JJaauummee MMaattaass iimmppuuttaatt ccoomm aa cceerrvveellllddeell PPaallmmaa AArreennaa El nom de Jaume Matas ha passat de ser el d'un expresidentdel Govern al d'un presumpte delinqüent, confés evasor d'Hi-senda i considerat per la justícia espanyola com el suposatresponsable del major saqueig de doblers practicat a l'arxi-pèlag.

>> Països Catalans 4

LLaa CCaattaalluunnyyaa NNoorrdd eennccaappççaallaa eellrrèèccoorrdd dd’’aattuurr aa ll’’EEssttaatt ffrraannccèèssMentre que en el quart trimestre de 2009 la mitjanafrancesa d’atur era del 9,6%, l'atur nord-català s'enfi-lava fins el 13,8%. A més, a Catalunya Nord hi viuen35.292 persones en habitatges sense calefacció, i 5.256ho fan en habitatges sense dutxa ni banyera.

>> Països Catalans 6

MMoobbiilliittzzaacciióó ccoonnttrraa llaa ppoollííttiiccaa ccuullttuurraall vvaalleenncciiaannaaEl manifest Més que música denuncia la política educa-tiva i cultural de la Generalitat valenciana, que no hasabut oferir una resposta eficaç a les necessitats plan-tejades pel col·lectiu i ha incomplet els acords signats ila Llei valenciana de la música.

>> Cultura 14

SUM

ARI

La mort aquest dissabte 3 d’abril del que fou un dels dirigents mésvisibles de la dreta feixista sud-africana sobretot fins la meitat de ladècada dels noranta, ha servit per tornar a situar l’actualitat sud-africana en un primer pla internacional i, concretament, la qüestiódel conflicte racial i la situació de la minoria blanca dins la Repúbli-ca de Sud-àfrica.

>>Internacional 11

A la ciutat de Barcelona hi ha més de32.700 persones en risc de patir asset-jament immobiliari. Més enllà de lamagnitud de les xifres s'amaguen his-tòries personals marcades per l'an-goixa i el patiment que suposa l'in-tent d'expulsar-te de casa, del barrii, en definitiva, de la teva pròpia vida.

Una d'aquestes històries és la delFelip Roca, un dels veïns de la fincadel número 25 del carrer Vallespir, albarri de Sants. Després de patir mob-bing immobiliari un jutjat ha decre-tat que l'habitatge està en estat deruïna i, per tant, els llogaters l'hand'abandonar.

Una història de la “Barcelona real”que L'ACCENT ha volgut conèixer ique no apareix a les primeres planesdels mitjans convencionals.

>>Països Catalans 5

AQUIL·LES RUBIO PÀG. 2 // JORDI BONETPÀG.2 // MERCÈ M. PÀG.3 // GERARD SALA PÀG. 3 // LLORENÇ BUADES PÀG. 16

Multidudinari Aberri Eguna amb alguns interrogants oberts

>>Internacional 10

Expulsats de Sants:el dia a dia de la “Barcelona real”

“Una 'tele' sense TDT, no és una 'tele'”. Aquest va ser l'eslògan que vatriar la Generalitat de Catalunya per sensibilitzar a la població de latransició de les emissions analògiques a les digitals. El canvi també ha suposat la multiplicació de l'oferta televisiva enespanyol a través dels canals d'àmbit estatal però també l'arribada degrans grups mediàtics com Vocento, Prisa, Intereconomía, LibertadDigital o El Mundo a les cadenes locals. On ha tingut més impacteaquest fet ha estat al País Valencià. A més, grups de comunicació auto-nòmics espanyolistes han estat beneficiats sobremanera al País Valen-cià i a les illes Balears, ja que les concessions les van fer els respectiusgoverns del PP i van afavorir grups situats ideològicament entre ladreta i l'extrema dreta.

>> En Profunditat 8 i 9

Mobilització contra l’immoble del carrer Vallespir // FOTO: vallespir25.blogspot.com

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

175DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2010

Periòdic popular dels Països Catalans

Eugene Terreblanchecom a símptoma

Deia en Pere Martí a l'Avui del 4 d'a-bril: “No crec que a Barcelona hi hagimés carteristes que a d’altres capitalsturístiques europees, però es veu mol-ta menys policia al metro que a Lon-dres o París, per exemple”. No conec lavida privada d'aquest senyor però esticpràcticament segur que no ha fet un

estudi estadístic de la presència poli-cial a les ciutats esmentades ni a altreson cal haver estat si pretens ser algú enl'era de la globalització: Berlín, NovaYork i tal. En el món de la premsa laclau no està a saber si el que s'hi diu ésveritat. Quasi mai no ho és, encara queL'ACCENT sigui una excepció honrosa.El què importa és: per què ho diu? Perquè vol més policia. Si la causa és queel seu cosí és Mosso d'Esquadra o quecertes tendències masoquistes li gene-ren la carència d'una autoritat inqui-sitiva no ho aclariré aquí. Però ell volpolicia.

El mateix dia, al mateix diari i a lamateixa plana (que ja és una font recu-rrent d'inspiració pel “Paper de Vidre”),Vicent Sanchís assegura que segons LosAngeles Times “a Espanya la pirateriaforma part de la cultura”. Encara més,diu que “el director d’una de les pro-ductores més influents dels Estats Unitsavisava, alhora, que la pirateria en ladescàrrega de pel·lícules d’Internet éstan bèstia, que es plantegen deixar d’en-viar DVD a Espanya”. Els lectors edu-cats en els horrorosos camps d'adoctri-nament catalanista que han esdevin-gut les escoles públiques al Principathan de saber que quan parla d'Espan-ya es refereix, entre d'altres, a nosal-tres (excepte els andorrans i els súbditsde la República Francesa). Aquest sen-yor de Los Angeles -en això seré molt

liberal- pot fer amb el seu negoci el queli plagui. Ens és bastant igual per quèsi no envien els DVD ens seguirem des-carregant les pel·lícules. Però a en San-chís això el preocupa greument i alçael dit acusador: “han fet de la pirateriaun art de viure. El seu govern ho hapermès durant anys apel·lant vés a sabera quins valors”. Això entra dins del

conegut gènere de ficció del govern amicdels okupes, la Mayol anti-sistema i elsimmigrants exempts d'impostos queobren botigues de queviures per la cara.Com s'arregla aquest desgavell? Perse-guint els criminals que venen, en unamanta i per una misèria, les pel·lícu-les de merda que el ianqui aquell ensvenia per 20 euros. Sort que no ens lesvol enviar més. ¿Com podem evitar queaquest humil californià, promotor de

l'art i prohom de la cultura, deixi depatir l'espoli sistemàtic dels perversossubaharians que es passen pel forro l'S-GAE i les majors al crit de: agua!? Ambla recepta d'en Pere Martí: més policia!

Tres dies abans, l'esmentat haviaescrit sobre la corrupció política ambel títol d'“El silenci dels corruptes”.Tot molt digne, com s'edevé sempreque els periodistes se les donen de cons-ciència crítica i tot allò. S'hi deia: “Entot cas, els problemes de corrupció polí-tica no se solucionen només expulsanto suspenent de militància els corrup-tes. Cal reforçar els mecanismes inde-pendents d’investigació, com la recent-ment creada Oficina Antifrau de Cata-lunya, reformar el sistema de finan-çament dels partits, introduir lalimitació de despeses a les campanyeselectorals i millorar la transparènciafent obligatòria la declaració de bénsabans d’entrar en política i després.Sobretot després”. Enlloc de voler llen-çar una gossada de mossos famolencssobre aquesta colla de xoriços (com elssol anomenar la veu del poble) araresulta que en Pere se'ns torna llepa-fils: reformes, limitacions, reforços...És el que tenen els tractes quan sónentre cavallers. La “vulgar soldades-ca” la reservem pels peluts pollososque es colen al metro i els negres quegosen fotre-li enlaire el negoci a aquellsenyor tan simpàtic de Los Angeles.

L’ACCENT 175DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 201002 OPINIÓ

Acabar ambCuba

AQUIL·LES RUBIO ALACANT

Les freqüents campanyes medià-tiques i polítiques contra el pro-jecte socialista cubà s’han vistaccelerades després de la mortdel delinqüent Osvaldo Zapata,el passat 23 de febrer.

Zapata, juntament amb Gui-llermo Fariñas, s’ha convertit enel tonto útil de la màfia cubanai de l’imperialisme dels EstatsUnits i de la Unió Europea, quesense cap escrúpol han conduïta la mort el primer i estan posanten greu situació mèdica al segon,Fariñas.

Resulta molt barat mentir, ter-giversar i manipular tot allò queprocedeix de Cuba. Les Damas deBlanco, que amb esforços junten30 persones en les seues manifes-tacions, van ser acosades i ataca-des pels partidaris de la Revolu-ció. Així reportava el primer canalde la televisió pública espanyo-la. De fons, s’ecoltaven els insultsde la multitud: “Fidel, Fidel”,“Cuba sí, yanquis no”. La torpe-sa en l’edició del telediari va con-vertir el desgreuge cap a aques-tes dones, escoltades per respon-sables diplomàtics dels EstatsUnits, en una demostració delque realment ocorre a Cuba: elrespecte als Drets Humans, enaquest cas el de manifestació.

Totes les persones que vanvoler, van poder escoltar què deiael poble cubà, per darrere de laperiodista guardiana de la lliber-tat de premsa.

No vaig a descobrir l’enormeviolència contra Cuba a travésdel bloqueg, ni els interessatsprojectes neocolonials que s’a-maguen en la malanomenadatransició, eufemisme amb el quales vol imposar l’ecomonia de mer-cat, la privatització d’empresesi serveis públics, i la transforma-ció de la democràcia popular iparticipativa actual per la for-mal i cosmètica que estem dis-frutant en els darrers trenta anysper aquestes terres.

Vinc a recordar que les agres-sions contra Cuba també van adre-çades contra nosaltres.

Ho fan per a recordar-nos queels nostres anhels i lluites sónimpossibles i estan condemna-des al fracàs històric; que derro-tada Cuba no ens ha de quedaresperança; que s’ha completatallò pronosticat el 1991: la fi dela història.

Per això, defensar la Revolu-ció Cubana és defensar, també, laconstrucció nacional i l’emanci-pació social als Països Catalans.Defensar la sobirania i la resis-tència cubana és recordar-nos anosaltres que sí, que l’hora delspobles, dels treballadors, de lesdones, de la joventut, dels immi-grants, és ara i és possibe.

PUNT DE MIRA

El passat 20 de març van tenir lloc aBolton (Greater Manchester) dues mani-festacions d'ideologia contraposada.D'una banda, l'English Defence Leaguehavia convocat dos mil dels seus segui-dors per protestar contra el perill quesegons ells representa l'Islam per a laidentitat anglesa; de l'altra, mil cinccentes persones convocades per l'Uni-ted Against Fascim s'aplegaven per pro-testar en contra. Tots dos grups s'aple-gaven davant la casa consistorial, a Vic-toria Square, separats per una línia depolícia, en un gir pervers de la nocióde democràcia i llibertat d'expressióper part de les autoritats angleses. Peròa diferència de les manifestacions ante-riors, a més de les habituals pancartesi crits d'odi alertant contra el perill d'is-lamificació d'Europa i la profusió debanderes angleses, l'English DefeanceLeague va desplegar també banderesd'Israel, Estats Units i fins i tot unabandera amb l'esvàstica barrada i trian-gles roses, el que contrastava amb elsbraços alçats amb què alguns dels seusseguidors 'saludaven' als antifeixistes.

L'immens dispositiu policial, quecomptava amb unitats a cavall, gossosentrenats per atacar i barreresmetàl·liques de contenció es va acar-nissar amb els antifeixistes. Abans dequè arribessin els manifestants islamò-fobs a la plaça, ja s'havien produït mésd'una cinquantena de detencions entreels assistents a la convocatòria antifei-

xista. Les deten-cions es van pro-duir sense que hihagués cap inci-dent que les justi-fiqués i es van diri-gir principalmentcontra els organit-zadors de la pro-testa, malgrathaver estat auto-ritzada. Així, perexemple el diri-gent d'UnitedAgainst Fascism fou arrestat acusat deconspiració per cometre desordres vio-lents, igual que altres dirigents del Socia-list Worker Party i altres organitzacionsd'esquerres.

Què és l'English Defence League? Aquesta és la pregunta que porta de capa les organitzacions antifeixistes i anti-racistes que es plantegen com reaccio-nar davant un nou moviment islamò-fob que es declara multi-racial, patriò-tic i fins i tot antifeixista, malgrat moltsdels seus integrants són propers al par-tit d'extrema dreta British NationalParty. L'origen de l'EDL data de marçde 2009 arran de la convocatòria d'unamanifestació a Luton (Bedfordshire)convocada per grups islamistes contrael retorn del regiment Royal Anglia des-tacat a la guerra d'Afganistan. La mani-

festació va enervarels ànims de lesdiferents firms dehooligans localsque van convocaruna contramani-festació sota el nomd'"United Peoplesof Luton" enfrontel que considera-ven un atemptat al'orgull patriòticbritànic.

Aquest fet vaservir d'espurna per què diferents firmsque s'articulen en el moviment CasualsUnited UK s'organitzessin per crear unmoviment de defensa de la identitatanglesa i occidental que ells conside-ren amenaçades per l'Islam. Des d'ales-hores ençà, l'EDL ha seguit l'estratègiad'organitzar diferents protestes a ciu-tats i pobles on ells consideren que hiha un perill d'islamificació: Birming-han, Manchester, Lancaster, Leeds,...algunes de les quals han acabat ambatacs contra comerços regentat perimmigrants i enfrontaments amb lesorganitzacions antifeixistes.

La base mobilitzadora d'aquest col·lec-tiu es troba principalment en el movi-ment causal que infesta el futbol bri-tànic i que fou utilitzat com a estratè-gia de reconversió dels skinheads a fide camuflar la seva estètica per evitarla pressió policial. La convocatòria de

manifestacions nacionals ha diferentszones 'sensibles' tindria com objectiuatreure l'atenció dels mitjans de comu-nicació enfront 'l'amenaça' que repre-sentaria la població musulmana.

Arran d'aquests fets, United AgainstFascism, organització creada el 2003per frenar l'ascens electoral del BritishNational Party i que agrupa represen-tants de sindicats i organitzacions polí-tiques d'esquerres ha començat a con-testar el caràcter xenòfob organitzantcontramanifestacions i denunciant elsvincles d'aquest col·lectiu amb l'extre-ma dreta. La reacció de l'English Defen-ce League enfront aquestes acusacionsha estat accentuar el seu caràcter pro-occidental, radicalment antipalestí i laincorporació de simbologia impensa-ble uns anys abans en l'extrema dretaa fi de negar les acusacions de racisme.Aquest fet ha comportat un xoc públicamb alguns representants del BNP queacusen l'EDL de formar part d'un com-plot sionista que pretén portar la gue-rra racial al Regne Unit i ha prohibitals seus membres implicar-s'hi. Tanma-teix, tal i com ha denunciat la revistaSearchlight especialitzada en el segui-ment de l'activitat de grups d'extremadreta existeixen evidents vincles entreles seccions de l'EDL i militants del BNP.

*Jordi Bonet resideix a Manchester(Anglaterra)

Quan el feixisme enarbora la bandera d’Israel

COL·LABORACIÓ JORDI BONET I MARTÍ*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori.EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó:: Mer-cè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióóggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert.HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Jordi Bonet,Llorenç Buades, Alba Garcia, Mercè M., FredericMuniente, Anna Palou i Aquil·les Rubio.

Número 175 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Pactes entre cavallers

“En el món de lapremsa la clau no

està a saber si el ques'hi diu és veritat.

Quasi mai no ho és.”

Pareix que fou l'altre dia quan encarateníem al nostre costat el nostre com-pany de lluita i amic, però ja han pas-sat molts anys, disset anys.

