El Japó de l’Època Edo

Era Tokugawa (1603-1868)

Maria Serrano Fox4t Història

Pràctica 2: Historiografia

Època Edo (1603-1868)

• Tokugawa Ieyasu arriba al poder i estableix el seugovern al 1603 a Edo (Tòkio). La seva estructuraconsistia en el Shogunat (govern militar). Vaintroduir un nou sistema de control sobre la restade territoris del país, basat en les relacions devassallatge feudal. L’emperador Go-Yõzei, lideposita la seva autoritat per a governar el paísen el seu nom, li atorga el títol de Shoghun. Lafamília Tokugawa ocuparà aquest títol de formaininterrompuda fins el 1868, any en que començal’època Meiji.

L’espai del Japó de Tokugawa

• PrincipalsIlles del Domini del ShogunatTokugawa: Honshu, Hokkaido, Shikoku, Kyushu i Illes Ryuku. Imatge 1: Mapa de les illes

principals del Japó a l’Època Edo.

L’espai del Japó de Tokugawa

• El territori era dividit en Han, aquests eren els feus del Japó. Eren administrats per un Daimyo (senyor feudal), que jurava lleialtat al Shogun.

Imatge 2: Mapa dels diferents Daimyo.

Imatge 3: Mapa de les províncies de Japó.

Espais de les ciutats

• Castells: Construïts per a vigilar els territoris estratègics o importants. Esconverteixen en ciutats castell, al voltant de les quals es desenvolupa la economialocal.

• Temples: Espais Sagrats que rodegen un pati i als quals s’entra per una sèrie deportes. Tenen l’objectiu de mantenir les imatges dels Budes i és on es realitzen elsrituals importants.

• Santuaris: Creats per santificar i realitzar el culte a una deïtat.• Teatres: Els que assisteixen són principalment els comerciants d’Edo, Kyoto i

Osaka. La nova classe comerciant crea la seva pròpia cultura, volen entretenimentsque mostressin la vida real, i aquesta realitat la veien plasmada en les obres deteatre Kabuki, un drama estilitzat.

• Barris Comercials (Juku): Barris amb botigues i tot tipus de disposicions. També hihavia albergs i hostals per al allotjament dels viatgers. El seu objectiu era el deservir com una xarxa oficial del govern dels transports, comunicacions,administració i comerç.

• Jardins: Jardins tradicionals que creen paisatges idealitzats en miniatura. Elsjardins dels emperadors i nobles són dissenyats per la recreació i el plaer estètic,mentre que els budistes per a la contemplació i meditació.

Espais a Osaka, Hokkaido• Castell d’Osaka, construït al 1583. Al 1615 cau en mans del clan

Tokugawa. Tokugawa Hidetada el reconstrueix i el rearma.

Imatge 4: Castell d’Osaka. Imatge 5: Castell d’Osaka.

Espais a KyotoA Kyoto s'ubicava la Cort Imperial.

• Castell Nijo, es manat construir per Tokugawa Ieyasu al 1601 i es acabat al 1626. És la residència a Kyoto dels Shoguns.

• Nishi Honganji, temple que al 1602 es dividit per Ieyasu, amb l’objectiu de debilitar el poder de la secta budista Jodo.

Imatge 7: Temple Nishi Honganji

Imatge 6: Castell Nijo.

Espais a Edo (Tokio)

• Ikegami Honmon-ji, temple de Nichiren Shu (llinatge budista).

• Zojo-ji, temple budista. El seu fundador va ser Yuyo Shosho. Era el temple de la familia Tokugawa. També va servir com centre administratiu per regular els estudis i les activitats religioses de la secta Jodo Shu.

Imatge 8: Temple Ikegami Honmon-ji

Imatge 9: Temple Zojo-ji

Espais a Edo (Tòkio)• Temple Sengakuji, creat al 1612,

popularment conegut per el lloc on hi ha les tombes del 47 samurais. La gent anava a encendre encens en memòria seva.

Imatge 10: Temple Sengakuji

• Senso-ji, temple situat a Asakusa. Va ser el temple oficial del Shogun. Els sacerdots rezaven cada dia, realitzaven cerimonies de la familia i també tenien les seves tombes. Es realitzava el festival Tanabata, la gent demanava desitjos.

Imatge 11: Temple Senso-ji

Espais a Edo (Tòkio)

• Castell Chidoya, castell contruïtal 1457 a Edo per Ota Dokan. Va esdevenir centre administratiu del Shogunat al 1603.

