, fondes i pensions, amb 167 places. Hi ha vint-i-quatre establiments de turisme rural (inclosos els bungalows El Solei de la Caseta), amb 314 places, un càmping amb 130 unitats d’acampada.

En general, els establiments de turisme rural estan repartits per tota la comarca, en vuit municipis. Moià és la població que en té més, amb 6 establiments, seguit de Calders amb quatre i Collsuspina i Castellterçol amb tres. Set dels deu municipis del Moianès compten amb un establiment hoteler: Calders, Castellterçol, Collsuspina, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló. A Sant Quirze Safaja s’hi troba l’únic càmping de la zona.

Taula 12: Oferta turística d’allotjament al Moianès (2010)

Tipus allotjament Nombre d’establiments Places

Hotels/Hostals 7 167 1 Estrella 2 58 2 Estrelles 3 71 3 Estrelles -- -- 4 Estrelles 2 38

Turisme rural 24 314 Casa de poble compartida -- -- Casa de poble independent -- -- Masia -- -- Masoveria -- --

Càmpings 1 325 1a categoria -- -- 2a categoria 1 325 3a categoria -- -- TOTAL 32 806

Font: Consorci per a la promoció dels municipis del Moianès

Pel que fa a l’oferta complementària de restauració, a la comarca hi ha 42 restaurants i bar-restaurants. El municipi amb mes serveis de restauració és Moià seguit per Castellterçol.

La comarca s’engloba dins la marca turística Catalunya Central. Els eixos del producte turístic que ofereix es basen en els valors intrínsecs d’un territori rural amb ric amb valors paisatgístics i etnològics diferenciats. Un dels principals recursos endògens del territori és la seva situació geogràfica, molt propera a grans nuclis de població de Catalunya, com Manresa, Vic o Berga i relativament propera a Barcelona, i a la vegada molt integrada en un paisatge rural, amb viles i pobles que preserven l’essència de la vida a pagès. Aquests recursos inherents al Moianès, juntament amb els esforços que s’han fet des de la comarca durant la darrera dècada per planificar i dissenyar actuacions que asseguressin un desenvolupament sostenible tant urbanística com ecològicament, fan que un dels pilars del seu desenvolupament turístic sigui el turisme rural, en el qual el visitant cerca el contacte amb l’entorn autòcton i la interrelació directa amb la societat local.

Page 41: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El turisme de segona residència és molt important a la zona, que fins i tot duplica la seva població en períodes festiu i caps de setmana, aquest tipus de turisme fa ús especialment els serveis de restauració i activitats lúdico-festives.

El seu patrimoni natural, amb boscos, fonts, espais naturals protegits i paisatges naturals de gran bellesa, el doten de possibilitats per incentivar l’ecoturisme i el turisme actiu i d’aventura, amb la creació d’empreses que explotin aquest sector com Rivendel Moià, empresa sorgida a la zona especialitzada en activitats de turisme natural i cultural en l’àmbit del Moianès o iniciatives com el Raid Fred de Castellterçol, que està organitzat pel Centre Excursionista Castellterçol i agrupa equips d'arreu d'Espanya per realitzar una cursa competitiva on hi ha entre d’altres proves de ràpel, tirolina o BTT.

La comarca del ofereix un elevat potencial per desenvolupar productes de turisme cultural. L’especificitat i exclusivitat del seu patrimoni artístic i històric són una bona base per a incentivar l’atractiu de diferents sectors de visitants. En aquet aspecte, cal destacar l’Ecomuseu del Moianès una iniciativa que aglutina, amb coherència i creativitat, recursos dels diferents municipis en un únic producte, donant-li un plus d’atractiu per tal d’esdevenir un producte turístic més potent Moià ha dinamitzat dues ofertes turístiques rellevants el Museu Arxiu Comarcal Casa Rafael Casanova i les Coves del Toll. Al municipi de Calders s’hi troba la Colònia Jorba, mostra de les colònies industrials dels segles XIX-XX, apta pels interessats en el turisme industrial.

Els productes agroalimentaris han estat i són elements distintius de qualitat a la comarca del Moianès, terra de bolets i carns de qualitat, disposa d’una sòlida base per incentivar un turisme gastronòmic. Des de les especies més típiques a la tardor com el rovelló, la llenega o el fredolic fins a altres de gran valor com el cep o el rossinyol poden trobar-se al Moianès. Destaca també la producció de carn i embotis de qualitat, que trobem en plats típics de la zona com el Baiaton, un plat elaborat amb patata i col trinxada acompanyat per rosquillons fregits de cansalada.

Cada poble del Moianès celebra la festa major, que en la majoria de casos te l’edició d’estiu i la d’hivern. També és festa senyalada a la comarca la Sant Antoni Abat, destacant la de Monistrol de Calders, amb els tradicionals tres tombs i jocs d’habilitat amb cavalls. Són típics a més a més, els aplecs, arrossades i caminades populars. A banda de les ja citades, la màxima afluència de turisme lúdico-festiu, es dona en festes com la festa barroca de Moià o la festa de l’escudella de Castellterçol o les diverses fires que s’organitzen durant l’any.

Taula 13: Principals festes del Moianès

Festa Municipi Temàtica i activitats Període Entitat organitzadora

Festa de Sant Antoni-Abat. Joc de la botifarra

Monistrol de Calders

Tradicional d’Oficis, cavalcada dels tres tombs i cursa d’habilitat amb cavall on ens genets han de tibar una botifarra penjada en una corda

Gener Ajuntament de Monistrol de Calders Consorci del Moianès

Sant Fruitós, Festa Major d’Hivern

Castellterçol Festa Popular Gener Ajuntament de Castellterçol

Festa de l’escudella Castellterçol Festa gastronòmica Febrer Festa gastronòmica

Setmana Santa a Moià Moià Els armats i processó de divendres sant

Març - Abril

Armats de Moià i altres

La Moixiganga a Castellterçol, la paraula i la Dansa e n la Passió e Crist

Castellterçol

Representació de dansa tradicional que recrea la passió de Crist, dissabte sant a l’aire lliure

Abril Ajuntament de Castellterçol

Vine a Jugar Castellcir Artesania i joc tradicional Agost Ajuntament de Castellcir

Festa Barroca. Retorn al 1714

Moià Cercaviles històriques, representacions teatrals, mercats d’època,...

Setembre Patronat de Museus de Moià Ajuntament de Moià

Diada de Sant Andreu. Festa Major d’hivern

Castellcir Festa Major amb arrossada popular

Novembre Ajuntament de Castellcir

Font: Elaboració pròpia en base al Calendari de Fires de Catalunya i festacat.cat

Page 42: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La taula següent conté la relació de fires i mercats més destacats del Moianès:

Taula 14: Fires i mercats al Moianès

Fira Municipi Oferta que s’hi exposa Període Entitat organitzadora

Fira-Mercat de Sant Vicenç

Calders Productes tradicionals i artesans

Gener Ajuntament de Calders- Consorci del Moianès

Fira de Sant Josep

Castellterçol Antiquaris, brocanters i col·leccionistes

Març Ajuntament de Castellterçol

Firartesania Granera Mostra d’oficis i artesania Maig Ajuntament de Granera-Consorci del Moianès

Mercat de la Prehistòria

Moià Diversitat de tallers i activitats sobre la prehistòria

Maig Ajuntament de Moià- Patronat de Museus de Moià

Fira de la Joguina Castellcir Artesania i joc tradicional Agost Ajuntament de Castellcir

Fira d'Artesania Castellterçol Bestiar, maquinària, automoció, artesania i comerç en general

Agost Ajuntament de Castellterçol

Fira Ramadera i d'Activitats Agroalimentàries

Castellterçol Bestiar, productes agroalimentaris, d’oficis tradicionals

Setembre Ajuntament de Castellterçol

Fira Moianès turisme i lleure

Itinerant Entitats de turisme i lleure del Moianès i la Catalunya Central

Octubre Consorci del Moianès

Fira del Bolet i de les Herbes Remeieres

Castellterçol Exposició i venda de bolets, herbes remeieres i productes derivats.

Octubre Ajuntament de Castellterçol

Concurs de gossos d’atura

Castellterçol Concurs de pastors i mercat de productes agroalimentaris tradicionals

Novembre Ajuntament de Castellterçol

Fira de la Puríssima L’Estany Artesania, productes de la terra

Desembre Ajuntament de l’Estany-Consorci del Moianès

Fira de Nadal Santa Maria d'Oló

Productes artesans, naturals i de pagès

Desembre Ajuntament de Santa Maria d'Oló- Consorci del Moianès

Font: Elaboració pròpia en base a dades de Calendari de Fires de Catalunya, Consorci del Moianès i festacatalunya.cat

Al Moianès hi ha una oficina de turisme adscrita a la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya, està gestionada pel Consorci del Moianès i es situa a Moià.

Taula 15: Oficines de turisme al Moianès

Població Adreça CP Telèfon Adreça electrònica

Moià Joies 12-13, Cal Carner 08180 93 8301418

93 8208000 [email protected]

Font: Catalunya Turisme

Page 43: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Disseminats pel territori es troben altres 5 punts locals d’informació turística que s’obren en èpoques d’afluència de visitants.

Taula 16: Punts d’informació locals al Moianès

Població Adreça CP Telèfon Adreça electrònica

Monistrol de Calders

Plaça de la pedrera, s/n 08275 93 8301418 [email protected]

Castellcir Pit de Castellcir: Avda. Santa Coloma- Plaça Abat Escarré

08183 93 8301418 [email protected]

l'Estany

Monestir i Museu de l'Estany

Pl. del Monestir, 4

08148 93 8303040 [email protected]

Calders Plaça Major (antiga presó) 08275 938301418 [email protected]

Castellterçol

Les Poues de la Ginebreda

Crta. Castellterçol - Moià C59

938301418 [email protected]

Font: Consorci del Moianès

Tot seguit es presenta el recull d’iniciatives turístiques destacables de la comarca.

Page 44: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic

Descripció

ECOMUSEU DEL MOIANÈS

L'Ecomuseu del Moianès és un projecte territorial i transversal que té com a objectiu bàsic revaloritzar el patrimoni existent al Moianès i convertir-lo en un producte turístic cultural, mediambiental, social i econòmic per tal de generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis del Moianès.

Es situa per tot el territori del Moianès i compta amb més de 100 llocs visitables, mostra les activitats econòmiques i els processos preindustrials, que es desenvolupaven al país al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX.

Les àrees temàtiques principals, que constitueixen el fil argumental dels diferents radials i que configuren l'Ecomuseu del Moianès són:

- L’explotació dels recursos del bosc (Castellcir)

- L’explotació de la força de l’aigua (Calders)

- Les transformacions de l’aigua (Castellterçol)

- Les transformacions de la terra (Sant Quirze Safaja)

- La producció i l’explotació de la pedra (Monistrol de Calders)

- Els molins hidràulics (Moià)

- De la manufactura a la moderna indústria tèxtil (Santa Maria d’Oló)

- Els antics sistemes de transport i de comunicació (Collsuspina)

- La força de l’aigua i de la terra (L’Estany)

- L’explotació dels recursos animals (Granera)

Mitjà

Projecte que lliga i dona sentit a tot un

territori, revaloritzant els elements autòctons

en desús.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

cultural-industrial

cultura

Clúster temàtic

Page 45: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

Descripció

TASTA’M-

Campanya organitzada pel Consorci del Moianès en el marc del projecte El Moianès ve de gust amb l’objectiu d’augmentar la presència dels productes de qualitat del Moianès als restaurants de la comarca, a través de l’elaboració de plats amb un percentatge d’aquests productes dels quals alguns són de producció ecològica.

Es basa en la presència a les cartes del restaurants de diferents plats elaborats a partir d’aquestes premisses, amb productes de la terra que van canviant en funció de la temporada.

Prèviament a la posada en marxa de Tasta’m, els productors, elaboradors i restauradors van participar en un cicle de quatre sessions. El programa inclou tastos de productes del Moianès i tallers de cuina impartits per un mestre de cuina

Alguns dels trets distintius de la campanya són:

Donar a conèixer els productes del Moianès.

Ser una eina al servei dels productors del camp i dels oficis de l'alimentació.

Ser una manera d'entendre la relació entre el productor i el consumidor.

Establir un marc per posar els productes d'excel·lència a la taula gastronòmica.

Crear noves experiències de turisme al Moianès.

Mitjà

Actuació que materialitza, donat imatge i

visibilitat a tot un projecte de

desenvolupament turístic.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Promoció

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

gastronòmic

cultura

Clúster temàtic

Page 46: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

Descripció

EL MOIANÈS VE DE GUST

El Moianès Ve de Gust és un projecte desenvolupat pel Consorci del Moianès que té com a objectiu principal potenciar els productes autòctons a partir de la marca territorial "El Moianès ve de gust".

El projecte es basa en la dinamització turística de forma transversal, de manera que la valorització i posicionament turística dels municipis que l’integren es basi en la posta en valor del territori, aprofitant no únicament els paisatges i recursos naturals, culturals i etnològics sinó també l’activitat agrària i agroalimentària. Es tracta de posicionar el Moianès com un destí turístic gastronòmic, generant nous productes turístics eno-gastronòmics que ajudin al coneixement, promoció i comercialització dels productes de la zona i incideixin en la diversificació i increment de l'oferta turística de qualitat, a través d'una campanya de sensibilització, promoció i difusió de la gran diversitat i qualitat gastronòmica i alimentària del Moianès.

En el marc del mateix s’han realitzat diverses accions:

fòrums,

xerrades

degustacions relacionades amb el món de la gastronomia i l'alimentació

campanya tasta’m

La iniciativa ha implicat als productors agroalimentaris, les empreses de serveis turístics (allotjament, restauració, activitats turístiques i lúdiques , etc.), gastrònoms i els propis ajuntaments.

Mitjà

Iniciativa completa que lliga el sector

primari, la gastronomia i el turisme.

Relaciona diferents agents amb un objectiu

comú.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Marca/certificació

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

gastronòmic

cultura

Clúster temàtic

Page 47: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

CONSORCI DEL MOIANÈS

Descripció

El Consorci per la promoció dels municipis del Moianès és una entitat local, integrada per 10 ajuntaments de la zona, els Consells Comarcals del Bages i del Vallès Oriental, la Diputació de Barcelona i l’Associació de Serveis Turístics del Moianès que vertebra les principals activitats de desenvolupament del Moianès.

El seu objectiu principal és la promoció econòmica dels municipis del Moianès planificant i executant accions destinades a dinamitzar econòmicament el territori. Treballa en diferents àmbits estructurats en deu grans àrees, entre les quals trobem l’àrea de dinamització turística i comercial i l’àrea de l’ecomuseu, relacionades directament amb el desenvolupament turístic de la comarca.

El consorci gestiona una pàgina web que inclou la promoció de la zona, a l’adreça electrònica: http://www.consorcidelmoianes.cat

El lloc web és molt pràctic i complet i s’hi pot trobar informació sobre el Moianès. Entre altres apartats conté informació sobre:

els municipis recursos turístics (llocs d’interès i rutes turístiques) serveis turístics (allotjaments, restaurants, empreses d’activitats, oficines de turisme, artesans) fires i festes comerç agenda d’activitats actualitzada enllaços a altres institucions, ajuntaments, culturals, empreses,...

Mitjà

Institució molt activa, pilar del

desenvolupament del seu territori.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Associativa/organitzativa

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

general

--

Clúster temàtic

Page 48: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

MOIANÈS TERRITORIS SERENS

Descripció

El projecte "territoris serens" estableix una xarxa de territoris, que actualment està formada pel Lluçanès, la Vall del Ges, Oris i Bisaura, el Moianès i Cabrerès, amb 33 municipis en total que aposten per un model de desenvolupament endogen centrat en les persones i la potenciació de la participació, fent de la "serenitat" el paradigma d'estil de vida.

Aquesta és una tendència creixent a l'Europa Central, que aposta especialment pel desenvolupament sostenible i d'acord amb la tradició territorial. La reflexió estratègica dels Territoris Serens neix durant el desenvolupament del Pla d'Innovació d'Osona, quan diversos municipis veuen necessari establir un model de desenvolupament alternatiu. El projecte gira al voltant de 3 eixos:

Territori i entorn,

Cicle de vida (atenció a les persones) i

Treball i economia,

Des d'aquestes tres òptiques s’estructuren polítiques i projectes que no perdin de vista la "serenitat" com a manera de fer. El projecte comporta l'execució de 35 actuacions entre els que destaquen: accions formatives d'auto-ocupació, creació de la taula gastronòmica, conservació del patrimoni, etc.

Mitjà

Espai de reflexió i planificació.

Treball en xarxa.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Associativa/organitzativa

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

general

---

Clúster temàtic

Page 49: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El sector terciari ocupa actualment el 60 % de la població activa de la comarca. A partir de les dues darreres dècades del s. XX, l'auge del turisme rural a la comarca (muntanyisme, pistes d'esquí als rasos de Peguera, santuari de Queralt, monuments romànics, la Patum de Berga) ha compensat lleugerament el declivi industrial.

L’any 2001 hi havia 48 residències cases de pagès amb 446 places, 13 càmpings amb unes 3 000 places i 45 establiments hotelers amb prop de 1 000 places. El 2010, la infraestructura turística, pel que fa als allotjaments, es compon d’un total de 54 establiments d’hotels i pensions, amb 1.412 places. Hi ha divuit càmpings, amb 5.318 unitats d’acampada, i hi ha 127 establiments de turisme rural, amb 1.135 places.

En general, els establiments hotelers i les pensions estan repartits per tota la comarca, en vint-i-un municipis. Berga i Castellar de n’Hug són les poblacions que en tenen més: set i sis, respectivament. Els càmpings i els establiments de turisme rural també es troben força escampats. A Saldes i a Borredà hi ha dos càmpings, i les poblacions on hi ha més allotjaments de turisme rural són Casserres (divuit), Sagàs (dotze), Olvan (onze) i Capolat (vuit).

Taula 17: Oferta turística d’allotjament al Berguedà (2010)

Tipus allotjament Nombre d’establiments Places

Hotels/Hostals 54 1.412 1 Estrella 23 409 2 Estrelles 23 606 3 Estrelles 8 397 4 Estrelles - -

Turisme rural 127 1135 Casa de poble compartida 1 5 Casa de poble independent 9 65 Masia 12 155 Masoveria 105 910

Càmpings 18 5.318 1a categoria 4 1.820 2a categoria 8 2.266 3a categoria 6 1.232 TOTAL 304 8.775

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’IDESCAT i del Departament d’Empresa i Innovació

Pel que fa a l’oferta complementària de restauració, a la comarca hi ha 22 restaurants i 102 restaurants bar. A la comarca hi ha vuit establiments d’agències de viatges, set dels quals tenen la seu a Catalunya i una és una sucursal amb la seu fora de Catalunya.

La comarca del Berguedà s’engloba dins la marca turística dels Pirineus-Prepirineus. Els eixos del producte turístic que ofereix es basen en la riquesa natural i cultural de la comarca: àrees de lleure, espais naturals, fonts, miradors, refugis i centres de natura que afavoreixen la pràctica del turisme actiu, els esports i l’aventura i elements històrico-artístics de gran vàlua.

L’existència de grans espais naturals poc alterats, ha motivat la declaració de diversos espais protegits. A nivell turístic, pel turisme actiu i de natura, destaquen el Parc Natural del Cadí-Moixeró (declarat el 1983) i el paratge natural d'interès nacional del Pedraforca (1982) amb l’emblemàtic massís del Pedraforca i les fonts del Llobregat, el massís de Puigllançada, les valls de Gréixer i del Bastareny .

Els paisatges naturals de la comarca són ideals per al turisme esportiu, per a la pràctica dels esports d’aventura. Diverses empreses organitzen activitats de senderisme i excursions per visitar els espais naturals, llacs i camins llegendaris (Bonviure, el Camí dels Bons Homes,...), es poden fer també, activitats aèries i de paracaigudisme (espais de parapent), i cal remarcar també el turisme de neu amb l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera (oberta el 1974).

Page 50: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

A banda dels esports, a la comarca també te gran projecció el turisme rural, el Berguedà està ple de pobles amb encant i entorns rurals pels que busquen gaudir de la tranquil·litat i la vida rural. Segons dades de l’Idescat, el 2010 hi havia al Berguedà 127 cases de turisme rural actives amb 1.135 places.

Pel que fa als productes de turisme cultural destaca el llegat de l’art romànic català, amb especial importància de les construccions aixecades entre els segles X i començaments del XIII, com l’antiga canònica de Sant Jaume de Frontanyà, on destaca la cúpula i la façana ornamentada, l’església de Santa Maria d’Avià, la plaça Major de Bagà, l’església romànica de Sant Pau de Casserres on encara es pot veure alguna resta de la pintura mural original, l’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà) o l’església de Sant Joan (Berga), entre altres. Per tot el territori trobem també altres recursos interessants pel turisme cultural com el centre Picasso de Gósol, els jardins Artigas dissenyats per Gaudí a la Pobla de Lillet o la ciutat de Berga amb places, carrers i edificis singulars com la plaça de Catalunya, amb un conjunt artístic que conté la història de Catalunya en relleus en pedra, la plaça de Sant Joan, on hi trobem l’església romànica de Sant Joan i el Palau dels Peguera, el carrer Major, la Casa Tomàs Pujol, els Quatre Cantons, l’edifici modernista Casa Barons, el molí de la Sal, la plaça de Sant Pere (plaça medieval que aplega les festes de la Patum),...

El Berguedà conserva interessants i nombrosos testimonis de la Revolució industrial per a tots els interessats en el turisme industrial. Els museus industrials que actualment hi ha són antigues colònies tèxtils o explotacions mineres abandonades que es situaven a mitjans del segle XIX i principis del XX al llarg del riu Llobregat. Un exemple és el Museu Colònia Vidal, a Puig-reig, que avui en dia és un dels màxims exponents del turisme industrial de Catalunya o la colònia tèxtil de Viladomiu nou, a Gironella. La colònia obrera de Sant Corneli, a Cercs és el testimoni de les explotacions del carbó, força importants a la comarca, avui dia, les seves instal·lacions i la galeria de Sant Romà constitueixen un centre d’interpretació dedicat a la mineria del carbó del Berguedà. Es tracta del Museu de les Mines de Cercs, que forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Juntament amb el Museu de les Mines de Cercs, les mines de carbó a cel obert de Fumanya formen part del punt de partida d’una ruta minera que connecta els municipis de Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà i recorre espais d’una gran bellesa per l’interior del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la serra d’Ensija i els rasos de Peguera.

El turisme gastronòmic, és també important al Berguedà, que presumeix de tenir una de les gastronomies amb més història de Catalunya. El producte estrella són els bolets, però també s’elaboren plats tradicionals amb productes endèmics com els pèsols negres o el blat de moro escairat. Plats elaborats amb carns de cria i de caça autòctona de qualitat com la vedella amb bolets o les típiques patates emmascarades completen una carta rica i variada que es pot degustar en 21 restaurants (102 bar-restaurants).

Les festes tradicionals, font d’un important turisme lúdico-festiu, tenen la representació més important i coneguda arreu en la Patum de Berga, La Patum engloba tota una sèrie de celebracions que tenen el seu punt culminant la nit del dia de Corpus i la del diumenge següent. Es tracta d’una festa ancestral, que es troba ja do-cumentada l’any 1525 i que anteriorment es deia bulla. S’organitzen un seguit d’actes, que inclouen balls i danses (com ara el Tirabol), música, parlaments de les autoritats, gegants, bestiari (l’àliga és el símbol més distingit de la festa i representa la ciutat de Berga alliberada del jou feudal)... però el moment culminant es produeix Dijous de Corpus, al vespre, quan es toca el tabal a la plaça de Sant Pere, plena de gom a gom i salten els plens, que simbolitzen la disbauxa infernal dels dimonis.

La gran tradició folklòrica de la comarca no es basa només en la Patum, ja que cal esmentar altres festes tradicionals, com ara la Fia-faia a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola: el capvespre de Nadal, es cremen unes torxes anomenades faies mentre es canta, que se celebra la vigília de Nada, els Elois a Berga, la Festa del Segar i el Batre a Avià o el Roseret a Cercs.

Una de les manifestacions més singulars de la comarca és el Concurs Internacional de Gossos d’Atura que s’organitza a Castellar de n’Hug (el tercer diumenge d’agost) en què els pastors i els seus gossos demostren les seves habilitats davant el ramat. Durant la tardor, el temps de bolets. Són molts els pobles que organitzen festes dels bolets, concursos de boletaires i mercats de bolets. Altres actes que es succeeixen al llarg de tot l’any són els romiatges, els aplecs, les festes majors, les gales, les truitades i de caire més festiu les rutes i les caminades populars, la següent taula mostra les principals festivitats que tenen lloc durant l’any a la comarca.

