2 441-Divendres, 18-11-2005

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsa-ble de l'opinió personal dels col·-laboradors a Celsona ni de les erradesen que aquests puguin incórrer. I es li-mitarà a publicar la correcció en una fed'errades a la següent edició de la revis-ta. Apunts no cobrirà els danys o perju-dicis que qualsevol error pugui ocasio-nar.Queda reservat tot el contingut, i no se’npot duplicar per mitjans físics, òptics niinformàtics cap part sense ordre expres-sa de l'empresa editora.

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon EstanyEdició: Francesc X.Montilla

Carina MontillaRaquel Traveset

Textos: Eva JanéPublicitat: ManoliOrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25

25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.400 exemplars

El primer número de CelsonaInformació va sortir el4 d’abril de 1997Celsona Informació éspossible, setmana rerasetmana gràcies al’aportació de moltscol.laboradors que, demanera totalmentdesinteressada, ensajuden a complementartota la informació queaquí veieu publicada.A tots ells, moltesgràcies.

Formen part del’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Si la voleu rebre acasa, dirigiu-vos a lanostra oficina:Ctra. Torà, 25 - SOLSONA

A portada Josep Maria Borés - Director de Celsona Informació

La Barra

No pedimos “boicot”

Fa uns dies, un company empresari em va dur a l’oficina el que li havia arribat per fax unparell de fulls amb un interessant llistat que comença d’aquesta manera:

“A continuación le mostramos una lista de productos y su origen. No pedimos “boicot”,sólo informamos a los ciudadanos sobre el origen de los productos. Pero tras la aprobación del“estatut”, mientras al comprar los productos de la segunda columna, ese dinero se puede reinver-tir en un hospital en Sevilla, un colegio en Valladolid, una carretera en Cantabria o un centro deacogida en Murcia), al comprar los de la primera columna, ese dinero se lo quedarán exclusivamenteen Catalunya. Por lo tanto, nosotros te damos la información y usted elige.”

Quina pèrdua de temps i esforços, amics meus. Editar una llista, passar-la per fax, pagar aTelefónica el gasto, el paper del que ha rebut el fax, l’estona de llegir... quina pèrdua d’energia. Sap greuque algú realment es pugui prendre seriosament el fet de comprar Salses Calvé o Salsas Ybarra. I és queara, a més de mirar la data de caducitat, en les etiquetes hi hauria de dir clarament “Producte Català” i aixípotser sí que es començaria a anar una mica més bé.

I agafant la idea, a mi se m’ha acudit que podríem canviar les coses i jo proposo el següent:“Tot seguit us mostrem una llista de productes i el seu origen. No demanem “boicot”, només

volem informar-vos sobre l’origen dels productes. Però penseu que després “d’haver llegit aquestescrit” mentre que si compre productes de la primera columna a la Comarca es podrà crear treball,benestar i futur, si compres els productes de la segona, els calers se’ls enduran empreses de fora decasa nostra. Nosaltres t’informem i fem demagògia i ara tu tries”

Patates d’Odèn King xips congelades, extra sempre cruixentsGanivets de Cal Pallarès Ganivets del Teletienda corta clavosCistelles de La Palmera Senalles de plàstic “todo a cien” o bossa del supecoCafè de màquina acabat de fer Cafè Soluble extra aroma “Colombia” OfertaPets de monja, trufes o sequillos Pastís congelat de gran superfície de llimonaCoca del Camps, del Candi Bollicao, Tigretón, Pantera Rosa, Phosquitos...Pa calent del Jaumet i de l’Angelet Pimbo “sin corteza” blanco y con fibraPatates xafades amb fredolics Sopa instantània “en dos minutos” tipus PalomoPizza acabada de fer i calentona Pizza extra de casa de l’amic PalomoSessió de gimnàs Sauna Bellform - Abdominazer - Crema RedumodelVedella del Solsonès Carn d’estruç australià o llangots arrebossatsEntrepà de llangonissa Croissant congelat, amb gust d’espardenya sense caloriesVestir-se a Solsona o Sant Llorenç Vestir-se a Manresa pensant que surt més baratRefer una casa del casc antic Comprar un xalet a Marina d’Or Ciudad de VacacionesL’actualitat social i política de la comarca Interessar-se per la conjunció progressista dels turcsSeure al passeig i xerrar amb els amics Xatejar per internet amb un finlandèsEscoltar el Rebost dels Contes Gravar “Fuxigui Yugui” o “I My me Strawberry Eggs”Fer-se un fart de riure amb el Mia Discutir-se amb el veí per un paper a l’escala

3441-Divendres, 18-11-2005

Solsona Servei de premsa de l’Ajuntament de Solsona

Solsona sondeja l’opinió de veïns,comerciants i tècnics sobre el nucli antic

Es durà a terme un procés de participació ciutadana fins a mitjan desembre

L'Ajuntament de Solsona obrirà la setmana que ve unnou procés de participació ciutadana sobre el nucli antic, quecontribueixi a definir el mètode d'implementació del Plad''intervenció integral del barri. A través de l'empresa d'investi-gació social Ceres -que ja ha conduït les experiències anteriorsde debats sobre el nucli antic i el nou planejament urbanístic-,es duran a terme quatre sessions, una adreçada als comerci-ants, dues als veïns i, la darrera, als tècnics del municipi.

La primera reunió serà dimecres de la setmana vinent,per la qual s'ha convocat tant els comerciants del nucli anticcom els de fora del recinte emmurallat. Es parlarà dels puntsforts i febles del comerç del centre, de les seves oportunitats iamenaces, i es debatran possibles mesures que poden aplicarels comerciants i altres institucions per dinamitzar l'activitatcomercial.

El dia 1 de desembre, d'altra banda, són cridats a partici-par en el debat sobre el nucli antic els veïns, en una sessió quetractarà sobre els canals de comunicació i de participació delsresidents en els afers públics del barri. Es parlarà especialmentde les vies d'informació sobre el Pla d'intervenció del nucli an-tic. Una altra sessió adreçada als veïns, però també a les enti-tats, es farà el 13 de desembre, per tractar possibles problemesde cohesió social al barri i les solucions que es poden plantejar.

Finalment, el consistori també vol conèixer el parer so-bre la potencialitat cultural del centre històric dels tècnics dediferents disciplines -arquitectes, historiadors, sociòlegs, res-ponsables de museus, tècnics de cultura, entre d'altres-. Per aells s'ha preparat una reunió a mitjan desembre.

Aquest conjunt de sessions de participació ciutadanasón concebudes com debats oberts, tot i que si s'hi inscriu unnombre considerable de participants, es faran tallers per grups.Aquest procés arriba després de dues accions participativesdutes a terme al barri, una en forma de taller, en el marc deredacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), iuna enquesta ciutadana.

Aquestes sessions sónconcebudes com debats oberts

La primera reunió serà protagonitzada pel col.lectiu de comerciants

Paral·lelament a aquestes consultes ciutadanes, enaquests moments el consistori està preparant la normativa peratorgar les subvencions per rehabilitar façanes i cobertes alcentre històric. Entre altres actuacions, també està fixant lesbases per a la confecció de projectes de remodelació de dife-rents carrers, per suprimir-ne el cablejat aeri, habilitar novescanalitzacions de serveis i pavimentar-los de nou sense barre-res arquitectòniques.

4 441-Divendres, 18-11-2005

Solsona Ramon Estany

Pueyo destaca el paper delsajuntaments i Consells en lanormalització de la llengua

En la visita que divendres passat va fer el secretari dePolítica Lingüística a Solsona, Miquel Pueyo va valorar l’es-forç important que s’està portant a terme en la normalització delcatalà des del Consorci per la Normalització Lingüística, tantd’ajuntaments i Consells Comarcals, a nivell de cursos i activi-tats docents. També va destacar la gran feina que estan fent lesparelles lingüístiques, dins la integració dels nouvinguts id’aquells que no coneixen la llengua.

Pueyo va mantenir una visita de cortesia amb l’alcaldede Solsona i un dinar amb els militants de la comarca, aprofitantque es va desplaçar a Solsona per oferir una xerrada a alumnesde l’IES Francesc Ribalta.

El grup municipal d’ERCdemana pluralitat per alsmitjans de comunicaciómunicipals

En el Ple d’ahir al vespre el grup municipal d’ERC vapresentar una moció en la que demanava que s’emetessin perSolsona FM els plens municipals, que l’emissora continguésen la seva graella de programació algun programa periòdic de-dicat a debats polítics, tant de temàtica municipal com nacionalo altres, i que el servei de premsa del consistori informi, tal comho fa amb la resta de temes que són notícia o que són a l’ordredel dia dels plens, dels precs i preguntes que durant els plensordinaris els grups de l’oposició facin a l’equip de govern i deles respostes que aquest dona. La moció es fa arran de la crea-ció dels diferents mitjans de comunicació de titularitat munici-pal: pàgina web, butlletí el Portal i la ràdio Solsona FM, quanaquest mitjans ja han passat un període de prova, i ara, “és elmoment de fer aportacions per tal que, el fruit que se’n derivasigui el més encertat i plural possible per a la bona informacióde la ciutadania solsonina i, a l’ensems, per la bona utilitat quecal esperar del diner públic emprat per poder-los utilitzar”.

Despreniment deroques al carrer Gaudí

Les intenses pluges d’aquests dies estan provocant quehi hagi despreniments de terra als talussos. Dos blocs de pedravan caure dimecres passat damunt la via a l’alçada de la cruïllaentre el carrer Gaudí i la Carretera de Bassella.

Xavier Jounou i Miquel Pueyo

Governació destinarà6.392.000 euros alspetits municipis amblimitada capacitateconòmica

La Comissió de Cooperació Local ha aprovat destinar6.392.000 euros als petits municipis amb limitada capaci-tat econòmica. Aquesta nova línia d’ajuts va dirigida aajuntaments que, atès el seu baix nivell de població, te-nen problemes de precarietat financera que limiten la sevacapacitat d’actuació. Aquesta assignació és una de lesactuacions desenvolupades pel Programa de cooperacióper a petits municipis del Departament de Governació iAdministracions Públiques.

Es podran beneficiar d’aquesta assignació un totalde 469 municipis que rebran cadascun una mitjana de13.629 euros. Aquests diners es transferiran als munici-pis beneficiaris a finals de l’any 2005 i seran de lliuredisposició. Per tant, els ajuntaments els podran destinara les actuacions d’inversió, manteniment o despeses queconsiderin oportunes.

Els criteris que regeixen aquesta línia d’ajuts i la llistadels municipis que se’n beneficiaran es donaran a conèi-xer properament en rodes de premsa territorialitzades.

5441-Divendres, 18-11-2005

Solsona Ramon Estany

BerguedàFesta de Santa Cecília a CasserresDimarts vinent, dia 22, jornada festiva dels sacerdots del Bis-bat i laics a Casserres amb motiu de la patrona de la música.Missa a 2/4 de 12 a l’església de la Mare de Déu dels Àngels itot seguit vetllada musical.

Les signatures quedemanen l’ampliació delCentre SocioSanitari

Dijous passat, la Cambra de Comerç de Solsona va aco-llir l’acte de cloenda de recollida de signatures per ampliar elCentre Sociosanitari, en concret, la secció de psicogeriatria,una campanya que ha estat promoguda per la senyora MariaRosa Carol i que ara enviarà les firmes a la consellera de Salut.En l’acte va agrair a tots els que li han donat suport durantaquests mesos per a reunir les més de 3.000 signatures quereclamen un servei “molt necessari”.

Celebració Noces d’Or iArgent Matrimonials.Canvi de dia

Aquesta festa serà finalment el dia 11 de desem-bre. Ens trobarem a la Catedral, a la missa de 2/4 d’1, quepresidirà el senyor Bisbe. Tots els que ja heu manifestatque volíeu participar al dinar de germanor i els que enca-ra no ho heu comunicat i penseu participar-hi heu d’ad-quirir el tiquet que us facilitaran a la Merceria Nuri (C.Sant Llorenç, 10, tel. 973 48 30 64 o bé 679 381 289) i a laPerfumeria Carme Torres (C. Castell, 48. Tel 973 48 07 11o bé 973 48 13 04). Si voleu informar-vos abans, podeutrucar a aquests mateixos telèfons o a la Casa de la Par-ròquia (973 48 01 23). El període per apuntar-vos-hi s’aca-ba el dia 3 de desembre.

GermanorTots som Església i tots hem de contribuir al manteni-

ment de les activitats, serveis, temples i locals que aixòrequireix. Ja ho hem fet al llarg de l’any, potser cada diumen-ge, però en la Jornada anual de Germanor se’ns recordaespecialment i es fa una col·lecta extraordinària. Enguany,com a objectiu d’aquesta jornada, també es proposa l’aug-ment de subscripcions per a aquells que ho desitgin i elspugui ser beneficiós per a la Declaració de la Renda.

En moltes parròquies aquesta Jornada es va celebrardiumenge passat. A Solsona se celebra aquest diumenge,dia 20. Agraïm totes les vostres aportacions econòmiques iel treball, el temps i els esforços que esmerceu en diversoscamps de la pastoral. Gràcies!

Orfeó i Associació deJubilats EstelA la Missa de 2/4 d’1 d’aquest diumenge coincidiran els mem-bres de l’orfeó Nova Solsona, que aquest dia celebren la festade Santa Cecília i els de l’Associació Jubilats Estel del Solsonèsamb motiu de la seva festa de germanor.

Parròquia Ramon Estany

Trobada Anyal dels Amics deSolsona i Germandat de la Marede Déu del Claustre a BarcelonaSerà diumenge vinent, 27 de novembre. Ja hi ha un auto-car quasi ple per anar-hi, però també s’hi pot anar ambcotxes particulars i reservar el dinar que es farà al CentreComarcal Lleidatà (tel. 93 456 60 80, nits, preu, 12 euros).

Reunió de pares de primer cursde CatequesiEls pares dels infants de primer curs de Catequesi convéque parin atenció al comunicat que aquesta setmana us fa-ran arribar els vostres fills per trobar-vos amb els catequis-tes i orientar el treball que hauríem de fer conjuntament.

6 441-Divendres, 18-11-2005

Breus Solsona i Comarca

Les inversions de la Generalitat al Solsonèsper al 2006 suposaran 2,422,489’14 euros

Solsona. Ceip Setelsis - obra .................................................. 16,000.00 eurosSant Llorenç de MorunysMonestir de Sant Llorenç, 3a.fase (na) ................................. 363,105.51 eurosÒdèn - Pl.Església St.Martí ....................................................... 8,590.00 eurosPartida de Santa Llúcia - Solsona 'I' ...................................... 380,000.00 eurosConservació semi-integral d'obra civil, senyalització vertical i barreres de segu-retat. Parc de Solsona. .......................................................... 312,793.34 eurosMillora c-55 (c-1410), pk 66,550 i 73,135 (antics pk 36,850 al 43,380). Clariana deCardener ................................................................................ 852,000.00 eurosEstabilització de talussos a la c-26. pk 93 al 102 i del 108 al 117. Castellar de laRibera - Navès. ..................................................................... 490,000.29 euros...........................................................................................................................

Port del Comte esprepara per al golf

L’estació d’esquí de Port del Comte ja ha efectuat treballs de nete-ja a l’antic camp de golf. Després d’aquests treballs, 8 dels 9 forats jas’han començat a reutilitzar. No obstant, el golf entrarà en funcionamentdesprés de l’hivern, coincidint amb el final de la temporada. L’estaciópreveu iniciar la campanya blanca el 3 de desembre i espera vendre entre80.000 i 90.000 forfets. Així mateix, l’estació ja té aprovat el pla especial dela zona residencial, amb un hotel de 150 places.

UBIC

S’amplia el termini delliurament del Concursde Cartells de la Firadel Trumfo 2006 fins eldilluns 29 de novembreAl cartell hi ha de constar:Fira del Trumfo - Solsona - 4 i 5 de marçde 2006 -www.firadeltrumfo.com. Tambéhi ha d’aparèixer la imatge d’un o méstrumfos. La mida del cartell ha de ser DINA3 (297 mm x 420 mm), a tot color, i s’hau-rà d’entregar sobre un suport rígid, al dar-rera en un sobre tancat amb pseudònim hihaurà de constar: el nom, adreça i telèfonde l’autor. Premi: 120 euros en vals de com-pra en botigues de la UBIC.

Els cartells es podran entregar finsel dilluns dia 29 de novembre a la Cambrade Comerç en horari d’oficina.Per a més informació:636 419 380 (Míriam) www.firadeltrumfo.com

Conferència (UBIC)

10 maneres pervendre més

A càrrec d’Antoni Pasqual del’Agrupament de Botiguers

de Catalunya (ABC)Divendres 25 de novembre

a les 3 de la tarda a la Cambra deComerç - Oberta a tothom

Necessita corresponsal per cobrir les notíciesde Sant Llorenç de Morunys

Interessats, truqueu al 973 48 17 19 oenvieu un correu electrònic a info@elsolsones.net

7441-Divendres, 18-11-2005

Estabilitzaran els talussosa la C-26 entre Castellar dela Ribera i Navès

La carretera C-26, que discorre de Bassella a Solsona ide Solsona a Navès i Berga, presenta al seu pas pel Solsonèsun terreny accidentat amb talussos, que el DPTOP ha previstestabilitzar. Ara, ha adjudicat les obres per tal d’actuar en dostrams, amb un pressupost de 980.000 euros.

- Un tram d’uns 9 quilòmetres situat a l’oest de Solsona,entre aquesta població i el pas per Castellar de la Ribera. Enaquest tram, es portaran a terme 14 actuacions puntuals, de lesquals 12 corresponen al sanejament de talussos i col·locació demalla d’acer galvanitzada. Altres actuacions en aquest tramsón la millora de visibilitat en un revolt i el revestiment d’uns100 metres de talús amb un mur d’escullera.

- Un tram de 7,2 quilòmetres entre Solsona i Navès, ons’efectuaran 10 actuacions puntuals de sanejament de talus-sos i col·locació de malla d’acer galvanitzada.

A més d’aquestes actuacions, es netejaran i restituirancunetes, al mateix temps que es renovarà la senyalització i lesbarreres de seguretat en els trams on s’hagi actuat. Les obres sesituen als termes municipals de Castellar de la Ribera, Lladurs,Solsona, Olius i Navès. Es preveu que els treballs comencin du-rant la primavera vinent, amb un termini d’execució de 8 mesos.

Breus Solsona i Comarca

Iberbanda vol dur labanda ampla al SolsonèsDesprés del fracàs amb Flash 10

En una roda de premsa al Consell Comarcal, a laqual hi va assistir el president del Consell Comarcal delSolsonès, Joan Serra, el president del CC del Segrià, GonçalSerrate i el senyor Carlos Morell, director generalIberbanda. A partir de la seva experiència amb Iberbanda,Serrate va comentar les particularitats de la tecnologiaque es fa servir, el WIMAX, i els avantatges que suposa-ria per al Solsonès. Iberbanda es compromet, si el Solsonèscedeix les torres de telecomunicacions i les infraestructuresactuals, a estendre la banda ampla al Solsonès, indepen-dentment de l’operador assignat a la comarca.

8 441-Divendres, 18-11-2005

Envieu les vostrescròniques, opinions,

anuncis...abans de dimecres

al migdia a:info@elsolsones.neto porteu-los a la nostraoficina Ctra. de Torà, 25

Consell Comarcal Servei de premsa d’ERC

Els membres d’Esquerra Republicana deCatalunya al Consell Comarcal del Solsonès hanfet aquesta petició en el darrer Ple del Consell elpassat 11 de novembre. Amb aquesta proposta,ERC vol resoldre els problemes delsERC vol resoldre els problemes delsERC vol resoldre els problemes delsERC vol resoldre els problemes delsERC vol resoldre els problemes delsestudiants universitaris de la comarca, queestudiants universitaris de la comarca, queestudiants universitaris de la comarca, queestudiants universitaris de la comarca, queestudiants universitaris de la comarca, quecontraposa a l’intent permanent icontraposa a l’intent permanent icontraposa a l’intent permanent icontraposa a l’intent permanent icontraposa a l’intent permanent ipartidista del grup de CiU al Consell departidista del grup de CiU al Consell departidista del grup de CiU al Consell departidista del grup de CiU al Consell departidista del grup de CiU al Consell debuscarbuscarbuscarbuscarbuscar, únicament, l’enfrontament amb, únicament, l’enfrontament amb, únicament, l’enfrontament amb, únicament, l’enfrontament amb, únicament, l’enfrontament ambl’administració de la Generalitatl’administració de la Generalitatl’administració de la Generalitatl’administració de la Generalitatl’administració de la Generalitat en comptesde cercar solucions als problemes que téplantejats la comarca.

ERC va votar negativament una moció presentada enel darrer ple del Consell contra el decret d’ajuts per als estu-diants universitaris de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. LluísPujol, portaveu d’ERC al Consell, afirmava que «no es potvotar a favor d’una moció en contra de la concessiód’aquests ajuts. En tot cas, se n’hauria de presentar una afavor que s’hi inclogués el Solsonès». Així, el portaveu re-publicà afirma que «el posicionament actual del grup deCiU és molt coherent amb la seva actuació en el passat.CiU no va lluitar mai per cap tipus de beques, ans al con-trari, sempre va frenar, quan era al govern de la Generali-tat, les iniciatives que, en aquest sentit, presentaren dipu-tats d’ERC al Parlament. S’hi van oposar llavors i s’hioposen ara. No poden pretendre, doncs, que els aclamemcom a defensors dels interessos del Solsonès». Contrària-ment al que es vol fer creure des de CiU, ERC no està encontra de cap política de beques a favor dels estudiants delSolsonès, com tampoc no ho està en contra dels estudiantsd’altres àmbits territorials. Més, quan aquests ajuts responen auna necessitat llargament plantejada durant més de 10 anys.

Segons ERC, no és acceptable que, quan en el mateixple i referent als ajuts pel servei de menjador que atorga elConsell, el president del mateix reconegui que «tota convo-catòria d’ajuts comporta petits greuges comparatius, peròalgun criteri s’ha de seguir». Doncs el criteri seguit perl’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recer-ca que depèn del DURSI) és el criteri més coherent i quegenera menys greuges.

ERC denuncia la intoxicació interessadament parti-dista del grup de CiU en voler confondre la ciutadania bar-rejant el que són els àmbits territorials (aprovats l’any 1995i ampliats el 2001, per tant, amb CiU al govern) amb el quesón les comarques o municipis de muntanya. Una cosa no téres a veure amb l’altra. Prova de quin és l’interès real quemou CiU a presentar el recurs, és que quan es va demanar,

ERC proposa al Consell Comarcal la creació d’unalínia d’ajuts als estudiants universitaris del Solsonès

en l’esmentat ple, quants podrien ser els estudiants univer-sitaris de la comarca que es podrien acollir a una convocatò-ria d’aquests ajuts, el responsable d’ensenyament del Con-sell no va saber respondre. ERC, sí.

ERC vol ser coherent, buscava solucions llavors i lescontinua buscant ara. S’han començat a solucionar al go-vern de la Generalitat tot i que el desig dels republicans ésque aquests ajuts s’ampliïn més. També des del grup d’ERCal Consell Comarcal del Solsonès es vol seguir amb aquestalínia. Per això, es demana la retirada del contenciós de l’anypassat i que no es torni a presentar enguany donat que notenen cap possibilitat de prosperar. Amb els diners estalvi-ats n’hi hauria prou per convocar una línia d’ajuts per alsestudiants universitaris dels municipis de la comarca que,

Els consellers republicans estariendisposats a renunciar a la seva

retribució al Consell si es destinésa la concessió d’aquests ajuts.

David Rodríguez, de l’executiva comarcal i Lluís Pujol, conseller comarcal d’ERC

9441-Divendres, 18-11-2005

Demana a l’equip de govern delConsell que retiri els contenciosos, que

no poden prosperar, per aquestaqüestió contra el DURSI i amb els dinersestalviats es podria crear un fons per a

la concessió d’aquests ajuts.

segons la moció aprovada pelConsell, es troben en greu-ge comparatiu (Guixers, LaComa i La Pedra, Odèn i SantLlorenç de Morunys). Unsajuts als que, en la línia delsconvocats per a l’àmbit del’Alt Pirineu i Aran per al curs2004-05, podrien sol·licitar 5estudiants (1 de Guixers, 1 de La Coma i 3 de Sant Llorenç).Si mantenim el percentatge d’ajuts realment concedits en-guany en l’esmentat àmbit, no més de 2 estudiants serien elsbeneficiaris finals de l’ajut (que s’ampliaria a un total de 16si es volgués fer extensiu a la resta de la comarca). Si alsmembres de l’equip de govern del Consell Comarcal delSolsonès els preocupen realment les necessitats dels estu-diants de la comarca ho poden fer fàcilment. Només han deretirar els contenciosos i convocar, conjuntament amb la res-ta de grups del Consell, una línia d’ajuts en aquest sentit.Com a mostra que l’únic interès que mou els consellersd’ERC és el servei als ciutadans de la comarca, aquestsestan disposats a renunciar als seus honoraris si es desti-nen a aquesta qüestió amb l’única condició que també s’hi

afegeixin la resta de conse-llers.

Finalment, ERC negaque, des del Departamentd’Universitats (DURSI), esdiscrimini la comarca, ans totel contrari. Ho demostra el fetque, en l’àmbit de l’Alt Pirineui Aran, enguany s’hi han des-

tinat 400.000 euros (tots provinents d’aquests ajuts), la qualcosa vol dir que s’hi ha destinat un promig de 66.000 eurosper comarca. En el mateix període, el Solsonès rebrà delDURSI la quantitat de 125.000 euros aproximadament (i aquíno s’hi compten els diners provinents d’altres departamentsdestinats al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya). Noes pot parlar, doncs, de discriminació. Mentre des delSolsonès s’apostava, amb encert, per la creació del CTFC,altres reclamaven la concessió d’uns ajuts als universitarisde les seves respectives comarques, sembla just que aques-tes siguin les primeres a beneficiar-se. Tan aviat com sigui pos-sible, també hi serà el Solsonès, no pas gràcies a ningú de CiU,sinó a un govern que de bon principi ha apostat per fer allò quereclamava quan no era al govern.

