PER QUÈ ENS SERVEIX PER QUÈ ENS SERVEIX AVALUAR?AVALUAR?

Neus Sanmartí Setembre 2011

“És possible una avaluació que sigui útil al professorat en la seva

actuació docent, gratifiqui l’alumnat en el seu aprenentatge i

orienti ambdós en el procés d’ensenyar i aprendre?”

M. López, 1991

Un procés que comporta:

1) Recollir informacions (amb instruments o no)

2) Analitzar la informació recollida i emetre un judici

3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès

Què entenem per avaluar?

De tipus pedagògic:regular el procés d’ensenyament i aprenentatge

QUALIFICACIÓ/QUALIFICACIÓ/ACREDITACIACREDITACIÓÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORAAVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA

De tipus social:

classificar, seleccionar,

orientar…

• Sovint es creu que:

• L’avaluació i obtenir bones notes és la millor font de motivació i condiciona que l’alumnat “s’esforci” més o menys.

• A més exàmens (i més repeticions si no es tenen bons resultats), més esforç hi posarà l’alumnat per aprendre.

Quina avaluació avaluació afavoreix que l’alumnat “estudiï” i aprengui?

Algunes dades i contradiccions

• Divergència resultats PISA / resultats del país

• A PISA “suspèn” el 18% de l’alumnat mentre que no aproven l’ESO el 31% (més el 26% que té el títol però sense haver aprovat algunes assignatures).

• Som un dels països europeus que més repetidors té.

• Els no aprovats a l’ESO coincideixen

amb els repetidors

“Als pobres els feu repetir curs. A la petita burgesia els repetiu les classes (classes particulars). Per a Pierino –el

fill del metge- no hi ha problema, tot és repetició. El que ensenyeu ja ho ha

escoltat a casa”.

Carta a una mestra. Alumnes de l’escola de Barbiana, 1969

Per què pot ser útil l’avaluació?

1. Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges)

2. Com a activitat per comprovar què hem après (i qualificar)

“La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La

segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem

molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”.J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem

Comporta aprendre a regular:

– La percepció dels objectius d’aprenentatge

– Com anticipem i planifiquem l’acció– La percepció dels criteris d’avaluació

COMPARTIR COMPARTIR OBJECTIUSOBJECTIUS

a) Avaluar-regular la percepció sobre els objectius d’aprenentatge

Què mengen?Com són per dins?

El procés de naixement

QuQuè creieu que aprendrem sobre les plantesè creieu que aprendrem sobre les plantes??(despr(després d’una conversa inicial)és d’una conversa inicial)

A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a

tocar-les fluixet

(3r CEIP Bellaterra)(3r CEIP Bellaterra)

També podem comprovar si comparteixen els objectius després de realitzar una activitat

(Exemple d’escrit en un diari de classe, 2n ESO)

R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense

perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)

ANTICIPAR I ANTICIPAR I PLANIFICAR PLANIFICAR L’ACCIL’ACCIÓÓ

b) Avaluació-regulació de la anticipació i planificació de l’acció

Anticipació i planificació de l’acció

5 anys CEIP Baloofeta per un nen

“superdotat”(traducció de l’original en

català)

Com ho aprenen a fer els nois i noies que no aprenen sols?

Comencem fent que els nens i Comencem fent que els nens i nenes expressin les seves idees nenes expressin les seves idees inicials (en aquest cas, sobre què inicials (en aquest cas, sobre què es descriure i com fer una bona es descriure i com fer una bona

descripció)descripció)

Mercè MasCEIP La Roureda, 6èP

St. Esteve de Sesrovires

- Imagina’t que ets poeta: descriu aquesta flor- Imagina’t que ets una persona que vens flors:

descriu aquesta flor- Imagina’t que ets una persona científica:

descriu aquesta flor

Els animem a distingir entre tipus de Els animem a distingir entre tipus de descripcions segons la seva finalitatdescripcions segons la seva finalitat

I finalment deduïm què hem de fer per I finalment deduïm què hem de fer per redactar una bona descripció redactar una bona descripció

Pensar en:

• A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta).

• Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals).

• En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).

QuQuè hem de fer per definir (científicament)?è hem de fer per definir (científicament)?(a partir de definir què és una flor)(a partir de definir què és una flor)

Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.es pugui reproduir”.

Aquests resums (o “Bases d’orientació”), Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes que han d’elaborar els propis alumnes

amb les seves paraules,amb les seves paraules, s’han de avaluar-regular molt bé, perquè és el que ha de

quedar ben emmagatzemat a la memòria.

Poden anar variant al llarg dels cursos, Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions… ampliant-los, matisant afirmacions…

No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint

no cal arribar a una única formulació, perquè l’alumnat és

divers a l’inici i divers al final

Títols molt relacionats amb el procedimentTítols molt relacionats amb el procediment

No pot deixar de posar No pot deixar de posar exemples concretsexemples concrets

R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva, 1r ESO

Títols relacionats amb el modelTítols relacionats amb el model

Operacions plantejades de Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintèticaforma abstracte i molt sintètica

L’anticipació i de la planificació en la L’anticipació i de la planificació en la realització de qualsevol tasca realització de qualsevol tasca éés molt s molt important, però...important, però...

“Per tenir èxit la planificació sola no és suficient. Una persona

també ha de saber improvisar”.

Issac Asimov

c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d’avaluació i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se

COMPARTIR COMPARTIR CRITERIS CRITERIS

DD’’AVALUACIÓAVALUACIÓ

Han après a descriure, a partir de descriure una flor, i ara ho apliquen a descriure un pantà més

o menys ple

DESCRIURE Aspectes Estarà ben fet si …

Aspectes formals

Té un títol que està de acord amb la descripció

La presentació és polida

Es té cura de l’ortografia (màxim tres faltes)

Continguts

El receptor se’n fa una idea pertinent d’allò que es descriu

El nombre de propietats o característiques és suficient

Quan és necessari es qualifiquen i quantifiquen

Es fan servir comparacions

El vocabulari es precís

Organització del text

El text segueix un ordre

A l’inici es fa una presentació general

Les frases son curtes i tendeixen a ser coordinades (amb “i”) o juxtaposades (separades per comes)

Hi ha separació de paràgrafs

Criteris d'avaluacióCriteris d'avaluació consensuats consensuats

Avaluació entre

companys de la

descripció

M. Mas C.P. St Esteve de Sesrovires, 6è

M. Marimon C.P. Baloo, 2n

També els petits poden aprendre a

coavaluar-se

També plantegen les

preguntes

I intueixen criteris

d’avaluació

CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES

Cada alumne s’autoavalua i també l’avalua la seva parella. Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir els resultats del grup-classe

IS L’Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña

L’èxit dels aprenentatges es juga més en la correcció

dels errors i en l’(auto)regulació contínua que no pas en la genialitat

del mètode”

Philippe Perrenoud

2. L’avaluació per qualificar el grau de competència

• Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència?

• Com qualificar el grau de competència?• Com compartir l’avaluació amb les famílies• Com atendre la diversitat que l’avaluació posa

de manifest? –d’aquest aspecte no en parlarem-

Té sentit una activitat d'avaluació “final”?

• Serveix per posar a prova si s’ha après

• Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal

aprofundir

Però només si:

• És coherent amb el procés d’ensenyament• Hi ha probabilitats de tenir èxit

a) Un primer problema:

Com plantejar preguntes (activitats) per avaluar la competència?

(cal recordar que hi ha d’haver molts tipus d’activitats d’avaluació, per

tenir dades de totes les dimensions de les competències)

PRODUCTIVAPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONS

CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONS

DÓNA INDICISDÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARIÉS CLAR EL DESTINATARI

La mare de l’Anna no vol que vagi a dormir a casa La mare de l’Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana petita té la rubèola. L’Anna diu que no hi ha cap petita té la rubèola. L’Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar.perill ja que el curs passat la van vacunar.Ajuda l’Anna i la Teresa a buscar arguments per Ajuda l’Anna i la Teresa a buscar arguments per convconvèèncer la seva mare tenint en compte el que ncer la seva mare tenint en compte el que hem aprhem après sobre el ès sobre el sistema immunitari. Escriu-los sistema immunitari. Escriu-los per enviar-los per correu electrper enviar-los per correu electrònic. ònic.

