INFORMACIÓ 166

DESEMBRE 2014 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

EXPOSICIONS DE LLOBREGAT SOSTENIBLE I L´ANT A LA BIBLIOTECA Finalment l´exposició "Els valors naturals de la riera de Torrelles i els seus problemes" es va treure de la Biblioteca Pompeu Fabra el dilluns, 24 de novembre. Es va compartir la sala d´entrada amb l´exposició “Viu, Beu, Veu” sobre el Llobregat, promoguda per Llobregat S.O.S.tenible. Els temes del riu Llobregat i la riera de Torrelles es complementaven.

DESCOBERTA DE LA RIERA

Lligada a l´exposició “Els valors naturals de la riera deTorrelles i els seus problemes” es realitzà, en la mateixa festa major de Sant Martí, una sortida de camp que amb el títol DESCOBERTA DE LA RIERA va ser una passejada per la riera de Torrelles. Es va sortir de la plaça de l´Ajuntament, a les 10 del matí, i es va anar al tram de riera entre la font de can Coll i la font Bosquina. Durant el trajecte els participants es van fixar en els diversos aspectes de l´entorn i en alguns detalls de fauna i flora. Hi van assistir vint-i-una persones que van fer el recorregut previst. Cal tenir en compte que es va fer el dissabte, 15 de novembre, abans de les pluges de finals de novembre, que haurien complicat el seu desenvolupament.

FINAL DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS El dimecres, 17 de desembre, a les 20,30 hores, a can Sostres, es realitzarà l´acte final del 13è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Consisteix en una prova en directe amb una sèrie de fotografies i, si cal, amb una altra prova per desfer els possibles empats en la classificació. Després es lliuren els premis als dos primers classificats i un tercer, dedicat a la constància, que es sorteja entre tots els concursants que hi hagin participat de forma continuada i que també assisteixin a l´acte. En acabar l´acte hi haurà coca i moscatell per als assistents. És obert a tots els membres de l´ANT i al públic en general. En pàgines de l´interior hi ha més informació sobre les últimes fotografies del concurs, la classificació provisional i les bases del concurs.

Els guanyadors de l´anterior edició del concurs amb en Sergi Sales, l´encarregat del concurs.

CALENDARI DE L´ANT 2015

Seguint la tradició, un any més, hem editat un calendari per a l´any 2015, amb les festes locals de Torrelles de Llobregat. Les fotografies triades per realitzar-lo han estat els segons premis del 7è Concurs de fotografia naturalista torrellenc que organitzà la nostra associació per la Festa Major de Sant Martí, al novembre, de l´any 2013. Les fotografies són les següents: Colores Texturas de Juan Mora, en la modalitat de fauna. Tapís herbori de Rosa Simon, en l´apartat de flora. Digue´m adeu d´Àngela Fàbregues, en la classificació de paisatge. Com ja es va fer l´any passat, s´enviarà el calendari per correu electrònic, junt amb les altres publicacions que integren el lliurament del desembre. A partir del pdf rebut, si es vol, ja es pot imprimir. Aquesta entrega es realitzarà a primers de desembre. Posteriorment, amb el lliurament del gener, s´enviarà el calendari imprès a tots els membres de l´associació. Us recordem que el disseny permet muntar un calendari de sobretaula en forma de prisma triangular. L´edició impresa ja ve plegada i amb cinta de doble cara que permet un fàcil muntatge. També hi haurà disponible al web, com en els anys anteriors, el pdf que permet imprimir-lo si es volen obtenir més còpies.

