El progrs 2014 23/07/2014

Download El progrs 2014 23/07/2014

Post on 01-Apr-2016

219 views

Category:

Documents

5 download

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

  • Dimecres 23 de juliol de 2014 Setmana del Parlament Universitari Distribuci gratuta

    LSPUNI s una de les joies de la corona del Parlament

    proposta del Govern, afirmant que sn els pressupostos ms socials de la histria, amb una clara vocaci de consolidar lEstat del Benestar. A ms de la prioritat atorgada a la despesa social, la portaveu de

    lexecutiu, Laia Comerma, va voler destacar laugment de la partida de Salut, argumentant que no hi poden haver ms re-tallades en salut. Malgrat que Madrid ha fixat lobjectiu de dficit en l1% del PIB molt

    per sota del 2,2% que corres-pondria a Catalunya pel pes de les seves administracions pbliques la Generalitat man-t la despesa pblica a nivells del 2013 grcies a un esfor per augmentar els ingressos.

    EL PROGRS

    Oriol Petit - Barcelona La Generalitat va presentar ahir el projecte de Pressupostos per lany 2014, uns comptes que destaquen per la previ-si de creixement del PIB en un 0,9%. El portaveu de CiU, Jordi de Planell, va defensar la

    Josep Rull a lEscala dHonor del Parlament // Cristina Vergs

    El Govern presenta els Pressupostos de la recuperaci

    Entrevista en exclusiva a Josep Rull

    Tots els membres de la direcci ens hem posat a disposici del President

    Desprs del 9-N haurem de fer un govern ms fort a Catalunya

  • EDITORIAL

    2 EL PROGRS 23 de juliol de 2014

    El joc dels despropsits

    El Partit Popular, el Partit Socialista i Ciutadans van formalitzar abans-dahir el seu pacte per al repartiment de crrecs en les comissions amb el nom de Felip V. En-cara que aquesta denomina-ci sigui tota una declaraci dintencions, el cert s que no sha sabut materialitzar amb xit en accions comunes. Descontrol i contradiccions van protagonitzar la roda de premsa dahir a la tarda a crrec dels portaveus de PP, Ciutadans, PSC i, tamb, dICV i les CUP que shi van sumar posteriorment.Tamb s contradictori utilit-zar el nom de Felip V, el rei que va suprimir les institu-cions catalanes i va desterrar la nostra llengua de lesfera pblica, per encarnar un pac-te al Parlament de Catalunya. s una denominaci inapro-piada per un acord celebrat en una instituci que representa al poble oprimit pel Decret de Nova Planta. Per el ms sor-prenent s lactitud del PSC. Com pot ser que un partit que sha mostrat a favor del dret a decidir se sumi a un pac-te anticatalanista? Aquesta confluncia de despropsits va arribar al seu punt lgid amb la convocatria de la roda de premsa conjunta dels cinc partits incendiada pel propi PSC. I el portaveu dels verds va abandonar la taula. El desenlla de la roda de premsa era previsible tenint en compte com dallunyats entre si estan en els eixos ideolgic i nacional els uns dels altres. Una lectura que haurien dhaver fet els partits mateixos abans de convocar la premsa. La feina dels mi-tjans no s donar cobertura a shows que tenen com a principal finalitat reclamar ms protagonisme. Les for-mes, en poltica, importen.

    Andrea Zamorano BarcelonaLa teatralitzada posada en es-cena del Partit Popular en la sessi dinvestidura va posar de relleu el doble joc en qu ha caigut aquest partit durant el procs de negociaci i els dies posteriors. El seu por-taveu, Javier Rodrguez, va oferir concrdia a CiU en la seva valoraci dels resul-tats electorals. Per desprs de sentir les airades paraules del portaveu del PP durant la sessi dinvestidura, Nil L-pez, en qu va titllar el Pacte de Jaume I com a crim con-tra la llibertat sembla que els populars estan disposats a sembrar discrdia. La presi-denta del PP, Sara Ti, explica aquest canvi pel fet que CiU els va rebutjar per ERC tot i els esforos del seu grup per arribar-hi a un acord. El rebuig sembla que va ferir profunda-ment als populars, sobretot desprs de les propostes ms que generoses que van fer a la federaci. Tal i com es veu a la imatge adjunta, al llarg de les negociacions el PP va arribar a

    oferir la seva renncia a la tan aferrissada defensa dEspanya que proclamen. El partit ofe-ria no oposar-se a la consulta a canvi de la Vicepresidncia del Parlament, la Presidncia dalgunes comissions i el su-port de CiU en iniciatives le-gislatives com les retallades en sanitat. Les ganes de prota-gonisme del grup parlamentari gaireb els va fer perdre el seu nord nacionalista.

    Buscant la inestabilitatEl president de la Generalitat, Mart Compte, va descriure aquest pacte com a movi-ment desesperat amb aspec-tes difcils de creure. Compte va deixar anar la sospita que podria ser un pacte ideat per crear inestabilitat. Tamb va destacar la dinmica de joc brut que han adoptat certs partits, un exemple del qual s la difusi per twitter de la imatge dun hipottic pacte de govern entre PP i CiU amb les signatures dels seus presi-dents falsejades. Els populars han seguit endavant amb el seu forat paper doposici

    signant el Pacte de Felip V amb Ciutadans i PSC per fer el repartiment del control de les comissions. Un pacte que sembla poc destinat a fructifi-car per les diferncies en leix ideolgic entre els partits.

