Divendres 25 de juliol de 2014 Setmana del Parlament Universitari Distribució gratuïta

“Hem dit prou. Els catalans estem cansats de pagar i pagar i pagar”

EL PROGRÉS

Oriol Petit - BarcelonaAlbert Batet -diputat de CiU al Parlament- resumia així la reivindicació del poble de Ca-talunya en favor de la consul-ta i d’un futur estat propi. El procés sobiranista va encendre ahir a la tarda el debat entre diputats i diputades reals del Parlament de Catalunya, en què van participar represen-tants de tots els grups polítics de la cambra excepte les CUP. A més del convergent Albert Batet, hi van assistir Marta Vilalta (ERC), Jose Antonio Coto (PP), Hortènsia Grau (ICV), Rocío Martínez-Sam-pere (PSC) i Carlos Carrizosa (C’s). Auditori ple i nervis a flor de pell. El debat entre els par-lamentaris era a punt de co-

mençar i es notava que aquest cop no era una simulació. La transcendència de la reali-tat feia que l’expectació fos màxima entre tots els parti-cipants de la SPUNI. Ferran Vila, periodista d’El Progrés i moderador de l’acte, va do-nar inici al debat introduint els seus temes centrals: desafec-ció política, atur juvenil, reta-llades i independència. Al principi els diputats es mostraven relaxats i confiats, entenent que el marc de la dis-cussió era una simulació uni-versitària. Però poc a poc les qüestions més controvertides van anar traslladant la tensió des del públic cap a la taula. El model de finançament, la des-pesa social i el camí cap a la

consulta van animar un debat marcat pel protagonisme no sempre positiu del represen-tant del PP José Antonio Coto. El diputat popular es va mos-trar molt contundent des de l’inici, defensant la gestió econòmica de l’executiu de Rajoy i deixant anar diver-ses afirmacions polèmiques com per exemple “Esquerra s’assembla cada vegada més a CiU, són gairebé els seus titelles”. Coto va focalitzar la majoria de recriminacions creuades, tant pel que fa a les polítiques públiques com al procés sobiranista. Mentre que en l’eix social Hor-tènsia Grau va ser la més in-cisiva denunciant l’austericidi promogut per PP i CiU, la re-

presentant d’Esquerra Marta Vilalta no va deixar escapar cap ocasió per culpar l’Estat espanyol de la precarietat de recursos que patim a Catalun-ya. Els partits propers al dret a decidir -també la diputada del PSC- van defensar ferma-ment la voluntat del poble de Catalunya per a decidir el seu futur democràticament, reivin-dicació que va despertar més d’un aplaudiment entre els as-sistents.Gràcies a la riquesa del de-bat, els estudiants que om-plien l’auditori van tenir l’oportunitat de prendre cons-ciència sobre la importància del moment històric que vivim i la responsabilitat que hi té el Parlament de Catalunya.

La taula del debat que va moderar ahir Ferran Vila // Alba Soler

EDITORIAL

2 EL PROGRÉS 25 de juliol de 2014

Tensió i polèmica al debat de l’Auditori

Els representants de les 7 forces polítiques // Cristina Vergés

Cristina Vergés - BarcelonaDijous al matí, la sala de l’auditori estava vestida de tensió. Els grups parlamenta-ris debatien sobre temes que són decisius per aconseguir un país lliure, lluny d’Espanya. Les mirades quedaven palpa-des en fotografies que mos-traven sensacions de ràbia i impotència. Descontrol a la sala, on la moderadora va ha-ver de cridar l’atenció vàries vegades. No obstant, la tensió estava centrada entre el PP i el Govern, que no aconseguien posar-se d’acord en cap mo-ment. Les paraules de cada un d’ells se sobreposaven per l’excessiva tensió creada.

Oriol Petit i Alba SolerBarcelonaAhir al matí a les sales 1 i 10 del Parlament es van celebrar dos debats més d’actualitat política en el marc de la SPU-NI, conduits per Núria Rius (Agència SPU) i Òscar Loro (Ràdio SPUNI). Els diputats i diputades es-collits per tots els grups par-lamentaris van creuar argu-ments sobre diverses qüestions d’actualitat. La discussió es va dividir en dos grans blocs te-màtics: un de polítiques socials -on es va parlar de sanitat, jo-ventut i habitatge- i un segon sobre el procés nacional. De

totes maneres, ambdós eixos es van entrecreuar sovint, so-bretot al llarg del primer bloc, degut a la dificultat dels dipu-tats per separar-lo de les dis-crepàncies sobiranistes.D’una banda, els partits de Go-vern van defensar la seva línia d’acció i les mesures adopta-des per millorar la sanitat pú-blica, augmentar les beques i ajuts als joves i, evitar els des-nonaments. Un dels arguments més repetits va ser la manca de recursos de què disposa la Ge-neralitat pel pobre finançament rebut des de Madrid.