Reproduïm a continuació algunes edicions dels anys anteriors. L´any passat les tres fotografies incloses al calendari van ser els tres primers premis de l´última edició del concurs de fotografia naturalista. El 2003 foren les tres fotografies premiades en l´apartat de fauna del primer concurs de fotografia naturalista.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Hem considerat interessant confeccionar aquest document, el número 151 dins de la col·lecció, amb el títol “Els valors naturals de la riera de Torrelles i els seus problemes”, aprofitant els textos que es van redactar per confegir l´exposició, del mateix títol, que va estar penjada a la Biblioteca Pompeu Fabra del 5 al 24 de novembre, coincidint amb la Festa Major de Sant Martí. A la mateixa Biblioteca Pompeu Fabra es va compartir l´espai amb l´exposició “Viu, Beu, Veu” sobre el Llobregat, promoguda per Llobregat S.O.S.tenible i finançada a partir d´una campanya econòmica a Verkami. Hem recollit els textos de la nostra exposició sobre la riera i una petita tria de les fotografies que la formaven, fruit del treball col·lectiu de l´ANT, per editar aquest document. La riera és un espai natural que encara conserva un valor paisatgístic notable, amb una flora i una fauna pròpies dels hàbitats de ribera, molt escassos en el nostre entorn i molt sensibles a la contaminació, les obres públiques i privades, la freqüentació i intervenció humanes i, sobretot, a la recepció de tot tipus de deixalles. En aquest document hi veurem detallats aquests valors naturals i, per contrast, els factors negatius que l´afecten. Com a mostra es van triar cinc trams de la riera. De cadascun es va fer la descripció, es van mencionar alguns detalls de flora i fauna i es van detallar alguns problemes mediambientals que els afectaven.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 69 dins de la col·lecció, que porta el títol La mort de l´óssa Auberta. El cadell d´óssa va ser trobat, quan tenia uns tres mesos, a l´abril del 2014, al nucli urbà d´Aubert, a la Val d´Aran. Després d´intentar fer-lo retrobar amb sa mare es va deixar en semillibertat vigilada. Els seus cuidadors la van trobar morta el divendres, 21 de novembre, al matí. La causa de la mort són les complicacions posteriors a l´operació per implantar-li a l´abdomen un emissor. Ipcena, entitat naturalista de les terres de ponent, ha declarat que denunciarà els procediments seguits per aquest cas concret i les polítiques seguides pel Conselh d´Aran i el departament d´Agricultura de la Generalitat en la protecció de la població ursina al Pirineu. Concretament qüestiona l´oportunitat de l´operació de la implantació del transmissor i el mètode seguit, arribant a acusar de negligència el personal veterinari que hi va intervenir. Hem recollit informacions extretes dels diaris El Punt Avui, Ara, La Vanguardia, El Periódico, El País, Segre, La Mañana i del diari digital Nació Digital.cat, publicades entre el 21 i el 28 de novembre.

13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les sis últimes fotografíes del concurs, corresponents als mesos de setembre, octubre i novembre, són les següents:

Foto nº 17: Lanius senator Capsigrany Woodchat Shrike Alcaudón Común

Foto nº 18: Falco tinnunculus Xoriguer comú Common Kestrel Cernícalo Vulgar Foto nº 19: Prunella modularis Pardal de bardissa

Hedge Accentor Acentos Común Foto nº 20: Calidris temminckii Territ de Temminck Temminck´s Stint Correlimos de Temminck Foto nº 21: Phoenicurus mousseri Cotxa diademada

Moussier´s Redstart Colirrojo Diademado Foto nº 22: Larus minutus Gavina menuda Little Gull Gaviota Enana A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografíes del concurs corresponents al mes de novembre. Les fotos eren: Cotxa diademada (Phoenicurus mousseri)- Constantí-TGN Gavina menuda (Larus minutus)- 1 er hivern - Estany d'Ivars S´assembla molt al 1er hivern de gavineta de tres dits però a la foto es veu l'extensió negra de les primàries més internes, cosa que fa que es vegi un panell més blanc que en la de tres dits. SS

CLASSIFICACIÓ DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les vint-i-dues primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a novembre del 2014, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta: 32 PUNTS: Marc Collado Marc Pérez 29 PUNTS: Núria Rodríguez Tomás Blasco 28 PUNTS: Enric Morera Jaume Duaigües 27 PUNTS: Joan Guillamon 26 PUNTS: Pep Domènech 22 PUNTS: Vicenç Roig 20 PUNTS: Juan Mora 18 PUNTS: Arnau Sales 9 PUNTS: Neus Solà Eva Reñé 6 PUNTS: Frederic Sanchez Per acabar aquesta edició del concurs només falta respondre a les dues fotos del desembre, abans del 15. Després només restarà participar en l´acte final del dimecres, 17 de desembre. Per a participar, en les futures edicions d´aquest concurs, només cal ser membre de l´ANT i demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En aquest full informatiu tornem a publicar les bases d´aquest concurs i també són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes i d´anteriors edicions. Les dues fotografies següents són les corresponents al mes de desembre, per a les quals hi ha temps per respondre fins el dilluns, 15 de desembre.

