Els mamífers terrestres de Catalunya

Mamífers

• Insectívors

• Quiròpters

• Lagomorfs

• Rosegadors

• Artiodàctils

• Carnívors

Rosegadors

• Esquirol• Marmota• Rata cellarda i liró• Rates i ratolins

Tenen un parell d’incisives de creixement continu a la mandíbula superior i un altreparell a l’inferior, molt tallants, aptes per rosegar. No tenen caninesDevoren una gran quantitat de productes vegetals.Ingereixen els seus propis excrementsLa majoria són de mida petita, amb extremitats curtes i cua ben visibleTenen llargs bigotis sensibles(vibrises)

Sciurus vulgaris Esquirol

Cua llarga i coberta d’uns pèls estarrufatsQuan està en repòs, replega la cua sobre l’esquenaPotes: les anteriors són curtes i les posteriors llargues

les orelles acaben en un pinzell de pèls llargs

Pelatge molt variable:ver-mellós, marronós i fins i tot negrós.Ventre clar.

Esquirol Sciurus vulgaris

Hàbitat: de costums totalment arboris, habita en pinedes, fagedes, rouredes, avella-nedes i altres boscos d’arbres que produeixen força llavors. També se’l pot veure en jardins arbrats.

Costums: diürn i matiner, abandona el niu de bon matí i no hi torna fins que es fa fosc. Salta d’arbre en arbre ajudat per la cua.Solitari.No hiberna, però si neva, plou fort o bufa el vent es pot quedar baris dies dins amagat al niu.

Rastre: escampalls de pinyes esfilagarsades que han obert per treure’n els pinyons, que són la base de la seva dieta.S’ha calculat que un esquirol obre cada dia unes 30pinyes, que li proporciones 40g de pinyons.

Marmota marmota Marmota

Aspecte rabassutCap arrodonit amb orelles petitesPotes curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavacióCua molt peluda

MarmotaHàbitat: prats d’alta muntanya, per sobre dels 1000m d’altitud. No penetra mai a l’interior del bosc. Els agrda molt les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de pedres.Costums: són colonials i diürs. Amants del sol, és fàcil veure-les a ple dia, a prop deles seves galeries, de les que rarament s’allunyen més d’un metre de l’entrada.En cas de perill, emeten una mena de xiulet estrident per avisar les seves companyesHibernen durant 6 o 7 mesos a l’any, des de mitjan d’octubre fins al maig.

Nota: no és autòctona de Catalunya, sinó que hi va arribar des dels Pirineus france-sos, on el 1948 es van realitzar les primeres introduccions de marmotes procedentsdels Alps amb l’objectiu de reduir la predació de l’àguila daurada(Aquila chrysaetos)sobre les cries d’isard. Al cap d’un quant temps, alguns exemplars van passar al ve-ssant espanyol de la serralada pirinenca, s’hi van establir i aviat van començar a re-produir-se.

Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc

Ulls grans i negres i orelles que sobresurtenclarament entre el pelatgeDeixa les pinyes ben escurades al peu dels pins

Mus domesticus Ratolí domèstic

Ratolí gràcil, amb orelles petites i arrodonides. Cua gairebé tan llarga com el cap i el cos junts.

Viu sempre associat als humans. Els que s’instal·len a les cases circulen per qualsevol habitació on hi hagi menjar(fins i tot en cambres frigorífiques!!!)

Costums crepusculars o nocturns(alguna vegada de dia)Corre,salta, s’enfila i neda amb facilitat.Viu en clans familiars i excava túnels amb diverses càmeres i entrades.

Rastre: aliment rosegat i grupets d’excrements petits i allar-gats de color fosc.(La varietat albina constitueix el ratolí de laboratori, molt utilitzat per experimentar en medicina i farmàcia)

Rata cellarda, liró comú Eliomys quercinus

Orelles grans, ulls sortints i cua llargaA l’hivern entra en letargia

màscara facial formada per2 línies color negre

Liró gris Glis glis

Insectívors

• eriçons• talp• musaranyes

Petits mamífers que no fan més de 20-30cm de longitud.Tenen caràcters primitius, així, tenen la dentivió poc diversa, i totes les cúspides són esmolades i els hi serveix per triturar la cutícula de l’exo-esquelet dels insectes(dieta bàsica)També poden menjar fruits i vegetals

Erinaceus europaeus Eriçó comú

Cua i potes curtes i orelles petitesEspines color clar amb bandes fosques

Eriçó europeu Erinaceus europaeus

Hàbitat: boscos de tot tipus, vores de bosc i llocs humanitzats, com ara camps de conreu, jardins i parcs.