Page 51: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Taula 18: Principals festes del Berguedà

Fira Municipi Temàtica i activitats Període Entitat

organitzadora

Els Pastorets de l’Ametlla de Merola

Puig-reig Esdeveniment singular amb un concert teatralitzat de temàtica nadalenca

Gener Associació cultural Esplai

La Corrida de Puig-reig Puig-reig Festa tradicional que es celebra per Sant Antoni, sobre el món dels cavalls i els productes elaborats del porc

Gener Ajuntament de Puig-reig

Festa de Sant Sebastià o àpat dels pobres

Olvan Arrossada popular i mostra d’artesania

Gener Ajuntament d’Olvan

El roseret Cercs Festa tradicional de Sant Jordi amb balls tradicionals, trobades i una cargolada popular

Maig Ajuntament de Cercs

La Patum Berga Festa popular de Corpus, amb elements tradicionals com passades de gegants, plens, tirabol i patum

Juny Ajuntament de Berga

Trobadories d’en Guillem de Berguedà.

Berga Festival amb concerts, cursos i trobada internacional de música antiga

Juny - Juliol Ajuntament de Berga

Rebrot Berga

Aplec de joves dels Països Catalans, amb actuacions musicals, tallers i activitats polítiques, certamen literari,...

Juliol Maulets

Trobada d’acordionistes de Maçaners

Saldes Festival musical amb actuacions d’acordions i altres instruments tradicionals del Pirineu

Juliol Ajuntament de Saldes – Consorci l’Alt Berguedà

Festa del Segar i del Batre Avià Demostració pràctica de les feines de segar i batre i activitats complementàries, fira d’artesania.

Juliol Ajuntament d’Avià

Festa dels Elois Berga

Festa tradicional amb remullada dels genets des dels balcons en record del gremi dels traginers i altres actes tradicionals.

Juliol Ajuntament de Berga

Concurs Internacional de Gossos d’Atura

Castellar de n’Hug

Esdeveniments singulars amb una competició d’habilitat en les tasques de dirigir un ramat.

Agost Ajuntament de Castellar de n’Hug

Festa del Bolet Montclar Festa gastronòmica amb actes, tallers i exposicions boletaires

Setembre Ajuntament de Montclar

L’onze de setembre i Gironella

Gironella Esdeveniment singular amb una representació teatral històrica a l’aire lliure

Setembre Ajuntament de Gironella

Diada nacional de Catalunya

La Pobla de Lillet

Festa tradicional amb una caminada fins al Castell de la Vila, hissada de la senyera i

esmorzar popular

Setembre Ajuntament de la Pobla de Lillet

Retaule de Santa Maria i Sant Urbici

Serrateix Representació teatral històrica i àpat popular a l’entorn de fogueres a la Plaça del monestir

Octubre Ajuntament de Gironella

Festa de la fia-faia de Bagà

Bagà Sant Julià de

Cerdanyola.

Esdeveniment singular, la vigília de Nadal es cremen torxes “faies” i cants tradicionals.

Es fan fogueres i jocs i balls.

Desembre

Ajuntaments de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola –Asso.de la Fia-faia

Pessebre vivent de la Pobla de Lillet

Pobla de Lillet

Esdeveniment singular amb l’escenificació de les escenes del pessebre pels carrers de la vila.

Desembre - Gener

Aj.Pobla de Lillet. Agrupació teatral amics del Romea

Font: Elaboració pròpia en base al Calendari de Fires de Catalunya i festacat.cat

Page 52: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Les fires de la comarca del Berguedà se celebren, principalment, als municipis de Gironella, Berga, Bagà i Puig-reig. Seguint el Calendari de Fires de Catalunya, tot seguit s’enumeren les fires més destacades.

Taula 19: Fires i mercats del Berguedà

Fira Municipi Oferta que s’hi exposa Període Entitat organitzadora

Fira de Reis Montclar Artesania popular, Turró, maquinària agrícola i vehicles.

Gener Ajuntament de Montclar

Fira de la Tòfona del Berguedà

Olvan Exposició i activitats relacionades amb la tòfona

Febrer Ajuntament d’Olvan-Ibertruf

Fira de Sant Josep Gironella Motor.

Models d’antiquari i actuals Març Ajuntament de Gironella

Exposició Industrial i Comercial de l’Alt Llobregat

Gironella Multisectorial Març Ajuntament de Gironella

Fira Tèxtil de Cal Rosal Olvan Multisectorial Abril Ajuntament d’Olvan-Gremi d’Artesans Tèxtils de Catalunya

Fira de Maig Berga Comerç, indústria, serveis, turisme, maquinària

Maig Ajuntament de Berga

Mercat Medieval Bagà Mostra d’artesania, oficis tradicionals, productes agroalimentaris

Juliol Ajuntament de Bagà-Consorci de turisme de l’Alt Berguedà

Fira de Santa Tecla. Mercat de Vehicles d’Ocasió

Berga Bestiar i productes relacionats, maquinària agrícola. Vehicles d’ocasió

Setembre Ajuntament de Berga

Mostra de formatges artesans de Catalunya

Borredà Fira gastronòmica, tallers, cursos formatius, àpats i diverses activitats formatgeres.

Setembre Ajuntament de Borredà

Mercat del bolet a Cal Rosal

Olvan Degustació i venda de productes relacionats amb el bolet i la gastronomia del Berguedà

Setembre-Novembre

Ajuntament d’Olvan

Mercat artesanal de Saldes

Saldes Mostra d’artesania i productes agroalimentaris

Octubre Ajuntament de Saldes-Consorci de turisme de l’Alt Berguedà

Bergabolet Berga Productes relacionats amb el món del bolet

Octubre Ajuntament de Berga

Fira de Tots Sants Bagà Bestiar, maquinària, automoció, artesania d’arreu de Catalunya i comerç en general

Novembre Ajuntament de Bagà-Consorci de turisme de l’Alt Berguedà

Fira de Sant Martí Puig-reig Multisectorial Novembre Ajuntament de Puig-reig

Fira de la Puríssima Gironella Mostra d’artesania Desembre Ajuntament de Gironella

Font: Elaboració pròpia en base al Calendari de Fires de Catalunya i festacat.cat

Page 53: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Al Berguedà s’hi localitzen les oficines de turisme adscrites a la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya següents:

Taula 20: Oficines de turisme del Berguedà

Població Adreça CP Telèfon Adreça electrònica

Bagà C. de la Pujada a Palau, 7 08695 93 8244862 [email protected]

Berga C. dels Àngels, 7 08600 93 8211384 [email protected]

Berga Ctra. C 16, km 96,200 08600 93 8221500 [email protected]

Castellar de n’Hug Pl. de l’Ajuntament 08696 93 8257097 [email protected]

Gironella Torre de l’Amo.

Colònia de Viladomiu 08680 93 8380093 [email protected]

Gósol C. del Conseller Agustí Carol i Foix, s/n

25716 97 3370016 [email protected]

La Pobla de Lillet Parc de Xesco Boix 08696 93 8236146 [email protected]

Saldes Pl. del Pedraforca, s/n 08697 93 8258046 [email protected]

Vallcebre Escoles Velles 08699 93 8227031 [email protected]

Font: Catalunya Turisme

Tot seguit es presenta el recull d’iniciatives turístiques de la comarca.

Page 54: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

52

52

Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic

Descripció

TERRITORI MAQUIS BAGES/BERGUEDÀ

Projecte turístic i formatiu creat pels consells comarcals de les dues comarques i els consorcis del Parc Fluvial del

Llobregat, de Turisme de l’Alt Berguedà i de Promoció Turística del Cardener, amb el suport econòmic del Memorial Democràtic.

La iniciativa es basa en la important petjada deixada pels maquis en la memòria històrica de la zona i ofereix al visitant descobrir la història d’una manera atractiva, però alhora respectant el rigor històric, amb propostes educatives, pensades per a les famílies, les escoles o altres tipus de visitant. Inclou activitats nocturnes, jocs de pistes per a grups d’escolars i petites excursions pels paisatges més vinculats als maquis. Al Berguedà, espais com Castellar de n’Hug, la Pobla de Lillet, Borredà, Vilada i les colònies estan molt vinculats amb els seus boscos, muntanyes i masies a l’activitat dels maquis.

S’ha posat en funcionament una pàgina web: www.territorimaquis.cat

A la web s’hi pot consultar tant informació històrica com l’oferta d’activitats que inclou jocs virtuals i sobre el terreny, rutes i visites. Al lloc web del projecte també s’hi poden descarregar els materials didàctics per a escoles i instituts.

El projecte té la seva seu física més visible a Castellnou de Bages, on s’hi ubica el Museu dels Maquis, ja que és en aquesta població on van matar al maqui berguedà Ramon Vila “Caracremada”, l’últim maqui català.

Mitjà

Projecte que dota de contingut un intangible com

la memòria històrica. Possibilitat d’establir xarxa

amb altres punts que treballen aquests continguts

com l’Anoia, Cantàbria o Teruel.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

cutural

cultura

Clúster temàtic

Page 55: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

53

53

Mitjà

Institució molt activa, amb actuacions de

qualitat, important per la planificació i

desenvolupament ordenat del seu territori.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Associativa/organitzativa

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

general

--

Clúster temàtic

El Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, constituït l’any 2001, té com a finalitat millorar, promocionar i fomentar el turisme i el comerç a l’Alt Berguedà. Està integrat per tots els ajuntaments de la zona, altres entitats relacionades la gestió municipal i empreses i associacions de caire turístic.

Té com a òrgans de govern, el Consell General i el Comitè Executiu i coordina les actuacions en matèria de turisme a la zona.

Entre altres activitats, actua com a ens gestor per a la implantació del sistema de qualitat SICTED a la comarca i ha posat en marxa el programa Geocaching Alt Berguedà.

El consorci gestiona la pàgina web de promoció de la zona, a l’adreça: www.altbergueda.com

El lloc web és molt pràctic i complet i s’hi pot trobar informació pràctica i ben organitzada sobre l’Alt Berguedà. Entre altres apartats conté informació sobre:

els municipis llocs d’interès cultural i natural, serveis turístics (allotjaments, restaurants, empreses d’activitats, oficines de turisme, artesans) rutes en cotxe (itineraris culturals, paisatgístics, temàtics), senderisme (itineraris classificats, travesses, senders, paquets turístics), agenda d’activitats actualitzada, enllaços a altres institucions, ajuntaments, culturals, empreses,...

CONSORCI DE TURISME DE L’ALT BERGUEDÀ

Descripció

Page 56: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

54

54

Descripció

ESTADES CULINÀRIES

Paquet turístic complet amb diverses possibilitats que inclou allotjament, àpats i activitats formatives teòriques i pràctiques que giren al voltant de la gastronomia catalana i del Berguedà. Les estades culinàries es desenvolupen al Molí del Casó a Bagà i estam concebudes per poder aprofundir en el coneixement i en l’elaboració dels productes de la cuina catalana.

Les modalitats que s’ofereixen actualment són:

Del bosc a la cuina

basada en aprendre a conèixer els bolets, les seves característiques i les tècniques per incorporar-los a la taula.

Del jardí a la cuina

dóna a conèixer els productes del jardí i de l’hort, com es cultiven, recullen i com es poden incorporar a la nostra alimentació.

La cuina del Berguedà

Complementa els dos programes de temporada, les flors i els bolets i pretén donar a conèixer la cuina berguedana tradicional i l’actual. Productes i receptes que es conserven al berguedà en el marc de la cuina tradicional catalana.

Mitjà

Iniciativa enginyosa i completa que lliga gastronomia, turisme i formació.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

gastronòmic

cultura

Clúster temàtic

Font: www.altbergueda.com

Page 57: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

55

55

Descripció

GEOCACHING ALT BERGUEDÀ

El geocaching (geocerca) és un joc mundial per a usuaris de GPS (Global Positioning System), conegut com geoamagatall GPS, o Geocaching. El joc involucra a un usuari de GPS que amaga un “tresor” i després publica les coordenades exactes perquè altres usuaris de GPS puguin anar “a la recerca del tresor”. Així doncs, la idea bàsica és localitzar contenidors amagats a l'aire lliure, anomenats geoamagatalls, i compartir les experiències en línia. Les úniques regles són que si es treu alguna cosa del recipient, se n'hauria de deixar una altra a canvi i escriure unes paraules sobre la visita en el quadern de registre. Actualment, hi ha 767.375 tresors amagats en tot el món, els jugadors de geocerca solen ser de totes les edats, amb un alt sentiment de comunitat i de suport al medi ambient i el seu nombre va augmentant significativament. El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà ha fet 17 geoamagatalls on ha col·locat diferents cachés en municipis de l'Alt Berguedà:

Mirador de la Devesa. Bagà Mirador Joan Casanova, Santuari de Falgars. La Pobla de Lillet Mirador de Queralt. Berga Mirador de la Nou. La Nou de Berguedà Mirador de les Heures. Borredà (aturada al municipi de la Quar) Mirador dels Rasos de Peguera. Castellar del Riu Mirador del Coll de Josa. Gósol Mirador de Sant Romà de la Clusa. Castell de l'Areny Mirador de La Figuerassa. Cercs Mirador de la Gargallosa. Gisclareny Mirador de Fumanya. Fígols Mirador cap al Picacncel. Vilada Mirador. Guardiola de Berguedà (aturada al municipi de Sant Julià de Cerdanyola) Mirador del Pedraforca. Saldes Mirador de Sant Jaume de Frontanyà. St. Jaume de Frontanyà Mirador a les Deveses. Sant Julià de Cerdanyola Mirador de Cap Deig. Vallcebre

Mitjà

Iniciativa econòmica i relativament

innovadora, es desenvolupa a nivell mundial.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Promoció

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

lúdic oci

Clúster temàtic

Font: www.altbergueda.com

Page 58: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

56

56

Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic

Descripció

CAMÍ DELS BONS HOMES

Itinerari turístic senyalitzat entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya, Espanya) i el castell de Montsegur

(Arièja, França), basat en les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o Bons Homes durant els segles XIII i XIV

quan fugien de la croada i la Inquisició.

Actualment és un Sender de Gran Recorregut (GR-107) i es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en

bicicleta de muntanya.

Disposen d’un carnet que s’ha de segellar en els diferents punts per obtenir el Diploma acreditatiu de la realització

de la ruta.

Es promociona mitjançant la pàgina web: http://www.camidelsbonshomes.com, pàgina molt completa amb

informació sobre la ruta, els serveis turístics dels municipis pels quals discorre i diverses publicacions que es poden

comprar on-line.

Està dinamitzat per un consell Regulador, constituït el 1998, format per. 4 consells comarcals (Berguedà,

Cerdanya, Alt Urgell i Solsonès), les Diputacions de Lleida i Barcelona, el parc Natural del Cadí-Moixeró i 65

empreses del sector turístic.

El consell treballa amb els objectius de:

Desenvolupament socio-econòmic del territori pel qual passa la ruta.

Protecció de la marca Camí dels Bons Homes i la qualitat dels serveis,

activitats i productes oferts.

Manteniment del Camí dels Bons Homes a la Banda Catalana.

Alt

Projecte integral que lliga i dóna sentit a tot

un territori:

Multicomarcal / Internacional

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

cultural cultura

Clúster temàtic

Page 59: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

57

57

Descripció

PARC AVENTURA

Parc Aventura son parcs d’aventures que es componen de circuits amb activitats instal·lats dalt del arbres. Al Berguedà hi ha un Borredà Parc Aventura a Borredà i Pedraforca Parc Aventura a Saldes.

Es troba dins el recinte del Càmping Campalans de Borredà i s’hi poden realitzar circuits per poder anar d’arbre en arbre sense tocar terra, realitzant ponts tibetans, escales, tirolines, salt de Tarzan, xarxes, túnels,...

Hi ha circuits per a totes les edats:

Verd (circuit infantil) per als més petits.

Els circuits Blaus per a tota la família.

Els circuits Vermells per als més intrèpids.

Els circuits Negres per als més atrevits.

És una activitat adequada per a realitzar en família o en grup i es complementa amb altres d'activitats a l'entorn del parc com rutes a peu, amb segway, orientació, tir amb arc, descens de barrancs,...

Estan gestionat per empreses de guiatge de muntanya de Bagà:

Mitjà

Projecte que dona funcionalitat al territori i

complementa altres recursos:

Complementarietat

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

aventura actiu-aventura

Clúster temàtic

Font:

www.parcaventura.com

Page 60: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

58

58

Descripció

CAVALLS DE VENT

Ruta circular per fer a peu de 97 quilòmetres que transcorre íntegrament dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. L’itinerari es pot dividir en 8 etapes entre els 8 refugis de muntanya que es troben al llarg del recorregut on es segellarà un carnet acreditatiu:

Refugi Sant Jordi. Refugi de Rebost. Refugi Niu de l'Àliga. Refugi Serrat de les Esposes. Refugi Cortals d'Ingla. Refugi Prats d'Aguiló. Refugi Lluís Estasen. Refugi del Gresolet.

La travessa es desenvolupa en unes alçades d’entre els 910 metres i els 2.510 metres amb un desnivell total positiu d’aproximadament 5.200 metres i té una dificultat mitja-alta. El punt de sortida i el sentit per realitzar-ho és lliure i tot el recorregut està senyalitzat amb una marca taronja. La ruta es pot fer en travessa però permet inscriure’s en una categoria competitiva en menys de 24h o menys de 36h.

A la pàgina web www.cavallsdelvent.com, s’hi pot trobar més informació i la central de reserves

Cada any es celebra al me d’Octubre la Cursa Cavalls del Vent- Salomon Nature Trails, amb sortida des de Bagà i nit inclosa en carrera, amb una ruta de 80 quilòmetres i diferents versions infantils per categories amb recorreguts entre 500 metres i 2400 metres.

Mitjà

Coordinació d’agents, atracció de visitants

per ell mateix. Possibilitat de crear xarxa

amb altres iniciatives similars com Carros de

foc o altres internacionals.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

senderisme actiu-aventura

Clúster temàtic

Page 61: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

59

59

Descripció

CARNET CULTURAL DEL BERGUEDÀ

El Carnet Cultura és una iniciativa del Grup de Cultura del Berguedà, es tracta d'una eina per tota aquella persona que vulgui gaudir de diferents descomptes tot visitant els recursos culturals de la comarca. Aquest carnet pretén afavorir l’increment de circulació dels visitants dins la pròpia comarca i que això faci incrementar el nombre de visitants de cada recurs oferint descomptes en la compra d’entrades. El carnet és segellable, en cada recurs visitat ens posaran un segell, quan estigui tot complert es pot entrar en un sorteig anual. El carnet es pot aconseguir als Recursos Turístics implicats en la iniciativa i als Allotjaments Turístics de la Comarca

Formen part d’aquesta iniciativa un total de 20 recursos turístics culturals:

Museu del Ciment Asland - Museu del Pastor. -Església romànica de Sant Vicenç de Rus. Castellar de n’Hug

Jardins Artigas - Tren del ciment - Santa Maria de Lillet. La Pobla de Lillet

Mina de petroli de Riutort - Monestir de Sant Llorenç. Guardiola de Berguedà

Centre Medieval i dels càtars - Sala de les Pintures del palau de Pinós. Bagà

Església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà

Visita autoguiada a l’església de Sant Jaume de Frontanyà

Museu de les Mines de Cercs - Església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret. Cercs

Església visigòtica-pre-romànica de Sant Vicenç d’Obiols

Museu de l’art del bolet. Montmajor

Fuives. Olvan

Centre d’interpretació de la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou. Gironella

Museu de la colònia Vidal - Centre d’interpretació de l’església de Cal Pons. Puig-reig

Mitjà

Projecte integral que lliga diferents recursos

del territori:

Col·laboració / Complementarietat / Repte

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Promoció

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

cultural-industrial

Clúster temàtic

cultura

Page 62: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

60

60

FORMATJAZZ

Descripció

Formatjazz és una activitat novedosa sorgida al Berguedà que vincula:

el formatge el jazz

La jornada ha sorgit arran de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya que se celebra cada any a Borredà a principis del mes de setembre, l’activitat és porta a terme abans de la mostra com a promoció de la mateixa i està dedicada als formatges d’altres països.

Consisteix en un concert a l’aire lliure un grup de jazz acompanyat d’una degustació de formatge d’altres països, en la primera edició ha estat el quartet vallesà Jazzspirit i el tast de 9 formatges de la regió francesa de l’Arièja). El tast s’acompanya d’una copa de vi Abadal, pa artesà del forn Pa i Xocolata de Borredà i d’un postre de xocolata de la Dolceria Pujol de Berga.

Es preveu que si té continuïtat cada any es centrarà en els formatges d’un país diferent, a la iniciativa s’hi poden sumar altres productes en posteriors edicions.

Mitjà

Projecte que aprofita diferents necessitats per

oferir un producte més potent i complet.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Promoció

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

gastronòmic oci

Clúster temàtic

Font: www.altberguedà.com

Page 63: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

61

61

Descripció

TREN DEL CIMENT

El tren del ciment va ser el més petit dels Ferrocarrils d'ús públic que tingué l'Estat Espanyol, doncs la seva amplada de via tenia 60 centímetres. Fou construït per la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland "Asland" pel transport de ciment de la fàbrica del Clot del Moro.

El seu recorregut s'iniciava a la mateixa fàbrica del Clot del Moro, i anava fins a Guardiola de Berguedà on enllaçava amb els Ferrocarrils Catalans, on es feien els transbords tant de ciment com de mercaderies diverses. Aquest ferrocarril, que va deixar de funcionar l’any 1963 es va reconstruir en un dels seus trams i es va obrir l’any 2005.

El recorregut actual és de 3,2 quilòmetres, sortint de l'antiga estació de l'empalme "La Pobla de Lillet" , a continuació, la línia voreja la muntanya per un camí formigonat compartit amb vehicles. El traçat s'endinsa entre les cases del poble, sense deixar mai el traçat tipus "tramvia" i s'arriba al baixador de La Pobla Centre. La via segueix el seu camí sortint del nucli i passant ben aviat per un pont metàl·lic sobre el riu Llobregat. Vorejant una fàbrica de cartró i alguna trinxera s'arriba a l'estació de Jardins Artigas. A partir d'aquí, la via torna a recolzar-se sobre balast i arriba a Castellar de n'Hug.

El carrilet es tanca a l’hivern.

Disposa de la pàgina web: http://www.trendelciment.cat gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya FGC, que amb informació turística sobre tot el recorregut i central de reserves.

Mitjà

Iniciativa que restaura els valors patrimonials

passats del territori i li dona un plus per a la

captació de visitants.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

industrial cultura

Clúster temàtic

Page 64: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

62

62

CONSORCI DEL PARC FLUVIAL DEL LLOBREGAT –

COLÒNIES TEXTILS DEL LLOBREGAT

Descripció

El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci creat l’any 2003, format per ajuntaments, consells, diputacions i diferents entitats de la comarca, que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació del Parc Fluvial del Llobregat s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX.

El territori d’actuació del Parc inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d’una seixantena d’empreses de tot tipus: d’alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc.

Compta amb dues oficines de turisme, situades l'antiga estació de tren de Cal Vidal i a la torre de l'amo de la colònia de Viladomiu Nou (Gironella), on està ubicada la seu del Consorci.

Disposa de la pàgina web: http://www.parcfluvial.cat, on ofereix tot tipus d’informació sobre les colònies tèxtils i les activitats que s’hi desenvolupen:

rutes industrials i culturals, visites teatralitzades, museus com el de la Colònia Vidal (forma part del museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) centres d’interpretació i una àmplia gamma d’activitats educatives.

Alt

Projecte integral que lliga i dóna sentit a tot

un territori:

Col·laboració / Complementarietat

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

industrial cultura

Clúster temàtic

Page 65: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

63

63

CLUB DELS SABORS DEL BERGUEDÀ

Descripció

El Club dels Sabors del Berguedà és una iniciativa del Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà, el Consell Comarcal del Berguedà, Hostaleria i Turisme del Berguedà i Productors Agroalimentaris del Berguedà, sorgida del projecte Posa el Berguedà al teu plat.

L’objectiu d’aquest club és posar en contacte els agricultors, productors i restauradors de la comarca i donar a conèixer la varietat i la qualitat dels productes del Berguedà. El Club s’identifica per un segell que es pot trobar en els restaurants i en els productes agroalimentaris, aquest segell no és només una marca de qualitat, ja que implica col·laboració, sostenibilitat i potenciació de tot el conjunt del territori.