BASES DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS 1. Es faran públiques dues fotografies mensuals des del gener al desembre del 2014. 2. Les respostes han de ser presentades abans de l´últim dia de cada mes. Cal presentar-les via e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com. 3. Al mes de desembre, en l´acte final del concurs, al qual és imprescindible assistir per optar als premis i recollir-los, es concursarà en directe sobre deu fotografies, fins a completar, sumant-hi les vint-i-quatre anteriors, el nombre de trenta-quatre. 4. En el cas de les fotografies publicades cada mes, es puntuarà amb dos punts cadascuna de les fotografíes encertades si s´ha especificat bé l´espècie amb el nom comú en qualsevol idioma o el científic, i es puntuarà amb un punt cadascuna de les fotografíes encertades si s´ha donat la resposta correcta només amb el gènere. 5. En el cas de les deu fotografies fetes públiques en l´acte de lliurament dels premis, en el mes de desembre, es puntuaran amb 0,25 punts, per cada fotografia, si s´ha encertat el nom de l´espècie i caldrà donar les solucions en el temps màxim de dos minuts per fotografia. 6. Tots els ocells del concurs han estat citats a la nostra regió ornitológica i biogeogràfica, el paleàrtic occidental. 7. La participació és oberta a qualsevol membre de l´ANT. Si alguna persona aliena a l´ANT hi vol participar cal que lliuri el corresponent full d´inscripció i faci efectiu el pagament de la quota anual. 8. La persona que hagi guanyat el concurs com a primer classificat en una de les seves edicions no podrà participar en l´edició immediatament posterior. 9. La classificació serà publicada per e-mail als concursants, al web i al full informatiu de l´entitat. 10. Les fotografíes, si no s´han rebut, es podran demanar per e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com i es podran consultar al web de l´ANT. 11. S´atorgaran dos premis als dos primers classificats. En cas d´empat, després de la prova en directe, en qualsevol dels dos primers premis, es farà una altra prova de quatre fotografies en directe i, així, succesivament, fins a desfer l´empat. 12. S´atorgarà un tercer premi a la constància que es sortejarà entre tots els altres concursants que hagin respost durant els dotze mesos i assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis. 13. També es lliurarà un petit obsequi a tots els concursants que assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis en agraïment a la seva participació. 14. L´organització es reserva el dret de modificar els terminis de presentació de fotografíes i de recepció de respostes durant tot l´any, així com de precisar aquells aspectes que durant el trancurs del concurs no es vegin prou clars.

PREMIS DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS 1r Premi: Material ornitològic valorat en 60 euros + obsequis. 2n Premi: Material ornitològic valorat en 30 euros + obsequis. Premi a la constància: Material ornitològic valorat en 18 euros + obsequis. Aquests tres premis, per als dos primers classificats del concurs i el tercer que es sorteja, es lliuraran mitjançant vals de compra de material ornitològic. Caldrà que els concursants classificats passin a recollir-los personalment a l´acte de lliurament i els vals caducaran als tres mesos del seu lliurament. Tots els concursants, que no s´hagin classificat com a primer i segon, i que hagin participat de forma ininterrompuda durant els dotze mesos que dura el concurs participaran en el sorteig per a obtenir el premi a la constància. Tots els participants en el concurs, només pel fet de ser-ho i d´assistir a l´acte de lliurament dels premis, tindran dret a recollir un petit obsequi d´agraïment a la seva participació.

Prova final del concurs en una edició anterior i Sergi Sales, l´encarregat.

