ENVELLIMENT POBLACI

Maria del Pilar Afanador

Aina Valls

Irene Xumet

Maria Magdalena Salom

QU S L'ENVELLIMENT DE LA POBLACI?

s el conjunt de modificacions morfolgiques i fisiolgiques que apareixen com a conseqncia de l'acci del temps sobre els ssers vius, que suposa una disminuci de la capacitat d'adaptaci en cada un dels rgans.

Moltes malalties, com certs tipus de demncia, malalties articulars, cardaques i alguns tipus de cncer han estat associats al procs d'envelliment.

Aquest augment ser ms notable i rpid en els pasos en desenvolupament, en els quals es preveu que la poblaci d'edat es quadruplicar en els propers 50 anys. A l'sia i Amrica Llatina, la proporci del grup classificat com a persones d'edat augmentar del 8% al 15% entre 1998 i 2025, mentre que a l'frica es preveu que aquesta proporci augmenti noms del 5% al 6% durant aquest perode, i que desprs es dupliqui per a l'any 2050.

TEORIA MALTHUSIANA

La catstrofe malthusiana s un esdeveniment previst per la teoria demogrfica de Thomas Malthus. En aquesta teoria es preveia un augment en progressi geomtrica o exponencial en la poblaci juntament amb un augment en progressi aritmtica en la producci agrcola d'aliments que causaria una situaci de pauperitzaci i economia de subsistncia que podria desembocar en una extinci de l'espcie humana i que Malthus va pronosticar per a l'any 1880.

Malgrat que la teoria va fallar, encara es vigent, i es t en compte per descriure situacions crtiques que poden fer molt dificultosa la supervivncia de la poblaci humana si persisteix el seu creixement.

A l'estat espanyol, l'augment de l'esperana de vida, la reducci progressiva de la mortalitat, al costat de la disminuci de les taxes de fecunditat, estan provocant la inversi de les pirmides poblacionals amb els consegents problemes socials i econmics, el que alguns han anomenat teoria malthusiana de la poblaci espanyola.

QU S L'ESPERANA DE VIDA?

L'esperana de vida s el terme mitj d'anys que un sser viu sobreviur abans de morir tenint en compte la situaci actual del seu entorn.

En el cas dels humans, l'esperana de vida s un mesurament de la qualitat de vida d'un pas, i s un resum de la mortalitat de cada grup d'edat.

ESPERANA DE VIDA A ESPANYA

El 2014 l'esperana de vida a Espanya va pujar fins a arribar a 82,98 anys. Aquest any l'esperana de vida de les dones va ser de 85,71 anys, ms gran que la dels homes que va ser de 80,17 anys.

Espanya ha ascendit en el llistat dels 191 pasos dels quals publiquem l'Esperana de vida i ha passat d'ocupar el lloc 6 en 2013 al 4 en 2014. Aix vol dir que els seus habitants tenen una esperana de vida molt alta en relaci a la de la resta dels ciutadans del mn.

ESPERANA DE VIDA AL MN

Tot i que la mitjana mundial s de 69,64 anys (en 2010), hi ha diferncies abismals entre les diferents zones del planeta. A Europa i Amrica del Nord la mitjana s de 73 anys, a Oceania s de 71 anys, a Llatinoamrica s de 70 anys, a sia s de 61 anys ia l'frica s de 55 anys.

Els de major expectativa sn Andorra amb 83,51, Jap amb 82 anys, Espanya amb 81 anys, la regi de Hong Kong, Xina amb 81,6 anys, Islndia amb 80,7 anys i Sussa amb 80,5 anys.

RELACI DE L'ENVELLIMENT DE LA POBLACI AMB L'ESPERANA DE VIDA

L'esperana de vida es mideix segons l'envelliment de la poblaci

Com a resultat dels canvis en la natalitat, la mortalitat i les migracions, la poblaci d'Espanya no noms ha augmentat sin que tamb ha envellit.

Per exemple, segons l'Institut Nacional d'Estadstica el 2051 tres de cada 10 persones ser major de 65 anys (16,4 milions de persones) i els homes i dones de 65 anys tindran una esperana de vida de 20,6 i 24,8 anys respectivament, i hi haur una proporci molt ms gran de dones en aquestes edats.

CONSEQNCIES ENVELLIMENT

Canvis poltics: mesures en benestar social, atenci sanitari, canvis en l'edat de jubilaci, pressi sobre els sistemes pblics de pensions.

Altres canvis: augment de la sinistralitat de trafic, canvis en l'estructura de les llars.

Finalment, a part de l'ajuda de molts avis i vies en la criana dels nts, la prolongaci de la vida perllonga tamb la seva participaci en el consum i en l'oci, crea un collectiu que gasta, viatja, viu, que no s un ens passiu sin molt actiu. No noms guanyen ells al tenir una vida activa, sin tota la societat.

RESIDNCIES I CENTRES DE DIA

Una residncia de gent gran s una instituci (en ocasions administrada com a centre gerontolgic, en ocasions com a casa particular amb o sense serveis mdics addicionals) en qu viuen temporalment o permanentment persones grans en la majoria dels casos amb determinat grau de dependncia.

A les residncies s'ofereixen serveis de desenvolupament personal i atenci sociosanitria.

Els motius ms comuns pels quals les persones majors van a viure a una residncia:

per necessitat de companyia

motius de salut (deteriorament de salut, disminuci d'autonomia personal)

per no poder valer-se per si mateix / a

per no molestar la famlia.

A l'hora d'ingressar a la residncia, t ms importncia evitar la solitud per a les persones de ms edat (85 anys i ms)

Un centre de dia s un servei d'acolliment dirn que complementa l'atenci prpia de l'entorn familiar, amb els objectius d'afavorir la recuperaci i el manteniment de l'autonomia personal i social, mantenir la persona en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporcionar suport a les famlies en l'atenci a les persones grans dependents.

Tamb hi pot haver una persona especifica per fer activitats, que pot ser un educador social o un animador social.

OPINI SOBRE EL TEMA

Desde el nostre punt de vista hi ha molta poblaci major i l'envelliment de la poblaci cada pic va a ms i la natalitat a menys. Cada cop hi ha menys poblaci en edat activa que cotitzi per fer front a les pensions.

De cada vegada hi ha menys feina i ms aturats i es fa molt difcil poder pagar els centres de dia o residncies de familiars. S'ha de recorrer a les persones immigrants perqu tenguin cura dels majors o tenir-los a casa.

La part amable s que les generacions actuals han pogut gaudir ms del pradins que no fa 30 anys.