LA BIOSFERA

pPilar Sanroque (prof. Biología Geología, IES Alcalans)

ELS ECOSISTEMES

Identifica els components de la BIOCENOSI i EL BIOTOP de cada

ecosistema

Escull de coral

Sabana africana

Horta de València

Cortes de Pallas

ELS BIOMES: Són grans ecosistemes terrestres determinats per clima. Tenen una flora i fauna característiques

El nostre bioma és EL BOSC MEDITERRANI

ECOLOGIA

• Lljughhj

LES ADAPTACIONS (I): A quins factors ambientals s’adapten els sers vius de les imatges? Com s’han adaptat?

LES ADAPTACIONS (II): I aquests éssers vius, a quins factors ambientals s’han adaptat? Com l’han fet?

LES RELACIONS ENTRE ELS SERS VIUS DE L’ECOSISTEMA

• ASSOCIACIONS INTRAESPECÍFIQUES

• Familiar

• Social

•

• Gregària

• • Colonial

LES RELACIONS ENTRE ELS SERS VIUS DE L’ECOSISTEMAASSOCIACIONS INTERESPECÍFIQUES

• MUTUALISME + +

LIQUENS• Si en el mutualisme les dues espècies no poden viure per separat

parlem de SIMBIOSI. És el cas dels LIQUENS INVESTIGA QUÈ ÉS UN LÍQUEN

DEPREDACIÓ + -

• COMPETÈNCIA • - -

PARASITISME + -

• mosquit tènia

rémora bellota de mar damunt d’una clotxina

COMENSALISME INQUILINISME + 0 + 0

NIVELLS TRÒFICS EN UN ECOSISTEMAEls sers vius d’un ecosistema es classifiquen en funció de la seua forma

d’alimentar-se en:PRODUCTORS: • PRODUEIXEN matèria orgànica• Són autòtrofs, en general fotosintètics• Són plantes, algues i alguns bacteris

CONSUMIDORS:• Són heteròtrofs• S’alimenten de matèria orgànica (CONSUMEIXEN) d’altres sers vius• TIPUS PRIMÀRIS: S’alimenten de productors. Són herbívors SECUNDÀRIS: S’alimenten de consumid. 1ª. Son carnívors TERCIARIS: S’alimenten d’animals herbívors o carnívors

DESCOMPONEDORS: DESCOMPOSEN les restes orgàniques en matèria inorgànica que els productors reutilitzen. Són bacteris i fongs

LES CADENES I XARXES TRÒFIQUES SÓN REPRESENTACIONS GRÀFIQUES QUE INDIQUEN, PER MITJÀ DE

FLETXES, QUI ES MENJA A QUI EN UN ECOSISTEMA

• Quina diferència hi ha entre cadenes i xarxes tròfiques?• Quina de les dos representa millor la realitat? Per què?

LA MATÈRIA I L’ENERGIA EN ELS ECOSISTEMES• La matèria i l’energia es transmeten a través de les relacions

alimentàries de l’ecosistema• FLUX D’ENERGIA: L’energia segueix un FLUX UNIDIRECCIONALEntrada: energia solar a través de la fotosíntesi. La transformen en

energia químicaPas d’uns nivells tròfics a altres: a través de l’alimentació, en forma de

matèria orgànica (energia química9Perdues d’energia: en cada nivell es perd fins a un 90% de l’energia en

forma de calor produït en la respiració (manteniment de la vida de les cèl.lules)

CICLES DE MATÈRIA:• La matèria es recicla i circula per l’ecosistema de forma cíclica sense

perdues• Els productors i el descomponedors són molt importants als cicles de

matèria: -Els productors transformen la matèria inorgànica que agafen del sòl

en orgànica -Els descomponedors transformen la matèria orgànica (cadavers,

restes) en inorgànica

LES PIRÀMIDES TRÒFIQUES:Representen algunes característiques dels nivells tròfics en l’ecosistema (nombre

d’individus, biomassa…)A cada nivell tròfic li correspon una barra de la mateixa altura i amplaria

proporcional a la característica que estem representan

PIRÀMIDES DE NOMBRES PIRÀMIDES DE

BIOMASSA

HÀBITAT: • És el lloc on viu un organisme o una espècie. L’àrea física on la trobem• L’ habitat pot ser compartit amb altres espècies

Nosaltres compartim hàbitat

I tu?...