El Club dels Sabors és un projecte ben estructurat amb una bona estratègia de difusió exterior, de moment conta amb 19 productors i 22 restaurants adherits.

Entre les accions d’aquesta iniciativa destaquen:

L’edició de 5 materials audiovisuals de promoció dels productes agroalimentaris i la cuina del berguedà.

La creació de 5 rutes gastronòmiques (la ruta dels formatges, la dels embotits i la carn, la de les tradicions,

la dels bolets i la del pa, la pastisseria i els dolços)

La creació d’un dispositiu per a telèfons mòbils des del qual es podran descarregar les fitxes d’on comprar

i on menjar a la comarca.

Alt

Iniciativa que implica directament els

productors en la promoció del territori,

dissenyada de forma innovadora i

diferenciada envers iniciatives similars.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Marca/certificació

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

gastronòmic cultura

Clúster temàtic

Page 66: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

64

64

HOSTALERIA I TURISME DEL BERGUEDÀ

Descripció

Associació amb seu a Berga, que aglutina la major part de bars, restaurants, càmpings, hotels i altres allotjaments i empreses d’activitats de la comarca del Berguedà. Tenen com a objectius defensar i representar els drets i els interessos de l’hostaleria, oferir formació qualificada i personalitzada pel sector i potenciar l’hostaleria i el turisme.

Disposen de la pàgina web: http://www.berguedaturisme.com i del blog http://www.claudecanvi.blogspot.com

La pàgina web és promocional de disseny molt visual i conté informació organitzada sobre allotjaments i restauració de la comarca, juntament amb informació general de la comarca pel que fa a monuments i indrets, festes i tradicions, fires i mercats, campanyes i tot tipus d’activitats que poden fer-se al Berguedà.

Participa en diferents projectes de promoció com el Pla de Foment del Turisme del Berguedà, que va ser impulsat pel Consell Comarcal, fruït del Pla de Marketing del Berguedà, gestiona marques turístiques i campanyes gastronòmiques com la “La Cuina del Bolet” (www.cuinadelbolet.com) que agrupa i promociona diferents restaurants adherits que ofereixen menús gastronòmics inspirats en els bolets i tots els actes que giren al voltant del món boletaire. El blog Claudecanvi és un espai d’informació més específic pels socis, amb intercanvi d’experiències i reflexions sobre el model del turisme i altre temes relacionats de la comarca.

Mitjà

Espai per realitzar un front comú entre tots els

que treballen i viuen amb el turisme.

Col·laboració

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Associativa/organitzativa

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

general --

Clúster temàtic

Page 67: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

65

65

Ruta circular, que es desenvolupa en l'entorn dels rius Llobregat i l'Arija, el Parc Natural Cadí Moixeró, els Rasos de Tubau i la Serra del Catllaràs. La cota superior és de 2520 m. i la inferior de 800 m., transcorre per 11 municipis i pot fer-se en tres modalitats: a peu, en btt o a cavall. Pot iniciar-se des d’algun dels 5 refugis per on passa:

Niu de l’Àliga La Closa Molí de Serradell Merola Ardericó Erols

Els visitants reben una Tarja de Pas que han de segellar als allotjaments oficials, es fa una classificació per temps en cada modalitat. Està gestionada per l’Associació Amics de la ruta de l’Ermità i l’empresa de guies de muntanya Cingles que ofereix servei de guiatge, lloguer de material i transport d’equipatges empresa de guies de muntanya.

Disposa d’una pàgina web: http://www.rutaermita.com, amb informació sobre la ruta, els allotjaments i central de

reserves. La pàgina web és millorable pel que fa a la organització dels continguts i la seva practicitat.

RUTA DE L’ERMITÀ

Descripció

Mitjà

Iniciativa poc madura però amb possibilitat

d’atracció de visitants i de creació de xarxa.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

senderisme actiu-aventura

Clúster temàtic

Page 68: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

66

66

UN DIA AMB RICARD, PASTOR DE BAGÀ

Descripció

Activitat d’un dia de durada que combina el gaudi de la natura i el descobriment d’una feina tradicional com és la de pastor d'ovelles.

Es porta a terme als prats de Coma Bella (Coll de Pal), a uns 2.000 m d’altitud, al parc del Cadí-Moixeró.

Els visitants acompanyen a un pastor d’ovelles ripolleses durant un dia de treball, participant en les activitats pròpies de la feina de pastor com són:

treure el ramat direcció a las pastures poden veure com treballen els gossos musicar un collar fer un sarró de pastor

Al mateix temps que coneixen els paratges del Parc Natural, la vegetació i la fauna amb el pastor com a guia.

L’activitat inclou un esmorzar de carn de xai a la brasa amb torrades i es complementa amb la venda de carn de l’explotació del propi pastor: carn del Cadí-Moixeró, que també es pot comprar on-line a la web: http://www.carndelcadimoixero.com, el transport arriba a tot Catalunya.

Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Grup: L5 i L6.

Mitjà

Iniciativa innovadora, que s’està implantant a

algunes comarques de muntanya. Exportable

a altres feines i/o professions.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

rural natura/cultura

Clúster temàtic

Font: www.elbergueda.cat

Page 69: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El sector terciari ocupa actualment el 53 % de la població activa de la comarca. El turisme d'estiu i l'estiueig, en els darrers vint-i-cinc anys ha adquirit un increment notable. L'allau estiuenca procedeix de la Segarra, el Bages, el Vallès i el Baix Llobregat. Fins els anys 1970-75, però, no s'han iniciat les urbanitzacions destinades a construir torretes d'estiueig, en nombre respectable a alguns llocs, com la de Sant Just, al pantà de Sant Ponç, o la del Port de Comte, entorn de l’estació d'esquí de Port de Comte, inaugurada el 1973, amb onze pistes, un telesella, onze telesquís i altres serveis auxiliars que han permès d'intensificar el turisme d'hivern a la comarca.

El turisme comença a ésser un sector important a la comarca a partir dels anys noranta, especialment el turisme rural (el 2002 es comptabilitzaren 270 places a residències cases de pagès, actualment n’hi ha més de 1.000).

L’oferta d’establiments turístics està ben distribuïda per tot el Solsonès; a la majoria de municipis de la comarca hi ha algun tipus o altre d’oferta d’allotjaments. La infraestructura turística d’allotjaments es compon de 23 establiments d’hotel i 14 de pensions, amb quasi 1.000 places que se situen principalment a Solsona. Dins de l’oferta hotelera de qualitat destaca un hotel de quatre estrelles. Els establiments de turisme rural són els més nombrosos, ja que en són 96 amb 585 places i la majoria es troben a Lladurs, Odèn, Navès i Pinós. Hi ha cinc càmpings, en cinc municipis diferents (Clariana de Cardener, Navès, Odèn, Sant Llorenç de Morunys i Solsona).

Taula 21: Oferta turística d’allotjament al Solsonès (2010)

Tipus allotjament Nombre d’establiments Places

Hotels 23 671 1 Estrella 7 139 2 Estrelles 11 329 3 Estrelles 4 158 4 Estrelles 1 45

Pensions 14 320 1 Estrella 4 77 2 Estrelles 10 243

Turisme rural 96 585 Casa de poble compartida - - Casa de poble independent 15 74 Masia 1 11 Masoveria 80 500

Càmpings 5 1.923 1a categoria 1 750 2a categoria 3 1088 3a categoria 1 85 TOTAL 218 3.999

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’IDESCAT i del Departament d’Empresa i Innovació

Pel que fa a l’oferta complementaria de restauració, ala comarca hi ha 45 restaurants i 38 restaurants bar.

Page 70: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La comarca del Solsonès s’engloba dins la marca turística dels Pirineus-Prepirineus. Els eixos del seu producte turístic, es diferencien en dos grans territoris dins la comarca: zona nord, amb elements com el patrimoni natural, l’esquí, ... i la zona centre i sud, amb elements com el patrimoni cultural i l’agroturisme.

L’obertura de l’estació de Port del Comte, en una època en què les comunicacions amb altres zones dels Pirineus eren difícils, va fer que el Solsonès es convertís en una de les comarques més visitades pels esquiadors catalans, per la proximitat amb les principals ciutats del país, actualment l’estació, que es va remodelar, torna a estar oberta després d’uns anys de tancament, donant a la comarca la seva quota de turisme de neu. Es troba a cavall dels termes municipals de la Coma i la Pedra i Odèn, entre els 1.700 m i 2.400 m de cota, des d’on es pot veure un extens panorama dels Pirineus.

A la comarca, però, es poden practicar molts altres esports font del turisme esportiu, com ara el golf, al camp de la Ribera Salada, a Solsona, l’esquí aquàtic, al pantà de Sant Ponç, i a la majoria de municipis hi ha instal·lacions de tir al plat (amb fossa universal), tenis i natació. D’altra banda, la comarca és ideal per al turisme actiu i de natura, amb la pràctica de l’excursionisme, la bicicleta de muntanya i l’espeleologia, degut a la varietat i bellesa dels seus paisatges. Cap al nord de la comarca, a la zona més muntanyosa, hi trobem avencs i coves on s’hi poden practicar els esports més aventurers, com ara l’escalada o el descens de barrancs.

El Solsonès té un important patrimoni artístic, ideal pel turisme cultural. Destaquen les nombroses esglésies romàniques, que tenen el valor afegit d’estar ubicades en entorns de gran bellesa, i els castells o torres de defensa de gairebé tots els nuclis de població importants. Els millors exemples d’arquitectura romànica els podem trobar a Sant Llorenç de Morunys (Sant Llorenç), Navès (monestir de Sant Pere de Graudescales) i Olius (Sant Esteve).

Sant Llorenç de Morunys, situat al peu del Port del Comte, a la riba dreta del Cardener; conserva part de les muralles i quatre portals. L’església de la vila correspon a un antic monestir benedictí que va donar origen a la població en el segle XI; té tres naus, conserva retaules gòtics de l’Esperit Sant, i té un altar major barroc. A Navès hi ha moltes esglésies romàniques i diverses masies i petits nuclis de població; també hi ha les restes dels castells de Navès i Besora. Sant Esteve d’Olius és una església d’una nau, volta de canó, decoració llombarda i una bonica cripta. Altres edificis antics són el Palau Episcopal (1779), avui dia convertit en museu, alguns castells medievals com ara els de Riner, Ardèvol, Lladurs o Clariana de Cardener.

Un dels punts turístics, alhora que centre de turisme religiós, de la comarca és el santuari del Miracle, situat dins el terme de Riner, és un centre de devoció popular que es remunta al segle XV, tot i que l’església actual és del XVII. Destaca el monumental retaule major, un dels més espectaculars que es conserven del barroc català.

La ciutat de Solsona alberga un important patrimoni arquitectònic i artístic. Destaca la catedral de Santa Maria, amb un conjunt d’elements romànics, gòtics i barrocs, el Museu Diocesà, que està ubicat al Palau Episcopal i que conserva un important llegat arqueològic i artístic, així com també una bona mostra de cases senyorials. Des de l’any 1998 es pot visitar el Museu del Ganivet i Eines de Tall que recull mostres de la producció d’una pròspera indústria, avui pràcticament desapareguda.

De la resta de punts d’interès es poden esmentar la vall de Lord, formada pels municipis de Sant Llorenç de Morunys, Guixers, i la Coma i la Pedra. A banda d’uns paratges d’una bellesa espectacular, ideals per a la pràctica de l’excursionisme o el ciclisme de muntanya, hi trobem el Museu de la vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys. Al sud de la comarca, el santuari de Santa Maria de Pinós, ubicat al centre geogràfic de Catalunya, és un altre punt que atreu un bon nombre de visitants. D’altra banda, les serres de Busa, Bastets i Lord, les serres d’Odèn i Port del Comte, la serra del Verd, la Ribera Salada, el Miracle, la serra d’Ensija i els rasos de Peguera, i la serra del Turp són alguns dels espais naturals del Solsonès més destacats.

Page 71: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La caça i la pesca són activitats molt comunes i arrelades, ja que les condicions de la comarca són immillorables. La cacera més popular és la del porc senglar, que abunda a les conques del Cardener, i la pesca més habitual és la de la truita, el barb, la bagra i la perca americana. Aquestes activitats tradicionals han influït en el receptari de la comarca, que és propi de les zones de muntanya. Hi ha carns excel·lents, de caça o granja: conill, xai, vedella, pollastre de corral, guatlla o senglar. A la comarca també són experts en el porc i tots els seus derivats, com ara la botifarra negra, la blanca, el donegal de llengua... Alguns dels bolets més fàcils de trobar en els boscos són els rovellons, les llenegues o els fredolics, i per tant tenen la funció imprescindible de completar els plats de carns, bases d’un turisme gastronòmic que s’està implantant a la zona.

A la comarca es celebren diverses festes de llarga tradició, amb una important afluència de visitants que practiquen el turisme lúdico-festiu, com la Festa Major de Solsona, a mitjan setembre, quan la ciutat ret homenatge i devoció a la mare de Déu del Claustre, que és la seva patrona des de fa més de 350 anys. A mitjan maig, per la Fira de Sant Isidre a Solsona, paral·lelament a l’exposició firal agrícola i ramadera, la pagesia celebra la diada del seu patró, amb mostres de la vida i el treball del pagès. Però sens dubte, la festa més coneguda és el Carnaval de Solsona.. Es tracta d’un Carnaval , molt diferent del que es fa en altres llocs: es puja un ruc de cartró al campanar del poble, que deixa anar una pixada que mulla tota la gentada que hi ha a la plaça, també hi ha els gegants bojos que giren i giren sense parar, seguint la música del pasdoble Bufi.

Altres festes també importants del Solsonès: Festa de Sant Antoni (Sant Llorenç de Morunys), Festa Major de Sant Marc ( La Coma), Jornades Gastronòmiques de la Vall de Lord, Festa Major del Castellvell (Olius), Aplec al Santuari de Massarrúbies (Lladurs), Festa Major de Sant Climenç (Pinell de Solsonès), Diada d’Arts i Oficis de la Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys), Festa Major de Santa Margarida (Navès), Festa Major de Lladurs, Festa Major del Miracle (Riner), Festa Major de Sant Llorenç de Morunys, Festa Major de Castellar de la Ribera, Festa Major de la Molsosa, Festa Major d’Odèn, Festa Major de Su, Festa de l’aparició de la Mare de Déu (Pinós), Festa Major de Pinós, Festa Major de Pinell de Solsonès, Festa Major de Freixinet, Festa de la Mercè (Odèn), Festa Major de Navès, Festa Major de la Pedra, Festa de les Noies d’Ardèvol.

Taula 22: Principals festes del Solsonès

Festa Municipi Temàtica i activitats Període Entitat organitzadora

Cavalcada dels Reis Solsona Festa tradicional. Gener Ajuntament de Solsona

Festa de Sant Antoni Abat Solsona Festa tradicional amb tres tombs.

Gener Cofestas

Carnaval Solsona Festa tradicional, gegants, penjada del ruc i moltes actvitats complementàries.

Febrer - Març

Associació de festes del Carnaval de Solsona

Festa Major de Solsona Solsona Festa Tradicional. Setembre Ajuntament de Solsona

Pessebre Vivent d’Ardèvol Ardèvol Festa tradicional, representació nadalenca.

Desembre - Gener

Centre Cultural d’Ardèvol Ajuntament d’Ardèvol

Pessebre Vivent de Vilandeny

Navès Festa tradicional, representació nadalenca.

Desembre - Gener

Ajuntament de Navès i Ajuntament de Montmajor

Font: Elaboració pròpia en base al Calendari de Fires de Catalunya i festacat.cat

Page 72: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Seguint el Calendari de Fires i de Catalunya, tot seguit s’enumeren les fires més destacables.

Al Solsonès hi ha dues oficines de turisme adscrites a la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya

Taula 24: Oficines de turisme del Solsonès

Població Adreça Cp Telèfon Adreça electrònica

Solsona Ctra. de Bassella, 1 25280 973 482310 [email protected]

Sant Llorenç de Morunys Ctra. De Berga s/n 25282 973492181 Tinfoavalldelord.com

Font: Catalunya Turisme

Tot seguit es presenta el recull d’iniciatives turístiques de la comarca.

Taula 23: Fires i mercats al Solsonès (2010)

Fira Municipi Oferta que s’hi exposa Període Entitat organitzadora

Fira del Trumfo i la Tòfona

Solsona Patates, alimentació, artesania, eines del camp, jornada gastronòmica

Març Solsonès Fires

Autocamp Solsona Vehicles d’ocasió. Abril Solsonès Fires

Fira de Sant Isidre Solsona Agricultura, ramaderia i silvicultura, indústria, artesania i comerç en general

Maig Consell Comarcal del Solsonès

Fira de Sant Ponç de Prades de la Molsosa

Prades de la Molsosa

Productes artesanals, alimentació, manualitats, demostració oficis artesans, etc.

Maig Associació Cultural de Prades

Fira de Productes Artesans

Pinós Artesania Maig Ajuntament de Pinós

Fira del Caçador Solsona Productes i serveis relacionats amb el món de la caça

Maig - Juny

Societat de Caçadors Esportius de Solsona i Comarca

Fira de la Torregassa

Olius Productes artesanals, alimentació, manualitats, demostració oficis artesans, maquinària agrícola, etc.

Setembre Cofestas

Fira de l’Empelt Llobera Productes artesanals, alimentació, manualitats,

Octubre Ajuntament de Llobera

Fira del Bolet i del Boletaire

Solsona Productes artesanals, alimentació, Octubre Solsonès Fires

Fira de Santa Llúcia de Navès

Navès Productes alimentaris, joguines, artesania

Desembre Ajuntament de Navès

Font: Calendari de Fires de Catalunya 2010

Page 73: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

71

PRODUCTES ARTESANS I DE QUALITAT DEL SOLSONÈS

Descripció

L’Associació creada per la iniciativa d’uns quants artesans/es i productors/es de la comarca amb el recolzament de la Delegació del Solsonès de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, l’Associació Teixit Rural, el diari Celsona informació i el suport de l’administració local de la comarca. La finalitat de l'associació és vetllar i treballar per la promoció, la difusió, la millora de la professionalitat, la garantia de la qualitat i la comercialització dels productes de totes tres activitats i fer conèixer les persones que ho fan possible. La formen tres col·lectius:

Artesania d’arts i oficis: Amb pedra, fusta ferro, vidre, coure, vímet, espart, pigments i altres materials amb els que es treballa en l’artesania del Solsonès. Des del llegat de l’artesania ganivetera, les costums i tradicions vinculades al món geganter, oficis d’ahir readaptats als usos actuals fins a l’artesania creativa i de disseny.

Producció agroalimentària: Des de productes tradicionals com embotits, formatges, conserves, la pastisseria o licors, fins innovadors patés vegetals i plats precuinats elaborats amb treball artesanal.

Producció alimentària ecològica: Productes d’arreu de la comarca amb una qualitat diferenciada. Provinents de les diferents explotacions ecològiques del Solsonès, com per exemple carn de vedella i d’aviram, cereals, llegums, hortalisses, patates, patés vegetals.

Disposen de la pàgina web: http://www.artesansdelsolsones.com en la qual s’hi pot trobar informació sobre els diferents associats i sobre activitats d’interès relacionades.

Mitjà

Marca novedosa pel fet que agrupa productes

molt diferents i complementaris d’un territori, des

d’aliments fins a oficis sota la premissa de

l’elaboració artesana.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Marca/certificació

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

general

--

Clúster temàtic

Page 74: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

72 Alt

Projecte integral que lliga i dóna sentit a tot

un territori:

Multicomarcal / Internacional

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

cultural cultura

Clúster temàtic

Descripció

CAMÍ DELS BONS HOMES

Itinerari turístic senyalitzat entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya, Espanya) i el castell de Montsegur

(Arièja, França), basat en les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o Bons Homes durant els segles XIII i

XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.

Actualment és un Sender de Gran Recorregut (GR-107) i es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en

bicicleta de muntanya.

Disposen d’un carnet que s’ha de segellar en els diferents punts per obtenir el Diploma acreditatiu de la

realització de la ruta.

Es promociona mitjançant la pàgina web: http://www.camidelsbonshomes.com, pàgina molt completa amb

informació sobre la ruta, els serveis turístics dels municipis pels quals discorre i diverses publicacions que es

poden comprar on-line.

Està dinamitzat per un consell Regulador, constituït el 1998, format per. 4 consells comarcals (Berguedà,

Cerdanya, Alt Urgell i Solsonès), les Diputacions de Lleida i Barcelona, el parc Natural del Cadí-Moixeró i 65

empreses del sector turístic.

El consell treballa amb els objectius de:

Desenvolupament socio-econòmic del territori pel qual passa la ruta.

Protecció de la marca Camí dels Bons Homes i la qualitat dels serveis,

activitats i productes oferts.

Manteniment del Camí dels Bons Homes a la Banda Catalana.

Page 75: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

73

Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic Central

Tipus

Molt Elevat

Potencial turístic

Descripció

ASSOCIACIÓ DE TURISME DE LA VALL DE LORD

Associació que te com a finalitat promocionar la Vall de Lord i donar a conèixer als visitants les seves principals característiques, els serveis que s’hi poden trobar i també tots aquells esdeveniments que poden ser del seu interès. Està formada per representants de tot el sector turístic de la Vall de Lord, ajuntaments de la zona i altres institucions.

Disposa de l’oficina de turisme de la Vall, situada a Sant Llorenç de Morunys i porta tota la gestió turística i la promoció de la zona.

Disposa de la pàgina web: http://www.lavalldelord.com

On s’hi pot trobar: Llibret explicatiu de la Vall de Lord

Atractius turístics de la Vall de Lord

Activitats a la Vall de Lord

Rutes de senderisme

Rutes de BTT

Explicació de l'església Parroquial de Sant Llorenç

Guia d'allotjaments i restaurants de la comarca

Mitjà

Associació impulsada pel propi territori, que

apropa les institucions i implica al sector en

la seva pròpia gestió.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Associativa/organitzativa

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

general ---

Clúster temàtic

Page 76: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

74

P

Descripció

EL PAINTBALL DEL CENTRE DE CATALUNYA

El Paintaball Solsonès està situat a les Cases de Matamargó, al municipi de Pinós, on segons els vilatans es situa el centre geogràfic de Catalunya. Les instal·lacions estan gestionades per l’empresa Oci i Aventura Mamargó, S.L. i compten amb 25.000 m

2 repartits en tres escenaris de joc.

El paintball, és un joc que consisteix a marcar els components de l’equip contrari amb unes boles de gelatina amb colorant a dins, que es disparen amb unes marcadores o escopetes d’aire comprimit (CO2, nitrogen, etc.).

Disposa de la pàgina web: http://www.paintballsolsones.es

En la qual s’hi pot trobar informació sobre les activitats, tarifes, fotografies i central de reserves online.

Mitjà

Projecte que dona funcionalitat al territori i

complementa altres recursos:

Complementarietat

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

esportiu-aventura actiu-aventura

Clúster temàtic

Page 77: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

75

Descripció

PARC D’AVENTURA

Parc d’activitats d’aventura amb diferents circuits i activitats sobre els arbres, situat a l’estació d’esquí de Port del Comte

Disposa de quatre circuits diferents d’aventura situats entre els arbres i a diferents altures, on s’han de superar múltiples obstacles i llançar-se en tirolina.

Circuit verd: diversió i aventura pels més petits (fins a 5 anys)

Circuit blau: dificultat baixa per tots

Circuit vermell: nivell superior de dificultat dels obstacles i més altura

Circuit negre: tirolina de més de 170 m (a partir de 16 anys)

Està obert de juny a setembre i és una activitat adequada per a realitzar en família o en grup, complementa i dona funcionalitat a l’estació d’esquí en les èpoques en no hi ha neu.

Mitjà

Projecte que dona funcionalitat al territori i

complementa altres recursos:

Complementarietat

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

esportiu-aventura

Clúster temàtic

actiu-aventura

Page 78: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

76

PATRONAT DE TURISME - SOLSONÈS TURÍSTIC CONSORCIAT

Descripció

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès i Desenvolupament Econòmic del Solsonès és l’entitat que s’encarrega de la promoció turística de la comarca, depèn del Consell Comarcal del Solsonès i te les competències de la promoció i foment de la indústria, el comerç i el turisme, l'agricultura i la ramaderia, i, en general, qualsevol activitat econòmica que pugi ser organitzada, promoguda o fomentada des del Consell Comarcal.

