EL MARESMEgent de terra

gent de mar

Guia de recursosBiblioteques Municipals del Maresme

Biblioteques Municipals del MaresmeBiblioteca cap de zona

El Maresme: gent de terra, gent de mar és la guia de recursos que les Biblioteques Municipals del Maresme us presentem enguany.

El Maresme, per les característiques que li són pròpi-es (geografia, clima, geologia), ha estat una comarca eminentment agrícola i marinera. Aquests dos aspec-tes són els que han condicionat el tarannà dels mares-mencs al llarg de la història.

El sector primari cada cop té menys pes en l’economia del Maresme i ha enregistrat una reducció significati-va en els darrers 15 anys. Tot i així, passejant per la nostra comarca encara podem veure el port pesquer d’Arenys de Mar, les dàrsenes pesqueres de Mataró i del Masnou, i el conreu de vinya, flors i verdures. Les explotacions ramaderes han estat un sector amb poc pes a la comarca i l’explotació dels boscos s’ha perdut definitivament.

A la guia, hi trobareu una selecció de llibres, articles de revista i algunes webs que parlen de pagesos, de conreus i eines del camp, de pesca i de pescadors... Tots els documents citats els podeu consultar a les Biblioteques Municipals del Maresme. Pregunteu-ho al personal de la vostra biblioteca.

Aquesta guia és fruit de la col·laboració de les Bi-blioteques Municipals del Maresme. Com cada any l’hem feta amb tota la il·lusió i amb ganes que sigui una eina útil per a totes aquelles persones interessa-des en aquest tema i també per al públic en general, per donar a conèixer la vida agrícola i pesquera de la comarca.

Comarca del Maresme, de terres i d’onades,de llums cerúlies nades dins d’albes resplendents,capvespres muntanyencs de postes emporprades,migjorns com d’encanteri i nords sempre clements.

Oda al Maresme [fragment]Isidre Julià i Avellaneda

Tordera

Palafolls

Malgrat de MarSanta Susanna

Pineda de MarCalella

Canet de MarArenys de Mar

Caldes d’Estrac

Sant Andreu de LlavaneresMataró

Vilassar de Mar

Premià de MarEl Masnou

Montgat

Tiana

Alella

Premià de Dalt

Vilassar de DaltCabrilsCabrera de Mar

Sant Vicenç de Montalt

Arenys de Munt

Teià

BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME

Biblioteca Enric Miralles Ajuntament de PalafollsBiblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de DaltBiblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras Ajuntament de Premià de MarBiblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltBiblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa SusannaBiblioteca de Can Llaurador Ajuntament de TeiàBiblioteca Can Baratau Ajuntament de TianaBiblioteca de Tordera Ajuntament de TorderaBiblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de DaltBiblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’AlellaBiblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament d’Arenys de MarBiblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de MuntBiblioteca de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de MarBiblioteca de Cabrils Ajuntament de CabrilsBiblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’EstracBiblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de CalellaBiblioteca P. Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de MarBiblioteca Joan Coromines Ajuntament del MasnouBiblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de MarBiblioteca Pompeu Fabra Institut Municipal d’Acció Cultural. Ajuntament de MataróBiblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de Montgat

ALELLA El camp alellenc… molt més que vinyes

Al llarg de moltes generacions la vinya ha estat el modus vivendi d’un petit po-ble agrícola empobrit. Molt s’ha escrit sobre aquest conreu i molt poc sobre d’altres.Durant el segle XIX i fins als inicis del XX els garrofers, els ametllers i especi-alment els tarongers ompliren els camps alellencs. Les taronges d’Alella acaba-ven als mercats catalans i s’exportaven per mar cap al sud de França. L’augment de malures i la davallada de preus van provocar un canvi de conreus. Des d’ini-cis del XX la patata anglesa va guanyar terreny gràcies als beneficis obtinguts de la seva exportació i al cobrament del pro-ducte en lliures esterlines. Els pèsols de vinya, plantats entre rases i ceps, foren durant dècades essencials per a la sub-sistència de les famílies de la població. La seva qualitat permetia la venda a França a un bon preu. La memòria popular encara recorda elegants comerciants francesos tancant tractes amb humils pagesos alellencs.

A partir de 1960 el conreu de la flor ocupa-ria la posició predominant de la vinya. Inicialment com un conreu mixt a l’aire lliure on els enciams, els tomàquets i les patates compartiren espai amb espècies resistents com la ginesta o la mimosa. Però la importància de la flor tallada arribà amb el cultiu de la clavellina. El 1947 els primers esqueixos havien arribat al poble per correu des del Marroc de la mà de Ra-mon Bruy Puig. Aquesta flor va provocar el sorgiment de petites empreses familiars que portaven a terme tot el procés des de la sembra i la recol·lecció fins a la venda del producte passant per un acurat tracta-ment. La manipulació de la flor fou un tre-ball eminentment femení després de la jor-nada laboral a la fàbrica. Carregar les flors al tren de les sis del matí, direcció Portbou, era el final d’un procés carregat d’esforç.

Ramon Anglada i LaraCerquem les Arrels. Centre de Recerca Històrica d’Alella

Foto cedida per Quim Aymar

Biblio

teca F

errer

i Gua

rdia •

Ajun

tamen

t d’A

lella•

Bibl

ioteq

ues d

el M

aresm

e

Les flors inicien el seu trajecte cap a l’estació de tren del Masnou que les farà arribar a Portbou.Foto propietat de: Sibille RapiorCòpia cedida a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13h i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13h i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Hort de la Rectoria, s/n08328 ALELLAtel.: 935 559 055b.alella.fg@diba.cat alella.cat/fitxa.php?id=313 Biblioteca Ferrer i Guàrdia

Biblioteca Ferrer i Guàrdia

ARENYS DE MAR D’un gran mal en surt un gran bé

“Feya díes qu’el temps se mostrava hermós, pri-maveral (...), no hi había senyals de qu’el temps cambiés del modo qu’ana-va. La mateixa matinada del dimars dia 31, estava seré, sense un núvol, ni un alé d’ayre, tant es aixís que les barques de bou s’enduguéren los aparells de sardinals, per si no po-dían tirar al bou per falta de vent; més al ésser á la eixida del sol comensáren alguns á notar que les aygues tenían un cert mo-viment, que feya pensar si a la banda del golf ocurría quelcom extraordinari.” Amb aquesta exposició, el corresponsal de la Costa de Llevant a Sant Pol començava a donar notícia de la jornada de pesca viscuda el 31 de gener de 1911. El mar encalmat i el cel serè no feien sospitar ningú que a mig matí

el temps es pogués girar com un mitjó, i a tanta velocitat que les barques que eren mar endins no poguessin tornar: trenta dos morts només al Maresme i onades que van arribar als vuit me-tres. El corresponsal d’Arenys de Mar no tenia notícia per donar, perquè a Arenys, de pescadors, aleshores, ben pocs i, els que hi havia, van saber trobar el refugi de la platja del Portinyol. No es pot pas dir que l’Arenys de cent anys enrere o d’abans, fos o hagués estat un poble de pescadors. En aquell moment, una pa-rella de bou, mitja dotzena de sardinals i encara no una dotzena més de llaguts formaven la flota pesquera que donava feina a una seixantena d’homes. Eren gent humil, amb una activitat poc significativa, però popular. La tragèdia de 1911 va fer engegar la maquinària sociopolítica local, amb ramificacions a Barcelona i a Madrid, perquè una vella reivindicació que es remuntava al segle XVIII es pogués materialitzar: un port, de refugi. L’Arenys del pas-sat mariner d’alta volada, de navegacions transatlàntiques, de construcció de vaixells per a l’armada reial i d’un centre d’ense-nyament nàutic de prestigi inqüestionable, trobava en un grapat de pescadors, un puny de barques i una platja ben guarida dels temporals de llevant, l’oportunitat per a un port del qual aquest any en fa cent del primer projecte realitzable.

Hug Palou i MiquelDirector de l’Arxiu Municipal Fidel Fita. Arenys de Mar

Fotografia d’A. Aramburo. Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar

Fotografia de S. Torrents, 1970. Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar

Biblio

teca P

are Fi

del F

ita •

Ajun

tamen

t d’A

renys

de M

ar •

Biblio

teque

s del

Mare

sme

(estiu -1 juliol/15 setembre)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancat (setembre de 10 a 14 h)dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13h i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13h i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Bonaire, 208350 ARENYS DE MARtel.: 937 923 253b.arenysma.pff@diba.cat arenysdemar.cat/biblioteca bibliotecarenysdemar.blogspot.com

Biblioteca Pare Fidel FitaFoto: Gaietà Solà, 1910. Arxiu Municipal Fidel Fita

ARENYS DE MUNT Les cireres d’en Roca

Pels volts de Sant Joan, a Arenys de Munt està en el seu punt la varietat que li és pròpia i que és una de les més tardanes de la península Ibèrica: la cirera d’en Roca. L’origen d’aquestes cireres està d’alguna manera relacionada amb l’abandonament de l’activi-tat agrària a finals del segle XIX a causa de la plaga de la fil·loxera, que va comportar la desaparició de la majoria de vinyes. A Arenys de Munt, alguns pagesos van de-dicar-se a l’ofici de minaires. L’anomenada dels minaires d’Arenys de Munt va portar els germans Joan i Joaquim Roca Rucarols a treballar fora de la vila, i fins i tot més enllà de la comarca del Maresme. Entre els anys 1890 i 1900, en una de les finques on aquests ger-mans van treballar construint una mina d’aigua, els va cridar molt l’atenció un cirerer tant per la seva grandària com, sobretot, per la qualitat de les seves cireres. Tant els van agradar, que els germans Roca van tornar a la finca i van demanar uns quants eixerns (es-queixos) per empeltar-los amb dos cirerers bords que creixien dins la seva propietat d’Arenys de Munt.

Amb el temps, els cirerers empeltats van començar a produir unes cireres molt saboroses i força diferents de les que es produïen en altres contrades. Eren més grosses i més dures, i a més, tardanes i bastant més resistents a fer-se malbé. De mica en mica el conreu d’aquest cirerer es va anar estenent pel terme, i a les seves cireres se’ls va donar el nom d’aquells que les van dur a la vila. El cirerer d’en Roca és un conreu majoritàriament de secà, i l’ex-pansió del seu cultiu a Arenys de Munt es va produir fa uns cent anys aproximadament. Actualment, a la comarca del Maresme hi ha un centenar llarg d’hectàrees dedicades al conreu del cirerer. D’aquesta superfície, gairebé la meitat és al terme municipal

d’Arenys de Munt. Es planten respectant una distància d’uns 5 m entre cada peu i, tradicio-nalment, s’empelten durant la lluna vella del mateix mes. Val la pena passejar-s’hi tot pensant en els dolços fruits que arribaran amb el solstici d’estiu.

Maria Rosa SalvadóPeriodista

Verema i recollida del menjar i del bestiar, 1946. Família Majó-Ferran. Arxiu particular.

