Con el recuerdo de las inicia-tivas veraniegas que el secretariado de Misiones

llevó a feliz término apelando a la plegaria y a la solidaridad de muchos menorquines, afrontamos un año más la jornada anual del DOMUND como un compromiso de nuestra iglesia diocesana con los misioneros y diócesis del Tercer Mundo tan necesitados de nuestra ayuda. Es una jornada muy antigua y de fuertes resonancias positivas de colaboración sincera y entusiasta por parte de todos.

El lema de este año, que encabeza este artículo, se sitúa en el sentir de las preocupaciones actuales de la Iglesia. El vocablo “misioneros” es sinónimo de anunciadores, evangelizadores, transmisores de la fe… en la línea de la evangeliza-ción, tan repetida y tan urgente en estos tiempos y concretada en las personas que la encarnan. Aquellos misioneros merecen nuestra sim-patía, nuestra admiración y nues-tra ayuda por haber renunciado a las comodidades del mundo occi-

dental y por haber entregado su vida al servicio del evangelio compartiendo todo lo que son y tienen con personas y pueblos naturalmente desconocidos y extraños pero cristianamente hermanos. La segunda parte del lema tiene como objeto resal-tar el vocablo “fe” en un año en el que la celebramos para profundizar su contenido y revisar su aplicación y desarrollo personal y comunitario y para anunciarla a todos nuestros contemporáneos. Es inseparable la ayuda y la entrega a los hermanos en su promoción humana con el anuncio y la presentación de la fe de Jesucristo. O mejor dicho, la adhesión a su persona posibilita encontrar la motivación necesaria para sentir compasión por el prójimo y, si fuere necesario, dar la vida por el mismo.

Aunque hablamos ahora sólo de los misioneros que han partido a tierras lejanas, aceptamos que el anuncio de Jesucristo es responsabilidad de todo cristiano. Así lo afirma el Papa en su mensaje con motivo del Domund “…todos los componentes del gran mosaico de la Iglesia deben sentirse fuertemente interpelados por el man-damiento del Señor de predicar el evangelio, de modo que Cristo sea anunciado por todas partes”.

Hoy, en la oración familiar y en la celebración litúrgica, estamos unidos a todos los misioneros y le pedimos a Dios que sepan transmitir la fe en su integridad a quienes se acerquen a ellos, que puedan tener la libertad suficiente para predicar, que quie-ran anteponer el conocimiento de Jesucristo como el máximo bien para la humani-dad. Tenemos presente de un modo especial, por ser conocidos o familiares, a los misioneros nacidos en nuestra diócesis de Menorca. Hoy la aportación económica nos vinculará mucho más a la realidad misionera.

Le pedimos también a Dios que inspire en todos nosotros mayor responsabilidad personal para convertirnos en auténticos misioneros en nuestros respectivos ambientes familiares, profesionales o cívicos.

Que María, Estrella de la Evangelización, acompañe a todos los misioneros del Evangelio.

† Salvador, obispo de Menorca

MISIONEROS DE LA FEpassant per la vida

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1581 - Any XXXI - 21 octubre 2012

fullAquest dissabte, dia 20, he rebut de

mans del bisbe Salvador l’ordenació de diaca permanent per a servir a

l’església que peregrina a Menorca. La pri-mera sensació és d’agraïment. Una sensació interior i exterior de ser acollit, cridat i elegit, tot i la meva pròpia fragilitat humana i cristiana.

El meu agraïment va dirigit, de forma espe-cial, a la meva esposa i als meus fills, i a tota la família, als formadors del diaconat a la nostra diòcesi, i ben concretament, a la parròquia de sant Antoni Maria Claret, on amb la meva família vivim i compartim la fe en Jesucrist.

Si hi ha alguna acció que ens hauria d’iden-tificar als membres de l’Església és la diaco-nia, el servei desinteressat als més necessi-tats, a les pobreses materials, socials i espi-rituals d’avui. I no pot ser un servei fet de forma mecànica, sinó un servei que es des-viu, es dóna, s’entrega, en definitiva, que estima. Un servei, estimant sense mesura.

