EL RESSORGIMENT URBÀ D'EUROPA

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVIS AGRÍCOLES

Segles XI-XIII →Creixement constant de la població europea

S'habiten nous territoris

Clima moderat que beneficia l'agricultura

Noves àrees de conreu

Es rompen terres

Es talen boscos

Es guanyen terres a la mar (pòlders)

Naixement de nous nuclis de població

Ús de l'arrendament

Innovacions tècniques en l'agricultura

Rotació triennal de cultius

Ús d'aladres de ferro i de rodes i pala

Selecció de llavors, encreuaments d'animals i utilització del cavall, amb nous aparells, a les faenes agrícoles

LES CIUTATS MEDIEVALS: ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Fi de les invasions

Collites abundants

Creixement demogràficAugment de la població de les ciutats

Les ciutats tornen a ser centres de producció i intercanvi

Naixen noves ciutats en llocs de pas i creuament de camins

Augment de l'autonomia de les ciutatsfurs

cartes de poblament

Sorgiment d'un nou grup social: la BURGESIA

Artesans i comerciants, que prompte s'enfrontaran als senyors feudals

Nous càrrecs i noves institucions a les ciutats

MAGISTRAT

Governa la ciutat, sota diversos noms: alcalde, burgmestre,

regidor...

CONSELL

Format per diversos ciutadans, és l'origen dels ajuntaments i ajudava el

magistrat.

S'ocupava de la convivència i la

seguretat

Establia impostos

Administrava despeses i ingressos

MILÍCIA TRIBUNALS

Constituïda pels veïns amb

l'objectiu de defensar la

ciutat.

Jutjaven els delictes entre

la població urbana.

Els càrrecs eren, en teoria, elegits pels veïns, però en la pràctica l'ocupaven membres de les famílies més influents

LES CIUTATS MEDIEVALS: ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Activitats més importants

Agricultura i ramaderia als afores

Comerç i artesania als nuclis urbans

Especialització de les ciutats

Funció comercial: Gènova, Barcelona, Venècia i Marsella.

Funció educativa: París, Oxford, Salamanca (universitats).

Artesania: Bruges, Londres.

Comerç

Mercats setmanals

Eren una eixida per als excedents agrícoles dels feus.

S'hi venien productes com blat, carn o vi.

Fires

Es celebraven una o diverses vegades l'any en nuclis urbans.

Eren grans mercats als quals acudien comerciants de fora de la ciutat i, fins i tot, del país.

Solien estar sota la protecció de reis i senyors feudals perquè:-Proporcionaven ingressos a la corona i a la noblesa mitjançant els impostos.-Proveïen la població de productes que arribaven d'altres regions.

Fires de Xampanya, des del segle X:-Hi coincidien comerciants francesos, italians, alemanys i flamencs.-Duraven quasi tot l'any, canviant de població-S'hi podien comprar teixits, espècies, pells, tints i sucre.-Es van convertir en el lloc d'intercanvi entre l'Europa central i del nord i

l'àrea mediterrània.

Àrees comercials

Europa central i del nord Àrea mediterrània

-Costes del mar del Nord i Europa septentrional.-Hi destaquen ciutats com Bruges, Anvers, Hamburg, Frankfurt i Augsburg.-Els comerciants hi creen associacions com les hanses.-Al segle XIV s'hi crea la Hansa: agrupació de diverses ciutats alemanyes per a defensar a l'exterior els seus interessos comercials.-La Hansa va controlar el comerç de la mar del Nord i de la mar Bàltica.

-El focus més important era el nord de la península itàlica.-Molts nobles s'hi dedicaven al comerç.-Hi destaquen Gènova, Pisa i Venècia (l'anomenada “república dels mercaders”).-Venècia comerciava amb el nord d'Àfrica, el món islàmic, Bizanci i la resta d'Europa.-Les ciutats italianes comerciaven amb Barcelona i Marsella a través de la Mediterrània.

El comerç marítim es va veure afavorit per una sèrie d'avenços i innovacions:

La brúixola

La carraca

Venècia, la “república dels mercaders”

Artesania

-Creix gràcies al comerç i a l'augment de la població.

-Destaquen els artesans tèxtils, però també hi ha oficis relacionats amb la construcció i l'alimentació.

-Primeres associacions d'artesans: les confraries →tenien caràcter religiós (sota l'advocació d'un sant o de la Mare de Déu) i els artesans s'ajudaven entre ells.

-Posterior ressorgiment dels gremis (<Bizanci).

Gremis→associacions d'artesans d'un mateix ofici.

Els components es donaven suport mútuament.

Complien unes normes sobre qualitat dels productes, preus i jornada laboral.

Pertànyer a un gremi era imprescindible per a exercir un ofici.

TallersLlocs on treballaven els artesans, situats a les cases on vivien i oberts directament al carrer o a través d'una botiga per a exposar i vendre els productes.

formats per

MESTRE

Amo del taller, les eines, les matèries

primeres i els productes

OFICIAL

Rebia un salari del mestre. Si passava

una prova posada pel gremi (realitzar una obra mestra), podia crear el seu taller.