Biblio

teca A

ntònia

Torre

nt M

artori

• Aj

untam

ent d

’Aren

ys de

Mun

t • B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv., de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Antònia Torrent MartoriRial Bellsolell, 508358 ARENYS DE MUNTtel.: 937 938 448b.arenysmu.sm@diba.cat bibsantmarti.blogspot.com Biblioteca d’Arenys de Munt

Verema i recollida del menjar i del bestiar, 1946Arxiu particular

CABRERA DE MAR L’agricultura a Cabrera de Mar

L’activitat agrícola i la vida rural han estat, fins no fa gaires anys, els dos eixos al voltant dels quals s’ha configurat i definit el ca-ràcter de Cabrera de Mar, com a poble i com a col·lectiu humà. En temps dels antics romans, la seva fèrtil vall ja destacava com un important centre productor de vi. Al llarg de molts segles, el treball de la pagesia girava a l’entorn dels conreus tradicionals mediterranis: la vinya, el blat i l’ordi, els llegums i el garrofer. No va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX, coincidint amb la implantació del regadiu al Maresme, quan l’agricultura va viure una trans-formació radical, amb l’expansió del conreu de la patata primerenca per a l’exportació. A partir de la segona meitat del segle passat, la introducció del clavell va significar un altre gran canvi, que va rebre un nou impuls, anys més tard, amb l’arribada del conreu de plantes ornamentals en test.En l’actualitat, la plana litoral de Cabrera de Mar és una de les zones agrícoles més extenses i consolidades del Maresme, amb una superfície de 220 hectàrees, que representa la quarta part

del terme municipal. Així mateix, hem d’afegir les 55 hectàrees de sòl agrícola que es mantenen al veïnat de Santa Elena d’Agell, situat a l’extrem nord del municipi. A Cabrera hi trobem una àm-plia diversitat de conreus, dels quals destaquen les produccions

d’horta intensiva (són d’excel·lent qualitat els tomàquets, la ceba ten-dra i els pèsols) i de planta ornamen-tal (principalment plantes de tempo-rada i aromàtiques), mentre que la flor tallada ha sofert un fort retrocés en l’última dècada. En resum, tot i que Cabrera de Mar ja no és aquell petit poble eminent-ment agrícola i rural que havia estat tradicionalment, sí que encara manté un sector agrari dinàmic i organitzat, que dia a dia treballa per intentar adaptar-se a les circumstàncies de la

nostra època: crisi econòmica i financera, liberalització del co-merç mundial i noves exigències en matèria de gestió sostenible de la producció agrària.

Antoni Rovira RuilópezPagès de Cabrera de Mar

Pesoleres. Foto: Montse Matas Oliveras. Fons gràfic de l’Ajuntament de Cabrera de Mar

Biblio

teca I

lturo

• Aj

untam

ent d

e Cab

rera d

e Mar

• Bib

lioteq

ues d

el M

aresm

e

Ajuntament deCabrera de Mar

(estiu)-de l’1 de juliol al 31 d’agost-dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)

dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Sant Joan, 808349 CABRERA DE MARtel.: 937 542 949fax: 937 542 950b.cabreram.i@diba.cat bibliotecailturo.blogspot.com Biblioteca Ilturo

Biblioteca IlturoPlana agrícolaFoto: Montse Matas Oliveras.Fons gràfic de l’Ajuntament de Cabrera de Mar

CABRILS Les arrels d’un poble

L’activitat econòmica de Cabrils, anterior al segle XVIII, i fins fa uns cinquanta anys, ha estat l’agricultura. La situació geogràfica del poble entre mar i muntanya ha condicionat el cultiu agrícola. Hi ha proliferat majoritàriament l’agricultura de secà i, en concret, el conreu de la vinya. Es cultivava a la part més muntanyosa i fou l’’ori-gen d’una notable producció vinícola, paral·lelament a l’explotació de garrofers i fins i tot d’olivera, però amb menys intensitat. A la plana baixa, l’abundància d’aigua del subsòl va possibilitar el conreu d’hortalisses. Cal dir que Cabrils en aquells anys va ser un bon pro-ductor de vi, motiu pel qual moltes famílies s’hi guanyaven la vida i, com a conseqüència, hi havia persones que se’ls coneixia per un motiu relacionat amb el negoci de la vinya com en Ventura del vi, que traginava amb aquest producte.És a partir del segle XIX que s’introdueix el cultiu de la maduixa, la taronja i les roses destinades a perfumeria; incloent-t’hi una varietat de poma anomenada de Santa Teresa.

Entrant el segle passat s’intensifi-ca el cultiu de la patata, sobretot destinada a l’exportació, majori-tàriament a Anglaterra.Acabada la Guerra Civil es culti-vaven grans extensions de blat. Aquesta producció estava tute-

lada per l’Estat que imposava als pagesos un determinat de blat en la seva activitat, a fi i efecte de pal-liar la mancança en el mercat en aquells anys d’escassetat.A l’inici dels anys quaranta comen-ça el cultiu del clavell, introduït al Maresme per l’italià Farina, concre-tament a Vilassar de Mar. A Cabrils

va entrar-hi de la mà dels germans Badia, que arribaren a ser culti-vadors i exportadors, després en vindrien d’altres - Fargas i Teresa Ventura - explotant la seva recent adquirida finca de Can Campins

(Mas Maria). Al voltant d’aquests em-presaris s’hi van afegir petits pagesos com a cultivadors de clavells.De resultes de les relacions entre productors de clavell i l’Estat es va instal·lar a Cabrils l’Institut de Recerca Agroalimentària, IRTA, el1970, encara a ple rendiment i dependent de la Ge-neralitat.

Jaume Tolrà i FerrerHistoriador

Era de Can Pi, 1895-1900Jaume Tolrà

Verema, 1986Jaume Tolrà

Ventura del vi treballant a Can Passalaigua, 1946-1948Jaume Tolrà

Biblio

teca d

e Cab

rils•

Ajun

tamen

t de C

abrils

• Bib

lioteq

ues d

el M

aresm

e (estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg tancat

Domènec Carles, 2108348 CABRILStel.: 937 531 186fax: 937 531 653b.cabrils@diba.cat

Biblioteca de CabrilsVista de Cabrils 1919-20Jaume Tolrà

CALDES D’ESTRAC El temporal de 1911 a la vila de Caldes

La nit i matinada del dia 31 de gener de 1911, com cada dia, mol-tes barques van salpar de les platges maresmenques per anar a pescar. El mar, feia dies, estava encalmat. A mig matí, però, es desfermà sobtadament un violent temporal de vent i aigua que va anar creixent en intensitat. De Caldes havien sortit algunes barques de sardinals que, en pescar més a prop de la costa van poder varar, i dues barques de bou que, veient la impossibilitat d’arribar en terra, es van veure obligats a capejar un fort vent ratxejat d’est i nord-est, fent vela i proa cap al port de Barcelo-na, on van fondejar esperant esser rescatats pels serveis d’auxili portuaris.

Esperant aquest res-cat, algunes barques naufragaren i alguns pescadors -els més afortunats- arriba-ven a les platges de Can Tunis. Un d’ells, Josep Sentís, tripulant d’una de les barques de bou de Caldes, exhaust i extenuat per l’es-

forç, no recordava ni el nom de l’em-barcació ni el dels seus companys de tripulació. També salvaren la vida els germans Joaquim i Bonaventura Grau Fontrodona. Els dies posteriors, el mar va anar di-positant a la platja els cadàvers dels pescadors desapareguts: 8 de Caldes, 9 de Vilassar, 11 de Badalona, 27 o 28 de Barcelona... Entre les víctimes de

Caldes hi havia Josep Baró Solà, Emili Brugué Xipell, Lluís Grau Fontrodona,

Salvador Grau Fontrodona, Joaquim Ribas Riera, Albert Barre-ra Viladot, Agustí Fornaguera Bruguera i Marcel·lí Gibert Julià. Aquest darrer fou font d’inspiració d’Apel·les Mestres, i va apa-rèixer com a protagonista en el paper de paler, el seu ofici, en la marina en un acte “La barca dels afligits”, estrenada el 1916.La Sociedad Española de Salvamento de Naufragos va instal·lar a 200 metres de la platja dues boies d’expulsió d’oli, per apaiva-gar els efectes de l’onatge i facilitar el fondeig de les barques en cas d’un nou temporal.

Font: Gavot, associació per a l’estudi i la divulgació de temes culturals i de medi ambient.

Besavi amb nansa (pescador de Caldes), principis s. XX Fons GavotCarrer del Remei de Caldes d’Estrac, 1903?

Fons Gavot

Biblio

teca C

an M

ilans

• A

juntam

ent d

e Cald

es d’

Estra

c• B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Can MilansCarrer de l’Esglèsia, 608393 CALDES D’ESTRACtel.: 937 913 025b.caldese.cm@diba.cat bibliotecacanmilans.blogspot.com

Fotografia retocada d’un pescador de llinatge Gibert, de principis de s. XXFoto: autor desconegut.Fons: Arrels Cultura de Caldes d’Estrac. Arxiu d’imatges

CALELLA Les drassanes de Calella

Amb l’obertura de la ruta comercial dels ports catalans amb Amèrica, el 1778, els més valents van fer-se a la mar tot buscant fortuna. Per a aquesta aventura calien vaixells. I per construir vaixells calien drassanes.A Calella la drassana constava d’una zona on s’apilaven els troncs i una altra on es treballava en l’em-barcació. Els mestres d’aixa en dirigien la construcció. Fusters, calafats i encarregats de vela, cordam i ma-nyeria, s’hi aplicaven a consciència. Les primeres referèn-cies a les drassanes de Calella són d’inicis del segle XIX, a càrrec de quatre generacions dels constructors Cassa. En aquelles dras-sanes, ubicades entre els carrers de Sant Josep i de les Creus hi treballaven, el 1820, 13 fusters mestres d’aixa i 6 calafats. Passada la Primera Guerra Carlista (1833-1840) es recapten di-ners entre els calellencs que havien fet fortuna a les Amèriques per a la construcció d’unes noves drassanes. El 1853 dos mestres d’aixa es posen a la feina amb un capital inicial de 300 duros per

a la compra de material. En els següents deu anys, s’arriben a construir fins a 12 vaixells (pollancres i bergantins de diverses mides), un pailebot i 10 barques de tràfec. En el moment àlgid de les drassanes calellenques hi treballaren 50 artesans. La construcció del ferrocarril va obligar a traslladar les drassa-

nes. L’última ubica-ció, quan l’ús dels vaixells de vapor ja ha iniciat el declivi d’aquest art, serà l’ actual Llar dels Pes-cadors.El dia de Sant Es-teve del 1918 hi ha l’avarada de l’em-

barcació més emblemàtica construïda a les drassanes de Calella: el pailebot, de 21,2 metres d’eslora i 140 tones, Vila de Calella.Pagat per un armador de Barcelona i construït pels germans mes-tres d’aixa Jaume i Lluís Turró, el Vila de Calella es dedicarà al servei de cabotatge per la costa catalana durant 24 anys.

Jordi Massó FerrerBiblioteca Can Salvador de la Plaça

Fotos cedides per Josep Montmany

Biblio

teca C

an Sa

lvado

r de l

a Plaç

a • A

juntam

ent d

e Cale

lla •

Bibl

ioteq

ues d

el M

aresm

e

horari:dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Can Salvador de la PlaçaPlaça de l’Ajuntament, 3108370 CALELLAtel.: 937 690 386b.calella.csp@diba.cat bibliocalella.blogspot.com

Les drassanes de Calella.Foto cedida per Josep Montmany. Realitzada entre 1904 i 1918.