Durant aquests disset anys GuillemAgulló ha continuat present en lamemòria col·lectiva, any rere any, esfan homenatges, concerts en honorseu, es presenten mocions als ajunta-ments perquè Guillem forme part d'al-gun carrer dels nostres pobles, hi hagrups de música que li dediquen can-çons, i un llarg etcètera d'altres mos-tres de reconeixement i de ganes deno oblidar ni qui fou ni perquè lluita-va.

Els joves d'avui en dia continuenrecordant la seva història, tots en algunmoment ens hem emocionat i hem plo-rat mentre escoltàvem "No tingues por"d'Obrint Pas, i més encara quan totala gentada del concert quan acaba lacançó diuen tots a una veu eixa frasemítica de: "Guillem Agulló, ni oblit niperdó!", i no és per a menys, tothompensa que ells podrien ser un altre Gui-llem Agulló. Tots aquells que lluitemper la nostra terra, la nostra llenguai per un canvi a la societat valencia-na, tots aquells que fem això som sensdubte, un Guillem. Per això és quasiimpossible oblidar-lo, i per això maiaconseguiran que s'esborre de la nos-tra memòria aquell 11 d'abril de 1993.

Com no, les institucions valencia-nes si que han volgut oblidar-lo, hantancat els ulls, no han fet res per ferjustícia, és més, han comés injustíciestan greus com deixar que el seu botxíno complís la pena completa, que jade per si fou ridículament curta, i quedesprès quan va sortir al carrer el per-meteren que és pogués presentar a les

eleccions municipals d'un poble de laFoia de Bunyol en les llistes d'un par-tit nazi.

Així i tot, encara que les institu-cions hagen fet tot el possible perquèGuillem no tingués ni el reconeixe-ment ni la justícia que es mereix, nosal-tres l'hem continuat reconeixent i fentjustícia, de la millor manera que sabemi que podem, és a dir, continuant laseva lluita.

Tothom recorda de l'homenatgeorganitzat per Maulets que es va ferfa dos anys, on hi havia més de duesmil persones omplint un auditori, tansols perquè volien dir a les institucionsi a tots aquells que han volgut i volensilenciar la veu de Guillem, que no hoposarem tan fàcil, que tots nosaltressom la veu de Guillem Agulló.

L'any passat per aquestes dates vapintar-se un mural en record seu a

Burjassot, prop del Campus universi-tari, faltà poc perquè uns "blaverets"pintaren damunt de l'original, això si,també faltà poc perquè es tornés arre-glar, a Burjassot com a la resta de lacomarca i del País Valencià sempreexisteix aquesta doble lluita, però aixòno aconseguirà que la gent reste calla-da davant d'aquestes agressions.

En tots els Països Catalans hi hadiferents mostres de suport a Guillem,hi ha centenars de murals o graffities,també a vegades apareixen articles ones parla d'ell..., i com no anava a serd'una altra manera, al seu poble natal,Burjassot, el Bassot tots els anys haestat organitzant setmanes antifeixis-tes en memòria seva, setmanes anti-feixistes composades sempre per dife-rents activitats, com xerrades, presen-tacions de llibres, conferències o con-certs, però el que mai ha faltat ha sigutla concentració en record seu a la pla-ça de l'Ajuntament, acompanyada sem-pre per dolçainers i timbalers.

Enguany, com no pot ser d'una altramanera, el Bassot amb la col·labora-ció d'altres organitzacions com Mau-lets, el SEPC, la COS... ha organitzat lasetzena setmana antifeixista GuillemAgulló, on hi haurà una xerrada de lamemòria històrica, es farà, com no, laconcentració de tots els anys a la pla-ça de l'jAuntament, enguany el 17 d'a-bril a les 19h, i aqueixa mateixa nit secelebrarà un concert a l'auditori deBurjassot on actuaran: Rapsodes, Vol-tor i Pep Gimeno "Botifarra".

Vos esperem a totes, un any mésperquè la veu de Guillem no reste ensilenci.

*Mercè M. és membre de Ca Bassot

L’ACCENT 175 OPINIÓ 03

La darrera fase de l'anomenada apagada analògica s'ha fet efectiva final-

ment aquest passat 3 d'abril, després de diversos aplaçaments i d'un intens

desplegament publicitari. S'acabava així l'emissió de senyal analògic de

ràdio i televisió.

El canvi al senyal digital, que transmet la informació fent un ús molt

més eficient de l'espectre radioelèctric, gràcies al fet que la informació es

transmet multiplexada, suposarà que en l'espai pel qual abans transme-

tia només un canal, ara se n'hi poden encabir més. Aquest canvi de tecno-

logia hauria de servir per tant per a multiplicar el nombre de canals, la

qualitat d'imatge o possibilitar diferents canals d'àudio. I en teoria, doncs,

permetria una major diversitat i pluralitat de la televisió que rebem.

La realitat, tanmateix, ha estat ben diferent. El procés d'atorgament

de les llicències dels canals de TDT per part de les diferents administra-

cions en què es troben dividits els Països Catalans ha estat una trista mos-

tra de la complicitat, clientelisme i servilisme entre els principals partits

i determinats grups privats de comunicació. A l'hora de la veritat, men-

tre s'han eliminat moltes televisions locals, sense mitjans per a competir

en el nou marc, o fins i tot en algun cas, s'han vetat projectes per motius

polítics, els diferents grups empresarials han pugnat per apropiar-se del

major nombre possible de llicències, configurant-se un mapa televisiu que

reflecteix els equilibris de poder i les afinitats polítiques dels diferents

grups de comunicació, i que queda molt lluny de suposar una major plu-

ralitat i diversitat. Si la xarxa de televisions i ràdios locals podia haver

estat, si no un contrapès, sí un espai fora del control del grans grups, la

TDT ha laminat aquesta realitat i ha repartit la major part de l'espectre

en unes poques mans, situades a més, políticament, encara molt més a la

dreta.

Com ha denunciat l'Observatori crític del mitjans Media.cat i analit-

zem en aquest número de L'ACCENT, pel que fa a l'espai català de comuni-

cació, la TDT ha estat una oportunitat perduda, representarà en alguns

territoris un augment de les emissions en castellà i un retrocés de la llen-

gua pròpia, fet que s'aguditzarà quan entrin en funcionament molts dels

canals atorgats que encara no emeten, i ha suposat una forta entrada de

grups de comunicació estatals de tendència espanyolista i reaccionària;

també significarà un retrocés pel que fa a l'allunyament dels mitjans de

la societat, anant a parar bona part dels canals locals a les mateixes poques

mans en que es troben ja es principals diaris, ràdios i televisions. Per a

qui no ha estat una oportunitat perduda és per als grans grups mediàtics,

que gràcies als favors dels diferents governs, augmenten el seu poder i la

seva presència, apropiant-se de més i més part del pastis comunicatiu i,

és clar, de la publicitat. Igualment, el nou marc fa pràcticament impossi-

ble l'accés de projectes de tipus popular a les emissions de televisió i ràdio.

Durant els segles XVIII i XIX a Anglaterra s'aprovaren les enclosure

acts, que decretaven el tancament de les terres comunals, que s'explota-

ven col·lectivament, i les atorgaren als grans terratinents. Aquest robato-

ri i apropiació de la major part de la terra comuna per a unes poques mans,

enviant els pagesos a la misèria, i expulsant-los a les ciutats com a mà d'o-

bra barata, ha estat considerat com l'acumulació per despossessió originà-

ria del capitalisme, la riquesa no s'obtingué mitjançant el cicle de repro-

ducció del capital, sinó mitjançant l'espoli dels béns col·lectius. Però aquest

pecat original (que no esmenten mai els apologistes d'aquest sistema eco-

nòmic quan defensen l'intocable propietat, intocable segons per a qui), no

ha estat només original, les classes dominants han seguit sempre apro-

piant-se, mitjançant lleis a mida dels governs al seu servei, dels béns

comuns, fos en forma de privatització de serveis públics, d'infraestructu-

res de transport, energia o de comunicacions. Si abans era el camp, ara és

l'espai pel qual passen les ones electromagnètiques el que es tanca.

Vista des d'aquesta perspectiva, l'arribada de la TDT haurà acabat ser-

vint per a una major concentració en mans d'uns pocs, i no per a una major

democratització dels mitjans, demostrant fins a quin punt els governs

actuals estan al servei de determinats interessos empresarials i no de les

necessitats de la població.

E D I T O R I A L

La TDT i l’apagadaanalògica

LA VEU DELS LECTORS

L'inici de les obres de construcció d'unhotel de luxe a l'edifici del Roser de Llei-da no és una derrota (com alguns s'hanafanyat a deixar entendre) pels qui enshem implicat en la defensa d'aquestsímbol de país. Tampoc ho és pels 2.500lleidatans que van signar en contra delprojecte. Ni pels centenars que han sor-tit al carrer des de fa més de cinc anys.

La fotografia de la primera pedrade Parador Nacional és una revoladade vent més que aixeca les faldilles delspolítics de la ciutat, deixant al desco-bert les seves vergonyes. Dels d'esque-

rres, dels d'esquerres de debò i dels cata-lanistes de butxaca. Aquest dimartstots eren a la presentació d'un projec-te que tots han avalat. Dreta i "esque-rra" de la ciutat posen la primera pedradel Parador de les vergonyes. De lesseves.

O no els farà vergonya explicar alsseus néts que de l'indret on recordemla dignitat i resistència dels catalansells en van fer una seu dels Paradores"Nacionales" d'en Fraga Iribarne?Recordaran que allà on en la sevajoventut hi van estudiar o gaudir de

la cultura han decidit cons-truir-hi un negoci per uns pocs? Seranvalents per continuar defensant davantels seus amics de colla que els proble-mes del Casc Antic es solucionen ambhabitacions de 180 euros la nit? Gosa-ran admetre que el seu projecte s'haimposat sense debat ni consulta i acops de porra?

I si no ho fan ells, ho farem nosal-tres. Aquesta ventada els durarà totala vida i no tindran prou mans (ni Mos-sos) per tapar-se aquesta vergonya.

Gerard Sala

En record de Guillem Agulló MERCÈ M. COL·LABORACIÓ

DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2010

LLaa pprriimmeerraa ppeeddrraa ddee lleess vveerrggoonnyyeess

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

Durant la darrera setmana, les portades delsprincipals noticiaris dels Països Catalans hancentrat l'atenció en un nom propi:Jaume Matasi Porcel (PP).És l'expresident del Govern bale-ar i el principal responsable del cas Palma Are-na.És a dir,la "cirereta" de les trames de corrup-ció que s'han gestat a Mallorca com a conse-qüència de l'ús fraudulent d'unes institucionspúbliques podrides pel poder polític i privat.

La imputació de Matas com a presump-te cervell del cas Palma Arena ha omplertels informatius i ha fet sortir a Mallor-ca de l'obscuritat que li ofereixen lespantalles durant la resta de l'any.

Per l'illa, doncs, el nom de JaumeMatas ha passat de ser el d'un expresi-dent del Govern al d'un presumpte delin-qüent, confés evasor d'Hisenda i con-siderat per la justícia espanyola com elsuposat responsable del major saqueigde doblers practicat a l'arxipèlag.

De fet, Matas ja ha assumit davantun jutge la responsabilitat "política" del'execució del velòdrom Palma Arena,al voltant del qual s'investiga un des-falcament de més de 50 milions d'eu-ros. El també exministre espanyol deMedi Ambient té prohibit sortir de l'Es-tat, i el jutge ha decretat contra ell pre-só provisional sota fiança de tres milionsd'euros.

Els delictes de MatasEl procés judicial contra Matas segueixen marxa, i la Fiscalia Anticorrupcióinvestiga una complexa trama a travésde la qual Matas podria haver subven-

cionat ambdiners públicsel seu patrimo-ni personal, elde la seva donai els seus fami-liars i, molt pos-siblement, eldel seu partit,el PP.

La darreralegislatura deMatas es vaestendre entre2003 i 2007,durant la qualno només es vaconstruir elPalma Arena,sinó també lagran majoriad'estructures públiques i privadesinvestigades per Anticorrupció. El casScala, el cas Turisme Jove, el cas DeSantos, el cas Andratx, el cas Pla Terri-torial... i un llarg etcètera d'assump-tes vinculats al PP estan als tribunalsi són la cara visible d'una pràcticageneralitzada a Mallorca.

Amb el cas Palma Arena, doncs, hacaigut el centre polític de la corrup-ció econòmica i urbanística a les IllesBalears durant els darrers anys. Matases creia impune, però l'afany i l'am-bició que ofereixen les altes esferesdel poder han dut l'expresident a tra-vessar la línia del sentit comú que hade tenir qualsevol delinqüent.

El llautó de l'expresident es vacomençar a fer massa evident davant

la sospitosa desaparició de 50 milionsd'euros públics que en aquests momentsel podrien dur a ser jutjat per un allaud'acusacions: set de delictes de mal-versació de fons públics, tres delictescontinuats de frau a l'administració,prevaricació i falsedat en documentsoficials, un delicte electoral i un altrede blanqueig de capitals. Si tots esdemostressin, li podria caure una penade 24 anys de presó.

El que s'investiga és una trama decorrupció i clientelisme a través de laqual Matas podria haver-se comprati reformat un palauet al centre de Pal-ma i haver adquirit luxosos habitat-ges a Mallorca i a Madrid, a més depagar part de la campanya electoraldel PP en 2007 i concedir contractes a

empreses, amics i familiars. En el casestan imputats exalts càrrecs i excon-sellers del PP i empresaris afins o pro-fessionals de diferents disciplines,com el arquitectes del projecte o elperiodista que feia els discursos del'expresident.

Més enllà del PPEl cas Palma Arena, però, no es potemmarcar només entre tots els casosde corrupció que han tacat la gestiódel partit hegemònic de la dreta espan-yola a l'illa, sinó també entre els d'U-nió Mallorquina (UM), la sòcia deGovern del PP durant els darrers qua-tre anys de la legislatura conservado-ra.

Els tres últims expresident d'UM

estan imputats en altres presumptesinvestigacions contra la corrupció polí-tica i econòmica, com el cas Son Oms,l'operació Voltor, el cas Pla Territorialo l'operació Maquillatge, que fa unessetmanes va acabar amb la carrerapolítica de l'expresidenta del Parla-ment, Maria Antònia Munar (UM).

Sota la direcció de Matas i Munar,PP i UM han protagonitzat una etapade germanor i complicitat basada enla corrupció i les xarxes de clientelis-me. Una situació facilitada per unabase institucional podrida, semi pri-vatitzada i sense cap mena de controlpopular, capaç de promoure i perme-tre tal saqueig compulsiu de les arquespúbliques.

Tres anys després, el Pacte de Pro-grés encara ha de demostrar la volun-tat i valentia suficients per evitar ladegradació de la seva gestió política,sustentada en les estructures podri-des podrides que ofereixen les insti-tucions de les illes.

De fet, l'actual president, Fran-cesc Antich (PSIB-PSOE), ha estatinvestit amb el suport d'UM. Un par-tit que, recordem-ho, no ha estatexpulsat del Govern fins que no haprotagonitzat el seu darrer escàndolde corrupció a través de les eines faci-litades pels partits de l'esquerra par-lamentària. I no ca dir que, si miremfora de Mallorca, veiem que als Paï-sos Catalans les trames de corrupcióno són patrimoni dels partits espan-yols, ni de la dreta parlamentària,sinó dels lobbys que es perpetuen enel poder polític i econòmic.

L’ACCENT 175DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 201004 PAÏSOS CATALANS

Jaume Matas en una compareixença davant la premsa quan era president del Govern

Jaume Matas, la corrupció i unesinstitucions podrides de dalt a baix

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

"La lluita per uns Països Catalansnacionalment lliures i socialmentjustos també ha de ser la lluita peruns Països Catalans territorialmentmés equilibrats?". Amb aquesta pre-gunta concloïa la ponència del regi-dor de la CUP de Torà, Josep AntoniVilalta, a la jornada per la Revitalit-zació del món rural organitzades pelnucli de suport a la CUP de Llobera(el Solsonès) el passat 27 de març.

La ponència, que girava entorn lasituació i propostes d'actuació per alsmunicipis amb poc pes demogràfici/o territorial dels Països Catalans,posava èmfasi en el desequilibri terri-torial que pateix el nostre país. Undesequilibri que mai "ha estat tantaccentuat com els darrers 70 anys".

