estructuració d'una cuitat romana

9
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA Xènia Torondell Gil 1BAT HS2 LLATÍ

Upload: xenia-torondell-gil

Post on 14-Jul-2015

290 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Estructuració d'una Cuitat Romana

ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA

Xènia Torondell Gil

1BAT HS2

LLATÍ

Page 2: Estructuració d'una Cuitat Romana

ÍNDEX

L’Estructura

Les Muralles

Els Temples

Diferència entre Insulae / Villae

El Forum

Page 3: Estructuració d'una Cuitat Romana

L’ESTRUCTURA

Segueix pautes necessàries per alcorrecte funcionament dels serveis.

Composta per una sèrie de mòdulsiguals, distribuïts ordenadament –paral·lels i equidistants - i separatsper carrers.

Els carrers són iguals, excepte dos:Cardo i Decumanus.

A la cruïlla d'aquests dos carrers se situen el fòrum de la ciutati el mercat. Es dissenyen els edificis públics, l'amfiteatre- dos mòduls dellarg i un i mig d'ample -, el teatre - un mòdul -, el mercat - unmòdul -, el conjunt del fòrum - dos mòduls -, etc.

Page 4: Estructuració d'una Cuitat Romana

L’ESTRUCTURA

Van haver-hi diferents ciutats a Hispania:

Corduba (Córdoba)

Barcino (Barcelona)

Emerita Augusta (Mérida)

Segóbriga (Saelices)

Carthago Nova (Cartagena)

Tárraco (Tarragona)

ÍNDEX

Page 5: Estructuració d'una Cuitat Romana

LES MURALLES

Van perfeccionar els diferents mètodes de defensamitjançant muralles.

Amb la "Pax Augusta", com és lògic, es van reduirles edificacions de muralles.

Dos paraments paral·lels de cadirat - opusquadratum - de mida variable, i entre ells unfarciment de morter, pedres i fins i tot de formigóromà.

Muralla romana de Caesar Augusta, (Saragossa).

Muralla romana d'Empúries (Girona).

Muralla romana de Carmo (Carmona, Sevilla).

Muralla romana de Caurium (Coria, Càceres).

Muralla romana de Gerunda (Girona).

Muralla romana de Lleó. ÍNDEX

Page 6: Estructuració d'una Cuitat Romana

LES MURALLES

Pax Augusta: El mandat d'August va

iniciar una era de pau relativa conegudacom la Pau romana o Pax Augusta (en elseu honor). Excepte per les constantsguerres frontereres, i amb l'excepció d'unaguerra civil de successió imperial que vadurar un any, la societat de la Mediterràniava gaudir d'un ambient pacífic durant mésde dos segles.

Page 7: Estructuració d'una Cuitat Romana

Els Temples

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a

la Tríade Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva

Edifici més destacat del fòrum.

Primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic.

S'aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. Dins estava la imatge del Déu.

El temple era considerat la residència del Déu.

ÍNDEX

Page 8: Estructuració d'una Cuitat Romana

DIFERÈNCIA INSULAE/VILLAE

És la casa urbana popular. Es pot dir que és el precursor dels nostres edificis d'habitatges actuals. Per aprofitar l'espai de les ciutats, es van projectar construccions de fins a quatre pisos.

Totes les estades comunicaven amb un pati central comunitari adornat amb fonts o jardins.

Edificacions realitzades fora de les ciutats, bé amb la finalitat de gestionar una explotació ramadera o agrícola- villae rústica -, o com a lloc de descans de personatges destacats - villae urbana -.

La vila d'esbarjo disposava de totes les comoditats de l'època, a més de jardins i esplèndides vistes. Les viles rústiques, a més de la residència noble, disposava de cavallerisses, cellers, magatzems, horts, etc. ÍNDEX

Page 9: Estructuració d'una Cuitat Romana

EL FORUM

Es situaven a la cruïlla de les grans vies urbanes.

Una gran plaça porticada era el centre d'una sèrie d'edificis que l'envoltaven, comunicant així mitjançant ella.

Temples de culte imperial, escoles, basíliques, mercats i, fins i tot, les termes tenien accés directe des d'ell.

Era el centre de la vida de Roma en època republicana. Aquest camp de ruïnes porta impresos en el seu sòl els dotze segles d'història romana.