DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

236DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012Periòdic popular dels Països Catalans

La commemoració de la Diada del 9 d'Octubre va reunir entrehuit i deu mil persones pels carrers de València per reivin-dicar els drets socials i nacionals. Aquesta és una de les duesdiades nacionals que celebra el País Valencià, i, tot i que notan multitudinària com la del 25 d'Abril, enguany l'assis-tència fou major que en ocasions anteriors.

Per la seua banda, l'esquerra independentista va aprofi-

tar la Diada per refermar el seu projecte social i nacional,sense eufòries i amb pas ferm. I així, com sol ser habitual,el seu bloc fou el més gran de la manifestació. Vora dos milpersones es manifestaren rere la pancarta "Contra les reta-llades socials i nacionals, independència, socialisme, femi-nisme".

>> Països Catalans 5

JOSEP VILLARROYA PÀG. 2 // JOSEP GARGANTÉ PÀG. 2 // ÀLEX TEJEDOR PÀG. 2 // JOSEP BONNIN PÀG. 3 // XAVI SARRIÀ PÀG.16

Milers d’espanyolistes esmanifesten el 12oL'extrema dreta principatina, amb l'aval del sectorultra del PP, de Ciutadans i de PxC ha aconseguitmobilitzar 10.000 a Barcelona amb motiu del dia dela Hispanidad. >> Països Catalans 6

Absolució per als 4 deMallorcaGuillem Colom, Sílvia Melero, David Pujol i Robert Cruz, cone-guts també com els quatre independentistes de Mallorca, hanestat absolts de tots els delictes dels quals se'ls acusava.

>> Internacional 11

Cita electoral al País BascEl diumenge 21 arriben les eleccions a la Comunitat Autòno-ma Basca i, de la mà de Bildu, s’esperà un sotrac importantal parlament de Vitòria-Gasteiz; Iker B., periodista de Gara,ens indica algunes de les principals claus de la contesa elec-toral.

>> Internacional 10

SUM

ARI

El debat al sí de la CUP sobre la participació a les eleccions autonòmiquesde la CAC ha finalitzat amb resultat afirmatiu a prendre-hi part. A favor, lamajor fortalesa de l'organització després de les passades eleccions munici-pals i el bagatge acumulat als carrers per la lluita social els darrers tres anys,que ara es vol fer cristalitzar en aquesta candidatura. En contra, el risc deposar en entredit el procés de construcció nacional dels Països Catalans. Ientremig, una cursa contrarrellotge per aconseguir els avals que, per sorpre-sa, les autoritats electorals han imposat a les candidatures sense represen-tació parlamentària.

“Colòmbia estàen marxa” A finals de setembre, una delegacióde la comissió internacional del movi-ment polític colombià Marcha Patrió-tica ha visitat el nostre país en el marcd'una gira per tota Europa. L'Accenthem pogut parlar amb Gloria Cuar-tas, defensora dels drets humans, iMauricio Ramos i Francisco Tolosa,membres de la comissió internacio-nal de la MP.

>>Contraportada 16

ENTREVISTA

>>Editorial + Països Catalans 4

El 9 d’Octubre aplegamilers de persones

Arran conclou el procésd’unitatCelebrada a les Terres de l’Ebreaquest passat cap de setmana, lasegona part de l’Assemblea Nacio-nal Constituent d’Arran – que vahaver de ser partida en dues partsper motius tècnics- ha esdevingutel darrer pas del procés de confluèn-cia iniciat fa prop de quatre anysper Maulets i la CAJEI.

Queda, així, totalment consoli-dat el nou projecte juvenil de l’Es-querra Independentista al qual s’hiha sumat més d’una desena d’as-semblees locals durant aquest tempsdonant com a resultat Arran.

>>Pàgina 6

Vivim temps difícils i tot indica que encaraho seran més. Fins a un punt que el graud’empobriment en què acabarà la gran majo-ria de la societat catalana és tot un misteri.I encara ho és més saber com hi respondrà.

De totes maneres, i fent una mirada pano-ràmica sobre l’esquerra política, sindical ocom li vulguem dir, el que cada cop semblamés clar és que no s’està a l’altura de les cir-cumstancies que estem vivint. Com diriaManuel de Pedrolo, organitzacions políti-ques, sindicals i socials que “el sistema mar-gina o que s’automarginen voluntàriamentper no fer-se còmplices d’unes institucions,d’una organització social que condemnen icontra la qual combaten. O, amb més preci-sió: contra la qual es pensen que combatenquan, de fet, s’hi enfronten amb alguns con-formismes que, parcialment, les situen enca-ra dintre de l’ordre establert”.

Aquesta situació d’atac cru i directe de leselits polítiques i econòmiques contra les con-dicions de vida i de feina del poble està fentque, enfront dels partits i sindicats del poder,la resposta de les organitzacions “alternati-ves” estigui sent, com a mínim, dispar i enocasions descoratjadora.

No parlem d’unes sigles amunt i unes altresavall, sinó de situacions en què s’hauria d’a-nimar a donar un cop de mà en aquesta oaquella mobilització i ens trobem que es fatot el contrari, en nom de majories que enca-ra no estan disposades a moure’s.

El cercle viciós està, llavors, creat. La gentno es mou, per tant les organitzacions “alter-natives” no es mouen i d’aquesta manera esconfirma que la gent no es mou. Pitjor enca-ra, s’intenta que el que s’organitza fora d’a-questa lògica surti el pitjor possible. Així esveu que es tenia raó, encara que t’hagin fotutl’Ensenyament Públic, la feina al Servei d’O-cupació de Catalunya o el conveni que teniessignat al Transport Públic, per tractar enaquests exemples del camp laboral-sindical.Encara que en el camp polític s’hi dóna unpa similar.

Tampoc és que aquests alternatius “con-servadors” hagin inventat res de nou, és elque porten fent tota la vida els partits i sin-dicats del poder. D’una manera breu: desmo-bilitzar la gent en nom que la cosa està moltbé o molt malament, d’acord amb el momenthistòric, i que no es pot fer res més que par-ticipar a les institucions o realitzar teatrede carrer.

El problemàtic de tot plegat arriba quandes de la seva postura es vol seguir mante-nint una imatge de posicionaments confron-

tatius amb els poders públics o privats, quans’ha caigut en un possibilisme a la baixa enuns moments en què en la gran majoria decasos no implica cap privilegi per a ells, anstot el contrari. Manca una autocrítica since-ra per assumir que es desmobilitza més quees mobilitza. Es viu del que s’ha fet en el pas-sat, mentre que l’actitud present és d’unainjustificada passivitat i precaució. Diuenque la cautela és important si la guerra ésentre iguals, però mai hem estat entre iguals,per tant sobra cautela i falta atreviment iacció.

D’aquesta manera, i sembla que això cadacop anirà a més, els nostres referents de finsavui a poc a poc es poden anar desmuntantper l’activitat que noves persones i organit-zacions estan fent als seus sectors, despu-llant un rei o reina que va nua des de ja fatemps.

Que cadascú en tregui les conclusionscorresponents, però que professors i profes-sores, funcionaries o en precari, organitzinuna vaga en contra de la voluntat del sindi-cat majoritari i alternatiu d’ensenyament,

que treballadors i treballadores, laboral, inte-rines o funcionaries del SOC s’organitzin enAssemblea atesa la passivitat del sindicattambé anomenat alternatiu i que, un exem-ple més, es munti una nova secció sindical aAutobusos de TMB perquè els sindicats com-batius signen la retallada de la Direcció voldir que alguna cosa ben fotuda està passant.I, a més a més, quan en aquests tres casos, idubto que siguin els únics, els sindicats “com-batius i alternatius” van junts de la mà ambCCOO i UGT en aquestes històriques gestes.

Ningú no hauria d’oblidar que si mentei-xes a la gent, a la llarga palmes, perquè hoacaben descobrint i ja no tens cap credibili-tat. Òbviament això no significa que l’orga-nització desaparegui, que es perdin allibe-rats sindicals o altres assumptes de patrio-tisme organitzatiu, sinó que perds la guspi-ra de canviar l’estat de les coses i t’acabesescarxofant en un conservadorisme que sem-pre havies criticat.

*Josep Garganté és militant a la COS d’autobusos de TMB i a la CUP de Barcelona

L’ACCENT 236DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 201202 OPINIÓ

Bon vent i barca nova?JOSEP VILLARROYA VALÈNCIA

De sobte, s'han generat expectatives: les qua-tre províncies al nord del Sénia proclamaranla independència. Sembla que ara va de debò,que és el moment històric i que no poden per-dre aquest tren...

Parle del Principat, perquè el País Valencià,les Illes, la franja de Ponent i la Catalunya Nord,no hi comptem i estem condemnades a viureaquest fet com a espectadores. De fet, no es plan-teja ni com a possibilitat que, en el supòsit d'unreferèndum, es reclame la independència detots els Països Catalans. Se'ns diu que es tractade ritmes diferents, que les realitats de cadas-cun dels territoris no són les mateixes, com sitot el territori principatí fos homogeni, com sia l'àrea metropolitana de Barcelona, les comar-ques de Girona, les de Lleida o les terres de l'E-bre no hi haguera ritmes diferents o realitatsben diverses.

Supose que no té gaire transcendència dei-xar de banda en aquest procés les terres on vannàixer escriptors que han enriquit la literatu-ra catalana, com Joanot Martorell, Ramon Llull,Ausiàs Marc, Joan-Lluís Lluís, Jesús Moncada,Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Antoni M.Alcover o Llorenç Villalonga. No deu ser gairerellevant haver de pair l'abandó a la seua sortde les ciutats i viles on van créixer cantantscom Ovidi Montllor, Raimon, Pascal Comeladeo Maria del Mar Bonet. Imagine que deu serinsignificant la pèrdua de les comarques on hiha festes que han fet més universal la culturacatalana, com el Misteri d'Elx, la Muixerangad'Algemesí o el cant de la Sibil·la de Palma.Però, tot i que això deu generar contradiccions,supose que -com es deia recentment en un altrearticle-, nosaltres, els i les de la perifèria, somprescindibles, i que només som catalanes quaninteressa, quan convé.

Què voleu que us diga? No entenc que lamajoria de les organitzacions polítiques delPrincipat reclamen només una part del terri-tori. Ho trobe poc intel·ligent... Devem ser unrara avis, l'únic país del món que no reclamatot el seu territori. Tampoc puc -ni vull- com-prendre que les organitzacions que es diuenindependentistes del País Valencià també hoassumesquen. Sí, és clar, em direu que l'Esque-rra Independentista n'és l'excepció. Doncs sí ino, fins i tot en les nostres files tenim regio-nalistes, gent que té pressa per esdevenir inde-pendent i que està disposada a pagar el peatgecorresponent: la renúncia a una part del país.Cal ser una mica babau per no plantejar, si mésno d'entrada, la independència de tot Catalun-ya. I ho dic, fins i tot, perquè sobta que, ja debon començament, es ressignen a perdre unapart del territori català. Però alerta! Perquè sien cada bugada perdem un llençol, també espodrien perdre altres territoris on les condi-cions no són les adients, o comarques amb unritme més lent. Què podria passar amb les Terresde l'Ebre? I amb el Segrià o la Noguera?

A la perifèria se'ns planteja que no podementrebancar aquest procés, que hem de com-prendre-ho, que no tenim dret a frenar-lo, queno hem de ser egoistes, que més endavant jaens hi sumarem, que ens n'hem d'alegrar per-què una part del nostre país aconseguirà serindependent.

No conec cap exemple d'un territori queassoleix la independència i que més tard s'hiincorpora la part del territori restant. Irlandaés un bon botó de mostra. Tal vegada els PaïsosCatalans en serem la primera excepció del món:primer el Principat, després el País Valencià iles Illes, i més tard la Franja de Ponent i la Cata-lunya Nord. Tal vegada, això servesca per tran-quil·litzar algunes males consciències...

PUNT DE MIRA

El conservadorisme “alternatiu”

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels PaïsosCatalans. Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos, 46001 ValènciaRedacció Barcelona: Carrer Tordera 34 baixos, 08012 BarcelonaAdreça electrònica: ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redac-ció. Coordinació general: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Abel Cal-dera. Països Catalans: Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.), JoanBallester, Guillem Colom, Pep Giner, Andrés González. Opinió: JoanTeran (coord.). Economia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacio-nal: Laia Altarriba, Manel López (coords.). Cultura: Josep MariaSoler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colomer, Borja Català.Ciència i Tecnologia: Martí C. , Almudena Gregori, Àlex GarciaEsports: Rafael Escobar. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica:Andreu Ginés. Coordinació gràfica: Oriol Clavera. Distribució: XavierGispert. Han col·laborat en aquest número: Josep Villaroya, JosepGarganté, Alex Tejedor, Josep Bonnin, Xavi Sarrià, Marc Garcés

Número 236 Tirada: 4.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusiva-ment en els seus autors.

COL·LABORACIÓ JOSEP GARGANTÉ*

COL·LABORACIÓ ÀLEX TEJEDOR

El SEPC, molt més que unaorganització estudiantil

Fa uns mesos, i arran de l'autodisolució deSegi, el periodosta de Gara, Alberto Pradillapublicava un article titulat “Para toda la vida”on descrivia el que suposava per al jovent bascla seua militància en l'organització juvenil ,no només en l’àmbit polític sinó també pelque fa al pla personal. Moltes d'aquelles sen-sacions que el periodosta descrivia són, d'al-guna manera, extrapolables al context de lesorganitzacions de l'Esquerra Independentis-ta i més concretament, en el meu cas, al Sin-dicat d'Estudiants dels Països Catalans.

Acabant ja la meua etapa estudiantil (jaera hora!) i per tant la meua militància enl'organització estudiantil de l'EI puc observaramb perspectiva el que ha suposat per a mi, iper a molts de nosaltres, el nostre pas pel sin-dicat.

El SEPC és, en molts casos, (i en el meu hova ser) el primer contacte amb l'independen-tisme combatiu de molts joves que tenen lanecessitat de construir, des de l'àmbit estu-diantil, un nou model de societat basat en lajustícia social i allunyat de criteris economi-cistes, tot des d'una perspectiva nacional quereivindique la construcció d'un marc educa-tiu propi que ens permeta desenvolupar lesnostres pròpies reformes educatives i que esta-blisca el català com a llengua vehicular a l'en-senyament. Aquests principis són els que hanguiat el sindicat en el seu què-fer diari, aixíno podem oblidar, per exemple, que el SEPCfou una de les organitzacions referents, a totl'Estat espanyol, en l'oposició a l'Espai Euro-peu d'Ensenyament Superior, i ha participatactivament en totes les mobilitzacions estu-diantils en contra de les darreres reformesprivatitzadores de l'educació a tots els nivells.A més a més el nostre discurs es veu enfortitdia a dia quan, per exemple, rectors de dife-rents universitats del país assumeixen que“Bolonya és un nyap” o quan les nostres adver-

tències sobre la progressiva privatització deles universitats i el conseqüent augment detaxes s'està complint. El temps ens ha donatla raó al respecte.

Pel que fa al terreny personal ens ha ser-vit, a molts de nosaltres, per conèixer raconsde la nostra nació que d'altra manera no hague-ra sigut possible xafar i per conèixer gent ambles mateixes inquietuds, cosa que no fa sinóreafirmar-nos en les nostres conviccions. Amés podem considerar el nostre pas pel SEPCcom una “escola de militància” que ha contri-buït a la nostra formació personal, tot apor-tant-nos una consciència crítica.

Més enllà, però, del que ja s'ha comentat,cal remarcar la importància del SEPC, ja queha de servir com a porta d'entrada a l'Esque-rra Independentista i com a trampolí per acontinuar la militància en la resta de col·lec-tius que en formen part, només així aconse-guirem bastir un moviment d'alliberamentnacional, fort, cohesionat i amb una gran basesocial que ens permeta construir una alterna-tiva real i plantar cara als reptes que se'nsplantegen en una societat cada vegada mésconvulsa.

En conclusió, cal que tots els militants delSEPC (els que ho són i els que ja no) ens sen-tim orgullosos de la feina feta fins ara i d'undiscurs propi, elaborat, crític i coherent queens a erigit com a un de les organitzacionscapdavanteres del moviment estudiantil. Amés, és necessari que els nous estudiants deles universitats públiques dels Països Catalansse n'adonen de la importància que té l'ensen-yament en el nostre desenvolupament com apersones i de que l'única manera de comba-tre els atacs contra el caràcter públic de l'e-ducació és estant organitzats.

