Número 37 // 20.000 exemplars // març de 2015 // Sant Feliu de Llobregat

Els partits comencen a presentar les seves candidatures per a les eleccions municipals

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu . abril de 2015

Claredat i sinceritat

Amb la publicació al BOE de la convocatòria de les eleccions muni-cipals pel proper dia 24 de maig es dona el tret de sortida formal , tot i que a Sant Feliu, i a la resta de municipis, ja fa setmanes que

l’ambient electoral es nota. En els darrers dies totes les formacions polítiques que es presenten han

presentat candidats i escollit candidatures, només CC Veïns per Sant Feliu es troba en el procés de recollida de les signatures i els DNI dels ciutadans que han d’avalar a aquesta agrupació d’electors, i encara no han fet públi-ca la candidatura. També el PP va una mica més endarrerit, ja que tot just acaben de decidir qui encapçalarà la candidatura.

En total seran probablement vuit les opcions que els ciutadans i ciutada-nes de Sant Feliu tinguin a l’hora d’escollir a quina opció política donen el seu vot, més que mai, i a priori totes amb opcions reals de treure repre-sentació. La pluralitat que representen tots ells i elles, tan ideològicament com de propostes i plantejaments més locals és molt evident, i això està bé i es una bona noticia per a la regeneració democràtica i per combatre el creixent desencís amb la política que te la ciutadania en general. Ara bé, el panorama post-electoral pot acabar sent molt complicat per aconseguir un govern fort i estable, degut al previsible fraccionament del proper ple municipal amb 6 o 7 grups municipals com a mínim.

En tot cas això ja es veurà, ara, en el proper mes i mig, demanem als diferents candidats i candidates claredat i sinceritat en els plantejaments i propostes de manera que els ciutadans puguem escollir amb la major informació possible.

2

el diari de Sant FeliuEl diari de SANT FELIU no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari de SANT FELIU no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 38, abril de 201520.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Podeu consultar l’edició digital a:Teléfon publicitat: 674.35.92.03

Direcció: direccio@sfcomunicacio.catPublicitat: publicitat@/sfcomunicacio.cat

Edita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

la foto del mes

Aquests mots estan de moda. Guanya – guan-ya! Sembla que amb aquesta forma de pro-cedir ningú perd. Això és fantàstic, però és

estrany, perquè sempre ens han inculcat que perquè algú guanyi, és necessari que un altre perdi. El que perd sempre queda en una situació incòmode i ple de ressentiment, encara que ho pugui dissimular.

L’agressor tard o d’hora recollirà el que ha sembrat! La pregunta és: seria possible que, variant el nostre punt de vista, aquesta dita pogués resultar sempre verdadera? Per la gran majoria, no!

T’apuntes a la minoria i analitzem una mica què cal fer per guanyar - guanyar?

En l’aspecte econòmic per exemple, si tens un ne-goci, no enganyis mai el teu client, hi guanyareu tots dos; si treballes per un altre, fes la feina ben feta per-què mai et manqui, en aquesta empresa o en un altre.

En l’amor busca que l’altre sigui feliç i et veuràs recompensat/ada. Amb els fills busca el seu creixe-ment i recolliràs el seu amor. Amb els teus pensa-ments, deixa de jutjar i jutjar-te, guanyaràs en pau i el teu entorn se’n beneficiarà.

Si projectes un canvi a la teva vida, que sigui bene-ficiós per a tu i que no perjudiqui ningú.

Podríem fer un llarg llistat de pautes de funciona-ment, perquè la vida estigui al nostre costat i no ens maltracti, però potser seria millor entendre l’essència del que analitzem. Proposo, com a pauta, observar en les decisions importants, si tots els protagonistes hi guanyen? Sí? Doncs, endavant!

Adéu.

“WIN-WIN” GUANYA- GUANYA!

Les eleccions municipals ja estan formalment convocades pel proper dia 24 de maig. Els candidats a l’alcaldia han posat pel diari Avui que farà un reportatge so-bre els comicis locals en la nostra ciutat en els propers dies.

editorial

3abril de 2015 . el diari de Sant Feliu pàgines especials

El passat dimarts 7 d’abril l’assemblea de militants de Con-

vergència i Unió a Sant Fe-liu aprovava amb un 92% dels vots a favor i un 8% d’abstencions la llista de la candidatura convergent per a les properes eleccions muni-cipals. Aquesta, amb 10 do-nes i 11 homes, estarà nova-ment encapçalada, tal i com s’havia anunciat, per l’actual primera tinenta d’alcaldia al consistori santfeliuenc, Rosa Maria Martí.

La candidata estarà acom-panyada en les cinc primeres posicions pels tres regidors amb els que a l’actualitat comparteix el grup munici-pal —Manel Carrion, Jaume

Convergència i Unió aprova amb un suport de més del 90% la candidatura a les eleccions municipals

Manyoses i Carme Masca-rell— als que s’hi suma Mi-quel Vives.

Pel que fa al conjunt de noms que composen la can-didatura, aquests inclouen també diferents novetats respecte a les anteriors elec-cions per tal de crear un equi-libri entre la proposta que va aconseguir fa quatre anys un dels millores resultats dels convergents a la ciutat i la d’un nou projecte engresca-dor.

En aquest sentit, Rosa Maria Martí afirmava en fi-nalitzar l’assemblea que “comptem amb un grup de persones que representa perfectament als santfe-liuencs i santfeliuenques

per la seva diferent proce-dència entre els barris del municipi, i per les diferents edats, àmbits de treball i vi-sions que ens aporten. Estic totalment convençuda de que comptem amb un grup humà excepcional, absoluta-ment preparat per a ocupar el govern municipal i amb les idees necessàries per a mi-llorar la nostra ciutat durant els propers anys”.

La llista encapçalada per Rosa Maria Martí Jodar combina els noms de persones pertanyents a a candidatura de fa quatre anys amb noves incorporacions.

Els set primers de la llista son:1.Rosa Mª Martí Jodar2.Manel Carrion Ribas3.Jaume Manyoses Canadell4.Miquel Vives Singla5.Carme Mascarell Güell6.Miquel Pahissa Puertas7.Montserrat Riba

4 el diari de Sant Feliu , abril de 2015pàgines especials

El PP ha sido, a la par que JUNTS, la última formación política de

la ciudad en decidir su can-didato. Como ya avanzaba EL DIARI del mes pasado, Elisabet Ortega encabezará la lista electoral en las elec-ciones municipales de mayo próximo. Sergio Jiménez, que había encabezado las dos últimas candidaturas populares, deja así paso a Ortega, que ya ocupó el número dos en las últimas elecciones.

La decisión sobre quien sería el candidato del PP en nuestra localidad era uno de los pocos interrogantes que faltaban por descifrar, a poco menos de dos me-ses para la celebración de las elecciones. En una en-trevista reciente el actual portavoz municipal del PP, Sergio Jiménez, mantenía aún su intención de volver a presentarse, aunque al final ha optado por no encabezar una vez más la candidatura aunque no descarta inte-grarse en la misma en una posición con opciones a sa-lir elegido.

Con 32 años, Ortega es Presidenta local el PP y concejal del Ayuntamiento desde hace cuatro años,

graduada en Criminología y Política Criminal por la Universidad de Barcelona. Ha cursado también, en la Universidad Miguel Hernán-dez, el Título de Gestión y Dirección de Seguridad y ha obtenido la habilitación de Directora de Seguridad por el Ministerio del Interior. Toda su experiencia labo-ral la ha desarrollado en la empresa familiar de carpin-

tería.Ortega ha protagonizado

uno de los momentos cu-riosos de esta legislatura al ser reprobada por el pleno municipal, con los votos del equipo de gobierno, por haber puesto en cono-cimiento de la Delegación del Gobierno la habilitación de dos centros públicos de votación en la consulta del pasado 9 de noviembre.

Elisabet Ortega, candidata del PP a la alcaldía de Sant FeliuRedacción

La candidata del PP se estrena con amenazas y ataques a la sede del partido en Sant Feliu.