Aquesta és la funció dels diaques. Fer visible el sagrament del servei amorós a l’Església. Per açò el diaca és imatge de Crist-Servidor, que renta els peus als seus deixebles, que recerca l’ovella perduda fins que la troba, que atén als més necessitats de la comuni-tat per convicció i per amor...

La nostra fe cristiana no és una fe persona-lista i intimista, sinó que és comunitària. Els cristians viuen en comú i compartint fe i vida. Per aquest motiu vull donar les gràcies ben sincerament a la meva comunitat par-roquial de Sant Antoni Maria Claret. Gràcies per la vostra acollida, pel vostre seguiment en la meva crida vocacional al diaconat, i per les mostres d’estima i d’encoratjament en l’inici d’aquesta aventura del diaconat.

Així ens ho ha ensenyat Jesús: “qui vulgui ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots” (a l’evangeli de Marc). Només en la mirada posada en Jesús serà possible servir estimant als germans que tenen necessitat d’amor i servei. Dues característiques que identifiquen als cristi-ans d’avui, d’ahir i de sempre. Gràcies a tots per les vostres paraules d’acompanyament i per la vostra sincera pregària. Que Déu us ho recompensi!

Guillem Ferrerdiaca

SERVIR, ESTIMANT...

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre del profeta Isaïes 53, 10-11 El Senyor volgué que el sofriment el trituràs. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llarga-ment, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justs els altres, després de carre-gar-se les culpes d’ells.

Salm responsorial 32R: Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posam en vós.

Lectura de la carta als cristi-ans hebreus 4, 14-16Germans, mantinguem ferma la fe que professam, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el

gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres flaqueses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al trono de la gràcia de Déu perquè es compadesqui de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitam.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 10, 35-45En aquell temps Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a veure Jesús i li digueren: “Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.” Jesús els preguntà: “¿Què voleu que faci?” Ells li digueren: “Concediu-nos que, el dia que sereu glorifi-cat, puguem seure, un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquer-ra.” Jesús els respongué: “No sabeu què demanau. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batiats amb el baptisme amb què

jo serè batiat?” Ells li digueren: “Sí que podem.” Jesús els respongué: “És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batiats amb el baptisme amb què jo seré bati-at, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no som jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reser-vat.” Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: “Ja sabeu que, en totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els gran personatges mantenen els altres davall el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.”

Diumenge XXIX de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro de Isaías 53,10-11

El Señor quiso triturarlo con el sufrimiento, y entregar su vida como expiación: verá su des-cendencia, prolongará sus años, lo que el Señor quiere prospe-rará por su mano. Por los tra-bajos de su alma verá la luz, el justo se saciará de conocimien-to. Mi siervo justificará a muchos, porque cargó con los crímenes de ellos.

Salmo responsorial 32R: Que tu misericordia, Señor, venga sobre noso-tros, como lo esperamos de ti. Lectura de la carta a los Hebreos 4, 14-16Hermanos: Mantengamos la confesión de la fe, ya que tene-mos un sumo sacerdote gran-de, que ha atravesado el cielo,

Jesús, Hijo de Dios. No tene-mos un sumo sacerdote incapaz de compadecerse de nuestras debilidades, sino que ha sido probado en todo exactamente como nosotros, menos en el pecado. Por eso, acerquémonos con seguridad al trono de la gracia, para alcanzar misericor-dia y encontrar gracia que nos auxilie oportunamente.