*Àlex Tejedor és militant del SEPC a la Universitat Jaume I de Castelló

L’ACCENT 236 OPINIÓ 03

L'espectacular jugada tàctica d'Artur Mas tindrà el dia 25 de novembre un

dels seus punts culminants. Les eleccions anticipades han deixat el PSC emba-

dalit, quequejant “federalisme” sense convicció i el PP enrogit pel ridícul dels

seus dirigents cavernícoles incapaços de desenvolupar una proposició amb sub-

jecte i predicat sobre la qüestió de l'autodeterminació i segrestats per l'espiral

d'espanyolisme que ells mateixos han desencadenat i que els treu tot marge de

maniobra davant la Generalitat. ERC va amb el pas canviat després d'un segui-

disme patètic de CiU, ICV intentarà parlar del seu llibre que, en qualsevol cas,

encara té força lectors, i a Solidaritat sembla que li hagin tret la bandera. I

enmig d'aquesta olla de grills, la CUP ha decidit presentar-se a les eleccions.

El debat ha estat llarg (fa anys que dura) i no pertoca a aquest mitjà sinó a

les organitzacions de l'esquerra independentista (inclosa la CUP) valorar l'en-

cert de la decisió.

La transcendència del fet no ens ha de fer oblidar que el Parlament de Cata-

lunya no és la institució representativa del poble sinó un instrument de domi-

nació de classe al qual fins ara només hi han arribat partits que, a diferència

de la CUP, tenen forts suports financers i mediàtics amb les dependències que

això comporta. Que el Parlament de Catalunya és una expressió de l'Estat a

Catalunya i per tant, també, el garant de la unitat d'Espanya (ara anomenada

autonomia), de la partició territorial dels Països Catalans, de l'economia de

mercat i de la submissió a l'oligarquia financera europea.

Si obté representació la CUP té l'oportunitat de posar els seus diputats al

servei del moviment popular i no a l'inrevés. De ser un instrument de cons-

trucció nacional i no d'aprofundiment de la partició territorial dels Països

Catalans. D'utilitzar el Parlament per denunciar la manca de legitimitat de la

institució i no per legitimar-la davant dels sectors més combatius del poble.

D'explicar-hi i defensar la lluita que l'esquerra independentista i els movi-

ments populars lliuren fora del Parlament i no condicionar aquesta lluita a la

necessitat d'arreplegar vots.

En aquestes eleccions hi ha dues claus de gran rellevància: impedir que la

qüestió nacional sigui gestionada per CiU a plaer i desemmascarar la cortina

de fum que CiU ha estès sobre les retallades, la corrupció i les polítiques fis-

cals i socials que han dut a la ruïna les finances de la Generalitat i les de la

classe treballadora des de molt abans de la crisi mitjançant un espoli social

sostingut. La CUP és la única candidatura que té els instruments ideològics per

enfrontar les dues qüestions alhora. És la única candidatura que té les mans

lliures per oposar-se a un projecte de pseudoindependència (com a molt) que

a la pràctica signifiqui una manca total de sobirania per fer polítiques socials

per causa del caràcter neoliberal de les institucions europees. I que podria sig-

nificar també un cop de puny a la cara del procés de construcció nacional que

és el projecte històric de l'esquerra independentista, que hauria de veure com

el País Valencià i les Illes afronten en solitari el projecte espanyol de supres-

sió de les mínimes quotes d'autogovern obtingudes (l'autonomia) i d'extermi-

ni de la llengua catalana. És també la única candidatura amb militants capa-

citats (gràcies al realisme que dóna el contacte amb el carrer) per no deixar-

se entabanar pel maquiavelisme d'Artur Mas i la credulitat naïf de bona part

del nou sobiranisme. Capacitats per entendre que amb la correlació de forces

existents la independència del Principat no arribarà demà. Que Rajoy i Mas

són socis naturals per a l'estabilització del projecte nacional espanyol i la bur-

gesia catalana (Foment, la Caixa, Gas Natural, Abertis, etc.) s'encarregarà de

que s'entenguin. La tasca de l'independentisme popular i, per tant, de la CUP

és impedir-ho. El camí continua sent el de la construcció de la Unitat Popular

i d'estructures de contrapoder, és a dir, el de la construcció, dins i fora dels

límits de la comunitat autònoma que gestiona la Generalitat de Catalunya,

d'un subjecte revolucionari que no vol reformar si no destruir l'Espanya i la

França imperials i l'Europa del capital.

El camp de les oportunitats que s'obren davant de la CUP és amplíssim. El

dels riscos també. Però la CUP té un avantatge: al darrere hi ha molts més que

els que hi militen. I la CUP pot ser una estructura prou oberta per recollir l'es-

forç de tot un moviment per què sigui el que volem que sigui. Si ens falla ens

haurem fallat a nosaltres mateixos. Si no, serà una victòria de tots.

E D I T O R I A L

Les autonòmiquescom a oportunitati com a risc

Aquest article va dedicat als mani-puladors de les paraules, els concep-tes i la terminologia, per a aconse-guir soterradament la condemna depersones amb una ideologia políticadiferent, que els fem nosa, ja queqüestionen democràtica i pacífica-ment la seva manera de governar.

Poden d’arribar a trepitjar la líniade la il•legalitat per a aconseguir elsseus objectius, la qual algunes vega-des, deferentment poden arribar atraspassar, inclusiu emprant l’apli-cació de la legislació i les forces d’or-dre públic per acallar les boques queno els convenen i emprar una arti-lleria bastant barroera, per a crimi-nalitzar-los, denigrar-los i atemptaren contra de la seva i nostra digni-tat , sense cap tipus de consideració.

Hauríem de fer una clara diferen-ciació entre el que és legal i el que éslegítim. No la solen tenir massa cla-ra a l’hora d’argumentar i justificarsegons quines actuacions.

Aquestes “persones” no van sobra-des de coratge, i el seu codi ètic ésbastant opac i confús.

En aquest sac, hi ha polítics, gover-nants, funcionaris, intel•lectuals,periodistes, i d’altres professions,que solen tenir els sentiments a lasola de les sabates i empren el seustatus professional per anar pegantcops de destral a destre i sinistre, sen-se importar-los en absolut en contrade qui s’acarnissen, tot i emprantun vocabulari quarterer i deixantcaure manifestacions i declaracionsverbals acusatòries , però sense atre-vir-se a dir clar el que amollen comun suposat, quan aquestes manifes-

tacions les fan en públic. Mesurenbastant bé les paraules i els efectestòxics que volen que tinguin.

Poden mostrar un caire “amable”si els convé. Quasi sempre de cara ala galeria.

A vegades empren la mentida, oles mitges veritats, de tal manera queacaben arribant a creure-se-les. Creuenestar tocats pel dit de déu ( el seu)per a desenvolupar una tasca mes-siànica, on elles, ells, són els bons iels altres els dolents que mereixenésser vilipendiats i castigats.

Aquesta gent s’aprofita de la quehauria d'ésser una vertadera demo-cràcia: Govern real del poble. Elles iells no creuen en la democràcia, sim-plement l’aprofiten i es valen d’ella,sucant-la per a obtenir els seus rèdits,beneficis i estatuts. Poden ésser cavallsd’Àtila, quan tenen majories absolu-tes.

Desqualifiquen a persones sensetenir cap tipus de proves, sense arri-bar a dir les coses que pensen en elfòrum públic i llancen les seves sage-tes enverinades en petit comitè. Bées salvaguarden d’una denuncia percalumnies i injuries i el dret a l’ho-nor.

No són gaire de fiar. De tant en tant mostren el llautó

i hom que es observador els hi veu,malgrat es beslluma des d’enfora.Ens segons quins moments emprenfets, que els hi són propicis com armesllançadores per fer mal, criminalit-zar de forma lasciva, inclusiu llan-çant els seus míssils, per crear unacrispació i trencar la convivènciasocial.

Condemnen la violència físicaquan s’ha emprat en contra d’ells- jotambé condemn totes les formes deviolència, i a lo llarg de la meva vidaho he demostrat - i elles i ells, podenjustificar la violència física quan ésemprada en contra dels altres, d’al-tres que simplement manifesten iexpressen els seus drets. La violèn-cia moral que elles i ells exerceixenno la tenen en compte per res, no elsinteressa.

Solidaritat i proïsme no saben elque signifiquen. Són incapaços deposar-se dins la pell i el patimentd’altres persones, que viuen situa-cions doloroses. Inclusiu són capa-ços de disparar, verbalment, en con-tra d’elles, sense cap rastre de com-prensió.

Segueixen un full de ruta marcatdes de la “jefatura del estado” quemarca les directrius per on es mouensense qüestionar-les, ja que si les qües-tionen els foten a defora. En tenimalgun exemple recent per les nostrescontrades, per devers Manacor. Nosaben el que significa acords assem-blearis per consens, funcionen jeràr-quicament i el que es mou no surt ala foto. Ara bé, si es comporten tenenalgun quin altre regal o canòngia,pels serveis prestats.

Llegiu 1984 de George Orwell i elsveureu ben reflectits i reflectides.

“Ni vencereu, ni convencereu”modific una frase d’Unamuno, ja queel diàleg i l’argumentació des de laraó, no sol ésser el seu fort.

Qui llegeixi aquest article, no tin-drà cap problema en posar-les nom illinatges.

DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012

PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA

Núria Esponellà és una senyora de Cel-rà, de professió escriptora. L'any 1994,a l'edat de 35 anys, va quedar congela-da en una càmera frigorífica en el marcd'un experiment científic. Com que elfinançament era mixt (público-privat)l'empresa patriconadora va exigir quela senyora Esponellà fos descongeladaun parell d'hores al dia per seguir escri-vint i finançar-se el “suero” fisiològicque la mantenia en vida, per dir-ho d'al-guna manera. El ritme era lent peròl'any 1998 va publicar la novel·la GranCafè, que li va permetre tornar unsduros, l'any següent Un moment a lavida i així anar fent fins els nostresdies.

Ara l'experiment ha acabat ambresultats que podreu llegir a les seccionsde ciència dels diaris. I la senyora Espo-nellà es troba davant del duríssim retornal dia a dia. Per pagar el que encara lideu a l'empresa esponsoritzadora (fatres anys que no publica) ha d'escriureun article d'opinió per a El Punt/Avui.Com que ha estat divuit anys congela-

da es pensa que l'arti-cle es publica per dosdiaris i que cobrarà per

duplicat. El temps la farà entrar en raó.De moment el problema està en que elseu domini de l'actualitat, com es potcomprendre, és molt limitat, i això,segons li van dir a la Facultat de Filo-logia, és un factor decisiu en l'escrip-tura periodística. De manera que escar-ba en la memòria i se li acudeix un d'a-quells temes eterns, universals, immu-tables i inesgotables: una “Reflexió sobrela situació actual dels joves en el mónlaboral” amb el títol “Els fills del benes-tar”.

“Aquests dies me les he vist de totscolors per trobar un lampista compe-tent” (El Punt/Avui, 13 d'octubre). -Aquest és un clàssic que no falla-, pen-sa la Núria, cofoia d'haver trobar und'aquells ariets que desbloquegen lament i fan rajar la inspiració. Del clàs-sic a l'arquetip, de l'arquetip al tòpic iaixí i anar fent hi ha qui ha bastit unacarrera de prestigi, i la Núria reforçala seva aposta pel classicisme: “On sónels aprenents que rellevaven els profes-sionals de l'ofici?”. Ja se sap, el jovent

estudiant sociologia, polítiques i histò-ria i les canonades gotejant. I un gestreflex estilístic li inspira a la Núriaaquell posat entre antropològic i socio-lògic que els agrada adoptar als perio-distes encara que no en tinguin ni putaidea per què tota la informació quemaneguen prové d'un altre periodista:“Són un sector de població amb un per-fil molt específic: tenen entre setze idivuit anys, viuen amb els pares i, quanse'ls pregunta pel futur poden respon-dre tranquil·lament: “A mi me da igual,venderé droga””. El 1994 a Catalunyaper vendre droga contractàvem espan-yols. Per això la Núria fa parlar el seupersonatge en castellà. Durant el perí-ode de congelació de la Núria han pas-sat pel país -i pel sector-tot tipus denacionalitats: moros, latins, negres -ara anomenats subsaharians- i final-ment, com que som un país en recessiói tornen als seus països a la carrera, ensn'haurem d'encarregar els de casa.

Però la Núria tot això s'ho ha per-dut. I la llarga absència li juga malespassades: “La figura de l'aprenent s'haperdut”. L'aprenent? ¿Aquell individujove que treballa en condicions contrac-

En defensa de l’estat de dret

i la convivència social

El desgel

JOSEP BONNÍN COL·LABORACIÓ

>>continua a la pàgina 4

ABEL CALDERA BERGA

El proper 25 de novembre els ciuta-dans empadronats a la CAC tindranl'opció de votar amb una butlleta dela CUP a les eleccions autonòmiques.Aquesta fou la decisió presa per l'As-semblea Nacional de la CUP que es vacelebrar el passat 13 d'octubre a Molinsde Rei. Una decisió que prèviamenthavien aprovat la majoria d'assem-blees obertes que es van celebrar arreudel territori i que van aplegar mésd'un miler de persones.

A Molins de Rei culminava tot unprocés de debat on s'han confrontatles diverses opcions que existien alsí de la CUP i del moviment que s'a-plega al seu voltant, i que ho han fetsota la pressió d'una convocatòriaelectoral que el propi convocant hapintat com a plebiscitària.

De la decisió n'ha sortit l'apostaper una CUP entesa com la cristalit-zació electoral i política d'un espaid'unitat popular articulat a partir del'esquerra independentista. Que lavoluntat és configurar una CUP noreclosa orgànicament sobre sí matei-xa, sinó oberta a la interacció ambla resta d'agents de l'esquerra inde-pendentista i dels moviments pou-lars ho demostra la pròpia configu-ració de la candidatura.

El procés de debat, però, no haestat exempt de resistències per partdels sectors partidaris de configurarla CUP com un partit polític clàssic.El propi valor donat a les assemble-es obertes ha estat un dels termòme-tres per a comprovar la vitalitat d'a-questes posicions al sí de la CUP. Elpropi dinamisme, però, dels sectorssocials que es mouen en l'espai d'u-nitat popular ha acabat per a desbor-dar i superar aquestes resistències.

Així, la voluntat d'una oberturaorgànica que, per qüestions de tempshaurà d'esperar uns mesos a plasmar-se sobre el paper, es va escenificar

amb l'afegit “Alternativa d'Esque-rres” al nom de la candidatura, quepretenia donar aixopluc a personesno militants de la CUP però interes-sades en construir l'espai d'unitatpopular. Aquest gest donava força a

les gestions de la militància de l'à-rea metropolitana per incorporar ala gent organitzada a les candidatu-

res alternatives del Vallès o en diver-sos moviments socials. Aquesta volun-tat fou corresposta amb la participa-ció de tots aquests sectors en assem-blees obertes de la CUP que, com enel cas del Vallès, aplegaren més d'uncentenar de persones.

En canvi, la proposta d'esdevenirl'ala esquerra del moviment sobira-nista, i de fer girar les aliances polí-tiques a l'entorn del món sobiranis-ta va ser la gran derrotada de lesassemblees obertes. Les propostes decoalició amb SI, ERC i altres organit-zacions que es reclamen del sobira-nisme van obtenir un suport margi-nal, pràcticament reduït a la propos-ta pública feta per l'alcalde d'Arenysde Munt sense l'aval de cap assem-blea territorial.

És en aquesta línia que cal llegirel canvi de posició pres per la CUPrespecte l'anterior assemblea on esva votar aquesta qüestió, el juny de

2009. En aquell cas, dos factors vanser els que van fer triomfar la pro-posta del no: d'una banda, la pròpiadebilitat organitzativa interna i del'altra una conjuntura política queabocava la formació a competir exclu-

sivament pel vot del sobiranisme des-encantat sense haver treballat sufi-cientment l'espai del vot d'esquerres.

Ara, tres anys després, la decisió haestat diferent sobretot perquè aquestsdos elements han canviat. D'una ban-da, la CUP va triplicar els resultatselectorals i va assentar la seva orga-nització interna i la seva relació ambla resta d'esquerra independentistai de l'altra, la intensa lluita al carrercontra els efectes de la crisi, on lamilitància de l'esquerra independen-tista hi ha treballat colze a colze ambaltres sectors, han dotat a l'organit-zació d'una referencialitat entre l'es-querra social que tres anys enrere notenia.