L’oposició va criticar dura-ment la feina de l’executiu i els acords del govern format per CiU i ERC, tot i que en diver-ses ocasions també hi va haver foc creuat entre els diferents partits que no formen part del pacte Jaume I. Mentre que ICV i la CUP van centrar el seus atacs en les retallades socials, Ciutadans i PP van utilitzar les aspiracions nacionalistes per desacreditar el Govern. El PSC no discrepava entorn del bloc de despesa social, però va aca-bar estenent la mà al Govern pel dret a decidir.

Seriositat i serenor marquen els debats del matí

ERC i CiU mantenien els lli-gams que els uneixen i es de-fensaven en tot moment. El debat es va obrir amb un tema delicat, la sani-tat. S’observava clarament la voluntat del Govern d’aconseguir una sanitat més pública, però davant del dèfi-cit fiscal provocat per Madrid, és impossible. Mentrestant, l’oposició s’excusava afir-mant que “els límits de dèficit els imposa Europa, i per tant, no es pot culpar el govern es-panyol”, una declaració que va provocar males cares entre alguns dels assistents al debat. CUP i ICV es van mantenir al marge; tant, que semblava que

no hi fossin, com l’aire que passa però que no notes. Els desnonaments no van crear excessiva polèmica. No obs-tant, l’aire de tensió es bellu-gava per la sala, creant alguna que altra discussió entre CiU i el Partit Popular. Catalunya se-ria viable fora d’Espanya? Una pregunta que constantment es fan els partits independentistes del Parlament. CiU, amb mol-ta fluïdesa, va afirmar rotunda-ment que vol un estat lliure. El PSC va manifestar que està a favor del dret a decidir i que “la clau és un model federal asimètric”. Finalment, el tema que va cal-dejar l’ambient de la sala va ser la independència de Ca-talunya. L’equip de Govern, òbviament, va defensar la in-dependència. De manera molt clara i precisa. El PSC, en can-vi, s’hi oposava rotundament, fent declaracions que encenien la sang dels assistents de la sala. Un debat molt decisiu, on el diputat de CiU es va mostrar molt segur, ferm i clar amb les seves idees i va fer que la resta de diputats es fessin petits da-vant la seva actitud rotunda i persistent.

L’SPUNI és un projecte creat per l’Àrea de Serveis Educatius del Parlament de Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir que els estu-diants visquin en prime-ra persona la vida diària d’un polític i d’un perio-dista parlamentari. Justa-ment, per això, són molts els estudiants que viuen l’experiència intensament, i que s’agafen el paper de diputats al peu de la lletra. Aquesta realitat, que pro-voca anècdotes divertides, també pot generar els seus moments de tensió.Està clar que és només una setmana, però cal valorar el treball que fa cada persona. Cal demostrar que aquest és un projecte bo, del qual en pots aprendre coses ex-traordinàries. És necessari tenir les eines i les ganes suficients per fer la feina i per valorar la feina dels al-tres, ja que hi ha molt esforç darrere de tot el que es veu. Però, durant la simulació, és important tocar de peus a terra. La importància de posar els peus a terra és que evites caure de morros i el més important és que de-mostres que ets humil. Cal saber valorar el treball de tothom, tant dels que són més amants de la política, com dels qui els costa més. Aquest és un projecte ne-cessari, on col·laboren moltes persones que amb el seu esforç fan que el dia a dia d’aquesta Setma-na sigui aprofitable. Han estat set dies intensos de feina, fent diaris, debatent lleis i fent esmenes, en la qual hem après que quan t’esforces pots aconseguir el que et proposis, sigui el que sigui, encara que al principi sembli difícil.