CANET DE MAR Canet de Mar, un poble amb tradició agrària i pesquera

Canet tingué uns sectors agrari i pesquer relativament impor-tants. Quant a l’agrari, gràcies especialment als tarongers que es cultivaven en les hortes, destacà comarcalment fins a prin-

cipis del segle XX. Però a partir de finals del XIX anà prenent importància el conreu de les pa-tates primerenques. Aquestes es conver-tiren en el principal producte hortícola canetenc durant la primera meitat del

segle XX. Pel que fa al secà, el seu principal cultiu, almenys del segle XVII, fou la vinya. Encara que també tingueren importància el conreu de l’olivera, el garrofer i l’ametller. A mitjan segle XX, mentre la vinya anà quedant com a cultiu residual, al regadiu es buscaren conreus alternatius al de les patates com ara la clave-llina, en primer lloc, i els maduixots després. Fins als anys vuitan-ta encara es continuà sembrant a Canet més de 100 hectàrees regades (en concret 102 hectàrees el 1982). Però en la segona meitat dels anys vuitanta el maduixot –així com l’agricultura ca-

netenca en general– va entrar en una profunda crisi de la qual encara no hem sortit. Quant al sector mariner, Canet, fins a la segona meitat del segle XIX, havia tingut una de les millors platges de la costa, la qual possibilità l’existència d’una activi-tat pesquera important. Però els fons plens de roques que hi ha des de Sant Pol a Caldetes sempre condicionà que només es pogués pescar amb nanses i palangres. Per això els pescadors canetencs es van dedicar gairebé exclusivament a les tècniques dels sardinals i l’art. A Canet hi havia hagut almenys quatre arts. Quan la platja va desaparèixer del davant de Canet a finals del XIX, únicament quedaren dos arts. El 1936 quedaven 6 parelles de barques de llum. Quan es va construir l’espigó, el 1953, i es recuperà la platja, la majoria de pescadors ja havien plegat, mentre que uns pocs -els darrers pescadors canetencs, encara algun existent- se n’anaren al port d’Arenys.

Jordi PomésProfessor de la Universitat Autònoma de Barcelona

Vista dels conreus de Canet de Mar des del Passeig de la Misericòrdia

Barca de pescadors. Canet de Mar

Biblio

teca

P. Gua

l i Pu

jadas

• A

juntam

ent d

e Can

et de

Mar

• Bib

lioteq

ues d

el M

aresm

e

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca P. Gual i PujadasRiera de Sant Domènec, 108360 CANET DE MARtel.: 937 956 037fax: 937 943 154b.canet.pgp@diba.cat canetdemar.cat/biblioteca

Foto: Centre d’Estudis Canetencs. Cessió de l’Agrobotiga El Sindicat.

EL MASNOU El mar i la muntanya

No recordo si era ahir o demà (per-què el rellotge del nostre campanar només té 24 hores i sempre es repe-teix) quan les me-ves cinc germanes, els meus dos ger-mans, un gos amb barba que s’anomenava Camila i una gata antifranquista sense nom que es passava el dia plorant per alguna tristesa que no coneixíem, vivíem en una casa groga a la carretera de Teià amb la meva mare i el meu pare.Una part de la casa era sempre fosca, per l’ombra dels pins de Can Guarino, i l’altra era plena de sol, i escoltàvem a qualsevol hora el gall de Can Jordana. Els diumenges, el meu pare, que era cec, ens preguntava si preferíem anar a passejar cap amunt o cap avall. A baix vèiem, a l’horitzó, una franja d’aigua que cada dia canviava de color. A dalt, uns turons que fregaven el cel i que sempre estaven molt callats. Sempre triàvem el mar i la munta-nya. El pare ens explicava que si triàvem el mar no podíem anar a la muntanya, i viceversa . Com que la María Luisa era l’única ros-

sa, ella podia decidir el desempat. I com que era més bonica que nosaltres, triava unes vegades el mar i unes altres, la muntanya. Perquè vivíem al Masnou, que és un dels pocs pobles del món on, si vas per les carreteres, la de Teià o la d’Alella, hi veus l’ombra del mar i l’ombra de les muntanyes (el Pi de l’Indià, Sant Mateu i les que no sé com s’anomenen), que s’ajunten com si fos un mirall que es mira en un altre mirall. Al mar hi ha una platja plena de nens, casetes de bany, i unes sirenes que canten molt fluixet i que només sent el meu pare, i a la muntanya hi ha nens que enterren la sardina, homes amb pèls a les ungles i, des d’allà,

es veu com és de gran el mar, igual que des del mar es veu com de llargues són les muntanyes, que són com dones amb els pits al sol.

Juan Antonio Masoliver RódenasPoeta

Regates al MasnouFotògraf: L. Roisin

Can Bernades a començament del segle XX

Biblio

teca J

oan C

oromi

nas•

Ajun

tamen

t del

Mas

nou•

Bibl

ioteq

ues d

el M

aresm

e

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 9.30 a 13 h i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 9.30 a 13 h i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 9.30 a 13 h i de 15.30 a 20.30 hds. de 9.30 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Joan CorominesPujadas Truch, 1 A08320 EL MASNOUtel.: 935 571 888fax: 935 571 892b.masnou.jc@diba.cat bibliotecajoancoromines.blogspot.com

Platja de pescadors anys 50, a l’alçada del Mercat Vell.

MALGRAT DE MAR Malgrat de Mar. Pagesos pescadors i pescadors pagesos

Malgrat de Mar és una vila d’origen pescador i pagès alhora. Els primers pobladors, com en la ma-joria dels pobles de mar del Maresme, procedien dels nuclis interiors, que s’amaguen del mar i dels seus perills. Així Malgrat

procedeix de Sant Genís i de l’antic veïnat de les Ferreries, de Palafolls.A Malgrat es varen instal·lar les primeres cases al carrer encara avui anomenat El Castell, el turonet que s’acosta més al mar i prop de la riera de Sant Genís. Les primeres cases del castell tenien les façanes mirant al mar.Les bones condicions de vida feren que també es construís el carrer de Passada, que era el camí de Blanes i Lloret. La terra del Pla de Grau i del Pla de Pineda, plana i fàcil de conre-ar, amb l’aigua abundant i a poca fondària, foren molt atractives per als nostres pagesos, així com el mar, la gran feixa sempre sembrada, on als pescadors només els calia posar les xarxes i recollir.El nucli del pla, ocupat primer per la zona urbana, va ser la prime-

ra terra cultivada del terme, convertida en les primeres hortes, moltes tancades, i els nous carrers que sorgiren foren els camins d’aquelles primeres hortes.Pagesos i pescadors o pescadors i pagesos. Molts pagesos, abans d’anar al camp, a primera hora, anaven cap a la platja a tirar l’art

i d’aquesta feina rebien un farcellet de peix de la pes-ca obtinguda, que els ser-via per esmorzar, i fins i tot rebien una participació en metàl·lic si la pesca havia estat generosa.Els pescadors solien culti-var una vinya de les moltes

que hi havia al nostre terme, des de les muntanyes de llicorella fins als turons de sauló de Santa Rita o Ca la Coixa.També solien cultivar algun saió, o almenys un petit hort de ver-dura per al seu consum.Els pirates, però, algunes vegades, havien fet alguna ràtzia ro-bant i matant. D’aquí la por dels nostres avantpassats d’esta-blir-se vora la platja que tant els abellia.

Joaquim Colomé i AlsinaHistoriador local

Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Col·lecció del Grup Excursionista Malgratenc. 1947

“Tirant l’art”. Ramon Aragay Montserrat. 1982

Biblio

teca L

a Coo

perat

iva •

Ajun

tamen

t de M

algrat

de M

ar• B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 13h i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13h (tancat juliol i agost)dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13h i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13h i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg tancat

Biblioteca La CooperativaDesclapers, 14-1808380 MALGRAT DE MARtel.: 937 619 032 · fax: 937 613 054b.malgrat.lc@diba.cat ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_mar/Biblioteca%20La%20Cooperativa Biblioteca La Cooperativa

Primer terç del segle XXAMMM. Fons Juli Cardona Girons

MATARÓ Si vas néixer de la mar com la petxina

Si vas néixer de la mar com la petxina, et voldria de la mar, com vela blanca... J. Punsola.

En el segle I aC uns agrimensors romans traçaren enmig de la plana, damunt d’un turó abraçat per una riera i un rierot, i amb geometria clàssica, una ciutat: Iluro.Ben segur que la mar, com un inabastable teló de fons, degué jugar un paper important en determinar la ubicació de la ciutat que naixia. La predecessora de Mataró nasqué fruit d’una cultura que féu de la Mediterrània un mare nostrum.

A través d’aquest mar, Mataró trameté els seus excedents, vi principalment, i en rebé la cul-tura clàssica. Un testimoni parla més que mil paraules, la serena bellesa de la Venus d’Iluro.

L’edat mitjana trencà la unanimitat dels pobles que envoltaven el Mediterrani i passà de mar compartit a frontera entre móns hos-tils. El perill hi era immediat i imminent. Mataró, per preservar la integritat dels seus habitants, s’emmurallà. Malgrat tot, hi hagué homes que continuaren navegant i en deixaren un testimoni con-cloent, la coca de Mataró, exvot mariner cabdal per entendre la navegació medieval.

Els segles XVII i XVIII empetitiren el mar Mediterrani. El món eu-ropeu girà els seus ulls i afanys a l’Atlàntic, d’on venien riqueses i oportunitats de negoci que semblaven il·limitades. Els mata-ronins travessaren Gibraltar bé com a pescadors que anaven a Andalusia o a Galícia, bé com a mariners que dirigien els seus bastiments fins i tot al Bàltic. Però el gran repte fou el mercat

americà i allí hi intro-duïren els productes dels seus obradors: in-dianes, navalles, bar-rets, sabates, mitges, o bé l’aiguardent.Els guanys d’aquesta negociació permete-ren emprendre amb força la industrialitza-ció de la mà del vapor.

Però amb el vapor la navegació tradicional quedà ferida de mort i Mataró girà l’esquena al mar tal com descrigué amb enyorança el poeta. Avui, el port anhela ser més que un miratge del passat.

Joan Giménez BlascoHistoriador

Fotos: Santi Carreras SajaloliFons Carreras. Arxiu Municipal de MataróData aproximada: cap al 1950

Biblio

teca P

ompe

u Fab

ra• A

juntam

ent d

e Mata

ró •

Biblio

teque

s del

Mare

sme

(estiu -agost-)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 i de 16 a 19 hdg. tancat

Biblioteca Pompeu FabraPlaça d’Occitània, s/n08302 MATARÓtel.: 937 412 920fax: 937 412 922b.mataro.pf@diba.cat mataro.cat/portal/ca/Cultura/lectura/index.html lapompeufabra.blogspot.com Biblioteca Pública Pompeu Fabra

Fotos: Santi Carreras SajaloliFons Carreras. Arxiu Municipal de MataróData aproximada: cap al 1950

MONTGAT Els pescadors de Montgat

Malgrat que l’activitat principal més present en la memòria dels montgatins ha estat la indústria, històricament l’activitat que ocupava els nostres avantpassats era la pesca, l’agricultura i, en menor mesura, l’explotació dels forns de calç i guix.Pel que fa a l’agricultura, es conreava la vinya, jun-tament amb altres cultius propis del Maresme.Des de temps llunyans, els pescadors de Tiana baixaven a Montgat per treure els fruits que el mar els oferia, fins que durant el segle XVIII, allunyat el perill de la pirateria, començaren a construir els seus habitatges ran de mar, a l’actual barri antic.És en aquell temps que els pescadors es constituïren en una con-fraria que prengué com a patrona la Mare de Déu de l’Alegria, devoció que ja trobem documentada l’any 1673, tot i que proba-blement sigui més antiga. Aquesta confraria persistí fins al 1868, el darrer que els pescadors de Montgat sufragaren les despeses de la festa patronal, ja que amb la construcció de la nova parrò-quia de Sant Joan de Montgat no calia desplaçar-se a la llunyana

església de Sant Cebrià de Tiana, ara batejada com Ermita de l’Alegria. Encara avui es recorda l’antiga devoció marinera en aquests versos dels goigs que es canten en la diada de Pasqua Florida: “Us aclamaren patrona els pescadors de Montgat, que vostra mà auxili els dóna en els temps de tempestat. Una anti-ga confraria vostra poder diu arreu: ¡ Oh Verge de l’Alegria, oïu sempre nostra veu”Actualment l’activitat pesquera ha minvat profundament fins al punt que ha esdevingut merament residual. Malgrat això la Con-fraria encara és viva, ara amb l’advocació de la Verge del Carme. S’hi han integrat els pescadors del Masnou i de Premià que, junt

amb els de Montgat, quan sonen les campa-nes del rellotge de la Parròquia de Montgat, a la una del migdia, enceten la subhasta de la seva pesca, al crit de “Tres a la banda, noranta-cinc, noranta, vuitanta cinc...!”.

