El progrés 2014 25 7

Download El progrés 2014 25 7

Post on 01-Apr-2016

218 views

Category:

Documents

5 download

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

  • Divendres 25 de juliol de 2014 Setmana del Parlament Universitari Distribuci gratuta

    Hem dit prou. Els catalans estem cansats de pagar i pagar i pagar

    EL PROGRS

    Oriol Petit - BarcelonaAlbert Batet -diputat de CiU al Parlament- resumia aix la reivindicaci del poble de Ca-talunya en favor de la consul-ta i dun futur estat propi. El procs sobiranista va encendre ahir a la tarda el debat entre diputats i diputades reals del Parlament de Catalunya, en qu van participar represen-tants de tots els grups poltics de la cambra excepte les CUP. A ms del convergent Albert Batet, hi van assistir Marta Vilalta (ERC), Jose Antonio Coto (PP), Hortnsia Grau (ICV), Roco Martnez-Sam-pere (PSC) i Carlos Carrizosa (Cs). Auditori ple i nervis a flor de pell. El debat entre els par-lamentaris era a punt de co-

    menar i es notava que aquest cop no era una simulaci. La transcendncia de la reali-tat feia que lexpectaci fos mxima entre tots els parti-cipants de la SPUNI. Ferran Vila, periodista dEl Progrs i moderador de lacte, va do-nar inici al debat introduint els seus temes centrals: desafec-ci poltica, atur juvenil, reta-llades i independncia. Al principi els diputats es mostraven relaxats i confiats, entenent que el marc de la dis-cussi era una simulaci uni-versitria. Per poc a poc les qestions ms controvertides van anar traslladant la tensi des del pblic cap a la taula. El model de finanament, la des-pesa social i el cam cap a la

    consulta van animar un debat marcat pel protagonisme no sempre positiu del represen-tant del PP Jos Antonio Coto. El diputat popular es va mos-trar molt contundent des de linici, defensant la gesti econmica de lexecutiu de Rajoy i deixant anar diver-ses afirmacions polmiques com per exemple Esquerra sassembla cada vegada ms a CiU, sn gaireb els seus titelles. Coto va focalitzar la majoria de recriminacions creuades, tant pel que fa a les poltiques pbliques com al procs sobiranista. Mentre que en leix social Hor-tnsia Grau va ser la ms in-cisiva denunciant laustericidi promogut per PP i CiU, la re-

    presentant dEsquerra Marta Vilalta no va deixar escapar cap ocasi per culpar lEstat espanyol de la precarietat de recursos que patim a Catalun-ya. Els partits propers al dret a decidir -tamb la diputada del PSC- van defensar ferma-ment la voluntat del poble de Catalunya per a decidir el seu futur democrticament, reivin-dicaci que va despertar ms dun aplaudiment entre els as-sistents.Grcies a la riquesa del de-bat, els estudiants que om-plien lauditori van tenir loportunitat de prendre cons-cincia sobre la importncia del moment histric que vivim i la responsabilitat que hi t el Parlament de Catalunya.

    La taula del debat que va moderar ahir Ferran Vila // Alba Soler

  • EDITORIAL

    2 EL PROGRS 25 de juliol de 2014

    Tensi i polmica al debat de lAuditori

    Els representants de les 7 forces poltiques // Cristina Vergs

    Cristina Vergs - BarcelonaDijous al mat, la sala de lauditori estava vestida de tensi. Els grups parlamenta-ris debatien sobre temes que sn decisius per aconseguir un pas lliure, lluny dEspanya. Les mirades quedaven palpa-des en fotografies que mos-traven sensacions de rbia i impotncia. Descontrol a la sala, on la moderadora va ha-ver de cridar latenci vries vegades. No obstant, la tensi estava centrada entre el PP i el Govern, que no aconseguien posar-se dacord en cap mo-ment. Les paraules de cada un dells se sobreposaven per lexcessiva tensi creada.

