SE PRAT (març 2010)Núria Alart

L’adquisició de les competències bàsiques

L’alumnat esdevé competent quan és capaç de transferir uns determinats continguts adquirits en una o vàries matèries a la resolució d’un problema plantejat en qualsevol altra situació

Les fases d’una acció competent són:

Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

Ensenyar i avaluar competències = problemes autèntics

1. Realistes en relació a l’àmbit avaluat

Avaluar les CB per a cuidar les plantes. Situació real d’un jardí, eines reals, fang, insectes, etc, i exigir l’ús correcte i segur de les eines, ordre en les accions, ús de productes d’abonament, antiparàsits, etc.

2. Rellevant per a l’alumnat

Les CB avaluades han de ser útils per a les activitats extraescolars. Millorarà el sentit de l’activitat, augmentarà la motivació perquè li servirà i la podrà possar a la pràctica.

3. Promoure la socialització de l’alumnat

Si l’avaluació consisteix en simular una entrevista de treball, es realitzarà un currículum vitae ajustat a la demanda de treball adequant-se la manera de vestir, utilitzant termes tècnics propis de l’ambit laboral

Ref: Monereo, 2009

Situacions d’aprenentatge adients perquè l’alumnat esdevingui competent

Cap estudi demostra que els resultats de l’alumnat millorin a partir de retornar-lis els treballs amb

anotacions i puntuacions. Neus Sanmartí, 2008

Parteixen de situacions significatives i funcionals adreçades a generar interès mitjançant la resolució de problemes

Presenten models d’actuació que mostren com s’apliquen els coneixements en situacions pràctiques

Proposen nivells sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers en situacions tan reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament més complexos

Potencien progressivament la pràctica autònoma, la pràctica compartida i l’aprenentatge cooperatiu entre iguals

Fomenten la reflexió sobre la pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge

Font: C. Monereo

Proximitat

Llunyania

Escolar Extra-escolar

Rellevància (identitari)

Irrellevància (impersonal)

Projectes

Simulacions

Portafolis

Cooperació

Casos de pensament

Problemes tradicionals

Exercicis

Textos en col·laboració

Dossiers d’apunts

Aprenentatge cooperatiu

Casos

Grau d’autenticitat d’activitats d’avaluació

Rubrica d’avaluació Dossier de notes i apunts

Insuficient Correcta Òptima

Organització Estructura Professorat

Agrupament continguts

Estructura personalitzada

Ampliació Lectures recomanades

Altres assignatures

Iniciativa personal

Reflexió Descripció Dubtes i preguntes

Argumentació: recerca, casos

Qualitat Literals i exhaustius

Sintètics i selectius

Personals i selectius

Font: C. Monereo

Autentificar les proves

Investigació del professor C. Monereo: consisteix en introduir en una prova o activitat d’avaluació habitual, canvis amb la finalitat de convertir-la en més autèntica. (P. Ex. A partir dels criteris PISA)

1. Canvis en la situació problema. Casos de la vida real. Casos rellevants a partir del quals es poden fer preguntes relacionades amb el que s’ha fet a classe.

2. Canvis en el tipus i la complexitat de les preguntes. Preguntes que inclouen diferents maneres de representar la informació: gràfics, símbols, mapes, ... Diferents nivells de complexitat cognitiva (Taxonomia de Bloom)

3. Canvis en els tipus d’ajuts i informació addicional.Utilitzar recursos, internet, un company, successos inesperats, fer una pregunta al professor,...

4. Canvis en la valoració de les proves. Es fan públics els criteris de l’avaluació

Ref. C. Monereo

“Taxonomia” de Benjamin Bloom, 6 nivells

Criteris d’avaluació

QUÈ AVALUAR?

COM AVALUAR?

QUAN AVALUAR?