Hi ha un tercer element que tam-bé es va esgrimir per al no el 2009,que no ha variat i que suscita algu-nes reserves dins el propi movimentindependentista. Es tracta de comafecta la participació en institucionsque fragmenten la nació catalana alrepte de construir els Països Cata-lans. Entre bona part de la militàn-cia de l'esquerra independentista hiha el temor que la pràctica política,centrada de forma molt aguda en lesinstitucions d'un determinat terri-tori, posi encara més pals a les rodesen la construcció nacional. Que aixòés un neguit que es té present hodemostra el fet que una esmena ons'animava a impulsar un referèndumrestringit exclusivament a la CAC vaser rebutjada, refermant el compro-mís amb la independència dels Paï-sos Catalans com a punt primer delprograma electoral.

El perfil dels candidatsEl perfil de les persones que encap-çalen la candidatura també subrat-lla aquesta voluntat d'esdevenir elreferent de l'esquerra social al Prin-cipat. Així, a Lleida la llista l'encap-çala la professora universitària Anto-nieta Jarne, mentre que a Girona hofa l'antic portaveu del SEPC Lluc Sale-llas. A Tarragona l'encapçala JordiMartí, sindicalista de la CGT molt lli-gat als moviments socials del Camp.Finalment, el candidat per Barcelo-na és el periodista i activista socialDavid Fernández.

L’ACCENT 236DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 201204 PAÏSOS CATALANS

La CUP diu sí a concórrer a lesautonòmiques de la CAC

ABEL CALDERA BERGA

El passat 11 d'octubre, al web ofi-cial de les eleccions, per sorpresava aparèixer la indicació que totsels partits polítics que no tingues-sin representació parlamentàriaestaven obligats a recollir en for-ma d'aval el suport del 0,1% delcens de cada circumscripció. Aques-ta indicació en substituïa una altraon es deia que simplement caliaser un partit polític legalitzat.Això mateix també deia el decretde convocatòria electoral signatper la Generalitat. L'endemà, 12d'octubre, el BOE publicava unaresolució de la Junta Electoral on

es deia que l'aplicació del requisitdels avals era pertinent en les elec-cions del 25N. Juntament amb aixòs'informava que els terminis erenels que preveia la llei. Això feiaque, paradoxalment, els 19 dieshàbils per a recollir els avalshaguessin començat ja el 3 d'octu-bre. Per tant, el resultat és que lescandidatures minoritàries hand'obtenir aquests avals en menysd'una setmana.

Aquest fet, fruit de la inexistèn-cia d'una llei electoral pròpia i d'u-na interpretació esbiaixada de laLOREG, va provocar una mobilitza-ció generalitzada a la xarxa. La CUPha aconseguit transformar aquest

obstacle en el primer acte de pre-campanya i en una demostració deforça. S'han habilitat més d'un cen-tenar de punts de recollides d'avals,que inclouen ateneus i casals, para-des al carrer i també espais d'enti-tats i empreses que, com Vilaweb odesenes de petits establiments, hanvolgut col·laborar a superar aquestobstacle antidemocràtic. Les xarxessocials s'han fet ressò d'aquesta mobi-lització i durant 48 hores l'etiqueta#avalsCUP ha estat “trending topic”.En el moment de tancar aquesta edi-ció no es coneixia la xifra assolida,però fonts de la CUP parlaven ja ober-tament d'inundar la Junta Electo-ral amb avals.

La cursa contrarrellotge pels avals

“Fou rebutjada unaesmena que

animava a impulsarun referèndum

restringit a la CAC”

Els cap de llista per les diferents cicumscripcions electorals principatines // FOTO: Miquel Monfort Subirana

“Aquest requisit vaaparèixer per sor-

presa l'11 d'octubre,quan ja s'havienesgotat 7 dies determini per a larecollida d'avals

“L'opció és la d’una candidaturaoberta a tot l'espaid'unitat popular”

tuals miserables en espera que es con-sideri que domina l'ofici i se li faci uncontracte fix? S'ha perdut? El que s'haperdut és el mestre. El mecanisme ésinfal·lible: posar tots els aprenents junts-i baratets de mantenir- sense cap mes-tre -així t'estalvies el contracte fix. Comque no hi ha mestre els aprenents noaprenen l'ofici i quan acaben el perío-de de proves van al carrer, amb l'estal-vi que això significa per l'empresa. Peròla senyora Esponellà no se n'ha adonat.Ha estat congelada tot aquest temps.No sap que ella i tots els que escrivienaquestes rucades als anys 90 eren elstontos útils de la màfia neoliberal, queva acabar amb els contractes fixes i vaexpandir tot tipus de formes contrac-tuals “flexibles” adduint els pretextsque la senyora Esponellà i els altres vanrepetir com uns lloros. Que tot això nova resoldre res del que es deia que resol-dria i que entre la màfia en qüestió i elseu cor de mercenaris carregats de tòpicsi d'ignorància van construir la merdade país que tenim ara. Ja se'n anirà ado-nant. Ha estat divuit anys congelada,pobre dona.

>>ve de la pàgina 3

L’ACCENT 236 DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012 PAïSOS CATALANS 05

C. MIRET GANDIA

La celebració del Correllengua deGandia el passat 5 d'octubre sotael lema fusterià “O Ara o mai”, vaservir per demostrar novament laforça i la capacitat de mobilitza-ció de la societat civil, de la Fun-dació Casal Jaume I Safor-Valldig-na i de l’Esquerra Independentis-ta de la comarca.

La consolidació d'aquesta festaper la llengua, amb un lloc desta-cat en el calendari de l'activitatpolítica i reivindicativa tardoren-ca, ha superat al llarg dels anystots els entrebancs possibles. Peruna banda, la pressió de grups fei-xistes i, per altra, el recel d'unajuntament cada dia més hostil

que ha intentat relegar el Corre-llengua a un segon pla.

Enguany el Correllengua s'haautofinançat i ha pogut comptaramb la col·laboració desinteressa-

da d'un seguit de grups de músi-ca, danses, dimonis, dolçainers,castellers, etc. És així com, des-prés de tallers i jocs infantils orga-nitzats per la FIGA (Fira Autoges-

tionada de Gandia) i d'una cerca-vila amb la participació del Grupde Danses Roda i Volta, de les Mui-xerangues de la Safor i de Pego, dela Colla de Dimonis Fem Fredat deSimat, de la Colla de Dolçainers iTabaleters de la Safor,de l'Associa-ció Cultural El Rebrot i, també, del’Esquerra Independentista espogué llegir el manifest, centratespecialment en el context de llui-ta social actual i amb una menciódistingida al malaguanyat PacoCandela, primer regidor indepen-dentista de l'ajuntament de Gan-dia. L'ocasió fou també propíciaper entregar un obsequi als fami-liars de P. Candela, president delpatronat d'honor de la Fundació.

Per últim, després del sopar de

pa-i-porta en què concorreguerenunes 400 persones, es va llegir elcomunicat unitari per al Corre-llengua d’Endavant i Arran, i espassà a les actuacions del cantau-tor de l'Alcúdia Toni de l'Hostal,del conegut grup de rock ObrintPas amb un nou espectacle acús-tic i del jove conjunt saforenc Alter-kat.

Tota aquesta ampla participa-ció demostra el nivell de compro-mís pel valencià, el català de totsa la Safor. Quasi una setmana des-prés també a Oliva ha tingut llocla celebració d'un altre Correllen-gua, amb cercavila, sopar de 200persones i un concert en què des-tacava el comiat del grup de rockoliver Desgavell.

Correllengua Gandia 2012: consolidació i èxitde la festa reivindicativa per la llengua

REDACCIÓ VALÈNCIA

La commemoració de la Diada del 9d'Octubre va reunir entre huit i deumil persones pels carrers de Valèn-cia per reivindicar els drets socialsi nacionals. Aquesta és una de lesdues diades nacionals que celebrael País Valencià, i, tot i que no tanmultitudinària com la del 25 d'A-bril, enguany l'assistència fou majorque en ocasions anteriors.

D'alguna manera, l'eufòria sobi-ranista arran de l'Onze de Setem-bre també es va deixar notar en l'am-bient i en algunes de les organitza-cions participants, que hi van expo-sar públicament la seua aposta perun pròxim canvi de cicle al PaísValencià.

Entre aquestes, cal ressenyar elbloc unitari d’ERPV, SI, PSAN i MDT,que ha signitficat un pas més en laconsolidació de l’espai polític nas-cut de la iniciativa “Nosaltres, elsfusterians”.

En aquest sentit, la majoria d'or-ganitzacions convocants, integra-des dins la Comissió 9 d'Octubre,aprofitaren la diada per reivindi-car l'herència de Joan Fuster i hoferen sota el lema "El País Valenciàés el futur".

L'esquerra independentistaavançaPer la seua banda, l'esquerra inde-pendentista va aprofitar la Diadaper refermar el seu projecte sociali nacional, sense eufòries i amb pasferm. I així, com sol ser habitual,el seu bloc fou el més gran de lamanifestació. Vora dos mil perso-nes es manifestaren rere la pancar-ta "Contra les retallades socials i

nacionals, independència, socialis-me, feminisme", signada per Enda-vant-OSAN, Arran, CoordinadoraObrera Sindical, Sindicat d’Estu-diants dels Països Catalans i Alerta

Solidària. A l’inici del recorregut,s'hi va cremar una falla de cartró

amb les banderes dels estats fran-cès i espanyol i amb símbols repre-sentatius del capitalisme, la monar-quia, la classe política, la policia ola banca. Durant la marxa s'hi vanescoltar crits com ara “País Valen-cià, Països Catalans” o “Sense Valèn-cia no hi ha independència”, en cla-ra al·lusió a l'estratègia de autode-terminació per etapes que algunspropugnen.

A diferència de l'any passat, enquè la presència policial fou consi-derablement més intimidatòria i hihagué alguns incidents al final, lamanifestació d'enguany va arribaral final del seu recorregut senseincidències destacables, malgratalgunes provocacions aïllades desde balcons.

En acabar el recorregut, dos par-laments van fixar el programa polí-tic de l'esquerra independentista

per a aquest curs. Així, d'una ban-da, una militant d’Arran va pre-sentar la nova organització juvenilal seu primer 9 d’Octubre, mentreque el portaveu nacional de la COS,

Gonçal Bravo, va llegir el comuni-cat unitari de la Diada el qual inci-

dia en la necessitat de continuaramb les lluites populars contra lesretallades de nord a sud del terri-tori, la lluita per la cultura i l’en-senyament en català i la reafirma-ció de la consciència col·lectiva coma poble sense regionalismes de capmena.

Protestes laborals pel matíEl malestar social que viu la socie-tat valenciana es va poder palpartambé durant la processó cívica delmatí, feu històric de la dreta i esce-nari habitual d'exaltacions espan-yolistes i feixistes. Així, vora 300treballadors de RTVV i uns 600 mésde FGV estigueren presents durantel recorregut de la senyera, i escri-dassaren les autoritats que no pogue-ren gaudir de pau durant la jorna-da.

Altres actesTot i que els actes per la Diada se cen-tren principalment a la capital delTúria, cada cop són més els actes ques'organitzen arreu del País Valencià.Així, a Gandia i a Alcoi s'organitzà elcap de setmana anterior, el Corre-llengua; a Alcant, hi hagué l'home-natge a Miquel Grau promogut pelCasal Popular Tio Cuc. A la mateixaValència, la vespra del 9, tingué llocla tercera edició de la Mocaorà Popu-lar al barri de Velluters, organitza-da per les Falles Populars i Combati-ves. I el mateix 9, la Comissió 9 d'Oc-tubre, juntament amb l’Associaciód’Actors i Actrius del País Valenciàorganitzaren un homenatje a JoanFuster, amb motiu dels 50 anys de l'a-parició de Nosaltres el valencians iels 30 anys de l'històric Aplec de Cas-telló de la Plana.

El bloc de l’esquerra independentista fou dels més nombrosos de la manifestació

El 9 d’Octubre independentista aplega milers de persones a València i actes arreu del País Valencià

“L’esquerra independentista va

aprofitar la Diadaper refermar el seu

projecte social inacional”

“El malestar socialque viu la societatvalenciana es va

poder palpar tambédurant la processó

cívica del matí”

L’ACCENT 236DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 201206 PAïSOS CATALANS

MARC GARCÉS MANRESA*

Celebrada a les Terres de l’Ebre aquestpassat cap de setmana, la segona partde l’Assemblea Nacional Constituentd’Arran – que va haver de ser parti-da en dues parts per motius tècnics-ha esdevingut el darrer pas del pro-cés de confluència iniciat fa prop dequatre anys per Maulets i la CAJEI.Queda, així, totalment consolidat elnou projecte juvenil de l’EsquerraIndependentista al qual s’hi ha sumatmés d’una desena d’assemblees localsdurant aquest temps donant com aresultat Arran, que el passat juliol java quedar constituït oficialment i vainiciar el seu projecte polític. Es tan-quen, doncs, en aquest cap de setma-na alguns debats pendents com l’es-tructuració de l’Esquerra Indepen-dentista o algunes apostes tàctico-estratègiques com la defensa delterritori o la lluita antifeixista.

Reforçar i cohesionar l’EsquerraIndependentista: una necessitatdavant la conjuntura actualCal fer una aposta ferma i decididaper l’òrgan de coordinació del movi-

ment que s’està construint. És neces-sària una direcció col·legiada del movi-ment que permeti dotar l’EsquerraIndependentista d’unes eines i unespai des d’on articular respostes ràpi-des i contundents en una conjuntu-ra com l’actual. Alhora aquest òrgancoordinador tindrà la tasca de mar-car les línies estratègiques del movi-ment i de reforçar el treball, el debati les apostes tàctiques conjuntes del’Esquerra Independentista. En defi-nitiva, Arran veu en aquest espai decoordinació l’eina des d’on articulari desenvolupar el nostre programapolític alliberador per a les classespopulars catalanes i considera vitalla seva creació i posada en marxa deforma immediata.

Una Esquerra Independentistamés forta i implantada que mai,però amb constants reptes inoves necessitats: Podem constatar, novament, un aug-ment en implantació i força del con-junt del moviment. Els fruits delsdarrers anys són evidents: un majordesplegament d’ateneus i casals arreudel territori; un augment molt subs-

tancial de la implantació i represen-tació aconseguida de la CUP en elsdiferents consistoris de la CAC; unsindicalisme que respon amb més for-ça davant les agressions neoliberals,ja sigui obrint noves seccions sindi-cals en el cas de la COS o reforçant elsnuclis existents, creixent qualitati-vament i quantitativa per aconseguirrecuperar el protagonisme en la llui-ta estudiantil en el cas del SEPC. Unaorganització antirepressiva, AlertaSolidària, que ha sabut estar a l’alça-da de les circumstàncies i realitzaruna àrdua tasca de recolzament isuport a les independentistes encau-sades en els diferents punts del terri-tori català permetent mantenir-nosfermes davant l’escalada repressivaaconseguint tenir una estructura anti-repressiva que ha fet possible man-tenir la combativitat i la confronta-ció amb l’Estat.

És necessari, però, afrontar nousreptes per solucionar mancances his-tòriques del moviment. És el cas dela lluita feminista, no n’hi ha prouen entendre l’opressió de gènere comun dels tres pilars bàsics d’opressió iprioritzar—ne el treball i la lluita.

És necessària la vertebració d’una sec-torial feminista dins l’Esquerra Inde-pendentista que treballi pròpiamentla lluita per l’alliberament de gène-re històricament deixada de bandaper l’EI i que al mateix temps perme-ti dotar les mobilitzacions i campan-yes conjuntes d’una perspectiva degènere que ha de ser necessàriamenttransversal a tota acció política delmoviment.

Al mateix temps, reafirmem l’a-posta per reforçar la COS, prioritzantla sindicació de la nostra militància,amb el treball conjunt i impulsant elseu naixement en els territoris onArran tingui presència. També cal ferun salt en la implicació de la militàn-cia d’Arran al SEPC per aconseguir,així, que es consolidi com el referentestudiantil als Països Catalans.

La lluita al carrer, l’antifeixisme ila defensa del territori; lluitesque el jovent no podem menys-tenir.Arran fa una aposta decidida per ladefensa del territori, en línia amb eltreball desenvolupat per l’EsquerraIndependentista els darrers anys. És

necessari estructurar la lluita en ladefensa del territori en diferentsàmbits com: l’especulació, el modelenergètic i de l’aigua, la mobilitat iels transgènics. Al mateix temps, apart de plantar cara a aquestes agres-sions hem de treballar constructiva-ment per saber respondre creant unaalternativa al model actual de terri-tori.

Ens reafirmem en la lluita al carreri l’agitació activa com a eines de con-frontació i oposició al sistema consi-derant-les mitjans de lluita legítims,necessaris i complementaris a tota laresta.

Finalment hem de destacar l’apos-ta per seguir mantenint la lluita anti-feixista com una important apostatàctica en un moment de crisi econò-mica on el feixisme s’està reorganit-zant aconseguint més suport i forçaque mai al llarg i ample del continenteuropeu i així, treballar per frenarun possible contagi d’aquest fenomenals Països Catalans.