Costums: animal solitari, però en alguna ocasió s’ha vist el mascle i lafemella compartint el niu durant un temps curt.Surt al crepuscle i a la nit, si bé els dies humits pot estar actiu ocasionalmentdurant el dia.

Rastre: és ferqüent trobar un ericó esclafat a la carretera, ja que quan l’animal sent el vehicle, en lloc de marxar corrent, posa en pràctica el seu peculiar sistema de defensa: es cargola en forma de bola.

Talpa europaea Talp (Topo europeo)

Excava complicades galeries subterrànies amb les seves potes anteriors adaptades:són amples i robustes i acaben en 5 dits proveïts d’unes ungles fortes, molt adequades per a gratar la terra.Cua curta i coberta de pèls llargs. Pelatge espès i lluent, completament fosc, amb reflexes grisos produïts per les puntes dels pèls, que són més claresHàbitat: bàsicament colonitza els prats, on construeix les seves talperes, però també s’han observat poblacions de pocs individus en zones boscoses. Mai ocupa terrenys pedregosos,sorrencs o que es puguin inundar.Difícil de veure, ja que rarament es desplaça per la superfície.A la tardor i a l’hivern acumula menjar al niu, sobretot cucs de terra, als quals escapça la part anterior perquè no s’escapin. Abans de menjar-se’ls els deixa ben nets: aguantant-los amb les potes del davant per treure’la la sorra adherida.

Musaranya comuna Crocidura russula

cap+cos=6.3-8.5cmcua=3-4 cm

Agressiva i molt voraç.Hàbitat: alzinars, suredes i vores de camps i camins, on s’amagaentre les pedres i els arbres

Artiodàctils

• Família suids: Senglar

• Família cèrvids(cèrvol, daina i cabirol)

• Família bòvids(isard,cabra i mufló)

Extremitats adaptades a una locomoció ungulígrada: només posenal terra les ungles dels dits, sempre en nombre parell Ulls i orelles ben desenvolupats.La majoria mengen vegetals i la seva dentició està adaptada a triturar-losNomés el senglar mascle té canines que usa per defensar-se delsenemics.

Sus scrofa Porc senglar

dues peülles grans seguides de 2 petites

Porc senglar Sus scrofa

Mascles: pes entre 50- 120kg. Tenen els ullals més llargs que les femelles iel cap més ample i massís.Femelles: pes entre 30-100kg

Porcells: pelatge marró grogós amb ratlles longitudinals més fosquesCua: curta i acbada en un pinzell de pèls negres Tenen molt bon olfacte i bona oïda. Són molt intel·ligents.

Hàbitat: boscos on li és fàcil amagar-se, però pot colonitzar gran diversitatd’ambients, des de les pastures de l’alta muntanya fins a les maresmes properesal mar.Costums: crepuscular i nocturn. Les femelles viuen en grups amb les seves cries.Els mascles joves formen grups reduïts i els adults són solitaris.Rastre: petjades abundants al voltant de les basses de fang on es rebolquen perrefrescar-se i desparasitar-se. Quan surten del fang solen refregar-se amb el tronc d’un arbre, on quedaran fang i cerres adherides.Un altre rastre que deixen són una sèrie de solcs que deixen als prats i als conreus en furgar el terra per buscar arrels i bulbs

Alimentació:Vegetarians bàsicament(aglans, trufes...), però poden menjar cucs i animals morts