Consell Comarcal Servei de premsa d’ERC

10 441-Divendres, 18-11-2005

El conseller comarcal d'Ensenyament i vicepresident delSolsonès, Albert Muntada, ha assegurat que el programa d'ajutsper als universitaris de l'Alt Pirineu i Aran que convoca el go-vern català, discrimina més de 50 estudiants del Solsonès, i nonomés 5 com afirma ERC.

Segons Albert Muntada, "els universitaris que ERCpot comptar amb una mà són només del nord del Solsonès, imentre no s'hagi aprovat cap nova divisió territorial, Solsonai la resta de municipis del sud del Solsonès encara formenpart d'aquesta comarca i estan dins la mateixa qualificacióde muntanya que Odèn o la Coma".

Albert Muntada creu que ERC del Solsonès "s'ha dei-xat portar per una doctrina de partit guiada des de Barcelona,on ja somien des de fa temps amb la vegueria de l'Alt Pirineu

El Consell diu que ERC ja pensa en unaCatalunya de vegueries sense comarques quan

diu que només hi ha 5 universitaris al SolsonèsSegons Albert Muntada la convocatòria de beques universitàries de la Generalitat,

que defensa Lluís Pujol, exclou més de 50 estudiants del Solsonès que n'haurien pogut sol·licitar

i amb el desmantellament de les comarques, fet que, pelSolsonès, seria un atemptat a la seva integritat".

El responsable comarcal d'Ensenyament, que ha lamen-tat que el grup d'ERC no votés a favor d'un recurs del Consellcontra el decret d'ajuts per als universitaris que deixa fora elSolsonès, ha dit que "per més justificacions que busqui LluísPujol, els joves de la comarca no entendran com els pot donarl'esquena en una qüestió com aquesta". Albert Muntada afir-ma que "si ja era difícil argumentar que la iniciativa del 2004era una prova pilot feta només a unes comarques de munta-nya en detriment d'unes altres, ara que és tracta d'un progra-ma de beques consolidat, la discriminació defensada pel con-seller d'ERC al Ple no s'aguanta per enlloc".

En les seves manifestacions contra el que ha anomenat"polítics de partit", el vicepresident comarcal tampoc ha estal-viat crítiques a la posició d'alguns membres del Comú com l'al-calde de Sant Llorenç de Morunys, Enric Roures, o la represen-tant d'ERC de la Vall de Lord, Maria Pintó, que "incomprensi-blement, tot i viure en poblacions de muntanya on els seusestudiants tenen les mateixes dificultats d'allotjament i accésa la universitat que els d'Ogern, que sí tindran beques, tam-poc no van votar a favor del recurs que vol interposar elConsell".

Albert Muntada, però, diu que "el més trist de tot ple-gat és que la convocatòria d'ajuts per als universitaris, a laqual no es poden acollir els estudiants del Solsonès, depen-gui precisament d'una agència de la Generalitat dirigida pelsolsoní Estanislau Fons".

Comarca Consell Comarcal

«El Centre Sanitari del Solsonès vol informar que, amb la finalitat de millorarel servei que presta als seus usuaris, ha adquirit una nova cabina insonoritzada pertal de realitzar les audiometries.

Fins ara es venien realitzant en una sala on l’acústica de la mateixa no eragaire adient, de manera que les proves que s’hi realitzaven, a vegades podienpresentar alguna deficiència.

Cal destacar que es tracta d’una millora prou important, ja que es tracta d’untipus de prova força habitual entre els nostres usuaris. A més, també cal tenir encompte que en moltes revisions laborals que realitzen les empreses/mútues al nos-tre Centre es practiquen audiometries, per tal de mesurar la capacitat auditiva delstreballadors/es.»

Centre Sanitari del Solsonès

El Centre Sanitari del Solsonèsmillora el seu serveid’audiometries

11441-Divendres, 18-11-2005

Comarca Consell Comarcal

«Explica’m un conte»Des del Pla de Ciutadania i Immigració i la Biblio-

teca Municipal s’ha impulsat la iniciativa «Explica’mun conte» que consisteix en que, una vegada al mes, unnouvingut a la comarca ens expliqui un conte.

A través del conte es pretén apropar-nos a lacultura d’origen dels estrangers residents al Solsonès.

El proper conte s’explicarà el 24 de novembre ales 17’30 hores (a la Biblioteca Municipal) i ens l’expli-carà Magaly Castañeda Guerrero.

Pla de Ciutadania i ImmigracióConsell Comarcal del Solsonès

La V Nit de l’Esportista del Solsonès reconeixeràels mèrits esportius de 21 esportistes i clubs

L’acte organitzat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament deSolsona serà el proper dia 2 de desembre al Teatre Comarcal

Vint-i-un premiats entre esportistes individuals d’altnivell, equips federats i esport escolar, seran homenatjats enla cinquena edició de la Nit de l’Esportista, organitzada pelConsell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona iamb la col·laboració del Consell Esportiu del Solsonès.

La Nit, que se celebrarà el divendres dia 2 de desembrea les 20:00 hores al Teatre Comarcal de Solsona, reconeixeràl’esforç, la dedicació i els mèrits obtinguts pels esportistes dela comarca. Els nominats per categories de l’edició d’enguanyes reparteixen de la següent manera: 10 esportistes de a cate-goria individual d’alt nivell, 8 equips federats, 4 esportistesd’esport escolar i dos clubs que en motiu dels seus aniversa-ris se’ls reconeixerà la seva trajectòria.

L’acte, tal com es fa des de l’any 2003, serà retransmèsen directe per Solsonès TV.

El Consell destinarà 408.000,00 euros en lamillora i condicionament de camins del Solsonès

En la sessió plenària també es va aprovar una noció per a l’adopció del nou domini .cat d’internet

El Consell Comarcal mitjançant el conveni de col·-laboració signat amb el Departament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat de Catalunya destinarà408.000,00 euros a la millora i condicionament de diferents caminsdel Solsonès. Així doncs, s’arreglaran camins de Lladurs, Llobera,Odèn, Guixers i Navès. A més a més, el conveni contempla unapartida de 140.000,00 euros destinada a inversions turístiques.

El conveni va ser aprovat en la passada sessió ordinàriadel Ple del Consell el passat dia 11 de novembre. A més a més,en aquesta també s’aprovà l’addenda al conveni amb el Depar-

tament d’Educació de la Generalitat per a la delegació de com-petències per a la gestió del servei de transport escolar i elservei escolar de menjador, dels quals se’n beneficien prop de300 alumnes.

També van ser temes del ple l’aprovació del conveni decol·laboració i d’encàrrec de gestió de l’oficina d’habitatge delSolsonès, el conveni de col·laboració amb la Direcció Generalde Medi Natural, l’aprovació de la moció sobre els ajuts a estu-diants universitaris de les comarques de muntanya i l’aprova-ció de la moció per a l’adopció del domini .cat.

12 441-Divendres, 18-11-2005

Cambra de comerç

La Cambra de Comerç i Indústria de Lleida ha portat a termeels dies 8 i 9 de novembre una missió empresarial a la ciutatde Cahors (França) destinada a conèixer l’organització delsector empresarial turístic del Departament de Lot.

L’objectiu del viatge ha estat conèixer, de la mà dels empresaris turís-tics de la Chambre de Commerce et d’Industrie (CCI) de Lot a Cahors, aspec-tes com la normativa ambiental, la promoció turística, la comercialització, lacompetència, les necessitats de recursos humans i l’organització del sectordins del Departament de Lot, entre d’altres qüestions.

La delegació lleidatana va ser rebuda pel president de la Comissió deTurisme de la CCI de Lot a Cahors, M. Georges Vigouroux, i va participar enun dinar de treball per intercanviar impressions amb un grup d’empresarisde turisme, membres de la CCI de Lot. Després de fer una presentació sobreel turisme a les demarcacions de Lleida i de Lot, els amfitrions van exposaralguns programes turístics que desenvolupa aquest departament francès.Les dues delegacions van parlar sobre la promoció turística, fent especialmenció al nou Ens de Promoció del Turisme de Catalunya, així com la fiscalitata França i la implicació del sector privat amb el públic.

Els representants de les comarques lleidatanes van fer també unrecorregut per Cahors i a Rocamadour, on es va analitzar l’impacte turístic deles produccions agrícoles de Lot, i es va visitar un celler i una granja de criad’ànecs. Aquestes empreses són de caire familiar i es fan des de la produc-ció fins la comercialització sense intermediaris dels seus productes. El grupde 24 persones, tècnics i professionals participants al viatge estava formatper representants de la Cambra de Comerç de Lleida, el delegat de la Cambrade Comerç del Solsonès, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida,Turisme de la Seu d’Urgell, la Federació d’Hostaleria de Lleida, el Gremid’Hostaleria del Solsonès, la Fundació del Parc Temàtic de l’Oli i diferentsempreses i establiments del sector turístic lleidatà.

El Solsonès estava representat pel delegat de la Cambra de Comerç elSr. Miquel Montaner, el president i vicepresidents del Gremi d’Hostaleria elSr. Josep Puig, el Sr. Gabriel Vilaginés, i la Sra. Dolors Garrigasait.

La valoració d’aquest intercanvi ha estat molt positiva. Destaquem la

Acció de la Cambra de Comerç aCahors per conèixer el sectorturístic de França

població de Rocamadour, que té 4.000 habitants ireben un milió de turistes l’any, aprofitant tots elsrecursos tant naturals com artístics i patrimonials.Lot és una comarca de muntanya similar a la nostrai per tant hi ha alguns punts del model francès queseria interessant adaptar-los al nostre futur CON-SORCI TURÍSTIC ja que ells han sabut mantenirl’equilibri territorial sense arribar a la massificació.

Per assolir el nivell turísticd’aquella comarca es necessita ima-ginació, saber valorar el nostre patri-moni i aconseguir més implicació so-bretot econòmica tant del sector pri-vat com públic. El Solsonès és unacomarca desconeguda però amb mol-tes possibilitats per a la gent que ensvisita. La nostra feina seràpromocionar-la i obrir-la al món i al-hora respectar i tenir cura de l’entorni el patrimoni.

Aprofitem per agrair a la co-missió de turisme de la Cambra deComerç de Lleida aquesta iniciativa il’oportunitat de poder intercanviar im-pressions amb gent del nostre sectoral país veí.Foto de grup de la trobada...

Pont del Diable de Cahors

Presentació

13441-Divendres, 18-11-2005

1. Nombre d’expedients persectorsApicultura: ........................ 41Equí: .................................... 4Boví: ................................ 175Oví: ................................. 163Herbacis: ........................ 965Altres: ............................. 245Total: ........................... 1.593

2. Nombre d’expedients per co-marquesAlt Camp: ......................... 15

El Solsonès, quarta comarca de Catalunya en sol·licituds d’ajutsper a cobrir les necessitats financeres de les explotacions

agràries afectades per la sequera de l’any 2005En resposta a la pregunta parlamentària formulada pel Diputat I. Sr. Francesc X. Ballabriga i Cases

del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, s’ha sabut: El nombre de sol·licituds,presentades a l’empara de l’Ordre ARP/359/2005 de 8 d’agost, detallats pels principals sectors

i per comarques. S’adjunta en els següents quadres-resums:

Alt Empordà: ..................... 61Alt Penedès: ....................... 7Alt Urgell: ......................... 54Alta Ribagorça: ................. 17Anoia: ............................. 103Bages: ............................... 96Baix Camp: .......................... 4Baix Ebre: .......................... 28Baix Empordà: ..................... 8Baix Llobregat: .................... 0Baix Penedès: ...................... 1Barcelonès: ......................... 0Berguedà: ........................ 100Cerdanya: ............................ 6

Conca Barberà: ............... 142Garraf: .................................. 3Garrigues: .......................... 18Garrotxa: .............................. 2Gironès: ............................... 4Maresme: ............................ 0Montsià: .............................. 1Noguera: ......................... 204Osona: ............................... 22Pallars Jussà: .................... 88Pallars Sobirà: ................... 59Pla d’Urgell: ........................ 5Pla de l’Estany: ................... 9Priorat: ................................. 4

Ribera d’Ebre: ..................... 8Ripollès: ............................ 12Segarra: ........................... 174Segrià: ............................... 36Selva: .................................. 1Solsonès: ....................... 107Tarragonès: ......................... 3Terra Alta: ........................... 4Urgell: .............................. 141Vallès Occidental: .............. 32Vallès Oriental: .................. 14

Total: ........................... 1.593

Comarca Ramon Estany

14 441-Divendres, 18-11-2005

CDC del Solsonès

CDC de Solsonaha dut a termeassemblea de militants

El proppassat dimarts 8 de novembre, ConvergènciaDemocràtica de Catalunya de Solsona va fer assemblea de mi-litants i simpatitzants.

El President del Comitè Executiu Comarcal, AntoniMárquez, va exposar la situació actual de l’Estatut de Catalunyades de Madrid. Aquest tema es va convertir amb un extensdebat entre els assistents, on s’hi va poder copsar la preocupa-ció envers les reiterades manifestacions cap a Catalunya quehan sorgit en actes i mitjans de comunicació. Antoni Márqueztambé va informar de les accions que s’estan duent a termede cara a les eleccions municipals del 2007.

El president de la Comissió de Serveis Tècnics de laDiputació de Lleida, Salvador Bordes, va reunir-se el proppas-sat dijous, dia 10 de novembre, amb l’Alcalde de Solsona, JordiRiart, per parlar sobre l’arranjament i reforç del ferm de la tra-vessera urbana de la carretera provincial LV-3005, de Torà aSolsona, en el tram comprès des de la plaça de Sant Jordi al’avinguda Cardenal Tarancón.

Aquest tram urbà té una llargària d’uns 400 m. i unasuperfície total a pavimentar de 5.150m2, i està previst que s’hiactuï el primer trimestre de l’any vinent.

El pressupost de les obres d’arranjament i reforçés de prop de 40.000 euros, i inclou a banda de les instal·-lacions d’afermat, la renovació de tota la senyalitzacióhoritzontal i vertical.

El president de la Comissió de Serveis Tècnics de laDiputació de Lleida, va plantejar a l’Ajuntament de Solsona elposterior traspàs al municipi d’aquest tram urbà una vegada

La Diputació de Lleida arranjarà elferm del tram comprès entre la

Plaça Sant Jordi i l’Avinguda Cardenal Tarancón

Diputació de Lleida M. Teresa Canal i Morera, Diputada provincial per al Solsonès

quedin concloses les obres esmentades, tenint en compte lafuncionalitat i ús que presenta aquest carrer, a semblança d’al-tres operacions de canvi de titularitat que ha portat a terme laDiputació de Lleida amb ajuntaments en els darrers exercicis.

15441-Divendres, 18-11-2005

Oliana Marcel Ribera - Fotos: Arxiu Marcel Ribera

El resultat de les votacions delsdelegats reunits a ETH PÒNT D’ARRÒSvan ser que la Rosa Palau i Teixidó vasortir elegida secretària general d’U.G.T.de les Terres de Lleida amb el 81, 5% delsvots.

Entre altres coses, en aquest 7èCongrés celebrat a Vielha, també es vanelegir els nous membres del Comitè Naci-onal: Rosa Palau, Carme Flores i TeresaBalagueró. Com a suplents: BuenaventuraBaca i Teofil Nieto.

Com a membres del Consell Terri-torial van ser elegits: Mercè Bacardí, Mi-quel Gutiérrez, Maria Montoy, XavierMarch i Salvador Solsona.

Finalment les persones que for-men part del Secretariat Territorial són:

Secretària general Rosa Palau iTeixidó. Secretària d´Organització CarmeFlores Martínez. Secretari Política Insti-tucional José Luis Aguilà Barranco. Se-cretari Política Sindical Juan Castro Díaz-Mínguez. Secretari Política Social i For-mació Xavier Giménez Gràcia.

DESPATXPARROQUIAL

La parròquia ens ha no-tificat que a partir d’ara el des-patx parroquial es troba al car-rer Germans Gomis núm. 84. Perposar-se en contacte amb elnostre mossèn cal trucar al núm.606466242. En el moment enque la telefònica hagi canviatel telèfon de la rectoria es co-municarà als feligresos.

PÒNT D´ARRÒS (II)(Vielha-Mijaran)

La Rosa Palau va agrair a tots elspresents la confiança dipositada enversla seva persona, en especial a Dionís Oñai al secretari general d’U.G.T. de Catalunya,Josep Maria Álvarez. Entre altres moltescoses, la Rosa Palua va dir que entre elsseus objectius hi havia el “d’anar on facifalta, fer el sindicat més gran i donar elmillor servei possible a l’afiliat”. Un altrepunt que té present i que cal lluitar moltés “Per la integració de la dona al mónlaboral amb les mateixes condicions quel’home”. La Rosa va dir que no serà gensfàcil lluitar contra aquest fet, i va afegir:abans de contractar una dona, l’empre-sari ho mira tot, si té edat de tenir fills o bési és massa gran perquè aviat hagi de cui-dar els seus familiars, etc.

En Josep Maria Álvarez va anun-ciar que abans no s’acabi l’actual man-dat de la Rosa Palau, d’aquí a quatre anys,el sindicat haurà creat una nova federa-ció a la zona de la vegueria del Pirineu. Elsecretari general d’U.G.T. de Catalunyatambé va respondre als que van criticar ladecisió de celebrar el congrés de Lleida ala Seu Vella anunciant la concessió d’unpremi pel seu disseny i respecte a l’en-torn.

Després d’aquestes maratonianesreunions, els que vam tornar pel Port dela Bonaigua vam gaudir d’un paisatgemeravellós: els arbres ens oferien unagran varietat de colors, la natura ens de-lectava amb aquells petits rierols d’aiguaclara que circulaven enmig d’aquella ve-getació de l’alta muntanya, algun rierol

La senyora Carmen Flores, actual secretàriad’Organització i la senyora Rosa Palau, actualsecretària general.

La senyora Rosa Palau i el senyor Dionís Oña.

saltava des de l’alçada de la roca per for-mar una cascada d’aigua clara. Vam veu-re el típic refugi de les Ares. Els típicspobles de València d’Àneu, Esterrid’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Escaló,Llavorsí, Rialp, Sort (aquí era quasi obli-gat comprar loteria), Port del Cantó,Adrall...

El síndic de la Val d’Aran senyor Carlos Barrera esva dirigir a tots els presents.

DEFUNCIÓEl passat dia 6 de

novembre es van celebrarels funerals per la senyo-ra Elvira Torrent i Esquer-re (Q.E.D.), veïna d’Oliana.El nostre condol més sen-tit per als seus familiars.

· * Serenyana, 17 de ge-ner de 1923.· + Oliana, 5 de novembrede 2005.

Conferència a Ogern

Salut, Nutrició iDietètica

María José Rosselló BorredáDissabte, 19 de novembre a les 22h

al Local Social d’Ogern

Organitza: Agrupament Baixa Ribera SaladaHi col.labora: Ajuntament de Bassella

16 441-Divendres, 18-11-2005

Escola Agrària del Solsonès

La setmana de la ciència i la tecnologiaque se celebra des de fa uns anys en diversospaïsos europeus durant el mes de novembreestà a punt de finalitzar. El principal objectiud’aquesta setmana és el d’establir un pontd’unió entre els científics i els ciutadans i entreles diferents institucions de recerca i desenvo-lupament tecnològic. El programa d’activitatsque es desenvolupa durant aquesta setmanaconsisteix en l’organització de jornades deportes obertes i visites guiades als diferentscentres, taules rodones i conferències, cursosi tallers, itineraris didàctics i excursions, expo-sicions, tallers, etc. Cal dir que la Setmana de laCiència és el resultat de l’esforç de moltes per-sones que treballen durant anys per desprésexplicar els resultats al públic en general.

Sanaüja, a la Segarra, porta tres anyssense faltar a aquesta cita tan important, atèsque disposa del recolzament científic del MuseoNacional de Ciencias Naturales (a càrrecd’Aurora M. Castilla) i del recolzament logísticde l’Área de Cultura Científica del CSIC. Tam-bé rep la col·laboració de les professores de l’Escola de Sanaüjai d’en Pere Casals (CTFC). A més a més, aquest any, la profes-sora de l’ECA, Isabel Mora ha facilitat audiovisuals pels nensi nenes sobre fauna i vegetació de la Segarra que ella mateixa haelaborat. Nenes i nens dels diferents cursos, amb edats com-preses entre els 3 i els 12 anys, han tingut l’oportunitat deveure pel·lícules, d’examinar en directe nius de la processionà-ria del pi i de conèixer el seu cicle biològic, d’observar les dife-rents fases larvàries dels insectes i de muntar el seu propi labo-ratori a l’escola per fer el seguiment dels animals durant el curs

L’escola Agrària del Solsonès participa en la Setmanade la Ciència que se celebra a Sanaüja (Segarra)

Nens observant en directe els nius de la processionària del pi amb erugues vives. Es pot observar lesprecaucions que prenen portant guants gruixuts per evitar la forta urticària que produeixen aquestsanimals quan els toquem.

Grups de nens amb les professores i la biòloga després d’un taller de pràctiques al col.legi de SanaüjaNenes observant les diferents fases larvàries d’insectesterrestres mitjançant una lupa.

acadèmic. També han realitzat una sortida al camp per conèixerla fauna i la flora del riu Llobregós i han col·laborat a recollirllaunes, plàstics, cartutxos de caça i altres deixalles que embru-ten el medi natural, per tal de deixar l’entorn on viuen més net iatractiu per la gent i pels animals.

Aurora Martínez de Castilla,Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC)

Traducció: Jordi Garcia i Pausas,Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

17441-Divendres, 18-11-2005

Música dibuixada a l’escola

Durant les dues darreres setmanes, els més petits del’escola, Educació Infantil i Cicle Inicial, han fet una classede música ben original. Dins del Programa de suport a l’Edu-cació, es va programar una activitat musical anomenada La

Educació CEIP Setelsis

Tots atents escoltant música i contesEls alumnes participen

Benvolguts pares i mares,

Dins de les activitats que es duen a terme en el Projectede Salut Mandra fora, fem salut a l’escola, està previs-ta una xerrada sobre Aprendre i ensenyar a viure i con-viure.Aquesta conferència la farà el Dr. Ferran Salmurri,psicòleg clínic, que duu a terme la seva activitat a l’Hos-pital Clínic de Barcelona i al centre Galton.Creiem que el tema respon a l’interès manifestat sovintper alguns pares i mares sobre com educar els fills perajudar-los en el seu equilibri psicològic.La xerrada serà el dijous, dia 1 de desembre a 2/4 de 9del vespre, horari poc habitual en les trobades del nos-tre centre, però que és l’hora marcada pel conferenci-ant.Malgrat que l’assistència a aquest acte pot significarun esforç important d’organització per a les famílies, usanimem a participar-hi donada la qualitat del conferen-ciant i l’interès del tema.És un acte obert a tothom, de manera que us animem aconvidar també altres persones que no estiguin directa-ment relacionades amb l’escola.

música és màgia. Amb Lluís Bosch i Carolina Rius. Un com-positor i la seva acompanyant, a través d’un conte desper-ten la imaginació dels petits, mentre, sense adonar-se’n gau-deixen de la música.

Aprendre i ensenyar aviure i conviure

18 441-Divendres, 18-11-2005

Per mitjà del Consell Educatiu del Solsonès, el de-partament d’Educació de la Generalitat, ha promogut co-incidint amb la Setmana de la Ciència, una sessió infor-mativa pels joves estudiants de la comarca, entorn laintel·ligència artificial i la robòtica.

La xerrada, qualificada d’interessant pels propis alum-nes assistents, va anar dirigida als nois i noies de ciclesformatius de Grau mitjà de l’Escola de Secundària Arrels iels estudiants de batxillerat científic de l’institut FrancescRibalta. La jornada informativa es va celebrar a lesinstal.lacions de l’Escola Arrels, on es van concentrar elsalumnes d’ambdós centres i la va impartir el professor uni-versitari Ignasi Iriondo.

Educació Escola Arrels Primaria

Manifesto una opinió davant d’un fet

La neteja dels boscos

Senyor director,Sóc una estudiant de 5è B i jo crec que a tots els

solsonins, boletaires i turistes els agradaria veure els bos-cos de Solsona més nets.

Si fem un petit esforç i dediquem una mica del nos-tre temps als boscos de Solsona, als solsonins ens po-dran donar un premi als boscos més nets de Catalunya.

AtentamentC.C 5è B

El bus de Solsona al Pi

Senyor director,He pensat que hi falten horaris i bancs a les para-

des de l’autobús perquè et trobes el jovent assegut alterra i a més a més ens agradaria que hi posessin elshoraris perquè els vianants sàpiguin a quina hora passal’autobús. Així la gent pot anar més a gust al bus. Gràci-es.

A.N. 5è B

Els contenidors de Solsona

Senyor director,Crec que els contenidors de Solsona són una

mica cridaners i estaria bé que fossin més discrets. S’hipot jugar al parxís i tot!. També voldria que cada copque vaig a tirar les escombraries no tingués problemesper obrir els contenidors.

AtentamentM.P. 5è B

Els ànecs devora peixos

Senyor director,El Club de pescadors esportius de Solsona es-

tem enrabiats perquè uns ànecs molt peixaters es men-gen tots els peixos del riu. Voldríem que se solucionésaquest problema i que les autoritats prenguessin me-sures.