Imatge 13: Torre del Castell d’Edo

• Tokaido, era la ruta més important que uniaEdo amb Kyoto. Hi havia estacions dedescans, allotjament i menjar per a que elsviatgers descansessin. També hi havia puntsde control on els viatgers presentaven elspermisos de viatge.

Imatge 12: Camí Tokaido

Relacions amb l’exterior

• Durant l’era Tokugawa es va implantar unapolítica aïllacionista. La supressió dels contactesamb l’exterior no va ser brusca, sinó que es vaproduir progressivament. Tokugawa Ieyasumostrava interès en el comerç exterior i erapermissiu, en certa mesura, amb el cristianisme.Els europeus van aportar les armes i elcristianisme al Japó, però aquests van acabantsent un perill per al Shogunat i van generardesequilibris al país, la qual cosa va portar a laregulació de les relacions amb l’exterior.

Relacions amb l’exterior

Imatge 14: Vaixell Japonés de 1634 Imatge 15: Mapa de Japó, Xina i Corea al 1835

Pel que fa al tema econòmic, els intercanvis comercials amb els xinesos, espanyols,anglesos i holandesos van ser molt beneficiosos a començaments del segle XVII, jaque van portar una nova tecnologia. Això va portar a desequilibris interns, no espodia establir un control del comerç exterior, la qual cosa impedia el monopoli delcomerç exterior i també el control dels ingressos dels daimyo.

Relacions amb l’exterior• I pel que fa al tema de

la religió, els cristians portaven una lleialtat que feia competència amb la del Shogun. A principis del segle XVII va haver una certa tolerància, però a l’any 1612 van haver problemes amb els daimyo cristians va portar a TokugawaHidetada, a promulgar edictes contra el cristianisme. Es van perseguir cristians amb prohibicions com la de crear assentaments cristians i execucions públiques.

Imatge 16: Martirs a Nagasaki durant el segle XVII

Relacions amb l’exterior

• Al 1623 una sèrie d’edictes van portar a una política d’aïllament de l'arxipèlag. Primer es van expulsar als anglesos, després als espanyols i finalment als portuguesos. Entre 1633-1638, Iemitsu va afegir més edictes que restringien les relacions exteriors. Aquesta política de portes tancades va portar a dos segles de pau, Pax Tokugawa.

Cosmologia: Edo Neo-Confusianisme

• Durant aquesta època al Japó va sorgir l’Edo Neo-confusianisme.És una filosofia social i ètica basada en idees metafísiques. Lafilosofia es caracteritzada com humanista i racionalista, amb lacreença que l’univers podria ser entès a través la raó humana, icorrespon als homes la creació d’una relació harmoniosa entrel’univers i l’individu. Aquesta teoria pensa que els principisnaturals que regulaven el cosmos regulaven també la moral.Aquests principis originalment romanen dins de tots els éssershumans, en la seva naturalesa o en la seva ment, bons, però enalguns casos són aclaparats per les turbulències del món atractiu ila seva agitació. S’ha de tornar a la calma i a l’equilibri per a quela bondat retorni. El neo confusianisme també va introduirelements d’etnocentrisme al Japó, tenen a la seva cultura com elcentre del món.

Cosmologia: Mite de la Creació

• Com totes les cultures el Japó també té el seu propi mite de lacreació. Aquest explica el naixement llegendari del móncelestial i el món terrenal, el naixement dels primers deus i elnaixement de l'arxipèlag japonès. Aquesta llegenda té origen alsegle VIII.

Imatge 17: Deus del Mite de la Creació Japonès.

Cosmologia: Mite de la Creació

• En el principi dels temps el cel i la terra estaven barrejats, però aquests temps més tard es van separar. A la part superior es va crear el cel, una mica més avall hi havien els nuvols i un paraís anomenat Takamagahara, on vivien els 17 déus. I finalment molt més avall es va crear la Terra. Els déus es van reunir per decidir que el déu més jove, Izanagi i la deessa més jove Izanami fosin enviats a la terra per reorganitzar-la. Per a facilitar la tasca els hi van donar una llança.

Imatge 18: Izanami i Izanagi rebent la llança

Cosmologia: Mite de la Creació

• Van anar al pont que unia el cel amb la terra i van agitar el mar amb la llança, cosa que va fer que caiguessin gotes d’aigua salada a la punta la llança i es crees la primera illa anomenada Onogoro. Van traspassar el pont i van clavar la llança en aquella terra i van fer la seva casa. Els seus primers fills van ser imperfectes i no van ser considerats déus, aquests van ser abandonats al mar. Els fills que van tindre després si que van nèixer perfectes i van ser considerats déus.

Imatge 19: Izanami i Izanagi clavant la llança.