Família: cèrvids

• cérvol• daina• cabirol

Cervus elaphus Cérvol

Cérvol Cervus elaphus

És l’herbívor ungulat més gran del territori català.Mascles: tenen unes grans banyes ramificades: a partir d’un eix principal de secció cilíndrica surten diverses branques. Renoven les banyes cada any; cap al març-abrilcauen i de seguida els comencen a sortir les noves, que al juny.juliol ja han assolit el màxim desenvolupament.Pelatge: bru rogenc i a l’hivern adopta tonalitats més grisoses. Els cervatells me-nors de 6 mesos presenten taques clares disperses.Hàbitat: Boscos caducifolis i perennifolis, que siguin més o menys oberts o amb clarianes on hi hagi herba.Costums: Alterna períodes d’activita amb períodes de descans durant les 24h deldia. Els períodes d’aqctivitat més llargs són els de la matinada i el vespre. Són fà-cils d’observar perquè són força confiats.Hi ha ramats de femelles amb les seves cries i ramats de mascles. Només durant l’època de zel es formen ramats mixtos.Els mascles més vells són solitaris.Rastre: de tant en tant pren banys de fang i posteriorment es refrega contra un arbre.A la tardor, els mascles en zel emeten uns característics bramuls, greus i profunds, que es poden sentir des de quilòmetres de distància. Espècies semblants: daina i cabirol són més petis i els mascles respectius no tenen les banyes ramificades en forma de canelobre.Per diferenciar les femelles cal mirar el dibuix de la taca anal

Dama dama Daina

Daina Dama dama

Mascles: banyes amb forma de pala que acaben en diverses puntes. Cada any lesrenoven(com tots els cèrvids),les muden al març-abril i al juny-juliol ja tenen les noves.Tenen la punta el penis recoberta per un floc de pèls.

Cua: força llarga i molt mòbil

Pelatge: dors i flancs bru vermellós amb taques blanques. A l’hivern és més grisós i les taques no són tan aparents. El ventre és sempre blanc.

Hàbitat: boscos de muntanya(pinedes de pi roig i pi negre, avetoses, rouredes i bedollars)altrenats amb herbassars i altres àreees obertes.

Costums: Al vespre surt a pasturar en zones més o menys obertes i durant el dia descansa entre la vegetació i remuga. Com el cèrvol, forma 2 tipus de ramats: feme-lles amb cries o mascles sols i mixtes a l’època de zel.

Mascles: banyes amb forma de pala que acaben en diverses puntes. Cada any lesrenoven(com tots els cèrvids),les muden al març-abril i al juny-juliol ja tenen les noves.Tenen la punta el penis recoberta per un floc de pèls.

Cua: força llarga i molt mòbil

Pelatge: dors i flancs bru vermellós amb taques blanques. A l’hivern és més grisós i les taques no són tan aparents. El ventre és sempre blanc.

Hàbitat: boscos de muntanya(pinedes de pi roig i pi negre, avetoses, rouredes i bedollars)altrenats amb herbassars i altres àreees obertes.

Costums: Al vespre surt a pasturar en zones més o menys obertes i durant el dia descansa entre la vegetació i remuga. Com el cèrvol, forma 2 tipus de ramats: feme-lles amb cries o mascles sols i mixtes a l’època de zel.

Capreolus capreolus Cabirol (Corzo)

Taca blanca la voltant dels llavis

Orelles grosses

CABIROL

És el cèrvid més petit de tots, aproximadament de la mida d’una ovella.Potes llargues i primes i caminar àgil.Els mascles tenen unes banyes curtes(20-23cm), que acaben en 2 o 3 puntes. Al prin-cipi de l’hivern els cauen i al maig ja tenen les noves ben desenvolupades.Pelatge: marró-vermellós a l’estiu i marró.grisós a l’hivern. Els joves tenen el pelatge vermellós amb 3 fileres de taques blanques al llarg de l’esquenaLa cua és gairebé invisible.

Hàbitat: preferentment boscos, però també terrenys oberts on pugui trobar bons amagatalls, tant a les planes com a les muntanyes. Rarament sobrepassa el límit delbosc.Costums: Se’l pot veure actiu en qualsevol moment del dia, però sobretot a la matina-da i al capvespre. És molt esquiu.És bon corredor i és capaç de nedar.Porta una vida solitària o bé forma grups familiars constituïts per una femella amb dues cries, als quals a vegades s’hi afegeix el mascle.

Rastre: sobretot a l’estiu, refrega les banyes en els troncs d’arbres joves, que apareixendescorticats a una 30-70cm d’alçada.

És el cèrvid més petit de tots, aproximadament de la mida d’una ovella.Potes llargues i primes i caminar àgil.Els mascles tenen unes banyes curtes(20-23cm), que acaben en 2 o 3 puntes. Al prin-cipi de l’hivern els cauen i al maig ja tenen les noves ben desenvolupades.Pelatge: marró-vermellós a l’estiu i marró.grisós a l’hivern. Els joves tenen el pelatge vermellós amb 3 fileres de taques blanques al llarg de l’esquenaLa cua és gairebé invisible.