    Oriol Petit i Alba SolerBarcelonaAhir al mat a les sales 1 i 10 del Parlament es van celebrar dos debats ms dactualitat poltica en el marc de la SPU-NI, conduits per Nria Rius (Agncia SPU) i scar Loro (Rdio SPUNI). Els diputats i diputades es-collits per tots els grups par-lamentaris van creuar argu-ments sobre diverses qestions dactualitat. La discussi es va dividir en dos grans blocs te-mtics: un de poltiques socials -on es va parlar de sanitat, jo-ventut i habitatge- i un segon sobre el procs nacional. De

    totes maneres, ambds eixos es van entrecreuar sovint, so-bretot al llarg del primer bloc, degut a la dificultat dels dipu-tats per separar-lo de les dis-crepncies sobiranistes.Duna banda, els partits de Go-vern van defensar la seva lnia dacci i les mesures adopta-des per millorar la sanitat p-blica, augmentar les beques i ajuts als joves i, evitar els des-nonaments. Un dels arguments ms repetits va ser la manca de recursos de qu disposa la Ge-neralitat pel pobre finanament rebut des de Madrid.

    Loposici va criticar dura-ment la feina de lexecutiu i els acords del govern format per CiU i ERC, tot i que en diver-ses ocasions tamb hi va haver foc creuat entre els diferents partits que no formen part del pacte Jaume I. Mentre que ICV i la CUP van centrar el seus atacs en les retallades socials, Ciutadans i PP van utilitzar les aspiracions nacionalistes per desacreditar el Govern. El PSC no discrepava entorn del bloc de despesa social, per va aca-bar estenent la m al Govern pel dret a decidir.

    Seriositat i serenor marquen els debats del mat

    ERC i CiU mantenien els lli-gams que els uneixen i es de-fensaven en tot moment. El debat es va obrir amb un tema delicat, la sani-tat. Sobservava clarament la voluntat del Govern daconseguir una sanitat ms pblica, per davant del dfi-cit fiscal provocat per Madrid, s impossible. Mentrestant, loposici sexcusava afir-mant que els lmits de dficit els imposa Europa, i per tant, no es pot culpar el govern es-panyol, una declaraci que va provocar males cares entre alguns dels assistents al debat. CUP i ICV es van mantenir al marge; tant, que semblava que

    no hi fossin, com laire que passa per que no notes. Els desnonaments no van crear excessiva polmica. No obs-tant, laire de tensi es bellu-gava per la sala, creant alguna que altra discussi entre CiU i el Partit Popular. Catalunya se-ria viable fora dEspanya? Una pregunta que constantment es fan els partits independentistes del Parlament. CiU, amb mol-ta fludesa, va afirmar rotunda-ment que vol un estat lliure. El PSC va manifestar que est a favor del dret a decidir i que la clau s un model federal asimtric. Finalment, el tema que va cal-dejar lambient de la sala va ser la independncia de Ca-talunya. Lequip de Govern, bviament, va defensar la in-dependncia. De manera molt clara i precisa. El PSC, en can-vi, shi oposava rotundament, fent declaracions que encenien la sang dels assistents de la sala. Un debat molt decisiu, on el diputat de CiU es va mostrar molt segur, ferm i clar amb les seves idees i va fer que la resta de diputats es fessin petits da-vant la seva actitud rotunda i persistent.

    LSPUNI s un projecte creat per lrea de Serveis Educatius del Parlament de Catalunya amb lobjectiu daconseguir que els estu-diants visquin en prime-ra persona la vida diria dun poltic i dun perio-dista parlamentari. Justa-ment, per aix, sn molts els estudiants que viuen lexperincia intensament, i que sagafen el paper de diputats al peu de la lletra. Aquesta realitat, que pro-voca ancdotes divertides, tamb pot generar els seus moments de tensi.Est clar que s noms una setmana, per cal valorar el treball que fa cada persona. Cal demostrar que aquest s un projecte bo, del qual en pots aprendre coses ex-traordinries. s necessari tenir les eines i les ganes suficients per fer la feina i per valorar la feina dels al-tres, ja que hi ha molt esfor darrere de tot el que es veu. Per, durant la simulaci, s important tocar de peus a terra. La importncia de posar els peus a terra s que evites caure de morros i el ms important s que de-mostres que ets humil. Cal saber valorar el treball de tothom, tant dels que sn ms amants de la poltica, com dels qui els costa ms. Aquest s un projecte ne-cessari, on collaboren moltes persones que amb el seu esfor fan que el dia a dia daquesta Setma-na sigui aprofitable. Han estat set dies intensos de feina, fent diaris, debatent lleis i fent esmenes, en la qual hem aprs que quan tesforces pots aconseguir el que et proposis, sigui el que sigui, encara que al principi sembli difcil.