Lectura del santo evangelio según san Marcos 10, 35-45En aquel tiempo, se acercaron a Jesús los hijos de Zebedeo, Santiago y Juan, y le dijeron: «Maestro, queremos que hagas lo que te vamos a pedir.» Les preguntó: «¿Qué queréis que haga por vosotros?» Contestaron: «Concédenos sentarnos en tu gloria uno a tu derecha y otro a tu izquierda». Jesús replicó: «No sabéis lo que pedís, ¿sois capaces de beber el

cáliz que yo he de beber, o de bautizaros con el bautismo con que yo me voy a bautizar?» Contestaron: «Lo somos.» Jesús les dijo: «El cáliz que yo voy a beber lo beberéis, y os bautizaréis con el bautismo con que yo me voy a bautizar, pero el sentarse a mi derecha o a mi izquierda no me toca a mí con-cederlo; está ya reservado.» Los otros diez, al oír aquello, se indignaron contra Santiago y Juan. Jesús, reuniéndolos, les dijo: «Sabéis que los que son reconocidos como jefes de los pueblos los tiranizan, y que los grandes los oprimen. Vosotros, nada de eso: el que quiera ser grande, sea vuestro servidor; y el que quiera ser primero, sea esclavo de todos. Porque el Hijo del hombre no ha venido para que le sirvan, sino para servir y dar su vida en rescate por todos.»

Quan l’evangeli parla dels apòstols, encara que no sempre, però si algunes vegades, ho fa mos-

trant-nos alguns defectes com: quan se’ls renya per la poca fe, o quan es dormen, o quan és Pere qui el nega, o bé..., i avui veiem com se’ls recrimina l’afany que tenen pels primers llocs. Pot ser aquesta és una de les proves de l’autenticitat dels evangelis, del contrari si se’ls haguessin inventat els apòstols, mai no haurien explicat les seves misèries. També n’eren d’ambiciosos, Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra. Quina paradoxa, ells que bus-quen poder i honors i el Mestre que va camí de la creu.D’una banda reclama Jaume a qui, en

Espanya, veneram com el gran evangelitza-dor i màrtir gloriós i de l’altre el místic Joan qui al darrer sopar reclinà el cap damunt el pit de Jesús. Però no són ells sols, també els altres s’indignaren, senyal que tenien també la mateixa ambició. Fixem-nos com en aquest evangeli la peti-ció la fan ells directament, mentre que en el de St Mateu ho feren demanar a la seva mare, que era una d’aquelles dones que acompanyaven Jesús. Sant Ambròs, ho justifica comentant: Qui li’n farà retret, a una mare, de voler col•locar bé els fills? Per açò, amb raó, Jesús no renya la mare, sinó els fills. Tots ells encara creien que el regne de Déu que Jesús proclamava havia de consistir en un capgirament militar i polític, i aleshores manarien ells i per açò convenia estar ben situats. Immediatament

Jesús els deixa clar que el qui vulgui ser primer ha de ser el servidor. Amb aquestes paraules el Senyor fa seva la figura del Servent de Jahvé dibuixat a la primera lectura. Caiguem en compte de com Jesús els diu: entre vosaltres no ha de se així, com una clara indicació de que en la comunitat cristiana les coses han de funcionar d’una altra manera. El terme “ministre” s’empra en l’àmbit eclesial, però també en l’àmbit social i polític. “Ministre” vol dir servidor i “ministeri” vol dir servei. Hem adoptat el vocabulari evangèlic, però ¿hem adop-tat també els comportaments de Jaume i Joan? Vet aquí que en açò no ens hem de semblar als sants apòstols: en l’afany d’ocupar els primers llocs, sinó en l’afany d’assemblar-nos a Jesús servidor.

No ens hi hem d’assemblarevangeli i vida

la parauladeDéu

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 1a Setmana Dg. 21, XXIX de durant l’any: Is 53, 10-11 / Sal 32 / He 4, 14-16 / Mc 10, 35-45.

Dl. 22, Fèria: Ef 2, 1-10 / Sal 99 / Lc 12, 13-21.

Dt. 23, Fèria: Ef 2, 12-22 / Sal 84 / Lc 12, 35-38.

Dc. 24 Fèria: Ef 3, 2-12 / Sal Is 12, 2-3 / Lc 12, 39-48.

Dj. 25, Fèria: Ef 3, 14-21 / Sal 32 / Lc 12, 49-53.