La alcaldable del Parti-do Popular, Elisabet Or-tega, se ha estrenado en su nueva responsabilidad de manera convulsa, ya que hace unos dias la sede local de la formción popular, en la calle Verge de la Salut recibió un ata-que que provocó la rotura de los vidrios de las ven-tanas, así como diversas pintadas en la fachada.

También en su cuenta de twitter, Ortega, ha re-

Estado en el que quedaron los cristales de la sede después del ataque

cibido algún mensaje en el que se le desean que reciba un tiro en la nuca.

Elisabet Ortega, desde su cuenta de facebook ha agradecido las muestars de apoyo y la actuación de Mossos d’Esquadra y Policia Local, tanto en relación a las amenazas como a los ataques que sufrió la sede de los po-pulares en nuestra ciudad

5abril de 2015 . el diari de Sant Feliu pàgines especials

ICV-EUiA presenta una candidatura que combina renovació i continuïat.

La candidatura de l’esquerra verda, per a les municipals de maig,

presenta una candidatura amb persones compromeses amb la ciutat, de tota la ciutat i to-tes les edats. la persona més joves te 18 anys i la més gran 96 anys

ICV-EUIA es presenta a les eleccions municipals amb una candidatura formada per per-sones compromeses amb la ciutat i les seva vida cultural, associativa i social. Una candi-datura que vol expressar, se-gons ICV-EUIA, a través de les persones que la conformen, el que és Sant Feliu.

La llista dels 21 candidats i candidates i 8 suplentss incor-pora persones de tota la ciutat, i de totes les edats.

La majoria de les persones

que conformen la candidatura són independents (tretze can-didats i candidates), dotze són d’ICV, quatre d’EUIA i dos de Joves de la Coalició.

La llista dels 21 primeres la tanca el diputat d’ICV-EUIA Jaume Bosch, que durant vint-i-quatre anys va ser regidor de Sant Feliu, i és diputat del Par-lament de Catalunya des del 2003, anys al llarg dels quals ha desenvolupat importants responsabilitats (senador au-tonòmic, ponent de l’Estatut i de la llei electoral, portaveu del grup parlamentari, etc). Bosch va acompanyat, en aquest tancament de llista, de Conxi-ta Fernández, actual regidora de la dona i sempre compro-mesa amb el moviment femi-nista, i de Alejandro Huerga, activista social i membre actiu

de la PAH. La llista de suplents la tanca Pere Codorniu, de 96 anys, que va formar part de la lleva del biberó que va de-fensar la República a la guerra civil.

Jordi San Jose ha senyalat

que “aquesta és una candida-tura que combina continuïtat i renovació (sis dels actuals re-gidors i regidores es mantenen en els primers llocs de la llista), i que dibuixa un equip de gent, representatiu de la ciutat, com-

promès amb aquesta i amb ca-pacitat suficient per continuar treballant per un Sant Feliu a on tot estigui a l’abast de tothom”.

6 el diari de Sant Feliu , abril de 2015pàgines especials

Las primarias de Junts escogen Luis Serrano como candidato

La ciutadania pregunta ...

Desde una entidad con tradición en Sant Feliu y en la que contamos con unos 300 socios y socias de todas la eda-des, planteo un problema de escala nacional pero que me

gustaría conocer las acciones que se realizarán a nivel local. ¿Qué medidas plantean para combatir el paro juvenil y evitar que nuestros jóvenes se tengan que ir fuera al acabar su formación?

Antonio “El Fuerte , Presidente Peña Bética

Jordi San José: Enten-demos que es un proble-ma que hay que atacar contundentemente con

estrategias globales, y actuar tam-bién de manera local. En esta legis-latura hemos conseguido ampliar las líneas formativas para jóvenes que no acaban los estudios, y tam-bién nuestra ciudad contará con la figura de un impulsor juvenil dentro del programa europeo de garantía juvenil, de manera que podamos orientar a todos los jóvenes en for-mación y en transición de escuela y trabajo. Continuaremos nuestros programas de ayudas a empresas que contraten personas paradas de nuestra ciudad y a personas que creen su propia actividad econòmi-ca, como hemos realizado por pri-mera vez en estos dos últimos años.

Xavier Alegre: Tenemos dos tipos de jóvenes, los que poseen una formación

como nunca ha tenido una juventud en España y los que han abandona-do prematuramente los estudios y no han adquirido las competencias básicas para moverse por el merca-do de trabajo. En relación con los primeros desde la administración municipal pocas cosas se pueden hacer. Con respecto al segundo tramo aquí si las administracio-nes locales tenemos un papel importante en recuperar a esos jóvenes para el sistema produc-tivo y evitar la marginalidad en la que pueden verse inmersos.

Lourdes Borell: Una con-dición para resolver el pro-blema del paro, es que se cree empleo de calidad.

Nuestra primera preocupación será transformar TODO el Ayuntamien-to, y no solo los servicios locales de empleo, en un agente activo en la tarea de mantener las empresas existentes, ayudar a crecer nuevas, así como atraer a otras hacia nues-tros polígonos, hoy abandonados a su suerte. Para combatir el paro juvenil nues-tra prioridad se centrará en realizar un acompañamiento individualiza-do a los jóvenes en paro de la ciu-dad para que conjuntamente con ellos, y a partir de su compromiso, se acuerde lo que debe hacer para incorporarse al mundo del trabajos. Nos centraremos en conseguir la mejora de su formación profesional.

Elisabet Ortega: Tene-mos diferentes medidas para impulsar la econo-mía, hacer crecer el co-

mercio y mejoras para empresas y nuestros polígonos. Una de estas-será hacer planes de ocupación en empresas de Sant Feliu, no en la administración. Uno de los grandes problemas que tienen los jóvenes es la falta de experiencia. Desde el Ayuntamiento podemos hacer que nuestros jóvenes puedan acceder a un puesto de trabajo en el que se pueden formar en el sector privado y así ganar experiencia y el dinero que se invierte en los planes de for-mación no será para que hagan de peones o pintores en la brigada.

Luís Serrano: Los pro-blemas con los que se enfrentan los jóvenes no

surgen con la crisis económico-financiera por la que se atraviesa. Son problemas estructurales, pro-pios de nuestro modelo producti-vo. Debemos construir un nuevo modelo de sociedad basado en la sostenibilidad, que ponga la econo-mía al servicio de la ciudadanía. Ese modelo debe aportar más empleo de calidad, mayor participación y transparencia, más sostenibilidad y mejor calidad de vida para todas las personas y las generaciones fu-turas. La Economía del Bien Común podría ser ese modelo, en tanto que es síntesis de modelos alternativos, como la economía social y solidaria, la economía ecológica, la econo-mía colaborativa, la economía ba-sada en recursos o la economía verde.

Oriol Bossa: Tot i que les competències en ocupa-ció a nivell local són limi-

tades, és ben cert que des del mu-nicipalisme es poden fer moltes accions per afavorir l’ocupació. ERC-Sant Feliu proposem vàries mesures com ara fomentar la cooperació publico-privada entre les administracions públiques i els agents privats implicats Des d’ERC promourem la contractació respon-sable, tant al propi ajuntament ,com al teixit empresarial i comercial dels municipis, amb possibles bonifica-cions fiscals. Establirem ajudes a la contractació, afavorint a les em-preses que facin contractacions a col•lectius amb especial dificultat d’accés al món laboral.

Silvestre Gilaberte: .Comisión Ciudadana Veïns per Sant Feliu coin-

cide que el problema fundamental es el paro de nuestros jóvenes. Los Ayuntamientos vienen realizando importantes iniciativas y nosotros en la medida que las compartimos las continuaremos y potenciaremos.Para evitar la emigración o la des-

ocupación hay que facilitar la crea-ción de empresas, autónomos y la auto-ocupación. Recorrer nuestras zonas industriales y observar tantas naves vacías, conocer los proble-mas que tienen de los comerciantes de nuestra ciudad para mantener abierto el establecimiento... Nos lle-va a trabajar y promover iniciativas que favorezcan la creación de pues-tos de trabajo en las limitadas com-petencias y recursos municipales.