Atentament M.P. 5è B

La setmana de la Ciència centra a l’Escola Arrels unainteressant xerrada entorn la intel·ligència artificial

El departament d’Educació organitza en aquest centre una trobada d’alumnes de postobligatorisd’Arrels i l’institut Ribalta, relacionats en els àmbits científics i tecnològics

Educació Escola Arrels

19441-Divendres, 18-11-2005

Educació Escola Arrels

El jove pilot de ral·lis Xavi Vila va visitar elpassat dijous, 10 de novembre, les instal·lacionsdel taller mecànic de l’Escola Arrels. El pilot con-vidat per l’Escola va ensenyar el cotxe que utilitzadurant la temporada de ral·lis. El Xavi ha preparatell mateix el cotxe, amb la reglamentació adient iles posades a punt del vehicle. Aquest fet vaagradar molt als estudiants de cicles formatiusde mecànica, que també van poder gaudir delsaccessoris que mostra un cotxe d’aquestes ca-racterístiques.

Durant la visita els alumnes van poderveure les transformacions mecàniques del cotxe, ivan resoldre els dubtes que els van sorgir. Els alum-nes i l’escola valorem molt positivament la visita iagraïm la col·laboració del Xavi. Que tinguis moltasort en els projectes de futur que ens vas explicar!!

El pilot solsoní Xavi Vila mostrael seu cotxe de ral·lis a l’Escola Arrels

El vehicle, preparat pel mateix jove, va atraure l’interès dels estudiants de mecànica dels cicles formatius

20 441-Divendres, 18-11-2005

Trobades

Si encara recordes “el Monstruode las Galletas” i encara t’emociones quansents a parlar de “Dragon Ball”... si novas necessitar el telèfon mòbil ni els xatsper conversar amb els teus amics... si vascrèixer cantant “Pas-se-jant peeeel carrerMajor...” Si Eurodisney va significar unpunt d’inflexió en la teva vida... si vasperdre els professors a Versalles... si les“causes i conseqüències” et tenen “senscuidado”...

No pots faltar a aquest sopar!!!

Dissabte 26 de novembreComençarem la vetllada a les

19:00h al Bar “Casal” (Per recordar vellstemps) i procedirem amb un corre-bars.

El sopar serà al Restaurant “CalSotets” a les 21:30

“Baixarà la tapa justa!!!”

Confirmació i pagament:Sònia Ruiz (626 40 52 02), Saida

Rodríguez (686 56 33 00), Ingrid Baraldès(619 35 44 40), Pere Cuadrench (630 64 9085), Cristina Roures (650 91 62 66).

Preu 18 euros (s’ha de pagar abansdel dia 19 de novembre...) Amb aquestpreu també hi haurà alguna coseta...

Sopar de4t. d’E.S.O.de l’escola Arrels(generació del ‘84)

Apunt immobiliari Ofert per la immobiliària S.2000 INVESCON

LLOGAR- Avantatges generals• Es pot accedir a un lloc més ben situat, més gran, amb més

instal.lacions• Les gestions i el paperam són mínimes• La decisió és més àgil• Si t‘equivoques és menys traumàtic• Es deixa fàcilment

-Avantatges econòmics• No es necessita disposar de grans estalvis• No hi ha despeses d‘hipoteca, ni registre, ni IVA• El manteniment, normalment, va a compte del propietari.

Llogar o comprar (I)-Inconvenients generals• La permanència a la casa depèn de si et renoven el

contracte• Pot ser que no et deixin fer obres• Tens una relació obligada amb la propietat• Depens de les normes de l‘amo.-Inconvenients econòmics• Si fas arranjaments o reformes, la quantitat invertida es perd• No es revaloritza la inversió• La puja de la renda als 5 anys pot ser molt costosa• Penalització econòmica si deixes l’habitatge abans d‘aca-

bar el contracte• Cada any s‘actualitza la renda amb l‘IPC

21441-Divendres, 18-11-2005

22 441-Divendres, 18-11-2005

Associació Estel del Solsonès

Diumenge, 11 de desembreExcursió Pre-NadalSortida a les 8 del matí de l’Estació d’autobusos. Parada peresmorzar. Visita a Esplugues de Francolí i Monestir de Poblet.Gran dinar nadalenc a l’Hostal del Senglar. A la tarda faremuna paradeta. Hi haurà un motiu nadalenc per tots els partici-pants. Preu: 38 euros socis. 40 euros no socis.Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació.Tel. 973 48 10 47

27 de novembreDinar de germanor enhomenatge als socis de més de85 anysMissa a la Catedral de Solsona.Dinar a Can Puig - Entrega d’obsequis als socis home-natjats. Ball en directe.Després de la Missa hi haurà servei d’autobús per traslla-dar-se al restaurant. Preu del tiquet: 20 euros. Hi pot par-ticipar tota la gent que vulgui, socis i no socis. Per més infor-mació mireu programa a part.

Hi Col.laboren: Departament de Benestar i Família de la Ge-neralitat, Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal delSolsonès

18 de desembreTorronada del club EstelSe celebrarà la tradicional torronada nadalenca al nostrelocal. Torrons, neules, polvorons, coca de Solsona, cavai begudes. Ball en directe. Preu del tiquet: 6 euros (socisi no socis).Tothom hi es convidat! Apa, nois i noies, a participar-hi!!! Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació.Tel. 973 48 10 47

Viatge de CastanyadaEl diumenge 13 denovembre el Club Estel del

Solsonès va fer el viatge de Castanyada a Platja d’Aro. Acausa del mal temps vam anular la visita a Segaró i vamvisitar la ceràmica de Bisbal i seguidament el poble dePals. Ens ho vam passar molt bé. Molt agraïts a tothom.

Aquesta setmana han començat els tallersde manualitats (pintura, punt de coixí...)

Continuarem informant...

Envieu les vostrescròniques, opinions,

anuncis...abans de dimecres

al migdia a:info@elsolsones.neto porteu-los a la nostraoficina Ctra. de Torà, 25

23441-Divendres, 18-11-2005

L’Entrevista Ramon Estany

“Quan escric,penso en lagent d’aquí”

Jordi Cardona i Regada

El món de les lletres a les nos-tres contrades està d’enhorabo-na. Vivim uns temps en que espubliquen llibres, i fins i tot, al-gun dels nostres autors guanyenpremis literaris. És el cas de l’es-criptor i pagès d’Ogern, JordiCardona i Regada.

Cardona, de 45 anys, acaba deguanyar el Premi Sant CarlesBorromeu de Contes i Narracionsdotat per Banc Internacionald’Andorra amb 4.500 euros, dinsla XXVIII Nit Literària d’Andorra.

Els guardons de la XXVIII Nit Li-terària es van entregar a l’hotel SantGothard d’Arinsal, a la Massana. La NitLiterària l’impulsa el Cercle de les Arts iles Lletres. Jordi Sierra i Fabra va gua-nyar el premi Fiter i Rossell de novel·la.

“El Sinaia fou el primer vaixell quesortí del port de França amb refugiats re-publicans de la Guerra Civil espanyolaque estaven en els camps de concentra-ció i que van fugir a Mèxic”. Així explica-va l’escriptor Jordi Sierra i Fabra el signi-ficat del títol de l’obra amb la qual va gua-nyar el premi Fiter i Rossell de novel·lad’enguany. El premi el dota el Ministeride Cultura. La novel·la guanyadora es ti-tula precisament així, Sinaia. Sierra i Fabrarecollí el premi davant una nutrida repre-sentació del món cultural, polític i socialdel país. Per contra, el jurat del premi Es-tudi 24 Editors va decidir no dotar aquestpremi. Al guardó s’hi havia presentat unparticipant. El certamen buscava premiar

articles sobre turisme i ecologia publicatsen qualsevol diari o revista de venda alpúblic, i escrits en llengua catalana -ambpreferència pels articles que fessin refe-rència al Principat- apareguts entre l’1 desetembre de 2004 i el 31 d’agost de 2005.D’altra banda, buscava també treballsàudio visuals emesos en qualsevol mitjàde comunicació.

La relació dels guanyadors d’en-guany ha estat la següent: El premi deteatre del cinquantè aniversari de CrèditAndorrà ha estat un accèssit de 2.250euros a l’obra Façanes, de l’autor DavidNel·lo, de Barcelona. El premi Meritxelld’historieta gràfica, dotat per Banca Mora,ha recaigut en Javier Balmaseda, de laMassana, autor de l’obra Teatre Guinoli.El premi Laurèdia de contes o narracionsdotat per Andbanc grup Agricol-Reig haestat per l’obra Tres d’aquí, quatre d’allà,de l’autor Pep Albanell, de la Seu d’Urgell.El premi Manuel Cerqueda Escaler de

24 441-Divendres, 18-11-2005

• Com va nèixer la teva passió per escriure?El primer llibre, “Fets i gent de la baronia d’Ogern i la

Salsa”, va nèixer gairebé per casualitat arran de la meva petitaafició a la història local i del buit que vaig experimentar a causade la meva separació. Em calia omplir certes hores de solitudamb alguna cosa que, malgrat la meva condició d’agricultor iramader, (feina que no sembla anar massa lligada amb la litera-tura), vaig decidir que seria la d’escriure aquelles coses que empodien passar pel cap. Hi havia, i encara hi és, l’inconvenientque faig faltes d’ortografia (l’escola l’havia fet en castellà),però vaig tirar igualment endavant, perquè mai no vaig arribar apensar que podria escriure per algú altre que no fos per mimateix.

Quan un editor local, el director de l’editorial SolsonaComunicacions, en tenir coneixement del treball que estavaefectuant, i després de fer-hi una ullada, em va proposar l’edi-ció, no ho vaig dubtar ni un moment. Al llibre s’hi narren fetsocorreguts o bé protagonitzats per personatges de la baroniadel meu poble, així com també s’hi fa un seguiment dels se-nyors jurisdiccionals que hi van intervenir fins l’abolició delsdrets senyorials, emmarcat tot plegat dins de la història generalde Catalunya. El meu treball va veure la llum el mes de març del’any 2000.

• I què et va impulsar a presentar-te als Premis literaris?Pocs dies després de sentir el plaer de veure publicats

els meus esforços, certa persona em va animar a presentar-meal “IV Premi de Narració Literària Pirineu”, de Martinet i Montellà,de l’any 2000. Ho vaig fer amb el treball Records del meu padríel qual va ser guardonat amb una menció especial. Aquestanarració, juntament amb la d’altres tres autors, va ser publicadal’any següent amb el llibre que porta per títol: Escrits Piri-nencs, editat per Solsona Comunicacions en maig de 2001.

Encoratjat en sentir que allò que escrivia també podiaagradar a algú més que no fossin els meus pares, vaig intentaresgarrapar algun reconeixement dins el fascinant món de laliteratura infantil i juvenil. Em vaig presentar al “23 Aniversaride la Nit Literària Andorrana” de l’any 2000, dins l’apartat delpremi “Lauredia”. Les aventures per a infants que vaig imagi-nar, les vaig plasmar en el treball titulat El medalló indi. Nova-ment em vaig veure gratificat amb una menció especial.

L’últim reconeixement va fer que posteriorment tambépresentés el conte titulat La bola màgica, al “IX Premi de Nar-rativa Infantil Ciutat d’Eivissa” de l’any 2001. Dies més tard,vaig rebre per correu l’acta del jurat d’aquest certamen, ontambé es mencionava la meva obra d’una manera especial.

El resultat d’aquesta incursió al món dels infants es va

LLLLL’Entrevista’Entrevista’Entrevista’Entrevista’Entrevista

L’Entrevista Ramon Estany

novel·la curta ha estat per l’autora Núria Abad i Gascon, de Tarragona, amb l’obra Aurembiaixd’Urgell. El premi Sant Carles Borromeu de contes o narracions, dotat per Banc Internacio-nal d’Andorra, ha estat per l’obra Pàgines de poble, de l’autor Jordi Cardona Regada,d’Ogern. El premi Tristaina de Periodisme, dotat per Andimesa, ha estat per l’andorràAndrés Luengo, amb el conjunt Dies de Ràdio Andorra, Els bunkers que vanpassar la frontera, Els bunkers dels pirineus, i Com viure amb el dolor. El premiGrandalla de poesia, dotat per Caixabank, ha recaigut en l’obra Esmorzar perfec-te de l’autora Ester Fenoll García, d’Escaldes-Engordany.

El premi el Futur de les Valls, Alternatives per a contribuir al progrés delpaís, dotat per la Fundació Crèdit Andorrà, ha estat per l’obra I.A.R. dels autorsJoan Castillo Pons i Gerard Bonell Rueda, d’Andorra. El guardó Principatd’Andorra d’investigació històrica, dotat pel M.I. Consell General ha estatper l’obra Andorra Durant la Guerra Civil Espanyola, de l’autora EmparoSoriano, d’Escaldes-Engordany. Tot i que el Fiter i Rossell de novel·la ésel guardó que té una major dotació econòmica, la resta de premistenen també un premi en metàl·lic important. Des dels 1.800euros del Sant Miquel d’Engolasters d’assaig, fins els 9.617euros del premi d’Investigació Històrica, passant pels 4.500amb què es dota el Sant Carles Borromeu de contes. En-guany han concorregut un total de 91 treballs als premisliteraris del Cercle, deu més que els que van concórrer al’edició de l’any anterior.

25441-Divendres, 18-11-2005

veure plasmat en dos llibres: El medalló indi i La bola màgica,que van ser publicats per Solsona Comunicacions el mes demarç de 2001.

El fet d’aparèixer l’octubre de 2002, en la guia “Qui són”de la Central de Biblioteques de Catalunya, pel que fa a autors dellibre infantil i juvenil de les comarques de Lleida, juntament ambels reconeixements obtinguts dins d’aquest gènere, em va fer pren-dre la decisió que aquest tipus de literatura sempre tindria unespai dins les meves prioritats a l’hora d’escriure.

• Ets un escriptor molt versàtil, en quins estils més has treballat ?El mateix any 2001 vaig materialitzar una feina que em

venia de gust: elaborar un recull d’històries de la vora del focque antuvi s’explicaven a les meves contrades; aquestes vanconfeccionar el llibre Misteris i sentiments, editat per SC elmarç de 2001. El nou llibre va ser considerat com un dels mésvenuts a Solsona durant la diada de Sant Jordi de 2001.

No podia deixar passar un nou any sense escriure i pu-blicar una cosa diferent. En aquesta ocasió vaig decantar les me-ves preferències per un estil que m’era totalment desconegut. Dela petita pinzellada dins de la modalitat de poesia en va nèixer, elmes d’abril de 2002, el llibre Paraules d’amor, editat per SC.

• I mentrestant, no defalleixes en la teva participació als pre-mis literaris?

Lluny de posar punt i final a les meves petites pretensi-ons, entre altres convocatòries, em vaig presentar al “PremiLlavor de Lletres” de Sant Sadurní d’Anoia, de l’any 2002 enl’apartat “Premis de Creació Literària”, on vaig obtenir un di-ploma com a finalista del mateix.

Al mes següent vaig aconseguir allò que tant esperal’escriptor novell: ser el guanyador d’un premi literari. El fet vaesdevenir a Sant Jaume d’Enveja dins el “II Premi Literari Arròsamb Lletres” amb la narració Dies tèrbols.

L’any 2003 va començar amb una tercera classificacióen el “II Premi la Miranda de Contes”, de Capellades, amb lanarració Les coses són com són. Aquesta narració, conjunta-ment amb altres guardonades en el I i II certamen, va ser publi-cada en un llibre recull sota el títol Els contes de la Miranda, elmes de març de 2003, per l’Associació Cultural la Miranda deCapellades, a través d’Arts Gràfiques Bobalà.

El mateix mes de febrer, em va ser lliurat un accèssit en el“Premi Literari Santa Juliana de Nicomèdia de Microliteratura”d’Olot.

Durant el mes d’abril vaig obtenir el primer premi en el“VIII Concurs Literari Sant Jordi” de Llagostera, amb la narra-ció Remembrança.

Al mateix mes d’abril vaig ser recompensat amb el premide poesia en el “I Certamen Literari Ciutat de Solsona”, dinsl’apartat “Premi Plaça Major”.

El març de 2004, vaig publicar la meva primera novel.la,

titulada L’últim nivell, pensada per un lector més aviat jove,on la ficció es barreja amb l’arqueologia. L’editorial interessadaen aquesta edició va ser Pagès Editors.

A primers de setembre de 2004, en el concurs literari “IIPremis Literaris Homilies d’Organyà”, dins l’apartat “PremiPirineu de narració literària”, vaig obtenir una menció especialamb l’obra Sota la influència de la lluna, que va ser publicadajuntament amb els altres guardonats al setembre de 2005, ambel títol Homilia 2004 per March Editor.

Aquest any, el passat 3 de setembre, als III Premis litera-ris Homilies d’Organyà vaig obtenir el primer premi en l’apartat“Premi Pirineu de narració literària”, amb Llavor de discòrdia.

I finalment, el passat 10 de novembre, a la “XXVIII NitLiterària Andorrana”, em va ser lliurat el premi “Sant CarlesBorromeu” de contes o narracions, amb el llibre que serà publi-cat sota el títol: Pàgines de poble.

• Pots explicar una mica de què va ?Pàgines de poble són un petit recull de narracions que

transcorren majoritàriament al món rural, i comencen amb unalínia suau i acaba amb un final més de ficció. Els meus contesparlen del meu món, el rural, perquè és el que més conec. Quanescric, penso en la gent d’aquí.

L’Entrevista Ramon Estany

26 441-Divendres, 18-11-2005

Càritas Grup de voluntaris del Sense Llar" transeünts"

La setmana passada us vam oferir un text, referent al móndel transeünt, aquesta setmana us volem oferir informaciómés explícita per aquells a qui els interessa saber una micamés del tema.

D'acord amb les definicions europees, es considera com a per-sona sense llar: Les que no poden accedir a un habitatge per-sonal, adequat, adaptat a la seva situació personal i permanent.Aquests poden ser:• Els qui viuen al carrer, en edificis abandonats,

parcs…• Els qui estan allotjats en albergs,

institucions, centres d'acollida…• Els allotjats temporalment i de manera

obligada a la casa d'un amic, familiar…• Les que no poden conservar l'habi-

ta tge per mot ius econòmics odesnonament…i altres

El terme sense llar engloba persones ensituacions molt diferents i que necessiten respostes di-verses i personalitzades, com poden ser els exemplessegüents:• Families completes que han perdut l'habitatge per raons eco-

nòmiques• Immigrants o treballadors temporers, desplaçats del seu en-

torn habitual per a buscar feina.• Dones amb o sense fills a càrrec que han marxat de casa per

maltractament.• Joves amb problemes de toxicomanies, expulsats o que

han fugit de l'àmbit familiar.• Adults divorciats que, arran de la sentència judicial, han

hagut de marxar del domicili.• Malalts mentals, desinstitucionalitzats, sense suport familiar.• Malalts crònics o convalescents, sense família, a qui tan-

quen a la unitat hospitalitària d'aguts.• Transeünts que inicialment eren persones en qualsevol de

les situacions anteriors que amb el pas del temps han fet deltransitar de poble en poble, de servei a servei, una forma devida, cada vegada més marginal i marginada.

Convé no confondre el terme "Sense Llar" amb el de "mendi-cant". Aquests són aquells que tot i tenir habitatge o famíliaviuen de l'almoina.

Quina actitud té bona part de la societat?Davant d'aquestes situacions molta gent sol tenir un conflicteinterior entre un desig d'ajudar i fer caritat." Donar l'almoina"

• Donar almoina sense escalfar-se gaire el cap.• Altres ho fan per a dormir la consciència i tranquil·litzar-la

amb la sortida més fàcil.• Encara hi ha qui ho fa per raons pràctiques, treure's del davant

De qui estem parlant?l'impertinent captaire o evitarla reacció violenta del desa-tès.

Davant les dades quenombrarem a continuació, tot iexpressar-les amb xifres numèriques cal no oblidar que estemparlant de persones.

Els estudis més recents de Càritas i de l’Institut Nacionald’Estadística, INE, ens parlen d’entre 27.000 i 30.000 persones

sense llar, s'inclou també com fan altres països eu-ropeus, els que viuen en barraques o infrahabitatges.Podríem estar parlant de xifres que van dels 300.000als 3 milions de persones.

Càritas ha destinat durant el 2004 en tot Espa-nya 15.265.199,92 euros en els programes per per-sones sense llar. Unes 108.384 persones han estatusuaris d'aquest servei.

Grup de voluntaris del Sense Llar" transeünts"Càritas Arxiprestal Solsona- Morunys

Passeig Pare Claret s/n - Solsona

27441-Divendres, 18-11-2005

Curiositats

En un hort del vinyet s’ha collit aquestcarbassó de 8.7Kg que aguanten

la Montse, l’Albert i la Laura

Bon any pels trumfosEl Narciso ens ensenya aquests generosos exemplars

de trumfo de Cambrils que ha collit aquesta setmana. Semblaser que aquesta serà una anyada trumfaire.

28 441-Divendres, 18-11-2005

SOL DEL SOLSONÈSTEL: 650867025 / 973483683

HORARI: DILL a DIV, de 16 a 20hFest-te’n soci! Ets un sol!

Si algú volgués fer la donació d’algun billar,encara que fos usat, pel club social del Sol

del Solsonès, n’estaríem molt agraïts.

Agraim la col.laboració del Comerç, Indústria iHostaleria per la venda de loteria del número

34.446 i properament anirem passant arecollir la matriu del talonari.

Sol del Solsonès

Sortides culturalsEl Club Social del Sol del Solsonès cada setmana

organitza una sortida cultural, per conèixer l’entorn de lanostra comarca.

L’objectiu és descobrir el nostre patrimoni cultu-ral i que els usuaris del Club Social ampliïn els seus co-neixements, i donar-nos a conèixer a totes les poblaci-ons veïnes de Solsona.

Fins els dia d’avui les sortides han estat al San-tuari del Miracle, (en la qual algunes persones van des-cobrir aquest paratge) i la sortida al poble medieval deSant Climenç, que tot i ser un dia plujós ens va permetrerecórrer els carrers d’aquest municipi.

La pròxima setmana anirem a Navès a visitar l’es-glésia de Sant Eudalt.

Ja us anirem informant.

Ia. jornada de patologiesrelacionades ambl’alcohol, adreçada aprofessionals de l’àmbitsocial i de la salutDijous 24, a les 7 de la tardaCambra de Comerç

El Sol del Solsonès organitza la I Jornada de pa-tologies relacionades amb l’alcohol adreçada a totsaquells professionals que treballen en el camp social,sanitari i educatiu.

La Jornada consistirà en dues xerrades dutes aterme pel Dr. Toni Fernàndez (internista) i el Dr. SebastiàÁlvarez (psiquiatre del Càritas CAT).

El Dr. Fernàndez ens parlarà sobre la patologiaorgànica i el Dr. Álvarez sobre la part psiquiàtrica.

La Jornada és gratuïta, però caldrà inscriure’s,trucant al telèfon 973483683 ( Neus o Marta).

Nova biblioteca del clubsocial

El Club Social del Sol del Solsonès ja té una bibliotecapels usuaris del Club. L’objectiu és que puguin tenir un lloc delectura, i així apropar-se al món dels llibres i la literatura.

Hem de donar les gràcies al Fuster de la Serra per la sevadonació de prestatges per muntar la biblioteca.

També demanem que si algú té llibres vells per ampliar lanostra biblioteca, que ens els portin a la Seu de l’Associació alC/ Josep Maria de Sagarra, 3, bxs. de Solsona o truquin al telè-fon 973483683 ( Neus o Marta)

III Gran panera de reisEn vistes a les festes nadalenques, Sol del Solsonès, fa

una crida a establiments comercials i particulars de la comarcaa fi d’organitzar la gran panera de Reis, que s’oferirà per tercerany consecutiu. A diferència dels anys anteriors, enguany esdemana als col·laboradors que facin les seves aportacions vo-luntàries directament a la seu social de l’entitat (C/Josep Mariade Sagarra, 3 baixos) o que truquin al local perquè se’ls passi arecollir al domicili. Properament, els usuaris del club posaran ala venda la panera a diferents establiments de la comarca i a laparada de l’entitat que durant l’hivern s’instal·la al mercat set-manal dels divendres. Els beneficis recaptats es destinaran acobrir despeses del club social. Els usuaris del Sol del Solsonèsorganitzen aquesta iniciativa amb molta satisfacció i agraïmenta la solidaritat de la població de la comarca.

29441-Divendres, 18-11-2005

Castanyada alClub Sant JordiDivendres 4 de novembre, els jubilats del Club SantJordi van celebrar la Castanyada amb un bon berenara les instal.lacions del Club. Coca, panellets i uns bonstraguets del porró van posar gust dolç a una vetlladaagradable

La taula de l’alegria

Anant per feinaBon profit!

Club Sant Jordi

30 441-Divendres, 18-11-2005

L’Associació Cultural el Crit organitza:

Divendres de cinema musicalNovembre, tots els divendres a les 22:00hAl Teatre Comarcal

• Divendres, 18 de novembre 2005The Blues Brothers

• Divendres, 25 de novembre 2005Purple Rain (Prince)

Solsona: oppidum longum...II2n cicle de conferències sobrela història de Solsona i elSolsonèsSolsona medieval• DIA: dissabte, 19 de novembre• HORA: 20,00 h.• LLOC: Sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut del’Ajuntament de Solsona.• TEMA: Solsona, sota els comtes d'Urgell i sota elssenyors de Cardona.