*Marc Garcés és portaveu nacional d’Arran

COL·LABORACIÓ

REDACCIÓ PALMA

Guillem Colom, Sílvia Melero, DavidPujol i Robert Cruz, coneguts tambécom els quatre independentistes deMallorca, han estat absolts de tots elsdelictes dels quals se'ls acusava: ultrat-ge a la bandera espanyola i atemptatper a tots, un delicte de lesions perpart de Guillem Colom i dos faltes delesions per part de Sílvia Melero. L'es-querra independentista ja ha cele-brat aquesta “victòria en en el campde la justícia espanyola”, però enca-ra està pendent de veure si la fisca-lia posa algun recurs a la decisió judi-cial.

I és que la jutgessa de Palma Mag-dalena Ferreté ha dictat una sentèn-cia plenament absolutòria malgratque els quatre acusats s'enfrontavena una pena total de 9 anys de presó i13.000 euros en multes. Ferreté con-sidera que les contradiccions en laversió policial i d'un conegut ultra-dretà de l'illa, la solidesa del testi-monis de dos periodistes del diariDBalears i la COPE i la claredat de lesimatges d'un vídeo aportat per ladefensa -conduïda per l'advocat Josepde Luis- corroboren el que venia sos-

tenint el grup de suport dels quatreindependentistes de Mallorca, impul-sat per Endavan-OSAN, l'organitza-ció política on militen dos dels encau-sats.

De fet, l'esquerra independentis-ta ha considerat la sentència comuna clara victòria del moviment.Interpreten la redacció de la matei-xa com una mostra del que s'haviadenunciat: que els cossos policials i

la fiscalia estaven actuant contra elsquatre independentistes per mor dela seva militància i ideologia políti-ca, i no perquè tinguessin proves decap dels suposats delictes.

Espines clavadesEls fets es remunten al 30 de desem-bre de 2010, en plena commemora-ció de la Diada Nacional de Mallor-ca, quan un grup de joves cremaren

una bandera monàrquica espanyolai la policia carregà contra la mani-festació independentista. Diversosagents asseguraren quedar lesionatsi, segons queda ara acreditat per lajustícia, volgueren cercar algun capde turc pels fets sense tenir provescontra ningú.

Des del moment de la detenciódels quatre independentistes, les mos-tres de solidaritat arribaren de molts

racons de Mallorca i dels Països Cata-lans, però també hi hagués políticsde l'espai nacionalista i progressistaque carregaren contra la crema de labandera i diaris o periodistes -comEl Mundo i Manuel Aguilera- queencetaren una campanya criminalit-zadora contra els militants indepen-dentistes detinguts. Uns fets que Enda-vant-OSAN assegurà no oblidar durantla roda de premsa que oferí fa unsdies a la plaça de Cort de Palma, des-prés de conèixer la sentència absolu-tòria.

Durant la compareixença, DavidPujol va felicitar les famílies de totsels acusats i a la defensa legal, peròva assegurar que la sentència és unavictòria general dels movimentssocials i de l'esquerra independen-tista. Així mateix, Pujol recordà quea Mallorca encara hi ha desenes depersones encausades per la policiaen el marc de diferents mobilitza-cions pels drets socials i nacionalsde l'illa. En aquest sentit, i entrealtres, va voler fer arribar la sevasolidaritat als acusats en diferentscasos, com el de Bunyola, el de laConselleria d'Educació o els de Fela-nitx i Sóller.

Finalitza el procés de confluència juvenil. Arran esconsolida com la nova organització juvenil de l’EI

Absolts els 4 independentistes de Mallorca per manca de proves i contradiccions policials

Roda de premsa posterior a la sentència

A l’espera de saber si la fiscalia recorre la sentència, l’esquerra independentista consi-dera que el text acredita la persecució política contra els acusats

L’ACCENT 236 DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012

L’esteladaascendeix alcim d'Aitanadavant la presència del'exèrcit espanyol

REDACCIÓ VALÈNCIA

La iniciativa "un cim una estela-da", impulsada pel Centre Excur-sionista del Benicadell, l'Assem-blea de Joves Greixers de Castellóde Rugat, i el grup de muntanyis-me Viarany, per mostrar el rebuigal 12 d'octubre, dia de la hispani-tat, ha aplegat prop de 50 perso-nes de totes les edats al cim d'Ai-tana, de 1558 metres. En els mésde deu anys que porta en marxaaquesta campanya s'han coronatamb estelades cims de diferentscomarques del país, com ara elBenicadell, les Penyes Altes, elPuigcampana, la Serrella, el Mon-dúver, el Circ de la Safor, el Mont-cabrer o el Montgó.

La pujada d'enguany ha servittambé per rebutjar la presència del'exèrcit espanyol a Aitana. Els par-ticipants han estat vigilats en totmoment pels militars espanyolsque han filmat l'ascensió. Unaactuació denunciada pels indepen-dentistes, en paraules de l'orga-nització: "l'assetjament demostrala urgència de procedir al completdesmantellament de la base d'Ai-tana, perquè la muntanya ha deser del poble i no dels militars".

ELISABET PUIGDOLLERS MASCARDEDEU

La setmana del 12 d’Octubre, ungrup de 80 estudiants de l’IESManuel Raspall de Cardedeu vandemanar poder anar a classe aquelldia com a acte reivindicatiu. Davantla negativa de la direcció, van dema-nar a l’AMPA si els podien obrirl’institut perquè un grup de gentactiva al poble els fessin xerradesi tallers. Després de la segona nega-tiva, es va decidir continuar ambla jornada al Kasino Popular, espaialliberat fa 4 anys i reobert recent-ment al poble.

Una trentena de joves entre estu-diants i ponents van participar dela jornada contraeducativa. Es vacomençar amb un taller on es vantreballar els estereotips de gènerei l’amor romàntic. Després d’unapausa, va haver-hi una xerrada

sobre el 12 d’Octubre de 1492 i simul-tàniament una altra que analitza-

va les referències culturals als Simp-son. Tot seguit, es va fer una assem-

blea per donarcontinuïtat a lainiciativa i perconvocar unanova jornada dexerrades pel 27d’Octubre almatí, oberta atothom. Tots elsassistents van feruna valoraciómolt positiva dela jornada i es varemarcar lamanca de suportper part de lesinstitucionspúbliques a lesreivindicacionspolítiques i delsjoves. Per aca-bar, es va mun-

tar una txalaparta perquè tothompogués aprendre a tocar-la.

PAïSOS CATALANS 07

REDACCIÓ BARCELONA

Després d'anys de perfil baix i demobilitzacions fragmentades gru-puscularment, l'extrema dreta, ambl'aval del sector ultra del PP, de Ciu-tadans i de PxC, juntament amb laparticipació destacada de la sevaxarxa social, ha aconseguit mobi-litzar 10.000 persones en un 12 d'oc-tubre marcat per l'efervescènciaindependentista al Principat.

Malgrat els intents tant delsgrans mitjans de comunicació com,paradoxalment, del sobiranismeoficialista de presentar-ho com lamobilització dels partidaris del noa la independència, el cert és queel perfil dels assistents a l'actereflectia les diferents famílies entreles quals està dividida l'extremadreta. La mobilització de Plaça Cata-lunya no tenia res a veure amb qual-sevol mobilització del PSC, ja siguia la Festa de la Rosa o omplint pave-llons amb Felipe González d'ora-dor.

En aquest 12 d'octubre es feupatent les dificultats, pràcticamentimpossibilitats, dels partidaris delno a la independència per a fer unfront comú en favor de la unitatd'Espanya. No és ja que la base socialdel PSOE es negui a compartir mobi-lització amb l'extrema dreta, sinófins i tot les reserves de molts sec-tors del PP de jugar a fons aquestacarta pel perill de veure's esquit-xats per qualsevol excés ultra. Calrecordar que la presència de Sán-chez Camacho a l'acte no estavaconfirmada. De fet, la presidentadel PP català restava a l'espera ales rodalies de Plaça de Catalunyaper saber si la concentració man-tenia uns paràmetres mínims dequalitat per a fer-hi acte de pre-sència. L'intens treball de l'equipdel PP i C's, que van arribar a pac-tes amb pràcticament tots els grups

d'extrema dreta de la ciutat, va per-metre que durant l'acte l'exhibicióde simbologia feixista fos nul.Aquesta, però, va aparèixer un copdesconvocat l'acte.

L'acció dels grups ultres va allar-gar-se al centre de Barcelona durantla tarda, intimidant la ciutadaniaque entrava a comprar als comer-ços oberts. L'acció d'aquests grupsviolents es va saldar amb almenysuna persona agredida.

Concentració antifeixistareprimidaD'altra banda, diversos col·lectius,entre els quals l'esquerra indepen-dentista, van convocar una con-centració antifeixista a Plaça Uni-versitat, que no va poder fer caprecorregut degut a la forta presèn-cia policial. De fet, els Mossos d'Es-quadra van provocar els concen-trats fins a carregar contra ells.Un dels concentrats va ser colpe-jat per la policia, que li va provo-

car ferides de consideració al cap.Tot i que segons TV3 aquestes feri-des foren causades en caure fortuï-tament al terra, diversos testimo-nis gràfics donen fe de l'agressiópolicial. El manifestant ferit foutraslladat al CAP de Manso per aser atès, lloc on es personaren diver-sos efectius policials per a detenir-lo i també per a pressionar els met-ges abans que aquests redactessinel seu informe. Fins allà s'hi des-plaçà un advocat per intentar garan-tir els drets del jove, però aquestfou finalment traslladat a l'Hospi-tal Clínic per a rebre més atencióemmanillat en una llitera i sotacustòdia policial. Finalment, eldetingut fou traslladat al vespre acomissaria, d'on sortí de matina-da.

L’extrema dreta reuneix 10.000 persones a Barcelona

“La mobilització feu patent la

dificultat dels parti-daris de la unitatd'Espanya de fer

front comú”

12-O: res a celebrar, molt a aprendre!

Els estudiants van fer classe al Kasino Popular

Imatge de la concentració a Plaça de Catalunya. Dirigents del PP com Sanchez Cmacho, Garcia Albiol o Alberto Fernández Díaz compartint míting amb els ultres del Casal Tramuntana

DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 201208 EN PROFUNDITAT

ABEL CALDERA BERGA

Fa uns anys, corria una petita histo-rieta per a remarcar el poder de LaCaixa en la nostra quotidianitat que,actualitzant-la a 2012, diria així: “Ima-ginem-nos un dia en la vida d'un ciu-tadà mitjà, típic i tòpic, que resideixa Barcelona o en alguna gran ciutatdels voltants. Viu en un pis o casa queva comprar a una gran immobiliària,posem pel cas que era Colonial o Metro-vacesa. Es desperta al matí i es dut-xa. L'aigua li subministra AGBAR il'escalfa amb Gas Natural, amb quipotser també té l'electricitat contrac-tada. Va al pàrquing de la cadena Saba,on hi té llogada una plaça a buscar elcotxe. Agafa el cotxe i para a una gaso-linera Repsol a fer benzina. Per tre-ballar s'ha de desplaçar alguns dies aGirona, altres a Vilafranca i baixarun cop al mes a València. Tot a travésd'autopistes de peatge d'Abertis. Tantel telèfon de casa, com el de l'empre-sa, tant el mòbil particular com el del'empresa, tant l'adsl de casa com elde l'empresa estan contractats ambTelefònica. I si els tingués amb unaaltra companyia, aquesta pagaria aTelefònica per l'ús de la xarxa. Ja siguiperquè es malfia de la seguretat social,o perquè a l'empresa li ho paguen, téuna assegurança mèdica contractadaamb Adeslas”.

Tots aquests serveis, absolutamenttots, són copropietat, en major o menormesura, de La Caixa. A més, aquestapersona probablement tingui un comp-te corrent a la Caixa, uns estalvis ala Caixa, la hipoteca a la Caixa, lesassegurances de la llar, del cotxe i devida a la Caixa... i un pla de pensionsa la Caixa.

Actualment, La Caixa basa el seumodel en la combinació de serveisfinancers als seus clients i de parti-cipació accionarial en un ventall d'em-preses de serveis bàsics de tot tipus.Aquesta tipologia d'inversió permeta l'entitat fer-se amb segments de mer-cat pràcticament captiu, ja que es trac-ta de serveis d'ús freqüent, i més teninten compte la capacitat d'influènciasocial que té i que li permet aconse-guir situacions de quasi monopoli enmolts àmbits.

On aquestes prebendes es fan mésevidents és en el sector de les auto-pistes. Tal com explicàvem a L'ACCENT225, els beneficis nets d'Abertis, lagestora d'autopistes controlada perLa Caixa i ACS era als Països Catalansde 200 milions d'euros anuals. La cam-panya #novullpagar va posar sobre la

taula la problemàtica de les autopis-tes i alhora va obligar el govern de laGeneralitat a desplegar una estratè-gia de pal i pastanaga per a combatreaquest moviment. Així, tot i les decla-racions “comprensives” del govern deMas envers la protesta, la repressiód'aquesta a través de multes de dub-tosa legalitat ha estat implacable.

La Caixa també té participació direc-ta en altres grans empreses del capi-talisme espanyol com Telefónica,AGBAR o Repsol.

Presència a la privatització de la sanitatL'entitat financera ha estat tambéuna de les principals beneficiàries deles retallades en sanitat. La Caixa con-trolava, a través d'AGBAR, una partde l'asseguradora mèdica Adeslas, quela companyia d'aigües compartia ambel fons francès Malakoff Médéric, diri-git per un germà de Sarkozy. Aques-ta asseguradora era la principal asse-guradora mèdica tant a nivell catalàcom a nivell estatal.

Quan a la primavera de 2010 la com-panyia francesa Suez va fer una OPAper fer-se amb el control del 80% deles accions d'AGBAR, la Caixa, abansde vendre la seva part, va retirar Ades-las de la tutela de la companyia d'ai-gües per posar-la sota el seu controldirecte, i va comprar la part de Mala-koff Médéric. Amb aquest movimentl'entitat volia posicionar-se avantat-josament en el mercat de les assegu-rances en un moment en què les pri-vatitzacions assenyalaven aquest sec-tor com un dels sectors més puixantsen plena crisi econòmica. La volun-tat de La Caixa era integrar Adeslas

amb SegurCaixa, l'asseguradora delgrup, per tal que “les sinèrgies ques'estableixin entre les companyies per-metin accedir a un univers amb mésde sis milions de clients”, segons expli-

cava en un comunicat. Mig any des-prés, amb la victòria electoral de CiU,es va accelerar el desmantellamentdel sistema sanitari públic. Així, talcom informava Europa Press, el sec-tor el 2011 al Principat augmentavaen 52.000 clients i registrava el seurècord anual de negoci.

La unió de les dues asseguradoresde La Caixa va comportar la creaciód'Adeslas SegurCaixa. Amb tot, unapart dels hospitals i serveis mèdicspropietat d'Adeslas s'atribuiren a unaaltra companyia, Unión Médica Regio-nal, coparticipada per La Caixa i elfons d'inversió Goodgrow. Aquest fonsgestiona el patrimoni de la famíliaGallardo, propietaris dels Laborato-ris Almirall.

A l'aguait del que es ven la GeneralitatAmb l'argument de la necessitat deliquiditat immediata, la Generalitatde Catalunya ha planificat la priva-tització de diverses empreses públi-ques, entre els quals hi figuren elsdos únics peatges públics del Princi-

pat (els dels túnels del Cadí i de Vall-vidrera) i la companyia Aigües TerLlobregat, que gestiona l'abastimentd'aigua en alta a Barcelona i l'àreametropolitana.

En tots dos casos són Abertis i

AGBAR les empreses més ben situa-des per a guanyar el concurs de ven-da. Ja s'han alçat algunes veus quedenuncien que aquestes privatitza-

cions, a banda de ser una pèrdua patrimoni públic, suposaran malvedre's les dues empreses. Actualmenla Generalitat estima en 400 miliod'euros el preu de venda dels peatgde l'empresa pública TABASA i en 4milions d'euros immediats més 400pagar en cinquanta anys el preu venda d'Aigües Ter Llobregat. Enfrod'això, hi ha veus crítiques que cosideren que el valor de cadascuna les empreses supera els 1.000 miliod'euros. A més, cal comptar l'impate que la venda de TABASA pot supsar als comptes del transport púbmetropolità, ja que els beneficis depeatges anaven en part a cobrir ldespeses del transport públic.