Un desequilibri que comporta, amés una desigualtat que, segons afir-ma Vilalta, "molts cops s'assumeixcom a 'normal', fruit d'una actitudconformista de la pròpia població

afectada i d'una visió urbana en laque "el camp" és una mena de parctemàtic per a esbarjo d'urbanites".Un fet agreujat per la política duta aterme fins ara per les diferents admi-nistracions i partits, "malgrat el dis-curs 'equilibrista' o 'reequilibrista'en els seus programes polítics".

Un exemple extrem de manca deserveis, explica, el trobem a Clara-munt, el Pallars Jussà -una comarcaon es van construir algunes de lesprimeres i més grans centrals hidro-elèctriques de la CAC- que encara nodisposa de subministrament elèctric,tot i estar amenaçat pel pas de la líniade MAT Graus-Isona a pocs metres deles seves cases.

Per fer front a aquestes situacions,Vilalta creu que s'hauria de practi-car una discriminació positiva cap ales zones més desfavorides a l'horad'implementar nous serveis, peròtambé acabar amb la gestió privadad'aquests. I és que quan els serveispúblic són gestionats des de l'àmbit

privat la situació s'agreuja. En parau-les de Vilalta, la progressiva priva-tització de serveis, propugnada desde la Unió Europea "i acatada acríti-cament des de les institucions esta-tals i regionals", és un fenomen quesovint comporta el seu encariment ales zones urbanes, però a les zonesrurals pot comportar fins i tot la sevadesaparició. Fet doblement greu sitenim en compte que aquestes empre-ses no es podrien obtenir tals bene-ficis sense l'ús que fan del territorirural per a la generació i transportde l'energia.

Vilalta també va posar èmfasi enla manca de pressupost que pateixenla majoria d'aquests municipis, fetque comporta una major feblesadavant de possibles canvis. "Un delsmoltíssims exemples el tenim en laconstrucció de parcs eòlics. Aquestesinstal·lacions acostumen a compor-tar uns ingressos municipals de l'or-dre de 5.000 euros per aerogenera-dor/any. Per a un municipi de 200

habitants la hipotètica instal·laciód'una vintena de molins al seu ter-me pot suposar doblar el seu pressu-post municipal anual (ordinari) de100.000 euros".

Alhora, també va exposar tot unseguit de propostes a l'hora de fer unprograma polític per a les zones rurals,entre les quals destacava el fet queés necessari un aprofundiment demo-cràtic i en la participació ciutadana,entre les que inclou el fet que unapoblació més reduïda "permet unamajor facilitat a l'hora de col·lecti-vitzar la presa de decisions mitjan-çant referèndums i consultes popu-lars".

Èxit de la jornadaEl nucli de suport a la CUP de Llobe-ra s'ha mostrat satisfet pel desenvo-lupament de la jornada, en què varenassistir unes 60 persones d'arreu deles comarques catalanes.

Una jornada on es van debatreqüestions relacionades no només amb

la lluita municipal, sinó també sobreel model econòmic, urbanístic, ener-gètic o de gestió dels boscos i en quèhi varen participar també membresd'Unió de Pagesos o l'Assemblea Page-sa de Catalunya.

Cap a un nou model ruralCom a conclusions inicials, la CUP hamostrat la seva aposta per un noumodel de món rural per aconseguirrevitalitzar-lo i garantir-ne el futur.Entre altres qüestions, això compor-ta potenciar la organització de la page-sia per a poder tenir més control sobreel seu producte i una remuneraciójusta o buscar un nou model energè-tic més eficient, just, descentralitzati basat en energies renovables alter-natives. A més de la preservació deles escoles rurals i l'aposta per unmodel de pobles al servei de la gentque hi viu.

Aquests debats i ponències servi-ran per a l'elaboració del programamarc de la CUP per a les eleccions

Llobera debat sobre la revitalització del món rural

MMaattaass hhaa ppaassssaatt ddee sseerr uunn eexxpprreessiiddeenntt ddeell GGoovveerrnn aa uunn pprreessuummppttee ddeelliinnqqüüeenntt,, ccoonnfféésseevvaassoorr dd''HHiisseennddaa ii rreessppoonnssaabbllee ddeell mmaajjoorr ssaaqquueeiigg ddee ddoobblleerrss pprraaccttiiccaatt aa ll’’aarrxxiippèèllaagg

L’ACCENT 175 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

Expulsats de casa UUnn jjuuttjjaatt hhaa ddiiccttaatt oorrddrree ppeerrqquuèè uunnss llllooggaatteerrss ddee SSaannttss aabbaannddoo-nniinn llaa ccaassaa oonn vviiuueenn.. LL’’AACCCCEENNTT eellss hheemm aannaatt aa ccoonnèèiixxeerr

Els veïns no donen l’esquena

ANNA PALOU FREDERIC MUNIENTEBARCELONA

Malgrat aquesta situació límit, enFelip ha vist que no està sol. Durantla seva lluita s'ha vist recolzat peraltres persones en la mateixa situa-ció, grups de veïns que li donensuport, i altres moviments socialsque l'ajuden a defensar-se de l'a-tac que està patint. En el decursd'aquests anys, juntament amb elCentre Social de Sants, s'han rea-litzat diferents accions com mani-festacions, protestes, comunicats

de premsa als mitjans, pancartes... Com es veu, hi ha hagut una via

d'acció judicial i una altra al carrer.Com dicta la sentència, la via judi-cial no ha prosperat a favor delsveïns, ja que l'assetjament immo-biliari, a hores d'ara, no està con-templat al codi penal. Així doncs,no hi ha precedents. A més, l'ad-vocada dels inquilins intueix queel jutjat "no falla a favor dels llo-gaters per por a provocar una allaude demandes en la mateixa línia".Per la seva banda, l'ajuntamentdel districte no s'ha involucrat enel conflicte adduint que mentresigui una pugna entre personesprivades ella resta al marge.

Tot i la sentència, tant en Felip,com el col·lectiu que li dóna suportasseguren que faran tot el quesigui a les seves mans per trobaruna solució digna al conflicte.Per la seva banda, l'advocada delspropietaris demanen l'execucióde la sentència de desallotjament.Si els veïns no acaten la sentèn-cia, estan disposats a demanar aljutge que intervingui policial-ment per desallotjar l'immoble.A pesar de tot, en Felip té clarque seguirà lluitant fins al final:"No marxaré així com així, nomarxaré si no és que posenpetards, em rebenten les fines-tres o m'incendien la casa!".

L’APUNT

ANNA PALOU FREDERIC MUNIENTEBARCELONA

16 de febrer de 2010: el jutjat d'ins-trucció número 13 de Barcelona fapública la sentència sobre el cas"Vallespir, 25". L'immoble es consi-dera definitivament en ruïna econò-mica -el valor de reparació de l'edi-fici supera el 50% del valor total dela finca. Com a conseqüència, els llo-gaters han d'abandonar el bloc en elspropers 20 mesos amb una compen-sació econòmica de 8.000 . Aquestaés la resolució a un dels casos de mob-bing immobiliari més rellevants deles últimes setmanes a Barcelona.

Ens trobem davant una façananeoclàssica que data del 1897, actual-ment envoltada per una xarxa de pro-tecció per evitar la caiguda de runaa la via pública. Al voltant, dos nego-cis tancats, un solar abandonat i unedifici nou amb cartells de "En ven-da" mostren la transformació que viuel barri de Sants com a nucli turís-tic i de negocis. La raó és el nou plaurbanístic que envolta la renovacióde l'estació de Sants amb l'arriba dela línia d'Alta Velocitat.

Felip Roca, un dels veïns de la fin-ca neoclàssica torna a casa un dissab-te al matí després d'esmorzar. És unpersonatge baixet, enèrgic, de 64 anys,veí del principal primera i que salu-da els veïns amb entusiasme, peròsota aquesta aparença de gran vita-litat roman la preocupació sobre elseu futur. Forma part dels 32.762 bar-celonins i barceloni-nes en risc potenciald'assetjament immo-biliari. Són casos degent gran que viu enpisos vells i amb con-tractes de lloguer derenda antiga, com enel cas d'en Felip quepaga menys de 100euros al mes. Aixòconverteix els seushabitatges en suco-ses preses de l'espe-culació immobiliària.

Una història plena d'entrebancsTan bon punt s'entra a la finca,contrasta l'escala descurada, perla qual es puja, amb la bona con-servació del pis d'en Felip: paretspintades, fotografies familiars,ordre i netedat... una casa com qual-sevol altra. Un cop dins, amb impul-sivitat, Felip explica l'inici de laseva història: "El cap d'any del 2005,mentre menjàvem el raïm, va

començar la guerra", just abans deles campanades, no se sap com, esva cremar el comptador de la llum.Diversos problemes amb el mante-niment de la instal·lació elèctricaindicaven que alguna cosa comen-çava a fallar. Després de molt detemps demanant als propietaris, lafamília Puigpelat, reparacions del'immoble, els veïns es van veureobligats a pagar-les i, aconsellats

per la seva advoca-da Vanessa Gonzá-lez, posar unadenúncia als pro-pietaris. Aquestssón quatre ger-mans que vanheretar Vallespir,25 dels seus pares,amos, des delsanys 60, del fornque hi ha a la plan-ta baixa de la fin-ca. Els germans,amb l'assessora-

ment de l'advocada Elena Costa,van engegar un procés judicial el2006 amb la intenció de fer fora alsúnics cinc veïns que resten a l'edi-fici. Uns inquilins que tenen uncontracte de lloguer indefinit faentre 30 i 60 anys, i que veuenaquest fet "com una manera desca-rada de fer negoci". Segons l'afec-tat del principal primera darreradel conflicte hi ha la immobiliàriaRestaura, que té grans negocis als

centres neuràlgics de Madrid i Bar-celona, i opina impotent que volenespecular amb la seva casa per con-vertir-la en aparta hotels. L'empre-sa vol aprofitar el node de comu-nicació que suposa l'AVE a Santsper enriquir-se, però com en totsels casos d'assetjament immobilia-ri, aquestes sospites no es podendemostrar per a la falta de proves."Els propietaris no volen ni parlar!Ni donar els bonsdies", afirma Felipindignat. L'actituddels amos faimpossible confir-mar si la seva hipò-tesi és certa.

Elena Costaassegura que elsgermans Puigpelatvan endegar el pro-cés judicial perquèels inquilins novan notificar elsdesperfectes quanes produïen "per porque la seva reparació repercutís enuna pujada del lloguer", asseguraella. Per altra banda, la comuni-tat de veïns respon que ells sí handemanat les reparacions verbal-ment a l'administrador de la fin-ca, però els amos "mai han fet capmanteniment", emfatitza Felip. Perdeterminar fins a on puja el valorde la restauració s'han encarregatdiversos estudis tècnics, dos per

part del veïnat i un per part delsPuigpelat. Els tres estudis valorenla reconstrucció en uns 150.000euros, la divergència rau en queels primers taxen l'edifici en uncost superior a 800.000 euros men-tre que pels segons no arriba a300.000 euros, aquesta és la claude tot el cas: quan la reparació supe-ra el 50% del preu de l'immoble esdeclara en ruïna, s'ha de desallot-

jar i els contracteses rescindeixen.

Aquest és unexemple de com unacanonada amb fui-tes, una escala enve-llida i una façanadescuidada, podenser arguments per aque uns propietarissense escrúpols facinla vida impossible alveïnat de Vallespir,25 per obligar-los aabandonar l'edifici.

"Que prenguin notaque som cinc famílies que estem alcarrer -i afegeix Felip, amb el cap cot-, que hem d'anar a la indigència, ademanar". Tota l'energia que carac-teritza aquest veí es converteix enmalenconia i esgotament quan par-la sobre la incertesa del seu futur,marcat per una vida lligada al barri.Va néixer a Sants-Montjuïc l'any 1946.Aquí ha crescut i treballat tota la vidaen una farmàcia del barri.

Mobilització al barri de Sants en suport dels veïns del carrer Vallespir, número 25

“Felip Roca formapart dels 32.762

barcelonins i barcelonines en riscpotencial d'assetja-ment immobiliari”

“La major part degent que pateixmòbbing viu en

pisos vells i amb con-tractes de lloguer de renda antiga”

“Grups de veïns ambla mateixa situació imoviments socials

del barri donensuport als afectats”

L’ACCENT 175DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 201006 PAïSOS CATALANS

ABEL CALDERA BERGA

La Fundació Abbé Pierre ha publicatcom cada any des de fa quinze l'infor-me sobre la precarietat en l'habitatgea França. L'informe d'aquest 2010 con-firma, juntament amb les noves dadessobre treball, que la Catalunya Nordés una de les zones més pobres i mésprecàries de l'estat francès, i que a mésaquesta situació s'ha agreujat amb lacrisi econòmica.

De fet, la Catalunya Nord és el depar-tament amb la taxa d'atur més alta detot l'estat francès. Mentre que en elquart trimestre de 2009 la mitjana esta-tal era del 9,6%, l'atur nord-català s'en-filava fins el 13,8%. Amb les noves dadesprovisionals d'atur de febrer de 2010,ja són 30.310 els treballadors sense fei-na, mentre que un any enrere erennomés 20.010, el que suposa un aug-ment d'un 50% de la taxa de desocupa-ció. Entre els qui tenen un lloc de tre-ball, però, un 39% són treballadors pre-caris. Alhora, hi ha 31.100 persones quecobren un subsidi social diferent de laprestació d'atur o de jubilació.

Pel que fa a la situació de l'habitat-ge, la regió Llenguadoc-Rosselló és lacinquena de l'estat amb una diferèn-cia més gran entre habitatges oficialsassignats i peticions fetes. De 50.930peticions fetes, només se'n van satis-fer 9.496. Segons el mitjà digital nord-català La Clau, a Catalunya Nord hivivien 35.292 persones en habitatgessense calefacció, i 5.256 ho feien enhabitatges sense dutxa ni banyera.

L'encreuament d'aquestes dadesamb les dades sobre ocupació i subsi-dis socials mostren clarament una bos-sa de pobresa important en una pobla-ció que amb prou feines supera els400.000 habitants.

Enfront d'aquesta precarietat enl'habitatge, Catalunya Nord té un per-centatge d'habitatges de segona resi-

dència superior al 20%, doblant la mit-jana estatal.

La precarietat immobiliària a l’Estat francèsD'altra banda, l'informe de la Funda-ció Abbé Pierre descriu un seguit detendències socials en matèria d'habi-tatge a les darreres dues dècades en elconjunt de l'estat francès. La conclu-sió a la que arriba és que les capes méspobres s'han vist fortament perjudi-cades des de fa vint anys, engrandinttambé en aquest aspecte la diferènciaentre rics i pobres. Així, en les duesdarreres dècades ha disminuït el per-centatge de gent de classe treballado-ra propietària d'un habitatge, mentreque ha augmentat el percentatge depropietaris en les classes més adine-

rades. Aquest transvasament de pobla-ció treballadora al mercat de lloguerha patit l'augment entre 2002 i 2007del 32% del cost del preu de lloguer.

Això, juntament amb la crisi econò-mica, ha provocat que el relloguer -una pràctica il·legal- hagi augmentatun 17% en el primer semestre de 2009.

Que l'augment del preu de l'habi-

tatge ha perjudicat fortament les clas-ses socials més desafavorides ho demos-tren les dades que aporta l'informesobre el pressupost familiar destinata l'habitatge. El 1979 una família declasse mitja-baixa destinava un 21%del seu pressupost a l'habitatge; unafamília de classe treballadora hi des-tinava el 24%. El 2009, en canvi, unafamília de classe mitja-baixa ja hi des-tinava un 38%, però una família declasse treballadora es veia obligada adestinar fins a un 48% del seu pressu-post familiar en l'habitatge.

Les dades sobre desnonaments tam-bé són un símptoma de la pressió immo-biliària sobre les capes populars. A nivellestatal, entre 2002 i 2008 els desnona-ments han augmentat un 25%, i els fetsamb la intervenció policial fins al 50%.