Abelard Chimisanas i JuliàHistoriador local

Preparant el peix per la subasta, 1916 aprox. Col·lecció: Arxiu Abelard Chimisanas

La subasta del peix a Montgat, anys 60 aprox. Col·lecció: Arxiu Abelard Chimisanas

Biblio

teca T

irant

lo Bla

nc•

Ajun

tamen

t de M

ontga

t • B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancat dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Tirant lo BlancRda. Països Catalans, s/n08390 MONTGATtel.: 934 690 098fax: 934 691 674b.montgat.tb@diba.cat bibliotecamontgat.blogspot.com Biblioteca Tirant lo blanc @bmontgattb

Ajuntament de MontgatRegidoria de Cultura

Pescadors a la platja de Montgat, 1916Arxiu personal d’Abelard Chimisanas i Julià

Biblioteca PúblicaTirant lo Blanc

PALAFOLLS Francesc Capdevila, un pagès a Palafolls

El darrer dia del 2011 vam enterrar a Palafolls un pagès de pedra picada, Francesc Capdevila, a l’edat de noranta-sis anys. En Fran-cesc va néixer a Mieres (la Garrotxa) on des de ben petit va viure de l’agricultura i la ramaderia. Tenia bestiar i vaques que produï-en llet que venia als veïns del poble. La terra era per sembrar blat i farratges per al bestiar. Era, sens dubte, una agricultura basada en el consum propi i en la venda de proximitat. L’any 1968, en Francesc i la seva família va decidir traslladar-se a viure a Palafolls, on es dedicarien a conrear productes d’horta principalment al Pla de Grau de Malgrat de Mar. Va dedi-car tota la vida a treballar en aquest ofici que, tal com havia dit ell mateix, “és el més no-ble, ja que requereix sacrifici, empenta i visió de futur.”Durant molts anys en Fran-cesc va ser testimoni directe de les grans transformacions del sector agrícola a la nostra comarca, on la mecanitza-

ció i les millores genètiques han anat evolucionant dècada darrere dècada fins assolir uns nivells de productivitat molt alts, i on treure el màxim rendiment a les terres ha estat l’objectiu principal. En aquests moments, però, el sector de l’horta ha entès que el creixe-ment té un sostre.Potser cal apos-tar per tornar a una agricultura de proximitat i posar en valor va-rietats autòctones, ja que l’agri-cultura ecològica va guanyant terreny. Francesc Capdevila va viure molts anys, prou com per veure que aquella agricultura de proximitat,

que era la base de la seva subsistència econòmica en els seus inicis professionals, torna amb la sensació que es tanca un cicle productiu en el sector de l’horta a casa nostra.

Josep Soms MartínezPagés de Palafolls

Masia Can Florenci (actual Casal de la Dona)

Arxiu: Ajuntament de Palafolls

Sindicat de pagesos de Palafolls, 1948 Arxiu: Ajuntament de Palafolls

Local Social – Sindicat de Pagesos de PalafollsArxiu: Ajuntament de Palafolls

Biblio

teca E

nric M

iralle

s• A

juntam

ent d

e Pala

folls

• Bib

lioteq

ues d

el M

aresm

e horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Enric MirallesParc de les Esplanes, s/n08389 PALAFOLLStel.: 937 657 908b.palafolls.em@diba.cat

(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 16 a 21 hdj. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdv. de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat

Josep Soms i Martínez, pagès de Palafolls

PINEDA DE MAR Pineda i els pescadors

El 6 de juliol de 1499 Pineda s’obre al mar. Els vescomtes de Cabre-ra compren una franja de terra de dues canes d’ample (setze pams, 3,84 metres) que, tres dies després, venen a la universitat. Aquest camí, l’actual carrer de Mar, que arribava fins a la platja, facilita-va el tràfic de mercaderies (gra i bestiar). Al segle XVII, a la part baixa del carrer es forma el barri de pescadors, el Raval de Mar.

El segle XVIII és un moment impor-tant: l’any 1737 es comptabilitzen 26 persones dedicades a la pesca i el 1765 en seran 44. El 1790 trobem 22 barques dedicades a la pes-ca i quatre vaixells

de cabotatge pel tràfic de mercaderies. També s’ha documentat la construcció de vaixells a la platja: entre 1754 i 1774 es construei-xen cinc embarcacions de 25 tones d’arqueig i, entre 1784 i1797, cinc més d’entre 150 i 25 tones. Al voltant dels patrons, mariners i pescadors trobem oficis com els fusters de ribera (mestres d’aixa), calafats, corders, ferrers, teixidors de veles... L’economia familiar compta amb el treball de les dones, venen el peix pels carrers,

remallen les xarxes i men-trestant els nens a la platja juguen i aprenen l’ofici. Fins a la dècada dels 40 del segle XX, la pesca segueix generant activitat laboral; però el creixement de la in-dústria tèxtil i l’arribada del turisme de masses, els anys 60, fan que la pesca perdi atractiu: és una feina feixuga i inestable. Els pescadors canvien d’activitat i qui vol seguir la professió i viure del mar cal que disposi de bar-ques grosses i potents, fet que comporta l’encoratge a port (Arenys de Mar o Blanes). Com a patrimoni ens han deixat la manera de

guiar-se pel mar, enfilacions i topònims, l’elaboració artesanal de nanses, xarxes i els ormeigs tradicionals: l’arrossegament (el bou), la teranyina, el palangre, la fitora, el volantí, el tresmall, el sardinal, etc.

Oleguer Massaguer CassolaFrancesc Roldán Sánchez

Fotografia cedida per OMC. Aprox. 1915

Fotografia cedida per OMC. Autor: L. Duran. Aprox. 1950

Fons: Arxiu Municipal de Pineda de Mar. Autor: J. Poch. Any: 1954

Biblio

teca M

. Serr

a i M

oret /

Bibl

iotec

a del

Poble

nou •

Ajun

tamen

t de P

ineda

de M

ar •

Biblio

teque

s del

Mare

sme

Passeig d’Europa, 23-2508397 PINEDA DE MARtel.: 937 662 016b.pineda.p@diba.cat

Biblioteca del Poblenou

(estiu)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

(hivern)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca M. Serra i MoretCarrer del Progrés, 2208397 PINEDA DE MARtel.: 93 762 37 96b.pineda.msm@diba.cat bibliotecapremiademar.org Biblioteca M. Serra i Moret

(estiu -juliol i agost-)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris: (hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Autor: Josep Boixadera PonsaAny: c. 1918Cedida per: OMC

PREMIÀ DE DALT La pagesia a Premià de Dalt els darrers 130 anys

Protegit per la serralada Litoral, Premià de Dalt i el territori que va des de la riera d’Alella fins a la d’Argentona gaudeix d’unes condicions climàtiques privilegiades. Gràcies en part a aquestes el pagès ha sabut adaptar-se sempre als canvis.Fins a finals del segle XIX, la principal font d’ingressos del pa-

gès provenia dels cultius de secà: taronja, blat, ordi, olivera, garrofers i vinya, plantada a muntanya. Cada mas feia la seva collita, a més de disposar d’hortes que es regaven amb aigua de mina. Aquests cultius servien per alimentar la pròpia família, per l’inter-

canvi dins el mateix municipi o per vendre al Born de Barcelona, en un viatge que durava unes quatre hores amb carro. Cap al 1883, però, la situació econòmica dels pagesos canvià radical-ment: apareix a Catalunya la fil·loxera, gran sotragada per a les vinyes; i es perd el cultiu de la taronja i l’olivera per glaçades.A partir de 1910-1915 hi ha importants canvis: arriba l’electrici-tat, que permet ampliar les explotacions de regadiu gràcies a l’extracció de l’aigua dels pous; s’importa el cep americà, resis-

tent a la fil·loxera; i les vinyes baixen a la plana. El comerç amb Barcelona guanya en ra-pidesa amb la introducció dels camions com a mitjà de trans-port. Entre 1910 i 1920 s’in-trodueix el cultiu de la patata anglesa, que es va exportar a França i al Regne Unit fins a la dècada del 1960.Des de 1960 fins a 1980 apro-ximadament, el clavell va ser la principal font d’ingressos fins que noves malalties van malmetre la seva producció. La venda de terrenys per a la construcció fou llavors més rendible. Els pocs terrenys

cultivats es dediquen fins a l’actualitat a la planta ornamental, i encara avui podem trobar a Premià de Dalt pagesos que conreen les seves hortes.

Valerià Pujol VillàArxiu Pujol-Villà-Puig

Plantació de clavellina, 1958. Arxiu Pujol-Villà-Puig

Traginant raïm amb samalers i portadora, després de la Guerra Civil. Fotografia de Núria Castells Villalba

Camió transportant verdura al Born, 1962. Fotografia de Miquel Viñals Comajuan

Biblio

teca J

aume

Peric

h i Es

cala•

Ajun

tamen

t de P

Prem

ià de

Dalt

• B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 15 a 21 hdt. de 15 a 21 hdm. de 15 a 21 hdj. de 15 a 21 hdv. de 15 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 9.30 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Jaume Perich i EscalaRiera de Sant Pere, 8808338 PREMIÀ DE DALTtel.: 937 514 771b.premiad@diba.cat premiadedalt.cat/ambit.php?id=7

Una de les últimes batudes de blat a l’era de Can Cisa, 1960.Arxiu Pujol-Villà-Puig

PREMIÀ DE MAR El naixement d’un poble

L’economista i agrònom britànic Arthur Young, en el seu Viatge a Catalunya del 1787, descriu així el paisatge que va veure en passar per Premià:Molts vaixells i xarxes de pes-ca, amb fileres de bones cases blanques a la vora del mar. I, mentre els homes són a pescar, les do-nes s’afanyen a fer punta.I el Dicciona-rio Geográfico Universal del 1832 en fa aquesta referència: La industria de Pre-mià de Abajo es la navegación y la pesca; con este objeto salen cada año muchas barcas hacia Francia.La pesca i la navegació formen part, doncs, de l’essència ma-rinera de Premià de Mar i del seu origen com a municipi inde-pendent. El barri de mar de Premià va anar creixent gràcies a la pesca i al comerç de cabotatge. Després s’hi afegiria l’empenta

econòmica del comerç amb Amèrica, a l’època daurada de la na-vegació a vela. I l’impuls definitiu el donaria la industrialització, amb la instal·lació de diverses fàbriques i l’arribada del ferrocar-ril. Aquest procés va fer que al barri de mar de Premià es visqués una vida més activa, vinculada al comerç i a la indústria, força diferent del concepte tradicional agrari que es vivia a les zones de dalt. Això va fer que la gent de mar volgués decidir els seus afers pel seu compte i es va anar estenent un sentiment segre-gacionista.En conseqüència, l’any 1826, un tal José Vallespí, en nom de vint-i-sis veïns, “así terrestres como marítimos del vecindario de San Cristóbal de Premià, llamado de Mar, hoy parte integrante de San Pedro de Premià, llamado de Dalt”, demanava la parti-ció del municipi en dos. Però aquesta no es faria efectiva fins al 1836, any de la constitució del primer Ajuntament de Premià de Mar. I el 1841 tindria lloc la separació religiosa de les dues parròquies. Ara, la presència de gent de mar en el nou municipi era aclaparadora. En el cens de l’any 1875 hi havia registrats 170 mariners i 85 pilots, que constituïen prop del 62% de la població treballadora. Els pagesos, en canvi, no arribaven al 7%.

Text extret de: Els premianencs i el mar. [Premià de Mar] :

Associació Bellamar Centre d’Estudis Marítims, 2005. 157 p.