Rosa Maria Martí: Som conscients de les limi-tacions i la manca de

competències que des dels muni-cipis tenim en matèria d’ocupació. Treballarem per tal que els joves de Sant Feliu tinguin una ma-jor capacitació per a accedir al mercat laboral i que disposin de currículums amb majors possibi-litats de destacar en un procés de

selecció. Posarem l’èmfasi en la formació a través de mesures com la promoció de programes d’èxit es-colar. Apostarem per la innovació i ens plantegem potenciar i facilitar noves fórmules de treball com el coworking o el treball en xarxa que impulsin als nostres emprenedors.

El pasado dia 28 de marzo, Junts per Sant Feliu celebró elecciones primarias abiertas a la ciudadanía para escoger al candidato a la alcaldia por esta formación, así como para decidir el orden del resto de la candidatura entre las personas que concurrían a ello.

El resultado, por lo que al nú-mero uno se refiere, determinó la elección de Luís Serrano , frente a Alejandro Serrano que también optaba a encabe-zar la candidatura municipal de JUNTS.

La formación considera que teniendo en cuenta lo nove-doso del método y el poco tiempo que llevan desde su constitución como alternativa política, nuestros resultados de participación han sido ele-vado.

Según JUNTS, en compara-ción con iniciativas parecidas en nuestro entorno , la relación entre participación y censo electoral (mayores de 16 años) ha sido la segunda más alta de todo el Baix Llobregat, aunque

aún está lejos de sus expecta-tivas.

El resto de la candidatura escogida ha de sufrir una co-rrección de género para poder cumplir la paridad a que obliga la ley.

Los cinco primeros de la lista son los siguientes:

1-Luis Serrano2- Laura Trujillo3- Daniel Fernández4- Raquel de la Espada5- Alejandro Serrano

Veïns agota los plazos para recoger las 500 firmas para formalizar su partici-pación en las elecciones municipales.

La agrupación de electores CC Veïns per Sant Feliu ha de

acompañar su inscripción ante la junta electoral con 500 firmas validadas ante el Secretario del Ajuntamien-to, juntamente con la copia del DNI de cada firmante.

La presentación de estas firmas se ha de realziar an-tes del próximo día 18 y es-tos días miembros de la can-didatura de Veïns apuran los plazos para recogerlas.

Según fuentes de la for-mación vecinal , a pesar de lo dificultoso que está sien-do (sobre todo por el hecho de tener que acompañar con el DNI la firma) son op-timistas y consideran que cumpliran con la exigencia legal del mínimo del medio millar de firmas, aunque tal y como han manifestado,

esperan recoger más para evi-tar que posibles anulaciones de última hora les impida cum-plir el requisito.

En este sentido, Silvestre Gi-laberte, candidato a la alcadía por Veïns , siempre ha mani-festado que sino eran capaces de recoger el mínimo de firmas que la ley electoral indica, no tiene sentido el presentarse, pues su opción es aglutinar mucho más votos entre los ciudadanos que estas 500 fir-mas necesarias.

7abril de 2015 . el diari de Sant Feliu pàgines especials

L’assemblea local del PSC aprova la candidatura municipalDestaca l’absència a la llista de Joan Grisó, que no repetirà com a regidor després de dues legislatures a l’Ajuntament.

Amb quatre vots en contra i un vot en blanc, l’assemblea

local dels socialistes va apro-var el passats dimarts dia 17 de març la candidatura que presentarà a les properes elec-cions municipals.

Josep Maria Rañé torna a la llista desprès de finalitzar la seva etapa com a President del Consell Econòmic i Social de Catalunya, nomenament que ja va provocar la seva re-núncia a l’acta de regidor, al igual que va fer quan va ser nomenat Conseller de Treball i Industria. De l’actual grup mu-nicipal només repeteixen, en llocs amb opcions de ser ree-legits, Javier Molina en el núe-mro 3 i Margarida Llongueras en el número 4. La resta de membres de l’actual grup ocu-pen els llocs finals de la llista a

excepció de Joan Grisó, l’únic regidor actual (juntament amb Borell) que ha tingut respon-sabilitats de govern i que ara no figurarà en la candidatura, segons sembla per la pèrdua de confiança en ell que li ha manifestat la candidata Borelll.

A la resta de la candida-tura destaca la incorporació d’alguns independents com Mari Luz Moral, Presidenta del

Redacció

ERC aprova la llista amb molta presència d’independents

L’assemblea d’Esquerra, reunida el passat di-marts dia 12 de març

de forma extraordinària va aprovar per unanimitat la llista electoral per les eleccions mu-nicipals del 24 de maig.

A part d’Oriol Bossa, com a cap de llista, i de Bernat Dausà, número dos, els cinc primers llocs els completen Judit Es-pert, Pilar Crivillé i Aitor Rivera.

En els darrers mesos els re-publicans han fet una feina in-tensa per completar una llista el més oberta possible, i amb moltes cares noves de perso-nes que mai abans havien inte-grat una llista electoral per Es-querra. Aquest fet el demostra que dels 22 integrants a la llista, només cinc son militants d’ERC. La candidatura tindrà la presència de fins a deu per-sones independents. Un altre

fet destacable serà l’aportació de la JERC, amb set membres, la qual cosa confirma la tradi-cional aposta per la joventut de la formació independentista

Redacció

Club Ritmica Sant Feliu,en el lloc número 7 o Virtudes Giral-des, Presidenta de l’associació Amics del Carrer Santa Creu, en el 11. La candidatura és paritaria amb 14 dones i 13 homes i amb veïns i veines de pràcticament tots els barris de la ciutat i d’edats també molt diverses.

El dijous 16 d’abril es presenta la can-didayura d’ERC

8 el diari de Sant Feliu , abril de 2015pàgines especials

La ciutadania pregunta ...

Vicente Toledano, Presidente de la Peña Recreativa

Actualmente la Peña Recreativa, una de las entidades de-portivas históricas de nuestra ciudad, tiene unos 20 equi-pos y más de 250 jugadores que hacen uso a diario del

Campo Municipal de Falguera: ¿Qué planteamiento tienen para la próxima legislatura y con qué calendario respecto al estado actual de los módulos de vestuarios se encuentran en muy mal estado? Y respecto a otros aspectos de mantenimiento como luces, jardinería y en general toda la instalación?

Jordi San José: En nuestro programa elec-toral hemos incorporado la mejora y la remodela-

ción de la zona de vestuarios y servicios del campo de Falguera. Aclarado que no es necesaria ninguna modificación de planea-miento, será ágil la definición de las necesidades y la redacción del proyecto de mejora. Este pro-yecto se realizará en los primeros meses del próximo mandato y las obras se incluirán en el pre-supuesto municipal de 2016. Sobre el mantenimiento de la instalación , revisaremos con la entidad las necesidades con una necesaria visión de conjunto e incluyendo ya las previsiones del proyecto que elaboraremos en los próximos meses.

Lourdes Borell: Una de nuestras prioridades con relación a les equi-

pamientos de la ciudad y muy especialmente los deportivos es su mantenimiento y si procede, como es el caso de los vestua-rios sobre los que pregunta, su rehabilitación. En estos momen-tos la ciudadanía exige que se haga un buen uso de los recursos públicos y que, en consecuencia, se mantenga en condiciones dig-nas todo lo que ya tenemos en la ciudad antes de embarcarnos en nuevas inversiones. Activaremos un programa de mantenimiento integral de las ins-talaciones deportivas donde las entidades usuarias jueguen un papel importante en la detección y comunicación de las deficien-cias, para su rápida resolución desde los servicios municipales.