L´ABOCADOR DE VACAMORTA A CRUÏLLES

Hem rebut a través del CEPA, per correu electrònic, dos comunicats de la Plataforma Alternativa a l´Abocador de Cruïlles. El tema és molt complex. Hi ha una sentència que ordena tancar l´abocador, el seu buidatge i la restauració de la zona. La Generalitat intenta trobar alguna solució per no fer-se càrrec del cost que suposa i, a més, de la indemnització a l´empresa. A continuació reproduïm unes notes cronològiques que informen d´aquest llarg procés i, després, els dos comunicats.

8 d'abril del 1999. L'arrencada. L'empresa Recuperació de Pedreres, SL, demana llicència municipal d'obres per a la construcció d'un dipòsit controlat de classe I i II per a residus inerts i no especials, i llicència d'activitats. 14 de juliol del 2000. L'empresa presenta la finalització de les obres, el tècnic emet un informe favorable i l'Ajuntament atorga la llicència d'obertura per a l'activitat. Dies després comencen les primeres queixes veïnals per pudors i pols. 15 de novembre del 2000. L'oposició. La Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) presenta el primer contenciós, i l'any següent s'inicien diligències contra l'empresa per presumpte delicte contra el medi ambient. 30 de desembre del 2002. El TSJC confirma que la llicència d'activitat és nul·la, tot refermant la sentència anterior del jutjat contenciós número 2 de Girona. 10 d'abril del 2003. L'aleshores conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, signa una nova llicència ambiental i demana a l'Ajuntament que no actuï. 24 de novembre del 2006. El TSJC, en relació amb el contenciós de la PAAC i un particular, declara nul·la l'autorització del conseller. El Suprem, posteriorment, hi detecta errors. 23 de setembre del 2011. Anul·lació. El TSJC torna a declarar nul·la l'autorització ambiental del conseller de Medi Ambient de l'abril del 2003. El Tribunal Suprem ara ha confirmat aquella sentència. 25 d'octubre del 2012. La Generalitat modifica el pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals, que preveu que a Vacamorta s'hi podrien dipositar residus municipals. 14 de febrer del 2014. El Tribunal Suprem (TS) va confirmar que l'activitat de l'abocador de Vacamorta –al terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura– ha de cessar i que la Generalitat, en el termini de dos mesos, ha d'emprendre les tasques de restauració ambiental dels terrenys al seu estat anterior a l'inici del dipòsit de residus, l'any 2000. TANCAR, BUIDAR I RESTAURAR LA ZONA DE VACAMORTA, És així com s'expressa el Tribunal Suprem des de febrer d'enguany on ratifica la sentència del 2006 i del 2011. Han passat 14 anys des de que el juliol de 2000 s'obria l'abocador, gràcies, entre altres al llavors alcalde Mallorquí, al llavors Conseller Felip Puig i als empresaris Buesa i Mayola. Ara, l'actual Conseller Santi Vila, de cop, després de 9 mesos, diu que el tancament és "imminent", encara que no concreta quan i com, però casualment coincideix amb el procés contra Oriol Pujol i Ferrusola en el que declaren en Buesa i en Mayola, empresaris per tots coneguts de l’empresa que ha estat explotant l’abocador durant anys, per irregularitats per l’adquisició i d’altres “afers” de l’abocador de Tivissa. Sigui com sigui, el que declara el Conseller Vila és que es tanqui l'abocador "...fins que s'acordi la millor solució per la seva restauració tant des del punt de vista ambiental com de la salut de les persones". La millor restauració, és, sens dubte, la que diu la sentència del Tribunal Suprem: “Tancar i buidar l’abocador, i s’ordena a La Generalitat la restauració del lloc a les condicions prèvies a l’acte recorregut”. Doncs, per fer complir la sentència cal primer tancar l’abocador immediatament i amb data fixada, ja que les seves declaracions son ambigües ja que diu “...en els propers dies és resoldrà la prohibició d’entrada de nous residus a l’abocador,...”. La PAAC, l’Ajuntament de Cruïlles, el CEPA, les entitats ecologistes que hem donat suport a la PAAC reclamem la tancada immediata de l’abocador, sense cap excusa més. Per a restaurar o remediar l’espai com diu la sentència, cal primer buidar i és possible fer-ho, com mostren diferents experiències a nivell internacional, i fer.ho precisament per protegir la salut de les persones i del medi ambient, que tan han patit injustament aquests anys. Ara es hora de demanar responsabilitats: Durant 14 anys cap responsable de medi ambient de la Generalitat ha patit ni per la salut de les persones ni del medi ambient tot i sabent que l'abocador es il·legal des de el primer dia. Durant 14 anys no han parat d’abocar-hi residus industrials, malgrat les sentències que així que dictaminaven la seva il·legalitat, fins i tot, no han parat d'abocar-ne des de la sentència ferma del TSJ del 14-2-14. Durant 14 anys tots els consellers de medi ambient i de urbanisme de tots els grups polítics: CIU, ICV, socialistes,... que havien de vetllar per la nostre salut i del nostre medi ambient, han abusat del seu poder en contra de la ciutadania afectada, i si protegint els interessos d’aquests privats que han explotat l’abocador durant aquests 14 anys, sense demanar cap responsabilitat. Per avançar en el compliment de la sentència i en avançar en les solucions: El CEPA-EdC, per encàrrec de la PAAC i l’Ajuntament de Cruïlles, ha elaborat un Informe tècnic en el que explica la necessitat de buidar l'abocador i de possibles alternatives que s’hauran de concretar desprès de realitzar una diagnosi acurada per determinar l’abast de la contaminació i la seva tipologia, així com una avaluació de riscos abans de la presa de decisions sobre les alternatives i tècniques de remediació i restauració més adequades, que facin possible la restauració de l’espai contaminat per l’abocador.. Algunes conclusions de l’informe: En resum, l’abocador de Vacamorta conté una gran diversitat de residus i contaminants, alguns d’ells tòxics. Es constata com els contaminants abocats no estan adequadament confinats, per la qual cosa escapen i es dispersen a l’exterior del recinte, contaminant sòl, aigua i atmosfera.