El capità Jaume Font i Mas amb la tripulació del seu vaixell, finals s.XIX, inici s.XX. Extreta del llibre: Els

premianencs i el mar. Associació Bellamar.

Biblio

teca M

unici

pal M

artí R

osse

lló i L

lovera

s• A

juntam

ent d

e Prem

ià de

Mar

• Bib

lioteq

ues d

el M

aresm

e

(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Municipal Martí Rosselló i LloverasCarretera de Vilassar de Dalt, 10008330 PREMIÀ DE MARtel.: 937 510 145fax: 937 510 145b.premiam@diba.cat bibliotecapremiademar.org Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras @bibliotecabmr

Pau Lloveras, pescador i forner, a principis del segle XX

SANT ANDREU DE LLAVANERES El peix extraordinari del mar de Sant Andreu de Llavaneres

El barri de Can Sanç ha estat, fins no fa pas gaires anys, el barri dels pescadors. El seu origen l’hem de buscar a començaments del segle XVIII quan Bartomeu Sans va construir-hi una casa que, per diferenciar-la de la de Can Sans, que ja existia al poble, se li va dir can Sans de Mar. A partir de mitjan segle XIX es van construir unes casetes, a banda i banda de la primera edificació, amb planta baixa i pis. Les famílies de pescadors, que fins ales-hores havien viscut a dalt del poble, es traslladen i creen aquest peculiar barri mariner.

La capella de Sant Pere ha estat sempre un sím-bol per al barri de can Sanç. La tenim docu-mentada des del segle XIV i estava situada l’altre costat de la riera de Llavaneres, al cantó de llevant, dalt d’un pe-tit turó. Al seu voltant hi havia unes petites habitacions, anomena-des botigues, que els pescadors llogaven a la parròquia i on guarda-ven tots els estris de la pesca. L’any 1917 se’n va edificar una de nova al costat de ponent de la riera, al mateix lloc on ara hi ha l’actual. Aquesta capella era de dimensions reduïdes i tenia al davant un petit porxo. Finalment, l’any 1953 es va construir l’edifici actual.

Assumpta Mercader i Lídia Massó

Part de l’Acatà

Font d’en Llull

Llac d’en Masriera

Biblio

teca d

e San

t And

reu de

Llav

anere

s• A

juntam

ent d

e San

t And

reu de

Llav

anere

s• B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Closens, 6508392 SANT ANDREU DE LLAVANEREStel.: 937 926 872b.st.andreulla@diba.cat bibliotecallavaneres.blogspot.com

Biblioteca de Sant Andreu de LlavaneresCollint maduixes. Camí de Can Segarra, propietat d’en MateuFotografia extreta de: Boix Felip, Ernest; Joan Gustems i Vinyals. Catalunya cent anys enrere: recull de 4321 targetes postals d’Àngel Toldrà Viazo. Sabadell: Ausa, DL 2008

SANT VICENÇ DE MONTALT Pagesia i pesca

De la pesca no en tenim gaire informació. Es diu que al barri de Les Ànimes vivien els pescadors.La pagesia, en canvi, ha tingut molta importància. El que ara co-neixem com Montaltpark, can Boada i Ripoll, eren les terres més bones, quant a qualitat:una temperatura superior, entre dos i cinc graus, a la de la part alta del poble i, a més a més, molta aigua. Havien estat antigues maresmes, petits llacs d’aigua dolça molt abundant. També hi havia un nombre considerable d’explotacions agràri-es de diferents mides. Potser la més gran havia estat la de can Milans del Bosch, que s’estenia fins a Arenys de Munt. Era una explotació sobretot de vinyes i oliveres. De tota manera les vi-nyes ocupaven un àrea més extensa, que es portava en règim de parceria, és a dir, el pagès havia de donar una part del que collia al propietari de les terres. Les parts eren diverses: de tres o quatre parts, una per a l’amo, de cinc, dues per a propietari, etc. Però la proporció va acabar sent de dues, una.De terres de regadiu també n’hi havia. Les més grans eren les de can Mora, les de can Rams i i les d’en Valls, que normalment por-tava el mateix propietari. Hi havia explotacions de tipus familiar que es portaven en règim d’arrendament, com ara ca n’Icu, can Gasull, La Casanova, El Forn, can Riera, can Jordi i can Calella, per anomenar-ne unes quantes. I també hi havia petits propieta-

ris que portaven les seves terres: en Saurí, l’Arqué, en Domingo i en Rodon. L’única explotació que resta a Sant Vicenç de Montalt és la d’aquest darrer.A banda de la vinya que donava fins a 1000 hectolitres de vi, s’havia sembrat la patata que s’exportava a Anglaterra. Es con-reava tant als horts com a les vinyes, entre els ceps. El 1947 es va acabar de construir l’edifici del Sindicat de Pagesos, que es va pagar amb els 25 cèntims de pesseta que els pagesos aportaven per cada quilo de patates que venien. També es van plantar molts maduixers, clavellers i pesolers, i arbres fruiters com ara taron-gers, pruners i presseguers.

Francesc Abril i FiguerasPagès

Clavellers conreats per en Lluís Casas de can Mas, 1960 Fotografia: Antoni Buch i Esteban.

Biblio

teca L

a Mun

tala•

Ajun

tamen

t de S

ant V

icenç

de M

ontal

t• B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu -agost-)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca La MuntalaRiera del Gorg. s/n08394 SANT VICENÇ DE MONTALTtel.: 937 912 372fax: 937 913 460b.st.vicensm@diba.cat svmontalt.cat/ambit.php?id=22 bibliolamuntala.blogspot.com La Muntala @bibliotecalamuntala

Collint el raïm. Els coves s’omplien i s’abocaven a les portadores, anys 40Fotografia: Arxiu Antoni Buch i Esteban.

SANTA SUSANNA Els Pi, una vida dedicada al camp

Santa Susanna és un poble que tradicionalment s’ha dedicat al cultiu de cereals, hortalisses i ramaderia. Antigament, el treball era molt dur i requeria molt d’esforç i sacrifici.

A la majoria de cases de pagès hi havia bestiar, del qual aprofitaven els fems per adobar la terra i en venien la llet. Amb el temps la ramaderia a Santa Su-sanna s’ha anat extingint. L’agricultura s’ha mantingut.Els camps de conreu, però, s’han reduït perquè el creixe-ment de la població i el turisme s’han imposat al sector primari. També la cri-si del sector ha dificultat la introducció de nous joves agricultors.En el nostre cas, venim d’una família

tota la vida dedicada a l’agricultura, i que ha viscut l’evolució del sector, partint dels cultius dels nostres besavis i avis que es dedicaven a la vinya; passant pels conreus de patata i enciam francès. Més endavant, quan els meus pares portaven la terra van començar amb la coliflor, el tomàquet, el pèsol... Amb el pas dels anys la nostra explotació s’ha anat modernit-zant, primer amb l’arribada de maquinària, del reg automàtic... Al voltant dels anys 90, jo m’hi vaig incorporar, aportant noves

idees, com la construcció d’hivernacles, la introducció de noves màquines, la instal·lació de cultiu hidropònic i d’una cambra fri-gorífica... Uns anys després també es va incorporar al treball del camp la meva germana, la Joanna.

Aquest esforç per innovar ens ha facilitat la feina, ens ha permès obtenir productes de millor qualitat i introduir-ne de nous, com per exemple el tomàquet xerri pera, amb el qual hem obtingut el premi al millor Tomàquet Xerri de l’Es-tat de l’any 2011, celebrat a la fundació Alícia. Aquesta és l’evolució de la nostra família en el món de l’agricultura, una família hu-mil i molt lluitadora, que ha tirat endavant allò que ens agrada, el camp.

Simó PiPagès

Tomàquet Xerri

Pèsols

Pol·linització amb abelles

Biblio

teca d

e San

ta Su

sann

a• A

juntam

ent d

e San

ta Su

sann

a • B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdt. de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdt. de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. de 9 a 13 hdg. tancat

Biblioteca de Santa SusannaPlaça de Catalunya, s/n08398 SANTA SUSANNAtel.: 937 678 441fax: 937 678 750biblioteca@stasusanna.org stasusanna.org Biblioteca De Santa Susanna

Santa Susanna, vers els anys 60.Fotografia cedida per SSOM

TEIÀ Les patents de sanitat de Teià

En el transcurs d’una bona part de la història de Teià hem tingut costa i, per tant, els teianencs hem estat gent de mar i ens hem dedicat a la pesca i al transport de mercaderies de cabotatge. Només fa 137 anys que, amb la separació del barri marítim del

Masnou, Teià deixa de ser poble costa-ner.Des de la formació del primer Ajun-tament de Teià, el 1505, fou responsa-bilitat de la Batllia el control de persones i mercaderies que

circulaven per la platja del Masnou entre els torrents de Bloques i d’Humbert. Ja en aquell temps es va començar a fer palesa la importància dels veïns del Masnou, que vivien en unes quantes cases prop del mar, i se’ls equiparava amb els de l’interior. Això és degut al fet que les tasques a desenvolupar pel batlle o sots-batlle eren més al Masnou a causa del trànsit marítim i del camí Ral.Per tal d’evitar el perill de les epidèmies, que sovint entraven per via marítima, els ajuntaments estaven obligats a emetre uns cer-

tificats que asseguraven que els mariners que partien del poble amb vaixell estaven sans. Tanmateix les autoritats havien d’exi-gir aquest document, que hom anomenava patent de sanitat, als patrons que atracaven a la seva costa.A l’arxiu municipal de Teià es conserva una interessant col·lecció de 28 patents de sanitat, que amb les d’altres arxius formen un recull de 94 patents datades entre el 1773 i el 1848, Aquest re-cull ens ajuda a interpretar un interessant període de la nostra història com fou la complexa segregació del Masnou. En el seu format es pot apreciar com els canvis de règim de l’estat espa-nyol afectaven el redactat de les patents: en períodes lliberals el Masnou era in-dependent i en períodes absolutis-tes, no. Després de 1825, amb la separació definiti-va, ja no quedà cap rastre de Teià a les patents.

Jordi i Josep Maria BaladaArxiu Històric de Teià

Els pins alts, 1895.Arxiu Històric de Teià.

Les vinyes de Teià. Anys 20Fotografia: Antoni Buch i Esteban.

Biblio

teca d

e Can

Llau

rador•

Ajun

tamen

t de T

eià•

Biblio

teque

s del

Mare

sme

Biblioteca de Can LlauradorAv. J. Roca Suárez-Llanos, 4008329 TEIÀtel.: 935 550 104b.teia@diba.cat teia.cat Biblioteca de Can Llaurador Teià @bteiacl

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

Patent de Sanitat de TeiàArxiu Municipal de Teià

TIANA L’agricultura a Tiana

Tradicionalment el principal cultiu de Tiana ha estat la vinya, que va ser introduïda pels romans. A principis del segle XIX tres quar-tes parts del municipi estava ocupat per la vinya i produïa un vi realment exquisit i molt buscat a Bar-celona. Les vinyes arribaven a la ma-teixa carena de les muntanyes.Tiana gaudia d’abun-dants aigües, prove-nien de moltes mines, amb un clima sa i temperat amb les quals es cultivaven els marges del torrent en petites parts, en esglaons, per aprofitar les curtes porcions de terreny. El torrent o riera d’en Font tenia dos molins fariners.La majoria de les grans masies pertanyien a veïns de Barcelona. Els tianencs treballaven com a jornalers de conreu i molts podien gaudir d’una petita vinya per a profit personal, que sempre ajuda-va a la seva economia.Destacava entre els productes de Tiana un oli exquisit, però amb molt poca quantitat. La fruita, molt variada i de totes les espè-cies. A destacar durant el segle XIX el cultiu de la taronja que

va introduir a Tiana Antonio Barata, i que degut a unes fortes gelades van anar desapareixent a finals del segle XIX. Garrofes, blat, ordi, cànem, gla, llegums i hortalisses eren altres del prin-cipals cultius

Actualment la vinya, la flor i l’horta són els prin-cipals cultius de Tiana.La ramaderia sempre ha estat minsa, només per a consum propi, i avui és pràcticament inexistent.