1.Avaluació dels aprenentatges (qualificadora)

2.Avaluació per a l’aprenentatge (formadora)

Resultats finals

Progrés i procés alumnat

Autoavaluació coavaluació

Inicial

Formativa

Final Procés d’aprenentatge

Algunes activitats d’ensenyament-aprenentatge

Diagnostica el grau de competència i prendre

consciència dels punts de partida

Identificar on estan les dificultatsComprendre les seves causes

Identificar els aprenentatges realizats i valorar la qualitat del procés d’ensenyament dissenyat

AVALUACIÓ INICIAL

QUÈ ÉS IMPORTANT AVALUAR:

Què en saben?Quines intuïcions tenen?Què pensen que aprendran i com? (objectius)Quines emocions els desperta?Quina motivació?Quin coneixement tenen?

No hi ha respostes bones o dolentes: totes són un bon punt de partida per aprendre

Cal “despenalitzar” l’error!!

Coneixements previs

Ref: G. Al.lès, 2009

Què aprendrem? (després d’una presentació del professor del nou tema de química d’estudi, 2n ESO)

• A dibuixar àtoms• A fer fórmules• A explicar perquè passen coses• A saber teories• A pensar• A explicar perquè l’aigua i altres substàncies canvien• A explicar perquè l’aigua i altres substàncies són com són

(després de presentar els oficis a l’aula d’acollida ESO. Què en saben?

MAPA MENTAL

Ref: Al.lès 2009

L’avaluació en l’etapa inicial

PREGUNTES: Hi ha professorat que pensa que ja sap quins és el punt de

partida de l’alumnat i que l’avaluació inicial comporta perdre temps que es pot dedicar a fer d’altres activitats. Hi esteu d’acord? Per què?

D’altres pensen que sí que és important, però que n’hi ha prou amb una conversa amb tot el grup-classe. Hi esteu d’acord? Per què?

Ref: G.Al.lès 2009

En petits grups, cooperativament, l’ alumnat acorda què han de pensar i/o fer per resoldre un conjunt de tasques (a partir del què han anat aprenent).

Aquest acord cal avaluar-lo/regular-lo perquè no hi hagi errors

AVALUACIÓ FORMATIVA

Si reconeixen els criteris d’avaluació, si els saben aplicar a l’avaluació de les

seves produccions ( i de les dels companys…)

Què és important avaluar abans de l’examen final?

AVALUACIÓ FINAL

Reflexionem sobre l’avaluació al final del procés d’aprenentatge

Ref: Al.lès (2009): L’avaluació amb competències bàsiques

Avaluació del què han aprés i com ho han après (de grup i individual)

2n CEIP Coves d’en Cimany

Ref: Neus Sanmartí

Allò que l’alumnat aprèn i com ho aprèn depèn de

com es planteja l’avaluació i, molt

especialment, dels valors que es promouen a

través d’ella.

Orientacions per a l’avaluació

Una reflexió final

Orientacions per a l’avaluació

Avaluar per aprendre (avaluació com a part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge):

• Contínua i global, plantejada a partir de situacions “noves” on calgui transferir coneixements

• Constatarà els avenços de l'alumnat i en detectarà les dificultats (l’error com a ocasió d’aprenentatge)

• Tindrà un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu

Sr. Àngel DomingoServei d’Ordenació Curricular

Lleida, febrer 2009

Avaluació per continguts Avaluació per competències

Utilitza números Utilitza nivells competencials

Compara persones Individual

Descobreix què no saben Estableix el seu nivell

No hi ha participació Hi ha participació

S’avalua en un moment donat S’avalua tot un procés

Persona avaluadora passiva Persona avaluadora activa

Utilitza exercicis Observa evidències

Avalua parts o resultat del programa Avalua el procés i la globalitat

Restringida al programa estudiat Inclou coneixements adquirits per experiència i de fora del centre

TAULA COMPARATIVA ENTRE ELS DOS MODELS D’AVALUACIÓ

Grup tècnic de pràctica reflexiva. Departament d’Educació

AVALUACIÓ COMPETENTL’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que

demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben

MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICAObservació del professor/aElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebats Revisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli, PBL, anàlisi de casos, simulacions, projectes, ...