L’any 2006 amb l’objectiu de millorar, promocionar i fomentar el turisme a la comarca del Solsonès és va crear el Solsonès turístic consorciat, integrat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Solsonès, l'Ajuntament de Solsona, els Ajuntaments de la Vall de Lord: Sant Llorenç, La Coma i la Pedra i Guixers, el Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, la Cambra de Comerç de Lleida, el Gremi d'Hostaleria del Solsonès, Turisme Rural Associació del Solsonès (TRAS), Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC) i l'Associació de Turisme de la Vall de Lord.

Gestiona el portal web d’informació turística de la comarca. Inclou informació sobre els establiments turístics de la comarca, les 23 rutes que es poden realitzar a peu o amb bicicleta, mapes del Solsonès, de la Vall de Lord, de Solsona i de Sant Llorenç de Morunys.

S’hi pot trobar entre altres informació sobre:

Llocs d'interès / Rutes / Fires i festes / Gastronomia / Activitats / Artesania / Allotjaments / Mapes

Mitjà

Institució important per la planificació i

desenvolupament ordenat del seu territori.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Associativa/organitzativa

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

general ---

Clúster temàtic

Page 79: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

77

POBLE RURAL PUIG-ARNAU PUBILLÓ

Descripció

El poble rural Puig-Arnau Pubilló, es troba situat en una finca de 250 hectàrees a Canalda (Odèn).

Ofereix un innovador concepte d'agroturisme, basat en la recuperació fidel d'elements històrics sostenibles i autòctons de l'alta muntanya. Es tracta del primer poble rural a Espanya, composat de 12 masies d'agroturisme equipades amb totes les comoditats i restaurades respectant les tradicions de la cultura arquitectònica de la comarca.

S'ha destinat una part important de la finca a preservar la gran riquesa de la cultura agroalimentària de la comarca, creant explotacions agràries autòctones, activitats ramaderes, un jardí botànic amb prop de cent varietats de plantes i arbres, i un racó dels antics oficis. Tots els productes s'adeqüen a la zona, respectant el ritme de les estacions i la producció.

Cal destacar la granja d'animals: ovelles, cavalls, conills, ànecs, gallines, paons reials, guatlles, perdius..., la finca té una gran varietat de fauna auctòctona: porcs senglars, cavirols, guilles, esquirols, teixons, voltors, i diverses espècies d'ocells

S’ofereixen activitats lúdiques vinculades amb la natura i el seu paisatge: piscina coberta i climatitzada envoltada d'un bosc d'alzineres, zona de pícnic, cascades, escalada lliure i via ferrada, pont tibetà, caiac, tir amb arc, parcs infantils, bàdminton, senderisme amb rutes marcades dins i fora de la finca, excursions en bicicleta, futbol, bàsquet, voleibol, petanca, ping-pong...

També disposen d'unes quadres antigues amb vistes a la muntanya, habilitades com a sales de convencions i dotades amb tots els equipament tècnics que també s’utilitzen per banquets i celebracions.

Alt

Iniciativa innovadora i completa, amb

potencial per atreure visitants per ella

mateixa.

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

Rural Cultura/Natura

Clúster temàtic

Page 80: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

78

TERRITORI DE MASIES

Descripció

El projecte Territori de Masies-Turisme i cultura al sud del Solsonès, va néixer impulsat des de la societat civil, amb un procés participatiu i de treball en xarxa en el qual hi ha involucrades les associacions culturals de la zona, l’associació Turisme Rural del Solsonès, diferents entitats professionals, associacions de propietaris forestals i els ajuntaments de Pinós, la Molsosa, Pinell del Solsonès, Riner, Clariana de Cardener i Llobera.

La iniciativa pretén promocionar el sud del Solsonès i el seu patrimoni cultural material i immaterial en base a un turisme cultural amb identitat pròpia, a la creació de productes turístics i rutes per a la interpretació del patrimoni, a la realització d’activitats i jornades destinades a públics diversos, així com la promoció de les fires i les activitats festives tradicionals del territori, tot plegat destinat tant a la mateixa població del Solsonès com als visitants.

Els eixos del seu desenvolupament turístic es basen en la Catalunya Vella (relacionada amb la ruta nacional del Pirineu Comtal), el Barroc i el Carlisme.

Disposa de la pàgina web: http://www.territoridemasies.cat de promoció de la zona, amb informació sobre el territori, rutes i dades organitzades sobre on menjar i on dormir, i l’agenda d’esdeveniments.

En l’actualitat el grup de treball està format per unes 60 persones que pertanyen a més de 30 entitats i ens locals i prop de 40 empreses relacionades amb el turisme o el producte local.

Mitjà

Treball sorgit de la iniciativa popular, amb bona

qualitat i planificació, esforç important de creació i materialització del treball en xarxa

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Producte turístic

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

cultural cultura

Clúster temàtic

Page 81: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INICIATIVES TURÍSTIQUES DESTACADES

79

GREMI D’HOSTALERIA DEL SOLSONÈS

Descripció

El gremi d’hostaleria del Solsonès és l’associació que agrupa als diferents establiments hostalers de la comarca del

Solsonès. És una entitat sorgida de la Cambra de Comerç i Indústria de Solsona, que defensa ens

interessos del sector i ofereix als seus associats serveis d’assessorament legal, cursos de formació,

descomptes, grups de compres i normatives entre altres.

Disposa de la pàgina web: http://www.hostaleriadelsolsones.com de promoció de la comarca, amb informació sobre

el Solsonès i dades organitzades sobre on menjar i on dormir, i l’agenda d’esdeveniments.

Promociona sobretot els allotjaments i la gastronomia.

Mitjà

Espai per realitzar un front comú entre tots els

que treballen i viuen amb el turisme.

Col·laboració

Valors clau

Potencial

Valoració

Singularitat

Qualitat

Innovació

Associativa/organitzativa

Tipus d’iniciativa

Modalitat turisme

general ---

Clúster temàtic

Page 82: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

L’Enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial ha estat dissenyada per tal determinar l’estat de les empreses de les tres comarques envers aquests tres àmbits centrals del projecte.

Han contestat l’enquesta un total de 56 empreses relacionades amb el sector turístic, les empreses han estat agrupades segons el seu codi de Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE):

Taula 25: Grups d’activitat segons codi CNAE

I Hosteleria

55 - Serveis d’allotjament 551 - Hoteles i allotjaments similars 5510 - Hoteles i allotjaments similars

552 - Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estància

5520 - Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estància. Albergs/Apartaments turístics/Cases de turisme rural/Bungalows

553 - Càmpings i aparcaments per a caravanes

5530 - Càmpings i aparcaments per a caravanes, refugis de muntanya

56 - Serveis d’àpats i begudes 561 - Restaurants y llocs de menjars 5610 - Restaurants i llocs de menjars

563 - Establiments de begudes 5630 - Establiments de begudes Bars/Tavernes/Discoteques/Cafès

N Activitats administratives y serveis auxiliars

79 - Activitats d’agències de viatges, operadors turístics, serveis de reserves i activitats relacionades

791 - Activitats d’agències de viatges i operadors turístics

7911 - Activitats de les agències de de viatges

7912 - Activitats dels operadors turístics

R Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment

93 - Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment

932 - Activitats recreatives i d’entreteniment

9329 - Altres activitats recreatives y d’entreteniment. Parcs recreatius sense allotjament/Fires/Lloguer material esbarjo

Activitats recreatives i culturals. Guies turístics, caiac, btt, escalada...)

Font: Elaboració pròpia en base al codi CNAE

El nombre d’enquestes per cada comarca s’ha calculat segons la seva població.

Taula 26: Distribució territorial de les empreses enquestades

Berguedà 17 Moianès 16 Solsonès 20 Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Page 83: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Antiguitat de l’empresa:

La majoria d’empreses, un 83 %, tenen més de 6 anys i un 65 % més de 10 anys d’antiguitat. Només hi ha un 4 % d’empreses de nova creació, de menys de 3 anys d’antiguitat.

Evolució del personal: En totes les comarques les empreses han

mantingut o han augmentat lleugerament el número de persones treballadores

contractades.

Creixement de la plantilla: Majoritàriament, el nombre de treballadors/es contractats ha augmentat en un rang d’entre 2-5 nous contractats/ades des de la fundació de l’empresa fins a l’actualitat.

TIPOLOGIA D’EMPRESES

Sectors d’activitat

La composició de la mostra d’empreses enquestades reflexa la tipologia d’activitats que ens trobem al sector turístic de les tres comarques, el 29% corresponen a cases de turisme rural, apartaments turístics i albergs, seguit del 25 % que corresponen a restaurants i els 24 % a empreses d’activitats recreatives i culturals. La majoria d’aquestes empreses es dediquen al guiatge i a l’organització d’excursions i activitats a la natura

Page 84: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Àmbit territorial d’actuació

Àmbit territorial d’actuació

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

L’activitat comercial majoritària de les empreses del Catcentral es circumscriu a l’àmbit territorial català, amb un 35% de les transaccions comercials, seguit per les provinents de la mateixa comarca amb un 19%. A continuació, amb uns percentatges similars es situen els mercats estatal, local i europeu.

La comarca del Berguedà està clarament especialitzada en el mercat català, amb més d’un 70% de la quota de mercat situada en aquest àmbit territorial. Tant el Moianès com el Solsonès tenen major equilibri entre els diferents territoris d’actuació, destacant els més propers al Moianès i els més allunyats al Solsonès.

Evolució de les vendes

L’evolució de les vendes dels productes en els darrers tres anys és lleugerament positiva per les empreses de les tres comarques. El 35% afirmen que han augmentat moderadament les vendes i el 15% les han augmentat àmpliament. Cal tenir en compte però que un 35% de les empreses han disminuït les seves vendes, en major o menor grau.

TIPOLOGIA D’EMPRESES

La majoria d’empreses del Berguedà, el 59%, van començar amb una plantilla d’entre 2 i 5 persones, actualment aquest percentatge s’ha reduït fins el 47%. Cal destacar que, l’evolució del personal contractat al Berguedà ha estat positiva ja que, en l’actualitat, el 37% de les empreses tenen entre 10 i 20 treballadors.

En el cas del Moianès, un 73% d’empreses van iniciar la seva activitat amb una plantilla entre 2 i 5 treballadors. La tendència ha estat positiva i s’han anat augmentant el nombre d’empleats, actualment un 17% de les empreses tenen entre 6-10 treballadors, un 6% entre 10 i 20 i un altre 6% més de 20 persones en plantilla.

Al Solsonès, s’ha donat el cas a la inversa, ja de partida el 67% de les empreses es situaven en els rangs d’entre 2 i 10 treballadors. Actualment, pràcticament el mateix percentatge disposa d’entre 2-5 treballadors, un 6 % d’empreses han evolucionat cap al rang entre 10 i 20 però ha desaparegut del gràfic el rang d’entre 6-10.

Evolució de la plantilla

Page 85: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Soc competitiu...

Els factors de competitivitat més destacats segons les empreses de les tres comarques són el producte o servei, la qualitat i la innovació, tecnologia o talent.

La visió dels seus punts forts és radicalment diferent en cada comarca, les empreses del Berguedà es veuen competitives en producte o servei, les del Moianès en una gran proporció en Innovació i talent i les Solsonines en costos però amb proporcions més equilibrades.

Berguedà Moianès Solsonès

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Les estratègies més importants per augmentar la competitivitat són la qualitat de productes i serveis, oferir productes i serveis atractius i adequats a les necessitats actuals, i diferenciats de la competència. Un 80 % dels empresaris del Moianès consideren també important adaptar-se a la clientela i menys d’un 10 % creuen que els preus baixos els faran més competitius.

Estratègies de competitivitat

COMPETITIVITAT

Page 86: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La majoria d’empreses del Moianès no tenen previst oferir nous productes a curt termini, la meitat de les empreses del Solsonès i el Berguedà tampoc s’ho han plantejat com un objectiu a curt termini. Els nous productes que pensen oferir algunes empreses com a productes estrella són tant variats com wifi, inflables, productes escolars, paquets d’activitats com concert + sopar, noves ofertes, pla-B o ampliació de les instal·lacions.

El 68% de les empreses enquestades afirmen que no tenen cap pla estratègic definit, per als propers tres anys.

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Producte estrella: La meitat d’empreses dels tres territoris ofereixen algun tipus de producte o activitat que defineixen com producte estrella. Aquests són molt variats, en funció de l’activitat principal de les empreses, destaquen per exemple piscines climatitzades, mojitos i chillout, menjar japonès, l’entorn, fer rutes amb ruc, assessoria cultural o menjars com les patates de pastor o el plat del dimoni.

PRODUCTES I SERVEIS

32 %

pla estratègic

Page 87: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Si fem l’anàlisi per comarques veiem que la tradició familiar té un gran pes al Berguedà, on és la motivació majoritària, al Moianès domina la voluntat de posar en pràctica les pròpies idees i al Solsonès, juntament amb aquesta, la motivació d’aconseguir la independència personal i professional.

Per què crear una empresa?

Els principals motius que van impulsar els enquestats i enquestades a crear la seva pròpia empresa van ser: posar en pràctica les pròpies idees, en segon lloc la tradició familiar i amb un percentatge molt similar aconseguir la independència personal.

El 64% dels empresaris i empresàries van demanar suport professional a persones i/o organismes especialitzats durant el procés de creació de l’empresa. Especialment les empreses del Moianès, que van contar amb l’assessorament del CMM - Consorci del Moianès. (al gràfic correspon a la columna CFI)

Al Berguedà, les empreses es van decantar per demanar suport a organismes oficials com el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (CFI) o consultories, al Solsonès, les empreses han confiat més en col·legues professionals, amics o familiars i al Moianès sobretot han contactat amb el Consorci del Moianès.

CREACIÓ DE L’EMPRESA

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Page 88: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La valoració sobre els serveis i programes relacionats amb la creació d’empreses és en general positivat, ja que més d’un 80% dels enquestats pensen que són encertats i útils i adequats a les necessitats de l’empresariat, fet que fa que col·laborin positivament a tenir èxit en el procés de creació de l’empresa. Per altra banda, el mateix percentatge pensen que no són prou coneguts i que seria millor disposar de menys ajudes oficials però deixar a l’empresariat més llibertat d’acció.

Ajudes a l’hora de crear l’empresa? Les ajudes públiques no van ser decisives en el moment de prendre la decisió de crear l’empresa, un 61% dels enquestats i enquestades no creu que les ajudes contribuïssin en aquest procés de creació de l’empresa.

Analitzant els resultats per comarques, al Solsonès i

Berguedà es manté la tendència mostrada en

conjunt, els serveis i programes es consideren positivament però creuen falta difusió i que la gent

els conegui.

CREACIÓ DE L’EMPRESA

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Berguedà Moianès

Solsonès En canvi al Moianès la opinió general és molt més

negativa, els consideren insuficients, poc coneguts,

promocionats de forma poc eficient i no estan d’acord amb el sistema demanant més llibertat d’acció pels empresaris, creuen però, que contribueixen a l’èxit.

Com valora els serveis i programes de creació d’empreses?

Page 89: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

...al territori

Per les empreses del Moianès els principals inconvenients són tres: la falta de capital inicial, la situació econòmica i la competència o sector per aquest ordre. En les altres dues comarques estan més repartits, destacant al Solsonès molt per sobre dels altres la situació econòmica actual. Les empreses del Berguedà, consideren que el principal inconvenient a l’hora de crear una empresa és la falta de capital inicial.

Els inconvenients..

Com a principals inconvenients a l’hora de crear una empresa, els empresaris/àries destaquen, en primer lloc, la falta de capital inicial, seguida per la situació econòmica actual i les càrregues fiscals.

Altres inconvenients que van plantejar els enquestats i enquestades van ser factors diversos com qüestions familiars, incompetència de les administracions i demora dels processos, l’excés de

burocràcia i permisos, massa càrrega de normatives i problemes amb entitats financeres.

El 74% de les empreses enquestades dels tres territoris, opinen que actualment és més difícil crear una empresa. Cal destacar que només un 8% pensen que és més fàcil tot i els esforços i programes engegats per les administracions en aquests aspectes.

CREACIÓ DE L’EMPRESA

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Page 90: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Quantitat absoluta de clients

Pel que fa al número absolut de clients registrats, el 41% de les empreses tenen una cartera de més de 100 clients, d’aquestes el 12% tenen de 101 a 200 i el 29% més de 200 clients.

El 59% restant tenen menys de 100 clients registrats, d’aquestes el 12% tenen entre 51 i 100, el 41% tenen entre 26 i 50 clients i el 6% tenen registrats menys de 25 clients.

Tipologia de clients

La tipologia de clients més habitual és la que podem denominar familiar i població en general. Aquesta tendència es la dominant a les tres comarques, com mostra el gràfic de la part inferior. És més habitual, amb poca diferència en el còmput global, el col·lectiu de jovent que el de la tercera edat, fet que es dona sobretot al Berguedà on pràcticament no hi ha clients de la tercera edat.

CLIENTS

La majoria d’empreses del Solsonès tenen entre 26-50 clients anuals, seguides per les que en tenen de 101 a 200, al Berguedà la major part en tenen mes de 200 i al Moianès trobem en proporcions similars les que tenen entre 26-50 clients a l’any i les que en tenen més de 200.

A les tres comarques la tipologia de clients mes habitual correspon al client familiar, i població en general. Al Berguedà pràcticament no hi ha clients que siguin específicament de la tercera edat, col·lectiu que és el tercer en importància al Moianès. Les empreses de la comarca del Solsonès són les que presenten una tipologia de clientela més diversa (població en general, famílies, activitats empresarials, jovent, tercera edat, etc..).

Page 91: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

ENTS

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

CLIENTS

Moianès Berguedà Solsonès

A les comarques del Berguedà i Solsonès l’afluència és similar, concentrada bàsicament a l’estiu i amb l’hivern com a temporada de menor afluència. Al Moianès està més repartida: la tardor té la màxima afluència seguda de l’estiu i en menor importància la primavera.

La major afluència de clients es dona a l’estiu i la tardor, essent la temporada d’hivern la més fluixa de l’any.

Un 60 % dels enquestats/ades han escollit l’estiu com la

seva temporada de més feina.

Pràcticament en un 80% , el temps d’estada dels clients als establiments o el període de realització de les activitats és d’un cap de setmana, en la resta dels casos és de ponts d’un mínim de 3 dies. Aquesta és la tendència del tres territoris, predominen les estades curtes de dos o tres dies, anant disminuint la freqüència amb l’increment de la durada del període.

Berguedà

Moianès

Solsonès

Page 92: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

CLIENTS

Berguedà Solsonès Moianès

Origen dels clients

En conjunt observem que la major part del la clientela del territori CatCentral està composada per clients de Catalunya, majoritàriament de Barcelona.

Per demarcacions, al Berguedà la majoria dels clients són, de forma absoluta, de la província de Barcelona, seguits pels de Girona. Al Solsonès predominen clients de la resta de l’Estat espanyol i de Lleida i al Moianès dominen també amb més d’un 80% els Barcelonins, amb una petita proporció de gironins i lleidatans.

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Aspectes més valorats La percepció de les empreses sobre que els aspectes més valorats per la seva clientela indica que el que més valora és, en primer lloc, el bon tracte i l’amabilitat del personal, seguit per la qualitat del producte o servei i les característiques diferenciades d’aquest.

Aquesta percepció coincideix en les empreses de les tres comarques per separat, tret del Moianès on donen més importància a les característiques diferenciades del producte o servei.

Page 93: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

L’origen dels proveïdors de la majoria d’empreses (93%), són d’àmbit nacional, ja sigui local (20%), comarcal (29%), català (33%) o de la resta de l’estat espanyol (11%). Tant sols el 7% de les empreses tenen proveïdors d’àmbit internacional.

Les empreses utilitzen canals de distribució diferents i variats per comercialitzar els seus productes i serveis, el més utilitzat amb un 36% és internet, seguit pel 30% d’empreses que fan la comercialització directament. Amb proporcions al voltant del 10% trobem els que utilitzen majoristes, grans superfícies o minoristes com a canals de distribució habituals.

RELACIONS EMPRESARIALS

Només un 2% de les empreses produeixen o es subcontracten per a altres empreses del sector més grans. Aquest fet es deu tant per la naturalesa del sector turístic com a la tipologia de petita i mitjana empresa característica d’aquesta zona.

Page 94: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Em relaciono...

La tipologia d’empreses amb les que més es relacionen al Berguedà són empreses d’activitats recreatives i culturals, allotjaments i restauració i solen tenir-hi una cooperació puntual. A les altres dues comarques es segueix més o menys el mateix patró, les cooperacions puntuals superen en poc a la cooperació regular.

Relacions exteriors El 72% de les empreses no es relacionen amb empreses del sector internacionals, del 28% que ho fan, les del Berguedà són les que mantenen més contactes de forma regular.

RELACIONS AL SECTOR

Empreses del sector

La majoria d’empreses (74%) tenen relació amb altres establiments del seu sector, per comarques les que més el relacionen són les del Berguedà, on pràcticament totes mantenen contactes constants, al Solsonès ho fan també amb bona proporció, més del 80% i on menys es relacionen és la Moianès, on només un 45% d’empresaris i empresàries diuen relacionar-se amb altres.

Page 95: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El Moianès i Berguedà creuen que el seu territori no necessita més empreses turístiques, fet potser contradictori amb les característiques de cada zona, el Berguedà és una destinació madura amb un sector turístic ben desenvolupat i evolucionat, en canvi al Moianès tot just s’està començant a desenvolupar aquest sector. Aquesta valoració pot tenir a veure amb la percepció de la competència com a factor negatiu al Moianès.

Al Solsonès, que es trobaria en estat de desenvolupament turístic intermedi, les proporcions s’igualen amb predomini dels que creuen que falten més empreses turístiques.

Col·laboro...

El nivell de col·laboració entre les empreses de la pròpia comarca es qualificat clarament com a millorable al Solsonès, també com a millorable i per altra part, com a molt bo al Berguedà. Al Moianès, en canvi, una gran majoria d’empresaris i empresàries veuen suficient el nivell de col·laboració del sector a la comarca.

COL·LABORACIÓ

La majoria d’empresaris i empresàries troben a faltar al seu territori empreses que realitzin activitats recreatives i culturals, com a complement als seus negocis, un 20% creuen que falten allotjaments, un 15 % agències de viatge i finalment un 10% troben a faltar restaurants.

Que trobo a faltar

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Page 96: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Qualitat

El 56% de les empreses enquestades tenen algun tipus de certificació de qualitat. En aquest percentatge s’hi inclouen també altres certificacions de caire mediambiental o turístic.

El 53 % dels empresaris pensa que la certificació de qualitat no els ajudaria a obtenir un posicionament diferenciat al mercat.

QUALITAT

MARQUES COL·LECTIVES / TERRITORIALS

Impulsades per associacions, gremis o grups en general per identificar i/o protegir un producte o un servei o distingir qualsevol altra identitat que posin en comú. Els diferents components del grup utilitzen la marca col·lectiva sota la vigilància de l’organització.

Marca impulsada pel Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà, el Consell Comarcal del Berguedà, Hostaleria i Turisme del Berguedà i Productors Agroalimentaris del Berguedà, sorgida del projecte Posa el Berguedà al teu plat.

S’identifica per un segell que es pot trobar en restaurants i productes agroalimentaris, segell que implica col·laboració, sostenibilitat i potenciació de tot el conjunt del territori.

Marca creada des del Consorci del Moianès, pretén que els productes d'aquesta comarca i els plats que se'n deriven es converteixin en un element de promoció i diversificació turística i en un dinamitzador econòmic per als municipis del Moianès.

El projecte s’ha materialitzat amb una campanya de sensibilització, promoció i difusió de la gran diversitat i qualitat gastronòmica i alimentària del Moianès.

El 25% de les empreses enquestades, formen part d’aquestes marques promogudes des dels territoris del Moianès i del Berguedà

La majoria creuen en els principals avantatges de la certificació de la qualitat són que els permet millorar el prestigi de l’empresa i esdevenir una bona eina de promoció, a més de garantir la qualitat de productes o serveis i millorar tota la gestió interna de l’empresa, optimitzant els recursos i reduint costos.

Un 13% creuen que la certificació de la qualitat és útil per a incrementar la clientela o per aconseguir la seva fidelització.

Page 97: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

ISO 9001. Model del procés de gestió de la qualitat. (Font: www.cidem.es)

MARQUES CERTIFICABLES DE QUALITAT Les Certificacions de Qualitat presents en les empreses turístiques de les tres comarques són:

ISO 9001

Comprèn un conjunt de normes de qualitat establertes per la Organització Internacional per la Estandardització (ISO), són aplicables a qualsevol tipus d’organització (empreses de producció, empreses de serveis, administracions,...), no són específiques de turisme. Estan reconegudes internacionalment i adaptades a cada país per les entitats oficials de normalització, que en el cas d’Espanya és AENOR (Asociación Española de Normalización y Certificación).

