els valors dominants a l'escola
DESCRIPTION
Article interessantTRANSCRIPT
Didàctica del Coneixement del Medi Social i Cultural Curs 2006-2007. 1r Quadrimestre
Professora: Agnès Boixader i Corominas
5
Annex Núm. 1
A) Com podem procedir si volem fer una avaluació dels valors dominants a la nostra escola?
Pensem que en iniciar qualsevol procés d’accions no habituals, qualsevol
innovació cal sempre una fase prèvia que, tenint un caràcter diagnòstic o si voleu, per
no utilitzar una terminologia de signe quantitatiu sinó qualitatiu, de reflexió abans de l’acció. Aquest sistema de reflexió inicial abans de començar cap acció ens ha de
servir per qüestionar-nos on som (quina és la situació actual?) i què volem (quina és la situació desitjada?). Començar a actuar sense haver fet cap mena de
diagnòstic _encara que la paraula pugui semblar-nos renyida amb quelcom tan “eteri”
com els valors_ pot portar-nos per un camí erroni i fins i tot potser oposat al que
hauríem desitjat.
Així aquesta primera etapa ens ha de donar la situació de partida. Potser
podríem parlar de clima més que diagnòstic.
Sigui la que sigui la paraula escollida _i en el benentès que la tria d’un
concepte ja representa haver fet una opció_ cal una fase de reflexió abans de posar-se
a fer res. Cal una fase en la qual es pugui prendre la temperatura del clima de
convivència que hi ha en el centre, dels nivell d’igualtat a què està exposat l’alumnat,
en la que puguem veure per quin lloc s’estan apropant núvols de desigualtat, conflicte,
egoisme, competitivitat, etc.
Insisteixo que aquest etapa és essencial. Massa sovint a les escoles es
comencen a fer accions sense saber ben bé perquè es fan, després ens en cansem i
deixem de fer-ho sense saber ben bé perquè o seguim fent-ho per pura inèrcia.
Esquematitzades les etapes em sembla que s’haurien de seguir serien les
següents:
Fase diagnostica i de reflexió (on som i què volem?)
En aquesta primera fase l’objectiu primordial és fer un diagnòstic de la situació i
podríem procedir utilitzant algun mètode d’investigació quantitativa característic de les
ciències socials, per exemple el d’investigació-acció. És una forma de treballar que
s’adequa molt bé al que pretenem. Del que es tracta és d’analitzar la situació en la
qual ens trobem sense haver d’aturar res del que ja s’està fent. Permet fer
rectificacions de pràctiques que ja es veu que no funcionen en la mateixa fase de
diagnòstic.
Didàctica del Coneixement del Medi Social i Cultural Curs 2006-2007. 1r Quadrimestre
Professora: Agnès Boixader i Corominas
6
És evident que si ja ens hem posat d’acord en el què volem, no caldrà insistir-
hi, però si caldrà saber en quina fase ens trobem en aquest camí cap el que volem.
Fase d’acció (què volem i què podem fer?
L’objectiu d’aquesta segona fase és: consolidar l’educació d’aquells valors que
ja tenim força incorporats.
Es tractarà de treballar en la línia del que ja anem fent de manera habitual,
plantejant-nos només la renovació “ordinària” de les accions a fer i dependrà del valor
_o les valors_ triat. En tot cas les accions que es facin hauran de dirigir-se en el sentit
de reforçar els aspectes que en la fase de diagnòstic han aparegut com a punts
dèbils, al mateix temps que anem mantenint les accions per conservar els nostres
punts forts. Del que es tracta és de:
Fer possible aquell valor que volem impulsar
Fer-lo visible
Ritualitzar-lo
Fase d’avaluació (quins resultats hem obtingut?)
Aquesta fase ha de tenir un doble sentit, perquè aquí acaba i comença el
procés una altra vegada. La reflexió que fem en aquesta etapa ha de tenir un caràcter
avaluador, sense deixar de fer accions per impulsar aquells valors que hem vist que
estan menys assolits o formes de fer a l’escola que ens permetin una autèntica
educació en valors. Per exemple pensant formes preventives per a resoldre els
conflictes, pensant maneres de gestionar-los, educant de veritat en el respecte a tots i
totes, permetent la construcció d’identitats personals que estiguin en possessió d’una
bona autoestima i autoconcepte etc.
B) L’avaluació dels valors en el currículum
Ens hem plantejat l’avaluació dels valors com una cosa amb caràcter
extraordinari. Cal insistir en el fet que totes aquelles accions que tenen aquest caràcter
acaben per tenir molt poc sentit i que sovint no tenen aquell que nosaltres els voldríem
donar.
Hem de procurar deixar poques coses a l’atzar, però al mateix temps no oblidar
que l’educació és un art i que no sempre, en educació, dos i dos fan quatre. És obvi
que una comunitat educativa que vol fer una educació en valors haurà de procurar que
aquests valors impregnin totes les facetes de la vida d’aquella comunitat. Per tant els
mateixos valors que apareixeran en el PEC, han de ser aquells que són objecte del
treball del PAT, són també els que han de fonamentar el nostre Reglament de Règim
Didàctica del Coneixement del Medi Social i Cultural Curs 2006-2007. 1r Quadrimestre
Professora: Agnès Boixader i Corominas
7
Intern (RRI) i que apareixen en els documents que tinguem escrits sobre la regulació
de la convivència, etc.
Però no oblidem que, dins del centre, la major part de la vida dels nostres
escolars segueix estan lligada a la instrucció/informació/transmissió de sabers de
caràcter disciplinar.
No podem oblidar que ni cap disciplina ni cap forma de ensenyar són neutres;
que cada mestre, cada professor és una persona amb un pensament, ideologia, valors
i creences propis que conscientment o inconscient traslladarà a l’aula.
Per tant com més en equip fem les programacions d’aula, com més en equip
establim criteris d’avaluació, o seleccionem materials per a l’aula, més anirem
exterioritzant els valors propis.
D’altra banda seguint la idea que només es treballa allò que s’avalua _digues-
me com avalues i què avalues i et diré què i per a què ensenyes_ cal establir molt
clarament els criteris d’avaluació dels continguts d’actituds, valors i normes.