Rosa Maria Martí: Res-pecte als mòduls actuals de vestidors l’objectiu

és substituir-los durant la prime-ra part del mandat per la cons-trucció d’un nou edifici de ves-tidors que allotgi 8 vestidors de grup; 2 vestidors d’àrbitres; 6 lavabos públics; 2 magatzems

de material; bugaderia i bar. Pel que fa al manteniment de la resta de la instal·lació, cal substituir el cablejat de les 4 torres de focus ja que som conscients que donen problemes. També substituirem de les 4 xarxes de protecció del camp de futbol7. Aquestes dues accions les portarem a terme en el primer any de mandat.Finalment, en matèria de jardineria el servei es troba sota una obligació contractual del plec de jardineria.

Elisabet Ortega: El Campo Municipal Fal-guera ha sido olvidado durante mucho tiempo

y no podemos hablar de un calen-dario a corto plazo para abordar toda la inversión que requiere la instalación ya que el presupuesto del 2015 está aprobado y las par-tidas asignadas. Pero sí que nos comprometemos a iniciar el pro-yecto de mejora del campo duran-te el primer año de mandato para poder ejecutar las obras antes de final de legislatura esperando no tener que hacerlo justo 4 meses antes de las próximas elecciones.

Xavier Alegre:Ya dijimos en el número anterior que nuestra prioridad es el mantenimiento y

adecuación de todas las instala-ciones deportivas de la Ciudad. En el caso que nos ocupa no tie-ne una fácil solución debido a la calificación urbanística del suelo como bien saben pero estoy con-vencido que al igual que en su día fuimos capaces de forma con-sensuada resolver el tema de la visera del graderío podremos con dialogo y trabajo encontrar una solución al tema de los vestuarios.

Silvestre Gilaberte: .Nuestra Agrupación de Electores ha decidido

no tomar compromisos en todo lo que signifique obra nueva y por tanto capítulo de inversiones.La conservación y mantenimien-to de las instalaciones si que

nuestra decisión es dar un giro de 180º a la situación actual. No podemos concebir que la fal-ta de mantenimiento impida en normal funcionamiento de las actividades programadas, y que los edificios e instalaciones ten-gan que tener rehabilitaciones tan frecuentes por falta de es-tar mantenidos y que supongan costes económicos tan elevados.

Oriol Bossa: El com-promís d’ERC és que qualsevol instal·lació

municipal, i més si és d’ús in-tensiu com el Camp Municipal de Falguera, estigui en unes condicions òptimes i dignes, per respecte als conciutadans que són sòcies de les entitats que en facin ús. Per això, estudiarem l’estat de les instal·lacions tant bon punt entrem a l’Ajuntament i proposarem mesures concre-tes per pal·liar aquesta situació. Ara bé, cal deixar clar que la si-tuació econòmica no permetrà anar gaire més enllà de deixar les instal·lacions en un estat dig-ne, hem de ser conscients que el govern actual ha deixat compro-meses moltes inversions al futur govern, el que segurament farà que el nou consistori tingui les mans lligades en decidir noves inversions.

Luís Serrano: Nos ale-gra que quiera saber nuestra opinión para reacondicionar y man-

tener al día las instalaciones de dicho complejo deportivo.En primer lugar se debería estudiar cuantos complejos municipales de esta índole hay en nuestra ciu-dad, y cuántas de ellas necesitan un reacondicionamiento de las instalaciones para ser seguras y agradables para todos. Nuestro planteamiento seria hacer un es-tudio de todas y cada una de ellas y dar prioridad a la que fuera más necesitada y poco a poco siendo posible llegando a realizar dicho acondicionamiento a todas...

L’alcalde San José dona respos-ta a les 40 preguntes efectuades per l’AVV Roses de Sant Feliu

L’alcalde San José dona resposta a les 40 pregun-tes efectuades per l’AVV

Roses de Sant FeliuEl passat dia 8 d’abril San

José va remetre per escrit a l’Associació de Veïns Roses de Sant Feliu la resposta a les 40 preguntes formulades per aquesta entitat públicament a través d’EL DIARI.

Les preguntes que l’AVV Ro-ses va adreçar a l’alcalde plan-tejaven qüestions molt diver-ses tant de la gestió municipal com d’aspectes propis de la formació política ICV. Tot i la disparitat de temes sobre els que els veïns interrogaven l’alcalde, el IBI i la situació econòmica, les molèsties de les terrasses dels bars o el manteniment de la via pública destacaven pel fet que han estat el cavall de batalla de l’associació en aquest quatre anys.

En aquest sentit l’alcalde incideix en el fet de l’auditoria econòmica que al contrari del que ma-nifesten els veïns, no hi havia el compro-mís de fer-la a l’inici del man-dat i si al final d’aquest, tal i com recentment es va presen-tar l’estudi encarregat sobre la liquidació del pressupost.

La contracta de neteja i re-sidus i l’estat de l’enllumenat públic han estat queixes permanents de l’AVV en les que San José indica que han complert amb el compromís

d’unificar en un de sol el ser-vei de recollida de residus i el de neteja viària, tot i reconeix que la comissió de seguiment veïnal que existia en el plec anterior i que els veïns dema-nen que torni a funcionar s’ha incorporat al Consell de Medi Ambient.

Respecte al servei de man-teniment de l’enllumenat pú-blic l’alcalde desmenteix que s’hagi internalitzat i afirma que es continua prestant pel propi Ajuntament.

La polèmica i molèsties que gene-

ren a l -

gunes terras- s e s de bars també han protago-nitzat part de les preguntes efectuades, tot i que l’alcalde ha negat taxativament afany recaptatori i que les terrasses siguin molestes , més enllà de alguns casos concrets a on l’alcalde manifesta que s’ha actuat.

La problemática del IBI ha sido una de las cuestiones planteadas por la Associa-ció de Veíns Roses a l’alcalde

CIUTAT10 el diari de Sant Feliu . abril de 2015

Isabel Hument , des de fa anys és la direc-tora de l’Avet Llas d’Infants, centre pel qual han passat molts nens i nenes de la nostra ciutat. Fruit de la seva experiència amb els més petits fa sis anys va decidir obrir també l’Avet 0-12, orientat a l’atenció i acompanya-ment en el procés de creixement dels infants i l’atenció als problemes derivats. Aprofitem el canvi de nom del centre, ara Centre Alzina, per parlar una mica amb ella sobre la psico-pedagogia i per conèixer més a prop, també, l’equip professional.

+

“Un psicopedagog pot estudiar, prevenir i corregir les dificultats dels nostres fills a l’escola”Isabel Humet, Directora del Centre Alzina i de l’Avet Llar d’Infants

Diplomada en Infermeria especialitzada en Pediatria.

Què és la Psicopedagogia?

La psicopedagogia és la ciència que s’encarrega de personalitzar l’aprenentatge, la memòria, el pensament, el llenguatge, a través d’uns mètodes molt dinàmics i vis-cuts pels infants i joves.

Una manera de fer i en-senyar que s’adeqüi a cada persona tenint en compte els problemes o les dificultats que té, les seves possibilitats i po-tencialitats, el seu ambient fa-miliar, les seves relacions amb els companys, la seva actitud a l’escola i la seva part afectiva i emocional.

I tot això per millorar el des-envolupament general de la persona en tot allò que faci i a allà on vagi.

Per què puc necessitar un psi-copedagog?

Des de l’escola ens diuen que el nostre fill “no acaba de fun-cionar”, “ no acaba d’entendre les coses”, “sembla que no se-gueix el ritme dels altres”,...

També ens poden dir que “no sembla que li passi res, però no dona tot el que sembla que podria donar”,...

A l’escola l’han ajudat amb la mestra de reforç, hi ha mo-ments que li expliquen les co-ses a ell sol, i tot i així, els resul-tats no són els esperats.

Des de casa, observem que

el nostre fill o filla, no sembla estar gaire pendent de les co-ses de l’escola, de l’estudi,...

A vegades, els pares, tam-bé veuen desmotivació amb l’escola, un fre amb tot allò que lligui amb l’escola,...