ANDREU MERINO TORRENT

L’estat francès ha comuni-cat que no té intenció de dero-gar la directriu europea2007/23/CE, que obliga a guar-dar una distància de 15metres entre públic i mate-rials pirotècnics en les fes-tivitats de foc. Així doncs, sila resposta del govern es man-té, la Catalunya Nord no tor-narà a celebrar correfocs,almenys com els coneixemavui en dia: "L'excepció cul-tural evocada per la pregun-ta plantejada no sembla sufi-cient per permetre anar encontra de la directriu", hacomunicat textualment elbutlletí oficial de la repúbli-

ca francesa, deixant senseefecte les reclames de dosdiputats de la Catalunya Nordque havien reclamat algovern central respectar lacultura del foc.

L’associació Aire Nou deBao, l’única colla de diablesde la zona, s’ha mostrat dece-buda per l’actuació delgovern de Sarkozy, però haassegurat que continuaranlluitant i reivindicant la cul-tura del foc. Aquestes rei-vindicacions tindran el seupunt culminant el 14 i el 15de juliol, quan es viatjaràprimer a Brussel·les i des-prés a París per denunciarla discriminació cultural queviuen les minories a l’estatfrancès.

Una altra línia d’acciód’Aire Nou de Bao és pressio-nar els 4 diputats del governper la Catalunya Nord. Esdóna la circumstància de que

tots ells són de Union pourun Mouvement Populaire(UMP), el mateix partit quegoverna França. Però llunydel que es pugui pensar elsdiables catalans no han vistque aquesta circumstànciahagi facilitat les seves rei-vindicacions. Segons el pre-sident d’Aire Nou de Bao,Hervé Pi, “cap d’ells ha fetres per defensar la identitatcatalana”. Dos dels parla-mentaris han presentat qües-tions al govern, però capd’ells ha elaborat un projec-te de llei per intentar solu-cionar el problema.

Per Pi, aquest és un exem-ple més de que França escla-fa tot el que és diferent dins

les seves fronteres: “Françanomés defensa el que es sentseu. A França hi ha hagutimperis, monarquies, repú-bliques, però sempre una ideaclara: suprimir les diferèn-cies lingüístiques i cultu-rals.”

Pe que fa a les relacionsamb la Generalitat de Cata-lunya, que durant un tempss’havia entrevist com unaopció factible per facilitar lacontinuïtat de les celebra-cions amb foc a la Catalun-ya Nord, Pi afirma que elgovern català ajuda en tot elque pot, però que per altrabanda no vol ser acusada d’in-gerència per part de l’estatfrancès.

Imatges de l’informe amb què la Fundació Abbé Pierre alerta de l’augment de la precarietat i pobresa

La precarietat immobiliària i laboral creix a Catalunya Nord

“La Catalunya Nordés la zona de l'Estatfrancès amb un atur

més elevat”

França no està disposada a canviar ladirectiva per permetre la cultura del foc

TV3 i C33 en TDT a la CatalunyaNordAIDA MORALES BARCELONA

La Catalunya Nord aconsegueixmantenir la recepció del senyaldigital terrestre de la TelevisióCatalana (TV3 i Canal 33) des-prés de posar en marxa una cam-panya a favor de la continuïtatde les emissions en aquesta zona.

En els darrers anys, les insti-tucions franceses havien estatmolt susceptibles en atorgar per-misos a les televisions catalanes,ja que el seu objectiu era crearuna xarxa de televisió numèri-ca francesa que abastís tots elscanals. Per aquest motiu, algu-nes zones de la Catalunya Nordvan veure's obligades a instal·larrepetidors que emetessin la sen-yal de TV3 i C33 en analògic demanera al·legal. Amb l'arribada

de la TDT a la Catalunya Nord,la freqüència de la televisió cata-lana va ser suplantada per la tele-visió de l'ajuntament de Perpin-yà, i va haver de sobreviure enanalògic fins a enguany.

En aquests moments, el pesde la campanya impulsada perla població nord-catalana ha pro-mogut un acord entre la Gene-ralitat de Catalunya i les insti-tucions nord-catalanes per per-metre que part del territori dela Catalunya Nord pugui veureen TDT els canals digitals TV3,33, 3/24 i Súper 3/300. Tot i això,els impulsors de la campanyavolen recordar que la TDT enca-ra no arriba a molts dels indretsnord-catalans com ara el Capcir,el Conflent i bona part del Valles-pir, ja que el repetidor de les Sali-nes no té prou potència. Amb tot,els impulsors de la campanyatambé reclamen la recepció dequatre freqüències més que espoden encabir dins d'un canalque, en aquest moments, estàlliure: Televisió de Figueres, Tele-visió de Girona, Barça TV i IB3,les dues primeres per raó de pro-ximitat i les darreres per laimportància que tenen.

“Una campanyaha aconseguit

mantenir la recep-ció de TV3 i C33 a

la Catalunya Nord”

“ Si la resposta delgovern es manté,la Catalunya Nord

no tornarà a celebrar correfocscom els actuals”

L’ACCENT 175 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

CESC BLANCO SAGUNT

1.500 persones posaren de manifestel dijous 25 el seu rebuig a les políti-ques neoliberals de la Unió Europeaals carrers de València. L'acte estavaconvocat per la Campanya contra l'Eu-ropa del capital i com a complement,el dissabte 27, organitzaren la Troba-da Ciutadana per la Igualtat de Dretsa la seu del Consell de la joventut. Enaquesta jornada es va debatre sobreimmigració, igualtat de gènere i dretssocials. Mentrestant, a la cap i casals'estava realitzant també una reunióinformal de ministeris d'Igualtat dela UE.

"L'Europa de les multinacionals iels banquers no és la nostra", era ellema que duia la pancarta de la mani-festació del dia 25. El miler de perso-nes va recórrer els carrers de la capi-tal valenciana amb crits i consignescontra el capitalisme i la crisi i enfavor del repartiment de la riquesa idel treball. Les reivindicacions nacio-nals també hi van tenir lloc, es vaescridassar contra l'Europa dels Estatsi a favor dels pobles.

L'esquerra independentista esta-va present a la manifestació amb unbloc nombrós agrupat en torn a laCoordinadora del'Horta contra la cri-si, formada per laCOS, Endavant,Maulets, SEPC i elCentre Social Terra.La Coordinadora haprotagonitzataccions els darrersmesos a l'àreametropolitana deValència, des de pin-tades i apegada decartells fins a l'ocu-pació durant hores de l'oficina delSERVEF.

Trobada CiutadanaEntre tots els col·lectius que confor-men la Campanya contra l'Europa delcapital es va organitzar la TrobadaCiutadana per la Igualtat de Drets.

Durant tot el dissabte 27 s'estigué par-ticipant i debatint sobre la realitatsocial actual i el paper de la UE. Laseu del Consell de la Joventut a Valèn-cia fou l'escenari de la jornada queva comptar amb tres tallers: drets deciutadania-immigració, igualtat degènere i drets socials.

A la primera con-ferència que duia pertítol "La repressió delmigrant a l'EuropaFortalesa" van parti-cipar membres delscol·lectius En veualta, Comissió Espan-yola d'Ajut al Refu-giat/ada (CEAR) iNorma Falconi dePapers per tothom.En la segona confe-rència que duia per

títol "Les conseqüències de les polí-tiques patriarcals de la UE" han par-ticipat Alba Teresa Higuera (Colòm-bia), Doris Benegas (Castella) i AlmaCruz (Guatemala). L'últim taller "L'a-tac de la UE als drets socials" ha siguta càrrec del col·lectiu Taifa d'econo-mia crítica.

L'objectiu de l'acte era denunciar ladefensa que fa la UE del capitalisme, lacrisi global d'aquest sistema i posar derelleu com afecta tota aquesta situacióels sectors més desafavorits de la pobla-ció com ara les dones, les persones migra-des i el jovent. Així, es va cloure la tro-bada amb un manifest final i una pae-lla de germanor a l'A-teneu Popular deValència, elaboradapel col·lectiu decolombians Entrei-guales. Després de l'à-pat, es va fer des deCa Revolta una cer-cavila pel centre dela ciutat assenyalantels punts negres delneoliberalisme.

Resposta a la reunió de ministerisEls dos esdeveniments -la manifesta-ció i la jornada de debat- tenien coma finalitat, entre d'altres, fer una res-posta contundent a la reunió infor-mal de ministeris europeus d'Igualtatque s'efectuava els dies 25 i 26 a Valèn-

cia. L'encontre de ministres s'ha d'in-serir en la presidència de l'Estat espan-yol de la UE.

"Fer palès la contribució de les donesper superar la crisi i arribar a un noumodel de creixement sostenible quecontemple la perspectiva de gènere",és l'objectiu de la cimera d'Igualtat

segons el Governespanyol. Es posal'èmfasi en el creixe-ment i en l'aportacióde les dones a aquestmodel sense tenir encompte l'opressió delsistema capitalistapatriarcal.

D'altra banda, elcap de setmana del 27i 28 de març també secelebrà a València laV Trobada d'Espanya-

Àfrica de Dones per unMón Millor. Aquest esdeveniment,emmarcat també en la presidènciaespanyola de la UE, va estar organit-zat pel govern i l'inaugurà la reinaespanyola, Sòfia. Hi assistiren repre-sentats polítics de diversos països i500 dones d'arreu del món.

BREUS

Cimeres als Països CatalansDurant el mig any que dura la presidència espanyola de la UE anostre país se celebren diverses reunions de ministeris i represen-tats polítics:

2277 ii 2288 ddee ggeenneerr..- Reunió informal de ministeris de Treball (Barce-lona)

2244 ii 2255 ddee ffeebbrreerr..- Reunió informal de ministeris de Defensa (Pal-ma)

2255 ii 2266 ddee mmaarrçç..- Reunió informal de ministeris d'Igualtat (Valèn-cia)

2277 ii 2288 ddee mmaarrçç..- V Trobada d'Espanya-Àfrica de Dones per unMón Millor (València)

3300 ii 3311 ddee mmaarrçç..- Reunió informal de ministeris de Cultura (Barce-lona)

AAbbrriill..- cimera de sostenibilitat (Alacant)66 ddee jjuunnyy..- Cimera UE-Egipte (Barcelona)77 ddee jjuunnyy..- Cimera de la Unió per la Mediterrània (Barcelona)

*Encara hi ha dues dates per confirmar:Barcelona: reunió sobre Infraestructures Europees d'Investigació.Palma: conferència ministerial sobre les regions ultraperifèriques.

“L'Europa de les mul-tinacionals i els ban-quers no és la nostra,deia la pancarta dela manifestació del

25 de març”

La Kafetera ha estat desallotjadaA les 6 del matí del 31 de març, tresfurgons antidisturbis, diversespatrulles i una ambulància delsMossos d'Esquadra van intervenirpel desallotjament de la casa ocu-pada la Kafetera, a Viladecans.mateix dia al matí hi va haver unaconcentració davant de l'ajunta-ment de la ciutat. L'assemblea deMaulets del Baix Llobregat va eme-tre un comunicat on reclamaval'"ocupació com a un dret legítim".

Protestes a les obres delparador delRoserUna trentena de persones es vanmanifestat durant l'acte oficial decol·locació de la primera pedra delParador del Roser el 30 de març.L'esdeveniment va estar presiditper l'alcalde Àngel Ros i el Secre-tari d'Estat de Turisme.

Els Mossos d'Esquadra vanbarrar el pas als manifestant quanaquests es decidien a pujar al Roserper fer pública la seva protesta.Per la seua banda, la gent concen-trada va estar arraconada als peusdel carrer Cavallers.

La protesta va transcórrer deforma pacífica durant el temps queva durar l'acte oficial. Tot i això,els Mossos d'Esquadra van utilit-zat la força per encapsular i agre-dir els i les manifestants, tal i comja van fer fa unes setmanes durantla concentració de rebuig a la visi-ta dels reis. Durant la concentra-ció s'han cridat consignes a favordel Roser, en contra de la seva con-versió en un Parador Nacional,així com crits contra l'alcalde i l'e-quip de govern municipal.

Mobilització a València contra el monòlit feixistaMés de 22 entitats socials, cultu-rals i polítiques del País Valenciàparticiparan a l'acte en memòriai desgreuge de les víctimes del fran-quisme soterrades a les fosses comu-nes del cementiri general de Valèn-cia. L'acte tindrà lloc el 18 d'abrila les dotze del migdia a la portaprincipal del cementiri general deValència.

L'esdeveniment servirà perdenunciar que l'Estat espanyol,malgrat haver superat la dictadu-ra franquista, encara no ha digni-ficat ni restablert ni rehabilitat lamemòria de les víctimes del fei-xisme.

1.500 persones es van manifestar el 25 de març a València com a resposta a la trobada de ministeris d’Igualtat de la Unió Europea // L’ACCENT

AA VVaallèènncciiaa ll’’eessqquueerrrraa eess mmoobbiilliittzzaa ccoonnttrraa llaa UUEE nneeoolliibbeerraall

“ La Campanya contra l'Europa del

Capital va organitzarla Trobada

Ciutadana per laIgualtat de Drets”

DDEELL 77 AALL 2200 DD’’AABBRRIILL DDEE 2200110008 EN PROFUNDITAT

LAIA ALTARRIBA BARCELONA*

La irrupció de la TDT ha suposat que elsaparells de televisió dels Països Catalanspoden sintonitzar més canals propietatde grups de comunicació espanyols queabans del salt digital. No només perquès'ha passat de menys de deu canals d'àm-bit estatal abans de l'apagada analògicaals més de vint actuals. També s'hi ha desumar l'entrada d'aquests grups espan-yols en l'àmbit de la televisió local, unespai on havien tingut una presència anec-dòtica anteriorment. I la conseqüència haestat més continguts en castellà pensatsdes de fora dels Països Catalans.

Pocs dies abans de l'apagada dels siste-ma analògic, Media.cat, l'observatori crí-tic dels mitjans (impulsat pel Grup dePeriodistes Ramon Barnils), vam presen-tar l'informe "La TDT local als Països Cata-lans: una oportunitat perduda per millo-rar la vertebració de l'espai català de comu-nicació". Aquest informe analitza les con-seqüències que ha tingut en la televisiólocal el salt digital.

Els territoris que analitza l'informesón Catalunya, el País Valencià i les IllesBalears, amb referències també a la Fran-ja de Ponent. Queden fora de l'estudi laCatalunya Nord i Andorra, ja que en aques-tes zones no hi ha demarcacions de TDTlocal. Els tres territoris analitzats estandividits en total en 49 demarcacions locals,que abasten una o diverses comarques. Encada demarcació hi havia disponibles qua-

tre canals (el doble a l'àrea de Barcelona),que s'han adjudicat de la següent mane-ra: un o dos per fer-hi canals públics i treso quatre per a canals privats. El resultatés que hi ha 147 canals de TDT local als Paï-sos Catalans que s'han posat a disposiciód'operadors privats. Els responsables del'adjudicació d'aquestes 147 llicències hanestat els governs autonòmics, que van ferpúbliques unes condicions que marcavenun mínim d'hores d'emissió de programa-ció pròpia i de continguts en català a qui

volgués obtenir alguna de les llicènciesque es van posar a concurs.

Entrada a l'àmbit local L'informe de Media.cat analitza les con-seqüències del salt digital, i conclou queha comportat l'entrada de grups de comu-nicació espanyols (Vocento, Prisa, Intere-conomía, Libertad Digital o els editors d'ElMundo) en un àmbit on havien tingut unapresència anecdòtica. Ara, amb l'adjudi-

cació, aquests grups ostenten una quartapart de les llicències que s'han distribuït,malgrat que la majoria no tenien cap pre-sència en el món de la comunicació localal nostre país.

Tot i aquesta irrupció, la crisi i d'altresfactors han comportat que molts d'aquestsgrups no hagin pogut posar en marxa elscanals de televisió local que els havienadjudicat, i fins i tot n'hi ha que ja hantornat les llicències que els van atorgar.És el cas, per exemple, de Prisa, que haretornat totes les llicències que havia obtin-gut al Principat de Catalunya i al PaísValencià.