La norma ISO:9001 és una norma per a la certificació de les empreses. Aquesta norma recull els requisits a seguir per una empresa per tal de certificar el seu Sistema de Gestió de la Qualitat. Fa referència a dos grups de requisits:

1. Les necessitats o expectatives establertes (característiques que cadascú estableix);

2. Les implícites u obligatòries (característiques que es pressuposa han de complir)

Està estructurada en quatre grans capítols, basats en el cicle PDCA o cicle de Deming:

Responsabilitat de la Direcció.

Gestió dels recursos.

Gestió dels processos.

Mesura, anàlisis i millora

un 5 % dels establiments del Catcentral amb alguna certificació

han optat per la ISO 9001

AVANTATGES

Reconegut a nivell INTERNACIONAL

INCONVENIENTS

No específica per TURISME COSTOS: elevats per l’empresa

Q DE QUALITAT

La Marca Qualitat Turística Espanyola (Q) parteix de mitjans dels anys 90, impulsada per la Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme. El distintiu Q certifica la qualitat de tot establiment turístic, que compleixi les normes de qualitat exigides d'acord amb la seva categoria. Aquestes normes es refereixen tant a serveis com a productes o a instal·lacions.

L'obtenció d'aquest segell és fa d'acord amb una auditoria realitzada per empreses acreditades independents. Els valors que ha volgut donar aquesta marca són:

PRESTIGI –DIFERENCIACIÓ- FIABILITAT- RIGOR-PROMOCIÓ

S’han impulsat diferents sistemes de qualitat, entre els que estan vigents actualment trobem: Sistema de Qualitat en Estacions d’Esquí i Muntanya, Sistema de Qualitat d’Hotels i Apartaments Turístics, Sistema de Qualitat en Agències de Viatge, Sistema de Qualitat en el Sector de Càmpings, Sistema de Qualitat en el Sector de Restaurants, Sistema de Qualitat per a Cases Rurals, Sistema de Qualitat per Espais Naturals Protegits,...

Present en el 10 % d’establiments certificats

AVANTATGES

Específica de TURISME Reconeguda a nivell

ESPANYOL

INCONVENIENTS

COSTOS: elevats per l’empresa

Page 98: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

SIGTED El Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins SICTED és un sistema promogut per la Secretaría General de Turismo del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio i la Federación Española de Municipios y Provincias, i té com a objectiu estratègic impulsar la qualitat en les destinacions turístiques; harmonitzar els nivells sectorials, afavorint les actuacions integrals en les destinacions a llarg termini, i reforçar el teixit empresarial.

El sistema aborda en el mateix procés i en la seva totalitat tots els subsectors que formen part de l'activitat turística d'una determinada destinació. Persegueix un nivell de qualitat homogeni en els serveis oferts al turista dins un mateix destí, augmentant així el nivell de satisfacció general i la percepció positiva del turista.

Entre altres eines, compta amb 28 manuals de bones pràctiques, un per cada ofici. Ofereix a les empreses/serveis turístics adherits un pla de formació, visites d’assistència tècnica por part d’assessors homologats, tallers col·lectius, grups de treball que desenvolupen propostes de millora per al destí i avaluacions que contrasten l‘adequació de l’empresa o servei als estàndards de qualitat. Tot això culmina en l’obtenció del distintiu Compromís de Qualitat Turística.

Certificació majoritària al Catcentral, amb un 47 %

d’establiments certificats.

El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà actua com a ens gestor

per a la implantació d'aquest sistema a la comarca. Actualment,

al Berguedà hi ha 62 empreses certificades i 26 que estan en

procés d'aconseguir el distintiu.

AVANTATGES

Sistema amb una nova concepció territorial, és impulsat

a un nivell institucional més proper a l’empresari/a.

Alt nivell de promoció i assessorament.

Reconegut l’àmbit ESPANYOL

INCONVENIENTS

COSTOS MITJANS

MARQUES CERTIFICABLES DE MEDI AMBIENT

ISO 14001 /EMAS

La certificació ISO 14001 i el sistema d’auditoria i gestió ambiental EMAS són sistemes voluntaris de gestió ambiental que promouen la millora contínua del comportament ambiental de les empreses, compten amb un reconeixement internacional. L’empresa turística ha estat en molts casos capdavantera en la incorporació d’aquests estàndards a la seva gestió.

Els procediments i les accions que s’han d’implementar per aconseguir-los no són ni fàcils ni barats, però comporten beneficis com:

- Obtenir uns estàndards de gestió ambiental reconeguts internacionalment.

- Donar a l’establiment una nova imatge de sostenibilitat.

- Implementar un sistema de gestió ambiental que ajudi a millorar la qualitat ambiental de l’establiment, reduir costos corrents i sensibilitzar el personal i els clients en matèria ambiental.

- Iniciar un procés de millora permanent en aquest sentit.

Un 10 % de les empreses amb alguna certificació tenien

aquestes certificacions ambientals

AVANTATGES

RECONEGUTS INTERNACIONALMENT

INCONVENIENTS

COSTOS: elevats per l’empresa

Page 99: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

EL DISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT AMBIENTAL

És un sistema, impulsat per la Generalitat de Catalunya, per identificar aquells productes i serveis que reuneixen determinades propietats o característiques que els fa més respectuosos amb el medi ambient. L'ús del distintiu està restringit a aquells productes i serveis que han estat sotmesos voluntàriament pels seus productors, comercialitzadors i titulars al sistema de verificació establert.

El distintiu vol per una banda, promoure el disseny, la producció, la comercialització, l'ús i el consum de productes i de serveis que afavoreixen la minimització de residus o bé la recuperació i reutilització dels subproductes, les matèries i les substàncies que contenen, i també dels que suposen un estalvi de recursos, especialment d'energia i aigua. I per altra banda, proporcionar als usuaris i als consumidors una informació millor i més fiable sobre la qualitat ambiental dels productes i dels serveis que els orienti en les seves decisions d'ús o de compra.

És compatible amb altres sistemes oficials de garantia de qualitat ambiental.

Present en un 16 % de les empreses enquestades

AVANTATGES

COSTOS MODERATS al voltant dels 300 euros anuals

INCONVENIENTS

Només reconegut en l’àmbit CATALÀ

ETIQUETA ECOLÒGICA

És un sistema voluntari creat l’any 1992 per la Unió Europea per identificar els productes i els serveis més respectuosos amb el medi ambient. És vàlida a tots els estats membres de la Unió Europea, Noruega, Liechtenstein i Islàndia i totalment voluntària.

Representa haver complert uns criteris ambientals selectius i transparents. Els consumidors s’asseguren triar opcions que redueixen els efectes ambientals adversos i contribueixen a l’ús eficaç dels recursos. A Catalunya l’atorga la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de

Catalunya.

El sistema està coordinat amb altres sistemes d'etiquetatge o de certificació de la qualitat i en particular, amb el sistema d'etiquetatge energètic i el sistema d'agricultura ecològica.

Present en un 10 % de les empreses enquestades

AVANTATGES

Reconegut en tot l’àmbit EUROPEU

INCONVENIENTS

COSTOS MITJANS al voltant dels 500 € anuals

Page 100: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La responsabilitat social empresarial (RSE) és la integració voluntària, per part de les empreses, de preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials, processos productius i relacions

amb els grups d’interès com són clients, proveïdors, treballadors, accionistes...

Ser socialment responsable no només significa complir plenament amb les obligacions jurídiques, sinó també anar més enllà, invertint en el capital humà i en les relacions amb l’entorn i la societat que opera.

RSE.PIME

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya, promouen el programa RSE.PIME, que té per objectiu la implantació de la Responsabilitat Social Empresarial a les petites i mitjanes empreses catalanes així com el foment d’una nova cultura empresarial que millori la seva gestió.

Responsabilitat

social empresarial

El 54% de les empreses enquestades apliquen criteris de RSE en la seva gestió empresarial, sobretot en l’àmbit social i medi ambiental.

En canvi, només una empresa del total de la mostra té implantat un Sistema de RSE en la seva empresa.

RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Page 101: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

INTERNACIONALITZACIÓ

El 37% de les empreses enquestades exporten els seus productes o serveis a l’exterior. Tot i aquest percentatge, relativament baix, un 24 % d’aquestes afirmen que el percentatge de facturació que correspon a l’exportació és baix (0-5%)”. Un 10% el consideren moderat (5-30%) i només 3% opina que és alt (< 50%).

Exportació

100 % NO

Eines d’internacionalització

Els mecanismes de suport a l’exportació, que les empreses utilitzen en el procés d’internacionalització, són diversos, el 29% han escollit la categoria Altres, i utilitzen per exemple revistes especialitzades, inserció en webs de promoció internacional, publicitat en altres webs. Un 24% participen en jornades de contactes i també participen en fires i congressos diversos.

La meitat del total d’exportacions es fan a països de la Unió Europea, especialment països veïns com França i Itàlia.

L’altra meitat restant es reparteix equitativament entre els Estat Units, Àfrica i Àsia i la categoria: Altres.

Page 102: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El Berguedà és la comarca que més relació té amb aquestes entitats, ja que gairebé un 45% de les empreses d’aquest territori afirmen que realitzen algun tipus d’activitat amb l’escola Joviat, associacions de turisme o universitats.

El 49 % de les empreses han invertit en tecnologia en els

darrers 3 anys

UTILITZA PATENTS, DRETS DE PROPIETAT O TECNOLOGIA PRÒPIA

SI 29% NO 67% NC 4%

100%

La majoria de les empreses (88%) no destinen cap partida pressupostaria en concepte de R+D+i. En el Moianès aquesta afirmació és compleix en el 100% de les empreses enquestades.

Al Berguedà és on més empreses interverteixen en R+D+i, amb més d’un 20% que realitzen inversions en aquet àmbit.

Tres quartes parts de les empreses, no realitzen cap tipus d’activitat o intercanvi amb universitats, associacions o altres empreses del sector.

INNOVACIÓ EN CONEIXEMENT

El 67% de les empreses enquestades, no utilitza patents, drets de propietat o tecnologia pròpia.

Pel que fa a la inversió tecnològica realitzada, el 34% de les empreses enquestades han realitzat algun tipus d’inversió en qualitat, el 24% en aspectes ambientals i un 19% en la millora del procés de producció. Un 13% han invertit en wifi, i millora i modernització dels serveis informàtics pels clients i per la seva pròpia xarxa informàtica.

Page 103: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

La majoria d’empreses enquestades, forma part d’alguna associació o gremi. Els principals motius pels que en forma part són que li ofereixen avantatges i serveis com rebre informació i assessorament (33%), representar el sector” (21%), i buscar nous canals de promoció i comercialització”(19%).

Un 14% valoren la formació que l’associació i/o gremi els ofereix pel fer d’estar associat.

El 86 % utilitzen internet com a eina habitual de treball:

promoció/correu electrònic/reserves

Canals per la interacció amb els clients La major part d’interaccions amb els clients (un 68%) es fan a traves de tres canals principals: la web convencional o web 1.0, el correu electrònic i les xarxes socials. Un 15% utilitzen la telefonia.

Cal destacar que només un 7% han entrat en el món de la web 2.0, i que les visites comercials també s’han reduït a la mínima expressió.

Assistència a fires o congressos La meitat de les empreses assisteixen a fires i/o congressos moltes vegades” (12%) o alguna vegada (38%). El 17% d’enquestats/ades no assisteix mai a cap fira o congrés, i un 33% poques vegades.

Un 80 % no tenen pla de màrqueting

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

PROMOCIÓ

Page 104: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

Nivell d’estudis de la plantilla: El 22% de les empreses, tenen personal amb estudis de formació professional de grau superior, el 13% del total de les empreses tenen 1 persona treballadora amb aquest nivell d’estudis.

Un 11% de les empreses, tenen personal amb estudis de formació professional de grau mitjà, el 5% del total de les empreses tenen 1 persona treballadora amb aquest nivell d’estudis.

El 21% de les empreses tenen persones contractades amb estudis universitaris de grau superior (doctorat, enginyeria, llicenciatura), d’aquestes el 14% del total d’empreses només té contractada 1 persona amb estudis universitaris. El 33% de les empreses, tenen persones contractades amb altres estudis, generalment de formació bàsica, entre 2-5 persones l’11%, entre 6-10 persones el 7% i entre 11-20 persones el 4%, del total de les empreses.

PERSONAL

Tipus de contractes: El 36% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes indefinits a temps complet i la majoria d’aquestes (un 16 % del total d’empreses) tenen entre 1 persona amb aquest tipus de contracte.

El 20% de les empreses, estan formades per autònoms, d’aquestes, el 15% sobre el total d’empreses, tenen 1 sola persona treballadora com a autònoma. El 15% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes indefinits a temps parcial i la majoria d’aquestes (11% sobre el total d’empreses) tenen entre 2 i 5 persones en plantilla, amb aquesta modalitat de contractació. El 5% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes temporals a temps complet, el percentatge d’aquestes empreses amb 2-6 persones treballadores, representa un 3% del total d’empreses.

El 19% de les empreses, tenen personal contractat amb contractes ·temporals a temps parcial. l 2% de les empreses, tenen personal contractat amb la tipologia de contracte indefinit fix discontinu.

Tipus de contracte: Aut: Autònoms TTC: Temporal a temps complet TTP: Temporal a temps parcial ITC: Indefinit a temps complet ITP: Indefinit a temps parcial IFD: Indefinit fix discontinu

Nivell d’estudis: Us: Universitaris grau superior UM: Universitaris grau mig FPS: Formació professional grau sup. FPM: Formació professional grau mig ALT: Altres

Page 105: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Perfils professionals

Tres quartes parts de les empreses consideren que tenen els diferents perfils professionals coberts. Al Moianès, aquest percentatge puja fins al 100%, per contra a la comarca del Berguedà només el 40% de les empreses, opinen que tenen els perfils professionals coberts. El 26% del total de les empreses que creuen que no tenen els perfils professionals coberts, opinen que els perfils necessaris pel futur de l’empresa, son per sobre de tots gent amb coneixement d’idiomes, també monitors d’activitats i tècnics esportius. En alguns casos afirmen que no estan coberts per qüestions econòmiques.

PERFILS PROFESSIONALS

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial

FORMACIÓ

Pla de formació Facilita formació al personal

El 61% de les empreses enquestades, consideren que no tenen dificultats per trobar persones treballadores qualificades i implicades a l’hora de cobrir els llocs de treball.

Pràctiques formatives

El 41% de les empreses, ofereixen places de pràctiques formatives als centres del territori. Al Berguedà veuen amb més reticència aquestes pràctiques per l’esforç que suposen per l’empresa i els resultats obtinguts a les altres dues comarques en tenen una percepció més positiva, les consideren interessants i una molt bona opció, perquè els alumnes realitzin la formació pràctica directament a les empreses.

Formació

Pel que fa a la formació del personal, un 63% d’empreses no tenen cap mena de pla de formació, un 28% el té de forma explicita, mentre que el 9% restant afirma que disposa d’un pla de formació de forma informal. Més de la meitat de les empreses (59%), afirmen haver facilitat formació al seu personal, en el darrer any.

Al Berguedà i al Solsonès les empreses han realitzat formació en temes concrets aplicats al seu negoci i en hostaleria i recepció principalment. A més a més de la prevenció de riscos laborals, com en totes les comarques, al Moianès les empreses també han realitzat formació sobre promoció, innovació i noves tecnologies.

Page 106: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Com valoren la qualitat i eficiència dels serveis i recursos que els ofereix la seva comarca els empresaris del... BERGUEDÀ

Xarxa viària

El 56 % dels enquestats/ades pensen que la xarxa viària és pot qualificar de bona o molt bona, per

contra del 33 % que pensa que es regular

Serveis logístics

Pel que fa als serveis logístics la percepció general és que són regulars o dolents (67 %)

Comunicacions (telefonia mòbil, ADSL..)

Les comunicacions mitjançant telefonia són clarament millorables segons el 64 % dels

empresaris/àries

Comerç nacional i internacional Curiosament la situació del Berguedà en referència al comerç nacional i internacional és valorada en un 50% com a bona i en un 50% com a regular o

dolenta

Formació

Tres quartes parts defineixen la situació formativa de la comarca com a regular o dolenta

Recerca i d’innovació (R+D+i)

En recerca i innovació la proporció d’insatisfets és també de tres quartes parts de la mostra

Serveis empresarials

Els serveis empresarials es valoren com a bons i regulars amb el mateix percentatge

Tractament de residus

Els residus es tracten correctament, així ho reflexen el 63% de valoracions positives

Sòl industrial

El sòl industrial es valorat, en general, positivament per un 60 % d’enquestats/ades

Page 107: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Com valoren la qualitat i eficiència dels serveis i recursos que els ofereix la seva comarca els empresaris del... MOIANÈS

Xarxa viària

La meitat de la mostra qualifica la xarxa viària del Moianès de regular

Serveis logístics Pel que fa als serveis logístics la percepció general

és que són bons o regulars a parts iguals (50 %)

Comunicacions (telefonia mòbil, ADSL..)

Les comunicacions mitjançant telefonia són regulars per la meitat dels empresaris/àries

Comerç nacional i internacional

La situació del Moianès en referència al comerç nacional i internacional és valorada com a regular

en un 75% dels casos i com a bona i en un 25%

Formació

Tres quartes parts defineixen la situació formativa de la comarca com a bona

Recerca i d’innovació (R+D+i)

En recerca i innovació domina la opinió que la situació de la comarca pot definir-se com a

regular.

Serveis empresarials

Els serveis empresarials es valoren com a bons i regulars amb el mateix percentatge

Tractament de residus El tractament de residus és valorat com a regular

per un 75 % del total, la resta el qualifiquen de bo.

Sòl industrial

El mateix passa amb el sòl industrial, un 75% d’enquestats/ades el valoren com a regular, però

el 25% restant com a dolent

Page 108: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Com valoren la qualitat i eficiència dels serveis i recursos que els ofereix la seva comarca els empresaris del... SOLSONÈS

Xarxa viària

La majoria dels enquestats/ades tenen una opinió negativa sobre la xarxa viària del Solsonès, només

un 9% la qualifiquen com a bona

Serveis logístics Pel que fa als serveis logístics la percepció general

és que són regulars o dolents (75%)

Comunicacions (telefonia mòbil, ADSL..)

Les comunicacions mitjançant telefonia són clarament millorables segons el 75% dels

empresaris/àries

Comerç nacional i internacional La situació del Solsonès en referència al comerç

nacional i internacional és valorada com a regular o dolenta per tres quartes parts dels

empresaris/àries

Formació

La qualificació majoritària de la situació formativa de la comarca és també regular o dolenta

Recerca i d’innovació (R+D+I) En recerca i innovació la proporció d’insatisfets és

del 60% front al 40% restant que la qualifica de bona

Serveis empresarials

Els serveis empresarials es valoren com a regulars en un 73%dels casos

Tractament de residus

Els residus es tracten correctament, així ho reflexen el 64% de valoracions positives

Sòl industrial

El sòl industrial es valorat, positiva i negativament en les mateixes proporcions

Page 109: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

REPTES DE FUTUR...

Segons les empreses de les tres comarques, aquests són els principals obstacles amb els que es troben actualment i els reptes més importants que creuen que hauran d’afrontar en el futur.

Els principals obstacles:

Les dificultats econòmiques, la falta de liquiditat i la manca de finançament per a millorar les seves instal·lacions, activitats o serveis.

L’excessiva burocràcia pel que fa als permisos, tràmits fiscals i requisits l’hora de crear una nova empresa o engegar una nova activitat.

La disminució de la clientela, que pot arribar a produir un abaratiment dels preus.

La baixa qualificació de les persones que comencen a treballar en el sector, juntament amb la poca experiència professional.

Deficiències en infraestructures, el repte més important és el servei de carretes, sobretot en èpoques de neu, internet i telefonia.

La crisi de confiança en la que està immers el sector.

Els principals reptes:

Millorar la professionalització del sector.

Disminuir els costos i oferir més serveis amb la mateixa qualitat.

Aconseguir la diferenciació del producte comarcal.

Millorar la comercialització dels productes

Produir nous productes.

Promoció i projecció exterior de la comarca i dels establiments en particular.

Creure en les potencialitats del territori i tenir confiança en els propis productes.

Innovar i ser creatius.

Tenir capacitat d’adaptació.

Page 110: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Segons les dades obtingudes de l’anàlisi dels resultats de l’enquesta realitzada, podem concloure que les empreses del sector turístic de les comarques del territori Catcentral (Berguedà, Moianès i Solsonès) estudiades:

Tenen el perfil de microempreses i petites empreses, generalment de caràcter familiar, que es dediquen principalment a les activitats de turisme rural i allotjament, restauració i realització d’activitats recreatives i culturals.

Tenen majoritàriament, una antiguitat de més de 6 anys i han mantingut o augmentat lleugerament (entre 2 i 5 nous contractats) la seva plantilla laboral des de la seva fundació. Hi treballen, en proporcions similars, treballadors i treballadores autònoms, altres amb contracte de treball indefinit a temps complet i personal amb contracte temporal a temps parcial. El seu nivell formatiu predominant és de formació bàsica, seguit de la formació professional, de grau mig o superior, i els treballadors amb estudis universitaris.

El seu àmbit de treball es circumscriu a Catalunya, amb clientela de proximitat de tipologia familiar o població en general. La cartera de clients més important la formen els procedents de Barcelona, especialment a les comarques del Moianès i el Berguedà. La temporada alta sol ser l’estiu i la tardor i les estades o la durada de realització de les activitats sol ser majoritàriament d’un cap de setmana o ponts de dos o tres dies, al Moianès cal destacar també el turisme de segona residència, amb una incidència molt important sobre el sector turístic de la comarca.

Basen la seva oferta comercial en productes i serveis de qualitat, atractius i adaptats a les necessitats actuals, i la majoria pensen millorar la qualitat dels productes o serveis i/o ampliar la seva oferta per a incrementar el seu volum de negoci a curt termini.

Desenvolupen el seu treball en un àmbit de proximitat, tant pel que fa a la clientela com als proveïdors, pertanyents pràcticament en la seva totalitat a l’àmbit català, comarcal i local. Les seves relacions laborals es produeixen també amb empreses del sector que realitzen activitats complementàries a la seva a nivell local i comarcal. No han rebut ajudes o subvencions per al desenvolupament del seu procés d’internacionalització, només un 37% de les empreses exporten els seus productes o serveis i la majoria d’aquestes qualifiquen el seu volum d’exportació com a baix. Per millorar-ho participen en revistes especialitzades, insereixen publicitat en webs de promoció internacional o participen en jornades de contactes, fires i congressos.

Tenen majoritàriament, els diferents perfils professionals coberts. Dels que falten per cobrir destaquen treballadors amb coneixement d’idiomes, monitors d’activitats i tècnics esportius. Una part d’aquestes empreses, té dificultats per trobar personal qualificat amb un grau d’implicació satisfactori i altres no cobreixen els llocs de treball vacants per qüestions econòmiques.

Faciliten formació al seu personal, tot i no tenir-ho establert en un pla de formació formal. La formació fa referència a temes concrets aplicats al seu negoci, temes d’hostaleria i recepció i prevenció de riscos laborals. Tot i que valoren positivament els processos de pràctiques professionalitzadores, al considerar-les interessants i una bona opció, perquè l’alumnat realitzi la formació pràctica directament a les empreses, també qüestionen els resultats obtinguts en relació a l’esforç que suposen per l’empresa.

Van crear-se per la inquietud de posar en pràctica les pròpies idees de l’empresari, per tradició familiar i per aconseguir independència personal; per fer-ho es va demanar suport a persones o organismes especialitzats, col·legues professionals i amics o familiars. Els principals inconvenients a afrontar són la falta de capital inicial, la situació econòmica actual i les càrregues fiscals que han de suportar. Tot i els esforços fets per les administracions, tres quartes parts de les empreses opinen que actualment és més difícil crear una empresa.

Page 111: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

No va ser decisiva per la seva creació l’existència d’ajudes públiques. L’opinió que mereixen els serveis i programes relacionats amb la creació d’empreses és en general positiva, es veuen encertats i útils, adequats a les necessitats de l’empresariat i es creu que col·laboren a tenir èxit en el procés de creació d’una empresa. Ara bé, en contrapartida, es creu que no són prou coneguts i que seria millor disposar de menys ajudes oficials però deixar a l’empresariat més llibertat d’acció.