Només és una Setmana

EL PROGRÉS 25 de juliol de 20143

L’SPUNI, un exercici pràctic de democràciaAndrea Zamorano BarcelonaAl llarg d’aquests dies, els di-putats de l’SPUNI s’han hagut d’enfrontar a situacions que, com a estudiants universita-ris, els queden llunyanes. Una d’elles és el tracte amb els mitjans de comunicació. Els han pressionat, criticat i tam-bé s’han sentit ignorats per la cobertura informativa que han fet de la SPU. Un dels grups que menys espai comunica-tiu ha tingut ha estat el de les CUP, pel poc pes institucional que té. Això provoca que els altres partits es dirigissin a ells en última instància, motiu pel qual s’han hagut de moure més per establir contactes. Però malgrat això, tots tres diputats destaquen l’intens aprenen-tatge d’aquests dies. Tal com deia la presidenta del grup, Marta Delgà, al ser tan pocs “has de treballar sí o sí”. El portaveu del PP, Javier Rodrí-guez, explica que s’han “em-mirallat en les CUP” a l’hora d’organitzar-se a nivell intern de forma assembleària. La seva presidenta, Sara Tió, des-taca que no hi ha hagut cúpula dins el partit i que entre els 19 diputats hi ha hagut “harmo-nia i cohesió”. Convergència i Unió per l’elevat nombre de

Ahir a la tarda els repre-sentants de les comissions constituïdes a l’SPUNI, van oferir una roda de premsa on es va informar de la situació dels pactes que s’han portat a terme dins de cada comissió. La comissió encarregada del Pla Hidrològic (medi ambient) va arribar a un acord entre totes les forces polítiques menys el PP so-bre la proposta de resolució que va fer ICV. És una situació que també s’ha donat dins la comissió de Salut, on tots els partits van configurar els pressu-postos a excepció del Partit Popular, que tampoc hi va col·laborar. Respecte a la comissió de cultura, després de tractar temes tan delicats com el maltractament d’animals a les festes o l’assistència de menors a les tradicions, els seus membres van afirmar que estaven extremament satisfets per la feina feta, després d’anunciar que ha-vien donat marge a totes les entitats culturals del país. El balanç global de totes les comissions és doncs positiu ja que totes han aconseguit tirar endavant els projectes.

Les comissions tanquen el seu treball

diputats que té, més del doble que la segona força, sí que ha tingut una cúpula directiva. Malgrat això, tal com alguns diputats del grup comentaven, gairebé totes les decisions es votaven, cosa que fins i tot va allargar molt la presa de deci-sions. Altres partits més petits, com ICV o Ciutadans, també destaquen que dins els seus grups l’organització interna ha estat democràtica. En el cas del PSC, un dels seus diputats,

Angel Luis Rodríguez, remar-cava que també van tenir en compte la formació acadèmica dels diputats a l’hora de triar els càrrecs per les comissions. Pel que fa a les relacions entre partits, tots destaquen que tot i la tensió entre Govern i opo-sició de la que els mitjans han fet ressò, aquesta no ha anat més enllà de conflictes molt puntuals, i s’ha caracteritzat en la majoria de casos pel con-sens.

Els diputats reunits dins l’Auditori // Cristina Vergés

Aquest és l’equip de perio-distes que durant aquesta set- mana ha fet possible aquesta publicació. Esperem que us hagi agradat el que hem publi-cat, i perdoneu aquells errors fruit de la simulació.(d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Oriol Petit, Andrea Za-morano, Cristina Vergés, Fe-rran Vila i Alba Soler).

L’equip que ha fet ‘El Progrés’ al complert

4

“La diada d’aquest any serà l’última en què caldrà reivindicar la independència”

EL PROGRÉS 25 de juliol 2014

Entrevista a Marta Rovira, secretària general d’ERC

Andrea ZamoranoBarcelonaEn el marc actual de desafec-ció política en què els joves tendeixen cada cop més a participar políticament per vies no convencionals, creu que n’hi ha prou amb la ini-ciativa de la Setmana el par-lament per reforçar la seva confiança en les institucions?La SPU és un primer pas que està molt bé però jo crec que el Parlament s’hauria d’obrir a tots els efectes als ciutadans, no només als estudiants univer-sitaris. Tenim moltes assigna-tures pendents en aquest sentit.