Josep M. Toffoli CarbonellHistoriador local

Pagesos treballant la vinya, 1925.Arxiu personal de Josep M. Toffoli

Camps sembrats a Tiana, 192-? .Arxiu personal de Josep M.Toffoli

Biblio

teca C

an B

aratau

• Aj

untam

ent d

e Tian

a• B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris: (a partir del 5 de juliol)(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14dg. tancat

Biblioteca Can BaratauLola Anglada, 1008391 TIANAtel.: 934 657 741fax: 934 658 236b.tiana.cb@diba.cat tiana.cat cbaratau.blogspot.com Tiana CB

Les vinyes de Tiana, 1921 Arxiu personal de Josep M.Toffoli

TORDERA Tordera rural: el poble endreça el silenci

Fins a principis dels anys cinquanta, el poble dorm la tranquil·la letàrgia de la seva ruralitat, i creix al ritme del camp i del bosc, a poc a poc, com ho fan les sureres.Si ha de preveure el seu futur més immediat, la primera mirada del torderenc és sovint cap al cel: plourà com cal, o ho farà a bots

i barrals i hau-rem de córrer? El vent bufarà de llevant, o de garbí, o el po-nent ressecarà els camps obli-gant-nos a re-gar? Farà fred, o boira, nevarà potser, o el ge-

bre folrarà de blanc els camps massa d’hora per a les darreres collites de la tardor?La desagraïda feina de pagès era un dels pilars de la nostra eco-nomia. Una pagesia sempre pregant al cel per una climatologia condescendent. A més de la pagesia, la ramaderia era un altre dels pilars: les vaques i la producció de llet embarcada, dia rere dia, en camions tremolosos camí de la capital.

Una altra important mirada de l’esperança del torderenc era cap al bosc: suro, llenya i carbó. Les piles de pannes de suro recollien tot el sol de l’estiu i es preparaven per bullir abans que el ganivet de llescar omplís de somriures els abundosos tallers de tapers. O els carros, carregats amb totes les olors del bosc: soques i llenya apilada a l’estació, preparada per farcir vagons de trens sense pressa, de camí als forns de pa de la gran ciutat. O les fu-maroles de les carboneres, marcant territori des de la llunyania, de la primera a la darrera vall del Montnegre. Homes forts, durs i sacrificats; de mans nues i dures, capaces de pregar, de treballar i de lluitar per la feina; bosquetans i carboners, oblidats tota la

setmana a bosc, just fins dissabte quan baixaven a la vila per veure la família, afai-tar-se, rentar-se i... tornar a la muntanya que la feina no feia festes.

Quim HaroProfessor i escriptor

Excorxador Municipal, anys 40Font: Virginia Sabater Albertí

Màquina de segar ferratge, anys 60Família Vilajeliu Serra

Biblio

teca d

e Tord

era •

Ajun

tamen

t de T

ordera

• B

ibliot

eque

s del

Mare

sme

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. tancat dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 h dg. tancat

Biblioteca de TorderaJoan Maragall, 608490 TORDERAtel.: 937 642 560fax: 937 643 730b.tordera@diba.cat tordera.cat/ambit.php?id=14

Colla de segadors en temps de sega a Can Gelmà, 1936Font: Família Aliva - Mas

VILASSAR DE DALT Terra, pagesia i paisatge…

Una de les activitats humanes que més ha transformat el paisat-ge que ens envolta ha estat l’agrícola, si més no, el conreu de la ter-ra ha constituït fins ben entrat el segle XX la base econòmica de la població. Això no obs-

tant, la pèrdua de pes econòmic i social de l’agricultura al llarg del segle passat ha delimitat la seva funció i, a hores d’ara, ha deixat de ser el sistema productiu dominant per convertir-se en un dels testimonis més rellevants que els nostres avantpassats ens han llegat en el paisatge. L’objectiu principal de l’agricultura consisteix a afavorir el crei-xement de determinades espècies vegetals, per sobre d’unes altres, segons la utilitat en l’alimentació humana. En el paisat-ge, aquesta pràctica s’ha traduït en la substitució gradual de la vegetació natural, el bosc, per espècies, generalment foranes, més productives, i en l’orografia per la delimitació d’uns espais dedicats al conreu en forma de llargues feixes atalussades, a la plana, i d’ondulades terrasses esglaonades, a muntanya, en-

trelligades per les construccions agrícoles tradicionals de pedra seca com són les parets, les barraques i les balmes murades, i tot plegat pigallat d’arbres fruiters. La superfície cultivada i el tipus d’explotació ha anat variant en el temps, ja que les conjuntures històriques han empès els pagesos a buscar conreus cada vegada més rendibles i alhora adaptats al

clima de la zona. Vinyars, bladars i oliverars, resistents a la sequera, han senyorejat per tot el terme des que l’home s’hi va instal·lar. Les sènies de lli, cànem, saboneta i maduixes han complementat a voltes els cul-tius tradicionals. Els garroferars i els tarongerars es van estendre mentre la vinya emmalaltia i era arrabassa-da, fins que la introducció de l’elec-tricitat va permetre la perforació de pous i l’extensió de l’horticultura i la floricultura.

Josep Vilademunt i CorneySecció de Ciències de la natura del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Fotògraf: desconegut, principis del s. XX. Arxiu Josep Vilademunt

Fotògraf: Casimir Barrera i Castells, anys 1950-1960. Arxiu Josep Vilademunt

Biblio

teca P

au P

iferre

r • A

juntam

ent d

e Vila

ssar

de D

alt •

Bibl

ioteq

ues d

el M

aresm

e

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13dg. tancat

Biblioteca Pau PiferrerMarquès de Barberà, 1108339 VILASSAR DE DALTtel.: 937 530 952fax: 937 530 952biblioteca@vilassardedalt.cat vilasardedalt.cat

En els anys en que l’activitat agrícola regia la vida del poble el territori s’estructurava en una plana cultivable, un nucli urbà i un espai muntanyós agroforestal articulat per masies. Una d’aquestes masies era la de can Mamet, emplaçada en un dels vessants del torrent Gili. Ha sigut l’esforç i la tenacitat de pagesos com en Jaume Figueras i la Maria Ventura el que ha permès mantenir l’espai agrari i salvaguardar la qualitat paisatgística. Fotògraf: Magí Casanovas i ArtigasFons: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

VILASSAR DE MAR Vilassar de Mar, pioner agrícola

Vilassar de Mar ha estat capdavanter en la innovació agrària. Ja a finals del segle XVIII tenia la platja habilitada per fer exportació de taronges, conreu del qual se n’ exportaven els excedents a França. Posteriorment, a finals del XIX, aparegué l’especialització en la patata primerenca per a exportació i a partir dels anys deu, del segle XX, aquest tipus de conreu esdevingué una veritable revolució agrícola que permeté l’enriquiment dels pagesos i de la comarca. Aquestes sembrades facilitaren l’extensió del regadiu i de petites cases de pagès que s’anomenaren sènies. Aques-

tes patates eren exportades prin-cipalment als mercats de París i Londres.Arran d’aquest conreu es funda-ren els sindicats de pagesos de moltes poblaci-ons maresmen-

ques. Els seus membres s’unien per tal de comprar els adobs i la patata de llavor en quantitat i així obtenien millors preus. Els sin-dicats també es cuidaven de fer-ne l’exportació cap a l’estranger.

Vilassar de Mar tingué el sindi-cat més actiu de la comarca i du-rant molts anys fou la seu de la Federació de Sindicats Agríco-les del Litoral.Una nova revo-lució agrícola s’esdevingué el 1921, també a Vilassar de Mar, quan l’italià Beniamino Farina inicià el conreu del clavell. A partir d’aquest moment tota la comarca gaudí d’un període daurat de l’agricultura. Primer el clavell, en solitari, i després en múltiples varietats de flors que s’exportaven arreu d’Europa per tren o avió. Vilassar de Mar acull, des de 1983, la seu del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya on els productors comarcals po-den vendre els seus productes en origen als detallistes. L’agricul-tura, per al nostre poble, ha estat un motor econòmic de primer ordre i aquí s’hi han produït avenços tècnics que han revolucionat tota l’economia agrària comarcal.

Feliu Novell AndinyacMuseu de la Mina Vella

foto: Fons Sust. Vilassar de Mar

foto: Fons Joan Aldrufeu. AMVM. Vilassar de Mar

Biblio

teca E

rnest

Lluch

i Mart

ín •

Ajun

tamen

t de V

ilass

ar de

Mar

• Bib

lioteq

ues d

el M

aresm

e

horaris:(hivern)dl. de 16 a 21 hdt. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 10 a 21 hds. de 10 a 14 h dg. tancat

Biblioteca Ernest Lluch i MartínSanta Eulàlia, 66-8008340 VILASSAR DE MARtel.: 937 506 834fax: 937 534 950a/e: b.vilassarm.elm@diba.cat vilassardemar.cat/directori/equipaments/biblioteca-municipal- ernest-lluch-i-martin Biblioteca Ernest Lluch @bvilassarelm

(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 10 a 14h i de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 10 a 14h i de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat

Fotografia: Fons Joan Aldrufeu. AMVM. Vilassar de Mar

foto: Xevi Aymà

1 Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella 2 Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar 3 Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt 4 Biblioteca de Cabrera de Mar 5 Biblioteca de Cabrils 6 Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac 7 Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella 8 Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar 9 Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar10 Biblioteca Joan Coromines del Masnou 11 Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró12 Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat13 Biblioteca Enric Miralles de Palafolls

14 Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar 15 Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar16 Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt17 Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar18 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres19 Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt20 Biblioteca de Santa Susanna21 Biblioteca de Can Llaurador de Teià22 Biblioteca Can Baratau de Tiana23 Biblioteca de Tordera24 Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt25 Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

BIBLIOGRAFIA

realitzable d’obrir la ciutat al mar. Mataróescrit, 1990, núm. 53, p. 15-22 | 11

BARTRÉS SALA, Gaspar; MANAU I GRAUPERA, Ferran. La vida marinera. En Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona: Ferran Manau, 1987. 237 p. ISBN: 8439865201 | 24

BASSA I VILA, Oriol. Descobrim Mata i les Cinc Sènies: itineraris de natura, agricultura, història i paisatge. Argentona: Natura, 2009. 80 p. | 4, 11, 15, 20

BOU, Joan; SERRA, Elena. Bombolles de producció local: pedaços d’història. [Tordera]: l’Ajuntament, 1996, 44 p. |3, 7, 9, 14, 15, 23

BOU, Joan; SERRA, Elena. La indústria tapera torderen-ca. Un bocí del nostre passat. [Tordera]: l’Ajuntament, 1998, 110 p. | 23

BUCH I ESTEBAN, Antoni. En Jordi Ferran i Ribas, fidel a la pagesia. 3 Viles, 1996, núm. 34, p. 14-15 | 6

BUCH I ESTEBAN, Antoni. Vinyes i vinyaters. 3 Viles, 2004-2006, núm. 133-154 | 6

CAMPS I MASSAGUER, Santiago. Naixement i infantesa del Club de Pesca Mar-Sport: 1975-1982. Arenys de Mar: [s.n.], 2000, 24 p. | 2

Canet, l’evolució d’un poble [enregistrament vídeo]. Ca-net de Mar: l’Ajuntament: Sabem.com, 2011. 1 DVD | 8

CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Miquel; ROMERO, Pablo. Ser o no ser del mar. Arenys: història, patrimoni i antropo-logia marítima. Girona: Institut Català de Recerca en Patri-moni Cultural; Barcelona: Museu Marítim, 2011. 148 p. ISBN: 978-84-9984-121-2 | 2

CASALS I COLL, Gaspar. Roca: cireres i minaires. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2001. 32 p. | 3

CASTANARDO, Ester. Un Llop de mar. Mataró report. 2005, núm. 95, p. 30-33. |5, 11

CHIMISANAS, Abelard. Confraria de pescadors de Ntra. Sra.