    Noms s una Setmana

  • EL PROGRS 25 de juliol de 20143

    LSPUNI, un exercici prctic de democrciaAndrea Zamorano BarcelonaAl llarg daquests dies, els di-putats de lSPUNI shan hagut denfrontar a situacions que, com a estudiants universita-ris, els queden llunyanes. Una delles s el tracte amb els mitjans de comunicaci. Els han pressionat, criticat i tam-b shan sentit ignorats per la cobertura informativa que han fet de la SPU. Un dels grups que menys espai comunica-tiu ha tingut ha estat el de les CUP, pel poc pes institucional que t. Aix provoca que els altres partits es dirigissin a ells en ltima instncia, motiu pel qual shan hagut de moure ms per establir contactes. Per malgrat aix, tots tres diputats destaquen lintens aprenen-tatge daquests dies. Tal com deia la presidenta del grup, Marta Delg, al ser tan pocs has de treballar s o s. El portaveu del PP, Javier Rodr-guez, explica que shan em-mirallat en les CUP a lhora dorganitzar-se a nivell intern de forma assembleria. La seva presidenta, Sara Ti, des-taca que no hi ha hagut cpula dins el partit i que entre els 19 diputats hi ha hagut harmo-nia i cohesi. Convergncia i Uni per lelevat nombre de

    Ahir a la tarda els repre-sentants de les comissions constitudes a lSPUNI, van oferir una roda de premsa on es va informar de la situaci dels pactes que shan portat a terme dins de cada comissi. La comissi encarregada del Pla Hidrolgic (medi ambient) va arribar a un acord entre totes les forces poltiques menys el PP so-bre la proposta de resoluci que va fer ICV. s una situaci que tamb sha donat dins la comissi de Salut, on tots els partits van configurar els pressu-postos a excepci del Partit Popular, que tampoc hi va collaborar. Respecte a la comissi de cultura, desprs de tractar temes tan delicats com el maltractament danimals a les festes o lassistncia de menors a les tradicions, els seus membres van afirmar que estaven extremament satisfets per la feina feta, desprs danunciar que ha-vien donat marge a totes les entitats culturals del pas. El balan global de totes les comissions s doncs positiu ja que totes han aconseguit tirar endavant els projectes.

    Les comissions tanquen el seu treball

    diputats que t, ms del doble que la segona fora, s que ha tingut una cpula directiva. Malgrat aix, tal com alguns diputats del grup comentaven, gaireb totes les decisions es votaven, cosa que fins i tot va allargar molt la presa de deci-sions. Altres partits ms petits, com ICV o Ciutadans, tamb destaquen que dins els seus grups lorganitzaci interna ha estat democrtica. En el cas del PSC, un dels seus diputats,

    Angel Luis Rodrguez, remar-cava que tamb van tenir en compte la formaci acadmica dels diputats a lhora de triar els crrecs per les comissions. Pel que fa a les relacions entre partits, tots destaquen que tot i la tensi entre Govern i opo-sici de la que els mitjans han fet ress, aquesta no ha anat ms enll de conflictes molt puntuals, i sha caracteritzat en la majoria de casos pel con-sens.

    Els diputats reunits dins lAuditori // Cristina Vergs

    Aquest s lequip de perio-distes que durant aquesta set- mana ha fet possible aquesta publicaci. Esperem que us hagi agradat el que hem publi-cat, i perdoneu aquells errors fruit de la simulaci.(desquerra a dreta i de dalt a baix: Oriol Petit, Andrea Za-morano, Cristina Vergs, Fe-rran Vila i Alba Soler).

    Lequip que ha fet El Progrs al complert

  • 4La diada daquest any ser lltima en qu caldr reivindicar la independncia

    EL PROGRS 25 de juliol 2014

    Entrevista a Marta Rovira, secretria general dERC

    Andrea ZamoranoBarcelonaEn el marc actual de desafec-ci poltica en qu els joves tendeixen cada cop ms a participar polticament per vies no convencionals, creu que nhi ha prou amb la ini-ciativa de la Setmana el par-lament per reforar la seva confiana en les institucions?La SPU s un primer pas que est molt b per jo crec que el Parlament shauria dobrir a tots els efectes als ciutadans, no noms als estudiants univer-sitaris. Tenim moltes assigna-tures pendents en aquest sentit.