Dv. 26, Fèria: Ef 4, 1-6 / Sal 23 / Lc 12, 54-59.

Ds. 27, Fèria: Ef 4, 7-16 / Sal 121 / Lc 13, 1-9.

Dg. 28, XXX de durant l’any: Jr 31, 7-9 / Sal 125 / He 5, 1-6 / Mc 10, 46- 52.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

Entre vosal-tres no ha de ser així: qui vulgui ser impor-tant, ha de

ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el pri-mer, ha de ser l’esclau

de tots

Full Dominical Pàgina 3

L’antiquíssima església d’Armènia, tant la catòlica que és minoritària com l’apostò-lica majoritària, ambdues de ritus orien-

tal, ha desplegat de forma extraordinària el signe cristià pasqual de la creu, que és encara avui universalment present en tota la seva cul-tura i espiritualitat. No debades Armènia va ser el primer país del món que va acceptar el cristianisme, l’any 301, i el qui ha mantingut amb sofriment i martiri enmig dels embats de la història la seva identitat de fe en Jesucrist com a poble. Avui, una illa cristiana enmig d’un mar que professa l’Islam. La creu florida del Redemptor, que s’aixeca sobre la terra, consti-tueix el gran signe de la Salvació present arreu. La salvatge destrucció, l’any 2005, de tres mil creus, patrimoni de la humanitat, a Djulfa és un dels recents i significatius atemptats contra

l’expressió icònica primordial de la fe cristiana i cultura armènies.A finals del segle Vè es transforma a Armènia la planta basilical de les esglésies en planta cruci-forme, el solar i l’edifici del temple on es cele-bra la divina litúrgia pren forma de creu. A partir del segle VIè i amb el romànic, la nova forma s’estén arreu de la majoria de les esglé-sies, fins arribar gairebé a l’actualitat. Però, a més d’aquesta estructura arquitectònica pre-sent en molts temples, la creu, situada sobre l’altar o a prop d’ell, presideix sempre, especi-alment, tota celebració de l’eucaristia, i amb el signe de la creu i invocant la Trinitat comença i acaba la celebració del memorial del Senyor. Amb aquest signe els cristians ens confessam membres de la comunitat de seguidors de Jesucrist que ens ha salvat des de la creu.

Leemos en el Apocalipsis que miles y millones de ángeles cantan sin cesar, ante el trono de Dios: Santo, Santo,

Santo. También la Iglesia, con Cristo, su Cabeza, canta sin cesar la gloria de Dios, en todo tiempo, lugar y lengua. Esto es lo que celebra el rezo litúrgico, la Oración de las Horas. Compruebo con alegría que algunos segla-res se van aficionando a participar con nosotras en la Liturgia de la Horas. Yo me siento afortunada por haber sido llamada desde joven a esta vocación de alabanza.El rezo de las siete horas canónicas, a su debido tiempo, añadiendo y completando el

supremo homenaje a Dios que es la Eucaristía, es la debida alabanza que cada día ofrecemos a Dios. Ya sabemos que, des-pués de nosotros, otros y otros cristianos, más hacia occidente, seguirán ofreciéndolo en toda la geografía del mundo. Nunca cesa la alabanza de Dios: ”Desde donde sale el sol hasta el ocaso, alabado sea el nombre del Señor” (Sal 112).Llevo rezando la Oración de las Horas 69 años. He cumplido 90, y cada día registro mi breviario con la misma ilusión que al princi-pio. Pido al Señor, poder decir hasta el fin: “Alaba, alma mía al Señor. ¡Alabaré al Señor mientras viva! “ (Sal 145).