Bibliografia i Webgrafia

• JUNQUERAS I VIVES; Oriol,MADRID I MORALES, Dani; MARTÍNEZ TABERNER, Guillermo; PITARCH FERNÁNDE, Pau (2011): Història del Japó, Barcelona, UOC.

• TSUTSUI, William M. (2007): A Companion to Japanese History, Blackwell Publishing.

• http://www.us-japan.org/edomatsu/home.html, consultat el 09/10/2013.

• http://bartjapanworld.blogspot.com.es/2011/12/el-periodo-edo-1-parte.html, consultat el 07/10/2013.

• http://paseandoxjapon.blogspot.com.es/2012/02/historia-de-japon-el-periodo-edo.html, consultatel 07/10/2013.

• http://www.euskadiasia.com/ESTUDIOS_ORIENTALES/DOCUMENTOS/_viaje_Ulises_articulo.html, consultat el 15/10/2013.

• http://en.wikipedia.org/wiki/Edo_Neo-Confucianism, consultat el 16/10/2013.

• http://es.wikipedia.org/wiki/Cien_famosas_vistas_de_Edo, consultat el 14/10/2013.

• http://es.wikipedia.org/wiki/Shogunato_Tokugawa#Sociedad_y_cultura, consultat el 05/10/2013.

• http://es.wikipedia.org/wiki/T%C5%8Dkaid%C5%8D, consultat el 15/10/2013.

• http://en.wikipedia.org/wiki/Japanese_garden, consultat el 15/10/2013.

• http://es.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADodo_Edo, consultat el 05/10/2013.

• http://tokio.ociogo.com/guia/sengakuji-ji/, consultat el 16/10/2013.

Llistat d’imatges

• Imatge 1: JUNQUERAS I VIVES; Oriol,MADRID I MORALES, Dani; MARTÍNEZ TABERNER, Guillermo; PITARCH FERNÁNDEZ, Pau (2011): Història del Japó, Barcelona, UOC.

• Imatge 2: http://historiadejapon2012-2.blogspot.com.es/p/mapas.html (consultat el 15/10/2013)

• Imatge 3: http://historiadejapon2012-2.blogspot.com.es/p/mapas.html (consultat el 15/10/2013)

• Imatge 4: http://viajesmonllar.com/blog/los-castillos-japoneses-esas-bellezas-de-oriente(consultat el 16/10/2013)

• Imatge 5: http://flapyinjapan.com/2007/04/12/el-castillo-de-osaka/ (consultat el 16/10/2013)

• Imatge 6: http://flapyinjapan.com/2010/08/17/el-castillo-de-nijo/ (consultat el 16/10/2013)• Imatge 7: http://rakugoleon.wordpress.com/2010/10/25/day-9-a-lazy-rainy-unesco-world-

heritage-day/ (consultat el 16/10/2013)• Imatge 8: http://static.panoramio.com/photos/large/7036852.jpg (consultat el 16/10/2013)• Imatge 9: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Zojoji_Hondo_2010.jpg

(consultat el 16/10/2013)• Imatge 10:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Templo_Sengakuji.jpg/800px-Templo_Sengakuji.jpg (consultat el 16/10/2013)

Llistat d’imatges

• Imatge 11: http://landsofwisdom.com/wp-content/uploads/2011/04/senso-ji-temple-by-night.jpg(consultat el 16/10/2013)

• Imatge 12: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Tokaido_Hoeido_26_Nissaka.png(consultat el 16/10/2013)

• Imatge 13: http://www.absolutjapon.com/wp-content/uploads/2010/07/11132.jpg (consultat el 16/10/2013)

• Imatge 14: http://4.bp.blogspot.com/-9mxXMdtFi08/UP5M2vFtPzI/AAAAAAAAC0E/FcLa8TQ4-a0/s1600/Captura+de+pantalla+2013-01-22+a+las+09.24.28.png (consultat el 16/10/2013)

• Imatge 15: http://www.euskadiasia.com/ESTUDIOS_ORIENTALES/DOCUMENTOS/_viaje_Ulises_articulo.html(consultat el 16/10/2013)

• Imatge 16: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/ChristianMartyrsOfNagasaki.jpg/596px-ChristianMartyrsOfNagasaki.jpg (consultat el 16/10/2013)

• Imatge 17: http://www.enfolang.com/newsletter/2011/agosto/creacion-mundo-japon.jpg(consultat el 16/10/2013)

• Imatge 18: http://www.use.com/media/2011/0112/1174981/p_001.jpg?1 (consultat el 16/10/2013)

• Imatge 19: http://www.use.com/media/2011/0112/1174981/p_003.jpg (consultat el 16/10/2013)