Un psicopedagog pot estu-diar, prevenir i corregir aques-tes dificultats.

En què es basa la intervenció d’un psicopedagog?

El psicopedagog realitza unes sessions que anomenem “d’intervenció educativa”, on hi posa tots el que ell sap sobre l’educació i es dedica a dissen-yar de forma personalitzada activitats de moltes formes diferents que resultin atracti-ves i significatives per l’alumne en concret, aquestes sessions són individuals i aprofundeixen en aquells aspectes que cada alumne necessita, fent ús dels recursos i metodologies que més li escau a cadascú.

També, el psicopedagog, coneix les diferents escoles on acudeixen els alumnes, la manera d’ensenyar, els pro-grames de cada curs i està en permanent contacte amb els professionals de les escoles.

Com enteneu al centre una in-tervenció de qualitat?

A part de tot el que hem fet constar fins ara, hem de re-

marcar que el més important per nosaltres és que la nos-tra intervenció està basada en l’excel·lència de la relació amb l’infant, el jove, la família i l’escola.

Una relació personal i direc-ta, amb implicació i motivació pedagògica.

Podríem resumir amb tres paraules la base de la nostra intervenció diària amb els nos-tres infants i joves del centre, aquestes tres paraules podrien ser: acompanyament, respec-te i sensibilitat.

Acompanyament entès com el fet de “ser-hi”, d’estar amb els infants i per als infants, ser-vint-los en el sentit de fer-los un servei, acompanyament de la mà, amb la simple presèn-cia, amb el gest, amb la mirada o amb el model.

Respecte per la seva digni-tat, mostrant qualitat i riquesa personal en el tracte exquisit i acurat però a la vegada un tracte senzill, de debò, que surt del cor.

Sensibilitat per triar les reals demandes dels infants o joves, sensibilitat per les persones, per les coses, per viure,... par-lant amb ells, atenen el seu ni-vell, escoltant i parlant sempre amb molta atenció, sent as-sequibles, naturals, i encoma-nant entusiasme per aprendre, experimentar i progressar.

ALMUDENA GÓMEZDoctora en psicologia. Neuropsicòloga infantil. Experta en Neuropsicologia Clínica. Especialitzada en l’àmbit infantil (di-ficultats/trastorns en l’aprenentatge i malalties neurològiques)

JORDI HORTACoordinador del Centre Alzina

Llicenciat en Psicopedagogia, espe-cialista en Assessorament Curricular.

Mestre d’Educació Primària.Màster en Intervenció en Dificultats

de l’Aprenentatge.Aplicador del mètode Glifing.

KERSTIN HINTZDiplomada en Teràpia Ocupacio-

nal. Especialitzada en la teràpia d’Integració Sensorial.

Estudis universitaris de l’art amb especialització de Pedagogia de l’Art.

Especialitzada en psicomotricitat.

ARIADNA COSTAGraduada en Pedagogia i especialista en Educació Emocional.Acompanyament escolar d’alumnes amb necessitats educatives espe-cials.

MERITXELL GIMENODiplomada en Teràpia Ocupacional, especialitzada en la teràpia d’ Inte-gració Sensorial i Neurorehabilitació.Mestre d’Educació Infantil.Especialitzada en Psicomotricitat Aucouturier.

GEMMA ORTIZPsicòloga Clínica. Màster en Rehabilitació Neuropsico-lògica i Estimulació Cognitiva.

SÍLVIA MONTOLIUDiplomada en Logopèdia.Diplomada en Educació Especial i Primària. Màster en Noves Tecnologies apli-cades a l’Educació.

Professionals col·laboradors i consultors del Centre Alzina

CULTURA12 el diari de Sant Feliu , abril de 2015

El 46è Concurs de Sardanes i la cantada de Caramelles de Pasqua omplen de tradició la Plaça de la Vila

Un total de 25 co-lles de sardanes van participar el

passat diumenge dia 12 d’abril en el 46è concurs de sardanes del Cam-pionat Territorial de sar-danes de les comarques barcelonines que va tenir lloc a la plaça de la Vila.

El Concurs va comp-tar amb la música en directe de la Cobla Principal de Terrassa.

En el certamen partici-paren colles de diferents municipis de les comar-ques de Barcelona com ara sardanistes de Vila-nova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Sant Vicenç dels Horts, Canet de Mar, Barcelona, Tordera, Man-lleu, Manresa, Santpedor, Puig-Reig i Esparreguera.

La competició es va des-envolupar en diferents ca-tegories, des d’alevins fins a veterans, passant per infantils, juvenils i grans.

L’acte va estar orga-nitzat per l’Agrupació Cultural Folcklòrica i l’Ajuntament de Sant Feliu.

El mateix matí de diu-menge dia 12 va tenir lloc a la Plaça de la Vila, davant l’Ajuntament, la tradicio-nal cantada de caramelles que ofereixen el Cor de l’Ateneu, el Cor de La Unió Coral i l’Esplai Sant Llo-renç

El Cor de La Unió Coral durant la cantada de Caramelles

PUBLICITAT 13abril de 2015 , el diari de Sant Feliu

ENTREVISTA1414 el diari de Sant Feliu , abril de 2015

“Cal fer atractiva la lectura als joves amb coses quotidianes“

Leonor Parreu, escriptora, professora i documentalista, llicenciada

en història de l’art. Acaba de publicar la seva segona novel·la, “Xarop

de vida”

“Xarop de vida” és la segona novel·la de l’escriptora santfeliuenca Leo-

nor Parreu. Ara fa un any presentava “Ulleres sota la pols” i mesos més

tard guanyava el tercer premi en la Xena edició del concurs de relats

breus Joana Raspall, organitzat pel Casal de la Dona de Sant Feliu,

amb “Les Tórtores”.

- L’ambientació de la his-tòria de la novel·la torna a ser Sant Feliu, al igual que vas fer en la teu pri-mer llibre, però a diferèn-cia d’aquell, ara la situes a una època més actual. Perquè has tornat a esco-llir la ciutat com a lloc per desenvolupar la història?

Sí, la història està ambien-tada en Sant Feliu al igual que a Ulleres sota la pols, però en un context més ac-tual, en el que els protago-nistes busquen l’elixir de la immortalitat. Tot i que, com us comento, el context his-tòric és actual, també hi ha un viatge al passat i apro-fito per descobrir i divulgar una mica, a través dels per-sonatges, en un somni, la figura de l’Enriqueta Martí, personatge de finals de se-gle XIX i primers del XX.

- Xarop de vida es una novel·la adreçada exclusi-vament a un públic juve-nil?

Fonamentalment la novel·la està pensada per a un públic jove. La història gira al vol-tant de la recerca de l’elixir de la immortalitat , però al final un bol de fruites amb una mica de mel (com feien abans les mares) també et fa feliç, és l’amor que pas-sa de pares a fills. Per la meva experiència profes-sional veig molt sovint com els alumnes tenen molts dubtes sobre com orientar els seus treballs de recerca i en aquest sentit, al igual que a la primera novel·la, la intenció és que els joves siguin conscients que amb pocs mitjans es poden fer moltes coses.

- De la teva primera novel·la s’han fet dues ree-dicions, esperes un èxit si-milar de “Xarop de vida”?

La veritat que estic molt contenta de com ha fun-cionat l’Ulleres, i tinc que agrair al IES Olorda, que va adquirir cent exemplars,

que consideressin la meva novel·la adequada per in-troduir en la lectura en ca-talà als alumnes del centre, pel seu estil senzill i adient. Espero que Xarop de vida pugui repetir aquest èxit.

- El primer llibre el vas poder editar gràcies a un projecte de microme-cenatge amb el sistema Mecenix, aquesta segona novel·la tornes a repetir l’experiència?

Sí, la veritat es que la pri-mera experiència amb Me-cenix va ser un èxit. Vaig conèixer aquesta possi-bilitat a través del Centre d’Estudis i vaig provar. Els hi vaig facilitar els meus contactes i amistats per a que promocionessin la meva primera novel·la. Es-tic molt contenta perquè gairebé tothom va respon-dre molt bé i, ara, torno a repetir l’experiència i ja tinc esgotada la primera tirada de 150 exemplars que he fet.