El ric i el tauróSt. Ambrós de Milà (339 – 397)

La Creu (2) Josep Manguán

signes i símbols de l’Eucaristia

La alabanza Sor Mª de Gracia Victory, concepcionista

¿Quina diferència hi ha entre el ric que engoleix el poc que posse-eixen els pobres, portat per la

voracitat insaciable de la seva avarícia i el tauró amb el ventre ple de peixos petits? El ric ha de morir i de res li serviran les seves espoliacions: ans al contrari, les rapi-nyes detestables el faran encara més infa-me. Es pesca el tauró i és una presa inútil. Quants peixos es troben en les seves entranyes que a la vegada n’haurien devo-rat d’altres! De la mateixa manera, tu, ¡oh ric!, juntes als teus béns els robatoris d’al-tres. Uns s’havien apoderat dels béns d’un pobre, i tu, en despullar-lo a ell, vas afegir a les teves riqueses dos nous patrimonis. T’excuses dient que venges aquells que han estat despullats, quan la realitat és que

estàs cometent el mateix delicte que vols castigar i ets més injust que l’injust i més inic que l’inic. Ves alerta que no et trobis amb la mateixa fi que el tauró: guarda’t de l’ham i de les xerxes. Et creus potent i que ningú et pot resistir. El tauró també presumia de que ningú li tirava l’ham, ni li calava les xerxes, i si ho feien, les destrossava. Però no es va poder alliberar de la fitora o va caure en una trampa més resistent de la que no en va poder escapar. Sens dubte, els homes que cometen iniquitats no poder estar segurs en la magnitud del seu crim i difícilment podran evitar que alguna vegada paguin el preu dels seus crims.

Sobre l’Hexameron, lib. V, 5, 14 (P.L. 14.225)

Josep Sastre

la doctrina dels Sants Pares

des del claustre

Creu florida armènia que s’aixeca victoriosa sobre el món, representat amb un

cercle als seus peus

St. Ambrós de Milà (339 – 397)

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Pregària VocacionalDia 21, a les 17 h a la CatedralPregària Vocacional, preparada pel Secretariat de Missions.

Festa de la parròquia de St Antoni Maria Claret

Dia 24, Eucaristia a les 9,30 i 20 h.El dissabte 27 i diumenge 28, es celebrarà la festa en diferents actes per a fiets, joves i grans.

Consell de presbiteriDimecres dia 24.

Consell de pastoralDissabte dia 27.

ConferènciaDivendres 26 d’octubre, a les 20,30 h, a la Biblioteca de la Fundació Rubió del claustre del Carme de Maó, el profes-sor de Cristologia i Antropologia de la Facultat de Teologia de Granada, José Serfín Béjar, donarà una conferència oberta a tothom sobre “El debate sobre la laicidad ¿es posible un encuentro entre fe y razón?”. Dissabte matí, dia 27, seguirà a Mongofra un debat en forma de semi-nari amb un grup plural i limitat d’inte-ressats amb el tema “Encuentro fe y razón? El límite como posibili-dad”. Aquests actes formen part de la programació del present curs de la “Fundació Rubió”.

agenda

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

Inici de l’Any de la FeLa Catedral de Menorca va acollir el passat 12 d’octubre l’Eucaristia inaugural de l’Any de la Fe, una celebració que va ser presidida pel bisbe de Menorca, Salvador Giménez, i per a la qual va estar acompanyat pels sa-cerdots i diaques de l’Església menorquina.Mons. Salvador Giménez va remarcar la gran significació del Concili Vaticà II, un esdeveni-ment que definí com “el moment de gràcia” que ha servit per conduir l’Església Catòlica fins a l’actualitat, gràcies a “l’extensa prepara-ció remota per part de molts bisbes i teòlegs que posaven a l’abast de les seves comunitats i de les seves aules la necessitat d’obrir-se

de nou al món per escrutar els signes dels temps i presentar les respostes de l’Evangeli”. El bisbe de Menorca va afirmar que el Concili que va anunciar Joan XXIII va tenir les seves conclusions i les primeres aplicacions pastorals amb Pau VI, mentre que Joan Pau II i Benet XVI van continuar la tasca “liderant les més diverses iniciatives perquè els ensenyaments conciliars arribessin fins a la més petita comunitat de l’orbe catòlic”. En la seva intervenció, el bisbe també es va referir als vint anys del catecisme de l’Església Catòlica, “un dels fruits més importants del Concili, que va ser acollit com un subsidi preciós i indispensable per a la transmissió de la fe”, i que ha servit sobretot als catequistes que han “trobat en ell un perfecte desenvolupament sistemàtic i orgànic de les veritats de la fe”.