L’Agricultura. En Santa Susanna, un poble amb vida. Santa Susanna: l’Ajuntament, [2003], p.95-98 | 9, 13, 14, 20

L’Agricultura a Cabrils. En Com era abans Cabrils. Cabrils: l’Ajuntament: Biblioteca, 2009. p. 11-26 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 19, 23, 25

L’Agricultura a Malgrat. Malgrat de Mar: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, [2006]. 57 p. | 9

ALABAU, Albert. Què fa... Pau Gutiérrez. Alella, 2011, núm. 308, p. 33 | 1

ÁLVAREZ BLANCO, Ernesto. Arenys de Mar en Cuba, Cuba en Arenys de Mar. Matanzas: Matanzas, 2003. 124 p. ISBN: 9592680205 | 2

ÁLVAREZ BLANCO, Ernesto. Contribución al estudio de los indianos del Maresme: los Espriu de Arenys de Mar. [Arenys de Mar: s.n.], 2002. 97 p. |2

ARDANUY, Amparo; MEMBRIVES, Núria; TORRELLES, Núria.

Varietats hortícoles a la conca de la Tordera per a una alimentació saludable. [Girona]: Dipsalut, Diputació de Girona, 2009. 79 p. ISBN: 9788461296309 | 23

ARMENGOL, Cristina. El conreu de la flor. En Recordant... les veus d’Alella. Alella: l’Ajuntament. Regidoria de Cul-tura: Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2008, p. 73-99 | 1, 2, 3, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 21, 22, 23, 25

AYMAR I VILALTA, J.; RIERA I SALLARÈS, A. Els pagesos d’Alella. Alella, 1985, núm. 190, p. 57-59 | 11

BADOSA CAÑELLAS, A. Mar endins...! Arenys Vida Parro-quial, 1947, núm. 42, p. [3] | 2

BALLART CLOS, Joan. Els Goday i la indústria del peix. Sot de l’Aubó, 2009, núm. 29, p. 3-9 | 8

BALLART CLOS, Joan. Navegants canetencs: aventures i des-ventures de la gent de mar del segle XVIII. Sot de l’Aubó, 2010, núm. 34, p. 20-23 | 8

BARBA CASANOVAS, Rosa; PIÉ I NINOT, Ricard. La Utopia

de l’Alegria. En Montgat, genealogia i història [en línia] Montgat, 2005 [Consulta 15 de març 2012]. Disponible a:<http://www.telefonica.net/web2/chimisanas/raco0506.htm>

Club Náutico de Arenys de Mar. Festes de Sant Zenon, 1972, p. [33-35] | 2

COLOMINAS I PUIG, Joan. Club Nàutic d’Arenys de Mar: 50 anys. [Arenys de Mar]: el Club, 2002. 162 p. ISBN: 8474861195 | 2

COSTA I OLLER, Francesc. Mataró des del mar: panorama vuitcentista. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1986, núm. 25, p. 4-5 | 11, 24

COMÍ I BUIL, Josep. La pesca d’arrossegament, motor del desenvolupament econòmic de la Confraria de pescadors d’Arenys de Mar. Arenys Vida Parroquial, 1995, núm. 558, p. 115 | 2

Commemoració del centenari del temporal de l’any

1911. Caldes d’Estrac: Gavot, Associació per a l’estudi i la divulgació de temes culturals i de medi ambient, 2011. 15 p. | 6

CRUANYES BECANA, Antoni. La nissaga dels Dotras, mes-tres d’aixa i fusters. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 7, p. 26-28 | 8

CRUANYES BECANA, Antoni. Visió marinera canetenca del segle XVIII. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 11, 12 i 13, p. 22-27, 50-55 i 36-42 | 8

CRUANYES BECANA, Antoni. Visió marinera canetenca del segle XIX: L’Adéu a Cuba. Sot de l’Aubó, 2006, núm. 16, p. 13-16 | 8

De cara al mar: guia didàctica, material i recursos pedagògics per al coneixement del litoral de Mataró. Mataró: Museu de Mataró, Secció de Ciències Naturals, 1998. ISBN: 8492145137 | 11, 12, 22

Decreto de 18 de mayo sobre el puerto. Arenys Vida Parro-quial, 1951, núm. 89, p. [7] | 2

Denominació d’origen Alella. 50 anys. Alella, 2003, núm. 265, p. 29-40. | 1

L’economia de Malgrat al segle XIX: de què vivien els nos-tres besavis. En MORA I VILA, Maria Teresa. Malgrat al vuit-cents: estudi socioeconòmic. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, DL 1996, p. 115-186 | 6, 7, 9, 11, 15, 16, 20, 23, 24

ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. La pesca; El port. En Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010, p. 53-66; 135-136 | 2, 3, 11

Exposición monográfica de tema marítimo: catálogo. Arenys de Mar: Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, 1959. 23 p. | 2, 10

FERRER I COSTA, Josep. Una economia en transformació. En Pineda en el temps. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2000. p. 35-37 | 13, 14, 15 FONT I PIQUERAS, Josep. Conreus i boscos: pagesos, caça-

dors i boletaires. En Recordant... la història propera d’Alella. Alella: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: Bi-blioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 1997, p. 83-93. ISBN: 8492334304 | 1, 2, 7, 8, 10, 11, 14, 16, 22, 24

FONT I PIQUERAS, Josep. Vinyataires i vinaters. En Recor-dant... l’Alella d’abans. Alella: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 1999, p. 19-56 | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 16, 17, 22, 24

GIMÉNEZ I BLASCO, Joan. De la vela al vapor: la marina catalana a través d’una família de Vilassar de Mar: els Sust. Lleida: Pagès, 2009. 259 p. ISBN: 9788497797399 | 25

GIMÉNEZ I BLASCO, Joan. Mataró en la Catalunya del segle XVII: un microcosmos en moviment. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2001. 801 p. ISBN: 8492389656 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 17, 18, 19, 25

GIMÉNEZ I MOLINA, Isabel. La transformació del pai-satge del Masnou: 1849-1945. El Masnou: l’Ajuntament, [2005]. 152 p. | 4, 7, 8, 10, 11, 12, 15, 16, 21, 23, 25

MERCADER, Assumpta. El peix extraordinari del mar de Sant Andreu de Llavaneres. Sant Andreu de Llavaneres: l’Ajuntament, 2005. 22 p. ISBN: 8460637301| 9, 18, 23

MONTERO, Annie; VALL-LLOVERA, Gerard. Agrícola de Teià [enregistrament vídeo]. [Teià: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, 2006]. 1 DVD | 21

Montgat: l’evolució d’un poble [enregistrament vídeo]. [Montgat]: l’Ajuntament, 2010. 1 DVD | 12

Montgat: imatges per a la memòria [enregistrament ví-deo]. Montgat: l’Ajuntament, 2005. 1 DVD | 12, 22

MORAGAS I BOTEY, Salvador. Coses de marina vistes des de Premià. Premià de Mar: Museu Municipal de Premià; Ar-gentona: Aixernador, 1985. 245 p. ISBN: 8486332060 | 1, 2, 5, 10, 16, 17, 19

MORAGAS I BOTEY, Joaquim. Famílies marineres de Premià. Argentona: L’Aixernador, 1995. 305 p. ISBN: 8488568169 | 2, 8, 10, 11, 12, 16, 17, 24

MORAGAS I BOTEY, Joaquim. La marina mercant. En His-tòria breu de Premià de Mar: memòries. Argentona: L’Aixernador, 1990, p. 37-43 | 2, 3, 4, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 17, 18

Museu de la Marina: Vilassar de Mar [enregistrament vídeo]. Vilassar de Mar: Òrbita, [1997?]. 1 VHS | 2, 10, 16, 25

NOGUERAS DE PRATS, Pere. Gent d’Arenys. Arenys de Mar: La Copisteria, 1992-1995. 3 v. | 2, 4

El Nostre Premià: una mirada enrera. [enregistrament vídeo]. Premià de Dalt: l’Ajuntament, 2010. 1 DVD | 16

Els nostres pagesos. Arennios, 1991, núm. 16, desembre, p. 25. | 2

NOVELL ANDIÑACH, Feliu. L’Agricultura a Cabre-ra de Mar. Canet de Mar: Els 2 Pins, 1999. 123 p. ISBN: 8492396725 | 4, 5, 8, 13, 16, 24, 25

NOVELL ANDIÑACH, Feliu. L’Agricultura a Vilassar de Mar. Canet de Mar: Els 2 Pins, 1998. 134 p. | 7, 8, 13, 16, 25

GUARDIOLA I PRIM, L. La pagesia; La pesca. En Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassa-nesa i del Maresme. Vilassar de Mar: [s.n.], 1955, p. 389-417; p. 361-387 | 10, 25

ISERN I ROIG, Francesc. Records d’un home de mar. Bar-celona: [s.n.], 1984. 58 p. | 2, 8

ISERN I ROIG, Francesc. La Terralada. Eivissa: Jean Serra, 1980. 5 p.| 8

LLADÓ I FONT, Jaume. La Gent del mar: un poema mort sota les xarxes. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1987, núm. 27, p. 45-52. |11

LLINÉS, Ramón. Els Pescadors de platja… estem senten-ciats. Maresme, 1969, núm. 1, p. 8-9 | 11

LLOVET, Joaquim. Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró: 1816-1875. Mataró: Caixa Laietana, 1971. 134 p. | 2, 4, 7, 8, 10, 11, 14, 16, 23, 25

LLOVET, Joaquim. La Matrícula de Mar i la provín-

cia marina de Mataró al segle XVIII. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana; Barcelona: Dalmau, 1980. 197 p. ISBN: 8423201651| 1, 2, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 16, 17, 18

El Mar de Mataró: SPAS 1959-2009. Mataró: Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques, 2008. 236 p. ISBN: 9788461274079 | 11, 13

MARTÍ I COLL, Antoni. Control de la tripulació d’un pinc ma-taroní per culpa de la matrícula de mar: 1756-1758. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2000, núm. 66, p. 8-15 | 11

MAS I GIBERT, Xavier. En la desaparició de l’Horta dels Mis-sioners del Sagrat Cor. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 7, p. 22-24 | 8

MAS I GIBERT, Xavier. La Terralada del 23. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 6, p. 14-20 | 8

MASSONS, Josep M. Els pagesos. En Història de la Vila de Santa Susanna. Santa Susanna: l’Ajuntament, [s. a.], p. 239-254 | 20

La pagesia a Tordera: les botigues de pagès. El Pont de fe-rro. II etapa, 2001, núm. 2, p. 13 | 23

Els Pagesos de Malgrat de Mar i els seus sindicats: [recull de textos]. [Malgrat de Mar: l’Ajuntament. Regido-ria de Cultura. Arxiu Municipal], 2001. 33 p. | 9, 16

El paisatge del vi. Alella, 2006, núm. 282, p. 35-41| 1

Els Pescadors. En MIR I MORAGAS, Domènec. Qui t’ha vist i qui et veu. Calella: Edicions Marrè, 2002. ISBN: 8485060652. p. 61-71| 7

Pescadors i navegants. En Documents per a la història de Premià de Mar [en línia]. Premià de Mar: [s.n.], 2012. [Consulta 16 gener 2012]. Disponible a: <http://historiadepremia.com>

PLANAS RIUS, Joan. Temps de segar i batre. Sot de l’Aubó, 2006, núm. 16, p. 21-22 | 8