Dues autoritats com els doctors Prim Bertran iAndreu Galera, ens parlaran de la història medieval deSolsona, seguint l'esdevenir dels temps que varen por-tar a la futura ciutat a viure sota el domini i la influènciade dues de les cases senyorials més importants de lahistòria de Catalunya. La família vescomtal d'Urgell pro-mou la consagració del temple de Santa Maria deSolsona l'any 977 i Agnès de Torroja, es casa amb elvescomte de Cardona, Ramon Folch VIII el 1217, fetque senyala la fi de la dinastia dels Torroja i l'inici delsenyoriu del castell de Solsona per part de la dinastiadels Cardona.

Què va significar per a Solsona el canvi desenyoriu i com es manifestà en la vida pública, en lesinstitucions i en la vida dels solsonins? De ben segurels senyors Prim i Galera ens donaran nous elements dejudici per a conèixer millor la història medieval de Solsonai del seu territori d'influència.

Castell en el territori del Solsonès

Nota informativa delCentre d’EstudisLacetansSolsona: Oppidum Longum...II

2n Cicle de conferències sobre la història deSolsona i el Solsonès

La conferència programada pel dia 3 de desem-bre sobre Solsona i la il·lustració, s’aplaça pel dissabte17 de desembre.

El tema que es tractarà serà «El bisbe Lasala» acàrrec del professor Rafael Pérez.

El lloc, la Sala d’actes del casal de cultura i joven-tut i l’hora a les 20 hores. Es confirmarà hora i lloc pelsmitjans de comunicació habituals.

La Junta

Cartellera

‘Solsona de nit’Sala d’exposicions de l’Ajuntament

Del 5 al 19 de novembre, de dilluns adivendres, de 18 a 20 h; dissabtes i

diumenges, de 12 a 14 h i de 17 a 20 h

Francesc Cortal i Prevosti, pintor i escriptor barceloní d’ar-rels solsonines, exposa una sèrie de dotze acrílics de granformat sobre diferents cares nocturnes de Solsona.

31441-Divendres, 18-11-2005

Cartellera

EXPOSICIÓ: ‘EXPO-VAL, Exposiciósobre valors i voluntariat’Sala d’exposicions de l’AjuntamentDel 21 de novembre a l’11 de desembre, De 18 a21 h, els dies feiners; i de 12 a 14 i de 18 a 21 h,els dies festius

Sensibilitzar la població envers els valors i el voluntariat ésl’objectiu de la mostra que organitzen l’Associació Internacio-nal de Voluntariat, la Caja de Ahorros del Mediterráneo i laregidoria de Benestar i Família de l’Ajuntament de Solsona.

Què uneix les figures de Rigoberta Menchú, Anna Frank,Martin Luther King o Pere Casaldàliga? La dedicació de totauna vida a algun valor determinat. Aquesta és una de les bran-ques de la mostra EXPO-VAL, Exposició sobre valors ivoluntariat, que fa també una introducció visual i conceptualals valors humans i mostra el voluntariat com un estil de viureaquests valors. La inauguració tindrà lloc el dia 21, a les 8 delvespre, a la sala d’exposicions de l’Ajutnament.

25 de novembre a les 20,30hA la sala d’actes del Casal de Cultura

Reunió sobre el POUMOrganitzada: El Comú del Solsonès

Oberta a tothom

Carnaval 2006reunió informativa

La junta de l’Associació de Festes del Carnavalde Solsona convoca a una reunió informativa als socisdel carnaval, a les comparses, i a tots els solsonins, ambel següent ordre del dia:1.- Presentació de la nova junta2.- Presentació del cartell del Carnaval 20063.- Esbós del programa4.- Socis5.- Comparses6.- Pressupost

La reunió tindrà lloc el dia 26 de novembre a les 18:00hores, a la sala d’actes del Casal, al passeig Pare Claret.

Nou programa de tardoral Telecentre del Solsonès

Aquesta tardor, el Telecentre del Solsonès, ubi-cat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha pre-parat un programa d’activitats adreçat a tothom.

Durant el mes de novembre, es faran els següents ac-tes:

• Curs d’iniciació a Windows i Internet per a la gentgran

• Activitats extraescolars «Iniciació a les Noves Tecno-logies»

• Sessions informatives pagesos SIGPAC• Classes presencials del curs «Obtenció, edició i utilit-

zació d’imatges digitals» de la Secretaria de Telecomu-nicacions i Societat de la Informació

Pel mes de desembre, està previst fer:• Taller Retoc fotografies• Taller Monogràfic Software lliure• Setmana “vine al Telecentre” amb els avis• Xerrada-col·loqui Teletreball• Videoconferències• Taller per a dones: COM SOM?• Jornada: Presentació Aula Mentor• Jornades Portes Obertes

Qui hi estigui interessat, pot adreçar-se al Centre Tec-nològic per demanar més informació.

Festa de l’all i oli a Sant ClimençDissabte, 26 de novembre de 2005

Ens ha semblat de recuperar la festa de l’all i oli decodony a Sant Climenç, i per tal cosa farem un sopar degermanor per a tots els veïns i veïnes del poble, on el prota-gonista a més de l’esperit de companyonia serà, sens dubte,l’all i oli de codony.

A les 10 de vespre ballarem al so del solista«CHARLY», els que no ballin podran explicar històriesde la vora del foc a la vora del foc.

Durant el ball sortejarem un xai i hi haurà servei debegudes i entrepans, amb all i oli de codony, és clar.

Tots esteu convidats a provar-lo. A ballar i disfrutarCol.laboradors: l’Ajuntament i tots els veïns i veïnes deSant Climenç.

Xerrada sobre l’acollimentA càrrec de M. Àngels Missé (responsable ICALleida) I Encarna Martín• Dia: 24 de novembre• Lloc: Sala d’actes Casal de Cultura• Hora: 20 h vespre• Organitza: APA Arrels, AMPA Setelsis i AMPA IES

Xerrada - Col·loqui sobrela salut al Solsonès.

A càrrec del Dr. Antoni Sans, Delegat de Salut pera la Catalunya Central. Organitza: Grup de seguiment pera la salut del Solsonès. Dia: 22 de novembre de 2005 a laSala d’actes del Casal de Cultura i Joventut de l’Ajunta-ment de Solsona. Hora: 4h de la tarda.

32 441-Divendres, 18-11-2005

Tan esperats, tan desitjats.Ho veus Katty, al final els

18 ja han arribat. Felicitatsde part de tota la família!

Felicitats, Maite, depart dels teus amics,pels teus 20 anys!

Dues amigues que fan els anys el 22 de novembre!

Aquestes dues princeses estanatrapades en un castell. L’una per

haver comès 18 delictes i l’altra 20pecats. Teniu fins el dia 22 per

rescatar-les. Us hi animeu? Felicitatsde part de les amigues!

(La que us espera dissabte, 26...)

Societat

33441-Divendres, 18-11-2005

Els cracks del dissabte Un noi molt ben acompanyat

L’equip de dards del Mussol

Ep, la Foto!

34 441-Divendres, 18-11-2005

És interessant mostrar les dades reals de tot el disposi-tiu sanitari de la comarca per constatar que realment el governposa els mitjans necessaris i adequats com per donar un bonservei a tots els habitants.

Per conèixer tots els mitjans tècnics, humans i econò-mics he demanat una relació exhaustiva al Departament de Sa-lut i l’exposo a continuació. És comprensible que hi hagi perso-nes que creguin que s’hauria d’augmentar o modificar, però elcert és que la comarca té uns serveis potents i adequats a lesnecessitats actuals. Això no vol dir que en un proper futur nos’hagin d’introduir canvis o modificacions a funcionamentsque fins ara es donaven i ben poc s’explicaven. De tot hi hahagut en els darrers anys i com en altres temes, la transparènciai informació no han estat els punts forts del govern de CiU, niaquí ni a nivell general.

És un dels temes que s’estan corregint a marxes força-des, tot i que queda encara molt per fer. Els canvis que s’estanfent es podrà comprovar com repercutiran favorablement enels ciutadans. Mirem ara com està organitzat el sistema sanitaria la comarca.

El Solsonès té 12.017 habitants segons les dades delRegistre Central d’Assegurats (RCA), gener de 2005 i 14 muni-cipis. És una comarca extensa (uns 1000 km²), té dos nuclispoblacionals importants: Solsona ( 8.785 habitants ) i SantLlorenç de Morunys ( 857 habitants), i una gran dispersió de laresta de municipis.

Com a recursos disponibles gaudeix d’un centre sanita-ri en que es presten els serveis de:· Atenció Sociosanitària· Atenció especialitzada extrahospitalària· Atenció Primària: 1 Àrea Bàsica de Salut (1 CAP i 4 Consulto-ris Locals)

En l’àmbit de l’atenció sociosanitària, la comarca delSolsonès ha estat una zona considerada de prioritària pel seuaïllament i per l’elevada taxa d’envelliment (dels 11.311 hab. delSolsonès, 2.318 són majors de 64 anys, és a dir, un 19,71 de lapoblació total, segons RCA de 01/05).

L’atenció sociosanitària està ben coberta; en l’actuali-tat la comarca del Solsonès compta amb 12 llits de llarga estada,12 llits de mitja estada polivalent, 10 places d’hospital de dia i 1equip PADES.

Si tenim en compte la població de referència, la relacióde recursos sociosanitaris existents en relació als estàndards ila mitja de la Regió són:Ratis de recursos sociosanitaris al Solsonès:

Tenint en compte els estàndards que la bibliografia ensindica com a recursos idonis a disposar segons la població dereferència, queda clarament reflectit que aquesta comarca dis-

L’Assistència sanitària al Solsonès

posa dels recursos necessaris pel que fa a la llarga estada, iamb escreix a la resta de línies assistencials.

El cost total per a l’any 2004 va ser de 817.220,14 EUR.S’ha incrementat, per aquest any 2005, 1 professional

com a reforç de PADES, per l’època PIUC, per tal de donarsuport a l’atenció domiciliària de l’EAP.

Quant a accessibilitat, l’accés als serveis sociosanitarises realitza mitjançant sol·licitud des de l’Atenció Primària desalut o social. També pot fer-se des de l’hospital d’aguts deManresa, quan és adequada l’alta i la persona precisa d’unrecurs de llarga estada.

Aquestes sol·licituds les rep i les valora una comissióconstituïda per la treballadora social del SS, 1 metge d’AtencióPrimària, 1 metgessa, 1 psicòleg i 1 administratiu del SS que esreuneixen setmanalment, quan hi ha sol·licituds, per tal de valo-rar-les i assignar el recurs adient. S’utilitza la mateixa sol·licitudque les altres comarques de la Catalunya Central. El ServeiCatalà de la Salut, en fa el seguiment i marca els objectius aseguir.

A dia d’avui no hi ha llista d’espera per accedir a qual-sevol de les línies assistencials i aquesta és la situació habitu-al. En algun moment, s’ha donat alguna situació molt puntualper la qual s’ha hagut de demorar alguns dies l’ingrés.

Atès al poc volum de sol·licituds, la comissió només esreuneix en casos puntuals per valorar les sol·licituds de l’in-

grés.Per tant, no hi ha problemes d’ac-

cessibilitat pels recursos sociosanitaris.D’altra banda, i pel que fa a l’aten-

ció especialitzada, l’internament hospita-lari es fa a Althaia. Xarxa Assistencial de Manresa i l’atencióespecialitzada extrahospitalària es fa al Centre Sanitari delSolsonès (CSS), mitjançant especialistes contractats pel CSS.

El Reportatge Joan Roma i Cunill

35441-Divendres, 18-11-2005

El Reportatge Joan Roma i Cunill

Les especialitats són les següents:

El cost total de l’atenció especialitzada per a l’any 2004ha estat de 504.882,09 EUR.

La contractació es fa seguint un nou model pel qual elCatSalut compra l’atenció especialitzada al proveïdor (ConsellComarcal) i aquest s’encarrega de contractar els professionalsi gestionar l’assistència.

L’atenció primària del Solsonès està reformada des delfebrer de 1999, data en què es va posar en marxa l’Àrea Bàsicade Salut (ABS).

Es tracta d’una ABS gestionada pel Consell Comarcaldel Solsonès (CCS) i que inclou tota la comarca excepte elsmunicipis de Pinós i la Molsosa que tenen nuclis poblacionalsque pertanyen a ABS diferents. Pinós: nuclis de Valmanya iMatamargó (ABS Súria), nucli de Pinós i Ardèvol (ABS Calaf),nucli de Sant Just d’Ardèvol (ABS Solsona). El municipi de laMolsosa pertany a l’ABS de Calaf.

Es va establir un conveni entre el CatSalut i el ConsellComarcal del Solsonès per a la construcció d’un nou CAP aSolsona, i un altre conveni entre el CatSalut i l’Ajuntament deSant Llorenç de Morunys per a la remodelació i ampliació delconsultori de Sant Llorenç de Morunys , inaugurat el setembrede 1999.

L’equip d’atenció primària del Solsonès està integratper :

Funcionament del’ABS

Atesa la seva ex-tensió (uns 1.000 km²),l’existència de dos nuclispoblacionals importants ila gran dispersió de la res-ta de la població, l’ABS esva dissenyar amb un CAP

a Solsona i una subcapçalera a Sant Llorenç de Morunysper donar cobertura a l’anomenada Vall de Lord (Sant Llorençde Morunys, la Coma i la Pedra i Guixers), zona turística i,per tant, amb una important població flotant els estius, capsde setmana i època d’esquí.

Els dos punts d’atenció donen assistència al ciutadàen un horari continuat de 8 del matí a 8 de la tarda a Solsonai de 8 del matí a 3 de la tarda a Sant Llorenç de Morunys.

L’EAP es desplaça als diferents consultoris locals (CLde La Coma i la Pedra, CL de Cambrils, CL de Navés) per talde facilitar l’accessibilitat de la població.

En el Consultori de Sant Llorenç de Morunys tambéhi visita el pediatre i la llevadora un dia per setmana.

L’atenció urgent segueix els patrons de l’atenció con-tinuada de la xarxa reformada, és a dir, dies feiners de les 20hores i fins a les 8 hores de l’endemà i diumenges i festiusles 24 hores.

Hi ha tres punts d’atenció amb tres equips (metge +infermera):

· Solsona ciutat (ubicat al CAP)· Solsona rodalies (fa les urgències a domicili)· Sant Llorenç de Morunys (localitzable)

Existeix també un contracte entre el CatSalut i el Cen-tre Sanitari del Solsonès pel qual es manté un punt d’aten-ció sanitària urgent (no atenció primària) a la ciutat deSolsona.

36 441-Divendres, 18-11-2005

El Racó del Gregori Gregori Solé

Un altre cop la mateixa de sempre(viure la vida com una gran festa)

Benvolguts solsonins, ja sóc aquí una altra vegada; vetaquí quina sorpresa que torni a aparèixer en aquestes quanteslínies, de manera que, de sobte, m’assemblo al Sr. Tarradelles.Però el cert és que no sóc simplement jo. Mireu, genteta –també podria dir – solsonins, el Gregori està molt viu, però javeieu que camina, canta i balla en aquest món de Déu, esperantcom un desesperat l’èxit que no he tingut mai. Què farem ara,nois?

Ara cal agafar la imaginació per fer una mica de justícia,ja que sempre en falta al nostre costat. Però posarem la nostrail·lusió de seguir endavant, seguint aquesta democràcia que sem-bla una dictadura. Bé, no cal recordar el Sr. Sisquet: ara fa 30 de laseva mort i la seva dictadura i de tenir llibertat d’expressió.

Ara us vull dir:Ongi Etorri, benvinguts a la meva festa amb força gres-

ca, però no exagerada. Ni ridícula, sinó de lo més normal, sensepassar-se de rosca i posant seny per estar serè i no estar alsnúvols. Per gaudir d’aquesta magnífica balada, com va ser lafesta basca del Catau del Xesco, on vaig gaudir d’un “xuletón”amb l’acompanyament de sidra o “txacolí” i també amb espàr-recs i “cogollos” amb anxova i postres basques. Això sí, em vaportar vells records, com si fos a Irunya (Pamplona) o Bilbao o béa Donosti (Sant Sebastià) pel seu paisatge i bona gastronomia.

Però la gresca encara ha de començar, i la meva s’ha de

llegir per expressar el que vull exposar. Bé, no vull fer tormentade l’arbre caigut, ni vendre l’ànima, per no revolucionar-mecom a París. Però tinc el gust d’exposar el meu parer. Com sortirde Solsona de dia, ja que molts no hi veuen, però un Sr. deBarcelona que hi estiueja cada any ens mostra una gran expo-sició, una mica superrealista, de pintures sobre Solsona de nit.Ell és el Francesc Cortal, conegut per “Xitxo” pels amics.

Després de fer la pilota del parlament i la xerrameca decostum, he de dir que per veure tota la fauna del país i també delcirc, (i com que això de malabarista em va un xic gran) porto unequilibri desorbritant per poder veure els pallassos i el ClubSúper 3, que garanteixen sempre espectacle. Si no l’enteneu,allà vosaltres, però jo que sóc el superrealista l’entenc perfec-tament.

Ara una mica “xulo”, em poso. Però una “Z” de justíciaposo per dedicar aquest escrit al “Llanero solitario” del país,pel xef del Catau del Xesco, és a dir, al Xesco, i pel meu bonamic Xitxo Cortal per aguantar la meva exposició.

Nota: Seguim la mateixa línia de sempre, no cal anar depressa, si a poc a poc l’atrapes més aviat i pots fer-ho més bédel compte. Vet aquí la rucada perfecta.

Escrit patrocinat per 4 duros i 2 xapes. S. L. per Excel·-lència.

La setmana que ve: Descans setmanal.

Se li escapa la vidapels revolts de la ignorànciasense endolls emparedatsni descans d’hora quieta

perforant els rocs i les oïdesperd la sal

tanta mort sense vidano pot ser bo.

Els bornals netsd’aquest carrer

atzucac sense sortidani tan sols no existeix.

Em conviden a parararrencar-me la dessídia

a seure...em perdo amb els seus ulls

el so de ferro i rocadits embotits d’infant

deformen formestal vegada la ràbia

pren el seu lloc

Pauses de música

qui està, qui viu aquíno és protagonista.

La vida és en tant que hi somi si no hi penses també

Said no em parlano em mira

fa veure que hicontinua...

el seu ritme atemporalm’atura.

Ara els sons sónpauses de músicapels drets humans

on el terra s’ha integratal blanc dels peus i la salinaen el decurs de la pràctica

s’oblida, potser no sapquan terrible i lleu és

aquest instant.

Poesia Hari

37441-Divendres, 18-11-2005

Variant nord del POUM. Desastre ambiental?Violació al territori? Bunyol poc raonat? (*)

(*) demano disculpes per endavant per la llargada de l’escrit però crec que es mereix que el llegiu siaprecieu Solsona i el seu entorn i voleu respondre les 3 preguntes del títol

En aquest any 2005 s’ha realitzat la redacció del 1er Plad’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de Solsona.Aquests treballs del POUM han plantejat la necessitat d’unacarretera variant exterior al Pi de Sant Just i a Solsona queconnectaria la carretera de Manresa (C-55) amb la de Bassella(C-26), i que a més desviaria dels nuclis urbans el trànsit devehicles.

Un servidor ja fa tres anys (2002), i per tant molt abansd’iniciar-se el POUM, va estudiar el tema desinteressadament,més i tot, perquè la unió de la carretera de Manresa amb la deBassella acabaria de definir l’eix Cardener – Segre ja predefiniten el Pla de Carreteres de 1985 (revisat el 1995). Vaig plantejar-me quines possibilitats hi hauria per fer-ho, tant des d’un puntde vista topològic (equilibrar el territori a partir de connectaramb diferents carreteres, connectar amb les diferents zonesresidencials i industrials), com topogràfic (segons el relleu il’orografia del territori) i mediambiental. Van aparèixer clara-ment 2 opcions, la variant per la vessant nord est i la variant perla vessant sud oest.

Després d’analitzar-ho, va semblar-me que la millor op-ció seria la sud, pel fet que no podia provocar un desmesuratimpacte mediambiental, també perquè el relleu de la vessantsud oest, sense exagerats accidents geogràfics, permetria di-buixar un bon traçat de variant, sense afectar cap tipus d’habi-tatge, i perquè des d’un punt de vista de connexió amb altresvies i amb diferents zones residencials i industrials (situades ala vessant sud) semblava correcta. Alguns segur que pensa-reu, per allò de no cicatritzar més el territori, i si no es fa capvariant? El fàcil seria respondre que no se’n fes cap, però, lanostra comarca, per a 5 – 10 anys vista, no s’ho pot permetre sivol prosperar, i les travessies urbanes del Pi i de Solsona ne-cessiten imperiosament descongestionar-se de trànsit. El noseria en perjudici del progrés i de la seguretat dels veïns del Pii de Solsona.

Ja a la tardor de 2004, i després d’haver realitzat per al’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys un avantprojecte denou traçat per a la carretera Sant Llorenç de Morunys – Berga,gent d’El Comú de Solsona i altres (Associació de veïns del Pide Sant Just i gent en particular) van animar-me a realitzar unestudi de traçat d’una variant exterior al Pi de Sant Just i aSolsona que acomplís els objectius anteriors. Dit i fet, i tal comja he anticipat, el traçat de la variant el vaig plantejar pel sudoest del Pi i de Solsona (variant sud). La decisió d’escollir laopció sud, repeteixo, no va ser fruit de l’atzar, sinó fruit d’unaacurada anàlisi 100% objectiva. Una vegada realitzat l’estudi,la gent d’El Comú el van fer arribar als Ajuntaments directa-ment afectats (Clariana de Cardener, Olius i Solsona) per tal queel consideressin per a qüestions de futur.

En el mapa adjunt es pot veure el traçat de la variant sudplantejat. Arrenca a la recta de Can Blanch, després de les ga-

solineres (al terme municipal de Clariana de Cardener) i es des-via en direcció nord oest, passant pel sud oest del Pi i de Solsonatot adaptant-se al relleu de la vessant sud (evita passar perzones forestals), sense elevades pendents, i sense la necessi-tat de construir terraplens alts i forts desmunts (trinxeres). Úni-cament, la unitat d’obra, en certa manera, antinatural parcial-ment, és la construcció d’un túnel de 375 m necessari per salvarel pas d’un estret situat a l’oest de la muntanya del Calvari i aixíevitar construir un desorbitat desmunt (trinxera) de 70 metresd’alçada. Alhora aquest túnel permet no afectar una obaga depins situada a la cara nord de la serra del Castellvell (al sud dela Talaia). No aprofundeixo més en la descripció de la variantsud perquè ja ha estat explicada en altres ocasions durantaquests últims mesos, i els propis Ajuntaments de Clariana,Olius i Solsona i el mateix Consell Comarcal tenen a la sevadisposició el seu estudi de traçat, per a divulgar-lo si ho creuenoportú, o bé, per a qui vulgui consultar-lo.

En la tardor d’enguany s’ha realitzat l’aprovació inicialdel POUM de Solsona, i conseqüentment l’aprovació d’unareserva de sòl per la variant. L’equip redactor del POUM haoptat inicialment per elegir l’opció nord. No us negaré que m’hasorprès aquesta decisió. Degut a què el POUM està actualmenten un procés d’informació pública, he pogut dibuixar, en elplànol adjunt, el traçat exacte de la variant nord plantejada pelPOUM. Segons la memòria descriptiva i justificativa del POUM,l’elecció de la variant nord s’ha justificat per 2 motius. El 1r ésque permet la comunicació a totes les carreteres que envoltenla ciutat de Solsona. El 2n motiu és per situar-se fora delsterrenys plans que s’estenen al sud de Solsona, més enllà del’actual variant o Ronda Sud (carretera C-149a o C-451), ique sens dubte constitueixen la millor reserva de futur de laciutat si algun dia el creixement hagués de desbordar elslímits que proposa el POUM.

Pel que fa al 1er motiu, el considero no del tot correcteperquè la variant nord no té cap tipus de connexió directa (indi-rectament sí) amb la carretera C-451, que és la que porta cap a lazona de ponent (Guissona – Tàrrega – Lleida). Tampoc no ho faamb la carretera C-380 que dóna accés al sud de Solsona i a lazona de TRADEMA. A més la variant nord no té enllaç possi-ble amb la carretera LV-3005 que permet accedir a la zona resi-dencial de Cal Llarg i al Polígon Industrial de la Barceloneta.Finalment la variant nord plantejada no intercepta la carreteraC-149 que va a Sant Climenç de Pinell i a Sanaüja. Vegeu elplànol adjunt. També s’ha de dir, a favor de la variant nord, quela variant sud no connecta a la carretera LV-4241 que va aLladurs. Una altra via que no connecta directament és la carre-tera que va a la Llosa del Cavall. Tot i això, aquest últim nosuposa cap problema perquè, com podeu veure en el plànoladjunt, l’opció sud permet una sortida per mitjà d’un enllaç adiferent nivell cap a la carretera C-26 que va a Berga i d’allí a

Opinió Carles Mujal i Colilles; simplement un enginyer

38 441-Divendres, 18-11-2005

Sant Llorenç de Morunys a partir d’un ramal existent que co-munica la C-26 amb la carretera de la Llosa del Cavall.

Del 2n motiu cal comentar que el traçat de la variant sud(vegeu plànol) no es situa en terrenys plans del sud de Solsona,sinó que discorre per corredors naturals i per zones de mitjavessant en direcció nord oest, i a més, bastant apartada delsnuclis urbans de Solsona i el Pi de St. Just (per no impossibilitarel creixement urbà). Vull afirmar també que al sud de Solsona hiha situada actualment la zona industrial de TRADEMA i elPolígon Industrial de la Barceloneta, fet que impossibilita elcreixement de Solsona per aquesta zona sud. Una altra qüestióés que si Solsona vol continuar creixent ho haurà de fer forço-sament en direcció sud est, desbordant prèviament i amb difi-cultats l’actual variant (C-149a o C-451), ja que és on existeixenrealment els terrenys plans, i cap tram de la variant sud afectaaquests terrenys plans (vegeu plànol).