Però també hi ha grups espanyols quecontinuen emetent encara que no haginposat en marxa un canal local amb con-tinguts específics adreçats a la demarca-ció on el van aconseguir. I què emeten?Doncs la programació de la cadena espan-yola a la que pertanyen. Això ha succeïtal País Valencià amb grups com Intereco-nomía o Libertad Digital. Tenint en comp-te les condicions que van marcar els governsautonòmics, aquesta emissió en cadena24 hores al dia està prohibida, però demoment no els han posat cap impedimentperquè ho continuïn fent.

"Menys valencians i menys lliures" L'informe sobre la TDT local el vam pre-sentar el passat 25 de març a la ciutat deValència per subratllar que el País Valen-

cià ha estat un dels

taddGamurysdtòhtcdc

AtNahei hq

cdecGclu

“ El pas a la TDT haimpossibilitat de conti-nuar emetent a moltes

televisions locals històriques en català”

ANÀLISI

Grans grups autonòmics beneficiatsEn tots els territoris, malgrat que les adjudicacions eren per la TDTlocal, hi ha grups autonòmics que han obtingut canals en diversesdemarcacions. Ho han aconseguit de manera indirecta a través dediverses televisions locals preexistents o bé de manera oberta ambel mateix nom del grup de comunicació a diverses demarcacions.

A les illes Balears és on els grups autonòmics han sortit més bene-ficiats, ja que les adjudicacions han permès reforçar tres empresesd'àmbit autonòmic vinculades al Govern Balear (en el moment deles adjudicacions a mans de Jaume Matas, del PP), que han aconse-guit tres quartes parts de les llicències de TDT local. Malgrat tot,pràcticament cap d'aquests canals està emetent.

A Catalunya els grups d'àmbit autonòmic o supracomarcal hansortit molt reforçats. En aquest territori, però, tenen una especifi-citat: una part no són cadenes sinó agrupacions de canals locals,que s'han unit per compartir continguts en el nou escenari digital.Entre uns i altres sumen dos terços de les llicències (el 64%), la majorpart de les quals (28 de 36) ja estan emetent.

Al País Valencià hi ha un grup d'àmbit autonòmic que ha acon-seguit canals en 13 de les 14 demarcacions on s'adjudicaven canals.És el grup Mediamed, format per diversos accionistes vinculats estre-tament amb el PP. Un d'ells és Ulibarri, implicat en la trama Gur-tel. A Mediamed, però, els està resultant molt difícil l'arrencadadigital, i només ha començat a emetre en dues demarcacions.

Desaparició d’algunes televisions històriques A Catalunya, de les 38 televisions locals pri-vades que hi havia abans de la transició digital, 33 van acoguir llicència de TDT. La situació, però, ha estat molt difea la resta de territoris, on el pas a la TDT ha impossibilde continuar a molts projectes televisius que feia anys funcionaven i estaven arrelats al seu entorn.

A les illes s'ha trobat una sortida que no satisfà massaoperadors, però que no els ha forçat a desaparèixer del s'han convertit en corresponsals del canal públic TV Malca. Al País Valencià, però, no hi ha hagut ni aquesta oponitat i diverses televisions històriques no han pogut conuar emetent.

A València, a més, un projecte jove però que ja havia alit una audiència regular d'uns 70.000 teleespectadors, Infotambé s'ha quedat sense llicència. Aquesta televisió hnascut amb el compromís de fer uns continguts de qualien català i compromesos amb el País Valencià, però el GovValencià no li va voler donar continuïtat (precisamentaquest compromís amb el país i la llengua).

EEll ssaalltt aa llaa TTDDTT hhaa aauuggmmeenntt eessppaannyyoollss qquuee aarrrriibbeenn aa lleess

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 175

erritoris que més hi ha sortit perdentamb la TDT. De fet, durant la presentacióde l'informe, el catedràtic de periodismede la Universitat de València, Josep LluísGómez Mompart, no va deixar opció peral dubte: "Amb l'arribada de la TDT sommenys valencians, menys lliures i ambuns continguts de menys qualitat". Es refe-ria a les diverses conseqüències que assen-yalem a l'informe que ha tingut la tran-ició digital a les comarques del sud:

desertificació de televisions locals his-òriques que emetien en català i que no

han obtingut llicència; el fet que en mol-es demarcacions l'espectre ideològic dels

canals que hi arriben es mogui entre ladreta i l'extrema dreta; o l'augment decanals en castellà.

Afinitats ideològiques dels adjudica-aris amb els governs

No ha de sorprendre això que ha succeïtal País Valencià si tenim en compte quehi ha hagut una relació molt estreta entreels governs que adjudicaven les llicènciesels que les han rebudes. La situació, però,

ha estat molt diferent en uns territorisque en uns altres.

Així, trobem que a Catalunya les lli-cències han recaigut en un ventall amplide perfils ideològics dels propietaris de lesempreses beneficiades per les adjudica-cions. Això és conseqüència del fet que elGovern va delegar per llei les adjudica-cions en el Consell de l'Audiovisual de Cata-unya (CAC), un organisme amb persones

designades pels diversos partits políticsdel Parlament de Catalunya, així que cadapartit ha mirat que els seus grups afinss'emportessin una part del pastís, i pertant l'espectre de grups ha resultat divers.

Per contra, al País Valencià i a les illesBalears en el moment de les adjudicacionsel Partit Popular tenia majoria absolutaals governs autonòmics, i això ha compor-tat que els

grups afins ideològicament a aquest par-tit hagin obtingut la immensa majoria deles llicències. En el cas valencià, han resul-tat beneficiats tant empresaris valencianscom espanyols, i en el cas balear qui s'haemportat la immensa majoria de les lli-cències són tres empresaris mallorquins.L'operació a aquests dos territoris, a més,s'ha fet d'una manera gens dissimulada.

En tots dos casos, aquest reforçament degrups d'àmbit autonòmic amb interessosestretament vinculats al PP ha compor-tat que els propietaris d'aquests canalstambé han resultat esquitxats per les tra-mes de corrupció valenciana i balear.

Només emeten la meitat dels que vanrebre llicència Que les adjudicacions han estat marca-des per les amistats polítiques en diver-sos casos ho mostra, també, que moltsdels que van aconseguir les llicències peremetre no han estat capaços de comen-çar les emissions, o les han hagut d'inte-rrompre, així que només emeten 63 dels134 canals que donen cobertura als Paï-sos Catalans. I qui no emet són, sobretot,

els canals vinculats a grans grups auto-nòmics (a Mallorca no emet ni un solcanal de TDT local) i estatals. Catalunya,per contra, és el territori on hi ha méscanals que emeten: el 69%.

D'avant d'aquesta realitat, la conclu-sió és que el pla de transició a la TDT i lesprevisions de canals per demarcació nova ser realista, i que en diversos casos vapesar sobretot la voluntat de beneficiaruns empresaris concrets que no pas d'a-nalitzar la viabilitat dels projectes que esvan presentar al concurs per obtenir lli-cència.

Continguts propis en català Una de les dades més positives que apor-ta l'informe de Media.cat és que la llen-gua majoritària a la programació a la TDTlocal dels Països Catalans quan fa contin-guts propis és el català: el 47% de canalsde TDT local als Països Catalans emetenúnicament en català i un altre 26% ho fanmajoritàriament en aquesta llengua. Elsque només emeten en castellà són el 10%,un 6% els que emeten majoritàriamenten castellà i l'11% fan la meitat dels con-tinguts en català i la meitat en castellà.

Això significa que, com havia succeïthistòricament, quan es fan continguts desde la proximitat adreçats al territori mésproper, la llengua escollida és la del país.El problema, però, és quan no et deixenemetre o quan és algú que ve des de Madrida fer la programació. I això, pel que hemanalitzat a Media.cat, ha estat la tendèn-cia majoritària en àmplies àrees del país,un país que malgrat tot es resisteix a des-aparèixer de les pantalles de televisió.

*Laia Altarriba és l'autora de l'informe deMedia.cat "La TDT local als Països Catalans:

una oportunitat perduda per millorar la verte-bració de l'espai català de comunicació".

onse-rentlitatque

a alstot:

llor-ortu-onti-

asso-foTV,aviaitat,vernt per

Per què s'ha fet el que s'anomenatrànsit digital (és a dir, canviar delsistema analògic al digital)? És un canvi impulsat per la Unió Euro-pea que diuen que té l'objectiu demillorar la qualitat de la imatge i sodels canals de televisió i d'oferir nousserveis a través de l'aparell de televi-sor. De moment, aquests serveis inter-actius encara no s'han posat en mar-xa. El canvi serveix, sobretot, per aemetre en alta qualitat (HD), expe-riència que alguns canals (com TV3)

ja han posat en marxa en fase de pro-ves.

Com s'han repartit les llicències delscanals de la TDT? Pel que fa als canals estatals, les lli-cències les ha repartit el govern espan-yol. En el cas dels canals autonòmicsi locals, la distribució l'han feta elsgoverns autonòmics. Els governs auto-nòmics van fixar un plec de condi-cions que exigien un mínim d'horesd'emissió en català i de producció prò-

pia (percentatge diferent segons elterritori) per obtenir llicència.

Què és una demarcació local de TDT? El territori s'ha dividit en demarca-cions, que es corresponen amb unacomarca o amb una agrupació de diver-ses comarques, en funció de l'orogra-fia, de la quantitat de població quetenen i dels vincles entre les comar-ques. A cada demarcació li ha corres-post un múltiplex (o dos, en el cas deles demarcacions de l'àrea metropo-

litana de Barcelona). Cada múltiplexconté quatre canals de televisió, ques'han adjudicat a canals públics o pri-vats per concurs públic.

Quins han estat els canvis més relle-vants si mirem la televisió des delsPaïsos Catalans? La principal conseqüència ha estatl'augment de canals de televisió quepodem veure. Majoritàriament podemaccedir a tres tipologies de canals:d'àmbit estatal, d'àmbit autonòmic i

d'àmbit local. A més, a les Balears tam-bé en tenen d'àmbit insular.

Ho veiem de seguida si endollemun aparell: de mitjana, un televisorcatalà ara es pot connectar a més d'u-na vintena de canals de televisió esta-tals en castellà (abans l'oferta estatalno arribava a deu), als públics i pri-vats de cada comunitat autònoma,que no superen els deu, i a quatre delocals (a l'àrea metropolitana de Bar-celona, la xifra de locals augmenta avuit).

ttaatt eellss ccaannaallss ddee ggrruuppss ss llllaarrss ccaattaallaanneess

LA TDT ALS PAÏSOS CATALANSDUBTES I RESPOSTES SOBRE LA TDT

L’ACCENT 175DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 201010 INTERNACIONAL

JOAN TERAN IRUN

En l’Aberri Eguna més concorregutdels darrers anys la xarxa Indepen-dentistak reuní al voltant de 14.000persones als carrers d’Hendaia i d’I-run malgrat els nombrosos controlspolicíacs. L’èxit de la manifestacióindependentista contrastà amb lesentre 3000 i 5000 persones convoca-des pel PNB a Bilbao i les 400 perso-nes que Aralar i Abertzalen Batasu-na havien aplegat el dia abans a Urru-ña.

Novament han estat les iniciati-ves polítiques de l’esquerra abertza-le les que han marcat la diada i hohan fet reforçant l’aposta d’aquestsector polític a favor de la consecu-ció d’un nou marc polític per al PaísBasc. Aquest és el contingut de ladeclaració “Zutik Euskal Herria”, quedefensa la necessitat d’apostar peruna nova fase de construcció nacio-nal en la qual sigui possible acumu-lar forces al voltant del projecte inde-pendentista.

Aquesta aposta ha donat lloc a lacristal·lització d’un procés d’unitat

amb altres sectors polítics, sindicalsi socials: Independentistak és unainiciativa apadrinada per l’esquerraabertzale, a través de personatges his-

tòrics com Tasio Erkizia o “Txillar-degi”, i per Eusko Alkartasuna, unavegada desempallegats d’HamaikaBat, el seu sector més oportunista.

L’Aberri Eguna d’enguany és elprimer resultat palpable d’aquest pro-cés unitari, però l’èxit de la convo-catòria no pot respondre encara les

preguntes subjacents a aquest pro-cés: permetrà l’Estat espanyol queIndependentistak es presenti a lesproperes eleccions municipals? Finsa quin punt els sectors provinentsd’Eusko Alkartasuna assumiran polí-ticament les conseqüències de l’es-tratègia repressiva de l’estat? Quinaserà l’actitud d’ETA davant d’aquestnou procés?

Com a resposta a la declaració“Zutik Euskal Herria”, 21 persones,entre les quals cal comptar 4 premisNobels de la Pau o qui durant més de20 anys ha estat cap de la Interpol,han signat la Declaració de Brusel·les.Mandela, De Klerk, Hume, Kendall icompanyia demanen a ETA i a l’Es-tat espanyol que avancin cap a la reso-lució del conflicte: els primers decla-rant un alto al foc permanent queconfirmi l’estratègia empresa; i elssegons “responent degudament” lespasses realitzades per l’esquerra abert-zale.

Un Aberri Eguna, el de 2010, quees tanca amb molts interrogants, peròque també ha obert moltes portes al’esperança.

Alguns interrogants en el massiu Aberri Eguna convocat per Independentistak

Actuació musical al final de la marxa a l’Aberria Eguna d’enguany

CRÒNICA

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM BARCELONA

“La realitat dels darrers vuit anys ha provatque la situació no ha canviat en un sentit posi-tiu. Les dones continuen privades dels seusdrets, en moltes àrees de l'Afganistan no podenanar a l'escola per raons de seguretat, no tenenaccés a l'administració de justícia ni rebenatenció de les autoritats del govern, perquèaquestes autoritats, i la policia, i el sistemajudicial són corruptes i estan sota el controldels fonamentalistes que no protegeixen lesdones, que no les ajuden”.

Ens ho va explicar Mariam Rawi quan lavam entrevistar. La Mariam és una activistade RAWA, l'Associació de Dones Revolucionà-ries de l'Afganistan. Ha visitat el nostre paísper difondre una realitat que massa sovint noretraten els mitjans: que l'ocupació del seupaís no ha servit per millorar la situació deles dones, sinó que han continuat patint vio-lència, agressions sexuals i discriminació.

Mariam Rawi està convençuda que l’alli-berament de les dones del seu país no el por-tarà ocupant-los des de l’exterior, sinó que ésel mateix poble afganès qui s’ha d’alliberar.Això sí, el que demanen a l’exterior és quedeixen d’ajudar a talibans i senyors de la gue-rra: “No creiem que aquest valors com els dretsde les dones, la llibertat o la independènciade cap país la pugui portar una altra nació, i

encara menys si mirem la història dels EstatsUnits que sempre han seguit una política agres-siva i errònia amb els països pobres. I espe-cialment 30 anys de guerra a l'Afganistan hanmostrat que el govern dels Estats Units sobre-tot està més interessat en donar suport i encrear les xarxes fonamentalistes i terroristesal nostre país. De nou, després de l'11 de Setem-bre, van tornar a posar al govern afganès unscriminals i fonamentalistes com són l'Alian-ça del Nord, que no són massa diferents de laxarxa corrupta dels talibans”.

Però aleshores, per quin motiu van ocuparel seu país les potències de l’OTAN? La respos-ta molts la tenim al cap abans que respongui:“L'aspecte clau pels Estats Units i els païsoseuropeus és com poden obtenir guanys polí-tics i com poden beneficiar els seus interes-sos econòmics. Sabeu que l'Afganistan està enuna situació geogràfica estratègica a l'Àsiacentral i que fa frontera amb diferents paï-sos. I a més és un país ric, que té molts recur-sos naturals i recursos miners. Els darrersestudis que s'hi han fet han confirmat quel'Afganistan és molt ric”.

Això és el que ha vingut a explicar MariamRawi, encara que aquest no és pas el nom de ladona que vam entrevistar a Barcelona. Es pro-tegeix de les fotografies i no diu mai el seu nomreal, perquè ha de continuar militant en laclandestinitat com fan les dones que formenpart de RAWA des que es va fundar el 1978.