    Quines altres mesures es po-den prendre?Avui hem fet un pas des daqu al Parlament, amb la tramita-ci de la llei de transparncia i accs a la informaci pblica, que fa que em senti una mica optimista. Aquesta llei s un instrument que converteix les institucions poltiques en ins-titucions que tenen les parets de vidre perqu fa que els ciu-tadans puguin veure com es prenen les decisions i com es gestionen els diners pblics. s una mesura important que, juntament amb la SPU o la ini-ciativa de lesc 136, permetr retornar una mica la poltica als ciutadans. La transici nacional seria un bon moment per apostar per una democrcia ms par-ticipativa?Segur que la transici nacional ens posa sobre la taula la opor-tunitat. Per no pot ser lexcusa per no comenar a fer alguna cosa en aquest moment. Avui encara podem fer moltes coses per fer que la gent senti que de-cideix, sense ser un Estat inde-pendent.

    Creu que aquest 11 de set-embre ser lltima diada en qu caldr reivindicar la in-dependncia?S, ser lultima diada. I lhem de fer una diada brutal. Faig una crida des daqu a tots els ciu-tadans de Catalunya per a qu sinscriguin al tram que ms els agradi daquesta V. Hem de tornar a fer que doni la vol-ta al mn per a qu lendem, i el mateix dia, es parli de la reivindicaci pacfica i demo-crtica que fan els catalans i que en primer terme passa per votar. Desprs ja decidirem entre tots si volem ser un pas independent per el que ning ens pot negar s lexercici de la democrcia.

    La multitudinria manifes-taci de l11S de 2012 va fer reaccionar el Govern catal de CiU. Confia en que la V daquest 11 de setembre faci reaccionar al Govern espan-yol?No, tenint en compte que hem vist poques reaccions de les manifestacions anteriors. Tot i aix, nosaltres ens hem de se-guir manifestant de forma cvi-ca per expressar el que volem i, ben aviat, ratificar-ho a travs de les urnes.

    La setmana passada Merkel es va mostrar en contra del dret a decidir al defensar la integritat territorial de tots els Estats de la UE. ERC apostaria per una Catalun-ya independent al marge dEuropa?Nosaltres som europeistes. Creiem que per la situaci geogrfica de Catalunya, que est en mig del pol logstic del mediterrani, s avantatjs que formem part de molts espais de la Uni Europea. Per aix ho han de decidir els catalans en un procs constituent. Tot i que em sembla que els cata-lans majoritriament decidiran que s que volen ser Europa. A partir daqu jo crec que tota la lgica poltica, institucional, econmica i jurdica acabar fent que Catalunya formi part de la Uni Europea. De totes maneres, les declaracions de Merkel sn molt bones notcies per a nosaltres. Malgrat que els dirigents europeus opinin en contra del que majoritriament pensem, que en parlin vol dir que la nostra demanda demo-crtica ha traspassat fronteres.

    s possible construir la nova Catalunya desquerres que des dERC defensen

    collaborant amb un partit que podrem considerar de dretes, com CiU?Els que hauran de decidir els pilars bsics del nou Estat sn els ciutadans de Catalunya. No ho hem de decidir ni CiU ni ERC. Crec que ens equivoca-rem si entengussim que hem de ser quatre poltics tancats en un despatx els que ho decidim Una de les fortaleses del nostre procs s que ve de baix a dalt, que lhan decidit els ciutadans sortint al carrer i passant per les urnes. Per tant, un cop tin-guem declarada la independn-cia, han de continuar decidint els ciutadans com ha de ser el futur pas. Desprs de la inde-pendncia ja es convocaran unes eleccions i sescollir un Govern i ja veurem quin s el millor per implementar aquests pilars bsics. Creu que la renncia de Du-ran i Lleida aplana el cam cap a un futur Govern de coalici amb CiU?Lentesa entre ERC i CiU es va construint mica en mica des que va comenar poques setmanes desprs de les lti-mes eleccions al Parlament del 2012. Aquest acord lanem mantenint dia a dia perqu no s un acord tancat. I mentre sha construt aquesta entesa hi ha hagut el senyor Duran i Lleida present i ara hi continua havent Uni Democrtica. A nosaltres ens sembla que hem de fer un esfor per entendrens amb tots aquells poltics que shan comproms a ser lleials amb el mandat que tenim sobre la taula amb el poble de Cata-lunya, que s votar i ajudar als ciutadans amb els pocs ins-truments que tenim per sortir daquest moment de crisi que patim.

    Marta Rovira ens va rebre al seu despatx // Oriol Petit