A continuació analitzem detalladament el traçat de lavariant nord proposat per l’equip d’arquitectes redactor delPOUM. Aquesta variant (vegeu plànol) s’inicia al terme muni-cipal de Clariana de Cardener (abans de la recta de Can Blanch)i s’endinsa per una obaga de pins coneguda com obaga deJoval situada al nord est del Pi. El pas de la variant per aquestazona boscosa crec que provocarà un fort impacte ambiental ipaisatgístic a l’estil del que va generar el 3r carril de la pujadade Clariana a l’obaga de pins de Solé Joval (després del túnelde la Guàrdia). Aquest no s’hauria de tornar a repetir, i per tant,és important anticipar-se en aquests aspectes, aprofitar els pro-cessos d’informació pública per informar-se, per suggerir i al·-legar el que es cregui oportú, perquè una vegada aprovat unprojecte constructiu, fer modificacions de traçat durant les obresés complicat i dificultós (que és el que va passar a les obres dela pujada de Clariana). Entenc que els municipis d’Olius i so-bretot el de Clariana de Cardener haurien de manifestar la sevaopinió sobre aquest fet.

Seguint amb la descripció, la variant nord travessa lazona de Moriscots fins a interceptar la carretera C-149a o C-451(actual variant de Solsona), i d’aquí ja busca la carretera de laLlosa del Cavall passant per Sant Honorat. En aquesta zonas’ha de superar un desnivell de 60 m en una distància de 900 mi esquivar algunes masies. Per evitar aquest desnivell i les ma-sies de la zona, sostinc que seria més òptim (econòmicament iambientalment) desviar la variant més al nord i encarar-la de talmanera que es pogués aprofitar el ramal existent que uneix lacarretera C-26 (la de Berga) i la carretera de la Llosa del Cavall.

Tot seguit, la variant nord continua des de la carreterade la Llosa fins a trobar-se a la carretera LV-4241. Per aconse-guir-ho novament ha de superar un serrat de 70 m de desnivellen una longitud de 950 metres, fet que pot comportar un certdesmunt (trinxera) en la zona. Després, la variant ha de salvardes de la carretera LV-4241 tota la vall del riu Negre i la rasa deRotxés per anar a trobar-se l’altiplà de la Borda. En aquestazona entenc que s’hauran de fer viaductes ja que el desnivellque hi ha al llarg de 600 m és de 50 m. Llavors aquests viaductesseran força visibles i causaran un cert impacte visual. Nova-

ment en la mateixa vall existeix habitatge aïllat que pot quedarafectat per la seva proximitat amb la variant.

I finalment, una vegada la variant ha superat la vall delriu Negre, i per a enllaçar amb la carretera de Bassella (C-26) al’alçada del trencant de Cirera, aquesta ha de traspassar unazona elevada anomenada la Borda. Aquest altiplà presenta, alllarg d’una distància de 500 m un desnivell de 120 m (des delseu peu fins a l’altiplà mateix), i, novament un desnivell des del’altiplà fins a la carretera de Bassella de 100 m en una longitudde 650 m. Sabent que una carretera convencional no pot dispo-sar segons normativa de pendents altes (màxim 5-7%), serianecessari realitzar, per guanyar aquest accident geogràfic, undesmunt (trinxera) d’uns 1000 m de longitud i de 100 m d’alça-da. Una altra alternativa seria construir a la Borda un túneld’uns 850 m de longitud. Ambdues alternatives, crec que sóninsostenibles, la 1a des d’un punt de vista mediambiental i la 2ades d’un punt de vista econòmic.

Exposat el traçat de la variant nord, concloc que aques-ta variant nord no és gaire millor que la sud des d’una visiótopològica (connexió dels espais, buscar l’equilibri per raonsde comunicació ...). Pel contrari, afirmo amb rotunditat que elrecorregut de la variant sud és notablement millor que el recor-regut de la variant nord per qüestions orogràfiques (relleu delterritori), mediambientals i d’afectació. Us invito que aneu avisitar les dues vessants (la nord i la sud) per on haurien depassar ambdues variants, i llavors, jutgeu. Del que es tracta éscomunicar els espais, però fer-ho d’una manera sostenible. Lafi no pot justificar els mitjans.

El propòsit d’aquest escrit és posar a disposició de tot-hom els diferents principis que vinculen la variant nord i sud,i explicar el que pot suposar pel nostre territori, la construcciód’una variant o altra. Només amb tota la informació a la mà, espot realitzar una valoració imparcial d’un tema tan transcen-dental com aquest.

En les paraules del present article, espero i desitjo, queningú no hi vegi cap tipus de demagògia, ni interessos, sinóque són paraules ideades des de la independència, des de lalògica i sentit comú, i sobretot raonades amb criteri tècnic.

Finalitzant, i degut a la meva manca d’experiència (ambprou feines 4 anys i escaig i encara amb molt per aprendre),estic absolutament convençut que pot existir la possibilitat d’ha-ver-me equivocat en alguns aspectes. Tan de bo hagués estatqualsevol altre amb més hàbit qui hagués detallat diferentsconceptes de la variant nord com els que he il·lustrat o tantsd’altres. Per això, desitjaria que si existís algú amb més pràcticasobre la matèria, m’informés en aquestes pàgines o en qualse-vol altre medi, de l’error que hagi pogut cometre. Li estariaprofundament agraït, aprendria de nou una altra cosa, i el queés més important, no tornaria a incórrer en el mateix error. Comdiu el refranyer, rectificar és de savis.

Espero que hagi pogut expressar el tema amb claredat, ino obstant, us demano novament disculpes si creieu que m’heestès massa en la meva exposició. Tot i això, crec que el temas’ho valia, i no es podien escatimar idees.

Opinió Carles Mujal i Colilles; simplement un enginyer

39441-Divendres, 18-11-2005

Opinió Carles Mujal i Colilles; simplement un enginyer

40 441-Divendres, 18-11-2005

Des de l’escó 72 Francesc Xavier Ballabriga - Diputat al Parlament de Catalunya per CIU

Potser alguns lectors recordaran un llibre, que va tenirun certa difusió fa uns anys, que portava per títol “ Qui s’haendut el meu formatge ?”. Es tractava d’un conte sobre elscanvis en l’entorn i la manera d’adaptar-s’hi amb èxit, que tenialloc en un laberint on quatre personatges, bastant divertits percert, buscaven el seu “formatge”, òbviament entès com unametàfora de les coses que volem a la vida.

M’ha vingut al cap aquesta mena de faula pensant enels “formatges” que després veuran i en l’enginy que la gentdel món rural hi haurem de posar si pretenem sobreviure a lafantàstica política d’equilibri territorial del tripartit. La nostraimaginació serà posada a prova i la nostra acreditada capacitatde resistència també. No en tinguin pas cap dubte!

Que aquest govern acostuma a fer el contrari del quediu és cosa sabuda, però, que els grups que li donen suport,ara vulguin fer passar per virtut el que abans denostaven coma vici ja és passar-se de rosca. Sobretot quan veiem que allòque practiquen és el mateix que abans criticaven, però en ver-sió corregida i augmentada.

La política d’equilibri territorial n’és una mostra clamo-rosa. Després d’anys d’haver-nos sentit dir de tot pel suposatoblit en que els governs de CIU tenien el territori, vegin, comevoluciona la proporció de les inversions a Catalunya des quegoverna el tripartit.

Ho han vist bé. Ni s’han equivocat en mirar-ho ni hi haerror. Anem endarrera com els crancs. Totes les dades que hefet servir, per a aquest gràfic, i per als següents, les podentrobar al web del Departament d’Economia i Finances, l’adreçadel qual és al final d’aquest escrit.

Qui s’ha endut el formatge ?(o l’estranya idea d’equilibri territorial del tripartit)

Però no s’animin perquè el resultat final encara pot serpitjor. Tinguin en compte que les dades del 2003 corresponenals pressupostos liquidats, és a dir a allò realment fet, mentreque les del 2005 i 2006 corresponen a les previsions i ja sabenque la realitat té la mala costum d’estar gairebé sempre per sotade les expectatives.

Crec que sobren comentaris. Per si algú suposa quel’any 2003 fou un any excepcional, m’anticipo a aclarir-lique la mitja de percentatge d’inversió del període 1999-2003 fou de l’ 11,99 % a la demarcació de Lleida i del 12,79 %a les Comarques Centrals.

I al Solsonès? Doncs en perfecta sintonia amb laresta: Per al 2006, ni cinc de calaix!

Notes i observacionsLes dades de la demarcació de Lleida inclouen l’Àm-

bit de Ponent i el de l’Alt Pirineu i Aran. El Solsonès és inclòsa les Comarques Centrals. Els càlculs han estat fets d’acordamb aquests àmbits perquè els pressupostos de la Generalitatho han previst així.http://www.gencat.net/economia/progecon/pressupost/index.htm

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVETATS TEMPORADATardor - Hivern

41441-Divendres, 18-11-2005

Prou d’estatuts, ara independència!

Xerrada sobre l’Estatut Casal Voliac

S'ha aprovat l'Estatut de la Comunitat valenciana. Unapart dels Països "especejats" Catalans ja té una renovació pac-tada institucionalment -per àmplia majoria- del seu marccompetencial dins el terreny de joc de la Constitució espanyo-la. Podríem dir, per entendre'ns, que es tracta d'un model per a lasegona "regional" del campionat interterritorial espanyol.

Ara, s'ha aprovat l'Estatut de la Comunitat catalana. Unaaltra part dels Països "especejats" Catalans també assoleix unarenovació pactada institucionalment -per una quasi tan àmpliamajoria- del seu marc competencial dins el mateix terreny de joc.

Però, i la nació catalana, els Països Catalans com a tals,què hi tenen a veure en tot això? Si es tracta d'organitzar Espa-nya, possiblement hi hagi aspectes interessants i tot, en elsestatuts avantguarda que s'han aprovat. Però quant al projectede sobirania, de normalització lingüística, d'organització i es-tructuració de la nació, de recursos per decidir lliurement elnostre futur, això no hi té res a veure. En tot cas, veient el paperi les propostes de les formacions polítiques, en allò que hem depensar és en com augmentarà les dificultats i en com hem defer-ho per escapar-nos-en.

De fet, que aquesta sigui l'aposta "espanyolista" del PP

Xerrada sobre l’Estatuta càrrec de: Xavier Oca i Abel Caldera(membres de la Candidatura d’UnitatPopular- CUP-)• Dia: Divendres 18 de novembre• Hora: 2/4 de 9 del vespre• Lloc: Sala d’Actes del Casal de Cultura• Organitza: Casal Voliac

o del PSOE és normal, ara bé que ho sigui dels "autoanomenats"partits nacionalistes, és normal, també?

Aquest divendres dia 18 de novembre tindrà lloc unaxerrada sobre l'Estatut de Catalunya, on hi participaran XavierOca i Abel Caldera, ambdós membres de la Candidatura d'Uni-tat Popular (CUP). La xerrada serà a dos quarts de nou delvespre a la Sala d'Actes del Casal Cultura.

«Sempre havia treballat amb gent jove i quan vaig saberque ho havia de fer amb adults un pessigolleig es va instal·laren el meu cos. Quan vaig començar creia que la pedagogia aseguir havia de ser semblant a la utilitzada anteriorment, però larealitat em va demostrar que no era així.

Amb l’ajuda d’uns bons professionals que ja tenien ex-periència –la Mercè i el Vicenç—vaig començar la meva tasca iaixí vaig descobrir un món ple de reptes; darrerament, s’hi haincorporat la Marta, que aporta joventut a l’escola.

Havia de treballar amb gent molt diversa, amb interes-sos totalment diferents entre ells. Així, feia classes de francèsper als que volen conèixer una nova llengua, classes de ciènci-es per als joves que necessiten el graduat de secundària, clas-ses de matemàtiques per als que necessiten superar la prova acicles de grau mitjà, classes d’ensenyament instrumental per ala gent gran que volen conèixer allò que no van poder aprendreen el seu temps i classes de català per als nouvinguts quevolen integrar-se a la societat catalana.

No hi ha uniformitat en els objectius dels alumnes d’unaescola d’adults, cada un d’ells té unes necessitats i una situa-

Una experiència inoblidable

Opinió Antoni Leal

Amb aquestes paraules Antoni Leal, que ha es-tat durant un període de temps professor delCentre de Formació d’Adults del Solsonès, ubi-cat al Consell Comarcal, s’acomiada. Des delConsell li desitgem tota la sort que es mereix.

ció personal diferents, que nosaltres, com a educadors del cen-tre, hem de satisfer.

Ha estat una feina dura per la seva complexitat, moltdiferent a les meves anteriors experiències docents (en les qualstambé he gaudit), però molt gratificant.

Ara ja s’acaba la meva tasca en el Centre de Formaciód’Adults del Solsonès i tornaré a treballar amb els joves, peròmai no oblidaré la meva estada en aquest centre.

Per acabar, m’agradaria agrair el suport que he rebut delpersonal del Consell Comarcal.

Fins una altra!»

42 441-Divendres, 18-11-2005

«Em fa l’afecte que igual que els conreus haurand’esperar que plogui, el sector haurà d’esperar

un canvi de govern per a tenir alguna solució efectiva»

Amb aquestes paraules acaba un article publicat enaquesta revista i amb les mateixes començo jo el meu escrit.

Prou sé que els polítics de CiU veuen la situació per la qualestem passant els pagesos des que a Catalunya ens governa eltripartit, però també entenc perfectament que ells es veuen obli-gats a parlar amb paraules políticament correctes vers els seusadversaris del tripartit i no poden dir públicament tot el que pen-sen sobre aquest mal govern que tenim en aquests moments.

Doncs, amb ganes de dir les coses pel seu nom, i sensecap obligació d’haver de ser políticament correcte, intentarécompletar l’article que acabava amb les paraules amb les qualscomença el meu escrit.

Els pagesos ja estem cansats del tripartit, i el que diguiel contrari menteix; estem farts que per culpa del tripartit ha-guem de patir contínuament secades, incendis forestals, preusdel cereal per terra, preus de la fusta irrisoris...

Diré les coses clares, els conreus volen que torni a plou-re i els pagesos volem que torni a governar CiU. Tots enyoremels vint-i-tres anys del govern d’en Pujol, tots recordem ambnostàlgia les dues dècades llargues de govern de CiU, en quecap collita no es va veure minvada per falta de pluges, en queno es va perdre cap collita per cap pedregada, en que cada anyel preu del cereal pujava el doble que l’IPC interanual i el delgasoil contínuament estava reduint-se, en que ni una sola hec-tàrea de bosc no es va veure afectada per cap incendi forestal,anys en els que el jovent només feia que entrar a formar part delsector i any rere any s’engruixia el número de pagesos en actiu,temps en els quals mai cap personatge inoperant no va poderseure a la cadira de conseller d’agricultura...

Per tot això i més, demanem que es convoquin eleccionsimmediates, unes eleccions serioses, com cal, on no es permetipresentar-s’hi als partits que són dolents. I en aquests mo-ments a Catalunya només hi ha una coalició que sigui prou

bona com per merèixer presentar-se en aquestes eleccions: ésConvergència i Unió.

A més a més, proposo que un cop justament reinstauratel govern de CiU, per assegurar la durabilitat d’aquest futur go-vern de CiU (que seria el mateix que en el passat), tots els seusmembres siguin embalsamats, però no un cop morts, com es faamb alguns personatges famosos quan moren, sinó embalsamatsen vida, per evitar que en ple mandat comencecin a tufejar.

PD. Aquest escrit feia molts dies que el tenia esperant-se a dintre l’ordinador, i des de llavors han passat fets moltgreus. Concretament, ha passat que després d’un període de se-quera molt llarg, s’ha posat a ploure cada dos per tres dificultant-nos la feina de sembrar als pagesos. Estic segur que darrera aquestepisodi de pluges tan inoportunes per al període de sembra hi hala mà del tripartit. Això en temps del govern d’en Pujol no passava.

Opinió Josep M. Rosas i Creu

Els Sants de la setmana Divendres, 18 Dedicació de les basíliques romanes de Sant Peredel Vaticà i Sant Pau extramurs (s. IV). Dedicació de la catedral deBarcelona (1058), després de la ràtzia d’Al-Mansur. Sant Romà ;sant Aureli.

Dissabte, 19 Sant Crispí, bisbe d’Ècija; sant Faust o Fost; santAbdies.

Diumenge, 20 Sants Octavi i Adventor; sant Benigne; santa Silva.

Dilluns, 21 Sant Gelasi I; sants Honori, Eutiqui i Esteve.

Dimarts, 22 Santa Cecília (o Cília), patrona de la música. SantsFilemó i Àpia, esposos, deixebles de Pau.

Dimecres, 23 Sant Climent I; sant Columbà. Santa Lucrècia; beatMiquel-Agustí Pro.

Dijous, 24 Sant Andreu Dung-Lac, prevere, i companys mrs. aTonquín (Vietnam, s. XVII-XIX). Sant Crisògon; santa Fermina;santes Flora i Maria.

El vol de l’home ocellHabitualment no sóc escriptor d’aquesta revista. Con-

fessaré que no la compro gaire sovint. Però avui escric perdefensar i poder denunciar una causa que m’interessa i emrelaciona directament. Imagino que molts de vosaltres prac-tiqueu esports d’aventura, de risc, futbol, bàsquet ...

Aquí a Solsona, tenim la sort de poder gaudir els afici-onats als animals, d’un esport com és la captura d’ocellsfringíl·lids, i els que som aficionats sabem molt bé del queparlo: aquest esport cada any se’ns complica més a causade les lleis. Però el meu escrit no és per denunciar res delleis. Qui no ha entrat mai en una botiga i s’ha endut uncaramel de regal? Qui no s’ha quedat mai amb el canvi delpa quan la mare li ha encomanat d’anar-lo a buscar? O quino s’ha quedat amb algun objecte de record del mercat undivendres al matí? Imagineu-vos que les víctimes d’aquestrobatori sou vosaltres: com us sentiríeu si haguéssiu per-dut alguna cosa que a la vostra vida té un valor incalcula-ble, aprecieu i adoreu i possiblement és el millor que teniu?

Bé, per no donar més la tabarra als lectors, m’acomiadofent una cordial salutació i una abraçada molt forta, ambels dos sentits, als meus estimats caçadors i lladres fortiusd’ocells, que si tinguessin una mica de vergonya no en-trarien als llocs de la forma com hi entren.

PD: des d’aquí els convido a que es facin socis de la nostrasocietat. Tindran més avantatges a l’hora d’anar a caçar.

Opinió Borja Yerga núm. de soci 133

43441-Divendres, 18-11-2005

És difícil distreurel’atenció del personal quanles coses van maldades i lescrítiques augmenten. Noobstant això, el PSC-PSOEté alguns especialistes des-tinats a aquestes tasques. Un d’ells és en José Zaragoza.Aquest personatge que es manté amagat quan el debatpolític és d’alta volada. Apareix de seguida que caldistreure l’atenció del ciutadà. En aquests moments,el 75% dels ciutadans consideren l’acció de governregular, dolenta o molt dolenta (enquesta encarregadapel mateix govern). És el moment, doncs, d’intoxicarl’opinió pública.

Com sempre, la seva veu demagògica va dirigida auna part de l’electorat molt determinada, i com és habitu-al (el seu discurs és força limitat): sempre és per a referir-se a la conjunció CIU-PP.

Ens acusava de pactes entre les dues formacions po-lítiques en municipis concrets, sobretot a Tarragona. Quetrenquéssim el pacte a l’ajuntament i que signéssim do-cuments per a que mai més no es produís aquesta col·-laboració. En Piqué ja el va titllar de feixista per volerexcloure una formació democràtica d’un òrgan de govern.Aquesta afirmació del líder popular està realment fora delloc, però sí que es pot reconèixer que aquest home, el PepeZaragoza, menteix deliberadament, acostuma a dir ximpleries ino analitza prou bé la realitat. En realitat, són ells els que méspacten amb el PP. Exemples: de les 904 llistes municipals deCIU, tenim pactes puntuals de govern amb els populars en 15

La hipocresia del PSC-PSOE

CDC del Solsonès Antoni Márquez Macarro, President del Comitè Executiu Comarcal

municipis (1,65%). En canvi elPSC-PSOE, de les 672 llistesmunicipals governa amb el PPen 16 (2,38%) i fins i tot ERCcomparteix alguna vila amb elPP.

És palesa la hipocresia dels socialistes i difosa pelsseus potents mitjans de comunicació intenta confondreels ciutadans de manera evident. Crec que és responsa-bilitat nostra difondre la veritat d’aquests casos. Inten-tar governar un municipi en coalició és democràticamentlegítim (sempre i quan la feina que es faci repercuteixipositivament al ciutadà. En cas contrari, aquest últim éssobirà per demostrar si la coalició que l’ha governat enels darrers quatre anys ha estat bona o no, exercint elseu dret a vot.

No cal esmentar pactes a nivell nacional entre amb-dues formacions que perjudiquen clarament l’àmbitcatalà com el pacte a l’estatut valencià, que serviràper atiar les rebaixes al nostre estatut a Madrid, o eldel congrés dels diputats per no permetre definitiva-ment l’ús del català en aquesta cambra. Algú se’n re-corda del que van fer per traure CIU de la vice-presi-dència primera del parlament de Catalunya?...

De totes formes, si els socialistes únicament tenencom a discurs contra CIU, des de fa temps, un suportpassat al PP (no parlen mai del mateix suport i pel mateixperíode de temps al PSOE) vol dir que viuen del passatper a amagar la seva incapacitat del present i l’escassaprevisió de futur.

És palesa la hipocresia dels socialistesi difosa pels seus potents mitjansde comunicació intenta confondreels ciutadans de manera evident.

Postals a l'aire

Silencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALTTTTTAAAAA

La dificultat de prendre una decisió contra tota opiniónomés és secundada quan l’evidència posa demanifest el seu encert

Albert Muntada

Diplomat en Ciènciesde l’Educació per laUniversitat de Lleida

postalsalaire@hotmail.com

Si aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silencius suggereixus suggereixus suggereixus suggereixus suggereixalguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgeinteressant,interessant,interessant,interessant,interessant,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,envieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicade la postalde la postalde la postalde la postalde la postal

44 441-Divendres, 18-11-2005

45441-Divendres, 18-11-2005

Opinió Ramon Gualdo

Ja ens entenem. Quan, per resumir diem “La Corona-ció”, ens referim a la Coronació de la Mare de Déu del Claustre.De la muntanya de records d’aquelles festes, de tant en tant sen’esllavissa algun, i hom té ganes d’explicar-lo. Doncs, som-hi.

Aquell dia (el 7 d’octubre del 56), tot era a punt. A mig-dia des de la tarima instal·lada al Camp per a l’acte, es vanpronunciar alguns parlaments. El bisbe Vicent Enrique i Tarancóntambé en va fer un. En recordo una frase: “Te podemos contro-lar?”. Ho preguntava a la Mare de Déu, però, alhora ens voliafer reflexionar sobre si érem dignes de regalar una corona a laPatrona, de si teníem prou bondat al cor, de si tenim l’ànimaprou neta...

Al cap dels anys, penso que va ser molt atrevit el nostrebisbe en fer aquella pregunta a la Verge del Claustre. Així com liva sortir bé, també li podia sortir malament. Perquè la Mare deDéu, també li podia dir que no. Us imagineu quin daltabaix hihauria hagut? Perquè la Mare de Déu ens coneix, i tant si ensconeix! Ella sap que allò que es diu el cor ple de bondat... benple, ben ple no ho acaba de ser. I, l’ànima neta, doncs, hi devemtenir alguna taca, que deu semblar la gavardina del tinentColombo.

Però, encara que siguem una colla de sapastres, la Marede Déu ens estima. I no va voler esguerrar la festa. Si la Mare, jaho vol que tinguem les festes alegres. Una prova la tenim enaquell casament de Canà de Galilea: Com totes les mares, Maria

Te podemos coronar...?Records de la Coronació

coneixia que en passava alguna, i va cridar el seu fill: “Jesús:Tenim un problema, no tenen vi, au, espavila’t”.

Tornant a la nostra festa, Ella, en sentir: “Te podemoscoronar?” Ben bé, podia dir: No, Vicentet, encara no”. Penseuen la magnitud de la tragèdia? Davant de tota la gentada, da-vant d’autoritats i bisbes... i amb les despeses i la feinada quehavíem esmerçat... I de la corona? Què n’hauríem fet? Potser elVaticà hauria ordenat que l’entréssim al bisbat de Barbastre...

Doncs, com que la Mare de Déu del Claustre ens estima,i quan som una colla de desmanyotats encara ens estima més,i com que ens va veure tan i tan il·lusionats i tan engrescats,que va dir que sí. Que la podíem coronar. Ep! Jo no ho vaigsentir ben bé quan ho va dir, ja que era molt lluny de la tarimai amb una gentada que dificultava el so. Però vaig adonar-me que la cosa acabava bé, quan vaig veure que el nostrebisbe i l’arquebisbe de Tarragona agafaven la corona, i comal cap de poc, després dels gestos adients... damunt de laMare de Déu, hi lluïa una corona resplandent.

I ja va estar armada: Una espetegadissa d’aplaudiments,uns ulls que brillaven amb el sol del migdia i amb l’emoció delmoment.

I, sí:“... al front us posem, Reina i Mare,- una corona d’amor

infinit...” I, tal dia farà un any. Més ben dit: Tal dia en farà 50,d’anys.

Opinió Salvador Lara Morente

Encara que sigui una nyicris ella és una noia llesta,divertida i molt dinàmica. En la infantesa és tan difícil trobar-se virtuts com tenir una forta personalitat.