Tenen algun tipus de certificació o pertanyen a alguna marca de qualitat en una proporció del 50% i apliquen criteris de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). El segell de certificació es vist com a positiu en el sentit de permetre augmentar el prestigi de l’empresa i esdevenir una bona eina de promoció. Les certificacions majoritàries presents són el SIGTED (Sistema integral de Qualitat Turística en Destins) amb un 47% d’establiments certificats, seguit per les marques Club de Sabors del Berguedà o el Moianès ve de gust, amb un 25% d’adhesions, el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, amb un 16 % i la Q de Qualitat Turística, l’EMAS i l’Etiqueta Ecològica de la Unió Europea amb un 10% cadascun.

Han fet, amb una proporció del 50%, algun tipus d’inversió tecnològica en els darrers tres anys. Els principals objectius d’aquesta inversió han estat, qualitat, aspectes ambientals, millora del procés productiu i wifi i serveis informàtics.

Formen part d’alguna associació o gremi i valoren d’aquest fet rebre informació i assessorament, representar el sector i buscar nous canals de promoció i comercialització. Algunes de les empreses que no formen part de cap gremi o associació, opinen que no hi ha cap motiu important per no fer-ho, simplement no s’ha donat l’oportunitat.

No realitzen generalment activitats o intercanvis amb universitats, associacions o altres empreses del sector i no acostumen a destinar cap partida pressupostaria a R+D+i, la major part d’elles no utilitzen patents, drets de propietat o tecnologia pròpia.

Utilitzen internet com a eina habitual de treball, sobretot pel que fa a promoció dels seus productes i serveis, correu electrònic i gestió de reserves, són usuaris de les xarxes socials però encara poques empreses s’han iniciat en el món de la web i continguts 2.0. No tenen pla de màrqueting i no assisteixen a fires i/o congressos habitualment.

Coincideixen en que caldria millorar a les tres comarques les comunicacions mitjançant telefonia, ADSL, etc. i la recerca i innovació. Al Berguedà, caldria millorar especialment els serveis logístics i la formació. Al Moianès, mostren més insatisfacció amb el sòl industrial, la xarxa viària, el comerç nacional i internacional i el tractament de residus. Al Solsonès, les valoracions són més negatives en general i caldria millorar especialment la xarxa viària, els serveis logístics i les comunicacions, a més a més del comerç nacional i internacional, la formació i els serveis empresarials.

Veuen com a principals obstacles amb que es troben actualment, les dificultats econòmiques com la falta de liquiditat i la manca de finançament, l’excessiva burocràcia i càrregues fiscals, les deficiències en infraestructures, la disminució de la clientela, la baixa qualificació i poca experiència de les persones que comencen a treballar en el sector i la crisi de confiança en la que creuen que està immers tot el sector.

Creuen que els principals reptes que han d’afrontar en un futur immediat són, la millora de la professionalització del sector, disminuir els costos sense que se’n ressenti la qualitat, aconseguir la diferenciació del producte comarcal produint nous productes i oferint nous serveis, millorar la comercialització, promoció i projecció exterior de la comarca i de les seves empreses en particular i creure en les potencialitats del territori, tenint confiança i capacitat d’adaptació per a poder innovar, ser creatius i assolir l’èxit empresarial.

Page 112: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

El recull d’iniciatives turístiques destacades ha descrit un total de 27 experiències, de les quals nou es desenvolupen a la comarca del Solsonès, quinze al Berguedà i cinc al Moianès. Cal fer constar que aquest recull no pretén ser un inventari de totes les iniciatives existents al territori, sinó destacar-ne algunes que poden resultar interessants, innovadores o singulars per alguna de les seves característiques o, que resulten necessàries per contextualitzar l’estat del sector de la comarca.

Agrupades per temàtiques, 3 experiències corresponen a certificacions o marques de qualitat, una a cada comarca i 7 iniciatives són de caràcter organitzatiu-associatiu. S’han descrit 14 productes turístics, tot i que en alguns casos caldria denominar-los activitats turístiques, ja que faltaria vincular directament l’activitat amb algun altre servei com l’allotjament, el transport o la gastronomia per obtenir un producte turístic com a tal. Finalment, quatre iniciatives corresponen a accions directes de promoció.

Taula 27: Iniciatives turístiques destacades del territori Catcentral agrupades per tipus

Iniciativa Tipus Localització Turisme Potencial

Productes artesans i de qualitat del Solsonès Marca-Certificació Solsonès General Mitjà

Club dels sabors del Berguedà Marca-Certificació Berguedà Gastronòmic Alt

El Moianès ve de gust Marca-Certificació Moianès Gastronòmic Mitjà

Associació de turisme de la Vall de Lord Organitzativa-Associativa Solsonès General Mitjà

Gremi d’hostaleria del Solsonès Organitzativa-Associativa Solsonès General Mitjà

Patronat comarcal de turisme del Solsonès Organitzativa-Associativa Solsonès General Mitjà

Consorci de turisme de l’Alt Berguedà Organitzativa Associativa Berguedà General Mitjà

Hostaleria i turisme del Berguedà Organitzativa-Associativa Berguedà General Mitjà

Consorci del Moianès Organitzativa-Associativa Moianès General Mitjà

Moianès Territoris Serens Organitzativa-Associativa Moianès General Mitjà

Camí dels Bons Homes Producte turístic Berguedà-Solsonès Cultural Alt

Territori Maquis Bages/Berguedà Producte turístic Berguedà-Bages Cultural Mitjà

Ecomuseu del Moianès Producte turístic Moianès Cultural-industrial Mitjà

Tren del ciment Producte turístic Berguedà Industrial Mitjà

Colònies tèxtils del Llobregat Producte turístic Berguedà Industrial Alt

Poble rural Puig-Arnau Pubilló Producte turístic Solsonès Rural Alt

Un dia amb un pastor de Bagà Producte turístic Berguedà Rural Mitjà

Estades culinàries Producte turístic Berguedà Gastronòmic Mitjà

Paintball Solsonès Producte turístic Solsonès Esportiu-aventura Mitjà

Parc d’aventura Port del Comte Producte turístic Solsonès Esportiu-aventura Mitjà

Territori de masies Producte turístic Solsonès Cultural Mitjà

Borredà – Pedraforca Parc Aventura Producte turístic Berguedà Esportiu-aventura Mitjà

Cavalls de vent Producte turístic Berguedà Senderisme Mitjà

Ruta de l’ermità Producte turístic Berguedà Senderisme Mitjà

Geocatching Alt Berguedà Promoció Berguedà Lúdic Mitjà

Carnet cultural del Berguedà Promoció Berguedà Cultural-industrial Mitjà

Formatjazz Promoció Berguedà Gastron.-cultural Mitjà

Tasta’m Promoció Moianès Gastronòmic Mitjà Font: Elaboració pròpia

Segons el potencial, entès com la capacitat que pot tenir la iniciativa per progressar, evolucionar i per crear noves sinèrgies que reverteixin en un augment del nombre de visitants o en la millora de les expectatives de la zona, les iniciatives més destacades són el Club de Sabors del Berguedà, ja que és una iniciativa que implica directament els productors en la promoció del territori i està dissenyada de forma innovadora i diferenciada envers altres iniciatives similars, el Camí dels Bons Homes, que es desenvolupa a les comarques del Berguedà i el Solsonès, que és un projecte integral d’abast internacional, que lliga i dóna sentit a tot un territori, les Colònies Tèxtils del Llobregat, al Berguedà, que també tenen valors de complementarietat per tot un territori i una elevada qualitat i singularitat i el Poble Rural Puig-Arnau Pubilló, al Solsonès, una iniciativa innovadora i completa, amb potencial per atreure visitants per ella mateixa. Cal destacar també l’Ecomuseu del Moianès, que revaloritza elements autòctons en desús i pot esdevenir també una iniciativa amb un elevat potencial.

Page 113: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Així doncs, d’aquesta diagnosi es desprèn que tot i que als tres territoris s’ha realitzat un esforç des de les institucions per tal d’incentivar el desenvolupament socioeconòmic del territori en general i del turisme, com a sector clau del mateix en particular veiem que tot i estar molt properes territorialment, les tres comarques que formen part del projecte Catcentral 2.0: Innovació i Talent, presenten diferències significatives en quant a maduresa i desenvolupament del seu sector turístic:

Al Moianès s’ha fet un treball important en quan a planificació i cerca de model, bona mostra en són estudis com el Pla d’Acció Territorial del Moianès (2008/2011), que en els seus programes operatius núm. 1: Dinamització del sector primari, els serveis turístics, els productes locals i ecomuseu, núm. 5: Disseny i planificació d’un desenvolupament sostenible pel Moianès i núm.7: Aprofundiment del Treball en xarxa, planifiquen accions orientades a impulsar i ordenar el model de desenvolupament turístic de la comarca, i que ha permès materialitzar projectes importants per la zona com l’Ecomuseu. Destaca també el projecte Territoris serens, en el qual hi participa el Moianès juntament als territoris de Bisaura, Cabrerès i Lluçanès, que dissenya un model alternatiu de desenvolupament d’aquests territoris, centrat en la gent que hi viu, potenciant la participació i el dinamisme dels agents i recursos propis i fent de la "serenitat" un paradigma de l'estil de vida que s’hi persegueix. En el seu eix 3, planifica accions en matèria turística per tal de crear Estratègies de suport i de promoció dels productes locals, (línia estratègica 2: Un turisme lligat al territori i la seva gent). En els propers temps, cal fer un esforç per tal que aquestes accions impliquin directament al sector privat, element indispensable i destinatari final de totes les accions institucionals, impulsar l’agrupació dels empresaris a nivell privat en forma de gremis o associacions com l’associació de serveis turístics del Moianès, fent un treball important de creació de xarxa i complicitats entre els diferents empresaris i agents per tal que es treballi conjuntament per un benefici comú, canviant la visió de competidors per la de col·laboradors i sorgeixin a més, noves iniciatives empresarials al territori.

El Berguedà, té un sector turístic més madur, amb una base sòlida i una oferta més estructurada i consolidada, tal i com mostra la quantitat d’associacions i iniciatives sorgides del propi territori com l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, l’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà, la Cooperativa de Ramaders de Muntanya o el Gremi Comarcal d’Hostaleria del Berguedà. L’Informe Estratègic del Berguedà (2008), impulsat pel Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona, proporciona una visió global del territori mitjançant una anàlisi de les polítiques de desenvolupament. En el seu capítol 5 fa incidència a les possibilitats del turisme sostenible de base cultural, esportiva i rural a la comarca. Com a conseqüència en part, de la maduresa del sector i per altra part, d’altres factors socials, polítics i econòmics, la comarca presenta en alguns casos una excessiva compartimentació entre les competències dels diferents organismes i institucions, fet que dificulta una necessària labor conjunta de promoció i projecció exterior del Berguedà. És fa molt necessària pel desenvolupament futur, una coordinació entre les diferents institucions amb competències turístiques o una modificació de la distribució de competències per tal de treure un major profit conjunt del treball de tots i maximitzar el potencial dels elements tant tècnics com patrimonials dels quals disposa la comarca.

El Solsonès, compta un teixit empresarial organitzat i dinàmic, agrupat en diversos gremis i associacions, que de moment no han tingut una guia o suport institucional clar. A nivell comarcal no existeixen projectes en vigor de planificació estratègica en matèria turística. A finals del passat any 2011, el Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès ha iniciat la redacció del Pla de foment turístic del Solsonès, que es basarà en la participació dels empresaris del sector i farà un anàlisi de la situació actual del turisme al Solsonès, per tal de definir el model de desenvolupament turístic per a la comarca i proposar accions que permetran potenciar l’oferta turística de tots els municipis del Solsonès. Els municipis del sud de la comarca, s’han organitzat i han finalitzat ja la primera fase del projecte Territori de Masies, que dinamitza i promociona el territori i la cultura del sud del Solsonès a partir del treball en xarxa entre entitats culturals, iniciatives de turisme, d’hostaleria, agricultors/ramaders de productes locals i/o de qualitat i totes les persones interessades. La temàtica principal a treballar al Solsonès es basa en la planificació conjunta, i l’apropament entre les administracions i el sector privat, creant mecanismes de suport a l’empresariat i treballant conjuntament pel desenvolupament de la comarca.

Page 114: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

És important a tot el territori Catcentral: organitzar per a poder innovar. Cal definir o perfilar el model de territori i de desenvolupament turístic desitjat, redefinir les funcions i competències de cadascun dels membres que tenen veu en la planificació i gestió turística i impulsar la participació i col·laboració entre els agents públics i privats i tota la ciutadania. Les institucions han de posar a l’abast de l’empresariat, associacions i ciutadania instruments per generar dinàmiques d’actuació positives, consensuades i efectives i per millorar l’impacte de les seves actuacions. Les bases sobre les quals cal treballar, coincideixen en diferents estudis i planificacions realitzades en aquesta matèria a la zona, així doncs per generar aquesta dinàmica positiva cal insistir en:

El treball en xarxa Indispensable pel desenvolupament actual, ha ser una eina bàsica per trencar la compartimentació de competències i funcions, cal treballar en xarxa i establir ponts de diàleg entre polítics, empreses, institucions, tècnics, agents econòmics, associacions, emprenedors, entitats i ciutadania per integrar les diferents escales i interessos implicats en el desenvolupament turístic. La societat de la informació en la que vivim ens posa molt fàcil utilitzar aquesta metodologia pel nostre treball diari. El coneixement com a font innovació El coneixement és la base per a poder innovar i expressar la creativitat i el talent inherent al territori. Cal revaloritzar el patrimoni immaterial, el saber que ens han transmès les generacions anteriors i crear noves fonts de coneixements. En aquest sentit la formació hi juga un paper important, juntament amb altres recursos com els bancs d’experts i recursos i els serveis d’assessorament i acompanyament a les empreses, emprenedors i ciutadania en general. Cooperació institucional En territoris eminentment rurals com són els del projecte Catcentral pren encara més importància la cooperació entre les diferents institucions, que a vegades estan molt allunyades geogràficament les unes de les altres. En aquests temps de minva de recursos és essencial cooperar i treballar en comú per a poder desenvolupar les accions necessàries.

Page 115: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Consideracions prèvies

Les línies d’actuació i accions que aquí es presenten s’han designat segons els resultats de la diagnosi dels sectors turístic i agroalimentari realitzada a les tres comarques, en els eixos d’innovació i talent sobre els que ha versat tot el projecte Catcentral 2.0. Així doncs, les línies d’actuació que s’han considerat s’estructuren segons el següent esquema:

A. Accions de suport a les empreses del sector turístic

A1. Accions de creació de xarxa

A2. Servei d’acompanyament o assessorament professional puntual

A3. Sistema local d’innovació adreçat a microempreses i Pimes.

A4. Millores estructurals dels serveis que ofereixen les comarques

B. Accions formatives

B1. Formació contínua

B2. Formació professional per a l’ocupació

B3. Valoració i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral

C. Accions de promoció dels serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria.

C1. Promoció del Serveis de Creació d’empreses i foment de l’emprenedoria

C2. Foment de l’esperit empresarial

Aquestes accions es consideren prioritàries per al desenvolupament i la diversificació del conjunt del territori objecte d’actuació: les comarca del Berguedà el Moianès i el Solsonès. En aquest sentit, no són accions que s’hagin d’emprendre de manera unilateral per alguna de les administracions públiques de la comarca, sinó pel conjunt d’agents (tant públics com privats) que puguin tenir incidència sobre el territori. Les accions, prenen en consideració no només les aportacions realitzades pels agents que han participat al llarg de l’etapa de diagnosi, sinó també experiències d’altres territoris.

Les tres entitats promotores del projecte, el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès) i la Xarxa d’entitats de desenvolupament econòmic que s’està impulsant des del mateix projecte per a esdevenir un espai de relació institucional i tècnico-professionals en el camp del desenvolupament econòmic, poden oferir eines de col·laboració per a desenvolupar aquestes accions des de la vessant del territori.

Aquest document presenta un seguit de línies d’actuació que es podrien considerar sectorials prioritàries i un conjunt d’actuacions de caràcter més transversal, és a dir, que poden tenir repercussions sobre els diferents sectors d’activitat de les tres comarques, que caldria potenciar.

A títol esquemàtic, es presenten les accions atenent a la seva implementació, identificant els possibles agents implicats, tant interns com externs al territori, les possibles vies de finançament, quan aquestes puguin ser diferents al finançament ordinari del que depenen i el termini en el qual es poden implementar les accions (curt: 1 a 2 anys; mig: 2 a 4 anys; llarg: més de 4 anys).

Page 116: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Articular i coordinar de manera efectiva els serveis existents i oferts per diferents agents a les empreses, per no duplicar recursos i atenent a unes especialitzacions concretes que demana el sector turístic, del territori objecte d’actuació.

A1. Accions de creació de xarxa

A11. Programa de col·laboració conjunta entre les

empreses del mateix sector.

A12. Programa d’intercanvi d’experiències amb altres

territoris.

A13. Programa de contacte entre els diferents sectors

relacionats amb el turisme.

A14. Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins SICTED a les tres comarques.

A15. Incentivar l’adhesió als Clubs de productes de la

Generalitat de Catalunya.

Empreses del sector turístic.

Productors/es agroalimentaris.

Artesans/es.

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris.

CFI, CM i CTFC.

Serveis d’assessorament a la gestió empresarial, dels tres territoris.

Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.

Associacions empresarials, de productors, elaboradors, etc.. Gremis d’hostaleria, etc...

A2. Servei d’acompanyament o assessorament professional puntual

A21. Donar a conèixer, des del territori, els serveis

existents que tenen la finalitat d’acompanyar les empreses, en els canvis continuats que han d’afrontar.

A22. Disseny d’eines per a la millora de la gestió i organització del sector.

A23. Centralitzar i definir les funcions dels servei tècnic de suport i coordinació de les empreses turístiques.

Empreses del sector turístic.

Persones emprenedores.

CFI, CM i CTFC.

Àrees de Promoció Econòmica.

Servei d’assessorament a la gestió empresarial i a l’emprenedoria, dels tres territoris.

Associacions, gremis i sindicats professionals

A3. Sistema local d’innovació adreçat a microempreses i Pimes

A31. Donar suport i assessorament a les empreses per

utilitzar i treure profit del món 2.0.

A32. Crear un fòrum d’innovació del sector.

Empreses del sector turístic.

Persones emprenedores.

CFI, CM

CTFC: amb el ‘Rural Living Lab’, ESDI (Espai Social de Innovació) i en sol·licitud com a ENOLL (European Network of Living Labs).

A4. Millores estructurals dels serveis que ofereixen les comarques

A41. Millora de les infraestructures . Teixit empresarial. Diferents agents públics i privats

interns i externs, de les tres comarques.

Curt termini: A1/A2/A3 Llarg termini: A4

INCASOL. Departament d’Empresa i Ocupació. Cambra de Comerç i Indústria Barcelona/Lleida Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona.

ACC1Ó / TECNIO.

Varis programes i iniciatives per a la innovació i recerca .

Per a projectes de inversió de les empreses: ajuts Leader.

Page 117: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A11

Programa de col·laboració conjunta entre les empreses del mateix sector.

Descripció

Establir un programa anual de contacte i col·laboració entre les empreses del sector turístic, aquest programa ha de contenir la temporalització i el pressupostant de totes les activitats i ha de ser consensuat amb les empreses del sector.

Algunes actuacions que haurà de contenir són:

Jornades de contactes

Taules rodones d’intercanvi d’experiències

Meses de creació de nous productes i paquets d’activitats

Meses d’establiment de projectes comuns

Justificació

La col·laboració i diàleg conjunt entre els membres del mateix sector és bàsica per tal de

crear un clima de creativitat, prosperitat i que sorgeixin noves alternatives i oportunitats de

negoci entre els empresaris.

Actuacions

relacionades

Les actuacions A11, A12 i A13 planifiquen programes de contactes i intercanvi d’experiències a diferents nivells, aquests programes poden convergir en el moment de la realització d’alguns actes, de manera que en la mateixa jornada s’abordin actuacions planificades en diferents programes.

A12. Programa d’intercanvi d’experiències amb altres territoris

A13. Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme

A14. Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins SICTED a les tres comarques

A15. Incentivar l’adhesió als Clubs de Producte de la Generalitat de Catalunya

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Personal tècnic dels centres de recerca i desenvolupament del territori

Varis programes i iniciatives per a la innovació i recerca

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Anual

Públic objectiu

Empreses del sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

CFI, CM i CTFC

Associacions empresarials

Gremis d’hostaleria, etc...

Diputació de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)

Resultats previstos

Programa d’intercanvi d’experiències del sector turístic del Moianès, Solsonès i Berguedà

Indicadors de seguiment

Nombre d’entitats que s’han involucrat en l’actuació

Existència del programa

Nombre d’actuacions realitzades

Page 118: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A12

Programa d’intercanvi d’experiències amb altres territoris

Descripció

Establir un programa d’intercanvi d’experiències amb algun territori que estigui desenvolupant programes i activitats turístiques que siguin exitosos i puguin resultar d’interès per les comarques del territori Catcentral.

Aquest programa podrà ser anual o bianual, i es valorarà segons l’experiència de la primera edició, algunes actuacions que haurà de contenir són:

Exposició del producte turístic i les activitats més destacades que s’estan duent a terme al territori convidat.

Jornada de contactes i intercanvi d’experiències entre els empresaris/àries dels dos territoris

Programació de contactes de seguiment, aquests contactes no cal que siguin presencials, poden fer-se per vídeo-conferència o altres mitjans tecnològics.

Justificació

El coneixement i contacte amb experiències reals que estan funcionant en altres territoris poden ampliar la visió de l’empresariat i incentivar-lo a posar en marxa noves iniciatives que reverteixin en una millora de la seva empresa i del sector en general.

Compartir experiències suposa un bona forma d’enriquiment personal i professional, al mateix temps que establim contactes i nexes d’unió amb altres territoris.

Actuacions

relacionades

Les actuacions A11, A12 i A13 planifiquen programes de contactes i intercanvi d’experiències a diferents nivells, aquests programes poden convergir en el moment de la realització d’alguns actes, de manera que en la mateixa jornada s’abordin actuacions planificades en diferents programes.

A11. Establir un programa de col·laboració conjunta entre les empreses del mateix sector

A13. Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Personal tècnic dels centres de recerca i desenvolupament del territori

Varis programes i iniciatives per a la innovació i recerca

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1

Any 1: Establiment de contactes i preparació del programa

Any 2: Realització de la jornada

Any 3 o Any 4 i posteriors: Continuïtat de les accions

Públic objectiu

Empreses del sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

CFI, CM i CTFC

Associacions empresarials / Gremis d’hostaleria, etc...

Diputació de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)

Resultats previstos

Programa d’intercanvi d’experiències amb altres territoris

Indicadors de seguiment

Nombre d’entitats que s’han involucrat en l’actuació

Existència del programa

Nombre d’actuacions realitzades

Page 119: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A13

Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme.

Descripció

Establir un programa de contactes amb empreses i organismes dels diferents sectors relacionats amb el turisme: hostaleria, activitats recreatives, productors agroalimentaris, artesans, restauració,... Aquesta actuació tindrà com a objectiu millorar la comunicació entre sectors complementaris i establir línies de treball comú entre les diferents empreses.

Justificació

La col·laboració i diàleg conjunt entre tot el ventall d’agents i empreses que treballen o

tenen relació amb l’àmbit del turisme, pot aportar una millora de les relacions entre

diferents empreses i organitzacions i pot generar línies de treball conjuntes en benefici del

conjunt del territori.

Actuacions

relacionades

Les actuacions A11, A12 i A13 planifiquen programes de contactes i intercanvi d’experiències a diferents nivells, aquests programes poden convergir en el moment de la realització d’alguns actes, de manera que en la mateixa jornada s’abordin actuacions planificades en diferents programes.

A11. Establir un programa de col·laboració conjunta entre les empreses del mateix sector

A12. Programa d’intercanvi d’experiències amb altres territoris

A14. Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins SICTED a les tres comarques

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Personal tècnic dels centres de recerca i desenvolupament del territori

Varis programes i iniciatives per a la innovació i recerca

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1

Any 1: Establiment de contactes i preparació del programa

Any 2: Realització de l’acte

Any 3 o Any 4 i posteriors: Continuïtat de les accions

Públic objectiu

Empreses relacionades amb el sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats:

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

CFI, CM i CTFC

Associacions empresarials

Gremis d’hostaleria, etc...

Diputació de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)

Resultats previstos

Programa de contactes entre tots els agents relacionats amb el sector turístic

Indicadors de seguiment

Nombre d’entitats que s’han involucrat en l’actuació

Existència del programa

Nombre d’actuacions realitzades

Page 120: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A14

Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins SICTED a les tres comarques

Descripció

Promoure la implantació del Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins SICTED, a les tres comarques del territori Catcentral.