- Creus que la producció cultura en general, i la creació literària en particu-lar, estan prou protegides i recolzades per les admi-nistracions?

En el meu cas he de dir que he tingut força recolzament per part de l’Ajuntament i, la veritat, es que tampoc he anat més enllà, no he tru-cat cap porta més de cap administració... Sí que he trobat a faltar el suport de més persones conegudes, tot i que algunes si que em deien: Leonor quant et fa falta per poder editar la novel·la”, i posaven més del que tocava.

- La desafecció a la lec-tura que molts pares i professors constaten en els seus fills i els seus alumnes a mesura que avancen dels 10 als 17 anys, és un dels motius de contra-rietat més gran que la literatura té en l’actualitat que es pot fer per fomen-tar l’hàbit de lectu-ra entre els joves?

Cal fer la lectura més atractiva als joves amb co-ses quotidianes i alhora que estimulin la seva imaginació. Els llibres han de ser senzills i adients, crec sincerament que l`èxit està en la senzillesa de com es tracten els temes,

això pot enganxar els joves a la lectura. - Estàs preparant ja una tercer llibre?

Sí, espero que cap el gener de l’any vinent ja el tingui al carrer. Ara l’estic escri-vint i no vull avançar moltes coses, però si us diré que segueixo amb la idea de fons de l’ensenyament i l’aprenentatge, tot i que aquesta vegada els prota-gonistes seran noies, tres

en concret, i estarà am-bientada en

aquesta ocasió a l’Edat mitjana i girarà sobre el paper de la dona en la trans-missió del coneixement.

CULTURA16 el diari de Sant Feliu , abril de 2015

ContraBaix: cita amb la millor músicaEl cicle de música ContraBaix arriba a la 16a edició amb una programació variada i de gran qualitat, a l’abast de tothom. Després de l’èxit

del concert de Peret Reyes & Gispsy Roots Band el passat 10 d’abril, ContraBaix ofereix una manera immillorable de celebrar la diada de Sant Jordi, amb el gospel autèntic de les Sey Sisters: allà on van, s’exhaureixen les localitats! El mes de maig s’obre amb el duo Cita a Cie-gas, pura energia de Soul i Funk amb un directe electritzant.

Us convidem a conèixer l’Enric i el Jonathan, baixista i cantant de Cita a Ciegas, amb l’entrevista que us hem preparat. A més, a finals de maig ContraBaix rep la visita del quartet internacional Pitch Plot 4, amb el llegendari baixista James Cammack. I al juny, tot un luxe abans de les vacances: l’Eva Fernández Group, continuadora del revolucionari projecte de l’Andrea Motis & Joan Chamorro. Hi ha moltes més no-vetats de cara a la tardor; si voleu seguir tota la programació de ContraBaix i gaudir d’avantatges exclusius, només cal visitar la web www.contrabaix.com i inscriure’s com a Amic de ContraBaix.

Com vau començar en el món de la música? Enric: Una guitarra de la meva mare torbada en un traster amb només una corda quan tenia 8 anys. Els meus ger-mans i jo ens hi vam afin-cionar en un principi desde la basant més rock i heavy metal i paral.lelament estudiàvem música a l’escola. La clau va ser que dins la família, amb els germans, la música sempre va esdevenir un joc.Jonathan: La música siempre estuvo en casa. Recuerdo una enorme radio con doble ple-tina Philips que estaba en la cocina de mis padres. Estaba encendida todo el día, bien con la radio o con cintas de Triana, Bruce Springsteen... A los 7 u 8 años me regalaron mi primer walkman con una casete de El Último de la fila (Como cabeza a un sombrero).Más tarde, ya en el instituto, mis amigos decidieron montar un grupo. Todos eligieron ins-trumento y yo, que no quería quedarme fuera, dije: Pues ya canto yo. Era sólo un juego para nosotros.

Com va sorgir la idea de crear “Cita a Ciegas”? Ens vam coneixer arran d’amics comuns amb els quals també compartiem projectes musicals. Un diumenge, a les jams sessions que es celebra-ven durant l’estiu a Barcelona a La Casa Groga ( al costat de l’Auditori) vam coïncidir tots dos i allà, després de par-lar una estona, vam desco-brir que teniem una obsessió (en el bon sentit) comú amb Stevie Wonder. Allà sen’s va ocorrer de montar un projecte per començar a donar a conei-xier la cara més desconeguda de l’Stevie i, com a condició important, vam decidir que fariem un projecte amb zero stres. Tots dos estavem treba-llant en projectes més grans i

que portaven molta feina i te-niem molt clar que amb això només voliem disfrutar 100%. Ens vam entendre rapidament i en uns mesos vam fer el pri-mer concert a la mateixa Casa Groga.

Quin tipus de música feu? Quines són les vostres in-fluències?Basicament el que més treba-llem és el gènere Soul partint de les cançons d’Stevie Won-der que amb el temps hem anat ampliant a altres autors i grups com Michael Jackson, Marvin Gaye, Bill withers, Raül Midon.La mentalitat és bastant ober-ta, però. Tot i que ens agrada molt la música “negra” les nos-tres influències venen també d’arrels més roqueres i música “blanca“. Finalment tot es ba-rreja i d’aquí es dibuixa la nos-tra personalitat com a parella musical. Quina resposta de públic heu tingut? Doncs el cert és que en aquest sentit estem contents de veu-re que tot i ser un projecte de petit format a cada concert hi trobem gent nova que s’alegra molt d’haver-nos descobert. El públic que ja coneix el pro-jecte és bastant fidel i sobretot entenen la fragilitat i grandesa que té el valor de l’escoltar i participar dels concerts. Ens encanta jugar amb la dinàmi-ca i ens agrada la canya però quan aconseguim el silenci total un petit freg a una corda o el xiuxueig d’una melodia també pot ser algo grandiós i que posi la pell de gallina a no-saltres i a qui ens escolta. Hem viscut moments especials amb aquest projecte.

- Com voleu que sigui el vos-tre directe? Amb el pas del temps ens hem anat coneixient tots dos a ni-

vell personal i musical. I d’aquí ha esdevingut una afinitat que fa que ens poguem plantejar el que fem a l‘escenari com una conversa o estona de diver-sió. Ens trobem, toquem una estona, parlem, ens divertim i juguem i és així com ens agra-daria que fos sempre el nostre

directe, cada dia diferent i tot molt natural.

- Quins projectes de futur te-niu? Doncs finlment, aquest darrer any, ens hem decidit a grabar un disc. Ho farem molt al nostre estil, volem que sigui de com-

posicions pròpies i el volem fer entre els dos. El grabarem tot a casa amb els elements que tinguem a l’abast i convidarem a participar a molts amics que ens acompanyen i ens han acompanyat durant la nostra trajectoria musical.

PUBLICITAT 17abril de 2015 , el diari de Sant Feliu

ESPECIAL EMPRENEDORS18 el diari de Sant Feliu . abril de 201518 el diari de Sant Feliu . abril de 2015

“Ofrecemos un servicio integral y sin sorpre-sas de final de obra”

CONSRESO // Empresa de construcción especializada en rehabilitación de fachadas e interiorismo

Hace 2 años que la em-presa CONSRESO se encuentra ubicada en

nuestra ciudad, en la calle Ma-taró, en el polígono industrial Les Grases.

José María Almodovar, ge-rente de CONSRESO, la define como “una empresa de cons-trucción, rehabilitación y sos-tenibilidad, preocupada por ofrecer la mejor calidad y el mejor servicio a sus clientes”.

Almodovar destaca, entre el servicio que presta a sus clientes, “la capacidad que te-nemos de poder proyectar en un campo visual el resultado de los trabajos que nos encar-gan.”