El seu sant se celebrarà amb la diada de Sta. Cecília;amanit per la dolçor dels follets, la flauta màgica i les campa-netes prodigioses.

Quan aquests nens cantin ho faran amb la graciosa ivacilant indeterminació de les veus infantils. El món es trans-formarà i ens semblarà més angelical.

La Cèlia estarà enèrgica, riallera i divertida. Està des-cobrint la vida, i no perd mai l’oportunitat de somriure ...encara que se li vegin les dents. El veritable Paradís perdutde la humanitat és la infància i la seva visió ens pren des delfons una fe alegre.

A la nena li agrada tocar el que no sona, molestar a lagermaneta per gust, per plaer. Ser irreverent i una mica empi-padora. És bromista i xerraire, però no faria mal a ningú irespecta els seus companys. Encara que s’ho passa d’allòmés bé tocant el voraviu.

El rostre de Santa Cecília

El descobrir-la en l’expressió quelcom sublim enscommou i conquereix aquesta conformitat que sembla teniramb el món i la simplicitat de qui, com els ocells del camp, noes preocupa del propi sustent; una natura animada que fad’ella una petita deessa.

I tu Mare ets la seva biògrafa, la seva protectora, laseva acompanyant i el motoret de la seva vida.

Des de fa set anys la filla t’agraeix amb la seva miradaels cops que l’has banyat, les ocasions en que li has tallatles ungles i els cabells, els canvis de bolquers, les vegadesque li has posat el termòmetre i li has donat el xarop, lesfarinetes que li has preparat, els cops que li has canviat elsllençols del bressol, les vegades que li has tret la cera de lesorelles i els mocs, les ocasions en que has esterilitzat elsbiberons i el peix que li has esmicolat amb els dits perquè nohi hagi cap espina ...

Són les nenes i els seus ulls vius, alegres, brillants,plorosos i tristos, els únics que ens poden salvar; defensant-nos - amb la seva llum radiant - de dies ombrívols i desesperançats.

46 441-Divendres, 18-11-2005

C.F. Solsona

Resultat injust pel partit realitzat pels dos conjuntsaquest diumenge passat, ja que, el Solsona va exhibir el millorjoc de la present campanya a la primera part, i només la malasort i els pals van impedir que els solsonins no arribessin ambun zero a dos o zero a tres a favor a la mitja part, i que en larealitat tan sols l’1 a 1 fos el resultat que hi hagués en el marca-dor. El domini dels jugadors del Solsona va ser aclaparador i elVilanova tan sols va ser capaç de xutar entre els tres pals de laporteria defensada per Dani (porter dels cadets que debutavaamb el juvenil per l’ absència de Juanjo que havia de suplir labaixa de Ribera per lesió en el primer equip) un sol cop i de faltai que a més, significava l’ empat dels locals a les acaballes de laprimera part i que neutralitzava el gol del juvenil solsoní marcatper Josep.

La segona part s’inicià amb una altra ocasió desaprofi-tada per Sabata. I enfront de la incredibilitat de tots els assis-

13-11-2005 - Juvenil 1a. DivisióC.F. Vilanova 6 - C.F. Solsona 1

JugadorsJugadorsJugadorsJugadorsJugadors: Dani, Eli., Chus, Lluís (Albert), Raül, Miquel, Sabata (Arnau), Josep, Àitor (Ricard), Hàzel (Ernest), Kike (Robert).

tents al municipal de Vilanova, va començar als deu minutsde l’inici de la segona part quan els locals amb deu minutses trobaven amb tres gols i sentenciaven un partit que a laprimera part se’ls havia d’haver posat costa amunt. Desprésd’aquest fet els solsonins van abaixar els braços, no quanta lluita ja que ho van continuar intentant, però sí que quanta joc i posicionament sobre el camp cosa que van aprofitarels locals per arrodonir un resultat que ningú no s’esperava,sobretot després de lo vist a la primera part.

El dissabte dia 19 un Solsona ferit a l’orgull rep la visitadel Cerdanyola intentant oblidar el succeït aquesta setmanapassada i intentant, tot i els entrebancs amb que es troba, con-tinuar lluitant per aconseguir mantenir la categoria en el queserà el repte més difícil que s’ han trobat aquests jugadors en laseva carrera esportiva en el base del Solsona.

CDC i JNC del Solsonès Xavier Solà i Bosch, coordinador de la Lliga de Botifarra

La lliga de botifarra

RESULTATSSOLSONA – PINELL .......................................................... 6-2NAVÈS – OLIUS ................................................................. 6-2C. DE LA RIBERA – RINER ................................................ 5-3ODÈN – LLADURS ............................................................. 6-2

PRÒXIMA JORNADA 26/27 NOVEMBRERINER – SOLSONA ........................................... Diumenge 6 hODÈN – NAVÈS ................................................. Diumenge 6 hOLIUS – LLADURS ........................................... Diumenge 6 hC. DE LA RIBERA - PINELL ..................... Diumenge 2/4 de 6 h

Ja hi tornem a ser !Amb cent dotze jugadors ja ha tornat a començar la

Lliga de Botifarra. La primera jornada ens ha portat moltes sor-preses, entre elles les derrotes contundents del campió i elsubcampió de l’any passat. Per altra banda la sorpresa ve do-nada pel nou equip d’aquesta lliga, el Solsona, que passa a serun clar candidat a guanyar el títol de campió després de la sevaprimera victòria amb el Pinell 6-2. Però no ho tindrà gens fàcil,perquè hi ha equips com el Navès i Odèn que van pel mateixcamí. Esperem que la pròxima jornada ens porti moltes mésemocions i amb les mateixes ganes de passar una bona tardaentretinguda amb els veïns de la nostra comarca.

47441-Divendres, 18-11-2005

Alevins BC. E. Sallent, 8 - C. F. Solsona, 0Alineació: Guillem Vila, Dídac Mercader, Mariano A. Mota, Gerard Vilanova,Albert Bajona, Jaume Colilles, Adrià Ollé, Alex Pascual (porter), Angel García,Núria Pelegrina, Carla Alcázar, Sergi Pujantell i Arnau Xandri.Entrenador: Eliseu

El partit de dissabte va ser un partit passat peraigua: va ploure amb més o menys intensitatdurant tot el partit. El camp era de gespaartificial i les patinades van ser freqüents

A part de la climatologia, el resultat reflecteix forçael desenvolupament del partit. Els de Sallent van dominaramb claredat. I és que l’equip dels locals era un equipformat per nens més grans, la majoria d’ells era el segonany que jugaven en aquesta categoria. L’edat i l’experi-ència es notava.

Aquest partit i els altres que ha jugat aquest equipno es poden valorar sols amb els resultats en nombre degols (la part competitiva), i menys amb un equip tan jovei recent format com aquest. Si bé els partits són l’al·licientd’aquest esport, no s’ha de perdre de vista que es tractad’una escola de futbol on també és important l’esportivi-tat amb que es juga, la convivència entre jugadors i entreels familiars d’aquests. En aquests aspectes l’equip estàfuncionant bé.

Cal de nou fer una ressenya pel porter: en el seusegon partit va fer un treball fantàstic !!

Molts ànims als jugadors i a l’entrenador. El seuesforç segur que acabarà donant resultats també en l’as-pecte competitiu.

El partit comença molt bé, els jugadors del Solsonatenen ocasions de gol i fan bones jugades d’atac i una bonadefensa, però poc després, el Puigreig llença una pilota bom-bejada dins l’àrea, hi ha una aglomeració de jugadors i elMarc ja està agafant la pilota quan un jugador contrari (semblava que fent falta al Marc) aconsegueix posar el cap ifer gol. Això ha desmotivat molt els jugadors del Solsonaque durant una estona ja han donat el partit per perdut i handeixat que, en pocs minuts, l’equip contrari es posés 0 a 3.Finalment sembla que aconsegueixen controlar i s’arriba alfinal de la primera part amb aquest resultat.

Només començar la segona part el partit s’anima, el

Alevins A 12-11-2005Gironella, 6 - Solsona, 0Alineació: Aleix Colell, José Luís Barbero, David Alconchel, Joan Vendrell, Arnau Múrcia,Mohamed Hida, Ferran Contreras, Guillem Barcons, Albert Aresté, Manel Gangolells,Gerard Roca i Robert Tripiana. Entrenadors: Josep M. Moreno i Sergi Alcázar.

Partit jugat el dissabte al matí amb un camp de joc enperfectes condicions, després de la pluja. Molts jugadors delSolsona van arribar al camp marejats, després de fer el trajecte

per una carretera de moltescurves.

Partit que el Gironella re-sol a la primera part marcant 5gols. El primer gol arriba al primerminut de joc, i tot seguit arribenel segon i el tercer. Els jugadorsdel Solsona sembla que estiguincom el temps, ben emboirats, i noes poden creure el que passa. Ala defensa hi ha poca entesa, lamitja es treu les pilotes de sobresense saber el destí, i la davante-ra poca cosa pot fer. A la primerapart, el Gironella aconsegueix dosgols més i el Solsona se’n va al

vestidor amb un 5 a 0 en contra.A la segona part, el Solsona sembla que surti amb més

ganes, però la impressió és d’un vaixell sense rumb i amb elsmariners abatuts davant d’un Gironella impecable i amb posi-ció de joc molt encertada. Hi ha petites oportunitats del Solsonaper poder fer el gol de l’honor. Però finalment és l’equip local elque fa pujar el 6 a 0 al marcador. Donem ànims a tots els juga-dors del Solsona i val a dir que dels errors se’n pot aprendremolt i estem convençuts que així serà, i que la setmana que veoferireu un bon joc i ens fereu gaudir del futbol.

Jose Luis Barbero

BenjaminsC.F. Solsona, 3 - C.E. Puigreig, 5

Alineació: Marcel, Víctor, Nil, Xavier, Óscar, Joel, Carles, Genís, Marc, Paula i Albert. Entrenador: Juan J. Sánchez - Delegat:Jaume Sánchez

Xavi fa un bon gol i el Joel disposa d’una bona ocasió. Pocdesprés el Víctor fa un xut des de fora l’àrea i la pilota entradins la porteria. El resultat 2 a 3 i el bon joc desenvolupatens anima a tots, però el Puigreig no es queda enrera i fa elquart gol. El cinquè no té mèrit, el Puigreig ha aprofitat queel Víctor era a la banda ja que s’havia fet mal i l’àrbitre no haparat el joc. Finalmentel Xavi fa el tercer gol pel Solsona i aldarrer minut el Joel fa un llançament creuat que no entra perben poc.

Resultat poc just ja que els nostres jugadors es me-reixien com a mínim l’empat ja que han fet una bona tascadurant tot el partit.

C.F. Solsona

48 441-Divendres, 18-11-2005

Alevins 1a Divisió 12-11-2005C.E. Arrels, 3 - F.C. Pirinaica , 0Alineació: Xavier Llordella , Nil Bordetes , Aleix Reig , Èric Comellas ,Raül Alcàzar MarcBalletbó , Ivan Martinez , Èric Pascual , Guillem Vilà , Nourddin , Ferran Xandri , BernatMoreno ,Jordi Vilar , Pau Vilar , Josep Armengol , Jordi Marquez , Èric Bautista.Gols: Ferran Xandri (1), Bernat Moreno (1) , Josep Armengol (1).

Partit marcat per la mala actuació arbitral i l’excessivaduresa de l’equip visitant, que no sabia com aturar els cons-tants atacs de l’Arrels

Al minut 10 de la primera part arribà el primer gol del’equip local i d’aquesta manera es calmaren els nervis, acabantaquesta primera part amb el resultat d’1 a 0.

Durant la segona part va augmentar la duresa de l’equipcontrari, que no sabia evitar el bon joc de l’Arrels i en aquestsinstants es produí el segon i el tercer gol de l’Arrels, que sen-tenciaren el partit. L’equip visitant no tingué poder de reacció.

Una setmana més continua el bon joc i les ganes dejugar de l’equip local, que mostra un gran nivell.

Agraïm la col·laboració de tothom que anima l’equip enaquesta nova categoria.

Bernat Moreno Ivan Martínez

C.E. Arrels

Aquest partit es presentava força complicat, ja que elSant Vicenç és un equip de la zona alta de la classificació i harealitzat un bon inici de temporada. Altres equips ja ens havienavisat de que disposaven d’una molt bona devantera i d’unparell de jugadors molt bons tècnicament al mig del camp peròno ens esperàvem tant. El partit va començar molt igualat, jaque els jugadors de l’Arrels van posar moltes ganes i varendisposar de les primeres oportunitats. No va ser fins al quartd’hora de l’inici del partit que una internada del jugador més bode l’altre equip aconseguia inaugurar el marcador. Els jugadorssolsonins van continuar amb la mateixa intensitat i van aconseguirmarcar el gol de l’empat. El partit continuava igualat i cap dels dosequips no aconseguia el control, però aquesta vegada una falta ala frontal de l’àrea i un molt bon xut del jugador del St. Vicençaconseguia el 1-2, resultat amb el qual s’aniria al vestidor.

La segona part començava amb la mateixa dinàmica i

2a divisió F. Sala Femení “B” grup 1C.E. Arrels, 7P.B. Cervelló, 0Jugadores: Judit (1), Neus, Alba (1), Marta, Elena, Núria (1), Sabi (2), Jèssica(1), Maria (1) i Raquel. Entrenador: Dídac

A la millor robas'hi veuen les taques

... i així mateix va passar aquest dissabte passat:Vam jugar contra la Penya Blaugrana Cervelló, que d’en-trada ja dius... “Mama, por!” L’equip estava format perunes 8 o 10 noies altes, fermes i súper uniformades amb lasamarreta dels colors del gran. Aquest simple fet ja impo-sava, però a la millor roba s’hi veuen les taques i vamacabar amb una victòria aplastant.

Totes sabíem que aquest equip, no era “dels bons”,però vist l’èxit que vam tenir amb un altre d’aquestsequipets... no ens vam confiar i vam sortir al camp a matar.Els nervis eren presents en cadascuna de les jugadores,però potser per aquest motiu vam fer un partit força lluït.Tothom estava al seu lloc i a punt per aprofitar la mínimaocasió per tallar el joc de l’equip contrari i passar la pilotacap al davant per fer el gol.

L’ àrbitre... no ens va ajudar gaire i ens va picar unpenal en contra, però res, la jugadora de l’equip contraries va veure inundada pels nervis i va fer espategar lapilota al pal i ni així no van poder marcar un miserable gol.

Esperem que aquesta bona ratxa no ens abandoniperquè vénen partits difícils. Aquest dissabte tornem ajugar a casa, aquesta vegada contra el Castelldefels, queen aquests moments està a la segona posició de la classi-ficació.

C. E. Arrels 2 - C. F. Sant Vicenç 6Jugadors: Magí, Cambre, Ramon, Roca, Àlex A., Jep, Palla (2 gols), Carles, Aleix B., Àlex V., Uri, Jordi i Ferran.

Empenta i ganes però mal resultat

una altra vegada vam aconseguir aguantar el resultat 20 mi-nuts, llavors la defensa solsonina va cometre una errada i elsdavanters de l’equip visitant no la van desaprofitar. Els juga-dors de l’Arrels encara no es donaven per vençuts i van acon-seguir una altra vegada per mitjà de Jordi Pallaruelo escurçar ladiferència en el marcador. El cansament dels nostres jugadorses notava i cada vegada els jugadors visitants es posaven ambel control del partit; fins que a falta de 10 minuts per a lafinalització del partit el St. Vicenç marcava el seu quart gol.Aquest gol significava l’enfonsament moral dels jugadors sol-sonins i dues errades més significarien el 2-6 final.

Cal dir que els jugadors de l’Arrels van posar-hi moltesganes i van realitzar un bon futbol, el que va donar lloc a unpartit força vistós. També voldria dir que el jugadors del St.Vicenç van aprofitar totes les oportunitats i això va donar lloc aaquest resultat.

49441-Divendres, 18-11-2005

C.E. Arrels

Benjamí 2a F-7 Grup 3CE Sallent, 4 - CE Arrels, 2CE Arrels: Lluís, Sergi, Ivaylo, Guillem, Roger, Àlex, Gerard, Natàlia, Albert, Ivan, iClaustre

Bon partit tot i el resultat

Els del CE Arrels van aconseguir un meritori resultat al campdel líder, si tenim en compte que el Sallent ha guanyat tots elsseus partits per golejada, amb un bagatge de 34 gols a favor i 2en contra.

Els de Solsona van jugar un partit molt seriós en defensa,tallant les ocasions dels del Bages i sortint al contracop amb lapilota jugada des de darrera.

La primera part va acabar amb un 2 a 0 a favor dels sallen-tins, però els del CE Arrels a la segona part van sortir igual deseriosos i al minut 10 el Roger feia el 2 a 1 que retallava diferències.

Els de Sallent van demostrar el perquè són líders i en duesjugades, en les que van agafar la defensa visitant tornant al seulloc, van aprofitar per allunyar-se al marcador, als 15 minuts dela segona en un 4 a 2.

Llavors els d’Arrels van tenir les seves opcions, ja que elRoger va estavellar una pilota al pal i una falta llençada pelGuillem va passar fregant el travesser.

No va ser fins al minut 23 que el Guillem va aconseguir elsegon gol els d’Arrels que deixava el marcador en el defini-tiu 4 a 2.

Aquest resultat demostra que el treball que setmana reresetmana fan en els entrenaments va donant el resultat esperat.

Aquesta setmana jugaran a casa amb l’UE Balconada a les12 del matí.

Gerard EnriqueGuillem Pijuan

C. F. Santpedor 2C. E. Arrels 0Jugadors: Magí, Cambre, Ramon S., Aleix B., Aleix X., Ferran, Roca, Jordi P.,Carles, Oriol, Jordi C., Jep i Alex V.

Aquesta setmana vam anar a visitar un camp japer si difícil, ja que és un camp petit, tot el contrari delnostre camp. Aquest és un camp en el qual és moltdifícil guanyar. Però anàvem convençuts que en podrí-em treure un resultat profitós.

El partit va començar una altra vegada amb elsjugadors de l’Arrels adormits; passejaven pel camp comsi haguessin sortit a passejar el gos. El C. F. Santpedor,que va sortir força despert, portava perill a la porteriade l’Arrels, fins arribar al punt que en els primers 10minuts els jugadors del Sanpedor havien arribat 3 ve-gades clares a la porteria dels jugadors solsonins i jahavien fet un gol i havien enviat una pilota al travesser.Aquí es demostrava que l’equip local tenia molta mésmentalitat guanyadora. Aquesta primera meitat el C. E.Arrels no va poder fer res. Els jugadors del Santpedors’anticipaven a tots els moviments que intentaven elsjugadors solsonins, els quals no van aconseguir sortirdel seu camp més de 3 vegades amb la pilota controla-da. Aquesta primera meitat va tenir un petit ensurt perals jugadors de l’Arrels, ja que, en una jugada desafor-tunada, el porter es feia un trau al cap en xocar ambCambre; cal destacar que aquests dos jugadors van serels que hi van posar més ganes durant tot el partit.

La segona meitat semblava que havia de ser di-ferent, ja que l’Arrels va sortir més animat i ja aconse-guia arribar en alguna ocasió a la porteria rival. Commolt bé he dit, semblava, ja que la mandra va tornar aposseir els jugadors de l’Arrels i el Santpedor va tornara agafar el domini del partit. Tot i aquest domini elSantpedor no va aconseguir sentenciar el partit finsque faltaven 15 minuts per a la seva finalització, quanun jugador va enviar la pilota lluny de l’abast de Magí.

Cal destacar que aquest equip ens va jugar moltbé al futbol, ja que és el primer equip a qui ens hemenfrontat aquesta temporada que intentava jugar la pi-lota per les bandes i finalitzar les jugades amb una cen-trada i una bona entrada des de segona línia. El quetambé voldria destacar és que aquest partit el vam per-dre sobretot perquè no vam posar-hi prou ganes, en eljoc i vam deixar als jugadors del Sanpedor realitzar eljoc que ells volien; i els vam donar totes les facilitatsque vam poder.

Per acabar, val a dir que aquesta setmana tornema jugar a Solsona a les 11h. Els entrenadors esperemque els jugadors hi posin més ganes i aconseguim gua-nyar aquest partit.info@elsolsones.net

50 441-Divendres, 18-11-2005

C. Castell, 8 - Tel. 973 48 00 78SOLSONA

C.E. Arrels

12 de novembreC.E. Arrels, 13 - Eixamples, 1Jugadores: Goretti Aymerich, Mireia Casado, Nina Alet, Eva Gangolells, Ester Bajona,Ivette Casafont, Nerea Alos, Pilar Isanta.Delegat: Joan Casado.Gols: Pilar Isanta 5, Nerea Alós 6, Mireia Casado 1, Ivette Casafont 1.

Fàcil i ràpidL’equip cadet femení del C.E. Arrels es va enfrontar amb

l’equip Barceloní de l’Eixample dissabte a les 12h. al pavelló. Elpartit va ser fàcil per la diferència de nivell que hi havia entre elsdos equips i va ser ràpid, ja que a la mitja part el marcadorreflectia un contundent 10-0 .

La Nerea va obrir el marcador amb un xut a la frontal del’àrea i a partir d’aquí es van succeir moltes ocasions de gol ambuna efectivitat molt alta a la primera part.

A part de la Nerea i la Pilar, que ja ens tenen acostumatsa marcar gols, cal destacar l’estrena de la Ivette, amb una jugadamolt ben trenada amb la Pilar, que després de tres parets conse-cutives li va posar un gol amb safata. També va marcar la Mireiad’un fort xut col·locat i ras des d’una vintena de metres.

La segona part va ser un tràmit: esperant acabar el partit,les jugadores del C.E. Arrels es van relaxar (la feina ja estavafeta), van fer tres gols més i cap a la dutxa.

L’enhorabona a tot l’equip, perquè cada dia que passaes veu més una pinya amb un objectiu comú.

Eva Gangolells Pilar Isanta

Cadets 2aArrels, 4 - Sant Vicenç, 2Jugadors: Marc, Pere, Sam, Manolo, Adrian, Oriol, Quirze, Kevin, Gerard, Axel,Xavi Moncunill i Xavi Llorens.

Bon partit

El partit de dissabte passat es podria dividir endues clares parts: una primera part amb un domini clardels de casa i una segona part en que els locals es vanestancar molt endarrera. La primera part va començar ambun xut dels de fora, que provocà que més d’un del públicpensés que patiríem. Però no va ser així. L’Arrels demos-trà estar molt atent i eficaç en defensa i valent però poceficaç en atac, fallant moltes ocasions però fent tres gols.Tot eren flors i violes, però a la segona part l’Arrels vacomençar molt endarrera, molt poruc, deixant molts es-pais al mig del camp. Això provocà que el Sant Vicençcreiés amb una remuntada. Va arribar el 3-1 i en comptesde tirar endavant, ens vam “acular” més. Un dels factorsdecisius del 2n gol que estava a punt d’arribar, van sermoltes faltes fetes a la frontal de l’àrea, i així arribà el 2ngol. Quan tothom es pensava que el rival empataria, l’Ar-rels va treure el seu orgull i les seves urpes i marcà el 4-2.A partir d’aquí el rival es va rendir i amb aquest resultatva acabar el partit.

D’aquest partit en podem treure dues lectures: peruna part, quan l’equip apreta domina el partit, però, peruna altra part, en el moment en que ens relaxem, som unrival feble i abatible per qualsevol.

XVIè CICLE de projeccionsTeatre Comarcal de Solsona a 2/4 de 10 delvespre. L’entrada és gratuïta.

• 19 de novembre: El Tsunami de Sumatra del 26 dedesembre de 2004 per Sara FiguerasAudiovisual sobre el Tsunami que va afectar a les costesde l’Oceà Índic i que va originar un dels terratrèmolsmés forts des de l’any 1900. Projecció digital de foto-grafia (45')

• 26 de novembre: L’aventura dels Raids per l’equipde raids Prosetel-95Projecció on veurem les diferents modalitats d’esportsque es practiquen en un Raid i la trajectòria de l’equipde raids Prosetel-95. Pel·lícula (60')

Centre Excursionista

51441-Divendres, 18-11-2005

Sergi Pérez, 2-1

Tu què en penses? Ramon Estany

El resultat del partit

MADRID BARÇA

Per al president de la PENYABARCELONISTA, Jordi Estany i Closa,serà un partit difícil, i no es vol mullargaire, un 1 a 2

El president de la PENYA MADRIDISTA,José Agustín Alcázar i Moreno creu queserà un partit molt disputat i aposta perun 2 a 1 Nil Vendrell, 0-5 Ivan Romero, 2-4

Albert Fontelles, 1-2 Pau Márquez, 1-3 Andreu Llorens, 1-3 Roger Garriga, 1-3

Xavier Moncunill, 1-3

52 441-Divendres, 18-11-2005

C.B. Solsona

Infantil masculí “A” - Jornada 12/nov./2005Albert Disseny-CBIUM Manresa “A”, 70C.B. Solsona “A”, 62Parcials: 17-20 38-35 54-47 70-62Jugadors: Jordi 1,Guille 9, Dani 3, Riu 5, Oriol 16, Padró 14, Marc 5, Genís,Jaume 9.