    Atac de banyes del Partit Popular

    Ferran VilaBarcelonaEls partits de govern van con-firmar ahir en una roda de premsa que posarien en mans de la fiscalia el document on apareix la signatura, segons sembla falsificada, de la pre-sidenta del grup parlamentari

    de CiU. Sota el ttol Acord de la X legislatura, i escrit a m en un full de llibreta, el document afirmava que CiU i PP pactarien els crrecs de forma proporcional, i tamb comptava amb la signatura de la presidenta del PP. El document va comenar a cir-

    cular de manera annima per les xarxes socials diumenge al vespre, i tots els partits se nhan volgut desmarcar. Tot i aix, tot apunta que podria ser una maniobra ms de loposici per evitar el Pacte de Jaume I i provocar un frac-tura entre els socis.

    CiU i ERC porten a la fiscalia el fals acord entre la federaci i el Partit Popular

    Javier Rodrguez (PP) durant la valoraci de les passades eleccions / Cristina Vergs

  • 23 de juliol de 2014 EL PROGRS 3

    Les comissions comencen a treballar en els projectes de llei presentats pel GovernCristina Vergs BarcelonaDurant la roda de premsa daquest dimarts, el Govern de la Generalitat va presentar els diversos projectes de llei que marcaran la present legist-latura. A la tarda, els diputats i diputades van treballar els textos en les corresponents co-missions legislatives. Malgrat algunes tensions amb els par-tits de la oposici, el pacte de govern entre CiU i ERC va co-menar a donar els seus fruits. En general, tots els projectes de llei van avanar en la lnia desitjada per lexecutiu.

    La mediaci ambiental no genera discrepnciesEl projecte de llei per la me-diaci ambiental, que t com a objectiu dur a terme una pro-tecci del medi ambient va ser rebut amb bons ulls per part de tots els partits. El Govern va proposar un projecte per aconseguir una major sosteni-bilitat i equilibri.El text reafirma la necessitat daconseguir una major sos-tenibilitat i un major equilibri entre les activitats humanes i la protecci del medi natural. La portaveu del Govern, Laia Comerma, va defensar la idea que cal donar suport total a aquest projecte, potenciant aix la mediaci. El Govern va anunciar que volia fer una titulaci especifica post obli-gatria de mediaci, ja que s la soluci ms rpida i com-plementria a la via judicial. Loposici es va mantenir a lexpectativa i noms va pre-sentar algunes esmenes durant la sessi de comissi.

    El Govern defensa i pro-mou la cultura catalanaUn altre projecte que es va presentar ahir dimarts a la

    El procurador del Govern da-vant del Parlament, Ramon Prat, va explicar ahir als di-putats de lSPUNI com es presenta un projecte de llei. Aquest tipus diniciativa le-gislativa s promoguda pel Govern davant del Parlament i t com a objectiu desenvolu-par les poltiques expressades per lexecutiu en el seu pro-grama poltic i el seu pla de govern. El procs sinicia en el si dun departament amb el vistiplau del govern i finalitza amb ladmissi a trmit del projecte per part de la Mesa del Parlament. Una llei tamb pot ser proposada pels grups parlamentaris, per la societat civil amb una Iniciativa Le-gislativa Popular (ILP) o pels consells comarcals, casos en qu porta el nom de proposi-ci de llei. Tot i que, tal com va explicar Prat, la majoria de lleis sn proposades pel Govern.

    Com es presenta un projecte de llei?

    Els membres de la comissi de cultura debatent el contingut del projecte de llei / Cristina Vergs

    La presidenta de la comissi de cultura Immaculada Miracle (ERC) durant la sessi dahir a la tarda / Cristina Vergs

    roda de premsa del Govern va ser el de la Llei de Cultura, on es defensen les manifesta-cions culturals i tradicionals del territori catal. La propos-ta consta de set captols, per lelement ms rellevant del text s la defensa de la rique-sa que caracteritza la naci catalana, tret diferenciador de la cultura popular i tradicional del nostre pas. Desprs que el Govern fes pblic aquest projecte de llei, exposat juntament amb la Llei de Medi Ambient i la de

    Pressupostos, es va passar el torn de paraula als membres de loposici. Els diferents portaveus van donar a coni-xer lopini dels seus partits respecte a les propostes de lexecutiu. Ciutadans va ser el grup ms crtic, denunciant la manipulaci que fa CiU sobre la cultura catalana. El Partit Popular tamb va manifestar la seva oposici frontal al pro-jecte de llei. La comissi de Salut tamb va treballar ahir amb lobjectiu daprovar el pressupost del Govern.