La presència d’aquests contaminants, tant al sòl, com a l’aigua lixiviada o a les emanacions gasoses, suposen un risc per a la salut humana i per al medi ambient, així com una pèrdua de qualitat de vida dels veïns. La solució del buidatge de l’abocador sembla la més adequada i viable, d’acord amb les dades disponibles, les característiques del lloc, les seves deficiències de gestió, els usos urbanístics i el cost eficiència. Tanmateix caldrà realitzar una diagnosi acurada, per determinar l’abast de la contaminació i la seva tipologia, així com una avaluació de riscos abans de la presa de decisions sobre les alternatives i tècniques de remediació i restauració més adequades. Aquest procés haurà de tenir en compte els condicionants i impactes socials, els indicadors ecològics i impactes ambientals, els costos de finançament, els impactes econòmics indirectes i el cost eficiència de les tècniques, i la sostenibilitat de l’acció. Us adjuntem l’informe tècnic perquè creiem que és ara que cal treballar per buidar l'abocador i per després retornar la zona al seu estat original. Les nostres propostes: Cal que la Generalitat concreti la data immediata de tancament definitiu de l’abocador Cal que s´encarregui ja una diagnosi acurada, a equips professionals experts independents i amb participació de els entitats i organismes que han promogut el tancament i restauració de l’abocador. Que la diagnosi contempli una avaluació de riscos abans de la presa de decisions sobre les alternatives i la definició de les tècniques de remediació i restauració més adequades. Per a concretar les obres de restauració durant l’any 2015. Aquest procés s’hauria de fer amb la Creació d’un organisme de participació ciutadana, de seguiment i control del procés. Comissió integrada per la PAAC, els afectats, l’ajuntament, entitats i tècnics experts i independents. El cost l’ha d’assumir l’empresa que responsable, hi ha més de 5 milions d’€ de fiança per invertir en tot aquest procés. PLATAFORMA ALTERNATIVA A L'ABOCADOR DE CRUÏLLES. 14 de novembre del 2014 L’AJUNTAMENT DE CRUÏLLES, LA PAAC I EL CEPA-EdC ES TROBEN PER MARCAR UN FULL DE RUTA PER FER COMPLIR LES SENTÈNCIES: Aquest dilluns 1 de desembre ens varem reunir l'Ajuntament de Cruïlles, la PAAC (Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles) i el CEPA-EdC (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius) per tractar el tema de l'imminent tancament de l'abocador de Vacamorta desprès de que el Conseller de Territori i Sostenibilitat signes la Resolució per a la suspensió de l'entrada de nous residus a l'abocador, aquest 21 de Novembre. Tant l'Ajuntament com la PAAC volem ajuntar esforços per aconseguir que aquest tancament es faci complint estrictament la Sentencia del TS del 14-2-14, guanyada per la PAAC, i que corroborava les anteriors sentències del TSJC del 2006 i 2011. Ja que el TS decideix clarament; “Tancar i buidar l’abocador, i s’ordena a La Generalitat la restauració del lloc a les condicions prèvies a l’acte recorregut”. És per aquest motiu que varem encarregar (l'Ajuntament i la PAAC) un informe tècnic que acompanyés a la petició de mesures cautelars de l'ajuntament i al procés d'execució forçosa de sentencia de la PAAC. Amb l’objectiu rigorós de documentar al TSJC sobre les possibles alternatives i solucions viables per poder actuar segons marca la sentència, i les conseqüències que podria comportar el fet de que no es buidés per la salut de les persones i del medi ambient. No hi ha cap dubte, ni n’hauria de tenir el conseller, de que així s'ha de fer, ja que a la interlocutòria que el TSJC va notificar aquest mes de novembre en resposta a un recurs de la Generalitat, el Govern demanava deixar en suspens l'execució de l'última sentència -la del