Diari Menorca

Celebració de l’Enviament dels mestres de religió

El passat divendres 5 d’octubre, uns 35 mestres de religió de Menorca es van reunir a la parròquia de Sant Francesc

d’Assís de Maó per tal de celebrar l’inici del nou curs i a la vegada participar en la “cele-bració de l’enviament” .Mestres i professors de l’escola pública i con-certada van participar en aquest acte que té lloc cada inici de curs i que comptà amb la presència del Sr Bisbe. Aquest curs, amb el lema “Aquest any, connecta’t” vol donar re-llevància a l’any de la fe que es començà a celebrar a partir de dia 12 d’octubre. Els mestres volen connectar i ajudar a connectar els seus alumnes en la fe de Jesús; han d’aportar amb els seus ensenyaments les eines necessà-ries als al·lots per tal d’enfortir la fe de cadascú. I que viure la seva fe en comunitat els pot aportar molt més que no fer-ho de forma aïllada.En un món global, en el món de la informàtica, la informació, l’electrònica, els mòbils, xarxes socials,... tenim moltes coses que ens connecten amb la resta de la societat, però pensam que també n’hi podem afegir una altra, una més que ens connecti amb Jesús.Després de la celebració tots els mestres i professors vam acabar compartint, durant una estona més, situacions i informacions d’aquest nou curs que tot just ha començat i aprofitar per conèixer-nos una mica més.

Inici de curs a la Parròquia de St. Antoni Mª Claret

El passat dissabte 6 d’octubre, la parròquia de Sant Antoni Maria Claret, va comen-çar en bon ritme el nou curs de catequesi,

més de 200 joves participaran aquest any, re-partits entre el divendres, els de confirmació i el dissabte la resta d’edats.Una vegada acabada la catequesi van anar a l’església que quedà ben plena, a celebrar l’Eu-caristia d’inici del curs de catequesis a la qual estan convidats cada setmana pares, joves i in-fants.La celebració va ser molt dinàmica on els més

joves de la catequesi anaven contestant les preguntes que el rector Mn. Bosco Martí anava formulant a fi d’entendre les lectures de forma senzilla, i poder-les aplicar a la vida diària.En acabar l’Eucaristia es va informar a les famílies que tenen fills i filles que comencen la cate-quesi, de la possibilitat de fer catequesi familiar, opció no massa coneguda malgrat la quantitat d’anys que es duu a terme, on els pares i mares dels infants que es preparen per a rebre la primera comunió esdevenen educadors de la fe dels seus fills i filles conjuntament amb els catequistes.

notíciesdel món

Els primers beats màr-tirs de l’Any de la Fe

Frederick Bachstein i tretze companys de l’Ordre de Frares MenorsLa capital de la República Txeca, Praga, va ser l’escenari del reconei-xement del coratge de catorze fran-ciscans que, enmig de les guerres de religió del segle XVII al país centre-europeu, van defensar la seva fe fi ns a donar la vida. Frederick Bachstein, responsable del convent de francis-cans i tretze companys van ser pro-clamats beats i màrtirs per l’Església.El ritu de beatifi cació es va dur a terme el dissabte 13 d’octubre, a la catedral de Sant Vito, a Praga, i va ser presidida pel cardenal Angelo Amato, que va celebrar una euca-ristia en llatí, acompanyat de tots els bisbes de la República Txeca.Els catorze frares del convent de la Mare de Déu de les Neus a Praga, procedents d’Itàlia, Bohèmia, Espa-nya, França i Alemanya, van ser víc-times de la inestable situació política al Regne Txec, van pagar amb la prò-pia sang la seva fermesa en la pròpia fe. La convicció que van morir com a màrtirs era evident per a les perso-nes que els van conèixer.

La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com