OBSERVACIONS

Es poden realitzar en moltes situacions on l’alumnat:

- Treballa en petit grup

- Durant el procès de solució d’un problema.

- En un debat

- En un anàlisi de casos.

- En simulacions, …

Consisteix en un procès de descripció del comportament de l’alumnat. Amb uns criteris prèviament determinats.

AUTOAVALUACIONS

COAVALUACIONS

Rúbriques

Dissenyar una gràfica d’avaluació entre els docents i l’alumnat

RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL (pot ser aplicada a cada alumne individualment o al conjunt de les exposicions de tot el grup)

Aspectes que s´avaluen CORRECTE BÉ EXCEL·LENT

Preparació

Ha de fer algunes rectificacions, de tant en tant sembla dubtar

Exposició fluida, molt pocs errors

Es nota un bon domini del tema , no comet errors, no dubta

Interès

Li costa d´aconseguir o de mantenir l´interès del públic

Interessa força en principi però es fa una mica monòtona

Atrau l´atenció del públic i manté l´interès durant tota l´exposició

La veu

Costa d´entendre alguns fragments

Veu clara, bona vocalització

Veu clara, bona vocalització, entonació adequada, matisada, sedueix

Temps

Excessivament llarg o insuficient per desenvolupar correctament el tema

Temps ajustat al previst, però amb un final precipitat o allargassat per manca de control del temps

Temps ajustat al previst, amb un final que reprèn les idees principals i arrodoneix l´exposició.

Suport

Suport visual adequat (murals, cartells)

Suports visuals adequat interessants (murals, cartells)

L´exposició s´acompanya dels suports visuals especialment atractius i de molta qualitat ( murals i cartells)

Rúbrica de l’aplaudiment

CRITERIS POC JUST BÉ EXCEL·LENT

VOLUMEN Molt baix. Es pot escoltar altres sorolls

Baix en la major part de la sala

Alt com per a no poder parlar

Tant alt que no ens permet pensar.

TEMPS Lent. Les mans gairebé no es tanquen, queden fregant suaument.

Relaxat. Les mans piquen lentament.

Ràpid. Les mans piquen ràpidament

Molt ràpid i àgil. Les mans piquen molt ràpidament.

DINÀMICA Comença amb una pausa i s’escolta un picar de mans i després desapareix.

Sense intensitat ni canvis en la dinàmica des del principi fins al final.

Augmentant a poc a poc, fins arribar a un límit i després decreix.

S’inicia de sobte, intensament fins a eixordar per uns segons i després decreix lentament

Adaptació: Heidi Goodrich Andrade. Una matriz para el aplauso. (2007)

DIARIS DE CLASSEEl diari de classe es centra en tècniques d’observació i registre dels esdeveniments per part de l’estudiant. Els permet sintetitzar els seus pensaments i els seus fets.

Els sensibilitza sobre les seves pròpies maneres d’aprendre. (metacognició)

AVALUACIÓ PORTFOLIcom a sistema d’ensenyament i aprenentatge

Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.

Barberà, 2005

“Col·lecció de materials

seleccionats amb la intenció d’explicar el rendiment o l’aprenentatge realitzat, reflexionar sobre aquest i avaluar-ho”

Panell didàctic

SIMULACIONSSimular situacions de la vida real.

Exemple: Educació Infantil: treballar els racons on es simulen moltes coses de la vida real, anar a comprar,

Teatralitzacions sobre qualsevol contingut.

Preparar una entrevista per a una visita al centre d’un autor d’un llibre llegit.

Tècniques del procès incident: ex. Presentació del centre a unes persones angleses. L’alumne es creu que es real.

AUTOAVALUACIONSEls alumnes s’avaluen les seves pròpies produccions.

Ref: WQBullying

Correcte Bé Excel·lent

Coneixement del tema

Ara coneixem una mica més que abans el tema del maltractament entre alumnes (bullying).