Més que digneSi s’hagués de qualificar aquest partit, abans de

començar,...els comentaris serien en un to de que ens faltal’Andrew i això ens fa molt de mal!!!,(recupera’t Andrew)Però, i la resta dels jugadors? S’ha de creure que un jugadorno fa l’equip. Aquesta no és pas la idea que hem de tenir,però sí que ajuda a ser determinant. Es va notar la falta derebot, i els seus homes alts,van aprofitar la gran diferènciaque hi havia sota les anelles. Almenys, en el tema ofensiu...de cap de les maneres no podem pensar que el partit estavaperdut abans de començar,...l’equip del Manresa, tot i elnom que porta, ni de bon tros no és el millor equip de lacategoria. Té nom, i prou!. Per segona vegada, es va deixarescapar un partit que de ben segur estava a l’abast, no es vasaber sentenciar, l’aportacio del Jaume (B) va ser molt bona,tal i com està treballant. Els nostres jugadors s’havien demultiplicar per 100. Teníem molts problemes per fer circularla pilota, però menys que el Manresa, que no sabia aprofitarel partit. L’Oriol va destacar, liderant un partit complicat i elJoan va començar a treure caràcter en jugades de cara a cistella, amb jugadors més grans. Ens vaàrem carregar defaltes (quasi tots amb 3), i no valia defallir,...a la fi del partit,el Manresa va treure el seu 5 més fort, i no va poder“matxacar” a un Solsona superior; però poqueta cosa, so-bre el paper...Es pot considerar com a bo el resultat, tot iperdre, cal creure més.

Sènior masculí - Jornada 12/nov./2005Hotel Sant Roc Solsona A, 67La Salle Manresa “B”, 57Parcials: 14-6, 35-26, 52-35, 67-57Jugadors: Pera 7, Díaz 3, Call 14, García, Viladrich 11, --5 Iinicial—Torras 18, Merino11, Baena.

Ensenyant les dents; Tot o resA jugar!!!, no podem dependre de les adversitats, MAI!, si

el Roger Comes no pot jugar per una lesió, no passa res (!!); si elMerino és desqualificat, no passa res; que busquen intenciona-des al Xavi, no passa res; que l’àrbitre va voler quedar bé amb laSalle, no passa res. Només val a guanyar. Això és el que es vaveure aquest passat dissabte. Tot i les adversitats, els solsoninsvan respondre a un alt nivell d’exigència (no és fer la pilota). Amb unadefensa molt consistent que va trencar l’atac de la Salle. Els solsoninsdepenien d’una molt bona concentració defensiva, i es va aconse-guir. Normalment no es planteja mai la defensa “special”, que té elSolsona, fins a les acaballes del partit, però en aquesta ocasió - iveient el tarannà de les faltes - es va haver de plantejar una solució,que va resultar ser efectiva, donant fins a 20 punts de diferència afavor, (49-29, 3 part), a la fi del tercer quart, la Salle tan sols va aconse-guir 35 punts!!!!

Això fa notar el gran treball defensiu vist sobre la pista. Eljugador número 13, va fer fins a 6 faltes (Taules!!!), i era el jugadorque va imposar el seu criteri sota l’anella, provocant els solsonins,que no veien justícia arbrital en aquest cas. (Va provocar l’expul-sió i desqualificacio del Merino), i com a revulsiu va ser del tot unfracàs. Amb jugades individuals els visitants aconseguien esgar-rapar cistelles als locals, però tot i que en atac, tàcticament elssolsonins no van estar fins del tot, diguem que es buscava laresolució i no l’estacament per posicions. Així, doncs, i benfet...l’anarquia en atac era una opció vàlida, en un partit a tot o res,on guanyar és l’opcio més escollida, és clar). Sense destacar capjugador per sobre dels altres, cal a dir que com a conjunt, hi van sertots, a la pista, a la banqueta, a la grada, (molt públic), i sobretot endefensa (molt de soroll, en tot moment). Quina nit!!

Es va guanyar amb un rival directe per l’ascens, amb bai-xes, i tocats,...però no comptaven amb la lluita que es va viure a lapista i fora, digne de qualsevol partit al límit.

Molt d’encert de cara a cistella, i tirs molt controlats,unjoc vistós, triples a l’últim segon (Merino), i espectacleresolutiu. Felicitats!!!!!

PD; ARA CAL GUANYAR A ARTÈS DIUMENGE ALMATÍ,.......Serà un petit pas per nosaltres, i un gran pas per elbàsquet Solsona.......

CadetL’equip cadet del CB Solsona vaguanyar amb molta facilitat elpartit contra el cuer, el Moià

Els jugadors que juguen més minuts,van quedar-se ala banqueta però els altres companys van saber mantenir ungran nivell de joc i espectacle. Cal felicitar al cadet del CBSolsona pel seu començament de temporada. Aquest dissab-te toca un partit complicat, però s’ha de guanyar, eh, com-panys??

Partit Infantil-FemeníSolsona/Torelló B. F. 92St. Gervasi de Mollet 41Berta Codina 11, Elena Sierra 15, Elia Bonada 4, Judith Formatgé 2 CarlaCarbonell 15, Anna Sepúlveda 6, Marta Cintas 11, Anna Estany 6, PaulaVilaginés 10, Cristina Bubé 12.Parcials: Parcials: Parcials: Parcials: Parcials: 25-7 / 48-19 / 71-31 / 92-41.

Domini i contundent victòriaEl Solsona/Torelló no afluixa i continua amb la

bona ratxa de joc i victòries. Aquest dissabte s’ha im-posat al St. Gervasi en un partit controlat de principifins al final. En contra, les Vallesanes han donat unapobra imatge, en cap moment no han inquietat les lo-cals. Semblava un equip totalment diferent al de la pri-mera volta: on recordem, a la seva pista, encara que alfinal van perdre, van aguantar bona part del partit. Lapropera jornada es juga a la pista del Viladecans. Segu-rament no hi haurà el camí tan planer.

53441-Divendres, 18-11-2005

Infantil femení nivell “B” Grup 2C. B. Solsona, 36A. E. Martorell, 55Parcials: 4-4 10-19 19-25 / 21-36 25-50 36-55Jugadores: Cristina 8 (1 triple), Laura 4, Andrea 2, Ariadna 4, Belén 4, Míriam2, Laia G., Núria 4, Laia V. 8, i Carme.

Bona defensa contra les líderAmb la visita de les noies del Martorell “A”, aquest

diumenge vam començar la segona volta d’aquesta prime-ra fase del campionat. Això significa jugar contra noies iequips que ja coneixem i contra els que ja hem jugat, cosaque ens permet comprovar el nivell de millora que anemadquirint. Ja no n’hi ha prou amb sortir a jugar, ara hem desortir a jugar bé i com un equip perquè portem molts diesentrenant juntes i s’ha de notar. Contra el Martorell (l’únicequip que ens ha tancat marcador en la primera volta) hemfet un bon partit, sobretot en defensa, i aquesta vegadano ens hem deixat intimidar per la seva alçada i els hemplantat cara. Malgrat la diferència de punts que reflecteixel marcador. El partit ha estat disputat (hem guanyat 2 delsquarts i n’hem empatat 1), i en els moments en que hem atacatjugant conjuntament els hem creat molts problemes. Si se-guim així aquesta segona volta promet ser molt emocionant idisputada. Així doncs només resta continuar entrenant, queens ho passarem d’allò més bé jugant al bàsquet.

C.B. Solsona

Cap de setmana escàs departits de bàsquet aSolsona

Aquest cap de setmana hi ha molts desplaçaments inomés es juguen tres partits al pavelló municipal de Solsona.Dissabte a la tarda podeu gaudir de tres encontres de bàsquetmasculí:

Entre el munt de desplaçaments, els partits més desta-cats, per la transcendència en la classificació, són la visita del’Infantil Solsona i Torelló Bàsquet Femení a la pista del B.Femení Viladecans (dissabte, a les 18,45 h.) i el desplaçamentdel sènior Hotel Sant Roc Solsona a la pista del Vilà Vila Artés(diumenge a les 11,30 h.). Qui s’hi apunta?

Nota:El CB Solsona agraeix l’afluència i la resposta del públic dis-sabte passat al partit de l’Hotel Sant Roc Solsona contra LaSalle Manresa. Va ser un gran goig poder compartir emoció,intensitat, nervis, bon bàsquet i victòria amb tants amics i amigues.

Campionat mini femení nivell “C”C. B. Solsona, 70A. E. Martorell, 20Raquel Estany 2, Alina Civit 7, Maria Garrido 4, Belén Sánchez 4, Núria Riu10, Mireia Ribalta 2, Paula Duran 15, Sarai Masdenpinós 2, Raquel Anglarill16, Magda Lafuente 4, Júlia Carol 4, Sheila Orrit 2.Parcials: 19-2 / 36-6 / 46-18/ 64-20 / 70-20 (5è perïode)

El millor partit de la temporadaUn bon partit, el que s’ha disputat aquest diu-

menge al pavelló de Solsona. Les minis solsonines se-gueixen mantenint l’imbatibilitat i de quina manera!. Do-mini aclaparador davant de l’A. E. Martorell, que es vaveure superat una i altra vegada fins a la fí del matx. Elsamplis parcials han fet que en el cinquè període ja s’hagiarribat a la màxima diferència de 50 punts. Les jugadorestaronja han demostrat una actitud i sobretot una MOTI-VACIÓ extraordinària; sens dubte, el millor partit finsara d’aquesta temporada. Seguint amb aquest tarannàno se’ls pot escapar la primera plaça del grup.

Júnior femeníC.B. Solsona, 51C.B Sant Antoni, 49Ari 8, Sílvia, Gemmeta 3, Laura.C 2, Laura.V 8, Clara 1, Diana 13 (1 triple), Eva 4,Mariona 8 (2 triples), Alba 4.

Les jugadores solsonines van sortir massa refiades perla visita del St. Antoni. L’equip visitant s’avançava al marcador4 a 8 (al min. 4). D’aquí al final del quart, intercanvi de cistellesper acabar en un 12 a 18. El segon quart va ser el més bo de lessolsonines, que - amb un parcial de 15 a 4 - s’enduien el quart iarreglavan el marcador 27 a 22. El tercer quart va començar ambun parcial de 2 a 6, (min. 4). Les solsonines, que veien que lesvisitants s’apropaven a 1, tornaven a fer una apretada i feienun parcial de 13 a 4, que deixava el marcador 42 a 32, per entrara l’últim quart. L’últim quart va ser desastrós fins al min.8. Elpartit encara estava controlat 48 a 4, però els 2 minuts finalsvan ser caòtics, la pèrdua de pilotes era constant, les ganes dejugar ràpid i matar el partit eren masses, fet que va provocarque les visitants - robant 3 pilotes - es posessin 49 a 47 quanfaltaven 36 segons. Llavors, una cistella de l’Alba va posar unamica de tranquil·litat, ja que el St. Antoni va fer l’última cistellaperò el partit no va donar més, ja s’havien acabat els 40 min. dejoc. D’aquest partit, se’n poden treure coses positives i nega-tives, però el que ha quedat més és que a l’últim quart gua-nyant has de saber portar el temps del partit i que en un minutno es pot regalar 3 o 4 pilotes. Que per guanyar el rebot primers’ha de tancar i després anar a agafar-lo, però totes, no nomésles jugadores que estan prop de la cistella: totes han de treba-llar més aquest aspecte, ja que aquesta setmana vam estar desort, ja que l’equip visitant va tenir més de dues, tres i fins aquatre accions per fer una cistella.

54 441-Divendres, 18-11-2005

P. B. Solsona Meroil

P.B. Solsona Meroil - Juvenil

JORNADA 8Proartesa St Sadurní - Sicoris Loanca ...................................... 5-8

AE Sant Feliu FS - Montseny CEAE .......................................... 7-3

Esparreguera CFS - FS Sant Andreu ........................................ 1-1

PB Castelldefels - Gimnàstic Tarragona .................................. 4-7

Cristec Balaguer CFS - Vila - seca FS ....................................... 2-2

CF Corbera Tecno - Sant Julià CE ............................................ 2-2

Casa Alcalà - L'Ametlla de Merola .......................................... 4-5

Pallejà FS - PB Solsona MEROIL ............................................. 2-6

Pallejà, 2PB Solsona Meroil, 6

PALLEJÀ: Álvarez, Pérez, Ortiz, Rodríguez, Postigo, Erencia, Lozano, Ceron, García,Martínez, Alcaraz i PuyolPB SOLSONA: Albert, Obiols, Sito, Lleïr, Caball, Javi, Erola, Ivan ,Pep, Santacana i JoanÀrbitres : Serón i LarioGols: 1a part : 0-1 min. 2 Pep - 2a part : 1-1 min. 23 García , 1-2 min.26 Obiols,1-3 min.31Erola, - 1-4 min.33 Ivan, 2-4 min.34 Rodríguez, 2-5 min.35 Sito, 2-6 min.36 Sito

Primera victòria a domicili

Aquest dissabte els de MEROIL van aconseguir la primeravictòria de la temporada com a visitants a la pista de Pallejà enun partit que no es preveia gaire fàcil degut a la situació en laclassificació dels locals.

El partit va començar molt bé per als solsonins, ja que alminut 2 el Pep aconseguia batre la porteria local en aprofitaruna bona combinació de l’equip.

Els locals ho intentaven en diferents accions, però la bonadisposició defensiva dels de la Penya els ho impedia cada ve-gada. Aquest resultat es va aguantar fins arribar al descans.

La segona part, els de Solsona van sortir amb la mateixaconvicció que a la primera i amb ganes de deixar el partit deciditel més ràpid possible. Tan sols un malentès defensiu va perme-tre que els del Baix Llobregat empatessin als tres minuts de larepresa, però l’Obiols va encarregar-se de tornar les coses alseu lloc aconseguint l’1 a 2 al minut 6.

Aquest va fer mal als de casa, que no aconseguien trencarla defensa dels de MEROIL, tot i posar les coses difícils durantcinc minuts en que van arribar en diferents ocasions a la porte-ria de l’Albert amb prou claredat. Però el porter les hi desfeia.

A partir del minut 31 els del Solsonès van treure’s la pressiódel damunt i un gol de l’Albert Erola i un altre de l’Ivan Mujaltrencaven el partit del tot en dos minuts.

Els de Pallejà van aconseguir retallar el marcador, però lla-vors va sortir en Sito, que amb dos gols consecutius als minuts35 i 36 s’encarregava de deixar el resultat final al marcador.

Aquest resultat, de segur, servirà per donar moral als juga-dors de MEROIL de cara a afrontar el propers compromisos,que seran aquest dissabte a la pista del Sicoris, a Lleida, i l’altrasetmana a casa enfrontant-se al líder: l‘Ametlla de Merola.

CCR Santo Ángel, 4PB Solsona Meroil, 3PB SOLSONA MEROIL: Èric, Josep Miquel, Marc, Dani ,Pau, Quim, Eloi i Montraveta

S’escapa la victòriaals darrers minuts

L’equip juvenil de la penya va tornar de Castelldefelsamb una nova derrota tot i tenir la victòria a l’abast, ja quequan tan sols faltaven 3 minuts per acabar el partit, gua-nyaven per 2 a 3 amb gols de Quim, Josep Miquel i Pau.

En aquests últims minuts els locals van estar afor-tunats a l’hora d’aconseguir els gols.

Cal dir a favor de l’equip que cada dia es veuen mésacoblats i amb treball segur que la primera victòria no tri-garà en arribar.

Aquesta setmana es desplaçaran fins Abrera perjugar contra la Penya Barcelonista d’aquesta localitat .

ÀNIMS, NOIS, QUE AIXÒ TOT JUST ACABA DE CO-MENÇAR!!!

info@elsolsones.net

55441-Divendres, 18-11-2005

Lliga comarcal

JORNADA 6 - 12 i 13 NOVEMBRE

FONDA NIN - CAMBRILS.................................................... 6-9LLADURS - BAR CASTELL ................................................... 4-5MONTMAJOR - EXCAVACIONS J. RIBERA ........................... 4-4SOLSONA - ESPORTIU FREIXINET ...................... partit ajornatHOMBRES G - ARDÈVOL ..................................... partit ajornatST. LLORENÇ DE MORUNYS - CLARIANA DE CARDENER ... 7-3ST. CLIMENÇ - OLIUS ......................................................... 3-2LLOBERA - CLÍNICA VETER. "EL SOLSONÈS" ...... partit ajornatCASTELLAR DE LA RIBERA ..................................... DESCANSA

JORNADA 7 - 19 i 20 NOVEMBRE

CASTELLAR DE LA RIBERA - FONDA NIN(dissabte a les 17.45 h a Castellar de la Ribera)

LLADURS - CAMBRILS(dissabte a les 16 h a Lladurs)

BAR CASTELL - MONTMAJOR(dissabte a les 18 h al Pi)

EXCAVACIONS J. RIBERA - SOLSONA(dissabte a les 16 h a Freixenet)

ESPORTIU FREIXINET - HOMBRES G(dissabte a les 17 h a Freixenet)

ARDÈVOL - ST. LLORENÇ DE MORUNYS(dissabte a les 18.30 h a Ardèvol)

CLARIANA DE CARDENER - ST. CLIMENÇ(dissabte a les 16 h al Pi)

OLIUS - LLOBERA(dissabte a les 17 h al Pi)

CLÍNICA VETERINÀRIA "EL SOLSONÈS"DESCANSA

CLASSIFICACIÓ GENERAL

MÀXIMS GOLEJADORS

Feia dies que l’equip de Navès buscava un resultat comel de dissabte passat. Les últimes derrotes havien fet baixar lamoral de l’equip, ja que els resultats no reflectien del tot el jocdesplegat pels jugadors navesencs.

L’enfrontament amb l’Oliana era, a priori, un bon esce-nari per obtenir un bon resultat, ja que la P.B. d’Oliana ocupavala penúltima posició en la taula classificatòria i això feia preveu-re un matx més fàcil del que en realitat va ser.

L’equip navesenc va començar el partit intentant mar-car les diferències que la classificació reflectia. Un joc intens enel mig del camp per part del Navès va fer que l’equip local nodisposés de cap ocasió clara durant el primer temps i que l’equipvisitant obtingués un resultat de 2-0 al descans, amb gols d’enTon Padullés i d’en Ramon Reig. Les ocasions i el bon joc en laprimera part podien haver deixat un resultat més ampli però lesimprecisions i el joc extremadament dur de l’equip de casa,

Futbol Sala M. X.

Penya Barcelonista d’Oliana, 0 - Blue Green Navès, 4Jugadors: Joan Casals, Ramon Muntada, David Estany, Pau Soldevila, Moisès Xandri, Joan Borés, Ramon Reig, Ton Padullés, Jordi Divins i Lluís Vilaseca.

Victòria balsàmica

acompanyat per un arbitratge un tant casolà, van fer que aquest(2-0) fos el resultat a la mitja part. En els cinc primers minuts dela represa, el Blue Green Navès va baixar el ritme de joc portantl’equip local a motivar-se i creure’s que podia entrar de nou enel partit; però una bona reacció dels jugadors de refresc delNavès féu que el partit esdevingués de nou un monòleg del’equip visitant, amb un joc efectiu i ràpid que trencava en nom-broses ocasions la dèbil defensa local. Aquest fet portà al 3-0 perpart d’en Jordi Divins i al 4-0 per part d’en Ramon Reig. El marca-dor es podia haver engruixit molt més ja que es van fallar ocasionsclaríssimes i l’ajuda dels pals i de les entrades a destemps i despro-porcionades de l’equip d’Oliana, per la impotència de veure’s su-perat en el joc, feren que el resultat quedés amb el 4-0 final.

La setmana vinent es jugarà contra la Penya Barcelonis-ta de Cubells. El partit es disputarà a les 19:15 hores a la pistadel Castellar de la Ribera. Us hi esperem.

56 441-Divendres, 18-11-2005

Blub BTT del Solsonès La junta

Aquest passat cap de setmana el Club BTT del Solsonèsva organitzar una sortida de cap de setmana a la Vall deCamprodon. L’hora de la sortida del divendres va ser a les 8 delvespre, parant a sopar pel camí, i arribant a Camprodon ja bas-tant tard. Ens vàrem allotjar als bungalows del càmping. L’en-demà al matí vam començar la ruta prevista pel dissabte, la rutadel castell de Milany, d’uns 44 quilòmetres aprox. i un desnivellde 1.160 metres. Això sí, durant tot el recorregut amb una micade pluja, boira i bastant fred.

La ruta prevista pel diumenge no es va poder fer degutal mal temps i la pluja, i llavors vam fer el viatge de tornada aSolsona una mica més d’hora del previst, però amb ganes detornar a repetir-ho l’any que ve i poder gaudir d’un cap desetmana de BTT i, si pot ser, que el temps acompanyi.

Aquí teniu algunes imatges de la sortida.

Sortida a laVall de Camprodon

Us recordem que el Club BTT continua sortintcom sempre tots els diumenges a les 9 del

matí de davant del Casal. Us animen a venir, iparticipar d’un matí amb BTT. També podeu

consultar la nostra pàgina webwww.bttsolsones.org

Pel proper diumenge 20 de novembre organitzem unaaltra sortida. Aquest cop anirem a Prades per fer unrecorregut en BTT des d’aquesta població fins a L’Es-pluga del Francolí. En total seran uns 40-50 km. percamins i corriols de la zona. Després tindrem servei dedutxes i, com no, un bon dinar. Tothom qui hi estiguiinteressat, que passi per Bicicletes Farràs a apuntar-se. L’hora de sortida amb autocar serà a les 6:30 dedavant del Farràs. No et deixis perdre aquesta interes-sant sortida.

La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitzaper l´últim cap de setmana del mes de novembre un desplaça-ment al Camp Nou per presenciar el partit de lliga F. C.BARCELONA – RACING DE SANTANDER. Si voleu anar-hi, la despesa de l´autocar és de 7 euros per als socis i de 15euros per als no socis.

El preus de les entrades són:1. Tribuna .......................................................... 54 – 59 euros2. Lateral ............................................................ 39 – 44 euros3. Gol ................................................................. 25 – 32 euros4. General ...................................................................19 euros

El cost final sortirà de la suma de l´entrada i de l´autocar (elpreu de l´autocar queda inclòs automàticament en el preu total)

També us volem dir que les Penyes de la Zona PonentNord de Lleida, en la qual està integrada la Penya Barcelonista

Penya Barcelonista de Solsona i Comarca La junta

Desplaçaments per veure el C.F. Barcelona

de Solsona i Comarca, organitza un desplaçament a la ciutat deVillareal per veure el partit de lliga VILLAREAL – F. C.BARCELONA. Aquest partit es jugarà el primer cap de setma-na de desembre.

En el cas que us interessi venir amb nosaltres, podeutrucar els divendres al telèfon 647625877 o anar al local de laPenya Barcelonista des de les 19 a les 21 hores. La data límitper inscriure´s és el divendres 18 de novembre pel partit Barça-Racing de Santander i el divendres 25 de novembre pel partitVillareal – Barça.

FES-TE SOCI !!!Si us voleu fer socis de la Penya Barcelonista gaudireud’avantatges al llarg de tota la temporada. Us podeu diri-gir al local de la Penya ( C/ Salvador Espriu 10, apart. decorreus 68) o dirigir-vos a qualsevol membre de la junta oal telèfon 647625877.

57441-Divendres, 18-11-2005

Ral·lis Tot Terreny

El Carles amb el seu copilot Lucas Cruz

Ral·lis de Terra

Nacho Paz i Paco Roig

Debut de Nacho Paz i PacoRoig al Ral·li de Lagudiña

Nacho Paz i Paco Roig van córrer aquest diumenge alRal·li Lagudiña amb un Mitsubishi Lancer EVO VII llogat aJosep CALM, el mateix preparador del Nen, amb el que formenequip, i amb publicitat de la casa de cotxes d’Slot NINCO.

L’equip va assolir la desena posició de la General tot iels problemes electrònics que van tenir, en un ral·li marcat pelfred i el gel.

L’equip format per Paz i Roig competia per primer cop enral·lis de terra, tot i que ja havien competit anteriorment enral·lis d’asfalt, aconseguint el subcampionat d’Espanya l’any2000-2001 en el grup N i amb un Mitsubishi Lancer EVO VI.

Per la seva banda, el Nen va fer un espectacular ral·liquedant dissabte en tercera posició i pòdium i diumenge enquarta posició i assolint el subcampionat d’Espanya.

Les opcions d’un nou títolper Carles Solé passenper Cuenca

Aquest cap de setmana es disputarà la mítica provaMontes de Cuenca i, després dels darrers resultats, el solsoníCarles Solé sortirà com a líder del Campionat d’Espanya. Larevalidació del títol aconseguit l’any passat passa per quedardavant del seu únic oponent, el gironí Marc Blàzquez, pilotoficial de Nissan. L’equip BMW Motor Cadí vol ser molt pru-dent amb les possibilitats que es tenen d’aconseguir-ho deguta que durant tota la temporada el rival s’ha mostrat regularmentmés ràpid. Però el fet que el Carles hi arribi com a líder serà unapressió afegida pel gironí ja que en cas d’abandonament el títoltornaria a ser celebrat a Solsona.

El BMW X5, vehicle que ha estat company durant tantsquilòmetres del Carles, estarà a ple rendiment després de lesmillores de motor i darrerament de la posada a punt de les sus-pensions. També el seu copilot, en Lucas Cruz i tot l’equip, ambl’Enric Palacios al davant, estan molt il·lusionats i amb moltesganes de lluitar per un nou títol de Campió d’Espanya.

La prova constarà d’un tram pròleg, demà dissabte, d’uns5 km per establir l’ordre de sortida del Ral.li de diumenge, quetindrà un format de 2 voltes a un recorregut de 200 km percompletar un total de 400 km.

Ramon Ribalta i EstherBernadich, subcampionsd’Espanya de Ral·lis de Terra

L’enhorabona a l’equip de ral·lis de terraformat per Ramon Ribalta i Esther Bernadichper haver aconseguit el Subcampionatd’Espanya.La propera setmana us oferirem el reportatgecomplet i les fotografies.