  • 4Els catalans votaran s a la independncia

    EL PROGRS 23 de juliol 2014

    Entrevista a Josep Rull - Secretari tercer de la mesa (CiU)

    Ferran Vila - Barcelona

    Com valora la iniciativa del Parlament Universitari?s una de les joies de la co-rona daquest Parlament. Ens permet obrir les portes de bat a bat i que gent jove perfeccioni el seu ensenyament universi-tari, per tamb viure de pri-mera m el procs legislatiu, la capacitat de discrepar, la capacitat de consensuar. Veure lacci poltica no en tercera persona sin en primera.

    Aquests dies estem compro-vant en primera persona la dificultat de pactar i arribar a acords. Est sent una le-gislatura plcida, al Parla-ment?Quan hi ha majoria absolu-ta sarriben a pocs acords, quan no nhi ha tots ens hem desforar per arribar-hi. Per tant, en tant que no nhi ha, aquesta legislatura es caracte-ritza per amplis nivells dacord en el dia a dia. En determina-des iniciatives legislatives, per exemple la llei de consultes o de transparncia, dues ini-ciatives molt complexes, sha arribat a nivells dacord molt importants i transversals.

    A la Setmana del Parlament Universitari sha establert una aliana entre CiU i ERC per formar Govern. Creu que aix pot ser un avana-ment del que pugui passar en un futur?En qualsevol cas el dia des-prs del 9-N haurem de fer un govern que sigui ms fort a Catalunya, amb ms capa-citat per gestionar la voluntat dels catalans. Estic convenut que els catalans votaran majo-ritriament s a la independn-cia, i per tant caldr un govern que sigui capa de transformar aquesta voluntat expressada a les urnes en fets concrets.

    Davant de moments excepcio-nals, respostes excepcionals. I una resposta excepcional s un govern de coalici ampli que fins i tot vagi ms enll de CiU i Esquerra.

    Falten pocs mesos pel 9-N i sens diu que la consulta es celebrar. Qu fa pensar que el govern espanyol no podr impedir la consulta?El govern espanyol far tot el possible per impedir-la, per desprs ens lhem de guan-yar nosaltres. El nou de no-vembre hem de ser capaos, collectivament com a pas, que a les urnes hi hagi els ss i els nos. Si som capaos de posar les urnes generant prou garanties democrtiques, prou seguretat, prou confiana al conjunt de la poblaci perqu la gent que vulgui votar que s shi vegi reflectida, i la gent que vulgui votar no, tamb, les urnes ens donaran prou potn-cia per anar al mn i explicar que hi ha un pas que vol ser lliure. No ha de dependre tant del govern espanyol sin de la nostra capacitat com a societat de fer que aquelles urnes si-guin prou legtimes per tenir recorregut a nivell internacio-nal.

    Quins instruments t el Par-lament per blindar aquests aspectes?Des del Parlament estem po-sant les eines necessries per tenir un marc legislatiu: la llei de consultes que aprovarem a finals de mes de setembre. Per insisteixo, la consulta ens la guanyarem el conjunt de catalans i la capacitat de mobilitzar-nos cvicament i donar confiana a la ciutada-nia daquest pas i traslladar el missatge pels que volen votar s i els que volen votar no que les urnes no sn el problema sin la soluci. Aquest ha de

    ser el gran consens cvic i de-mocrtic que ha danar ms enll de les institucions.

    Tamb en el marc dels mo-viments previs a la consulta, dilluns vam saber que Du-ran i Lleida abandonava la secretaria general de CiU. Com sha dinterpretar?s una persona que en el seu cicle vital i poltic decideix anar fent passos enrere. Sha dinterpretar en aquesta clau estrictament personal, de pro-jecte de Duran a Uni Demo-crtica. Ms que vincular-ho al procs ho hem de vincular al seu cicle vital i poltic.

    Convergncia tamb viu un moment de canvis a la direc-ci. Com es veu en un futur?Em veig formant part dun gran projecte, Convergncia, que t una fita molt clara: do-nar la veu al poble de Cata-lunya i guanyar la llibertat. Jo sempre he cregut que els lide-ratges i els projectes que valen la pena sn els collectius. Hi ha un projecte collectiu que s Catalunya i un instrument que s Convergncia. Jo em veig participant-hi activament.

    I liderant-lo?

    Ara el president Mas haur de fer una proposta als rgans de direcci del partit. Tots els membres de la direcci ens hem posat a la seva disposici i a la del projecte.

    Per acabar, quin missatge donaria als participants de lSPUNI i als joves als que els interessa la poltica?Un cop vaig anar a Dinamarca i una persona vinculada al go-vern dans em va dir que els pasos que funcionen sn els que tenen gent excellent en tres mbits: bons mestres, bons empresaris i bons poltics. En aquests moments necessitem molta gent que estigui disposa-da a servir el seu pas des dall pblic. Expliquen que desprs del fams discurs de Kennedy (no us pregunteu qu pot fer Amrica per vosaltres, pregun-teu-vos qu podeu fer vosaltres per Amrica) hi va haver un corrent molt important de gent que es va voler dedicar al servei pblic des de ladministraci o des de la poltica. En aquests moments tant transcendents al pas necessitem gent compro-mesa, gent amb ideals, amb ganes de treballar pel pas, per la collectivitat, per la societat i que shi comprometin a fons.

    Josep Rull durant lentrevista / Cristina Vergs