Mobilització de dones afganeses contra els talibans i l’aliança del nord // FOTO:RAWA.org

Vuit anys de guerra, capmillora per a les dones

PPrrooppeerreess ccoonnffeerrèènncciieess ddee MMaarriiaamm RRaawwii aallss PPaaïïssooss CCaattaallaannss::- el 13 i 14 d'abril serà a València convidada per Ca Revolta - el 15 i 16 d'abril serà a Palma convidada per la Plataforma de Dones

per la Igualtat.

L’ACCENT 175 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2010 INTERNACIONAL 11

MANEL LOPEZ I ESTEVE LLEIDA

La mort el passat dissabte del que fouun dels dirigents més visibles de ladreta feixista sud-africana sobretotfins la meitat de la dècada dels nor-anta, ha servit per tornar a situarl’actualitat sud-africana en un pri-mer pla internacional i, concreta-ment, la qüestió del conflicte raciali la situació de la minoria blanca dinsla República de Sud-àfrica.

Tal i com ha assenyalat, de mane-ra bastant enginyo-sa, el periodistaanglès John Carlin,l’únic sorprenenten la mort d’Euge-ne Terreblanche ésque ningú l’haguésmatat abans. Terre-blanche, granger,integrista cristià ideclarat neonazi,impulsà a comen-çaments de la dèca-da dels vuitanta elAfrikaner Weers-tandsbewening(Moviment deResistència Afrika-ner), partit racista de caràcter neo-nazi que tenia com a objectiu la cre-ació d’una república exclusiva per ala població blanca. En el seu feu deVentersdorp, al nord-oest de Sud-àfri-ca, Terreblanche fou vist per bonapart de la població de grangers blancscom la punta de llança davant l’a-venç de la lluita democràtica, el comu-nisme, el suposat domini de la pobla-ció negra i la destrucció, de la tam-

segur, la satisfacció que haurà pro-duït en bona part de la població, peròresulta ben simptomàtica de la faltade concreció de bona part de les expec-tatives que la majoria de la poblaciónegra havia dipositat en la nova Repú-blica democràtica de Sud-àfrica i enel mateix Congrés Nacional Africà.

Suposadament Terreblanche haestat mort per dos treballadors negresde la seua granja, de setze i vint-i-unanys, per un conflicte de tipus labo-ral. D’ençà de 1994 es calcula aproxi-madament que uns 3.000 grangersblancs han estat morts a Sud-àfrica.Segons dades de l’Estat sud-africà,únicament un 2% d’aquests atacs hantingut motivacions de caràcter polí-tic o racial tot i que sembla clar, i aixího reconeixen alguns sectors del ANC,que aquests episodis responen a lavoluntat de la població negra de con-

des les mines i expropiades les terresdels grangers blancs.

La repercussió de Malema i l’èxitentre la població de la recuperaciódel “Kill the Boer”, més que no pasmostrar la situació de conflicte entreblancs i negres i la suposada difícilsituació de la minoria blanca, mos-tra la necessitat d’avançar de mane-ra concreta, amb menys contradic-cions que fins ara, en el projecte delANC en el que la majoria de la pobla-ció sud-africana diposità les seuesesperances el 1994. És a dir, en man-tenir l’esperit del “Kill the Boer”, oel que és el mateix en termes polí-tics, en construir una democràciasocialment avançada, multiracial ion la reparació ocupi un lloc centralen la millora de la vida de la majo-ria de la població que esborri l’om-bra de la segregació.

cretar per la força dels fets la fi for-mal de l’apartheid el 1994.

En aquest sentit s’han d’entendreles declaracions del president JacobZuma, demanant calma a la poblaciói condemnant la mort de Terreblan-che ja que “ningú pot fer justícia persi mateix”, més que no pas per la pora possibles atacs del Moviment deResistència Afrikaner, que ja ha fetpúblic que farà les accions que con-sideri necessàries per venjar la mortdel seu antic dirigent. Igualment, enla mateixa direcció s’ha d’interpre-tar l’intent de vincular la mort deTerreblanche a l’utilització públicaque Julius Malema, dirigent de lesjoventuts del ANC, ha fet recentmentde l’antic himne antiapartheid “Killthe Boer” i de les declaracions fetesen el seu viatge a Zimbabue afirmantque a Sud-àfrica seran nacionalitza-

bé suposada, nació Afrikaner. Declarat opositor del govern de P.

W. Botha, clarament defensor de l’a-partheid, per considerar-lo massacondescendent amb la població negra,Terreblanche i el seu moviment deresistència afrikaner tingueren el seumoment àlgid entre l’alliberamentde Nelson Mandela, el 1990, i les pri-meres eleccions democràtiques el 1994,quan bona part de la població blan-ca va creure que la victòria del Con-grés Nacional Africà (ANC) signifi-

caria l’inici d’unapolítica de venjançacap a ells. Durantaquests anys fouquan el moviment deresistència afrikanerdesplegà de maneramés contundent laseua activitat para-militar indiscrimi-nada contra la pobla-ció negra.

La voluntat delCongrés NacionalAfricà de no pagaramb la mateixamoneda a la pobla-ció blanca que durant

dècades havia segregat a la majoriadels homes i dones de Sud-àfrica, il’aposta decidida del mateix ANC perconstruir un Estat de democràciaavançada de caràcter multiracial rele-garen a la marginalitat a Terreblan-che i el seu moviment dins la matei-xa minoria blanca. En el sentit estric-tament polític, la mort de Terreblan-che té ben poca transcendència, mésenllà del seu simbolisme i, de ben

RESSENYA

ALBA GARCIA MORELLA

Molt sovint ens tanquem dins dela nostra realitat social. És certque intentem aprendre de les revo-lucions històriques que ens ensen-yen, però al mateix temps tanquenells ulls davant d'algunes fronte-res. Aquestes són les d'Àfrica, onpersonatges anònims per a nosal-tres aconsegueixen trencar ambels prejudicis i busquen una millo-ra real per al seu poble. La man-ca d'informació, o la manipulaciód'aquesta, provoca que ens con-vertim, de manera inconscient,en uns ignorats sobre la seva llui-ta.

Un cas d'aquests és el de Tho-mas Sankara. En castellà hi ha unllibre d'Antonio Lozano que ensapropa al revolucionari africà: Elcaso Sankara.

Sankara, de Burkina Faso, esva guanyar l'estima de tot un poble

amb petites accions i la seva pure-sa davant la corrupció. Va gover-nar el país de 1983 a 1987 amb unprograma revolucionari que vagenerar una forta oposició delslíders tradicionals. Anteriormenthavia constituït dins de l'exèrcitel Grup d'Oficials Comunistes. Totsels governs anteriors al que ell vaencapçalar s'havien caracteritzatper robar els pocs beneficis queaconseguia el poble i es conver-tien en marionetes de França. Encanvi, el govern de Sankara nacio-nalitzà els productes, reduí elssous del govern i canvià els luxo-sos cotxe oficials pel cotxe méseconòmic del país. Al mateixtemps, construí escoles en les zonesrurals (allí el 98% de la poblacióera analfabeta), i igualà la condi-ció la situació de la dona amb lade l'home (cosa impensable en l'À-frica de 1983). També va represen-tar tots els pobles africans en l'O-

NU, amb uns discursos magníficsque intentaven eliminar el grandeute amb França.

El seu govern sols durà quatreanys, ja que una figura tan caris-màtica sols podia suposar un obs-

tacle davant els interessos fran-cesos. Era un exemple a seguir, laseva cara estava present en qual-sevol racó d'Àfrica i moltes jovessomiaven amb dur a cap una revo-lució com la burkinabé. Havia acon-seguit il·lusionar el poble amb fets,no amb paraules.

Però al cap de quatre anys degovern revolucionari, un cop d'Es-tat encapçalat pel seu antic amicde revolució, Compaoré, va assas-sinar Sankara i va truncar l'expe-riència. En aquells moments, San-kara planejava deixar de pagar eldeute extern. A partir d'aquí, elgovern de Compaoré torna a lacorrupció i polítiques de beneficide l'elit anteriors.

Actualment, de l'experiènciaque encapçalà Sankara no en que-da res, només el record d'aquellaèpoca en la que ser burkinabé eraun orgull. Quan encara hi haviaesperança.

La mort d’Eugene Terreblanche com a símptoma

Eugene Terreblanche en un míting feixista

“La mort del que fouun dels dirigents mésvisibles del feixismesud-africà ha servit

per tornar a situar laqüestió del conflicteracial en primer pla

internacional”

Thomas Sankara amb Fidel Castro els anys vuitanta

Thomas Sankara, l’Àfrica revolucionària dels anys vuitanta

J.G.C. BARCELONA*

Últimament molts articles comencendient "amb l'excusa de la crisi l'empresatal vol fer un ERO, una reducció de plan-tilla,etc."; i era més o menys com en prin-cipi es podia començar aquest article.Amb l'excusa de la crisi, Aigües de Bar-celona vol reduir en un 20% la seva plan-tilla, o com a mínim així va començar ladirecció de l'empresa a exposar el seupla davant els sindicats Unió General deTreballadors (UGT), Comissions Obreres(CCOO) i l'Associació de Treballadors d'Ai-gües de Barcelona (ATAB).

En la seva primera explicació jus-tificaven aquest fet perquè Aigüesde Barcelona anava malament eco-nòmicament, perquè havia baixatel consum d'aigua, perquè la tari-fa havia pujat poc i els polítics impe-diran que es pugi més, perquè elssalaris estan per sobre de l'IPC, l'e-lectricitat és molt cara, els produc-tes químics també... i moltes altresraons de dubtosa veritat.

Beneficis milionarisPerò poc després d'aquestes reu-nions, es fan públics els númerosdel Grup AGBAR, on diu que el 2009ha aconseguit un benefici net de166,8 milions d'euros, un 29,1% infe-rior respecte al de l'any anterior.Aquesta disminució en el beneficide 68,5 milionsobeeix al registre,en l'exercici del2008, d'una plus-vàlua neta d'im-postos de 81,2milions d'eurosper la venta de laparticipació queAGBAR tenia enel capital de Suez.Les dades quereflecteixen l'e-volució de l'acti-vitat d'AGBARdenoten, en can-vi, un moderataugment.

Es consolidenles inversions realitzades el 2009,hi ha una positiva evolució en l'ac-tivitat comercial que ells anome-nen mercat interior (Estat espan-yol) aconseguint quasi més de 100contractes relacionats amb l'acti-vitat de l'aigua, en depuradores iclavegueram. Més enllà de l'Estat

espanyol les sevesinversions a Xile iel Regne unit, vand'allò més bé.

Però si ens fixemnomés en la Com-panyia General d'Ai-gües de Barcelona elresultat net del 2009és de 139,6 milionsd'euros, 26,5 milionsd'euros per sobre delbenefici anterior.

Centenars d'acomiadamentsTots aquests núme-ros contradiuen l'ex-cusa que l'empresava donar en un pri-mer moment i l'obli-ga a rectificar i enla següent reuniófonamenta el seuprojecte en un Expe-dient de Regulaciód'Ocupació (ERO) elqual no està basat en causes eco-nòmiques sinó en causes tècniques,organitzatives i de producció.

La intenció de l'empresa és lade prejubilar unes 140 persones iacomiadar-ne unes 60, tancar l'A-tenció al Client de com a mínimdues gerències, amb el conseqüentdeteriorament de l'atenció al ciu-

tadà, externalit-zar diferentsdepartamentspassant els i lestreballadores aformar part d'u-na altra empresaon es destrossinles actuals condi-cions de treball.

En definitivavolen convertiren un futur aAigües de Barce-lona en una mar-ca, on només hihagi un nucli dedirectius molt

ben pagats i totesles feines se subcontractin.

I a més volen fer això en detri-ment del ciutadà que veurà comuna vegada més un servei bàsic comés l'aigua es va deteriorant per cul-pa de l'avarícia d'uns quants sen-se tenir en compte les necessitatsreals de les persones.

Els treballadors es mobilitzenDavant tot això els treballadors itreballadores de l'empresa Aigüesde Barcelona s'han començat amobilitzar, el dia 9 de març més de600 persones van assistir a unsassemblea general per tal de deci-dir els diferents actes i convocatò-ries de protesta. El 18 de març mésde 800 persones (200 segons lesmentides de la direcció) es mani-festaven pels carrers de Barcelonaacabant fent una concentraciódavant la Torre AGBAR, un edificique ara la direcció d'AGBAR ha deci-dit fer efectiva la seva opció de com-pra per 165 milions d'euros.

Però les mobilitzacions no s'a-turaran aquí, s'espera que es con-tinuï denunciant a la direcció d'Ai-gües de Barcelona la seva mala ges-tió, els seus sous desorbitats, lamanca d'escrúpols a l'hora de dete-riorar el servei al ciutadà i de dei-xar a més de 200 persones al carrer.

Però no només és a Aigües deBarcelona on hi ha aquest proble-ma, moltes empreses que formenpart del Grup AGBAR ja han patitacomiadaments, com és el cas deSOREA, ASERCO, AQUAPLAN oAQUAGEST Medi Ambient

*J.G.C. és treballador d'AGBAR

L’ACCENT 175

AAsssseemmbblleeaa ddee JJoovveess IInnddeeppeennddeennttiisstteess ddeell CClloott Barcelona //// AAsssseemm-bblleeaa ddee JJoovveess ddee CCaarrddeeddeeuu //// AAtteenneeuu CCoorrbbeerreenncc Font Vella 20.Cor-bera de Llobregat //// AAtteenneeuu IInnddeeppeennddeennttiissttaa eell CCeepp - CCUUPP VViillaaffrraann-

ccaa Santa Maria 4.Vilafranca //// AAtteenneeuu LLaa BBrreettxxaa Carrer Major, 17-19, Alcover //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr ll''AArrbbooçç Sorral 8. Arbúcies //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr AArrrreellss DoctorOtero 11, Beniarrés //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr ddee ll''EEiixxaammppllee Ptge. Conradí 3, Barcelona //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr XX Ferran 14. Vilafranca del Penedès //// AAtteenneeuu PPooppuullaarrOOccttuubbrree Badajoz 23,Barcelona //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr LLaa FFaallçç Antic escorxador s.n,Artés //// AAtteenneeuu llaa TToorrnnaa Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia //// AAtteenneeuu PPooppuu-llaarr ddee SSiittggeess Pl. Castellers 3 //// LLaa BBaarrrraaqquueettaa Tordera 34, Barcelona //// CCaa RReevvoollttaa C. Santa Teresa,València //// CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa ddee SSaabbaaddeellll ““CCaann CCaappaa-bbllaannccaa”” C. Comte Jofre 30//// CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa ddee SSaannttss JJaauummee CCoommppttee Premià, 31. Sants //// CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa ii PPooppuullaarr QQuuiiccoo SSaabbaattéé C. St Roc, 8,Sant Celoni//// CCaassaall PPooppuullaarr ll''EEssqquueerrddaa Francesc Tarafa 48.Granollers //// CCaassaall PPooppuullaarr ddee GGrrààcciiaa Ros de Olano 39, Barcelona //// CCaassaall PPooppuullaarr LLaa TTrraaccaa C.Tra-vessia, 15 Tona //// CCaassaall PPooppuullaarr llaa SSaaggeettaa ddee FFoocc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona //// CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa eell GGuurrrrii Taradell //// CCeennttrree SSoocciiaall-BBaarr TTeerrrraaBaró de Sant Petrilló 9.València //// CCUUPP MMoolliinnss ddee RReeii //// CCUUPP SSaanntt CCeelloonnii //// CCUUPP VViillaannoovvaa ii llaa GGeellttrrúú //// EEll FFoorrnn Girona ////LL''EEssttaappeerraa C. de baix, 14, baixos,Ter-rassa ////LLaa FFaallccaattaa Panera 2, Lleida //// GGEERR Pi 25. Ribes //// GGeess IInnssuurrrreeccttee Colomer, 11, 1r B.Torelló //// LLlliiggaa ddee CCaappeellllaaddeess Pilar 3. Capellades //// LL''OOcceellll NNeeggrree -CCaassaall dd''AAggiittaacciióó CCuullttuurraall C. Sant Carles 8, baixos, Lleida //// LLaa PPiiooxxaa C. Almeda s/n. Bordils //// RRaaccóó ddee llaa CCoorrbbeellllaa Maldonado 46, baixos,València //// SSEEPPCC-UUVVBaró St. Petrillo, 9 València //// SSEEPPCC-UUPPFF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona //// TTaavveerrnnaa CCaattaallaannaa ""LLeess FFoorrqquueess 11664422"",, Alfred Perenya 71, Lleida ////TTaavveerrnnaa ll''EEssppaarrrraaccaatt C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

Mobilitzacions contra la reducció del 20%de la plantilla d’Aigües de Barcelona

Avui en dia el comitè d'empresa estàrepresentat per delegats dels sindicatsCCOO, UGT i ATAB. La mesura de cen-tenars d'acomiadaments de l'empre-sa s'ha donat en el con-text en que sindicats iempresa havien pac-tat poc abans unes pre-jubilacions voluntà-ries però sense cap noutreballador rellevés enel lloc de treball a lapersona jubilada. Finsa la signatura d'aquestpacte, s'havia de cobriramb la contractaciód'un nou treballadorla plaça de tota aque-lla persona que es jubi-lava definitivament oparcial, amb el conse-qüent manteniment dels llocs de tre-ball i el número total de persones queconformen la plantilla. Per aquestmotiu, aquest darrer acord entre elssindicats CCOO, UGT i ATAB i l'empre-sa ja portava intrínsec la desaparicióde llocs de treball a Aigües de Barce-lona, que segons el discurs oficial de

sindicats i direcció era necessari.Actualment els discursos d'aquests

sindicats que conformen el Comitèd'Empresa són d'unitat davant les dràs-

tiques mesures anun-ciades per la direcciód'AGBAR. Els líders sin-dicals de CCOO, UGT iATAB diuen que no seu-ran a negociar men-tre hi hagi acomiada-ment sobre la taula ique només acceptaranprejubilacions volun-tàries, però no ens enpodem refiar, perquèles experiències aaltres empreses enshan demostrat quesegons quines direc-

cions sindicals han depassar comptes.