Característiques de les Característiques de les BONES PREGUNTESBONES PREGUNTES

CEIP Bellaterra. 3º EP

Un bon exemple de preguntaUn bon exemple de pregunta

Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: La carpeta d’aprenentatge o portafolis• Inclou tot el procés d’aprenentatge i

“metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (tipus “diari de classe”).

• L’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats.

• Necessitat de revisar l’activitat d’avaluació “dossier” perquè sigui útil.

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htmhttp://blocs.xtec.cat/portfolioproject/

Un segon problema:

b) Com qualificar el nivell de competència:

Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació

Què haurem de planificar per qualificar aprenentatges competencials?

• D’una banda, definir les dimensions bàsiques de cada competència (el Departament d’Ensenyament està elaborant un document per explicitar les més bàsiques)

• D’una altra, identificar en quines disciplines -projectes – tallers... es treballen i s’avaluaran.

• Finalment, caldria anar elaborant rúbriques, consensuades entre el professorat del centre, que ens possibilitin identificar el progrés de l’alumnat.

http://rubistar.4teachers.org/index.php

Dimensions de la competència comunicativa lingüística

• Comprensió oral• Comprensió escrita• Expressió oral• Expressió escrita• Interacció en situacions comunicatives• Plurilingüisme i interculturalitat

-de les que es podrien identificar subdimensions-.

Dimensió: expressió escrita

Esborrany provisional

Dimensió Què integra Exemples de tasques d’aprenentatge (i avaluació)

Expressió escrita Escriure per elaborar i expressar idees, opinions i sentiments. Reflexionar sobre el que s’escriu i prendre consciència del procés i del producte que en resulta. Conèixer i utilitzar els diferents tipus d’estructura textual que organitzen les idees. Conèixer el lèxic i estructures morfonsintàctiques diferents de la llengua oral.

- Elaborar missatges escrits cercant la informació de diferents fonts.

- Analitzar textos-exemple escrits per d’altres.

- Reelaborar-millorar textos.- Creació de diferents tipus de

textos: argumentatius, informes administratius, narratius...

- Elaboració de textos escrits amb mitjans audiovisuals, TIC...

- ...

Rúbrica per a l’avaluació: Competència c. lingüística, dimensió E.E. (narrar)

Criteris realització

Criteris resultats

IES Badia del Vallès

Algunes reflexions

• No té sentit separar l’avaluació de coneixements-competències

• No té sentit qualificar a partir establir una “mitjana” dels resultats a les respostes a preguntes que avaluen aspectes diferents d’una competència.

• El més normal és que l’alumnat, a l’inici d’una etapa, estigui en un nivell baix, però l’objectiu és que al final de primària i de l’ESO el 85% estigui entre els nivells 3 i 4.

c) Un tercer problema:

Com compartir amb les famílies els resultats del seus fills?

2n primària CEIP Montserrat Solà

Informes per a les famílies:

. Cada nen/a s’autoavalua

. Aquesta autoavaluació es dóna a les famílies junt amb un full amb comentaris fet per la mestra

Continua amb d’altres competències

Exemple d’autoavaluació d’un nen

Comentari de la mestra

L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix temps, indica el seu grau d’acord amb l’autoavaluació.

La funció de l’avaluació és molt més La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”.que “posar notes”.

Que l’avaluació serveixi per aprendre Que l’avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions comporta revisar moltes concepcions

i pràctiques.i pràctiques.No No éés estrany que molts pensin:s estrany que molts pensin:

No em toquis la meva avaluaciNo em toquis la meva avaluació!ó!Perrenoud, 1993Perrenoud, 1993

BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.

JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB

SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó

SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb.

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA. Consell Superior d’Avaluació. http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.

Bibliografia básica