Suprem- que instava a tancar l'abocador i a restaurar del tot el paratge, dient que ja havia subsanat els errors del passat, per que Vacamorta tenia una nova llicència ambiental (la del 2012) i un pla urbanístic que blindava l'abocador). El TSJC respon de forma clara que aquests dos documents no resolen el problema de base -que l'abocador és il·legal- i insta a executar la sentència punt per punt. En aquesta reunió varem acordar com a primers passos: 1) Demanar la convocatòria d’una reunió d’urgència amb el Conseller Vila, l’Ajuntament de Cruïlles, la PAAC i el CEPA. Tal i com es va formular i acordar el passat 19 de novembre al Consell de Direcció de l’ARC, a petició del CEPA-EdC i en representació nostra (de l’Ajuntament i la PAAC). L’objectiu de la reunió és evidentment tractar sobre el futur de l’abocador de Vacamorta i marcar un full de ruta viable i que aporti solucions acceptables per les diferents parts implicades. 2) Insistir en la necessitat de realitzar ja la Diagnosi acurada, per determinar l’abast de la contaminació i la seva tipologia, així com una avaluació de riscos abans de la presa de decisions sobre els alternatives i tècniques de remediació i restauració més adequades. Ja que en tot cas, la presa de decisions dependrà de la diagnosi. Ja que segons les dades disponibles de l’abocador de Vacamorta; Conté una gran diversitat de residus i contaminants, alguns d’ells tòxics. Es constata com els contaminants abocats no estan adequadament confinats, per la qual cosa escapen i es dispersen a l’exterior del recinte, contaminant sòl, aigua i atmosfera. La presència d’aquests contaminants, tant al sòl, com a l’aigua lixiviada o a les emanacions gasoses, suposen un risc per a la salut humana i per al medi ambient, així com una pèrdua de qualitat de vida dels veïns. La solució del buidatge de l’abocador sembla la més adequada i viable, d’acord amb les dades disponibles, les característiques del lloc, les seves deficiències de gestió, els usos urbanístics i el cost eficiència. Aquest procés haurà de tenir en compte els condicionants i impactes socials, els indicadors ecològics i impactes ambientals, els costos de finançament, els impactes econòmics indirectes i el cost eficiència de les tècniques, i la sostenibilitat de l’acció. Doncs es imprescindible realitzar aquesta diagnosi, per determinar l’abast de la contaminació i la seva tipologia, així com una avaluació de riscos abans de la presa de decisions sobre les alternatives i tècniques de remediació i restauració més adequades. També es imprescindible que el Departament proporcioni totes les dades sobre l’abocador que fa mesos que s’han demanat a la Generalitat i no les han proporcionat. Per tant, l'opció de deixar l'abocador en el seu estat actual –com vol la Generalitat declarat al l’informe pericial de l’ARC- amb la única solució, que ja contempla de normativa d’abocadors, es la de la seva clausura convencional- que es el segellament de terres en superfície i el vetllar per el control de lixiviats, gasos,..... És no actuar segons la sentència, i de permetre deixant de forma permanent -que poden ser dècades l’activitat més química i bacteriològica més important i de centenars d’anys la seva afectació- les conseqüències i perjudici a la salut de les persones i del medi ambient, i així eludir la seva gran responsabilitat en aquest greu problema. 3) A més, es va acordar fer altres accions de caire tècnic, de difusió i informació que promoguin el debat i conscienciació social sobre les solucions per aconseguir una remediació viable i ajustada a les necessitats. La PAAC considera que ningú te dret a exigir menys, pel bé de la salut de les persones i del medi ambient PLATAFORMA ALTERNATIVA A L'ABOCADOR DE CRUÏLLES. Cruïlles, 3 de desembre de 2014