58 441-Divendres, 18-11-2005

El passat dia 13 de novembre, es va celebrar al pavellópoliesportiu de la població aragonesa de Torrente de Cinca, lasegona volta de la copa catalana de la territorial de Lleida. Delnostre club van participar-hi dues patinadores: MontserratIsanta i Barcons en la categoria Infantil i Marta Auguets i Ribe-ra de la categoria Juvenil.

La copa catalana és una competició esportiva en quali-tat de patinatge artístic que té lloc en les quatre territorialscatalanes. Se celebren diverses voltes, fins que mitjançant lesclassificacions, es fa una selecció dels millors patinadors decada territorial. Només arriben a classificar-se les dues prime-res posicions de cada categoria. Per últim, hi ha una competiciófinal que tanca l’anomenada COPA CATALANA.

L’arribada a la coneguda zona de la franja es va produira les 8 del matí. A dos quarts de nou s’obria la pista a tots elsparticipants, i les nostres patinadores van començar a abillar-se i preparar-se per aquest afer. Amb el cor en un puny, la bossadels patins i els mallots, les fitxes, la música i el suport delspares i acompanyants, ja ens trobàvem als vestuaris a punt perescalfar una miqueta i posar-nos a treballar. I així ho vam fer.

Primer van poder provar pista les categories Aleví i In-fantil, i Montserrat Isanta va començar a entrenar el seu pro-grama curt. Els salts i les cabrioles, els passos,... tots els inte-gratius, poc a poc, anaven prenent vida en els patins de lanostra patinadora. Un cop van acabar, van passar a provarpista les categories Cadet, Juvenil, Júnior i Sènior. En aquestcas va ser Marta Auguets qui va dibuixar un entrellat preciósdel seu programa a la pista aragonesa. Quina brillantor i lluïde-sa!

A continuació va arribar l’hora de la veritat! La concen-tració, les hores de treball, els assaigs, els muntatges, els ner-vis, el caliu dels pares i acompanyants... tot plegat havia dequallar en el temps de 2 minuts i 15 segons que té de durada elprograma curt. Montserrat Isanta va estar esplèndida, traientamb molt bon resultat els salts i les cabrioles! Tot seguit va serMarta Auguets qui va acabar d’adobar l’alegria del moment. Elseu programa curt va ser fantàstic! Va treure un difícil combinatde salts, i va donar color a les cabrioles amb un estil correctíssim!I aquí les teniu! A totes dues! La Montse va quedar en segonaposició, igual que la Marta, deixant la porta oberta de bat a bat,en les oportunitats de cara al programa llarg, que tancava idecidia l’esdeveniment.

El programa llarg, com és evident, va seguir amb la tra-jectòria de tota la jornada. Va ser l’agulla d’or que les nostrespatinadors van posar en un dia tan especial. Així doncs,Montserrat Isanta, realitzant un treball immillorable va aconse-guir quedar primera classificada de la seva categoria; i la Marta,sorprenent amb uns magnífics salts dobles i una gran capacitatd’improvisació, en realitzar un combinat final acotat a últimahora, va poder assaborir una segona posició dins la seva cate-goria. Quina joia hi havia a la pista!

Tot plegat es va tancar amb la classificació de les duespatinadores a la Copa Catalana que tindrà lloc a Girona i amb uninoblidable somriure en aixecar llurs copes damunt el podi!

Només voldria deixar escrit, abans d’acabar, el fet que laMarta feia molt poc que havia entrat a categoria, i el muntatge

Quan els estels brillen...

Solsona Patí Club Sara Alarcón i Postils

dels seus programes havia estat fet la mateixa setmana de lacompetició. Tot i així, la memòria de la Marta no va fallar, i vapoder realitzar els dos programes, sense cap tipus de problema.

Vull agrair a tots els acompanyants i pares el seu suporti felicitar a les patinadores, que un cop més han brillat com dosestels en el firmament del Solsona Patí Club!

NEGRES JUGUEN I FAN MAT EN 3Les negres tenen una continuació amagada i sorprenent que lesporta a la victòria. DIFICULTAT: Molt alta

SOLUCIÓ SOLUCIÓ SOLUCIÓ SOLUCIÓ SOLUCIÓ: 1.Af3!! gxf3 (única) 2.Rf1 f4 (única) 3.Cf2 mat

Escacs pitus_jr@hotmail.com

59441-Divendres, 18-11-2005

La patinadora solsonina Èlia Rebolledo i Tarifa vaser seleccionada per la Federació Catalana dePatinatge Artístic per participar al 1r. Open dePatinatge Artístic

Aquesta competició es va celebrar al Pavelló Municipald’Esports de Can Violí, de La Garriga, els dies 12 i 13 de novem-bre, amb la participació de 70 patinadors seleccionats per laseva Federació Autonòmica. Era indispensable haver partici-pat al seu Campionat Autonòmic havent-se quedat a les portesde la participació a l’estatal. Els patinadors que hi van partici-par formaven part de la Federació Catalana de Patinatge (Terri-torial de Barcelona, Territorial de Girona, Territorial de Lleida iTerritorial de Tarragona), “Federación Andaluza de Patinaje” i“Federación Aragonesa de Patinaje”. Així, aquesta competició,va esdevenir com el Campionat d’Espanya B de Patinatge Ar-tístic. Aquesta temporada, l’Open de Patinatge Artístic, s’ano-mena Open Barcelona per haver-se celebrat en aquesta territo-rial.

La nostra patinadora del Solsona Patí Club va estar acom-panyada per l’entrenadora Ester Fornell.

Èlia va participar en la modalitat de Lliure de la Catego-ria Aleví, d’on ella, i una altra patinadora, van ser les més peti-tes de la competició. Cal destacar que la nostra patinadora varealitzar un programa molt bo. Va patinar amb més velocitat delque estem acostumats a veure en ella, bona coreografia i excel·-lent tècnica. Va executar uns bons salts dobles, cabrioles ambvelocitat i amb molt pocs errors dins el programa. Tot això va ferque la nostra patinadora aconseguís el Bronze i el Trofeo OpenBarcelona a tan sols 1 dècima de la segona posició. L’Èlia vaaconseguir millorar-se a cada moment i va lluitar fins el final peraconseguir estar damunt del podi.

La Junta Directiva del Solsona Patí Club, l’Equip Tècnicde l’entitat i l’Ester Fornell, volen donar l’enhorabona a l’Èliaper haver aconseguit representar a la ciutat de Solsona en unacompetició a nivell estatal i, a més a més, alçar-se damunt delpodi.

Moltes felicitats, Èlia!

Èlia Rebolledo aconsegueix el bronzeal primer Open de Patinatge Artístic

Solsona Patí Club

TORRENTE 3• Divendres, 18 (1/4 d’11 nit)

dia de l’espectador• Dissabte, 19 (11 nit)• Diumenge, 20 (5 i 2/4 de 8 tarda)• Dilluns, 21 (1/4 d’11 nit) VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

TORRENTE

3

13 ANYS

CINEMA

60 441-Divendres, 18-11-2005

El pòdium i les lleixes Moixic

El lenitiu circular - El ZahirLa literatura de Coelho s’alimenta més de la depressió que provoca que de la purificació que promet

Ara, al Kazahkstan. Primer a Santiago, totseguit al Caire, Ara, al Kazahkstan. Intento enten-dre la dèria que té aquest home per fer-nos gambard’una banda a l’altra del globus terraqüi per resol-dre els nostres problemes; la qüestió és anar amunti avall com un pèndol. Potser aquesta sensació devaivé és quelcom essencial en l’obra del brasiler.(Bé, brasiler de naixença, ciutadà del món per voca-ció i transeünt parisenc per imperatius editorials).En aquest cas, l’escriptor (el protagonista de ElZahir és ell) recau en un estat de mania obsessivaper l’abandó de la seva esposa.

La lliçó principal que es desprèn de la novel·-la El Zahir és la necessitat de desfer-se de la nos-tra història personal. La noció de desfer-se de lanostra història personal ve a ser una cosa així comprescindir, en el nostre dia a dia, d’allò que hi diu a l’entrada del’enciclopèdia Larrouse que ve encapçalada pel nostre nom.Que no teniu cap entradeta a la Larrouse ni en cap altra enci-clopèdia? Això no sembla que preocupi gaire al nostre autor, ellsí que li té. Això no importa gaire perquè l’important de lesseves obres no és tant reconèixer la part de nosaltres que hi haen ell com la part d’ell que hi ha en nosaltres. Hi ha un egoismerutilant en totes les pàgines de l’obra de Coelho i, segurament,és aquest egoisme desvergonyit la part d’ell que hi ha en no-saltres; la clau de l’èxit.

Amb tots els respectes al patiment del senyor Coelho,trobo ofensiu rebre consells de com superar el fet que t’hagiabandonat la dona d’algú que comparteix llit i taula amb unaactriu francesa mentre decideix si vol, o no, recuperar el seumatrimoni, bo i exigint a la susdita actriu que accepti qualsevolde les seves prerrogatives. Ja ens agradaria que no fos així,però la majoria d’homes abandonats que coneixem, a les ac-trius franceses només les coneixen de les fotografies que hi ha

a les revistes que apilen al revister del lavabo, a lamajoria els interessa poc saber si són franceses osueques. La secretària que està llegint L’Alqui-mista davant meu al metro és possible que hagi debaixar a l’estació de Tetuan, descobrirà, com cadamatí, que Tetuan és el nom de la plaça barceloninaon hi ha l’edifici d’oficines que la reté de fer elperegrinatge expiatori que tant necessita. A aquestasenyora li agradaria molt dir-ne quatre de fresques,bo i sopant, als senyors magnats sobre l’ús i l’abúsdel capital com fa el senyor Coelho, però no harebut mai cap invitació: està, literalment, fregintespàrrecs per a la seva família. Però, i si no fos així?– Si hi hagués una model nòrdica que ens supor-tés la crisi matrimonial? O poder fer la ruta de laseda amb una sabata i una espardenya, sabent,

com qui no ho sap, que a l’armari de casa hi tenim l’esmóquingplanxat i llest per recollir el premi Nobel? I poder assistir alssopars de luxe sabent que no som escòria i carnassa de premsarosa; nosaltres som intel·lectuals! Quina delícia, oi? Vet aquí l’atrac-ció que exerceix la literatura de Coelho. No és pas el remei, sovintmassa abstracte o desbarrat, que proposa, sinó la possibilitat d’al-çar un ego, és a dir d’açar-se cadascú de nosaltres, per damunt detotes les circumstàncies allò que ens atreu i ens impulsa a comprarexemplars. Però s’escau que «jo» ho som tots i inevitablement enstrobarem enfront altres «jo» en un moment o un altre: momentpropici per llegir un llibre de Coelho i per a que ell n’escrigui un denou: Sant tornem-hi.

A les lleixes, però no gaire lluny del pòdium, hi trobareuvivir para contarla, l’autobiografia de Gabriel García Márquez:convertir una autobiografia en una novel·la denota cortesia ielegància per part de l’autor. Engaltar la nostra autobiografiaen una novel·la, gairebé és pornogràfic.moixic@xterri.net

Paulo CoelhoProa

Barcelona 2005

Divendres

16.00 h. Camí de RondaUn programa d’entrevistes interculturalsque condueix Noemí Vilaseca

22.00 h. Nova Orleans - Solsona,

20.30 h. El Rebost dels Contes .

12.30 h. El Vermut13.30 h. L’Informatiu.Amb Noemí Vilaseca i Jaume Ribó

17.00 h. L’Asterisc.El repàs de l’actualitat esportiva amb JosepÀngel Colomès, Gerard Cases i el seu equip.

22.00 h. Nova Orleans - Solsona,(repetició)Espai dedicat al jazz, el blues imúsica negra, amb Cesc Martí.

Programació de Solsona FM 107’5

20.00 h. L’Informatiu. (repetició)

Dilluns, 09.00. l’Asterisc (rep.)El repàs de l’actualitat esportiva amb JosepÀngel Colomès, Gerard Cases i el seu equip.

Dimarts, 11.00. El Vermut (rep.)

Cada dia 20.30 h.El Rebost dels Contes .

Diumenge De Dilluns a Dijous

Ràdio i Televisió

61441-Divendres, 18-11-2005

Programació de Ràdio Pinós, 107’0 FMDe dilluns a divendres- MATINS.COM: De 08:00 a 12:00Magazzine d’actualitat des de COM.- S’HA ACABAT EL BRÒQUIL: De12:00a 13:00 Miquel Jiménez Programad’humor des de COM Ràdio.- LA NOTÍCIA AL PUNT: De 10:00 a13:00 en cada punt horari i 6 minuts, lanotícia més destacada del Solsonès,Bages, Segarra, Noguera i Anoia.

SENSE INTERRUPCIONS: Dedilluns a divendres de 14:00 a 20:00. Pep Ritortposa el repertori musical House & Dance.

MUSICAL DE RÀDIO ALTIPLÀ:De dilluns a divendres de 20:00 a 22:00.Música seleccionada per Ràdio Altiplà.

RADIO DISCO MÒBIL: Dilluns idimecres de 18:00 a 19:00 i dijous a les21:00 amb Dj Nomar.

NEW MÚSIC: Dimarts de 22:00 a23:30. Música Dance & House a càrrec deJordi Viladrich i Franscesc Casamort.Repetició el dijous a les 02:30 i a les 13:10.

NOVA ONA: Dimecres de 22:00 a 23:30.Música negra a càrrec de Laura Damians.Repetició el divendres a les 02:30 i a les13:10.

SCANDOL ACTUAL: Dijous de 22:00a 23:30. Música Pop i al gust de la audiènciaamb Lause Grima. Repetició el dissabte a les02:30 i a les 13:15.

DANCE MÚSIC: Divendres de 22:00 a23:30. Música Dance i obert a peticions desde Ràdio Altiplà a càrrec de Gerard Trench.Repetició els dimarts i dijous a les 02:30 i ales 15:30.

3x3 MAGAZZINE: Dissabtes d’11:00 a13:00. Magazzine de rissoterapia, notícies,metereologia, entrevistes... a càrrec de DesiréOsillos, Gerard Trench i Vanesa Grau.Realitzat des de Ràdio Altiplà. Repetició eldiumenge d’11:00 a 13:00.

A TOT GAS: Dissabte de 19:00 a 20:30.Programa dedicat a tot tipus de cançons, acàrrec de Gerard Barcons i Toni Navines.Repetició el dilluns a les 02:30 i a les 22:00.

ROCK TERRÒS: Dissabte de 21:30a 23:00. Tot tipus de música rock a càrrecde David i Marc Closa. Repetició eldimecres a les 02:30 i a les 13:10.

SOM DIUMENGE: De 08:00 a 10:00Habaneres i Sardanes.

NO NAME: Diumenge de 19:00 a20:30. Música en catàla, a càrrec de RosaVilaseca i Lause Grima. Repetició eldimarts a les 02:30 i a les 13:10

NUESTROS MEJORES AÑOS:Diumenge de 22:00 a 23:00. NúriaGonzález i Carmen Pavon porten músicadel seu temps plenes de records. Repeticióel diumenge a les 02:30 i a les 13:15.

Ràdio i Televisió

Ràdio i Televisió Ramon Estany

Aquesta setmana el programa dereportatges de TVE ELS CAMINS DELA CALMA ens portà per la Vall d’Ora,un preciós indret al nord-est delSolsonès. Van ser al municipi de Navèsal límit de les comarques del Berguedài del Bages. Allà l’església parroquialestà dedicada a Santa Margarida, untemple - segons el que ens diuen - del’any 968. Tot pujant a l’antic cor en-cara es descobreixen restes de l’esglé-sia pre-romànica.

Molt a prop hi ha Linya, un nuclique tradicionalment només ha tingut quatre masos i que haviaestat propietat dels Cardona. La seva església és dedicada aSant Andreu. Els habitants d’aquelles terres, durant segles,s’han acostumat a ser autosuficients obligats per les malescomunicacions entre les masies disperses. Seguint el curs delriu Aiguadora es poden veure, per exemple, diferents molinsque utilitzaven la força de l’aigua. Se’n té notícia de la sevaexistència des del segle XII. Van visitar el de Ca l’Ambròs iveiérem com, per un sistema de canalitzacions i comportes, laforça hidràulica del riu accionava les moles que trinxaven elgra. Més amunt la força hidràulica també servia per fer anar, per

PELS VOLTS DE NAVÈS a ELS CAMINS DE LA CALMAEl passat diumenge, 13 d’octubre a les 11:20 hores per La 2

exemple, una serradora. Al seu costat, allocal de l’antiga escola, vam visitar unpetit museu on hi ha una mostra dels es-tris utilitzats en els antics oficis que esduien a terme a la Vall d’Ora.

El corol·lari de la ruta serà Sant Perede Graudescales. Consagrat l’any 913 ambla intenció de ser un cenobi benedictí, pri-mer va ser una canònica. Els benedictinsl’ocuparen del 960 al segle XIII, quan vacaure en decadència. Malgrat això l’esglé-sia tingué culte fins a principi del XIX. L’ac-tual construcció és d’estil romànic llom-

bard. La planta de l’edifici és de creu grega i el corona un cimboride vuit cares amb una obertura circular, aixoplugada per un arc.

Aquesta joia romànica està situada sota uns cingles de for-mes montserratines. Són part de la serra de Busa. A l’extremnord-occidental del Pla de Busa destaca el Capolatell, un puntal qual només es pot accedir per una palanca de ferro. És unamola coneguda com La Presó perquè durant la Guerra del Fran-cès hi tancaven els presos. Des del mirador es gaudeix d’unaampla panoràmica que abasta d’est a oest les serres d’Ensija idel Cadí, el Pedraforca, Guixers i els massissos més propers dela serra del Verd i del Port del Comte.

62 441-Divendres, 18-11-2005

Sant Joan és un poble de 4000 habitants amb molta aficióal teatre. Actualment preparen Jesucrist Superstar -un musicalamb 40 personatges en escena- i El temps i els Conway, queserà representada a Solsona la propera primavera. Els seusmusicals multitudinaris fan que l’ART forà, amb un muntat-ge minimalista de 3 personatges, fos tot un repte, un reptetraduït en èxit.

L’expectació de la gent de Sant Joan envers ART, se-gons comentaris del públic potencial, era ambiciosa, igual quela representació. Per això, d’acord amb la reacció posterior, totindica que no vàrem defraudar.

Els que l’heu vist ja sabeu que és un debat sobre l’amis-tat recolzat en l’art. ‘En Sergi, que és amic meu des de fa molttemps, s’ha comprat un quadre...’, ‘...un quadre blanc’. Lacrisi que es genera captiva tots els públics: els seriosos, elsescèptics i els cínics. Tothom s’identifica, en diferents moments,amb algun dels 3 personatges d’ART : un esteta que adoral’art, un clàssic visceral que l’odia i un híbrid inconsistent cer-cador d’harmonia.

A Sant Joan el públic és exigent, seriós i mesurat, i fauna reacció progressiva que acaba en un càlid acolliment ambcoca i cava a dalt de l’escenari, on vàrem poder assaborir lasatisfacció de la feina ben feta.

Al dia següent, el 6 de novembre, vàrem acostar-nos aBarcelona a veure ART, sí, ART, aquesta vegada posada enescena per un grup de coneguts professionals: en RicardoDarín, que es troba rodant ‘La educación de las hadas’(Dir. José Luís Cuerda) al Parc Natural del Montseny(Viladrau), en German Palacios i en José Luís Mazza.Aquests actors representen els papers que hem encarnat enJosep Maria Pujol, en Ramon Segués i en Sergi Ballespí a laversió catalana d’ART.

Podeu imaginar la il·lusió prèvia a veure l’obra i la im-mensa gratificació de presenciar-la, repetint subvocalment i encatalà tot el text dels personatges?

En acabar l’obra, vàrem quedar-nos atònits, asseguts ales butaques, uns segons en silenci. Mentre esperàvem que lagent anés sortint, van desencadenar-se una sèrie de lògics

ART al Tívoli:Molt més ART

Diuen els entesos que cal estarpreparat pel dia en què es compleixen elssomnis, perquè aquest dia arriba i et potagafar d’improvís.

Des del grup de teatre Lacetàniahem preparat ART, una obra estrenada aSolsona per la Festa Major. ART serà re-presentada a Juneda, Sant Llorenç, no-vament a Solsona, i recentment a Sant Joande les Abadesses, on ens vàrem despla-çar el 5 de novembre.

comentaris comparant els seus moviments amb els nostres,l’adaptació del text, les pauses, la forma d’esborrar el quadre,etc. Quan ens vàrem haver desfogat, recuperàrem de cop l’ex-pectativa de poder contactar amb ells, ‘els mestres’, expectati-va que, val a dir, vam intentar traduir en resultats a l’entrada,on vam preguntar per la possibilitat d’accedir a camerinos icontactar amb ells. El recepcionista va recomanar-nos queesperéssim a la porta del darrera quan finalitzés la represen-tació. Ignorant el seu consell, vam esperar a la recepció prin-cipal, on la gent s’aturava a comentar l’obra. De cop... apa-regué en German Palacios (Marc en ART) i començà a signarautògrafs. Ens hi acostàrem, li lliuràrem un opuscle de l’ARTsolsoní i li diguérem: ‘Enhorabuena: nosotros tambiénpresentamos ART!’. Mentre somreia aparegué en José LuísMazza, que encarna el paper de Sergi, un entusiasta que vacomençar a fer preguntes curioses tant bon punt va enten-dre què significava el díptic: ‘...¿Y cómo van vestidos?,¿Vieron la versión de Flotats?, ¿Así que ustedes borran elcuadro en el escenario!? ¡Qué lindo!...). Al cap de pocsminuts va aparèixer en Darín (Ivan), que va ser placat pelsseus admiradors a pocs metres de la porta per on havia sor-tit. Vam aconseguir parlar amb ell i explicar-li el que havíemfet mentre en José Luís li deia de lluny, rient: ‘Ellos tambiénhacen ART!’.

Quan en Darín va examinar el nostre díptic, sorprès, esva posar a riure i va buscar novament els seus companys ambla mirada, per descobrir la seva reacció. Tots van signar el nos-tre díptic i a continuació ens concediren una breu ‘sessió foto-gràfica’, ens van demanar més opuscles i fins i tot alguns telè-fons, fent broma sobre la possibilitat de substituir-los si sorgi-en baixes.

El que ens sorprèn no és haver fet realitat la il·lusió, sinóla senzillesa amb la qual van respondre a les nostres expectati-ves, tractant-nos com a ‘companys’, convertint-se ‘en accessi-bles col·legues de professió’ tot i la distància que en realitatens separa.

I què ens queda? Un immens agraïment, un agradablerecord i, sobretot... la sensació que els somnis, algun dia, escompleixen, així que cal estar preparat per a que no t’agafind’improvís...

Teatre

63441-Divendres, 18-11-2005

Horòscop www.jovesapiens.ad

Àries (21-3/20-4)Són dies per passar-los en família, per tant, de-dica una mica de temps als teus, encara que lavida familiar no t’acabi de convèncer. Hi ha d’ha-ver moments per a tot, i aquesta setmana toca fercostat als de casa. Pots ajornar la cita?

Taure (21-4/20-5)Són dies per gaudir dels amics i de la vida. El teupoder de comunicació i convicció seran les ar-mes més poderoses de què disposaràs per gua-nyar-te l’atenció dels altres.

Bessons (21-5/21-6)Les ganes de fer coses i la curiositat seran amicsinseparables aquesta setmana. I d’altra banda,els amors trucaran a la vostra porta. Els voleudeixar passar?

Cranc (22-6/22-7)Aquests dies et sentiràs actiu i ple d’energia, iaixò es notarà en els resultats escolars i tambéen la vida social frenètica que viuràs. És impor-tant, doncs, que et moguis i actuïs d’acord amb elque et demana el cos!

Lleó (23-7/22-8)Aquests dies alguns secrets sortiran a la llum.No vulguis amagar-los. Tots hem fet coses bo-nes i dolentes, però formen part de la nostravida i constitueixen el nostre caràcter i manerade ser. El millor és la indiferència.

Verge (23-8/21-9)Bona setmana per reorganitzar-vos internament. Po-seu les idees una al costat de l’altra i valoreu què usimporta més. Feu un esforç de reflexió. Però amb lavostra capacitat sabreu tirar endavant!

Balança (22-9/22-10)T’has plantejat el teu futur més pròxim? Aquestasetmana el teu sector social i laboral viuranmoments molt bons i això farà que et plantegisuna línia a seguir.

Escorpí (23-10/21-11)Obrir-te una mica al món aquests dies no t’ani-ria gens malament. Està molt bé tancar-se detant en tant, però també és bo ventilar-se i reno-var-se. Què esperes?

Sagitari (22-11/20-12)Aquesta setmana t’hauràs d’empassar l’orgull,que a vegades us caracteritza, per evitar unacaiguda. Deixa la presa de qualsevol decisióper una altra setmana. Surt i diverteix-te!

Capricorn (21-12/19-1)És una bona setmana perquè et dediquis a les relacionssocials i a fer aquelles coses que ja fa dies que vols ferperò que mai no trobes el moment per dedicar-t’hi. Quèesperes? Organitza’t.

Aquari (20-1/18-2)És un bon moment per abandonar el pes que noet deixa avançar i que només et posa traves iproblemes en la teva vida social. Desprèn-te’n!

Peixos (19-2/20-3)La teva vida social passa per un bon moment:tens més possibilitats, invitacions i proposici-ons que mai. Per tant, no et quedis a casa quanpots sortir i passar-t’ho bé.

Passatemps Raquel T.

Les 7 diferènciesRamon Ribalta i EsterBernadich van assolir

aquest cap de setmanael subcampionat

d’Espanya de ral·lis deterra.

Vols ser un campió?doncs troba les 7diferències entre

aquestes dues fotos

64 441-Divendres, 18-11-2005