Tan de bo m'equivoqui i demostrinque realment estan al servei de les tre-balladores i dels treballadors, però elque si està clar que la reducció de plan-tilla és un fet assimilat pels sindicatsencara que ho emmascarin amb pre-jubilacions voluntàries.

DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2010

El paper dels sindicats

Mobilització dels treballadors d’Aigües de Barcelona contra els acomiadaments a l’empresa

“Volen convertirAigües de Barcelona

en una marca, onnomés hi hagi un

nucli de directius moltben pagats i totes la

resta de feines se subcontractin”

LLaa iinntteenncciióó ddee ll''eemmpprreessaa ééss pprreejjuubbiillaarr uunneess 114400 ppeerrssoonneess ii aaccoommiiaaddaarr-nnee uunneess 6600,,ttaannccaarr ll''AAtteenncciióó aall CClliieenntt ddee dduueess ggeerrèènncciieess ii eexxtteerrnnaalliittzzaarr ddiivveerrssooss ddeeppaarrttaammeennttss

“Les mobilitza-cions denuncienla mala gestió de

la direcció, elsseus sous desorbi-tats i la seva man-

ca d'escrúpols”

L’ACCENT 175 ESPORTS 13DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2010

ALMUDENA GREGORI VALÈNCIA

En les darreres setmanes ha eixit ala llum una nova controvèrsia rela-cionat amb el canvi climàtic. Aques-ta vegada el punt calent s’ha loca-litzat a l’Estat francès on més dequatre-cents climatòlegs i científicsclimàtics han publicat una cartaoberta en la que s’emplaçava algovern francès de Nicolas Sarkozyi concretament a la ministra d’In-vestigació, Valérie Pécresse, a des-autoritzar els plantejaments nega-cionistes de l'exministre del gabi-net Jospin, Claude Allègre.

A la seua recent obra tituladaL'Imposture climatique Allègre esdeclara escèptic, si no contrari, ales postures que alerten d'un canviclimàtic causat per l’acció antròpi-ca i argumenta que el planeta hapatit en nombrosos moments de laseua existència episodis d’escalfa-ment, fins i tot, més importants quel’actual.

L’obra d’Allègre està sent enaquest moments un rècord de ven-des amb més de 120.000 exemplarsvenuts, la qual cosa preocupa sobremanera a la comunitat científicaque qüestiona la cientificitat demolts plantejaments que fa el exmi-nistre. A més de la seua difusió mas-siva a través dels mitjans de comu-nicació, sense passar pels canalscorrectes de verificació científica,que permetrien als seus iguals ava-luar la validesa de les seues teories.

L’enfrontament d’Allègre va mésenllà d’unes simples declaracionsja que acusa a la comunitat cientí-fica i més concretament als clima-tòlegs de construir les seues teories

amb la finalitat d’obtindre els fonsnecessaris per a la investigació cli-matològica.

Finançament del negacionismedel canvi climàtic

Potser quan Allègre parla delfinançament de la investigació hofa a partir dels seus propis coneixe-ments i experiències. No obstant,fou guardonat amb la medalla delCNRS francès, l’equivalent a Con-sell Superior d’Investigacions Cien-tífiques a l’Estat Espanyol. Però elque és un fet contrastat és que lesteories negacionistes han rebutquantioses donacions per part decorporacions empresarials que enmolts casos tenen una implicaciódirecta en el canvi climàtic.

Un cas conegut, és el de les Indus-tries Koch, una companyia privadanordamericana dintre del sectorpetrolier i químic que, segons uninforme de Greenpeace, desvià delseu pressupost d’una manera opacaentre 2005 y 2008 uns 18 milions d’eu-ros per tal de finançar fundacions,assajos i estudis negacionistes. Segonsaclara una altra part de l’inform,altres 28 milions d’euros es van des-tinar a fomentar grups de pressiórelacionats amb el sector energètic.Segons sembla les xifres de Koch sónpoc importants si les comparem ambla de gegants com Exxon y Chevron,que triplicaren i duplicaren respec-tivament les de Koch.

Veient aquest panorama podemtémer que els posicionaments d’Allè-gre cerquen més bé la notoritat per-sonal sinó un interès econòmic ocultperò serà finalment la comunitatcientífica la que haurà d’acceptar oinvalidar les seues teories.

El cas Allègre, ciència o negoci?

“L’obra d’Allègreestà sent un rècord devendes,cosa que preo-

cupa la comunitatcientífica que qüestio-

na la cientificitat demolts plantejamentsque fa l’exministre”

“Més de 400 clima-tòlegs i científics cli-màtics francesos han

emplaçat al govern deNicolas Sarkozy a des-autoritzar els plante-jaments negacionis-

tes de l'exministreClaude Allègre”

A la dreta, la portada del llibredel polèmic Claude Allègre.

A sota, l’exministre del PSFsaludant l’actual president

de la República francesa Nicolas Sarkozy.

L’ACCENT 175DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 201014 CULTURA

Borja Català VALÈNCIA

Ja fa 15 anys que Ovidi Montllorse'n va anar de vacances, però laseua gent no l'ha oblidat. Peraquest motiu el 29 i el 30 del pas-sat mes de març el Sindicat d'Es-

tudiants delsPaïsos Catalans organitzà un

homenatge al cantautor i actor alcoià ala Universitat de València.

La commemoració havia començat,però, abans. El 10 de març, data exactade l'aniversari, als tres principals cam-pus de la Universitat (Blasco Ibáñez,Tarongers i Burjassot) el sindicat estu-diantil de l'esquerra independentistapenjà sengles pancartes amb l'efígie del'artista i lletres de les seues cançons.

Dilluns 29 començaren els actes pro-gramats amb la projecció a l'Espai SocialEstudiantil de Burjassot del documentalCrònica d'un artista, produït per Televi-sió de Catalunya per al desè aniversaride la mort del cantautor. L'endemà almigdia, la periodista Núria Cadenas,

autora de la biografia L'Ovidi (edicions3i4), i el cantautor Pau Alabajos, oferi-ren una xerrada sobre l'alcoià a la Facul-tat de Filologia.

Finalment, la vesprada del dia 30 tin-gué lloc el concert-homenatge que féu decloenda a la commemoració: MiquelPujadó, Toni de l'Hostal, Xavier Morant,Autòmats, Batà, Doctor Dropo, Naia,

Hugo Mas, Lluís Vicent, Rafa Xambó,Andreu Valor, Carles Enguix, Obrint Pas,Pau Alabajos i Al Tall s'aplegaren a lasala Manuel Sanchis Guarner de Filolo-gia per versionar algunes de les cançonsde l'Ovidi i cantar-ne de pròpies. L'actefou tot un èxit, plenà a vessar l'auditorii demostrà que, 15 anys més tard, la feraferotge és ben viva.

Vicent Company i Sancho BADALONA

El manifest Més que músicadenuncia la política educativa icultural de la Generalitat valen-ciana, que no ha sabut oferir unaresposta eficaç a les necessitats

plantejades pel col·lectiu i ha incomplet elsacords signats i la Llei valenciana de lamúsica. Aquesta situació col·loca a aquestmoviment en risc de desaparèixer, "un riscreal atès que les dotacions dels programesautonòmics de finançament s'han reduït demanera alarmant en un 35%, en el pressu-post de 2010, i suposen solament el 22% deles necessitats pressupostàries estimadesper la FSMCV per al col·lectiu de les socie-tats musicals".

Les entitats musicals al sud històrica-ment han esdevingut el complement esco-lar en la formació musical del país en qual-sevol de les seues modalitats (esbarts, esco-les de dolçaina, bandes de música...) per onpassen la totalitat dels discents valencianscom a complement curricular i el renominternacional de la pedrera de músics pro-fessionals que ocupa càtedres i titularitatsen orquestres nacionals i internacionals ésàmplia i notòria.

En paral·lel, el Sindicat d'actors iactrius (AAPV) assegura que els intèrpretshan patit "situacions incòmodes i violen-tes" quan han intentat llegir el Manifestpel teatre valencià que denuncia "l'asfíxia,inestabilitat i precarietat" de les arts escè-niques del país, en teatres de la Generalitat-i en alguns municipis. Els actors i actriusasseguren que hi ha hagut fins i tot "ame-naces d'expedients" a treballadors de tea-tres de la Generalitat. La tensió és més quepalesa amb paraules com "els actors estanmossegant la mà dels qui els dóna de men-jar" en boca de la prepotent senyora IsabelBonig, coordinadora del PP valencià. L'acti-tud agressiva de la conservadora ja no sor-

“Els manifestos Més quèmúsica,Pel Teatre Valencià ila consulta popular convo-cada per Escola Valencianafan de nou escac al Governvalencià.La crisi econòmica

per la que travessa l'ensautonòmic provoca la revol-

ta artística i escolar per lamanca de subvencions”

EEll SSEEPPCC hhoommeennaattjjaa ll’’OOvviiddii aa VVaallèènncciiaa

prèn a ningú, acostumats a tot tipus degrolleries i impertinències en declara-cions a la premsa de membres del Governvalencià com les que van provocar la pre-sentació per part del col·lectiu delsmúsics i cantants en valencià, el món deljazz i el de les societats musicals el dia6 de març i que va ser presentat alTeatre Micalet de València perdenunciar la supressió d'ajudesde la Generalitat.

Per acabar-ho d'adobar, lesprotestes des d'Escola Valencianasón un degoteig constant de cam-panyes argumentades i recolzadesper un ampli sector de la societatcivil. La darrera iniciativa és la con-vocatòria d'una consulta popular sobre lapolítica educativa del Govern valencià quees durà a terme a les escoles durant el tri-mestre que ara encetem. L'entitat du uncolze a colze constant davant la repressió

de la Inspecció Educativa al País Valencià ila marginació pressupostària que pateixl'escola pública valenciana en les darrereslegislatures agreujada in extremis en l'ac-tual curs escolar.

"...Els diferents àmbits de la culturavalenciana unim esforços per cridar ben altque n'estem farts, farts, de les polítiquesd'aparador, de l'amiguisme, del balafia-ment i del descrèdit constant de la identi-tat pròpia. Però, sobretot, farts de les ame-naces dels gàngsters amb càrrec que ensimposen totes aquestes xacres amb pressu-postos públics i, damunt, tenen la barra decreure's que els devem la vida". Axí de dures manifestava l'escriptor i cantant XaviSarrià darrerament al seu bloc.

PPrrootteessttaa uunnàànniimmee ppeerr llaa ppoollííttiiccaa ccuullttuurraall ddeell GGoovveerrnn vvaalleenncciiàà

Raül Moreno Supervia BARCELONA

LLeess nniimmffeess ttooqquueenn ll''aarrppaadd''eenn HHaarrppoo

A l'arxipèlag de lesarts les nimfestoquen l'arpa, elslleons ballen sarda-nes i l'esperit d'enHarpo Marx escri-

dassa l'horabaixaperquè acabi de bai-

xar.

UUnn LLllaauurraaddoorr,, eell vveenntt ii llaa MMaarrBat el blat i cap al sac! -diu el vent. Sí:vaig batent al mig de l'era que l'hivernserà llarg -contesta el llaurador. I escarrega el sac a l'esquena i xino xano se'nva. El vent desplaça la sorra dels margesdel camí i el nostre llaurador, mirant mésenllà de l'horitzó, xiuxiueja el que deiaen Carner: el mar és un pa d'or.

RRaapp AArriittmmèèttiicc FFoollllUna, dos i tres: ara sóc pagès. Quatre,cinc i sis: vaig pitof d'anís. Set, vuit, noui deu: visc a Cardedeu. Onze, dotze i tret-ze: veig un ase enze. Vint i vint-i-u: aracanta tu.

NNaattuurraa,, rreessppiirraa!!La grua balla damunt la tomba de laterra. Natura: estíra't tectònicament, fescaure el que és sobrer i dígue-li a la tra-muntana: aquesta és la grandesa efímeradel ciment.

AA UUllttrraammoorrtt......A Ultramort una dona xiscle a la plaçamajor "sóc la Santa que put: reina delfarum que ni vol ni ha volgut! Veniuesperits, veniu a Ultramort i no tingueupor: anirem de bracet a la cova d'en Toni parlarem de la mort a la vora del foc".

EEttzzííbbaa--llii MMaarriiaa......Cim nevat del català: una filla teva et voltornar a parlar. Que qui és? Maria-MercèMarçal. Que què diu? Etzíba-li Maria: "Lapluja és una bruixa amb els cabells moltllargs. Cascavells li repiquen tota la trenaavall".

UUnn ppaamm ddee lllleenngguuaa

PPooeessiieess SSuuppeerrvviieess

L’ACCENT 175 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2010 CULTURA 15

Borja Català BARCELONA

Nata a Bellaterra, Vicky deClascà, Bikimel, és una granartista musical autodidacteque el passat mes de gener vatreure al mercat el seu pri-

mer disc "Stat Jònic" (Temps Record).L'ha coproduït amb el prestigiós produc-tor musical Ricky Falkner (Sanjosex, Loveof Lesvian). Excepte en la cançó "Jonàs",feta a partir d'un poema de M.CabreraCallís, la música i les lletres són de collitapròpia. També ha fet els coros, les maque-tes, els loops, la programació de les cordesi el disseny gràfic. Explica la artista que"l'stat Jònic és un estat de transició entredues situacions; per sortir-ne hem de pit-jar el botó que ens farà tornar enrere otirar cap endavant". Aquest disc és uncocktail d'estils musicals on, sense oblidarque és una cantant rock, joguineja amb elblues, el soul i el folk. Vicky de Clascà ves-teix cançons amb pinzells de colors com a"L'Espantaocells" -cançó coproduïda ambJosep Thió i gravada durant la final delSona 9 del 2007 on va guanyar el premiÈxit (la cançó sona a les ràdios més impor-tants del país). En peces com "Plàstik" esdecanta per tons més aspres; i s'endinsa alrealisme més ancestral a "La Roca delRei". Gràcies a la seva elasticitat vocal laBikimel és capaç d'amanyagar-te amb laseva tendresa i de fer-te ballar amb unainterpretació cent per cent rockera.