APRENENTSNo cobraven cap

salari. Vivien a casa del mestre, aprenien l'ofici durant uns anys i després esdevenien

oficials

LES CIUTATS MEDIEVALS: ESTRUCTURA SOCIAL→No desapareix l'estructura feudal, però hi ha canvis

NOBLESA

Alguns nobles s'estableixen a les ciutats

Es dediquen al comerç

Construeixen palaus luxosos i formen part de la cort

Substitueixen la caça i les activitats rurals per l'art i la cultura

Continuen gaudint de privilegis, com no pagar impostos

Continuen vivint de les terres

CLEROContinua havent-hi monestirs i clero regular

Els bisbes i una part del clero s'instal·la a les ciutats

Millora la formació del clero (universitats)

Inicis del segle XIII: naixen els ordes religiosos mendicants

Franciscans (Sant Francesc d'Assís)Dominicans (Sant Doménec)

Viuen de l'almoina i del treball que fan

S'instal·len a les ciutats per predicar la fe cristiana a la creixent població urbana.

Renoven la filosofia i la teologia

CAMPEROLSLa majoria continua vivint als feus

Molts es traslladen a zones pròximes a les ciutats o als afores d'aquestes, on hi havia terres de conreu i horta

La ciutat oferia un nou mercat i possibilitat d'independitzar-se del senyor

A la ciutat poden canviar d'ofici i esdevenir artesans o comerciants

BURGESIAÉs el grup social

característic de les ciutats

Designava al principi els

habitants dels “burgs”

Dins del grup hi havia nivells econòmics

ALTA BURGESIA o PATRICIAT

Eren els més rics: mercaders, grans

comerciants, prestamistes,

banquers

Controlaven els governs de les

ciutats, ocupant els càrrecs més importants

S'enfrontaren sovint als reis, senyors feudals i bisbes

RESTA

Hi havia també

diferències entre ells:

propietaris de comerços o de tallers i

treballadors per a d'altri

LA CULTURA

Es creen universitats per tot Europa: a més de Bolonya i Oxford, hi destaquen París, Cambridge, Valladolid, Salamanca...

Els estudis es divideixen per facultats: Dret, Art, Medicina i Teologia.

Sorgeixen escoles a les ciutats, depenent dels bisbes o dels consells, que imparteixen ensenyaments bàsics.

Al segle XII, es difonen per l'Europa cristiana textos d'Aristòtil traduïts a al-Àndalus.

Sorgeixen noves teories econòmiques i explicacions de l'univers (tot i que continua predominant el geocentrisme), i nous mètodes d'investigació.

El 1440, Johannes Gutenberg inventa la impremta.

L'ART GÒTIC

S'imposa a Europa a partir del segle XII.

Sorgeix a França i es conrea fins al segle XIV.

Es reflecteix, sobretot a les catedrals que es construeixen a les ciutats.

Arquitectura: tipus d'edificis

catedral llotja palau

ajuntament

universitat

Arquitectura: característiques

Edificis molt alts i murs amb grans finestrals amb vidrieres de colors

arc apuntat volta de creueria

arcbotant

pinacle

contrafort

Absis més amplii envoltat de petites capelles

rosassa o rosetó

arcs

trifori

vidrieres

Escultura

Vinculada a l'arquitectura, com en l'art romànic

Caràcter decoratiu i didàctic

Es feia en pedra, i menys en fusta

Figures més expressives, i més naturalitat en els gestos i els vestits

Els relleus es feien en façanes, capitells i portalades de les esglésies, especialment en columnes, timpans i arquivoltes

Les escultures representen: la mare de Déu amb el Jesuset, Crist pantocràtor, personatges bíblics i sants

Escultures exemptes: Crist crucificat i la Mare de Déu amb el Jesuset

Pintura

Feta sobre taules de fusta

Temes religiosos, escenes de la vida quotidiana i personatges il·lustres

Més realista i expressiva que la romànica

Abundància de retaules decorats amb pintures, cobrint els murs de darrere de l'altar

Els artesans decoraven els llibres amb miniatures

LA CRISI DEL SEGLE XIV

Crisi econòmica a cusa de males collites →fam i disminució de la població i de la mà d'obra

Epidèmies →pesta negra (1347): mort d'un terç dels europeus

Guerra dels Cent Anys (1337-1413)

Augment dels captaires, els bandolers i els assaltants, i revoltes camperoles contra l'alta burgesia i la noblesa

CAP A L'EDAT MODERNA

Finals del XIV i inicis del XV: bones collites i recuperació de la població

Augment del poder dels monarques sobre la noblesa i l'alta burgesia

Sorgiment de l'humanisme i major rellevància de la investigació científica

Expansió marítima i descobriments geogràfics (<innovacions tècniques)

Cap a finals del XV, la societat medieval dóna lloc a l'edat moderna