Determinar un ens gestor (en el cas del Berguedà és el Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà)

Promocionar entre els empresaris/àries aquesta opció com a línia estratègica de desenvolupament del territori.

Estudiar l’aprovació d’incentius a nivell local o comarcal per les empreses que implantin el sistema i fer-ne un seguiment acurat.

Justificació

Aquesta certificació ja s’està implantant a la comarca del Berguedà amb un bon nivell d’acceptació per part del sector. Es considera la més interessant actualment, degut a que aborda en el mateix procés i en la seva totalitat tots els subsectors que formen part de l'activitat turística d'una destinació.

Persegueix un nivell de qualitat homogeni en els serveis oferts al turista dins un mateix destí, augmentant així el nivell de satisfacció general i la percepció positiva del turista envers la visita.

Actuacions

relacionades

A11. Establir un programa de col·laboració conjunta entre les empreses del mateix sector

A12. Programa d’intercanvi d’experiències amb altres territoris

A13. Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme

A15. Incentivar l’adhesió als Clubs de Producte de la Generalitat de Catalunya

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Patronats de Promoció Econòmica

Ajuntaments i consells comarcals

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Contínua

Públic objectiu

Empreses relacionades amb el sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

CFI, CM i CTFC

Consorci de turisme de l’Alt Berguedà

Administració local

Gremis i associacions del sector

Resultats previstos

Increment del nombre d’empreses dels tres territoris que signen el Compromís de Qualitat Turística

Indicadors de seguiment

Nombre d’institucions implicades

Nombre d’empreses certificades

Page 121: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A15

Incentivar l’adhesió als Clubs de Producte de la Generalitat de Catalunya

Descripció

Promoure l’adhesió de les empreses turístiques de les tres comarques als Clubs de Producte que els correspongui de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya: Club de Turisme Actiu-Natura, el Club de Turisme Cultural, el Club de Turisme Gastronòmic, el Club de Turisme de Golf i el Club de Turisme de Salut i Benestar.

Realitzar una campanya informativa/divulgativa entre els empreses turístiques

Oferir assessorament pel procés d’adhesió

Estudiar l’aprovació d’incentius a nivell local o comarcal per les empreses que s’hi adhereixin i fer-ne un seguiment acurat.

Justificació

Els Clubs de Producte són programes dirigits a empreses i entitats del sector turístic català, per a la promoció i ajut a la comercialització de l’oferta turística, segons la seva segmentació. L’objectiu dels Clubs és definir, conjuntament amb el sector privat i entitats membres de cada club, les estratègies i els plans de promoció ajustats a les necessitats de cada producte, en funció de les circumstàncies del seu mercat. Així doncs, l’adhesió als Clubs pot aportar beneficis per l’empresari i per incentivar la innovació al sector.

Actuacions

relacionades

A11. Establir un programa de col·laboració conjunta entre les empreses del mateix sector

A14. Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins SICTED a les tres comarques

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Patronats de Promoció Econòmica

Ajuntaments i consells comarcals

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Contínua

Públic objectiu

Empreses relacionades amb el sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

CFI, CM i CTFC

Consorci de turisme de l’Alt Berguedà

Administració local

Gremis i associacions del sector

Resultats previstos

Millora de les competències de les empreses i de la col·laboració al sector turístic

Increment del nombre d’empreses dels tres territoris que s’adhereixen als Clubs de Producte

Indicadors de seguiment

Nombre d’institucions implicades

Nombre d’empreses adherides

Page 122: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A21

Donar a conèixer, des del territori, els serveis existents que tenen la finalitat d’acompanyar les empreses, en els canvis continuats que han d’afrontar

Descripció

Donar a conèixer mitjançant la realització d’un catàleg on-line de serveis dels quals poden disposar les empreses per tal de rebre suport i/o assessorament per millorar la seva gestió i adaptar-se als canvis que es produeixen al mercat, sobretot envers:

Professionalització del sector

Transferència tecnològica i gestió del coneixement.

Foment de la innovació

Justificació

Una gran part de les empreses del sector turístic no tenen coneixement sobre els temes que treballa cada institució i sobre quins serveis podria oferir-li, de la mateixa manera no disposen d’informació sobre els programes de la Generalitat de Catalunya que podrien ser-los d’interès en aquests àmbits.

Actuacions

relacionades

Aquesta actuació està estretament relacionada amb la A23

A23. Centralitzar i definir les funcions dels servei tècnic de suport i coordinació de les

empreses turístiques

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Recursos humans del Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

CFI, CM i CTFC

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Any 1 amb accions de continuitat

Públic objectiu

Empreses relacionades amb el sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)

CFI, CM i CTFC

Administració local

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

Diputació de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)

Resultats previstos

Increment del coneixement sobre els serveis i programes d’acompanyament d’empreses del territori

Indicadors de seguiment

Nombre d’empreses assessorades

Nombre d’empreses que prenen part en algun programa

Page 123: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A22

Disseny d’eines per a la millora de la gestió i organització del sector

Descripció

Disseny d’eines, en col·laboració amb els gremis i associacions del sector, per tal de millorar

la competitivitat de les empreses del sector incidint, en la millora de:

qualitat

presentació

promoció

comercialització dels productes i serveis

Aquestes eines, que poden anar des de manuals, cursos i xerrades fins a assessorament

personal, es prioritzaran segons les necessitats que es tractin en les jornades d’intercanvi

establertes en les programes de les actuacions A11.A12,A13

Justificació

La millora de la competitivitat de les empreses és essencial per la supervivència de les

mateixes en aquest context de dificultats en que ens trobem actualment, millorar factors

com la qualitat o la promoció tindran un efecte immediat sobre la competitivitat de

l’empresa en el mercat.

Actuacions

relacionades

A11. Establir un programa de col·laboració conjunta entre les empreses del mateix sector

A12. Programa d’intercanvi d’experiències amb altres territoris

A13. Programa de contactes entre els diferents sectors relacionats amb el turisme

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Patronats de Promoció Econòmica

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 2 Contínua

Públic objectiu

Empreses relacionades amb el sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)

CFI, CM i CTFC

Administració local

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

Diputació de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)

Resultats previstos

Millora de la competitivitat de les empreses del sector turístic

Indicadors de seguiment

Nombre d’eines dissenyades

Page 124: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A23

Centralitzar i definir les funcions dels servei tècnic de suport i coordinació de les empreses turístiques

Descripció

Establir un diàleg entre les diferents institucions que treballen amb temes relacionats amb la

gestió empresarial a cada comarca.

Ordenar la oferta d’aquests serveis i millorar la col·laboració entre les diferents entitats.

Redistribuir les competències i el personal si és necessari.

Justificació

L’existència de moltes institucions diferents com patronats, consorcis, centres de promoció

econòmica, serveis d’ajuntaments i consells comarcals,... que treballen en el mateix territori

en temes similars i amb funcions en molts casos paral·leles provoca un dificultats a

l’empresariat i als nous emprenedors i una duplicitat tasques a l’administració.

És necessari, reordenar tots aquests serveis i redistribuir competències de manera que amb

tots els recursos disponibles es pugui generar un major impacte i una millor actuació de cada

a la societat.

Actuacions

relacionades

A21. Donar a conèixer, des del territori, els serveis existents que tenen la finalitat d’acompanyar les empreses, en els canvis continuats que han d’afrontar

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

---

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Contínua

Públic objectiu

Empreses relacionades amb el sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)

CFI, CM i CTFC

Administració local i comarcal

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris / Consorcis

Diputació de Barcelona i de Lleida (Patronats de turisme)

Resultats previstos

Millora de la coordinació entre institucions

Millora i simplificació del servei ofert

Indicadors de seguiment

Nombre de canvis realitzats

Page 125: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A31

Donar suport i assessorament a les empreses per utilitzar i treure profit del món 2.0

Descripció

Creació d’un servei de tutorització i assessorament a les empreses sobre les noves

tecnologies per tal que s’adaptin ràpidament als canvis d’aquestes tecnologies, essencials en

el món del turisme.

Web 2.0 / You tube /Flickr /Wikiloc /Slideshare /

Xarxes socials (Facebook /Twitter / Twenty...)

Justificació

La majoria d’empreses dels sector turístic que han participat en aquest projecte utilitzen

internet com a primera eina de treball, tant en promoció com en gestió diària. Molt poques,

però s’han iniciat en el món 2.0, la web 2.0 ofereix a l’empresa:

La bidireccionalitat: la web es col·laborativa.

La ubiqüitat: estar a tot arreu i amb tot tipus de dispositius.

La necessitat d’identitat digital: tant a nivell personal com a nivell empresarial.

Amb les eines 2.0 l’empresa pot:

Atraure visites al nostre lloc web.

Obtenir informació sobre els hàbits de consum del públic objectiu.

Descobrir nous segments de mercat.

Branding i notorietat de marca fer-se conegut.

Mostrar informació sobre l’empresa, explicada pels propis clients (és més creïble).

Interactuar i fidelitzar els clients.

Actuacions

relacionades C22. Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Recursos humans del Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris

CFI, CM i CTFC

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Contínua

Públic objectiu

Empreses relacionades amb el sector turístic

Persones emprenedores

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)

CFI, CM i CTFC

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris / Consorcis

Centres de formació

Resultats previstos

Millora de les capacitats de l’empresariat en noves tecnologies

Millora de la promoció i difusió de les empreses turístiques

Millora de la projecció exterior del territori

Indicadors de seguiment

Nombre d’empreses assessorades

Nombre d’empreses que utilitzen alguna eina 2.0

Page 126: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A32

Crear un fòrum d’innovació del sector en col·laboració amb els gremis, associacions i centres tecnològics o de desenvolupament per estimular la creació de producte i innovació

Descripció

Creació d’un fòrum virtual destinat a gremis, associacions, centres tecnològics o de desenvolupament que serveixi per estimular la creació de producte i la innovació.

En el fòrum hi podrien publicar les seves opinions i debatre sobre aspectes relacionats amb la innovació al sector totes les persones i institucions implicades, i presentar i intercanviar experiències.

La iniciativa ha de servir per interrelacionar institucions, tècnics, empresaris, emprenedors i població en general i per engegar projectes de cooperació.

Justificació

No existeix un fòrum de debat i intercanvi al qual hi puguin accedir tots els nivells implicats en el turisme, aquest diàleg pot enriquir a tots els àmbits i generar propostes realistes i adaptades a les necessitats dels empresaris/àries per part de l’administració i en definitiva, apropar tots els actors entre si.

Actuacions

relacionades ---

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

---

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Contínua

Públic objectiu

Administracions amb competències turístiques

Personal tècnic amb competències en turisme

Empreses dels tres territoris

Agents implicats

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)

CFI, CM i CTFC

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris / Consorcis

Centres de formació

Resultats previstos

Millora de la comunicació administració-personal tècnic- territori

Major implicació del sector envers la innovació i la creació de producte

Indicadors de seguiment

Creació del fòrum

Nombre d’intervencions

Projectes conjunts sorgits

Page 127: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

A41

Millora de les infraestructures

Descripció

Millora estructural de la qualitat i eficiència dels serveis i recursos que els ofereixen les

comarques pel que fa especialment a:

Comunicacions de telefonia mòbil, ADSL,...

Serveis de Recerca i Innovació

Xarxa viària

Abaratiment o formules bonificades d’adquisició de sòl industrial

Segons les necessitats de cada comarca (dades extretes de l’enquesta Emprenedoria, Innovació i Talent en el teixit empresarial )

Justificació

Un bon nivell de la xarxa de comunicacions, la xarxa viària,.. en definitiva de les

infraestructures bàsiques és essencial per assolir l’èxit en una destinació turística. Davant

una deficiència en alguna infraestructura bàsica, poc pot fer-hi l’empresariat a nivell

individual o col·lectiu i configura una part importat de la impressió que s’endurà el visitant

sobre el global de la seva visita.

Actuacions

relacionades ---

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Finançament ordinari per obres i serveis

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Contínua / llarg termini

Públic objectiu

Empreses dels tres territoris

Població en general

Agents implicats

Diferents agents públics i privats interns i externs, de les tres comarques

Resultats previstos

Millora de les infraestructures a cada comarca

Millora de la percepció dels visitants sobre la destinació

Indicadors de seguiment

Nombre d’infraestructures o serveis millorats

Grau de satisfacció de l’empresariat

Page 128: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Promoure la formació de les persones treballadores en el sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques.

Formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors del sector turístic, que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores, de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori. Promoure la validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral de les persones treballadores de les tres comarques, que els facilitarà el reconeixement acadèmic de l’experiència laboral adquirida i la validació de la formació realitzada.

B1. Formació contínua

B11. Accions formatives de caràcter sectorial. Persones ocupades.

Empreses.

CFI, CM i CTFC / Empreses. Entitats de formació. Associacions professionals . Centres i entitats de formació. Sindicats i patronals. Patronats del Promoció Econòmica Administració pública.

B2. Formació professional per a l’ocupació

B21. Accions de formació professinalitzadora.

B22. PQPI: programes de qualificació professional

inicial.

Persones treballadores en situació d’atur.

Empreses.

CFI, CM i CTFC / Empreses. Centres i entitats de formació. Associacions professionals. Sindicats i patronals. Oficines de Treball de la Generalitat

B3. Valoració i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral

B31. Programa QUALIFICA’T.

B32. Programa ACREDITA’T.

Persones ocupades.

Persones treballadores en situació d’atur.

Empreses.

CFI, CM i CTFC / Empreses. Centres d’Educació Secundària. Centres i entitats de formació. Associacions professionals. Sindicats i patronals. Patronats del Promoció Econòmica Administració pública.

Àrees formatives prioritàries.

(informació extreta de les enquestes)

Oficis Personal de recepció / Tècnics/ques d’activitats recreatives Tècnics/ques esportius.

Hostaleria i turisme (HT) Administració i gestió (ADG)

Àrea Econòmica i financera, anàlisis de marges i costos. Tècniques de gestió empresarial / Comptabilitat. Anglès / Francès.

Comerç i màrqueting (COM) Venda/Comercial / Comerç exterior/Internacionalització.

Informàtica i comunicacions (IFC) TIC i Web 2.0.

Termini Curt termini: .Diagnosi i enquestes de necessitats formatives / .Revisió de l’oferta formativa disponible al territori / .Implementació d’alguns cursos demandats: B1 / B2. Mig termini: .Implementació de programes PQPI: B2 / .Difusió dels programes QUALIFICA’T i ACREDITA’T: B3.

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Consorci per a la formació contínua de Catalunya / Fundación Tripartita. Programes d’Aprenentatge Permanent (PAP) Departament d’Ensenyament. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural.

Les ordinàries per a la formació ocupacional i continua.

Accions generals complementàries

Diagnosi del perfil dels i les treballadores ocupades i aturades, per conèixer les necessitats formatives actuals del sector. Enquesta de necessitats formatives. Seguiment i avaluació de la incidència de les accions formatives. Publicació de resultats.

Page 129: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

B11

Accions formatives de caràcter sectorial

Descripció

Dissenyar i planificar un Pla de Formació sectorial, pel sector turístic de les tres comarques.

Formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors turístic; tant per a millorar la capacitació en les competències del personal treballador, com per cobrir problemes o necessitats de crisi.

A l’hora de dissenyar aquest Pla, es tindran en compte les necessitats de formació del sector que s’han detectat en la diagnosi , i que estan relacionades amb les següents ocupacions:

Personal de recepció

Tècnics/ques d’activitats recreatives

Tècnics/ques esportius

Justificació

Malgrat que ja existeixen incitatives similars a les tres comarques, caldria dissenyar un Pla de Formació Contínua als tres territoris, consensuat entre les parts implicades (empreses, entitats formatives, Consorci de Formació Contínua, sindicats i patronals). Aquest Pla serviria per ajustar l’oferta de formació contínua a les necessitats reals de les empreses del sector turístic i proporcionar a les persones treballadores els coneixements i pràctiques adequades a les competències professionals requerides.

El fet de dissenyar un Pla de Formació Continua conjunt per les tres comarques, faria que es pogués ampliar l’oferta formativa i s’optimitzessin els recursos econòmics. Caldria incidir, especialment, en els àmbits on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, per tal de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat d’aquestes empreses.

Actuacions

relacionades B2. Formació professional per a l’ocupació

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Convocatòries de subvencions del SOC, del Consorci de Formació Contínua i de la Fundación Tripartita

Entitats locals

Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Anual o bianual (en funció de les convocatòries de subvenció)

Públic Objectiu:

Persones ocupades del sector turístic

Empreses turístic

Agents implicats

CFI, CM i CTFC

Empreses

Centres i entitats de formació

Associacions professionals

Sindicats i patronals

Resultats previstos

Pla de Formació Contínua pel sector turístic del Berguedà, Moianès i Solsonès

Indicadors de seguiment

Nivell de consens en el disseny del Pla de Formació, entre les entitats i els agents socials implicats.

Nombre d’accions de formació planificades

Nombre d’accions de formació realitzades

Nombre de persones treballadores a qui van adreçades les accions formatives

Nombre de persones que realitzen les accions de formació

Page 130: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

B21

Accions de formació professionalitzadora

Descripció

Planificar accions de formació professionalitzadora al territori objecte d’actuació: 24 accions formatives adreçades a 15 alumnes, cadascuna, de durada variable en funció de cada acció.

Una formació que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores en situació d’atur, de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori.

Les accions formatives s’agruparan en plans formatius de diferents àrees professionals i es duran a terme per entitats públiques i/o als centres de formació col·laboradors del SOC, del territori.

L’execució del pla formatiu es durà a terme amb la realització de les diferents accions formatives d’especialitats incloses dins l’àrea professional objecte del pla, amb l’objectiu que els alumnes adquireixen les competències tècnico-professionals previstes en cada acció.

A l’hora de planificar les accions, es tindran en compte les necessitats de formació que s’han detectat en la diagnosi , i que estan relacionades amb les següents famílies professionals i especialitats formatives, subjectes al Catàleg de Qualificació Professional vigent:

Hostaleria i turisme (HT) Administració i gestió (ADG)

Àrea Econòmica i financera, anàlisis de marges i costos

Tècniques de gestió empresarial

Comptabilitat

Anglès

Francès

Comerç i màrqueting (COM)

Venda/Comercial

Comerç exterior/Internacionalització

Informàtica i comunicacions (IFC)

TIC i Web 2.0

Es prioritzaran les accions formatives que s’adrecin a l’obtenció de certificats de

professionalitat, relacionats amb les famílies professionals demandades.

Justificació

Aquesta acció contribuirà a millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores en el sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques, especialment d’aquelles que tenen més dificultats per a la seva inserció laboral o per al manteniment de la seva ocupació.

Caldria incidir, especialment, en els àmbits on les empreses tenen dificultats per trobar

personal qualificat, per tal de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les

empreses d’aquest sector.

Actuacions

relacionades B1. Formació contínua

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Convocatòries de subvencions del SOC

Altres convocatòries relacionades amb activitats de formació

Programes d’Aprenentatge Permanent (PAP)

Entitats locals

Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Anual o bianual (en funció de les convocatòries de subvenció)

Page 131: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Públic Objectiu:

Persones treballadores en situació d’atur, del sector turístic

Empreses turístiques

Agents implicats

CFI, CM i CTFC

Empreses

Centres i entitats de formació

Associacions professionals

Sindicats i patronals

Resultats previstos

24 accions de formació professionalitzadora

360 persones formades en diferents famílies professionals (veure apartat de “descripció”)

Indicadors de seguiment

Nivell de consens en la planificació de les accions, entre les entitats implicades.

Nombre d’accions de formació planificades

Nombre de persones treballadores en situació d’atur a qui van adreçades les accions formatives

Grau d’implementació de les accions de formació.

Nombre de persones que realitzen les accions de formació

Grau de satisfacció de les persones, al finalitzar l’acció

Page 132: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

B22

Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)

Descripció

Planificar 3 PQPI, un a cada comarca. Els PQPI aniran adreçats a grups de 15 alumnes d’entre 16 i 24 anys, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i que estiguin en situació d’atur. El programa tindrà una durada de 1900h, aproximadament, al llarg d’un curs escolar i es combinarà la formació teòrica amb pràctiques a les empreses.

Els programes s’impartiran o en un IES o en una centre o entitat de formació inscrita en el Registre de centres i entitats de formació del Servei d'Ocupació de Catalunya que, prèviament, el Departament d'Ensenyament hagi autoritzat en la mateixa convocatòria.

Aquesta formació inclourà especialitats formatives o perfils, relacionats amb el sector turístic :

A. Especialitats formatives amb perfil PQPI – no adreçades a l’obtenció de certificats de professionalitat- vinculades als programes formatius PQPI del Departament d’Ensenyament B. Perfils PQPI que incorporen certificats de professionalitat regulats pels Reials Decrets corresponents.

Justificació

Aquests programes permetran oferir a les persones joves d’aquests territoris, la formació bàsica i professional que els permeti una inserció social i laboral, en el sector turístic, o la seva continuïtat formativa en estudis superiors relacionats amb aquest àmbit professional.

La diagnosi posa de manifest que la majoria d’empreses, de les tres comarques, valoren positivament els processos de pràctiques professionalitzadores. Aquesta predisposició, facilitaria la col·laboració entre els centres de formació i el teixit empresarial a l’hora de planificar les pràctiques dels PQPI.

Caldria incidir, especialment, en les especialitats i perfils on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat. Aquesta actuació facilitaria la permanència del jovent al territori, i facilitaria la continuïtat generacional de moltes de les empreses familiars, de petita i mitjana dimensió, que existeixen al territori.

Actuacions

relacionades B1. Formació continua

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Convocatòries de subvencions del SOC i del Departament d’Ensenyament

Entitats locals

Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Curs escolar

Públic Objectiu

Joves de 16 a 25 anys, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i que es trobin en situació d’atur

Agents implicats

CFI, CM i CTFC / Empreses

Centres d’Educació Secundària / Centres i entitats de formació

Associacions professionals / Sindicats i patronals

Resultats previstos

45 joves formats (teoria i pràctiques en empreses) en especialitats o perfils relacionats amb el sector turístic, a través programes de qualificació professional inicial.

Indicadors de seguiment

Nombre de PQPI planificats

Nombre de Joves que es beneficiaran dels PQPI / Grau de satisfacció de l’alumnat

Grau de satisfacció de les empreses on han realitzat les pràctiques.

Percentatge d’Inserció laboral, al finalitzar els programes

Page 133: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

B31

Difusió del programa QUALIFICA’T

Descripció

Impulsar una campanya de difusió del programa QUALIFICA’T del Departament d’Ensenyament, entre les entitats i les empreses i les persones treballadores del sector turístic, al territori objecte d’actuació:

Xerrades informatives, per part del personal tècnic del Departament d’Ensenyament (STT Catalunya Central)

Díptic informatiu

Xarxes socials i Web

La finalitat de la campanya de difusió, és informar sobre els objectius del programa, els col·lectius a qui va adreçat, els tràmits necessaris, els centres acreditats del territori, i la normativa aplicable.

Justificació

Aquest a acció permetrà posar en valor la formació rebuda al llarg de la vida o l’experiència laboral de moltes persones que han treballat, o treballen, en el sector turístic. La diagnosi posa de manifest que més de la meitat de les empreses, de les tres comarques, han facilitat, en el darrer any, l’accés a diferents accions de formació. Aquesta formació, impartida per altres entitats, es podria validar amb l’objectiu d’establir vincles entre aquesta formació i la formació professional del sistema educatiu. El reconeixement d'aquests vincles faria possible que les persones que superin la formació puguin gaudir dels efectes acadèmics de la formació professional del sistema educatiu.

Actuacions

relacionades

B1. Formació continua

B2. Formació professional per a l’ocupació

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Entitats locals

Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.

Administració pública

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 2 Anual (en funció de la en funció de la convocatòria)

Públic Objectiu

Entitats, empreses i persones treballadores del sector turístic.

Agents implicats

CFI, CM i CTFC

Empreses

Centres educatius autoritzats que participen en el programa QUALIFICA’T

Centres i entitats de formació

Associacions professionals / Sindicats i patronals

SOC / Departament d’Ensenyament

Resultats previstos

Augment de sol·licituds del programa QUALIFICA’T, a les tres comarques

Augment de persones treballadores que han validat la seva experiència laboral

Augment de persones treballadores que han validat la formació rebuda per empreses o entitats

Indicadors de seguiment

Nombre de sol·licituds anuals d’inscripció al programa QUALIFICA’T

Nombre de persones treballadores, del sector turístic, que es beneficiaran del programa

Nombre d’empreses, del sector turístic, que es beneficiaran del programa

Nombre de persones que validaran la seva formació

Percentatge de persones que superen la prova final de validació.