Su experiencia y prestigio les permite presentarse como una empresa seria y confiable, que cuenta con personal alta-mente cualificado para la rea-lización de presupuestos, pro-yectos de renders y ejecución de obras, siempre adaptado a las necesidades y requerimien-tos.

Actualmente, ¿con que plan-tilla cuenta Consreso?

Tenemos unos 30 trabajado-res actualmente, la mayoría de nuestra población. Contamos con un departamento de dise-ño especializado en renders, así como con un departamen-to de Arquitectura, que desta-ca por su experiencia en traba-jos realizados en todo tipo de obras e interiorismo, rehabilita-ción y construcción.

El sector de la construcción es un sector con mucha compe-tencia, ¿qué nos destacarías de CONSRESO? Destacamos en nuestro sector por tener un departamento de

“actualmente estamos llevando a cabo unas 16 obras, de las que 6

son en Sant Feliu”

diseño especializado en ren-ders, fotorrealismos y tours virtuales gratuitos. Gracias a esto los clientes pueden vi-sualizar el acabado final de las obras presupuestadas, antes de empezarlas, así el cliente interactúa con la empresa y supervisa los acabados que desea para su propiedad,. In-directamente, esta posibili-dad proporciona una rápida y segura ejecución en obra, sin parones de tiempo en defi-ciones de materiales, colores, etc. Gracias a ello se produce un nexo de confianza que sa-tisface con sus clientes.

¿Cómo os ha afectado la cri-sis económica, que ha tenido especial incidencia en el sec-tor de la construcción?

Al principio muchas de las empresas de cons-trucció que se de-dicaban a la obra nueva vieron en la rehabilitación la po-sibilidad de seguir operando, pero la rehabilitación es un ámbito muy diferente a la obra nueva.

Con el paso del tiempo mu-chas de estas empresas han desaparecido, pero CONSRE-SO hemos podico aguantar gracias a nuestra solvencia profesional, técnica y econó-mica.

¿En que os diferencias de otras empresas en estos as-pectos técnicos o económi-cos?

CONSRESO es, en el sector, una de los empresas más eco-nómicas en, por ejemplo, rea-lización de Inspección Técnica de Edificios (I.T.E.), Planos, Proyectos y Estudios Energé-ticos. También destacamos por la durabilidad en el tiempo de los trabajos realiza-dos, sabemos que la buena aplicación de materiales com-binada con unos excelentes

acabados son la base del éxi-to, ese motivo nos ha llevado a marcas como Sika, Mapei, Propamsa o Beissier entre otras.

Por ejemplo, a día de hoy, no hemos tenido la necesidad de

ejecutar ninguna de las garantias de obra que de-positamos pre-viamente, señal inequívoca que tenemos un alto índice de satis-

facción y conformidad del cliente.

Qué más garantías ofrecias a vuestros clientes?

La oportunidad de ser aplica-dores autorizados, por ejem-plo, de las marcas que antes he comentado, nos propor-ciona un respaldo garantizado por dichas marcas, de la mis-ma manera que nosotros la propor-

cionamos al cliente.También ofrecemos una ga-

rantía de 10 años en nuestros trabajos de albañilería. Así mis-mo, desde hace mucho tiempo atrás hemos adquirido una ga-rantía adicional de la casa de materiales Beissier, consiste en 10 años de cobertura in-tegral de los trabajos, hemos adquirido la única casa de ma-teriales que soporte mano de obra y material.

¿Y en el aspecto económico?

Ajustándonos a la situación económica actual, ofrecemos un sistema propio de finan-ciación sin intereses adapta-do a las necesidades de cada

cliente. Según el estudio que realiza nuestro departa-mento económi-co, se financiará un porcentaje que será pagado en

mensualidades una vez se haya finalizado la obra.

Vecino de la calle Constitución, en el barrio de La Salut, has-ta que en 2006 se casó y se traslado a vivir a L’Hospitalet. Estudió en el colegio A. Gaudí, y posteriormente en el Ins-tituto Martí Dot, donde cursó administrativo, y luego elec-tricidad. Lleva desde los 14 años trabajando en el sector de la construcción, compaginando los estudios con el trabajo ayudando a su tío.Un día, cansado de trabajar para otro, decidió crear su pro-pia empresa y desde el primer momento ejerce de gerente de CONSRESO, hace ya 14 años. En 2013 decidió trasladar la empresa a Sant Feliu, ya que la anterior nave se le había quedado pequeña. Ahora, en la nueva ubicación de la calle Mataró ha ganado en logística y en espacio, y destaca la buena conectividad de esta zona. Se apasiona explicándo-te, de manera detallada, lo diferente que es la rehabilitación respecto a la construcción de obra nueva .

“Renderizamos la obra para que el cliente conozca

la actuación y no se encuentre con

sorpresas al final de la misma”

Jose Maria Almodovar. Gerente

Redacció

PUBLICITAT 19abril de 2015 , el diari de Sant Feliu

20 el diari de Sant Feliu , abril de 2015ESPORTS

M’agradaria compartir la meva visió sobre l’ensenyament dels escacs a nens i nenes. Per fer-ho, utilitzaré dues paraules que, aparentment, poden

semblar una mica desajustades envers les característiques del nostre present (segle XXI, any 2015): calma i lentitud.

Força gent considera que els escacs són com un idioma (en part, hi estic d’acord!) i que, per tant, quan abans ensenyem a jugar als més petits, millor que millor. Jo us diria: calma, no tinguem pressa per oferir un joc tan complex a les nostres per-sonetes. Defenso que, si bé cada infant és un món (i això úl-tim és vital tenir-ho en compte), seria convenient esperar fins als 9-10 anys (cicles mitjà i superior d’educació primària) per a començar l’ensenyament del nostre JOC-art-ciència-esport. Si no complim l’anterior, estarem donant un contingut massa avançat que serà molt difícil de digerir per part de l’alumnat i que, en última instància i després d’uns quants mals de panxa, farà que alguns puguin avorrir-lo per sempre.

Després hi ha l’apassionant (però també dur) món de la com-petició en general i món de la competició junior, en particu-lar. Defenso que, si volen competir, els nens i nenes s’hi han d’acostar amb lentitud, poc a poc, i només quan hagin adquirit una sèrie de competències bàsiques validades per l’equip res-ponsable de la seva formació: total integració del moviment de les peces (moviments especials inclosos), objectiu del joc dels escacs, coneixement sòlid del sistema d’anotació de partides (fet obligatori, per cert, en competicions) i, finalment, familia-ritat amb el sistema de joc regulat per una quantitat de temps assignada a cada jugador/a. Com veieu, són molts els aspectes que s’han de dominar abans de jugar una partida d’escacs “de campionat”, aspectes, tots ells, que recauen sobre les espatlles dels més petits, sent la nostra obligació preparar-los i acompan-yar-los en aquestes primeres passes.

Parlant de lentitud, us poso un exemple: Qui escriu aquestes línies va aconseguir per primera vegada, el passat mes de març (25 anys després de la seva primera partida de campionat), vèncer a un Gran Mestre Internacional d’escacs. I és que no hi ha dubte que els escacs poden ser una afició de molt llarg re-corregut. El següent diagrama correspon a la partida Campos-Perales (2015), on les negres van aconseguir forçar l’escac i mat aprofitant la delicada situació del rei blanc.

Parlem d’escacs

Eduard Perales GalindoCoordinador de l’Escola d’escacs de Sant Feliu@eduard_perales

Solució de la partida Guerrero-Rius (1998): 1.-Dxc8+!! Axc8 (1.-... Re7, a part de fer importants concessions materials, tampoc salva l’escac i mat) 2.-Cf6+! (escac doble; en aquest cas, amb el cavall i la torre) 2.- ... Rf8 (la força de l’escac doble radica en el fet que obliga a moure el rei adversari) 3.-Te8++

La Unió Coral es manté a la categoria de plata dels escacs catalansDues victòries a les dues últimes jornades davant l’Olot i el Tarragona asseguren la permanència un any més.