Una màquina de poder i influènciesTot aquest poder de La Caixa es cimeta en la influència que l'entitat té àmbits polítics i socials. La transvesalitat d'aquesta influència -hi gent de tots els colors polítics i sociaha permès a l'entitat situar-se pdamunt de les batalles polítiques.

La C

El poder de La Caix

“Adeslas és la principal assegurado-

ra mèdica a nivellestatal”

“Empreses de La Caixa opten a les

noves privatitzacionsde la Generalitat en

matèria d'aigua iautopistes”

ABEL CALDERA BERGA

Les caixes d'estalvi es creen a finalsdel segle XIX com una forma defomentar i canalitzar l'estalvi popu-lar. Tenen els seus orígens en elsMonts de Pietat, que era un projec-te de l'associacionisme catòlic per adonar accés al diner a les classespopulars.

La Caixa, tal com la coneixemavui en dia, és fruit de la fusió el1990 de dues entitats: la Caixa dePensions per a la Vellesa i d'Estal-vis de Catalunya i Balears, conegu-da com a Caixa de Pensions, i la Cai-xa d'Estalvis i Mont de Pietat de Bar-celona, coneguda com a Caixa de Bar-celona.

Aquesta darrera, la Caixa de Bar-celona, fou coneguda com la caixadels marquesos perquè al seu con-sell d'administració era format pernobles que feien obres de caritat. Defet, des de la seva fundació el 1844fins el 1977 conservà aquesta estruc-tura d'aristocràcia filantròpica. Apartir de la reforma de 1977 es vamodernitzar i va absorbir altres peti-tes caixes comarcals o sectorials finsa convertir-se en la segona del Prin-cipat.

Pel que fa a la Caixa de Pensions,fou fundada el 1904 per diverses enti-tats civils catalanes sota l'impuls deFrancesc Moragas, que era presidentdel Foment del Treball. Els motiusde la seva fundació van molt lligatsa la història social del país. Mora-gas, juntament amb altres burgesos,estaven espantats per l'intent devaga revolucionària de 1902 i es vanadonar que o començaven a crearun cert teixit assistencial que amor-tís les diferències socials o . Així,aquesta entitat es convertí en unsímbol de la puixant Catalunya nou-centista i mantingué aquesta famad'entitat lligada al país quan el 1939fou l'única que respectà el valor delsdipòsits en pessetes republicanes.

Tot i així, en aquell 1939 passà acontrol de funcionaris franquistes,fet que s'allargà fins el 2003. El seuprimer director general fou, de 1939a 1976, Enrique Luño Peña. Aquestjerarca franquista fou també rectorde la Universitat de Barcelona i pro-curador a corts. Des del seu càrrecde rector, una de les accions més des-tacades fou intentar desposseir Jau-me Vicens Vives del títol de doctori expulsar-lo de la universitat. Luño

fou substituït per José VilarasauSalat, que exercí de director gene-ral de 1976 fins a 1999, i de presidentdes d'aquest any fins 2003. Vilara-sau també provenia dels alts càrrecsdel franquisme, ja que havia estatDirector General Adjunt de la Com-pañía Telefónica Nacional de Espa-ña, Director General del Tesoro yPresupuestos del Ministerio deHacienda i Director General de CAMP-SA.

Com a presidents, l'entitat tin-gué també destacades personalitatsdel règim. Un d'ells fou MiquelMateu, alcalde franquista de Barce-lona de 1939 fins a 1945. Un altre,Narcís de Carreras, un dels factò-tums de la burgesia franquista cata-lana -fou president del Barça-, la nis-saga del qual continua tenint unainfluència destacable en el bloc depoder barceloní. Així el seu fill ésl'ideòleg de Ciutadans Francesc deCarreras, l'ideòleg de Ciutadans,mentre que el seu nebot, i fillol, ésl'exministre de defensa i expresi-

dent de Caixa Catalunya Narcís Serra.A de Carreras el substituí un anticlligaire i col·laborador de Cambó,Salvador Millet, que fou alhora subs-tituït per un antic president de ladiputació de Barcelona, Juan Anto-nio Samaranch.

El canvi d'aquesta estirp fran-quista per una de nova més vincu-lada al teixit de poder autonòmic esproduí entre 1999 i 2003. Ricard For-nesa i Isidre Fainé accediren a ladirecció de l'entitat, desplaçant dela presidència el 2003 a José Vilara-sau. Aquest havia estat sempre moltdistant de CiU, i no havia fet el virat-ge de molts empresaris i directiusque des de mitjans dels 80 assenta-ren la seva aliança amb el pujolis-me. De fet, es diu i es rumoreja inten-sament que aquesta fou una manio-bra orquestrada per qui aleshoresera conseller d'economia de JordiPujol, un tal Artur Mas. I que, aixòi segurament altres serveis, l'ajuda-ren a ser ungit successor del presi-dent.

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 236

La història d’una entitat

deen-nt,onsges000 ade

onton-de

onsac-po-licelsles

en-ener-ha

als-per

A nivell polític, La Caixa és avui laprincipal entitat creditora dels par-tits parlamentaris. La capacitat d'en-deutament d'aquests partits, tal comes mostra en el gràfic adjunt, arribaa l'extrem que l'entitat permet mesu-

res d'impagament que no permetriaa cap particular. Així, tal com figuraa l'informe anual, el 2010 Unió Demo-cràtica va deixar un impagat de 1,4milions d'euros que l'any següent figu-

ren com a liquidats o renegociats.La transversalitat política de l'en-

titat es reflecteix en la composiciódels consells d'administració de lesseves diverses empreses, on figurenantics polítics com Miquel Roca, Fran-cesc Homs, exconseller d'economiadel govern Pujol entre 2001 i 2003, iJosep Delfí Guàrdia i Canela, excon-seller de justícia 2001-2002 i amic per-sonal de Duran i Lleida. A aquests calsumar-hi el notari Juan José LópezBurniol, molt proper al PSC. La pre-sència a priori més impactant és, però,la de la portaveu de Comissions Obre-res a Catalunya, Dolors Llobet, que nonomés figura al consell d'administra-ció de La Caixa, sinó també a la sevacomissió executiva, l'òrgan de 8 per-sones que és el pinyol directiu de l'en-titat, i a la comissió d'inversions.

A nivell mediàtic, La Caixa inte-gra al sí del seu consell d'administra-ció a destacades persones vinculadesa dos importants grups de comunica-ció del país. Es tracta de Javier Godó,propietari de La Vanguardia, RAC1 i8TV, i de Leopoldo Rodés, propietaridel grup Havas que controla el diariARA, on el seu fill, Ferran Rodés, exer-ceix de president.

On el poder de l'entitat es fa tam-bé molt evident és entre el que esconeix com a societat civil barceloni-na. Des del Cercle d'Economia, queintegra a la seva junta a alguns delsmembres del consell d'administracióde La Caixa, fins a Foment del Tre-ball, on el seu antic president i actualpresident de la CEOE, Juan Rosell,també forma part dels organismesdirigents de La Caixa.

La influència social també s'esténal Consell de Mecenatge del Gran Tea-tre del Liceu i al propi FC Barcelona.En la memòria de molts hi ha la imat-ge de la reunió que l'aleshores candi-dat a la presidència blaugrana San-dro Rosell va fer a casa seva amb des-tacadíssims membres de la societatcivil i la política barcelonina per aforagitar el laportisme del club. Entreels assistents hi figuraven l'alesho-res cap de l'oposició Artur Mas, elsperiodistes José Antich -director deLa Vanguardia- i Josep Cuní, el direc-tor general de La Caixa Josep MariaNin, el president de Repsol AntoniBrufau i Enric Lacalle, president delBarcelona Meeting Point.

Els directius de La Caixa tambétenen una presència molt destacadaa la Fundació Príncep d'Astúries, ques'instituí el 2010 com a institució benè-fica que servia alhora de punt de tro-bada dels interessos empresarials cata-lano-madrilenys. En el seu patronats'hi apleguen els directius de gransempreses com Repsol, Telefonica, Aber-tis, ACS, Hispasat, Indra o la pròpiaCaixa, en el que és una radiografiamolt completa del compromís de l'al-ta burgesia catalana amb el capitalis-me espanyol.

Caixa ha aconseguit reforçar la seua posició malgrat la crisi

xa

“La portaveu de CCOOal Principat forma

part de la comissióexecutiva de La Caixa”

L’ACCENT 236DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

10 INTERNACIONAL

IKER BIZKARGUENAGA VITORIA-GASTEIZ

El 21 d'octubre se celebren eleccionsautonòmiques a la CAPB (Àlaba,Biscaia i Guipúscoa), i amb totesles prevencions que cal prendrecada vegada que s'escriu sobre unscomicis abans que se celebren i, pertant, sense conéixer-ne els resul-tats, és un fet inqüestionable queaquests canviaran l'escenari polí-tic i institucional d'aquesta partd'Euskal Herria. Encara que noméssiga perquè a diferència de fa tresanys i mig aquesta vegada totes lesexpressions polítiques hi podranconcórrer. L'esquerra abertzale,il·legalitzada i exclosa el 2009, espresenta ara dins de la coalició Eus-kal Herria Bildu (EH Bildu), al cos-tat d’Eusko Alkartasuna, Aralar iAlternatiba, formacions amb quètambé va compartir la candidatu-ra d'Amaiur a les eleccions al Con-grés espanyol. Aleshores, l'aliançasobiranista d'esquerres va ser laprimera força a Hego Euskal Herria,amb set diputats, i va aconseguiruna fita en la història recent d'a-quest país.

Amb les mateixes expectativesacudeix EH Bildu a aquesta novacita amb les urnes, encara que enunes eleccions a tres territoris, sen-se Nafarroa, on l'esquerra abertza-le té una força major que el PNB,aquest últim ix com a favorit. Lesenquestes, almenys, situen la for-mació d'Iñigo Urkullu, amb el seupresident com a candidat, com aprimera opció per accedir al Govern.En canvi, per primera vegada unaforça política que representa la gentabertzale i d'esquerres té opcionsserioses d’aconseguir la victòria.Aquest article està escrit tot justunes hores després que la coalicióindependentista abarrotara el BEC-més de 12.000 persones-, on els jelt-zales no van aconseguir omplir elrecinte, i es pot dir que ara per arales espases estan empunyades benalt.

En aquest sentit, també cal apun-tar que en aquestes eleccions el PNBs'ha erigit en la força representa-tiva del sistema, més enllà de mati-sos ideològics. Amb el PSE i PP apun-tant clarament a la baixa i senseopcions –curiosament, són els dospartits que han ostentat la majo-ria parlamentària en l'última legis-latura gràcies a l'exclusió de l'es-querra abertzale–, el partit d'Ur-kullu s'ha convertit clarament enl’opció de tots aquells sectors que

temen una irrupció d'EH Bildu al'Executiu autonòmic. Mitjans pro-pers a l’unionisme sociològic (elGrup Vocento, El País...) estan fentcampanya a favor del PNB de for-ma oberta, a fi d'impedir que elsindependentistes d'esquerra asso-lisquen la majoria. Propostes comfusionar les conselleries d'Interiori Justícia en un sol departamentde Llibertats Ciutadanes, al capda-vant del qual se situaria JulenArzuaga, advocat lligat a l'Obser-vatori de Drets Humans, Behato-kia, i jutjat a l'Audiència Nacionalper la seua vinculació amb el movi-ment pro amnistia, per exemple,han fet grinyolar molts ressorts delpoder establert a Euskal Herria.Per això el PNB es nodrirà de votsprocedents d'altres partits com elPP –segons les enquestes, al vol-tant d'un 25% dels seus votants ales eleccions al Congrés espanyolvotaran ara el PNB– i en menormesura, el PSE.

En qualsevol cas, i més enllà dequi obtingui el major nombre d'es-cons, el Parlament de Gasteiz reflec-tirà en la pròxima legislatura unaimatge molt més d'acord amb larealitat social i política d'aquestpaís, amb quatre grans blocs: ladreta basca lligada al PNB, l'esque-rra basca que representa EH Bildu,la dreta espanyola del PP i un PSE-PSOE, a qui costa molt qualificarcom a esquerra, però que per des-comptat sí que representa l’unio-

nisme espanyol tant com el PP. Peròaquestes quatre forces no estaranrepresentades de forma equilibra-da, tal com sosté el mite unionis-ta que aquesta societat (en aquestcas, la de la CAPB) està dividida enparts iguals, sinó que els partitsd'obediència nacional basca seranclarament majoritaris davant delsd'obediència espanyola. De fet, espreveu que entre PNB i EH Bildues facen amb dos terços de la Cam-bra, una correlació de forces moltfavorable per als abertzales.

Context especialAixí mateix, les pròximes eleccionssón també importants pel contexten què es produeixen, just quanEuskal Herria es troba immersa enple procés per arribar a un escena-ri de pau i democràcia. Així, la cam-panya electoral coincideix amb dosesdeveniments molt significatius:el primer aniversari de l'anunciper part d'ETA del cessament defi-nitiu de les seues accions armades(20 d'octubre, jornada de reflexió),i el tercer aniversari de l'operaciópolicial desenvolupada a la seunacional del sindicat LAB, que esva saldar amb l'arrest de diversosmilitants significatius de l'esque-rra abertzale (Arnaldo Otegi i RafaDíez, entre ells) i que pretenia avor-tar el debat emprés per aquest sec-tor polític per implementar unanova estratègia en el procés d'alli-berament nacional i social.

Només han passat tres anys desque desenes d'uniformats, amb Bal-tasar Garzón al comandament i lamà d'Alfredo Pérez Rubalcaba enl'ombra, van intentar fer descarri-lar un projecte que venia gestant-se des de temps enrere i que bus-cava dotar l'esquerra independen-tista d'un full de ruta que li per-metés superar el bloqueig en quèestava instal·lada la política bascades de feia anys. Un bloqueig quebeneficiava els interessos delsestats. Afortunadament, van arri-bar tard i els esdeveniments s'hansucceït amb gran rapidesa, per aesperança de la gran majoria de lasocietat basca i desolació dels quees movien còmodament en l'ante-rior escenari. L’enrabiada de l'Es-tat després de la intervenció gra-vada d'Arnaldo Otegi –que ha estatincomunicat immediatament– enl’acte citat del BEC és només unexemple de la desorientació en quèes mouen en aquest moment elsmandataris espanyols.

En aquests tres anys l'esquerraabertzale ha sabut teixir novesaliances i ha recuperat la confian-ça de bona part de la ciutadania,mentre que, al costat oposat, lesforces que representen l'Estat estanmés desacreditades que mai. Araper ara, l'Estat espanyol, sense ofer-ta i sense credibilitat davant lasocietat basca, ha perdut la bata-lla política a Euskal Herria, i lesurnes en seran també reflex. Entre

altres coses, perquè EH Bildu repre-senta, més que la unió de quatresigles diferents, una aposta políti-ca molt concreta, tant en l'àmbitnacional, com social i en favor dela resolució del conflicte. Una pro-posta diametralment oposada a laque promouen des de Madrid.

Amb els poders econòmics imediàtics bolcats amb Urkullu, noserà fàcil que la candidatura queencapçala la professora i escripto-ra Laura Mintegi aconseguisca lavictòria, i serà més complicat quefins i tot guanyant puga governar.El PP ja ha anunciat que si es dona-ra el cas donarà els seus vots al PNBperquè EH Bildu no accedisca alGovern. Però aquest fet no deixade ser secundari per als qui con-formen l'àmplia aliança abertzaled'esquerres, que veuen en aquestscomicis una nova oportunitat deconsolidar i impulsar el procés desolucions i avançar cap a un noumarc polític. I en aquest objectiu,el que sí que és segur és que la seuaoferta serà ratificada amb una for-ça desconeguda fins ara. Com suc-ceirà també a Nafarroa, on previ-siblement el Govern d'UPN es veu-rà obligat a avançar les eleccionsen poc temps.

Tres anys després, l'esquerraabertzale torna reforçada i amb lamirada posada en una independèn-cia que apunta ja com a opció reala curt termini.

L’independentisme torna ambmés força que mai

Actecentral de Bildu al BEC, amb actuació castellera inclosa

L’ACCENT 236 DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012 INTERNACIONAL 11

L’avanç d’Escòcia cap al referèndum del 2014

MONTSE VENTURÒS BARCELONA

Edimburg ha viscut un darrer mesconvuls; cosa estranya ja que eltarannà escocès, i menys a la capi-tal, no deixa entreveure massa elque s’amaga rere els esdevenimentspolítics que dia a dia succeeixenen aquesta nació del nord.

Si a principis de mes el rumorsobre el possible acord entre Escò-cia i Anglaterra per a dur a termeel referèndum escocès es feia palèsals mitjans de comunicació, la con-firmació, que el passat dilluns 15,aquest acord es signava a Edim-burg, suposava en primer lloc, elpacte que la consulta tindria nomésdues respostes, i que aquesta esduria a terme a la tardor de 2014.

