DECLARACI UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

M.Mar RossellMelanie GlvezJoan Oliver

ndex

- Definici- Propietats- Per qui foren creats?- Les tres generacions- Dia Internacional DDHH- Precursors- Text- Video- Bibliografia- Conclusi

Qu sn els drets humans?

Drets fonamentals per tots els ssers humans. Dignitat, llibertat i igualtat per tothom. Ning pot ser discriminat. Els drets s'han de garantir i respectar.

4 propietats dels DDHH

Universal No negociables Inviolables Obligatoris

Per qui foren creats?

La Carta de San Francisco ONUs signat per San Francisco, 1945Ratificada per 5 membres del Consell de SeguretatObjectius: Mantenir la pau Promoure la cooperaci cultural, econmica, humanitria i social2 principis:Igualtat i autodeterminaci I garantir el respecte dels drets humans

Les tres generacions

Primera generaci: la burgesia estava en contra de l'aristocrcia i del clergat. Els sbdits es converteixen en ciutadans.

Segona generaci: Canvi radical, apareix la classe obrera.Abandonament a l'xode rural.Neixen ideologies.

Tercera generaci: Nous mtodes agraris o urbans. Ecologisme, feminisme i pacifisme.Destaca la solaritat.

Dia Internacional dels DDHH

Creat per l'Assemblea General de les Nacions Unides10 de desembre Origen: 1950 Carta Internacional dels Drets Humans

Precursors dels Drets Humans

1. Ciro el Gran

539 a.C Primer document dels DDHH Tradut a 6 idiomesPrimer rei de Prsia Babilnia Igualtat racial

2. Rei Joan

1215AnglaterraCarta Magna Drets HumansLluita per la llibertat

SIR EDWARD COKE

Quatre principisPrstecs forosos1628 Declaraci de llibertats civils

Thomas Jefferson

4 de juliol de 1776 Declaraci d'Independncia Dos temes Revoluci Francesa 2 juliol Independncia de la Gran Bretanya Esclat de la Guerra de la Revoluci dels Estats Units

Frana

Llibertat de propietat, seguretat i resistncia a l'opressi. Esclavitud 'una expressi de la voluntat del poble'

Ginebra

Obligaci de proveir atenci mdica sense discriminaci.1864 Conferncia a Ginebra

Nacions Unides

24 d'octubre 1945 Objectiu: crear, promoure i evitar.

Text: La tortura, un afront a la humanitat.

''La tortura deshumanitza tant a la vctima com a l'autor. El dolor i el terror causats deliberadament per un sser hum a un altre deixen marques permanents: ossos destrossats, membres retorats, malsons recurrents que mantenen la vctima en un estat de temor permanent, etc. Per els perjudicis que causa van ms enll del trauma i el sofriment de la persona torturada i dels que l'envolten: cada cas de tortura contribueix a menyscabar els valors que mantenen a la societat cohesionada, entre d'altres la solidaritat. La prohibici de la tortura constitueix un dels preceptes fonamentals de les normes internacionals de drets humans. No obstant aix, malgrat tots els esforos per acabar amb ella, la tortura continua sent una prctica generalitzada. L'Informe Anual 2003 d'Amnistia Internacional, publicaci en la qual l'organitzaci analitza la situaci dels drets humans en diferents llocs del mn, cont informes concernents a 106 pasos sobre casos de tortura i maltractaments infligits per agents de l'Estat. En alguns pasos la tortura s una prctica sistemtica, en altres s relativament freqent encara que no es recorri a ella com a mtode oficial de repressi.''

VIDEO

Bibliografia

Conclusi