Ara coneixem força millor que abans aquest tema del maltractament entre alumnes (bullying). Sabrem identificar fàcilment les conductes quan es produeixin.

Ara coneixem força millor que abans aquest tema del maltractament entre alumnes (bullying). Sabrem identificar fàcilment les conductes quan es produeixin i tindrem eines per afrontar-lo i prevenir-lo. Sabrem a qui demanar ajuda, si cal.

Recerca d’informació

Ens ha costat una mica però hem trobat la informació demanada.

Hem trobat la informació demanada, però ens ha costat una mica descobrir el més rellevant dintre del text.

Hem trobat fàcilment la informació demanada i hem sigut hàbils en descobrir ràpidament el més rellevant o allò que ens interessava més dintre del text.

Cooperació Hem participat aportant algunes idees i suggeriments.

Hem participat aportant idees i hem fet observacions i suggeriments oportunes.

Hem participat activament aportant idees, fent observacions i suggeriments molt interessants i rellevants per al tema.

ResponsabilitatIndividual

Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys.

Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys i hem acceptat els suggeriments i les crítiques que ens han fet.

Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys i hem defensat els nostres punts de vista. Hem acceptat les crítiques i els seus suggeriments. Hem adequat el treball individual incorporant les bones aportacions dels companys i destriant les innecessàries o errònies.

Dinàmica d’interacció

Hem aconseguit agrupar-nos en cada moment segons es demanava.

Ens hem agrupat segons les necessitats de cada moment i hem acceptat els canvis de situacions.

Ens hem agrupat segons es demanava en les diferents activitats i hem sabut adequar la nostra actuació a cada nova situació i als companys del grup.

Resolució deconflictes

En els punts de desacord hem escoltat les opinions dels companys.

En els punts de desacord hem escoltat les opinions i hem aportat les nostres opinions argumentades.

En els moments de desacord, hem argumentat les nostres opinions, hem escoltat i valorat les dels altres i hem arribat a un consens satisfactori per tots.

MÈTODE DE CASOS

Es fa un relat d’una situació de la realitat en un context similar al del nostre alumnat on hauran de prendre decisions.

És una manera de projectar-se. S’ha d’aprendre una decisió sobre diferents casos. Ex: en una situació determinada es presenten quatre alternatives. Quina escolliries? Per què? Argumenta.

1. Portar mocador.

2. Portar “gelaba” i mocador

3. No portar mocador.

4. No portar “gelaba”

CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES

El centre del Currículum és l’alumnat i el desenvolupament de les seves capacitats. No els continguts.

Capacitat de resoldre problemes per a la vida real. Aprenentatge d’experiències, actiu, significatiu i interdisciplinar.

Treball en equip del professorat.

Reorganització del temps i espai escolar.

Organització flexible.

Educació integral i inclusiva.

Dimensió afectiva/emotiva.

Exemples de proves d’història contemporànea

Llegiu el següent text i contesteu a les preguntes:

“Jo feia catorze hores i mitja de treball afectiu quan tenia 7 anys. En aquesta fàbrica hi havia al voltant de 50 nens, més o menys, de la meva edat; frequentment no es trobaven massa bé de salut. Sempre hi havia mitja dotzena de malalts, normalment a causa del treball excessiu. La principal ocupació d’un dels encarregats era colpejar als nens per forçar-los a treballar en excés”

1. Feu un resum de les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric (3 punts)

2. Expliqueu les principals formes organitzatives del moviment obrer que es van desenvolupar a la segona meitat del segle XIX (3,5 punts)

3. Expliqueu els trets generals de la Segona Revolució Industrial i la seva influència en l’expansió colonial europea (3,5 punts)

Font: Monereo, 2009

AL·LÈS, G (2009): L’avaluació amb competències bàsiquesMONEREO (Coordi) Pisa como escusa. Edit. GraóSANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. GraóOCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA 2006. Consell Superior d’Avaluació http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.

Bibliografia