POMÉS I VIVES, Jordi. L’Agricultura i els sindicats pa-

gesos de Malgrat de Mar: una panoràmica del món agrari local des de finals del s. XIX fins a l’actualitat. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 2007. 295 p. ISBN: 978-8493463328 | 9, 13, 14

POMÉS I VIVES, Jordi. Apunts sobre la transformació del secà al regadiu a Canet. Aprofitament de pous i mines. Sot de l’Aubó, 2007, núm. 20, p. 37-41 | 8

POMÉS I VIVES, Jordi. Santa Susanna, un municipi genuïna-ment agrari a la costa del Maresme (1890-1986). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2009, octubre, núm. 95, p. 21-27 | 11, 20

POMÉS I VIVES, Jordi. Sindicalisme i cooperativisme agrari a Canet de Mar (1918-1936). Sot de l’Aubó, 2010, núm. 32, p. 3-11 | 8

POL I ALGUER, Zenon de. Un mariner arenyenc embarcat a la mítica fragata Numancia. Arenys Vida Parroquial, 1999, núm. 604, p. 37 | 2

PONS I GURI, Josep Maria. El II centenari de l’Estudi dels Pilots d’Arenys de Mar. Festes de Sant Zenon, 1979, p. [3-10] | 2

PONS I GURI, Josep Maria. Arenys de Mar: una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar, 2003. 16 p. | 2

PONS I GURI, Josep Maria. Cançó de mariners. Festes de Sant Zenon, 1990, p. [10-37] | 2

PONS I GURI, Josep Maria. Estudi dels Pilots: assaig monogràfic sobre la Reial Escola de Nàutica d’Arenys de Mar. Barcelona: Curial, 1993. 232 p. ISBN: 8472569314. [També disponible en castellà] | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 19, 22, 24, 25

PONS I GURI, Josep Maria. Vida marítima de Arenys. Fes-tes de Sant Zenon, 1944, p. [7-16] |2

Els premianencs i el mar. [Premià de Mar]: Associació Bellamar Centre d’Estudis Marítims, 2005. 157 p. | 17, 21

REIXACH I PUIG, Ramon. El Mataró remença: sindicació i subjectivitat política. Mataró report, 2005, núm. 98, p. 65-67 | 5, 11

REIXACH I PUIG, Ramon. No et fiïs mai de la calma: el mar a Mataró i la tempesta. Mataró report, 2004, núm. 85, p. 71-73 | 11

ROCA I PAGÈS, Josep. Calendari d’un pagès. Vilassar de Mar: Katelani, 2002. 162 p. ISBN: 8493199087 | 25

ROMAGUERA I SERRA, Jordi; TORRELLAS I BUIXEDA, M. Mercè. Trenta personatges per parlar de Tordera. Tor-dera: l’Ajuntament, 2007. 190 p. | 23

ROVIRA FORS, Josep. Història del Bergantí canetenc Hernán Cortés. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 10, p. 18-19 | 8

RUIZ, Ramon; ASENSIO, Àlex. Entrevista a en Pep Riera. Alella, 2000, núm. 248, p. 13-15 | 1

SALICRÚ I LLUCH, Roser. Perquè la pega se fa a Mataró e per la costa del Maresma (...). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2011, núm. 100, abril, p. 8-15 | 11

SALICRÚ I PUIG, Manel. Les vinyes i el vi de Mataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2002, núm. 74, p. 26-39 | 11

SARABIA, Víctor. La mirada dels premianencs. Passat, present i futur de Premià de Mar [enregistrament vídeo]. Premià de Mar: La Caja Negra Produccions, 2006. 4 DVD | 16, 17

SERRA, Montse. Batalla per la regulació de les vinyes. Ale-lla, zona afectada. Alella, 1995, núm. 229, p. 37-38 | 1

SERRANO, Eulàlia. Paisatges de la vinya i ciutats: reptes d’ordenació. Alella, 2008, núm. 295, p. 33-44 | 1

SIMÓN, Antoni. Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Barcelona: Curial, 1993. 290 p. ISBN: 8472569470 | 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 20, 22, 23

SOLÉ I VERGÉ, M. Antònia. Veïnat de Mar: 8 itineraris pels 400 anys d’història d’Arenys de Mar: guia. Arenys de Mar: [l’Ajuntament], 2000. 168 p. |2

SUBIÑÀ I COLL, Enric. Notes sobre l’agricultura de Mataró a l’època moderna: visions dels contemporanis. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2001, núm. 71, p. 14-23 |11

TEODORO, Manuel. Reglamento de navegación y pesca del año 1773 de la província de Mataró de Manuel Zalvide. At-zavara, 1995, núm. 6, p. 20 |6, 8, 9, 11, 24

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils: el poble i els homes. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1983. 239 p. ISBN: 842810532 |2, 5, 13

Un Tomb pel pla [enregistrament vídeo]. Malgrat de Mar: Vicens Tomàs, 2008. 1 DVD |9

Tordera: una memòria silenciada [enregistrament vídeo]. Tordera: l’Ajuntament, 2011. 1 DVD | 23

Tordera: el record d’un poble [enregistrament vídeo]. Tor-dera: l’Ajuntament, 2011. 1 DVD | 23

TRAÏD, Xavier. De romans i pescadors; De mariners i page-sos. En Premià de Mar viu... la mar de coses. Premià de Mar: l’Ajuntament: El Clavell, 1999. p. 13-30; 31-51 | 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 16, 17, 18, 19, 22

VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera ahir, recull de vells costums. [S.l: s.n.], 1990. 181 p. ISBN: 844047380X| 2, 7, 9, 11, 14, 23

VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera, arrels d’un po-ble. Tordera, l’Ajuntament, 2005. 374 p. | 23

VILÀ I MARÍ, Agustí Maria. Joan Monjo un exemple de tenacitat. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1997. 264 p. ISBN: 8428109079 | 2, 7, 11, 13, 25

VILADEMUNT CORNEY, Josep. Estratègies humanes d’ocupació del territori, el cas de Vilassar de Dalt. Vi-lassar de Dalt: [s.n.], 2002. 448 p. | 24

VILANÓ I MATAMOROS, Joan. Premià a principis de segle i altres escrits. Les nostres arrels, 1993, núm. 13 |11, 17

Vilassar, un mar de flors [enregistrament vídeo]. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, 2003. 1 DVD | 25

VIÑALS I IGLESIAS, Josep. Premià a començaments del segle XVIII: un assaig d’història econòmica local. Ma-taró: Caixa d’Estalvis Laietana; Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. 244 p. ISBN: 8423202127 | 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 14, 16, 17, 18, 19, 25

ZALVIDE, Manuel de. Reglamento de navegación y pes-ca del año 1773 de la província de Mataró. Arenys de Mar: Cofradía de Pescadores de Arenys de Mar, 1984. 245 p. Facsímil, Mallorca: Impr. de Ignacio Sarrá y Frau, 1773. ISBN: 8439828624 | 8

IV Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. [s.l.]: Trobada d’Entitats de Recerca Local i Co-marcal del Maresme, 2010. 123 p. | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25

L’Atzavara. Núm. 4, 1982. Mataró: Secció de Ciències Natu-rals del Museu Comarcal del Maresme | 8, 11 CABOT, Pere; RODRÍGUEZ, Jesús; NÚÑEZ, Ma Rosa. Agricul-tura i pesca. En El Maresme: diversitat i contrast. Grup Pleiade. Argentona: l’Aixernador; Mataró: l’Ajuntament, 1985. p. 49-64 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 18, 22, 23, 24, 25

CAMPS I BILBENY, Francesc X. Guia del mar al Maresme. Argentona: Natura: Actínia, 1995. 123 p. ISBN: 8460530388 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24

Catàleg de productes de la terra i artesania alimen-tària del Maresme. [Mataró]: Consell Comarcal del Mares-me, [2009]. 149 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25

CUADRADA, Coral. La pagesia medieval, una classe ho-mogènia?: (anàlisi de la condició social dels camperols del Maresme, segles XII-XIV). En L’aixada i l’espasa: l’espai feudal a Catalunya. Tarragona: Arola, 1999, p. 115-130 | 11

DEMESTRE ALTED, Montserrat. L’Activitat pesquera al Ma-resme: un esquema de manipulació dels ecosistemes ma-rins propi de la Mediterrània. Atzavara, Mataró: Secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal del Maresme, núm. 6, 1995, p. 11-19| 4, 8, 9, 11, 24

L’explotació agrària. En El Maresme: diversificació econòmica i aprofitament intensiu del territori. Barce-lona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1989. p. 79-153 |1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 20, 23, 24, 25

FERNÁNDEZ, Magda. Maresme: paisatge, població, economia, història, art, tradicions. Barcelona: Barcano-va, 1989. 63 p. ISBN: 8475334644 | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 12 , 14, 15, 17, 18, 19, 23, 24, 25

BIBLIOGRAFIAMARESME

ISERN I ROIG, Francesc. Records d’un home de mar. Bar-celona: [s.n.], 1984. 58 p. | 2, 8

El Maresme, en viu. Mataró: Museu Comarcal del Mares-me, 1992. 141 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23, 24

MAS I GIBERT, Xavier. Memorial dels pescadors i els peixos: converses amb Francesc Isern: Tres-cents anys de tradició marinera al litoral del Maresme. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1994. 286 p. ISBN: 8492001534 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24

Nosaltres els maresmencs: una road-movie de Mont-gat a Calella [enregistrament vídeo]. [Mataró]: Clack pro-duccions, 2011. 1 DVD | 2, 4, 11

POMÉS I VIVES, Jordi. Les “Mataro’s potatoes” i el cooperativisme agrari al Maresme: 1903-1939: la Fe-deració de Sindicats Agrícoles del Litoral. Mataró:

Caixa d’Estalvis Laietana, 1991. 230 p. ISBN: 8460602583 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25

PORTALS I MARTÍ, Joan. El Montnegre: una historia de mil anys. Arenys de Mar: El Set-Ciències, 1998. 142 p. ISBN: 8492375027 | 2, 3, 6, 7, 8, 11, 14, 15, 17, 18, 22, 23

TEODORO, Manel. Caladors de la costa del Maresme. L’Atzavara, 1995, núm. 6, p. 21-22 | 4, 8, 9, 11, 24

TEODORO, Manel. Les xifres de l’activitat pesquera al Ma-resme. L’Atzavara, 1995, núm. 6, p. 23 | 4, 8, 9, 11, 24

GARCIA I DOMINGO, Enric; VIVES, Marta. La costa dels es-pigons i els sorralls. En La Pesca a Catalunya. Manresa: Angle, 2003, p. 136-159 | 2, 4, 8, 10, 11, 14, 17, 18, 24, 25

GARCÍA I DOMINGO, Enric. Viure o morir al mar: el sal-vament marítim al Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1998. 94 p. ISBN: 8428109338 | 1, 2, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 17, 22, 24, 25

GINESTA I SALICRÚ, Amadeu. Records d’un pagès i bos-querol de l’Alt Maresme. [Barcelona]: Papyrusdisseny, 2007. 60 p. | 3, 11, 14

Grup d’Amics de l’Art Romànic del Maresme. Notes sobre la perduració de les sitges com a sistema d’emmagatzemar co-llites en el Maresme. Sessió d’Estudis Mataronis, 1993, p. 109-113 |2, 3, 11

Guia dels conreus al Maresme: cultius, vegetació, fauna i ecologia. Argentona: Natura, 1996. 117 p. ISBN: 8492089210 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 16, 17, 18, 20, 22, 23, 24, 25

Edita: Biblioteques Municipals del MaresmeDisseny gràfic: Jordi CuyàsAssessorament lingüístic: CNL MaresmeImpressió: SYL creaciones gráficas y publicitariasDL: B. 13396-2012 © dels autors

Sant Jordi 2012