EEssttiirraanntt ddeell ffiill......El darrer any ha presentat el disc endiversos festivals: Jardins de Cap Roig -

compartint cartell amb Carlos Núñez-, l'A-cústica de Figueres o l'(a) phònica de Ban-yoles. Al 2008, amb Jaume Pla (Mazoni), vaactuar al Palau de la Música en l'acte delliurament del Premi d'Honor de les Lle-tres Catalanes cantant textos de l'AgustíBartra i de la Mercè Rodoreda. Pels quevulgueu tenir-ho tot, la podeu trobar a:M'en torno a Sau (Edr Discos, 2009) on ver-siona "Envia'm un Àngel"; El Disc de laMarató, 2009, on adapta en català "TheRose" de l'inefable Janis Joplin i al llibre-cd "Terra i Cultura" on va produir i musi-car el poema de Joan Brossa "Sonet mig

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

El 21 de març va morir WolfgangWagner, nét del famós compositori director durant més de cinquan-ta anys del festival de Bayreuth.Richard Wagner va morir l'any

1883 i va deixar en herència -entre d'altrescoses- el festival de Bayreuth: un teatre enuna petita població bavaresa que dedicavatots els estius a posar enescena els drames més des-tacats del seu repertori:Tristany i Isolda, L'anelldels nibelungs, Els mestrescantaires de Nuremberg iParsifal. Aquesta herènciafou gestionada per la sevavídua Cosima, néta delgran compositor FranzLiszt. Tant va sobreviureCosima a Wagner que vamorir l'any 1930 i va entau-lar amistat i adhesió políti-ca amb Adolf Hitler.

Durant el Tercer ReichBayreuth fou un feu nazimilitant i aquest és l'ambient en què es vacriar Wolfgang Wagner amb el seu germàWieland. Acabada la guerra es va iniciar ladesnazificació i Bayreuth va romandre pru-dentment tancat fins a l'any 1951, data d'i-nauguració de l'anomenat "nou Bayreuth"

amb una 9a simfonia de Beethoven (únicaobra no wagneriana que està permesa exe-cutar a Bayreuth) dirigida per WilhelmFurtwängler i disponible avui en CD.

La desaparició de Còsima i la resta de lavella guàrdia va permetre Wolfgang i Wie-land reformular profundament l'oferta deBayreuth. Les noves posades en escenaapostaven per l'abstracció i pretenien refor-çar els continguts universals de les obres,

acabant amb l'estètica ger-manitzant de base mitològi-ca. Van ampliar també elrepertori incloent per pri-mer cop obres fins aleshoresconsiderades menors per lafamília Wagner com L'ho-landès errant, Tannhäuser iLohengrin i, finalment, vanreforçar la presència dedirectors i cantants no ger-mànics ni escandinaus. Elnou Bayreuth va saberafrontar amb èxit la novaera i recuperar l'atenciómundial amb aquesta pro-

posta fins a la mort de Wie-land el 1966. Aleshores va tocar a Wolfgangdirigir el teatre tot sol. I la prova de focarribava 10 anys després amb l'edició delcentenari del festival, que s'havia inaugu-rat el 1876. En aquesta edició Wolfgang vatrencar els esquemes del nou Bayreuth i va

iniciar una segona revolució amb l'aporta-ció impagable de Patrice Chéreau i PierreBoulez. Chéreau era un director d'escenajove sense experiència operística i Boulezhavia estat l'enfant terrible de l'avantguar-da musical de postguerra. El fet que fossindos francesos qui s'havien d'encarregar deL'anell dels nibelungs era una darrera pro-vocació per als sectors més tradicionalistes(i més nacionalistes) que amb prou penahavien assumit les abstraccions del nouBayreuth. El resultat fou un espectacle apo-teòsic d'inspiració escènica que podeu veu-

re en DVD. La novetat consistia en la intro-ducció en els decorats i els vestuaris detemàtiques relacionades amb la industria-lització i l'apogeu del capitalisme clàssic(l'època de Wagner i l'ordre contra el qualel jove Wagner es va rebel·lar), oposant al'abstracció del nou Bayreuth una lecturabasada en El perfecte wagnerià de GeorgeBernard Shaw i el seu enfocament socialis-ta. És així com el 1976 es va obrir una novaera pel festival que Wolfgang Wagner vacloure fa dos anys entregant el relleu a lesseves filles Eva i Katherina.

“L'stat Jònic és un estadi de transició entre dues situacions; per sortir-ne

hem de pitjar el botó queens farà tornar enrere o

tirar cap endavant”

tapat amb un llençol". En declaracions a

L'ACCENT la Vicky afir-ma que "després de bus-car a nous integrants perla banda estem prepa-rant el directe de cara ales properes actuacions".En directe la Bikimel ésuna aposta segura: et faballar, t'emociona i deben segur que les seveslletres no et deixaranindiferent. Ella es consi-dera una compositora,anys enrere, alternaval'anglès i el castellà enles seves composicions,però a partir del 2007 esva decantar pel català"el canvi es va produirde forma natural gràciesa la creixent formació degrups que canten en lanostre llengua com Mazo-

ni o Sanjosex". Si aquestes ratlles no us han conven-

çut podeu fer un tast musical entrant awww.myspace.com/bikimel i potser uspassa lo mateix que a mi: minuts desprésanava a comprar el disc a corre-cuita pergaudir amb el meu "stat Jònic". Captiveu-vos amb aquesta obra d'art original i deli-ciosa, i recordeu: sense el proteccionismedel públic català, els/les artistes dels Paï-sos Catalans ni poden eixamplar els nos-tres cors ni poden engrandir la nostre cul-tura. Si t'agrada la bona música: salut,rock i Bikimel!

HHiissttòòrriiaa

WWoollffggaanngg WWaaggnneerr

“Wolfgang va trencarels esquemes del nouBayreuth i va iniciar

una segona revolucióamb l'aportació impa-gable de Patrice Ché-reau i Pierre Boulez”

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: SSttaatt JJòònniicc

SSaalluutt,, RRoocckk ii BBiikkiimmeell!!

L’ACCENT 175DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 201016 CONTRAPORTADA

CESC BLANCO SAGUNT

Quin és el posicionament de la CUPrespecte de les vegueries?En som favorables, ja que supera l'ad-ministració provincial espanyola. Hiha quatre províncies i la proposta deset vegueries. A més, aquesta llei ésuna de les competències que reculll'Estatut, però tanmateix Madrid hade donar el vist-i-plau. Com diemnosaltres: és un motiu més per dema-nar la independència; per aplicarqualsevol cosa Madrid ha d'acceptar-la abans.

Totes les CUP principatines opinenigual pel que fa a la idoneïtat deles vegueries?Sí, totes defensen el mateix.

Perquè la CUP rebutja les provín-cies?Perquè és una herència del centra-lisme espanyol. Va partir el Princi-pat en quatre províncies de manerabastant arbitrària, tot i que es vanrespectar algunes comarques. A més,hi ha la Franja de Ponent que va que-dar integrada en una altra comuni-tat autònoma.

Quina és la situació al Penedès?El 2004 comencen ha sortir veus, coml'Institut d'Estudis Penedesenc, quereclamen la creació d'una vegueriapel Penedès històric (l'Alt Penedès,el Baix Penedès, el Garraf i sud del'Anoia). I nosaltres des del primerdia ens hi sumem perquè entenemque és una demanda que es fa des delterritori i que respon a una realitat.

Tal i com funciona una gran metrò-polis com és Barcelona, si l'Alt Pene-dès -que és el nostre cas- acaba for-mant part de l'àrea metropolitanaacabarem sempre sent el cul de sacdels seus interessos. Infraestructu-res que passen pel municipi però quebeneficien a Barcelona, impacteambiental i demogràfic... Conseqüèn-cia d'una visió centralista.

Tampoc entenem que les quatrecomarques del Penedès estiguin divi-dides en tres vegueries diferents.

Que defenseu les vegueries -un tretexclusivament principatí- està rela-cionat amb què a la resta dels Paï-sos Catalans la CUP és inexistent otestimonial?Sí, suposo que sí. Primer de res és quela llei de vegueries només es plante-ja al Principat. Els governs de les Illes,País Valencià i la Catalunya Nord noho contemplen i també és que hantingut una configuració històricadiferent.

No creieu que les vegueries provo-quen els mateixos excessos de buro-cràcia que les províncies?Depèn de com es gestioni.

I com s'hauria de gestionar per noprovocar aquests excessos?Primer eliminar les diputacions. I des-prés veure quin paper hauran de jugarels consells comarcals. De fet, amb CiUja hi va haver un intent d'instaurarles vegueries però davant els conflic-tes territorials que es van crear es vaoptar per crear els consells comarcals.Llavors, els consells el que fan és donarservei als municipis petits que permanca de recursos no tenen uns deter-minats serveis.Aleshores, excés de burocratització...Tenint en compte com funciona elpaís, és probable quees burocratitzi bas-tant el model.

Segons la CUP lesfuncions de lesvegueries són pla-nificació territo-rial, assignació derecursos i suportals ajuntament.Açò no ho fa ja elConsell Comarcal?Sí, però el ConsellComarcal es troba amig camí entre unajuntament i una vegueria. La comar-ca és, en alguns casos, massa petitaper treballar en segons quins àmbits.Per exemple, l'Alta Ribagorça té menysde 3.000 habitants. Llavors com queles competències no estan clares i s'hande delimitar no se sap què passarà ambels consells. Això sí, si les vegueriesadquireixen les competències dels con-sells, hauran de desaparèixer. El queno es pot fer és doblar competències.Si bé, la tendència de la Generalitatés la supressió d'aquest ens comarcali fomentar els consorcis entre muni-cipis per a un determinat servei.

Com una mena de mancomunitat?Sí, però amb una diferència: a un con-

sorci participa el capital privat i aixíes redueix l'administració pública; amés el conveni laboral ja no és el delfuncionariat i la situació dels i les tre-balladores és més precària.

Quan hi ha un canvi d'aquests sem-pre t'ho has de mirar bé i llegir entrelínies...

Defensant un marc nacional com sónels Països Catalans, no és més cohe-rent advocar per un tret comú a totel territori: les comarques?Si es tira endavant la Llei de vegue-ries t'has de posicionar. Per tant, assu-

mint-la, has de triar elmillor model entreels pitjors. Si defen-sem únicament unaestructura comarcalacabarem tenint pro-víncies.

A veure, lescomarques i les vegue-ries són compatiblesel que és incompati-ble són les provínciesamb la vegueria. Lla-vors si he de triar, lesvegueries responenmillor a la realitat

territorial. Les comarques no deixa-ran mai d'existir, s'ha creat molta iden-titat al voltant d'elles...

Fem ciència ficció: si uns Països Cata-lans units i independents poguerentriar la seua estructura administra-tiva quina elegiries?El que millor s'aproxima a la identi-tat i a la realitat històrica són lescomarques. Però llavors sorgirien man-comunitats per oferir certs serveis i ala pràctica esdevindrien vegueries.

La CUP-Vilafranca farà el dia 18 demaig una trobada oberta sobre mediambient i territori per crear el vos-tre programa en aquesta àrea, es par-

Clam contra lacorrupcióLLORENÇ BUADES PALMA

No tots els polítics són iguals, peròno s'ajunten que no s'assemblin i lacorrupció no és exclusiva del PP iUM, perquè al final tots tenen unacaracterística en comú, el sistemavertical de decisió i els sistemesinterns de dominació en els partitsque indueixen a pràctiques corrup-tes. Tots tenen també una altra cosaen comú: la participació en governscorruptes. Aquest és un mal noméssubsanable amb més democràciadirecta, però els que gaudeixen delspoders, més grans o més petits, nola volen.

Qüestions bàsiques em separenara del Fòrum Social de Mallorca:la seva dependència pràctica delPSOE-BLOC que s'expressa en algu-nes qüestions. La primera d'elles ésla circumscripció de la corrupció ales persones i no als partits, la qualcosa sosté el criteri governamentalde que la corrupció no és cosa delspartits sinó de determinades perso-nes, quan tothom és conscient queles coses no són així. La segona, ésque s'oposen a les eleccions antici-pades, fent de nou un servei algovern, quan en la perspectiva dela ciutadania el més lògic és que siguiel poble qui esmeni els errors de lasituació, encara que la qüestió elec-toral no hauria de ser especialmentsignificativa per a una esquerra queno hauria d'ubicar-se en unes insti-tucions, que no són les seves. Enca-ra que el Fòrum opini el contrari,aquestes institucions sorgeixen dela reforma del franquisme i no hanpassat per opcions de decisió demo-cràtica elementals, com són l'opcióper la república i per la rupturademocràtica, ni per l'exercici d'au-todeterminació dels pobles. La defen-sa de les institucions de la burgesiano respon al tarannà que alguns pro-clamen com esquerra alternativa itransformadora.

Però la qüestió principal rau enel sosteniment que es fa del governsocial-liberal actual del senyor Antichi que s'expressa molt clarament enalgunes qüestions com el paper jugaten la desactivació del movimentgenerat al voltant de la mobilitza-ció de La Real. L'acriticisme enversun pacte amb UM es va fer evidentquan sabien de quin peu es calçava.

La mobilització sorgeix quan esevident que entram en una fase elec-toral, qüestió que una vegada mésens situa en esbrinar les relacionsde dependència entre govern i movi-ments i que s'expressen moltes vega-des en els llistats de subvencions quees contemplen al BOIB dia si, diatambé com a pràctica clientelar. Mésclar, aigua.

LA REMATADA

larà de la vegueria del Penedès?És clar.

Penses que aquella trobada canvia-rà la vostra postura respecte aquesttema?No hi ha discussió al voltant perquèla postura és unànime. De fet, tots elspartits defensen la vegueria pròpia,excepte el PSC. La raó és un càlcul elec-toralista; és a dir, si hi hagués la vegue-ria del Penedès ells no tindrien la majo-ria, la tindria Convergència. Ja que lallei de vegueries estarà relacionadaamb la nova llei electoral com a noudistricte. Darrere de tota a questa divi-sió territorial sempre hi ha interes-sos... No té sentit que un partit s'opo-si a una demanda que han aprovat el90% dels ajuntaments involucrats.

La vegueria del Penedès s'acabaràcreant o la Generalitat intentarà evi-tar-ho? Com ho farà?Hi ha d'haver-hi tantes vegueries comàmbits funcionals. Hi ha set àmbitsfuncionals (divisió territorial de lescompetències de la Generalitat) i acada àmbit funcional li correspon unpla territorial (descriu el futur des-envolupament urbanístic, d'infraes-tructures...).

Llavors la Generalitat ja funcio-na amb set àmbits funcionals peròdes del Penedès es va fer pressió per-què es reconegués un vuitè àmbitfuncional, que seria el del Penedès.Si tens àmbit final has de tenir vegue-ria. Nosaltres tenim una aprovaciód'àmbit provisional però no la defi-nitiva. Per què va entrar la llei devegueries a la Generalitat com a viad'urgència? Perquè així es podia acce-lerar el procés i aprovar abans la Lleide vegueries que no pas el vuitè àmbitfuncional, el del Penedès. En canvi,si s'aprova primer l'àmbit funcio-nal, la Llei ha d'incloure la vuitenavegueria.

Llorenç Casanova (Vilafranca, 1980) ésregidor per la CUP a l'Ajuntament deVilafranca des del juny de 2009.És sociò-leg i doctorant a la UAB. Personalmentpensa que les comarques són l'ordena-ció territorial que més s'adaptaria a larealitat dels Països Catalans.Ara bé,coma membre de la candidatura indepen-dentista aposta fermament per les vegue-ries i argumenta que les comarques persi soles a la llarga s'haurien de manco-munar i esdevindrien províncies.

Llorenç Casanova,regidor per la CUP a

Vilafranca del Penedès

ENTREVISTA

“ Les vegueries sónun motiu més per

demanar la independència,

ja que per aplicar-lesMadrid ho ha

d'acceptar abans“

“Si defensem únicament una estructuracomarcal acabarem tenint províncies”