Quines altres mesures es po-den prendre?Avui hem fet un pas des d’aquí al Parlament, amb la tramita-ció de la llei de transparència i accés a la informació pública, que fa que em senti una mica optimista. Aquesta llei és un instrument que converteix les institucions polítiques en ins-titucions que tenen les parets de vidre perquè fa que els ciu-tadans puguin veure com es prenen les decisions i com es gestionen els diners públics. És una mesura important que, juntament amb la SPU o la ini-ciativa de l’escó 136, permetrà retornar una mica la política als ciutadans. La transició nacional seria un bon moment per apostar per una democràcia més par-ticipativa?Segur que la transició nacional ens posa sobre la taula la opor-tunitat. Però no pot ser l’excusa per no començar a fer alguna cosa en aquest moment. Avui encara podem fer moltes coses per fer que la gent senti que de-cideix, sense ser un Estat inde-pendent.

Creu que aquest 11 de set-embre serà l’última diada en què caldrà reivindicar la in-dependència?Sí, serà l’ultima diada. I l’hem de fer una diada brutal. Faig una crida des d’aquí a tots els ciu-tadans de Catalunya per a què s’inscriguin al tram que més els agradi d’aquesta ‘V’. Hem de tornar a fer que doni la vol-ta al món per a què l’endemà, i el mateix dia, es parli de la reivindicació pacífica i demo-cràtica que fan els catalans i que en primer terme passa per votar. Després ja decidirem entre tots si volem ser un país independent però el que ningú ens pot negar és l’exercici de la democràcia.

La multitudinària manifes-tació de l’11S de 2012 va fer reaccionar el Govern català de CiU. Confia en que la ‘V’ d’aquest 11 de setembre faci reaccionar al Govern espan-yol?No, tenint en compte que hem vist poques reaccions de les manifestacions anteriors. Tot i això, nosaltres ens hem de se-guir manifestant de forma cívi-ca per expressar el que volem i, ben aviat, ratificar-ho a través de les urnes.

La setmana passada Merkel es va mostrar en contra del dret a decidir al defensar la “integritat territorial de tots els Estats” de la UE. ERC apostaria per una Catalun-ya independent al marge d’Europa?Nosaltres som europeistes. Creiem que per la situació geogràfica de Catalunya, que està en mig del pol logístic del mediterrani, és avantatjós que formem part de molts espais de la Unió Europea. Però això ho han de decidir els catalans en un procés constituent. Tot i que em sembla que els cata-lans majoritàriament decidiran que sí que volen ser Europa. A partir d’aquí jo crec que tota la lògica política, institucional, econòmica i jurídica acabarà fent que Catalunya formi part de la Unió Europea. De totes maneres, les declaracions de Merkel són molt bones notícies per a nosaltres. Malgrat que els dirigents europeus opinin en contra del que majoritàriament pensem, que en parlin vol dir que la nostra demanda demo-cràtica ha traspassat fronteres.

És possible construir la nova Catalunya d’esquerres que des d’ERC defensen

col·laborant amb un partit que podríem considerar de dretes, com CiU?Els que hauran de decidir els pilars bàsics del nou Estat són els ciutadans de Catalunya. No ho hem de decidir ni CiU ni ERC. Crec que ens equivoca-ríem si entenguéssim que hem de ser quatre polítics tancats en un despatx els que ho decidim Una de les fortaleses del nostre procés és que ve de baix a dalt, que l’han decidit els ciutadans sortint al carrer i passant per les urnes. Per tant, un cop tin-guem declarada la independèn-cia, han de continuar decidint els ciutadans com ha de ser el futur país. Després de la inde-pendència ja es convocaran unes eleccions i s’escollirà un Govern i ja veurem quin és el millor per implementar aquests pilars bàsics. Creu que la renúncia de Du-ran i Lleida aplana el camí cap a un futur Govern de coalició amb CiU?L’entesa entre ERC i CiU es va construint mica en mica des que va començar poques setmanes després de les últi-mes eleccions al Parlament del 2012. Aquest acord l’anem mantenint dia a dia perquè no és un acord tancat. I mentre s’ha construït aquesta entesa hi ha hagut el senyor Duran i Lleida present i ara hi continua havent Unió Democràtica. A nosaltres ens sembla que hem de fer un esforç per entendre’ns amb tots aquells polítics que s’han compromès a ser lleials amb el mandat que tenim sobre la taula amb el poble de Cata-lunya, que és votar i ajudar als ciutadans amb els pocs ins-truments que tenim per sortir d’aquest moment de crisi que patim.

Marta Rovira ens va rebre al seu despatx // Oriol Petit