Una altra fita històrica va tenirlloc també el passat 22 de setem-bre, quan prop de deu mil perso-nes participaren de la Marxa perla Independència als carrers d’E-dimburg sota el lema: Independèn-cia per Escòcia. Aquesta és una fitaque no deixa de sorprendre si tenimen compte que es tractava de la pri-mera manifestació independentis-ta de la historia del poble escocès.

Com arribar fins aquíEra el mes de gener d’aquest mateixany quan Alex Salmond, anuncia-va un referèndum per la indepen-dència d’Escòcia després d’aconse-guir majoria absoluta al Parlamentescocès l’any 2011. Era la primeravegada que el SNP (Partit NacionalEscocès) aconseguia una majoriaamb 67 escons en detriment de lesforces laboristes que històricamenthavien guanyat a Escòcia.

Els laboristes, partidaris de lacontinuïtat amb el Regne d’Angla-terra, perderen la gran majoria delsseus vots després de l’augment delpoder conservador a Londres i dela seva tesis segons la qual Escòciasense el Regne Unit no podria sobre-viure sota cap concepte.

És a partir d’aquest moment queel procés independentista escocèss’accelerà de forma incombustiblefins a dia d’avui, en què a diari esviu el procés intensament des demolts sectors socials i polítics peròsense massa transcendència en lavida pública escocesa.

Es podria definir el darrer curspolític escocès com un estira i aflui-xa entre Edimburg i Londres pertal d’establir les bases del referèn-dum que es durà a terme la tardordel 2014.

Els principals punts calents d’a-quest debat, i que han sacsejat lasocietat escocesa i anglesa en elsdarrers mesos es basaven princi-palment en tres aspectes: les pre-guntes que hauria d’incloure elreferèndum, l’edat dels votants ifinalment la data de celebració.

En el primer cas, el SNP ha defen-sat des d’un primer moment la for-mulació de tres preguntes en elreferèndum, que a banda del sí i el

no, haurien d’incloure també unsuposat augment de les competèn-cies i de l’autogovern per a Escò-cia però en el mateix marc estatalque fins ara, el Regne Unit.

La segona de les qüestions clausha estat defensada també pel governescocès, el qual ha pretès que elsjoves censats a partir dels 16 anysd’edat, puguin participar també de

la consulta. Finalment, i aquesta ha estat la

qüestió més discutida entre amb-dós governs ha estat la data per ala celebració del referèndum queEscòcia sempre ha proposta pel 2014.Des del moment de l’anunci delreferèndum el gener del 2012, desde Londres es va intentar imposarun data que no superés els 13 mesosdes d’aquell moment però Escòcia

ha justificat una vegada rere l’al-tra que ha de ser ella i només ellala que decideixi el moment idoniper a aquesta històrica fita.

Finalment, el passat dilluns 15d’octubre Escòcia i Anglaterra sig-naven l’acord el qual ha de perme-tre el traspàs temporal de la com-petència pera dur a terme referèn-dums al Parlament escocès en vir-tut del mecanisme anomenat Secció30. L’acord també permetrà quesigui des d’Escòcia des d’on es ges-tionin totes i cadascun dels passosa seguir per a la seva consecució,sempre sota l’atenta mirada i super-visió de la Comissió Electoral delRegne Unit.

Tan és així, que es trobaven aEdimburg el primer ministreanglès, David Cameron i el seuhomòleg escocès, Alex Salmond pera la signatura de l’anomenat Agre-ement between the United King-dom Government and the ScottishGovernment on a referendum onindependence for Scotland. Aquestacord permetrà en primer lloc queels joves a partir de setze anyspuguin votar i que el referèndumes dugui a terme durant la tardordel 2014. Per altra banda i pel quefa a les qüestions a respondre enla consecució del referèndum,només n’hi haurà dues, tal i comLondres proposava inicialment ital i com fins ara havien tingut totsels processos d’autodeterminació

contemporanis de diferents estatsde l’Europa de l’est o bé el darrercas, durant l’any 2005 a Montene-gro.

El per què de la independènciaSón molts els motius que el pobleescocès esgrimeix per tal de defen-sar la independència i la seva lliu-re determinació com a poble. Molts

dels motius que actualment s’uti-litzen en favor de la independèn-cia son de caire econòmic degut ala crisi que afecta bona part delpaís, i que ha vist com les retalla-des que Londres ha executat hanafectat greument la població finsuns límits insospitats.

Ara per ara però, la independèn-cia d’Escòcia és valorada a travésd’enquestes, moltes i molt varia-

des, que auguren un guany de votscontraris a la independència. Coma exemple, el British Social Attitu-des d’aquest 2012 marcava que propd’un terç dels escocesos votarien afavor de la independència fet quees situa al voltant del 32%, noupunts per sobre de l’any 2010 i finsa 3 punts per sota de l’any 2005.

Les claus per a la consecució dela independència tenen dos anysper a ser debatudes pel poble esco-cès i determinar a través del refe-rèndum la seva opció.

Una altra qüestió per al debatés aquella que flirteja amb unasuposada independència però sen-se tenir en compte quin tipus d’es-tat es vol ni el perquè. Aquest fet,posa sobre la taula un seguit de pro-blemes envers els drets socials bàsicsde la població que es podrien veu-re igualment afectats en una Escò-cia independent dominada per ladreta.

Ara només resta esperar els esde-veniments que s’aniran desenvo-lupant d’ara i fins la tardor del2014 on es determinarà el futur d’a-questa nació del Nord d’Europa.

Manifestació per la Independència Ja feia més d’un any que s’estavaorganitzant. Múltiples agentssocials i polítics s’uniren per a ladefensa de la independència d’Es-còcia i la manifestació va suposarel punt de partida de tot un seguitd’actes i esdeveniments en pro dela independència per tal de buscarcomplicitats a favor del vot posi-tiu en el moment del referèndum.Aquesta manifestació segons elsorganitzadors “és només la prime-ra mostra de moltes altres activi-tats que volem dur a terme durantels dos anys que tenim abans delreferèndum. Ens hem de fer sen-tir al carrer”.

La manifestació es convocà a tra-vés de la plataforma “Escòcia perla Independència” que aplega unseguit de formacions polítiques isocials amb un únic objectiu: pro-moure el referèndum i la indepen-dència.

Prop de 10.000 persones inicia-ren la marxa al nord de MeadowsPark per travessar els principalscarrers d’Edimburg i cloure l’acteals jardins de Princess Street, onuna trentena de persones de dife-rents àmbits polítics i socials posa-ren sobre la taula les principalsraons de la lluita per la consecu-ció de la independència.

Per altra banda, una gran quan-titat de catalans i catalanes resi-dents a Edimburg i que no pogue-ren participar de la històrica mani-festació del passat 11 de setembrea Barcelona, van voler fer palès elseu suport a l’autodeterminació deles nacions i participaren tambéde la marxa, juntament amb altrespersones de diferents nacions sen-se estat.

Okupació al barri de Hackney de Londres

“Prop de 10.000persones iniciaren lamarxa a MeadowsPark per travessar

els principals carrersd’Edimburg ”

“Són molts elsmotius que el pobleescocès esgrimeixper tal de defensarla independència “

M.C. BARCELONA

L'empresa Montero Energy Corpo-ration SL, filial de la multinacio-nal R2 Energy, ha sol·licitat recent-ment tres permisos de recerca d'hi-drocarburs pera extracció per frac-king a les comarques de Castelló.Es tracta dels projectes Arquíme-des (que afectaria directament90.000 hectàrees,) Pitágoras(50.000 ha) i Aristòtil (40.000).Afectaria les poblacions d’Albocàs-ser, Alcalà de Xivert, Benicarló,Càlig, Canet lo Roig, Cervera delMaestre, La Jana, La Salzadella,Les Coves de Vinromà, Peñíscola,Rossell, San Jorge, Santa Magdale-na de Pulpis, Sant Mateu, San Rafaeldel Río, Sarratella, Tírig, Traigue-ra, Vallibona, Vinaròs, Chert, Cas-tell de Cabres, Catí, Herbés, La Torred’En Besora, Palanques, Vilar deCanes, Vilafranca, Zorita del Maes-trat, Ares del Maestre, Benassal,Castellfort, Cinctorres, Culla, For-call, La Mata de Morella, Morella,Olocau del Rei, Portell de Morella,Todolella, Vilafranca del Cid i Vis-tabella del Maestrat

La notícia ha anat acompanya-da d’una intensa campanya de pro-paganda prometent generació dellocs de treball i grans riqueses. Amés d’afirmacions sobre la nete-dat d’aquest sistema.

Què és el fracking?El fracking o fracturació hidràuli-ca és una tecnologia d’extracciód’hidrocarburs com petroli o gasno convencional atrapats a roquesde pissarra i esquists mitjançantla injecció d’aigua i sorra en pousperforats a gran profunditat finsa les roques mare. La injecció es faamb uns determinants additius quí-mics –actualment secret industrial-a elevades pressions, aquests flu-xos a alta pressió fracturen lesroques i alliberen els gasos o petro-li que surten pels pous, a més depart de la mescla injectada. La per-foració i fracturació hidràulica esrepeteix al llarg de tota la veta.

És una tècnica molt aplicada alsEstats Units i en altres països, quees començà a investigar a partir dela crisi del petroli de 1973, i s’haestès progressivament, sobretot apartir de l’exhauriment de les reser-ves tradicionals d’hidrocarburs il’augment dels preus del combus-tible, que ha fet més rendibles tèc-niques més cares de perforació comaquesta. A partir dels anys 2000,experimenta el seu auge de la màde grans companyies com la nord-americana Halliburton. Estats Unitsté actualment el monopoli de latecnologia, i és en aquest país onhi ha més explotacions (més de migmilió de pous). Fins ara només hiha pous en actiu als EUA i Canadà,però ja s’han signat un seguit d’a-cords empresarials sota el parai-

gua de l’agència estatal nord-ame-ricana GSGI (Global Shale Gas Initia-tive, iniciativa global de gas pissa-ra) amb països com Xina, Índia,Jordània o Polònia per a fer explo-tacions amb tecnologia i i empre-ses dels EUA; i nombrosos estatsmés s’hi ha mostrat interessats.Les previsions són que cap a 2030,

el 15% del gas mundial sigui gas pis-sarra.

Perills i reaccions: prohibicióen diferents països europeusAl llarg dels darrers anys, han apa-regut un seguit de problemes asso-ciats a aquestes explotacions: lacontaminació d’aigües, tant aqüí-

fers com de superfície; contami-nació de l’aire dels gasos emanats,contaminació dels sòls, amb con-seqüències sobre al salut, el mediambient, i l’agricultura, i riscossísmics associats als moviments deterra. A més de l’elevat consumd’aigua necessari, un problemaespecialment delicat als Països Cata-

lans.Davant les incògnites i amena-

ces ambientals i per a la salut, imolt probablement també per evi-tar el monopoli tecnològic nord-americà, el Parlament Europeureclamà el 2011 una regulació i elllistat dels productes químics peri-llosos utilitzats. El parlament del’Estat francès va prohibir, l’11 demaig de 2011, la utilització de lafracturació hidràulica i ha retiratels permisos vigents. Altres païsoshan aprovat suspensions i moratò-ries, com és el cas d’Holanda, Angla-terra, Quebec, Sud-Àfrica o Bulgà-ria. Les lleis més permissives ambles explotacions contaminants del’Estat espanyol haurien acabatatraient l’interès i projectes de lesempreses explotadores a la partdels Països Catalans sota adminis-tració espanyola.

A més de les prospeccions anun-ciades a Castelló, també hi ha actual-ment em marxa a Lleida, els pro-jectes Perseu, Prometeu, Helios iAtlas, de Frontera Energy, que afec-tarien unes 400.000 ha, i Darwin,de Montero Energy (90.000 ha); alSolsonès, el projecte la Pedrera,d’Enagas; al Bages Les Pinasses iFontanella; a Osona el projecte Leo-nardo (76.000 ha) i a Ripoll, el pro-jecte concedit per 6 anys a TeredoOil Ltd, de 50.000 ha.

L’ACCENT 23612 ECONOMIA DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012

Manifestació a Vitoria-Gasteiz en contra de fracking

Multinacionals del petroli promouen l’extracció per fracking a les comarques de Castelló

LLUÍS CUSSÓ VALÈNCIA

El passat dissabte 13 d'octubre laplataforma d'afectades per les hipo-teques de València, juntament ambla PAH Horta sud i la CDH-Coordi-nadora pel Dret a l’Habitatge orga-nitzaren la fira solidària “Per unhabitatge digne” i el festival soli-dari “Ningú sense sostre 2012” alParc del Dijous a la població d'A-laquàs (l'Horta sud). La jornadatenia com a objectiu final la recap-tació de fons per poder continuarla seva tasca: la lluita per un habi-tatge digne i contra els desnona-ments.

La jornada estava dividida endos grans blocs, el primer fou d'on-ze del matí fins a les quatre de lavesprada, que tingué lloc la Fira.En aquesta Fira s'hi podien trobartot un reguitzell d'entitats socialson mostraven al públic la seva fei-na però també oferien tallers. Peraltra banda, durant tot el matí esva poder gaudir a la zona dels con-certs, de nombrosos cantautors

com Lucho Roa, David Calabuig,Viva Tirado o Pau Alabajos entred'altres. Hi hagué animació infan-til de temàtica social a càrrec deCircolandia i Colorin Colorado.

A partir de les set de la vespra-da, l'entrada al recinte (que al matíhavia estat gratuïta) costava 8 eurosa taquilla i donava dret a unesquantes hores de bona música endirecte, d'un show d'humor acàrrec dels “Curas Hinchables ParaNiños Insaciables” i de l'actuaciódels graffiters Gabriel&BCHS i delsBrohafonías (pintura i acció) i delsconcerts dels grups Ki Sap (Valèn-cia), Fe de Ratas (Astúries), NiMedia Ni Guarra (Madrid),Arzua25 (País Valencià), Zuraka-pota (l'Horta) i els Habra Kadavertambé de València.

Després de l’èxit del concert del’any passat, l’assitència d’enguanyno va complir les expectatives, perbé que quasi cinc-centes personesompliren el recinte.

Manifestació des de ValènciaEl mateix dia 13 d'octubre per lavesprada hi havia convocada inter-nacionalment la manifestació Glo-bal Noise.

Amb aquest lema es van fer acentenars de ciutats del món mar-xes amb molt de soroll, reclamantuna serie de punts, que incloïen:

·La creació d'una banca públi-ca, sota control social, al servei deles persones i la societat i no sot-mesa a altres interessos que elsgenerals;

·El cessament immediat de pri-vatitzacions i retallades, i el des-envolupament d'uns serveis públicssuficients que garanteixin la cober-tura de les necessitats de tota lapoblació.

·La regulació immediata delmercat immobiliari per acabar ambl'especulació d'un bé de primeranecessitat, l'establiment de la nor-mativa legal que empari les per-sones que necessitin acollir-se a ladació en pagament, així com lamoratòria dels desnonaments i la

reconversió de pisos hipotecatsexecutats i pisos buits per a l'es-tabliment d'un parc públic d'ha-bitatges en règim de lloguer social.

·L'anul · lació de la reformalaboral i la creació d'un nou marclaboral que protegeixi els drets deles persones treballadores. Laimplantació de salaris mínims irendes bàsiques que permetincobrir les seves necessitats a totala ciutadania, així com l'establi-ment de salaris màxims;

·La derogació dels tractats i pac-tes que constitueixen la Unió Euro-pea de les grans empreses i bancs,així com la construcció d'una Euro-pa social i democràtica.

En el cas de la ciutat de València,els organitzadors de la marxa, des-prés de parlar amb la PAH van arri-bar al acord de fer que la manifes-tació, que eixia del centre de Valèn-cia, cabés a les portes del parc d'A-laquàs, i d'aquesta forma, ajuntarles dues lluites en una sola jornadade reivindicació on participaren cen-tenars de valencians.

“Ningú sense sostre”: festival solidari dels afectats per les hipoteques

RAFA ESCOBAR MANISES

Dintre del triatló, cursa que combi-na les disciplines de natació, ciclis-me i carrera a peu, existeixen dife-rents distàncies. Per a qualsevol tria-tleta que ha completat les distànciesesprint, olímpica o fins i tot l’ano-menada B (mig Ironman), existeixun somni, un repte al qual hauràd’arribar per tal de sentir-se un tria-tleta complet, acabar un Iron Man.De la mateixa manera que un corre-dor a peu es marca l’objectiu de córreruna marató, el nedador una gran tra-vessia o el ciclista alguna de les míti-ques i emblemàtiques cicloturistes;el triatleta sempre contempla l’ho-ritzó d’aquesta cursa composada pertres segments: 3.800 metres de nata-ció, 180 km amb bicicleta i la distàn-cia d’una marató corrent (42km195m).