A falta de dues jornades semblava molt difícil que el pri-mer equip de la secció d’escacs de La Unió Coral pogués con-servar la categoria, ja que els rivals d’aquestes darreres ron-des tenien més rànking. Però l’esport no son matemàtiques i l’equip del Coro va guanyar aquests dos decisius encontres a la capital de la Garrotxa i a Sant Feliu davant el Tarragona i no només es va assegurar la categoria un any més sinó que finalment va ocupar una meri-tòria sisena posició.

Classificació. Jornada 32

El Santfeliuenc entra a la zona de descens a falta de 6 jornades

Escacs. Lliga Catalana Primera Divisió

Futbol. Tercera Divisió

1. POBLA MAFUMET 61 2. ASCÓ, F.C. 59 3. EUROPA, C.E. 55 4. PRAT, A.E. 50 5. RUBI, U.E. 50 6. TERRASSA F.C. 49 7. FIGUERES, U.E. 48 8. MONTAÑESA, C.F. 45 9. VILAFRANCA, F.C. 44 10. MASNOU, C.D. 44 11. PALAMOS, C.F. 42 12. PERALADA, C.F. 42 13. SABADELL F.C., C.E. 39 14. CERDANYOLA 39 15. GAVA, C.F. “A” 38 16. MANLLEU, A.E.C. 37 17. MARTINENC, F.C. 36 18. SANTFELIUENC, F.C. 35 19. CASTELLDEFELS, U.E. 33 20. VILASSAR MAR,U.E. 24

foto: www.santfefc.com

Cinc derrotes consecutives han situat al Santfeliuenc en una molt perillosa si-

tuació a la taula classificatòria. Ocupa lloc de descens directe amb 35 punts, tot i que està només a un punt dels llocs de permanència.

A pesar que la zona baixa de la classificació del grup 5 de Ter-cera Divisió Nacional està molt comprimida, amb 7 equips no-més separats per 6 punts, el ca-lendari més immediat que té el Santfe no fa pensar res de bo, a no ser que hi hagi una reacció radical de l’equip d’Andrés Gon-zález.

Els propers partits: davant el líder, Pobla de Mafumet, el ter-cer classificat l’Europa i el Rubí, actualment cinquè classificat, no son precisament els més in-dicats per poder iniciar la reac-ció d’un equip que sembla sen-se idees i que no ha estat capaç en aquesta darrers cinc partits no ja puntuar, sinó ni tan sols fer un gol.

A més el Santfe acabarà la lliga a Ascó, que molt probable-ment s’estigui jugant l’ascens, ja que ara es segon a només dos punts de la Pobla. El calendari no convida a l’optimisme mal-grat que al futbol tot és possible, però la permanència encara és una realitat més que assolible si aquest equip desperta i guanya almenys tres partits, ja que con-

tinua depenent d’ell mateix.

La visita a El Prat es salda amb derrota

El Prat no va tenir cap proble-ma per imposar-se un Santfe-liuenc resignat.

Un gol de Sascha i un altre de Charly Ruiz a cada temps van ser prou argument perquè els “potablava” s’enfilessin a la quarta posició amb la llei del mí-nim esforç, i el Santfeliuenc cai-gués per segona vegada a posi-ció de descens a manca de sis jornades i divuit punts. El Prat va combinar a plaer amb alguna acció de tímid perill però sense exposar ni un polsim, i el Santfe, autoanul·lat i sense cap opció de gol ni de tan sols competir.

21abril de 2015 , el diari de Sant Feliu ESPORTS

Èxit de participació a la Mitja Marató de les Aixetes

La Mitja Marató de les Aixetes es va ce-lebrar el passat diumenge dia 12 d’abril amb rècord d’inscrits a la cursa, gairebé

300 persones. El guanyador de la prova va ser Roman Kessler

de l’ASHI TEAM amb un temps de 1h.37.04, se-guit de Emilio Fernández Puente amb un temps de 01:40:26 i de Javier Castillo Lozano de l’equip AURUNSTORE amb un temps final de 01:41:08.

Per la seva banda a primera classificada feme-nina va ser Susana Lopez Miguel de L’H S.A. amb un crono de 02:01:02.

La Mitja Marató de les Aixetes és una cursa de 21km que acumula 1.639 metres de desnivell i que es desenvolupa majoritàriament a l’entorn de la muntanya de Collserola. La cursa, que arriba a la seva setena edició va estar oberta a majors de setze anys i va tenir el seu començament i final a la Rambla Marquesa Castellbell, al Pavelló Juan Carlos Navarro.

D’altra banda, la Marxa Solidària és una cursa de 10km oberta a tothom i limitada a 200 partici-pants. Al tractar-se d’una cursa no competitiva, no hi ha premis i compta amb menys avitualla-ments que la mitja marató. La marxa destina a causes benèfiques els diners aconseguits gràcies a les inscripcions dels participants que van tenir un cost de 10 euros.

Cartell anunciador de la 7ena. edició de la cursa de les aixetes

22 el diari de Sant Feliu , abril de 2015ESPORTS

Waterpolo masculí. Lliga Nacional 1ª

Sant Feliu celebra el Dia Mundial de l’activitat física

Aquest dijous 16 i di-vendres 17 d’abril Sant Feliu commemo-

ra el Dia Mundial de l’activitat física amb diferents activitats destinades a conscienciar la ciutadania sobre la importàn-cia de dur una vida físicament activa a qualsevol edat. Sota el lema “Mou-te amb nosal-tres”, l’Ajuntament, junt amb els Equips d’Atenció Primària dels ambulatoris de la Rambla i El Pla i la col·laboració del Com-plex Municipal de Piscines i el Casal de la Gent han organitzat diferents activitats gratuïtes i obertes a tothom.

Així, el dijous 16, a les 10.15 h, es farà una activitat de gim-nàstica de manteniment i una altra de zumba. A la tarda, a partir de les 18.30 h, la propos-ta és participar en una sessió de pilates i de bodybalance. A més, el divendres 17, també a

les 10.15 h, es farà un taller de tai-txí, i a les 18.30 h, una altra classe de zumba. Totes les ac-tivitats es faran a la plaça de la Vila.

Durant les activitats es farà difusió del missatge promogut per la Organització Mundial de la Salut que recomana fer 30 minuts d’activitat física mode-rada cada dia, ja que ajuda a sentir-se millor, prevenir i trac-tar l’excés de pes i, en general, a tenir millor salut i benestar

L’equip absolut masculi del CNSF empata a Tenerife davant l’Acuasport Tenerife Echeyde

Activitat física

El CNSF va visitar el passast dia 11 d’abril una de les piscines

més complicades de la lli-ga, la de l’Echeyde, que no ha perdut cap partit allí en tota la temporada. A més, competien contra un equip que tenia una de les poques darreres oportunitats en les seves aspiracions de pujar, ja que perdent, passaven a dependre de tercers. Aquest rival, experimentat com equip, era un rival duríssim.

La dinàmica positiva de l’equip absolut masculí del CNSF durant tota la segona volta, unida a un gran mo-ment de forma, i a la motiva-ció d’un equip jove amb res a perdre, va fer que juguessin a un alt nivell. Sense cap mena de dubte, van jugar els millors 28 minuts de la temporada.

Una gran solidesa defensiva, contra un equip ple de llança-dors, i amb boies dominadors. I, en atac, un dinamisme, i una efectivitat en el llança-ment Els últims 4 minuts, són els que no van saber rematar.

A falta de quatre minuts el CNSF guanyava 7-10 però el Tenerife va empatar a 10 a

falta d’un últim mínut d’infart per acabar amb empat a 11 al marcador.Amb aquest re-sultat el CNSF és, a falta de dues jornades quart amb 42 punts , a 5 del líder el CN Rubí i a un del Tenerife, segon, i del Waterpolo Sevilla, ter-cer, tots dos amb 43 punts.

PUBLICITAT 23abril de 2015 , el diari de Sant Feliu