Hàbitat: preferentment boscos, però també terrenys oberts on pugui trobar bons amagatalls, tant a les planes com a les muntanyes. Rarament sobrepassa el límit delbosc.Costums: Se’l pot veure actiu en qualsevol moment del dia, però sobretot a la matina-da i al capvespre. És molt esquiu.És bon corredor i és capaç de nedar.Porta una vida solitària o bé forma grups familiars constituïts per una femella amb dues cries, als quals a vegades s’hi afegeix el mascle.

Rastre: sobretot a l’estiu, refrega les banyes en els troncs d’arbres joves, que apareixendescorticats a una 30-70cm d’alçada.

Família:bòvids

• Isard• cabra• mufló

Rupicapra rupicapra Isard

Isard Rupicapra rupicapraBanyes: petites i amb la punta encorbada enrere formant un ganxo. Les de les femellessón més primes

Potes: tenen peülles dures i afilades que eviten que l’animal rellisqui quan s’enfila perles roques o camina sobre el gel. Una membrana interdigital uneix els 2 dits de cadapeülla, cosa que li permet avançar sense enfonsar-se damunt la neu.

Pelatge: castany groguenc amb una línea més fosca al llom i una banda clara per la cara iel costat del coll. A l’hivern els mascles canvien el pelatge castany clar per un de castany molt fosc, gairebé negre.

Hàbitat: Alta muntanya, on arriba fins als cims més elevats. Durant l’hivern baixa una mica fins al bosc en cerca d’aliment i de refugi

Costums: actiu durant el dia fins i tot a l’estiu, si bé a les hores més caluroses es retira a remugar. També pot pasturar en nits de lluna plenaForma ramats de nombre variable, els mascles per un cantó i les femelles i els jovesper un altre

Capra pyrenaica Cabra salvatge

Àrea de distribució a la Península Ibèrica

Els mascles tenen banyes anellades de fins a 75cm que es corben enrera. Les femelles també tenen banyes, però rarament superen els 20cm.Els mascles també es diferencien de les femelles perquèpresenten una crinera curta i un floc de pèls en forma de barba.Peülles adaptades als terrenys rocosos, però com que no tenen membrana interdigital com les de l’isard, no són tan adequades per caminar per la neu.

Anelles de la banya

El pelatge dorsal és bru o canyella, i a l’hivern adopta una tonalitat grisa i terrosa. El ventral és blanc.Hàbitat: zones abruptes de muntanya(tarteres, cingles, rocam), en tota mena de formacions vegetals, des de pastures fins a pinedes de pi roigSe la pot veure activa tant de dia com de nit i de vegades es mostra estranyament confiada.

Ovis ammon(Ovis musimon) Mufló

gorgera de pèl al coll i al pit

banyes grosses

mascle

femelles

mascles

Mufló Ovis ammon(O. musimon)

Es reconeix pel seu aspecte d’ovella(l’ovella té el seu origen en el mufló)Mascles: banyes grosses, que es corben enrera fins gairebé tancar el cercle i de mida més gran com més vell és l’animal(màxim 80-90cm).Femelles: Si tenen banyes són molt petites, 18 cm a molt estirar.Són més petites queels mascles

Pelatge:a l’hivern és de color marró xocolata amb taques blanques a les potes, la carai la gropa, que és travessada per una cua curta de color fosc. Ventre blanc. A l’estiuel color és molt més clar.

Hàbitat: Espais oberts de muntanya, preferiblement en terrenys accidentats, secs i durs que a l’hivern no quedin coberts d’una gruixuda capa de neu.

Costums: Bàsicament diürn, a l’hivern se’l pot veure alimentar-se des de l’alba fins a la posta de sol. A l’estiu mostra activitat sobretot a primeres hores del matí i del vespre.A la primavera i a l’estiu, les femelles i els joves formen ramats separats dels mascles,que poden agrupar-se o bér anar sols. En arribar el zel a la tardor, els mascles busquen les femelles.

Rastre: Excrements semblants als d’ovella:boletes negres d’1cm de diàmetre. Les femelles i les cries belen com les ovelles. No és una espècie autòctona a Catalunya sinó procedent de Còrsega.