La relativa joventut d’aquestesport ha provocat que a nivell orga-nitzatiu la situació siga una micacaòtica, de fet el nom d’ Ironman escorrespon al d’una franquícia inter-nacional, una empresa privada queorganitza aquests grans esdeveni-

ments esportius arreu del món, demanera que totes les competicionsde triatló de llarga distància que noestan organitzades per Ironman nogaudeixen de prestigi. Tot això acom-panyat d’una campanya de marke-ting amb el seu merchandaising

corresponent.Les federacions estatals i inter-

nacionals de moment s’han limitata organitzar curses de menor distàn-cia, prestant una especial atenció alstriatlons de distància olímpica, sen-se tractar de competir amb la fran-

quícia. De la mateixa manera que laFórmula 1 la distinció entre federa-cions esportives i el negoci privat deles franquícies que impulsen els esde-veniments no està gens marcada

Aquest passat 14 d’octubre s’hacelebrat el més important de tots els

Ironman, aquell al que únicamentes pot acudir acreditant marca, l’I-ronman de Hawaii. Si acabar un Iron-man ja és excepcional, classificar pera Hawaii és encara més extraordina-ri, únicament els triatletes que s’hidediquen o aquells populars amb unacondició física extraordinària tenenla possibilitat de participar en aques-ta mítica cursa.

En aquesta ocasió el guanyadormasculí fou l’austríac Pete Jacobsamb un temps de 8 hores i 18 minuts,mentre que en categoria femeninala guanyadora fou la nord-ameri-cana Leanda Cave amb un temps de9 hores i quinze minuts. En aques-ta ocasió el basc Eneko Llanos, undels favorits en edicions anteriors,va haver d’abandonar a causa d’u-na lesió a l’últim segment de carre-ra.

Caldrà veure en un futur si la ges-tió d’aquests triatlons extrems con-tinua a mans de franquícies priva-des, o bé la celebració d’aquests esde-veniments s’obre a noves entitats iinstitucions, de manera que esde-vinga quelcom més accessible per ala creixent família dels triatletes.

L’ACCENT 236 ESPORT 13DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Bar-celona // Assemblea Joves de Calafell-Cunit-Ate-

neu Sala de Baix // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP VilafrancaSanta Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ate-neu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la SèquiaManresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. SantaTeresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquer-da Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9. València // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú //Escola Valenciana C. Josep Grollo, València // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // Obra Cultural Balear // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la CorbellaMaldonado 46, baixos, València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Societat Coral El Micalet, C. Guillem de Castro, València

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

RAFA ESCOBAR MANISES

Els malabarismes institucionals ifinancers per tal de salvar el Valèn-cia CF de la fallida tècnica escri-viren un nou i grotesc episodi afinals del passat setembre, quanel club de Mestalla anuncia elrepartiment de dividends entreels seus accionistes, tot i tenir undels deutes més elevats de tots elsclubs que formen part de la LFP.

La intenció d’aquesta manio-bra sota sospita, no és un altre queel de dotar de liquiditat a la Fun-dació València CF que ostenta el74% de les accions del club i que,tot i tenir participació institucio-nal i privada, es troba societària-ment desvinculada del club.

Aquesta fundació per poderadquirir el seu paquet accionarial,va demanar un crèdit de 81 milionsd’euros a Bankia l’any 2010. Durantels cinc primers anys únicament

ha de fer front a uns interessosque pugen a 4,8 milions d’eurosanuals.

Fa poc més d’un mes, ja tracta-rem a un article d’aquesta matei-xa secció la situació. Les alarmessaltaren quan la Fundació no poguéfer front al pagament dels inte-ressos del deute del préstec. Aques-ta situació suposava que l’entitatfinancera es veuria obligada a exe-cutar a l’avalador, l’Ajuntamentde València.

És precisament per això que s’habuscat aquesta paradoxal solució,un repartiment de dividends enavançant futurs i hipotètics bene-ficis entre els accionistes, entreels quals es troba la Fundació coma accionista majoritària, per talde que aquesta pogués fer front alspagaments.

La solució xoca frontalmentamb la situació econòmica de lasocietat, la pregunta que ens ve

ràpidament al cap és la següent:com un club amb més de 200milions d’euros de deute pot repar-tir dividends tot i haver tancat l’e-xercici 2011-2012 amb uns exigusbeneficis?

Caldrà veure en un futur properla viabilitat o fins i tot la legalitatde l’operació que en tot cas hauràde ser aprovat per una junta d’ac-cionistes. Així i tot, aquesta solucióno és més que un pedaç per a unafundació que no genera beneficis ique a partir del 2015 haurà de ferfront al pagament del deute.

Malgrat les actuacions provi-sionals, la crisi econòmica del clubde Mestalla és profunda i qüestio-na la seua viabilitat, més encarasi el rendiment esportiu de la socie-tat disminueix i no és capaç declassificar per a la Lliga de Cam-pions, situació que esdevindriauna catàstrofe econòmica amb con-seqüències difícils de mesurar.

Ironman és una franquícia cada cop més coneguda

L’Ironman, entre l’èpica i el negoci

El València CF repartirà dividends malgrat tenir mésde 200 milions de deute RAFA ESCOBAR MANISES

El Club Patí Vic, integrant de l’Ho-quei Lliga ha decidit inserir a laseua samarreta el logotip de l’As-semblea Nacional Catalana aixícom la bandera estelada amb eltriangle de color blau i l’estelblanc. Segons declaracions de ladirectiva, la decisió ha segut moltben acceptada pels socis i juga-dors del club. De la mateixa mane-ra la directiva del Club Patí Vicha fet una crida a l’afició per aque plene el pavelló d’estelades.

L’estrena de la samarreta es vaproduir el passat dissabte 13 d’oc-tubre, al pavelló de Vic, en el der-bi osonès que enfrontava l’equiplocal amb el Club Patí Voltregà.L’enfrontament va concloure ambla victòria per tres gols a zero delconjunt de Vic, en una jornadamarcada pel gran nombre d’este-lades amb blau i també amb l’es-tel vermell, i pels crits en favorde la independència.

Cal remarcar però que aques-

ta decisió del club osonès, mal-grat tindre un component reivin-dicatiu important en el contextpolític actual, pren partit per lasimbologia d’una part de l’inde-pendentisme, vinculada amb elspartits polítics de l’establishmentpolític català que, en fer seua labandera amb blau, deslliga, almenys a nivell simbòlic, la inde-pendència de la transformaciósocial, obviant que existeix unsector de l’independentisme moltimportant que té uns planteja-ments diferents als de l’ANC, tantpel que fa a nivell del marc nacio-nal com pel que fa a la propostade model socioeconòmic.

En un futur es veurà si el gestdel club patí Vic es seguit pel d’al-tres entitats esportives, i si aques-tes prenen de la mateixa mane-ra, partit per l’independentismeinstitucional, com ha segut el cas,o contemplen la diversitat exis-tent dintre d’un moviment quesempre ha tingut un componentde canvi social molt important.

El Club Patí Vic posal’estelada amb blau ala seua samarreta

L’ACCENT 236DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 201214 CULTURA

Borja Català MANISES

El teatre, com qualsevol altraforma d'art, no pot defugir larealitat si pretén incidir en lasocietat que l'ha creat. En el casdel País Valencià, i en especial

de la ciutat de València, això implica par-lar de retallades de drets socials, decorrupció política, de la política de gransesdeveniments, de l'hegemonia del PartitPopular en la majoria de les institucions,dels efectes de la crisi econòmica en lavida de les persones, etc. Això és el quehauria de fer un teatre per a poder serconsiderat compromés, i això és exacta-ment el que fa Valèntia, la primera obradel col·lectiu Veus.

Veus és un projecte teatral que s'hamarcat com a objectiu l'escriptura depeces mitjançant el diàleg i l'intercanvientre diversos autors. Els seus impulsorsvolen crear al marge “de censures o con-dicionaments empresarials o de mercat” ique les seues creacions es posicionendavant la realitat política i social valen-ciana. I a més, fer-ho en català. Valèntia,el primer fruit d'aquest experiment,acompleix amb escreix totes les fites.

Inspirada en Zero responsables, elmuntatge sobre l'accident del metro, i

escrita per Maribel Bayona, Patrícia Par-do, Jaume Policarpo, Xavier Puchades iBegoña Tena, Valèntia està composta percinc històries breus i independents quetenen lloc a València unides només pel fil

conductor de les retallades enels serveis públics. En la prime-ra una jove ha de ser tractadade leucèmia en un sistema desalut públic els recursos delqual s'han malbaratat en elsgrans esdeveniments; la segonaés el dia a dia de tres mestresque sobreviuen en una escolaconcertada; i la tercera ens por-ta al pati d'un edifici on coinci-deixen la portera, la mare d'u-na alumna de l'Institut LluísVives que busca la seua filladurant la primavera valencianai una jove que esperava el seupare octogenari a l'estació delNord, però a qui la policia li haimpedit d'arribar-hi.

La quarta història té lloc aun pis on conviuen una àviaque va perdent la memòria i elseu nét que la cuida, un engin-yer sense feina; i la darrera ensporta a una València del futuron el fill d'un exvicepresident

que parla una estranya barreja de català,castellà, anglés i mandarí, fruit de lapolítica lingüística de la Generalitat, cer-ca la seua mare biològica, una prostitutaque va quedar embarassada pel polític

anys enrere en una de les festes del partit(resulta sobrer dir a quin partit fa refe-rència).

Acompanyada d'una escenografia míni-ma, barrejant les dosis justes de drama id'humor (especialment en la història pro-tagonitzada per les mestres) i amb unacoherència absoluta entre les seues dife-rents parts, aquesta obra no és només unadenúncia de les retallades en els serveispúblics que està aplicant el Consell, sinóun colp a la consciència d'una societatque ha romàs massa temps adormida i pera la qual la visió d'espectacles com aquestresulta de vital importància: amb Valèn-tia l'art torna a esdevenir un revulsiusocial davant la degradació de la demo-cràcia i la manca de sobirania que impli-quen unes receptes contra la crisi basadesen l'austeritat i la pèrdua de drets.

L'obra fou estrenada a finals de juny al'Espai Inestable de València i aquest octu-bre s'ha pogut veure durant quatre dies alTeatre Micalet. De moment ja se n'hananunciat actuacions a Girona, València denou (a la Universitat), Picassent i Alacant(dins de la Mostra d'Autors Contempora-nis), les quals serviran per a demostrarque el teatre combatiu de qualitat i encatalà fet al País Valencià té molt a dir. Ive amb ganes de fer-se sentir.

Valèntia: el teatre pren partit al País Valencià

Manel López Esteve BARCELONA

Eric J. Hobsbawm va posar pertítol a la seua gran història delsegle XX L’era dels extrems. Eraun segle que coneixia bé. Comremarcava l’obituari aparegut al

periòdic The Guardian, Hobsbawm havianascut en un excel·lent any per un comu-nista, el 1917, i se n’anava en plena crisidel capitalisme mundial tot just fa unessetmanes. Un bon comiat per a un brità-nic nascut a Alexandria, que s’havia fetcomunista a l’Alemanya de Hitler, que nova demanar mai perdó pel seu compromísamb el marxisme i el comunisme i que alsseus 94 anys, en ple col·lapse del capitalis-me financer, plantejava la vigència delpensament marxià per al segle XXI, en elllibre Com canviar el món.

Amb poca mena de dubtes, Eric J. Hobs-bawm ha estat l’ historiador marxista mésinfluent i llegit del segle XX. Membre desde ben jove del Partit Comunista de laGran Bretanya (CPGB) i del seu magníficgrup d’historiadors, al costat de noms dela talla d’E.P. Thompson, Rodney Hilton,Christhopher Hill o Victor Kiernan, l’acti-vitat de Hobsbawm com a historiador ihome d’esquerres ha estat incessant finsals seus darrers dies.

Si haguéssim de destacar les principalsaportacions de Hobsbawm com a historia-dor, entre una producció variadíssima iinabastable, aquestes serien l’anàlisi delmoviment obrer i la classe treballadora,els moviments populars i la mobilitzaciócamperola, la reflexió historiogràfica i les

aportacions al cos del materialisme histò-ric, els nacionalismes, amb la seua tesitant debatuda de l’ invent de la tradició, il’anàlisi global del món contemporani, através de l’excel·lent sèrie d’”eres”, l’Erade la revolució, l’Era del capital, l’Era del’Imperi i la Història del Segle XX, a les

que hi podríem afegirla seua autobiografia.

Podríem dir, comvan fer RaphaelSamuel i G. StedmanJones, que l’obra deHobsbawm es caracte-ritza per la capacitatd’entrelligar les propo-sicions clàssiques delmarxisme amb les pre-ocupacions empíriquesde la història social ieconòmica en una xar-xa perfectament inte-grada. Cal assenyalarque el conjunt de l’o-bra de Hobsbawm des-cansa sobre tres fona-ments historiogràficsimportants: a) la preo-cupació de la transicióhistòrica, és a dir decom s’estableixen his-tòricament unes novesrelacions de producció,b) la lluita de classesen el nucli del procéshistòric, concedint unaespecial rellevància a

l’experiència de la classetreballadora en la seua totalitat i a ladimensió política d’aquesta experiència, ic) la construcció d’una història de lasocietat, una història total en el sentit deP. Vilar amb la voluntat d’explicar la lògi-ca total dels processos històrics.

Més enllà dels fonaments generals de

l’obra de Hobsbawm, les seues aportacionsconcretes han generat no poques contro-vèrsies històriques i polítiques. Segura-ment, la més rellevant d’ entre aquestesha estat la seua anàlisi sobre el naciona-lisme, més que no pas sobre la nació, coma fenomen històric. En més d’una ocasió,els prejudicis cap al nacionalisme en ter-mes genèrics que el mateix Hobsbawmhavia expressat en les seues obres li vanimpedir veure que al mateix temps que elsnacionalismes han estat la base d’odiscol·lectius i genocidis també han nodrit lalluita contra les dominacions imperials, lacapacitat de transformar societats i la pre-servació de la diversitat cultural amenaça-da. Tot i així, no podem menystenir laimportància d’aportacions tant rellevantsi útils en l’estudi dels nacionalismes comla de l’invent de la tradició o la concepcióde la nació com a producte de la contem-poraneïtat. En cap cas, els plantejamentsde Hobsbawm sobre els moviments nacio-nals permeten desautoritzar el conjunt dela seua obra, com s’han apressat a fer acasa nostra publicistes de segona finan-çats per fundacions nascudes a l’ombra dela corrupció pairalista que ara parla d’Es-tat propi per continuar amb la repartido-ra. El que realment fa nosa és que unhome com Hobsbawm acabés les seuesmemòries el 2002 amb un “No abandonemles armes, ni tant sols en els moments mésdifícils. La injustícia social ha de conti-nuar essent denunciada i combatuda. Elmón no millorarà per si sol”. El març del2013 apareixerà el seu darrer llibre, Frac-tured Spring.

Ens deixa l’historiador marxistade l’era dels extrems

L’ACCENT 236 DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 2012 CULTURA 15

Borja Català MANISES

La gent és al carrer. Allò podria seruna concentració o l'inici d'unamanifestació, però tot fa pensarque l'acció de protesta acabarà benaviat: dos agents de la policia uni-

formats, acompanyats d'altres dos d'incòg-nit, s'emporten un jove. Algunes personesels miren, potser pensant en el que esperal'arrestat a la comissaria. Sembla que la dic-tadura ha aconseguit avortar aquest conatde revolta, aquesta alteració de l'ordre queella mateixa ha imposat; en vindran més,però. Mentrestant, el gris de la indumentà-ria dels policies s'escampa pertot.

L'escena descrita és la que mostra el qua-dre de Joan Genovés (València, 1930) Alcarrer, obra que pertany a l'Ajuntament deValència i que fins al 18 de novembre estaràexposada al Museu de la Ciutat junt a altres15 creacions de diversos membres d'aquellageneració que entre els anys 60 i 80 del seglepassat va renovar el panorama artístic delPaís Valencià, en molts casos fent convergirla innovació estètica amb el compromís polí-tic. El consistori acaba de nomenar Genovésfill predilecte de la ciutat i ha aprofitat l'avi-nentesa per a organitzar una exposició ambobres que pertanyen al fons municipal i queserveixen per a contextualitzar el treball del'homenatjat.