NÍNXOL ECOLÒGIC:És la FUNCIÓ que té una espècie dins d’un ecosistema: • Com i de què s’alimenta• Relacions inter i intraespecífiques que té (depredadors, competidors ..)• Els seus hàbits• On viuSI DUES ESPÈCIES COMPARTEIXEN EL MATEIX NÍNXOL ECOLÒGIC

COMPETEIXEN FINS QUE UNA D’ ELLES DESAPAREIX COMPLETAMENT DE L’ECOSISTEMA

Carranc roig americà Carranc de riu europeu

ELS BIOINVASORS TENEN EL MATEIX NÍNXOL ECOLÒGIC QUE LES ESPÈCIES AUTÒCTONES A LES QUALS DESPLACEN

Panerola americana i europea

Figues paleres Aus exòtiques

Clotxina zebra

CORBES DE CREIXEMENT

• CORBA EN J: Correspon a un creixement EXPONENCIAL de la població en un ecosistema ideal amb RECURSOS IL.LIMITATS. No es pot mantindre indefinidament

• CORBA EN S: Correspon a CONDICIONS NATURALS REALS amb

RECURSOS LIMITATS. El creixement és exponencial fins que la falta de recursos i espai i també la interacció amb altres espècies frenen el creixement

LA CAPACITAT DE CÀRREGA DE L’ECOSISTEMA (K): És el màxim nombre d’individus d’una població que es pot mantindre més o menys estable sense que el medi es degrade. El creixement de la població té fluctuacions al voltant de K. Es diu que el creixement de la població està en equilibri i és estacionari

QUINS PENSES QUE SÓN ELS PRINCIPALS FACTORS ABIÒTICS EN AQUESTS ECOSISTEMES?

ECOSISTEMES TERRESTRES

FACTORS ABIÒTICS EN ECOSISTEMES TERRESTRES

• TEMPERATURA• HUMITAT• LLUM

QUINS PENSES QUE SÓN ELS PRINCIPALS FACTORS ABIÒTICS EN AQUESTS ECOSISTEMES?

• ECOSISTEMES AQUÀTICS

FACTORS ABIÒTICS EN ECOSISTEMES AQUÀTICS

• LLUM• SALINITAT• ONES I CORRENTS• PRESSIÓ

LA VIDA EN LES AIGÜESPLÀNCTON: Organismes diminutsque viuen flotant en les aigüesFitoplancton (productors) i zooplancton

NÈCTON: Animals que poden nadar

BENTOS: Animals que viuen sobre el fons

ECOSISTEMES MARINS podem distingir dues zones:

• ZONA PELÀGICA: 1. Regió nerítica: pròxima a la costa. Hi ha corrents, onatge i marees2. Regió oceànica: aigües de l’oceà obert, lluny de la costa

• ZONA ABISSAL: per davall de 4000 metres de profunditat. Altes pressions i absència de llum

En funció de la profunditat a la que arriba la llum, hi han dues zones:• ZONA FÓTICA: Amb llum, hi ha fitoplancton i algues (productors)

• ZONA AFÒTICA: La llum no arriba

ORGANISMES QUE PODEM TROBAR A DIFERENTS PROFUNDITATS EN UN ECOSISTEMA MARÍ

LA BIODIVERSITAT Expressa la quantitat de formes de vida diferents que hi en un

ecosistema• COM ES MESURA LA BIODIVERSITAT D’UN ECOSISTEMA?: Es fa un

recompte del nombre d’espècies que hi ha (sobre tot plantes i animals) i de la seua abundància relativa

• Exemples d’ecosistemes amb baixa biodiversitat: Conreus, parc urbà..

• Ecosistemes amb molt alta biodiversitat: Selva tropical, esculls de corall..

EL SÒL COM A ECOSISTEMA

• EL SÒL és la capa superficial i transformada de l’escorça terrestre

• LA FORMACIÓ DEL SÒL es fa per la transformació de les roques a causa del clima i l’activitat dels éssers vius. També influeix la forma del terreny, per exemple la pendent.

• És un procés molt lent (milers d’anys) i per això considerem que EL SÒL ÉS UN RECURS NO RENOVABLEExplica amb les teues paraules el que estàpassant en aquestes imatges

EL PERFIL DEL SÒL• Amb el pas del temps, el sòl desenvolupa un conjunt de capes que

tenen diferents característiques. Cada capa s’anomena HORITZÓ i el conjunt d’elles és el PERFIL DEL SÒL

EL SÒL COM A ECOSISTEMA• Podem considerar al sòl com un ecosistema• BIÒTOP DEL SÒL: Sòlids (arena, llim, argila), líquids (aigua amb sals),

i gasosos (aire als porus). Té una tº, humitat etc

BIOCENOSI DEL SÒL: Aporten al sòl matèria orgànica• Plantes que creixen sobre el sòl• Mamífers menuts• Anèl.lids• Insectes• Aràcnids• Fongs i bacteris etc

EROSIÓ DEL SÒL I DESERTIFICACIÓ

• La destrucció del sòl per erosió es pot accelerar molt a causa d’algunes accions humanes (recordeu que és un recurs natural no renovable)

incendissobrepastura

conreus abusius

urbanització i obres públiquestala de boscos

EROSIÓ DEL SÒLQuan el sòl s’erosiona, tarda milers d’anys en recuperar-se