Carnívors

• Mostela, llúdriga i espècies properes• Toixó• Guineu• Geneta o gat mesquer• Llop• Ós

Dents punxegudes, amb les canines llarguesS’alimenten de preses vives i algus s’han adaptat a la vida aquàticaLa majoria caminen sobre els dits(digitígrads) excepte l’ós que és plantigradLa majoria persegueixen a les preses

Mostela Mustela nivalis (Comadreja)

És el carnívor més petit de tots(cap+cos=15-25cm/cua=3-7cm).Presenta la morfologia típica dels mustèlids: cos i cua allargats,potes curtes i cua mitjanament llarga.Hàbitat: tota mena de boscos,garrigues, camps de conreu, prats, maresmes, jardins...Costums: molt nerviosa, es mou contínuament. Sovint es posa dreta sobre les potesdel darrere per observar els voltants i si se sent amenaçada s’amaga ràpidamentEn ser tan petita, pot accedir a les galeries dels talpons i capturar-los directament dins dels caus.Diürna i nocturna, mostra un màxim d’activitat al crepuscle.

Pelatge curt de color bru clar al dorsi ventre blanc. Cua totalment bruna

Fagina o gorjablanc Martes foina

Mida d’un gat domèstic petitPelatge marrronós. A la gola té una taca de color blanc força gran

Hàbitat: tota mena d’ambients, preferentment amb roquesCostums: utilitza com a caus els forats de les roques o els arbres i també pot entrar a re-fugiar-se en corrals i golfesPreferentment crepuscular i nocturn, però també se la pot veure de dia, sobretot a l’estiu

La taca blanca es pot extendre fins a les potes anteriors

Llúdriga Lutra lutra

Mustèlid de cos fusiforme. Cua llarga, molt ample a la base, que es va estrenyent progressivamentcap a la punta. Cap ample i deprimit.Les potes són curtes i els dits queden units per unes membranes interdigitals que ajuden en la natació.El pelatge està cobert per una secreció greixosa que el fa impermeable.Color bru brillant més o menys fosc al dors i força més clar a la gola i al pit.Hàbitat: rius, llacs, llacunes i aiguamolls, sempre que les aigües siguin tranquil·les, amb vegetació a lesribes i abundància de peixos.Costums:fa el cau entre les arrels dels arbres propers a les ribes, sota els canyissars i entre les roques de la vora de l’aigua. Mostra més activitat al crepuscle i a la nitRastre: defecacions sobre les roques del riu amb olor de peix.

Llúdriga Marmota

Una marmota no es pot trobar mai dins d’un riu

Meles meles Teixó o toixó

cua i orelles blanques

potes negres

2 bandes negres ressegueixen el cap longitudinalment a banda i banda iengloben els ulls i les orelles

es marquen els 5 dits i les ungles, que en les potes anteriors són més llargues(d’1cm)

Toixó Meles meles

Es el mustèlid de forma més atípica, ja que té el cos gros i massís, el coll curt igruixut i el cap allargat. Ulls i orelles petits. Extremitats i cua relativament curtes.Les potes tenen unes ungles molt curtes que li serveixen per cavar.

Hàbitat: boscos, principalment de fulla caduca, però també espais oberts propersal bosc on pugui trobar amagatall i sempre que el terreny sigui prou tou per a exca-var

Costums: excava un cau, la toixonera, que consta d’un gran nombre de túnels i cam-bres. Pot viure sol o en petits grups(diverses femelles i les seves cries)Nocturn i crepuscular

Rastre: diposita les dejeccions en un forta que excava al sòl d’uns 20cm de diàme-tre i de 5-10cm de fondària, les letrines, que després no tapa.

Vulpes vulpes Guineu

cua molt peluda i llargamentre camina, la manté horitzontal

orelles triangulars i dretes

Guineu Vulpes vulpes

Hàbitat: pot viure en molts indrets, però on assoleix densitats molt altesés a prop dels nuclis habitats, ja que les activitats humanes li proporcio-nen aliment

Costums: Viu en grups socials formats per un mascle i diverses femelles.Excava caus a terra o bé aprofita els que han abandonat altres animals(conills i toixons) i els engrandeix.

Crepuscular i nocturna, no és rar veure-la de dia, sobretot si el cel és tapat o plovisqueja

Geneta Gat mesquer Genetta genetta

Llop Canis lupus

Lagomorfs

• Conill

• llebre

Conill Oryctolagus cuniculus

Llebre comuna Lepus europaeus

Gran llargada de les orellesPotes posteriors molt desenvolupadesAssoleixen velocitats de fins a 60km/h

taca negra