Al costat del llenç de Genovés trobem pin-tures amb una càrrega política explícita,com ara Barricades que s'aixecaren al vol-tant del quarter de la Muntanya de Madriddurant l'assalt de juliol del 36, de l'Equip

Realitat, o Açò no s'escapa, de l'Equip Cròni-ca (on dos grisos detenen un manifestant plede colors), fruit ambdues de sengles expe-riències de treball col·lectiu. També hi tenen

cabuda representants delnou realisme com ArturHeras, Rafael Armengol oManuel Boix (aquest últimamb el seu Paisatge dels Paï-sos Catalans, títol originalque no apareix a l'exposi-ció), una figura impossiblede José María Yturralde oun paisatge de JoaquimMichavila, entre d'altres.En conjunt, les 16 obresexposades permeten fer-seuna idea de conjunt d'aque-lla renovació pictòrica quecomençà al País Valencià ales darreries del franquismei que en bona part no foualiena al moment històricen què es va produir.

Porres d'ahir, porres d'avuiEl reconeixement institucio-nal de Genovés no deixa detenir un caràcter irònic quel'escriptor Martí Domínguezno es va estar d'assenyalaren un article publicat en ElPaís el passat 10 d'octubre -titulat “La porra”-: un ajun-tament del PP ret homenat-

ge a un pintor d'esquerres,qui en moltes de les seues obres ha mostratmanifestacions i la posterior repressió de lesforces policíaques, a la mateixa ciutat on unsmesos abans la policia -dirigida també pel PP-

va reprimir amb extraordinària violència laprotesta dels estudiants de l'Institut LluísVives, que denunciaven les retallades quepatia el seu centre; o quan encara estan benpresents les imatges de les brutals carreguesdel mateix cos de seguretat als carrers deMadrid el passat 25 de setembre.

Potser l'explicació d'aquesta aparent con-tradicció la trobem en el títol original del'exposició Genovés i la seua generació en lacol·lecció de l'Ajuntament: sembla ser que elconsistori volia que aquesta es diguera Geno-vés i el seu temps, com si l'obra del pintorfóra una cosa del passat, però ell mateix varebutjar aquesta proposta assegurant que elseu temps és el present. No debades, l'artistavalencià assegura que darrerament noméspinta manifestacions fet que, atesa l'actualconjuntura sociopolítica que vivim, serveixper reivindicar no només l'actualitat de laseua obra, sinó la vigència d'aquell quadreque va pintar en 1975, any de la mort deFrancisco Franco i de l'inici d'aquella manio-bra d'amnèsia col·lectiva coneguda com aTransició que encara avui patim.

“L'artista valencià assegura que darrerament

només pinta manifestacions”

Ressenya de la quinzena Genovés i la seua generació

La vigència d’un quadre

Notícies de tres ratllesFélix FénéonL'Avenç, 2012

Crític d'art, periodista i directorde diversos periòdics, FélixFéneon nasqué el 1861 i, fins el1894, treballà al Ministeri de laGuerra francès. Des de mitjans

dels vuitanta, però, començà a interessar-se pels moviments d'emancipació social,participant del moviment anarquista,dirigint la revista Revue blanche, desd'on posà el seu gra de sorra en l'aferDreyfus, i finalment apropant-se a posi-cions comunistes. D'entre la seva activi-tat professional cal destacar l'interès quetingué per fer de la secció de successosbreus del diari parisenc Le Matin unespai més atractiu, fent de cada notíciade tres ratlles, el que en Joan Lluís-Lluís,traductor al català de l'obra, anomena un“haiku periodístic”.

L'art francès de la guerraAlexis JenniEdicions 62, 2012

El nou guanyador del premi Goncourt2011 -el Goncourt a la primeranovel·la de l'any anterior va recaurea la ja ressenyada HHhH, reconstruc-ció de l'atemptat contra el cap de la

Gestapo Heydrich- ha estat concedit a l'AlexisJenni, un professor de biologia en un institutde secundària de Lió. A L'art francès de la gue-rra, la primera novel·la que publica, l'autorreflexiona al voltant de la situació política isocial actual a través de la història d'en Victo-rien Salagon, un militar retirat que participà ala Segona Guerra Mundial, a la guerra d'Indo-xina i a la d'Algèria, i d'un jove desmenjat quel'ha d'ajudar a fer-li unes memòries.

El romanço d'Anna TirantJosep PedralsLabreu Edicions, 2012

El 2006, el poeta del Clot JosepPedrals va publicar amb la joveeditorial Labreu El Furgatori, lareconstrucció fragmentària deldietari d'un individu anomenat

Quim Porta durant la seva visita a la vila deBolló. Ara, sis anys després, autor i editorialreprenen aquella història on l'havien dei-xat: en Quim Porta, enutjat pel resultat d'a-quella reconstrucció, dialoga amb enPedrals, una conversa que s'alterna amb lesdesventures d'Anna Tirant. I tot plegatprenyat de personatges i situacions estram-bòtiques descrites usant les formes mésdiverses.

Sorgo RojoMo YanEl Aleph Editores, 2009

Mo Yan ha estat el guardonatd'enguany amb el Premi Nobelde Literatura. El seu nom, laseva obra, no havia estat finsara gaire reconeguda. De fet,

en català, encara no se'l pot trobar -esperemque el premi esperoni algun editor. A falta d'o-bres en la nostra llengua hem volgut recoma-nar Sorgo Rojo, publicada el 1987. Un relat queressegueix tres generacions d'una família ruralxinesa amb un estil que mescla història i faula,un tractament que li ha valgut ser comparatamb Faulkner o García Márquez, autors moltestimats i llegits per ell.

Lectures recomanades

L’ACCENT 236DEL 18 AL 31 D’OCTUBRE DE 201216 CONTRAPORTADA

ties democràtiques. Avui a Colòmbia nohi ha democràcia. No es pot dir que ésla democràcia més sòlida i antiga ambmés del 57% de la població que no vota,quan la política no inclou la gent, quanes discuteixen els problemes dels cam-perols o dels indígenes sense els cam-perols o els indígenes, als quals es repri-meix. Cal doncs que hi hagi democrà-cia i aquesta és l'aposta i la proposta dela MP.

Tenint en compte l'experiència de la'Unión Patriótica' els anys 80, ambl'assassinat milers dels seus membres,i la constant repressió i violència con-tra els moviments populars a Colòm-bia. Quines garanties hi ha avui? Mauricio: Encara som un movimentmolt jove però en cinc mesos ja hempatit l'assenyalament i la criminalitza-ció que pateix l'oposició. Així no es potseguir, calen garanties de participacióper avançar en la solució política, unescenari amb condicions democràtiqueson les propostes es discuteixin i s'enca-rin els problemes com l'atur, la desigual-tat, la qüestió agrària etc. sense ame-naces ni coacció. Francisco: No hi ha garanties democrà-tiques. Avui dia hi ha 8.500 presos polí-tics a Colòmbia. És el primer país enassassinats de sindicalistes del món. El95% dels treballadors tenen vetada qual-sevol possibilitat de sindicació o orga-nització. Tenim el frau electoral, el cons-trenyiment dels paramilitars... per aca-bar amb tot això només ho podrem feramb la lluita popular, amb la partici-pació activa del moviment popular enel procés de solució, no només amb eldiàleg entre el govern i la guerrilla. Gloria: Els mateixos anys de la violèn-cia, la repressió, la tortura i la mort vanfer néixer i créixer la resistència delpoble i cinquanta anys de resistènciahan engendrat l'esperança. La MP espresenta ara però és el fruit de totsaquests anys de resistència. I cal ressal-

tar especialment el paper de les donesque durant tot aquest temps han man-tingut el dret el retorn, a la resistènciaa la vida i a la dignitat.

El conflicte ha suposat un cost enor-me per al poble colombià. Nosaltresdefensem que cal un canvi molt pro-fund, una transformació que a més desocial, política i econòmica ha de sercultural. Que cal acabar amb les pràc-tiques associades al conflicte que hanportat a una enemistat, a una mancade respecte cap a la vida, la gent, espe-cialment les dones, i també hem de can-viar la relació amb la naturalesa.

La MP vol recollir i fer escoltar laveu de les víctimes, dels familiars, delsexiliats, perquè les seves demandessiguin escoltades.

Quina acollida ha tingut la propostade la MP?Francisco: Ha estat rebut amb una granacollida en el moviment popular. Unexemple és la massiva marxa a Bogotàdel 23 d'abril. Creiem que hi ha unabona base per construir els camins neces-saris per a fer de Colòmbia un país mésjust i lliure. Colòmbia està en marxa.

Quin és l'objectiu d'aquesta gira euro-pea?Mauricio.: És la primera gira oficial quefem la Comissió Internacional de la“Marcha Patriótica”. En primer llocvolem socialitzar què és i què defensala MP. Volem compartir la nostra rea-litat amb moviments socials, partitspolítics, institucions. La comunitatinternacional ha de saber qui som, quèvolem i com volem que la comunitatinternacional participi en el procés,especialment pel que fa a les garantiesdemocràtiques. Hem estat rebuts tantper institucions i parlaments com permoviments populars i socials.

Un altre objectiu és apel·lar a la soli-daritat popular i dels moviments socialsamb el poble de Colòmbia. Treballar ambels internacionalistes del món per veu-re com poden contribuir a la causa dela MP i la lluita del poble de Colòmbia. Francisco: També volem vincular i orga-nitzar la participació dels colombiansde l'exterior, de la comunitat colombia-

na a la MP i a la solució política. Calcomptar amb ells. Aproximadament el10% dels colombians viu a l'exterior, exi-liats per motius polítics, econòmics itambé educatius. Mauricio: Un objectiu de les nostresreunions amb partits i institucions dediferents països europeus ha estat recla-mar la participació en el procés de solu-ció, explicar quina és la posició i el paperde la MP i del moviment popular. Calque la comunitat internacional enten-gui que sense una participació del movi-ment popular a la taula, sense abordarles desigualtats i causes del conflicte,el procés no funcionarà.Francisco: A més, nosaltres, com a patrio-tes, internacionalistes i antiimperia-listes, volem reforçar la germandat isolidaritat amb els pobles que lluitenper la llibertat i la independència, inter-canviar experiències de lluites en aquestcontext de crisi capitalista. Per aixòtambé hem fet aquesta gira, en què hemestat per tota llationamèrica i a Euro-pa, a Grècia, Euskal Herria, Itàlia, Suïs-sa, Alemanya, França, i aquí als PaïsosCatalans. Gloria: La solidaritat com l'entenem hade ser de doble via. Davant aquest modelcapitalista fracassat, creiem que elscolombians a l'exili, i tots els llatinoa-mericans, han d'implicar-se amb leslluites d'aquí a Europa, alhora que desd'aquí treballen per a llatinoamèrica.

Quina posició ha tingut Europa en elconflicte, i quina pot tenir en la solu-ció?Gloria: El govern d'Uribe va aconse-guir que la Unió Europea declarés lesguerrilles de les FARC i l'ELN com aterroristes. Això li va permetre vin-cular-hi totes les lluites i reivindica-cions socials, totes les expressions del'esquerra, perseguir-les i esclafar-les. Cal que Europa conegui aquestagran diversitat de lluites i forces popu-lars a Colòmbia, que es reconegui eldret tant de la MP com de les forcespopulars. Que Europa aixequi el vetoa tota proposta de canvi social, queconegui bé la realitat i enlloc de per-petuar el conflicte pugui ajudar a lasolució, també diplomàticament.

Ho volem totXAVI SARRIÀ VALÈNCIA

Ara que ha passat l’Onze de Setem-bre, he recordat quan fa vint anysvaig decidir pujar a la manifes-tació de Barcelona. A València,però, al lloc on esperàvem l'au-tobús que Maulets havia llogat,un bon grapat de nazis ens vanrebre a hòsties. Aleshores éremadolescents i ens vam espantar.A principis dels noranta no erafàcil ser independentista a Valèn-cia. Tampoc ho era a cap indretdels Països Catalans. Però vintanys després les coses han can-viat molt. I si hui som més viusi combatius és gràcies al treballfeixuc i poc vistós que dia a diarealitzen milers de persones arreude les nostres comarques. Unatasca que resulta imprescindibleper combatre tres segles de pro-hibicions, desmemòria i crimi-nalitzacions, però també pertransformar la societat des debaix. Per això hui m'agradariareconèixer l’esforç dels i les qui

planteu batalles quotidianes pelfutur de tots plegats. Aquest ésel nostre valor. Som un país depersones vives. Més enllà d’unVint-i-cinc d'Abril i un Nou d'Oc-tubre i un Trenta-u de Desembrei un Onze de Setembre i un Setde Novembre som una terra quebatega cada dia, que s'il·lusionai s'indigna, que crea alternativesdavant les injustícies que volennegar els nostres drets com a per-sones, és a dir, com a poble. I ésaquest teixit popular el que hamantingut històricament la dig-nitat de no claudicar als interes-sos dels qui ens han venut duranttants anys. Ara, en el context queens ha tocat viure, és aquest modelsocial i nacional el que continuemposant sobre la taula arreu de lanostra geografia. Perquè sí, nosal-tres ho volem tot. I ja no ens ali-menten molles, com va cantar l’O-vidi. I els nostres límits són lautopia, com va escriure Pedrolo.I armats d’entusiasme seguiremavançant, amb errors i encerts,però decidits, cap a la plena lli-bertat.

LA REMATADA

E.B. I M.C. BARCELONA

Què és i com neix la “Marcha Patrió-tica”?Mauricio: La “Marcha Patriótica” és unmoviment social i polític integrat permés de dos mil organitzacions socials ipolítiques, gremials, camperoles, indí-genes, de dones, joves, estudiants, afro-descendents, artistes, acadèmics i gentdel poble no organitzat fins ara. Vol serun espai de participació per a construiruna proposta política.

Fa dos anys, el 20 de juliol del 2010coincidint amb els 200 anys de la inde-pendència de Colòmbia va sorgir la ideade fer una aposta política nacional, d'a-quí sorgiria la “Marcha Patriótica”. Des-prés de dos anys de debat, formació, ini-ciativa i participació directa de la base,el 23 d'abril d'aquest any es va fer unamarxa de més de 100.000 persones aBogotà que va servir de presentació illançament de la MP.

La MP sorgeix en un context de grandescontentament popular de la socie-tat colombiana. No hi ha canals per par-ticipar, els partits i moviments tradi-cionals no ofereixen res de nou, capalternativa a l'ordre establert. La MPirromp amb una proposta alternativaque atengui els abismes de desigualtatde Colòmbia des de la participació de lagent, camperols, indígenes, dones, tre-balladors, etc. No ens presentem ambuna recepta màgica, es tracta de cons-truir entre tots aquesta alternativa.

Quins són els seus objectius?Mauricio: Els nostres objectius són: Enprimer lloc la solució política al con-flicte. Impulsar i posar en marxa unmoviment que, amb la MP i també ambla resta de moviments populars, treba-lli per la solució del conflicte polític imilitar. Després de 50 anys de guerrales causes no s'han resolt. La gent segueixpatint les conseqüències d'aquesta gue-rra i cal trobar una sortida diferent quela confrontació militar que ja està esgo-tada. La guerra i la violència no bene-ficien a la societat i cal una solució queatengui a les raons del conflicte, a lescauses estructurals. No es tracta de fercallar els fusells i desarmar la insur-gència, cal anar a les arrels del conflic-te.

La solució al conflicte ha d'abordarper una banda amb la desigualtat exis-tent a Colòmbia, i per l'altra donar garan-ties no només per la insurgència sinótambé per a tota l'oposició, per als movi-ments populars, per a la gent, perquèno siguin perseguits, criminalitzats iassassinats com passa ara. No noméscal dialogar sinó que cal acabar ambtota aquesta política de desigualtat irepressió que aprofundeix el conflicte.

En segon lloc es tracta de construiruna alternativa de poder. Volem dispu-tar el poder polític. El model econòmicactual ha fracassat. La realitat, les xifres,demostren que no funciona. Però perafrontar aquests problemes calen garan-

“Som una terra que batega cada dia,

que s'il·lusiona i s'indigna, que creaalternatives davant

les injustícies ”

A finals de setembre, una delegacióde la comissió internacional del movi-ment polític colombià Marcha Patrió-tica ha visitat el nostre país en el marcd'una gira per tota Europa. L'ACCENThem pogut parlar amb Gloria Cuartas,defensora dels drets humans, i Mau-ricio Ramos i Francisco Tolosa, mem-bres de la comissió internacional dela MP.

Mauricio Ramos,Gloria Cuartas i

Francisco Tolosa,de MarchaPatriótica

ENTREVISTA

“Colòmbia està en marxa”