Nombre d’unitats formatives, mòduls professionals o rèdits que es validen

Nombre de persones que validaran la seva experiència laboral

Page 134: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

B32

Difusió del programa ACREDITA’T

Descripció

Impulsar una campanya de difusió del programa ACREDITA’T de la Generalitat de Catalunya, entre les entitats i les empreses i les persones treballadores del sector turístic, al territori objecte d’actuació.:

Xerrades informatives, per part del personal tècnic del Departament d’Ensenyament (STT Catalunya Central)

Díptic informatiu

Xarxes socials i Web

La finalitat de la campanya de difusió, és informar sobre el procés d’acreditació, àmbits professionals, centres, calendari, etc...

Aquest procediment permet demostrar que la persona capacitada per desenvolupar una activitat professional en la qual ja té experiència pugui aconseguir una acreditació oficial. Consta de tres etapes: Assessorament / Avaluació / Acreditació de la competència

Justificació

Moltes persones d’aquests territoris, fa temps que treballen en el sector turístic i han adquirit les seves competències professionals en el mateix lloc de treball, mitjançant la pràctica, l’experiència professional i vies no formals de formació. Per tant, són persones que tenen les competències, però no l’acreditació oficial.

Aquest procediment permet a les persones que hi participen, aconseguir una certificació que els pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat, un títol de formació professional o totes dues coses i facilita, d’aquesta manera, la seva integració laboral, la

promoció professional i el reconeixement social.

Actuacions

relacionades

B1. Formació continua

B2. Formació professional per a l’ocupació

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Entitats locals

Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.

Administració pública

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Anual (en funció de la convocatòria)

Públic Objectiu:

Entitats, empreses i persones treballadores del sector turístic.

Agents implicats:

CFI, CM i CTFC / Empreses

Centres educatius autoritzats que participen en el programa ACREDITA’T / Centres i entitats de formació

Associacions professionals / Sindicats i patronals

SOC / Departament d’Ensenyament

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte / Ministerio de Empleo y Seguridad Social

Resultats previstos

Augment de sol·licituds del procediment ACREDITA’T, a les tres comarques

Incloure l’àmbit turístic, en la propera convocatòria de ACREDITA’T

Augment de persones treballadores, del sector turístic, que han aconseguit la certificació que acredita seva experiència laboral

Indicadors de seguiment

Nombre de sol·licituds anuals al procediment ACREDITA’T

Nombre de persones treballadores, del sector turístic, que es beneficiaran del programa

Nombre de persones que aconseguiran la certificació que acredita seva experiència laboral

Page 135: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Promoure de forma eficient els serveis de creació d’empreses existents al territori.

Reforçar les eines i aquests serveis ja existents entorn l’emprenedoria, fent-los més eficients i útils per a la persona emprenedora.

Coordinar el treball de tots els serveis públics i privats de les comarques per no duplicar esforços i assolir millors resultats en conjunt.

Treballar amb els alumnes d’ESO, Batxillerat o Formació Professional, el foment de l’emprenedoria, l’esperit empresarial i l’activació del talent, a través de la creació de projectes i apropant l’alumnat al coneixement de les empreses del territori, als sectors d’activitat més representatius i als sectors emergents, que es podrien implementar en un futur pròxim.

C1. Promoció del Serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria

C11. Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.

C12. Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central.

C13. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.

C14. Formació per a persones emprenedores.

Població en general.

Alumnat de secundària.

Serveis d’assessorament i formació tant públics com privats.

Persones emprenedores amb una idea de negoci o que l’hagin iniciat en els 3 o 4 anys anteriors .

Empreses dels tres territoris.

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris.

CFI, CM i CTFC.

Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.

Sindicats professionals.

IES, Escoles de secundària.

Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.

Diputació de Barcelona i de Lleida.

C2. Foment de l’esperit empresarial

C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiu.

C22. Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent.

C23. Pràctiques en empreses.

Alumnat.

Empreses dels tres territoris.

IES, Escoles de secundària. Associacions empresarials i

gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de Turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat).

Sindicats agraris i no agraris. Delegacions les Cambres de

Comerç i Indústria. Administració local.

Curt termini: C1 / C2

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Pla INICIA.

Patronat de Promoció Econòmica del diferents territoris.

Plans d’ocupació i/o línia de projectes innovadors del Departament d’Empresa i Ocupació

Línia de Filons d’ocupació i foment de l’economia social.

Plan Avanza.

Per a projectes d’inversió de les empreses: ajuts Leader.

Page 136: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

C11

Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.

Descripció

Les actuacions per promoure i millorar l’impacte d’aquests serveis inclouen: Realitzar una jornada divulgativa sobre els serveis de creació d’empreses a les tres comarques:

- Pla inicia per la creació d’empreses

- Programes europeus Leader + /Proder

- Vivers d’empreses i centres d’empreses i innovació

- Serveis d’iniciatives empresarials dels ajuntaments

- Assessories i gestories privades Coordinar a nivell comarcal tots els agents públics i privats que treballen en l’àmbit de la creació d’empreses i foment de l’emprenedoria amb l’objectiu de coordinar i millorar de forma conjunta els serveis oferts.

Elaborar un catàleg on-line conjunt de serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria adaptat a cada comarca.

Participar a la fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.

Justificació

Tant la Generalitat de Catalunya, com les Diputacions i altres institucions comarcals i locals disposen de serveis d’ajuda a la creació d’empreses i de foment de l’emprenedoria, tal i com han constatat les enquestes realitzades tant la seva existència com els serveis i ajuda que poden oferir són força desconeguts per l’empresariat i la població en general. Aquests serveis, tot i tenir el mateix territori d’actuació no treballen de forma coordinada.

Actuacions relacionades C12. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.

Vies de finançament i recursos

humans destinats

Plans d’ocupació i/o línia de projectes innovadors del Departament d’Empresa i Ocupació

Línia de Filons d’ocupació i foment de l’economia social Plan Avanza Per a projectes d’inversió de les empreses: ajuts Leader

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0 Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà Pla d’acció estratègic del Moianès Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Any 1: Establiment de contactes i treball en xarxa Any 2: Realització de la jornada i del catàleg on-line Any 3 i posteriors: Continuïtat de les accions

Públic objectiu

Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària Empreses dels tres territoris

Agents implicats

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris / CFI, CM i CTFC Serveis d’assessorament a l’emprenedoria públics i privats dels tres territoris Sindicats professionals / IES, Escoles de secundària Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona / Diputació de Barcelona i de Lleida

Resultats previstos

Millora del la informació de la població sobre els recursos disponibles Increment del nombre de persones que fan us d’aquests serveis Augment del nombre d’empreses creades

Indicadors de seguiment

Nombre d’entitats que s’han involucrat en l’actuació / Nombre de reunions realitzades Nombre d’assessoraments realitzats / Nombre d’empreses creades

Page 137: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

C12

Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central

Descripció

Establir les bases d’un premi de periodicitat anual destinat a premiar i donar rellevància al fet de l’emprenedoria a la Catalunya Central. L’entrega d’aquest premi, que pot comptar amb més d’una categoria (p. ex – Premi a l’emprenedor de l’any per iniciatives empresarials / Premi al treball de recerca en l’àmbit educatiu / Premi a la innovació...) en faria durant la fira de l’emprenedoria.

Justificació

El fet de poder optar a la consecució d’un premi, dóna un plus de motivació tant per les

iniciatives empresarials com per l’alumnat que participa en aquestes experiències. Un premi

suposa també una bona font de promoció mútua que resulta relativament econòmica en

relació al seu impacte mediàtic.

Actuacions

relacionades

C11. Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.

C13. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central

C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiu

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Patronats de Promoció Econòmica

Ajuntaments i consells comarcals

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà

Pla d’acció estratègic del Moianès

Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 2

Any 1: Definició de categories / Dotació econòmica o tipus de premi / Planificació i difusió

Any 2: Primer edició dels premis coincidint amb la primera edició de la fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central

Any 3 i posteriors: Anual

Públic objectiu

Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària

A tota persona emprenedora en els darrers 3 o 4 anys

Empreses dels tres territoris

Agents implicats

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris / Ajuntaments

CFI, CM i CTFC / Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.

Empreses i sindicats professionals / IES, Escoles de secundària.

Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona / Diputació de Barcelona i de Lleida

Resultats previstos

Difusió entre la població en general de l’emprenedoria i de les iniciatives que es porten a terme al propi territori

Creació d’un clima positiu envers la creació d’empreses i l’autoocupació

Increment de la motivació en nous emprenedors i alumnat

Indicadors de seguiment

Nombre d’inscrits al concurs

Nombre d’entitats implicades en la organització

Nombre d’impactes publicitaris generats (articles en diaris /notes de premsa / aparicions en ràdios, televisió, internet,... generades per l’edició dels premis

Page 138: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

C13

Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central

Descripció

Realitzar una fira itinerant que s’ubicarà cada any en una de les tres comarques. Es mostraran les experiències emprenedores de la mateixa comarca en diferents sectors, experiències exitoses d’altres comarques, i es donaran a conèixer els serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria.

Exposició dels treballs realitzats pels alumnes dels instituts que han participat en el projecte.

Entrega de premis del concurs a l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central

Com a activitats complementàries a la fira poden fer-se:

Portes obertes als establiments turístics de la comarca

Vals d’activitats i serveis turístics de la zona

La fira pot anar acompanyada de degustacions de productes autòctons o àpats populars.

Justificació

Tal i com ha quedat reflectit a la diagnosi, a les tres comarques les fires i esdeveniments

populars estan força arrelats entre la societat local. Donada aquesta idiosincràsia, de cara a

arribar als diferents sectors socials una fira pot tenir un impacte molt major que altres tipus

d’esdeveniment de promoció o informació.

Actuacions

relacionades

C11. Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.

C12. Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central

C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiu

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Patronats de Promoció Econòmica

Ajuntaments i consells comarcals

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 2 Anual

Públic objectiu

Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària

A tota persona emprenedora en els darrers 3 o 4 anys

Serveis d’assessorament i formació tant locals com els de l’administració amb competències en la matèria.

Empreses dels tres territoris

Agents implicats

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris / Ajuntaments

Club de Sabors del Berguedà / El Moianès ve de gust / Artesans del Solsonès

CFI, CM i CTFC / Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.

Empreses i sindicats professionals / IES, Escoles de secundària.

Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona / Diputació de Barcelona i de Lleida

Resultats previstos

Difusió entre la població en general de l’emprenedoria i dels serveis i ajuts dels quals es disposa

Creació d’un clima positiu envers la creació d’empreses i l’autoocupació

Aportar idees i generar sortides a l’actual crisi econòmica i de confiança

Indicadors de seguiment

Nombre d’expositors de la fira / Nombre d’assistents a la fira

Nombre d’activitats complementàries organitzades

Page 139: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

C14

Formació per a persones emprenedores

Descripció

Generar una oferta formativa àmplia, que pot incloure cursos, xerrades, trobades,... i adaptada a les necessitats específiques de les comarques centrals de Catalunya, aquesta oferta es compondrà de:

Formació general sobre l’emprenedoria, amb cursos genèrics com Aprèn a crear la teva empresa i gestionar el teu negoci adreçats a tots els emprenedors.

Formació específica donant suport a àmbits concrets del sector turístic i del tipus de negoci que es vol emprendre.

Coordinar la formació amb totes les entitats que ofereixen formació a la comarca.

Publicar on-line un calendari de totes les accions planificades a les tres comarques.

Justificació

La formació és essencial per millorar les competències dels nous emprenedors. En aquest àmbit encara es fa més necessària si tenim en compte que la majoria de la població no ha rebut mai formació sobre gestió empresarial, ja que no està inclosa en el currículum dels ensenyaments obligatoris ni de la majoria d’ensenyaments universitaris del nostre país.

Actuacions

relacionades

B11. Oferta adequada a la demanda en el Pla formatiu sectorial

B21. Cursos del SOC: diversitat d’oferta adequada a la demanda de les empreses.

B22. PQPI: programes de qualificació professional inicial.

B23. Programa QUALIFICA’T`.

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Associació Catalana de Municipis

Consorci de formació continua de Catalunya.

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Altres vies de finançament ordinari de formació

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà

Pla d’acció estratègic del Moianès

Pla estratègic del Centre de Negocis EI Solsonès

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Contínua

Públic objectiu

Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària o universitari

Persones emprenedores amb una idea de negoci o que l’hagin iniciat en els 3 o 4 anys anteriors

Agents implicats

Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris / CFI, CM i CTFC

Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris

Sindicats professionals

IES, Escoles de secundària, Universitats

Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona / Diputació de Barcelona i de Lleida

Resultats previstos

Millora de les competències bàsiques en gestió empresarial

Contribució a l’èxit futur de les empreses de nova creació

Indicadors de seguiment

Nombre de cursos impartits

Nombre d’alumnes formats

Nombre d’institucions implicades en el procés formatiu

Page 140: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

C21

Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiu

Descripció

Elaborar un programa formatiu adreçat als alumnes d’instituts de secundària i de mòduls de formació professional de les tres comarques format per:

Preparació de continguts específics dels material pedagògic “Coneix l’economia del Berguedà, Moianès o Solsonès”

Taller pràctic d’emprenedoria a l’aula consistent en la creació d’un projecte empresarial a l’aula amb l’objectiu de difondre la cultura emprenedora entre l’alumnat. Es treballarà de manera transversal permetent als alumnes adquirir competències i valors bàsics com el treball en equip, aspectes de comunicació o la iniciativa en la presa de decisions.

Visita a noves empreses en sectors tradicionals innovats i emergents.

Oferta d’assessorament en els treballs de recerca de 2n de batxillerat per part de les entitats implicades en la promoció econòmica i gestió empresarial de cada comarca i de les empreses que s’hi ofereixin voluntàriament.

Justificació

El foment de l’esperit empresarial, de la creativitat personal i dels valors del treball ha estat

oblidat en el nostre sistema educatiu. Aquests valors haurien de començar a incorporar-se

en les primeres etapes de desenvolupament de la nostra societat. L’elaboració de tot un

programa formatiu coherent, amb materials de suport i una temporalització d’activitats

variades pot incidir molt positivament en l’acompliment d’aquest objectiu.

Actuacions

relacionades C12. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Departament d’ensenyament

Altres vies de finançament ordinari de formació

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0 Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà Pla d’acció estratègic del Moianès Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Any 1: Elaboració dels materials Any 2: Inici de la impartició Any 3 i posteriors: Continuïtat

Públic objectiu

Alumnat de les escoles de secundària i formació professional de les tres comarques Empreses dels tres territoris

Agents implicats

IES, Escoles de secundària Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)

Sindicats / CFI, CM i CTFC Departament d’ensenyament / Administració local

Resultats previstos

Increment del coneixement sobre la realitat econòmica de la pròpia comarca i de les possibilitats d’ocupació futura, creació d’una visió positiva sobre l’autoocupació i emprenedoria

Indicadors de seguiment

Nombre de tallers realitzats Nombre de centres que implementen el programa Nombre d’alumnes formats

Page 141: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

C22

Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent.

Descripció

Promoure als centres d’educació secundària obligatòria (ESO) tallers professionals per

fomentar l’adquisició de coneixements per a facilitar la promoció social i laboral dels joves,

que potenciïn l’èxit escolar i millorin les possibilitats d’accés al treball. Cada taller es

desenvoluparà seguint un centre d’interès trimestral relacionat amb els continguts

curriculars de l’ESO.

Justificació

L’educació formal no ha de deixar de banda el món del treball, especialment en l’etapa

d’educació secundària obligatori, el fet de realitzar tallers professionals pot aportar als joves

una altra visió, que millorarà les seves capacitats socials i laborals. L’escola d’aprenents pot

millorar la formació i l’accés al món del treball dels joves, especialment d’aquells que

finalitzen la seva etatpa educativa amb la ESO.

Actuacions

relacionades Aquesta actuació està estretament lligada amb la C23, el programa Escola-Empresa

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Departament d’ensenyament

Altres vies de finançament ordinari de formació

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1

Any 1: Preparació dels tallers

Any 2: Inici de les activitats

Any 3 i posteriors: Continuïtat

Públic objectiu

Alumnat

Empreses dels tres territoris

Agents implicats

IES, Escoles de secundària

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)

Sindicats

CFI, CM i CTFC

Departament d’ensenyament

Administració local

Resultats previstos

Increment del coneixement sobre la realitat econòmica de la pròpia comarca i de les possibilitats d’ocupació futura, creació d’una visió positiva sobre l’autoocupació i emprenedoria

Indicadors de seguiment

Nombre de centres que implementen el programa

Nombre d’alumnes participants

Nombre d’empreses implicades

Page 142: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

DIAGNOSI DEL SECTOR TURÍSTIC AL TERRITORI CATCENTRAL

Línia estratègica:

Actuació:

C23

Pràctiques en empreses del sector turístic.

Descripció

Promoure el programa escola-empresa per alumnat de 4art ESO.

Coordinar el programa entre els centres educatius de les tres comarques, els gremis i les

empreses del sector turístic.

Establir mecanismes per tal que les pràctiques resultin profitoses tant per l’alumne com per

l’empresa.

Justificació

El programa escola-empresa facilita a l’alumnat desmotivat amb els estudis un sistema

perquè continuï estudiant mitjançant un curs mixt que combina les classes teòriques als

matins amb les pràctiques a diferents empreses a les tardes. D’aquesta manera els joves

aprenen a valorar el treball i poden descobrir la seva vocació laboral i l’empresa obté uns

serveis a baix cost i una futura borsa laboral.

Actuacions

relacionades C22. Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent.

Vies de finançament i

recursos humans

destinats

Departament d’ensenyament

Altres vies de finançament ordinari de formació

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0

Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà

Pla d’acció estratègic del Moianès

Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Contínua

Públic objectiu

Alumnat

Empreses dels tres territoris

Agents implicats:

IES, Escoles de secundària.

Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de Turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)

Sindicats

CFI, CM i CTFC

Departament d’ensenyament

Resultats previstos

Millora de la formació professional dels alumnes

Augment de talent en els alumnes d’ESO

Millora en el funcionament de les empreses

Indicadors de seguiment

Nombre d’alumnes que fan pràctiques a empeses del sector turístic

Nombre d’empreses que acullen persones en pràctiques

Hores de pràctiques efectuades

Page 143: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Anton S., Guia J., Prats Ll., Russo P. (2006). Clústers Turístics de Catalunya. Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili. (Generalitat de Catalunya, MIMEO)

Anton, S. (2004); De los procesos de diversificación y cualificación a los productos turísticos emergentes: cambios y oportunidades en la dinàmica reciente del turismo litoral. Papeles de economía española, turismo: los retos de un sector estratégico, núm. 102.

Badal, F i Guzman, C. (1985). L'estudi del medi. Geografia del Berguedà. Berga: Centre d'Estudis Berguedans.

Badal, F i Pedrals, X. (1988). Municipis i comarques. Marterial gràfic per a treballar l'àmbit local i comarcal. Barcelona: Diputació de Barcelona (Àrea d'Educació) / ICE de la UAB.

Blasco, D. (2008) Una proposta d’organització turística del territori: el cas de Catalunya. UdG

Cerdan, R. i altres (1994). El Berguedà. Biblioteca Comarcal de Catalunya, volum nº 4. Manresa: Edicions Intercomarcals.

Chinchilla, M i Crespo, M. (1980). Guia del Parc Nacional d'Aigüestortes-St.Maurici. Barcelona: Ketres Editora.

Consell Comarcal del Berguedà. (2001). El Berguedà: un espai únic. Berga:Àmbit de recerques del Berguedà.

Consell Comarcal del Berguedà. Guia pràctica del Berguedà. Berga.

Corbet, G i Ovenden, D. (1982). Manual de los mamíferos de España iEuropa. Barcelona: Omega.

Descobrir Catalunya nº 1. El Berguedà. (1997).

Estudis del Berguedà 1. (1982). XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Juny 1979 . Berga: Centre d'Estudis Berguedans.

Folch, R. (1981). La vegetació del Països catalans. Barcelona:Ketres Editora.

Forcada, I. i Rossell, M. Itineraris pel Moianès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. (Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 11).

Garcia-Petit, J. (1997). Fauna del parc Natural del Cadí- Moixeró. Barcelona: Lynx Edicions.

Història natural dels Països Catalans. Volums 1, 7, 9, 10, 12, 13, 14. (1985). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Lladó,F. Els Espais Naturals Protegits al Berguedà en el PEIN

Massachs, V. (1981). Itineraris geològics: Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Manresa: Centre d'Estudis Geològics Valentí Massachs

Muntaner, J. i altres. (1981). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya iAndorra. Barcelona: Ketres Editora.

Porter, M.E. (1992); Els avantatges competitius de Catalunya; Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Page 144: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Prats, L. i Guia, J. (2005); The destination as a local system of innovation en Swarbrooke, J., et al. (eds); Networking and partnership in destinations and development management, Arnhem ATLAS.

Revista cultural del Berguedà L'EROL nº 18, 24, 30, 39, 47, 54, 59, 69. Berga: Àmbit de recerques del Berguedà.

Rodríguez, J.L. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30).

Sauer, F. (1983). Aus terrestres. Guies de Natura Blume. Barcelona: Blume.

Sen, M. (1992). El Berguedà. Col·lecció les comarques de Catalunya, nº 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació.

Vigo, J. (1976). L'alta muntanya catalana. Flora i vegetació.Centre excursionista de Catalunya. Barcelona: Montblanc-Martin.

Vilaí, X. El Moianès: Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008. (Col·lecció Camí Ral, núm. 28).

Viladès, R. i altres. (1985). Guia del Berguedà. Berga: Àmbit de recerques del Berguedà.

VV AA. (1988). Bagà, la capital històrica de l'Alt Berguedà. Bagà: Ajuntament de la Vila de Bagà.

ACC1Ó. Competitivitat per l’empresa. http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/

Berguedà Bibliografia. http://www.xtec.es/~jfigols1/index.htm

CRP de Berga. http://www.xtec.es/crp-bergueda/

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio

El Berguedà. http://www.bergueda.org/

El Berguedà.com. http://www.com-bergueda.com/

El camí dels Bons Homes. http://www.ajberga.es/turisme/camibh_fr.htm

El Moianès. http://www.moianes.net/galeria/

Festa Catalunya http://www.festacatalunya.cat

Portal digital del Berguedà. http://www.bergueda.net/

Turisme del Moianès. http://www.consorcidelmoianes.cat/ca/turisme

Turisme del Solsonès. http://www.turismesolsones.com/

Visites pel romànic. http://www.bergueda.net/spal/index.htm

Page 145: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 146: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 147: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 148: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 149: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 150: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 151: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 152: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 153: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 154: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 155: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 156: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 157: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 158: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 159: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 160: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 161: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf
Page 162: Estudi Turisme Solsonès Berguedà Moianèspdf

Taula 1: Grups d’activitat segons codi CNAE 5

Taula 2: Característiques generals de les comarques 10

Taula 3: Percentatge de població ocupada per sectors l’any 2010 10

Taula 4: Espais Naturals Protegits al Moianès 13

Taula 5: Característiques principals dels municipis del Moianès 14

Taula 6: Espais Naturals Protegits al Berguedà 18

Taula 7: Característiques principals dels municipis del Berguedà 20

Taula 8: Creixement de la població al Berguedà. 2010 21

Taula 9: Espais Naturals Protegits al Solsonès 25

Taula 10: Característiques principals dels municipis del Solsonès 26

Taula 11: Creixement de la població. 2010 27

Taula 12: Oferta turística d’allotjament al Moianès (2010) 38

Taula 13: Principals festes del Moianès 39

Taula 14: Fires i mercats al Moianès 40

Taula 15: Oficines de turisme al Moianès 40

Taula 16: Punts d’informació locals al Moianès 41

Taula 17: Oferta turística d’allotjament al Berguedà (2010) 47

Taula 18: Principals festes del Berguedà 49

Taula 19: Fires i mercats del Berguedà 50

Taula 20: Oficines de turisme del Berguedà 51

Taula 21: Oferta turística d’allotjament al Solsonès (2010) 67

Taula 22: Principals festes del Solsonès 69

Taula 23: Fires i mercats al Solsonès (2010) 70

Taula 24: Oficines de turisme del Solsonès 70

Taula 25: Grups d’activitat segons codi CNAE 80

Taula 26: Distribució territorial de les empreses enquestades 80

Taula 27: Iniciatives turístiques destacades del territori Catcentral agrupades per tipus 110