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES A continuació publiquem les observacions d´ocells que ens han comunicat aquest mes. Lluer (Carduelis spinus) (x ex.) observats a les menjadores de casa seva, a can Güell. Un exemplar anellat al mateix lloc el 2013. A partir de mitjans de novembre i habitualment. Observador: Juan Mora Duc (Bubo bubo) (1 ex.) escoltat des del raval Torrelletes, cap al turó de la Bruguera. Diumenge, 23 de novembre del 2014, a les 18 hores. Observadors: Jordi Campderrós, Tomás Blasco, Pep Domènec, Rosa Simon i Vicenç Roig Pardal de bardissa (Prunella modularis) (1 ex.) observat al jardí de cal Cardona. Diumenge, 23 de novembre del 2014, al matí. Observador: Tomás Blasco Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) (1 ex.) observat a can Coll. Dimecres, 20 de novembre del 2014, a les 10,30 hores. Observadora: Rosa Simon Corb (Corvus corax) (2 ex.) observats en vol per sobre can Nicolau. Dimecres, 19 de novembre del 2014, a les 12,30 hores. Observadora: Rosa Simon Aligot comú (Buteo buteo) (1 ex.) en vol sobre la Clota. Dimarts, 18 de novembre del 2014, a les 12 hores. Observadora: Rosa Simon Titella (Anthus pratensis) (1 ex.) observat als horts aprop de cal Canut. Diumenge, 16 de novembre del 2014, a les 16,35 hores. Observador: Vicenç Roig Bernat pescaire (Ardea cinerea) (1 ex.) observat aixecant-se del safareig de la mina de can Soler i volant riera amunt. Diumenge, 16 de novembre del 2014, a les 16,25 hores. Observador: Vicenç Roig Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) (1 ex.) observat al carrer La Plana Diumenge, 16 de novembre del 2014, a les 8,30 hores. Observador: Pep Domènech Durbec (Coccothraustes coccothraustes) (1 ex.) i Cadernera (Carduelis carduelis) (12 ex.) observats als oms del camí que va del carrer Bosc de les ànimes a can Panyella. Divendres, 14 de novembre del 2014, a les 13,30 hores. Observador: Tomás Blasco

SALAMANDRES

Informa Àngela Fàbregues que el dimecres, 12 de novembre, va trobar una salamandra adulta a la porta de la cuina del CEIP Can Coll. Desprès de que els alumnes la veiessin, va ser alliberada la mateixa tarda a la riera de can Mas. També el dimecres, 19 de noviembre, a la tarda, les dones de la neteja de l'escola Sant Martí van trobar un altre exemplar de salamandra (Salamandra salamandra) a l'entrada del col·legi, segueix informant Àngela Fàbregues. En aquest últim cas no s´ha informat del destí de l´exemplar.

CATÀLEG D´ARBRES SINGULARS

En una reunió de junta es va acordar reactivar el grup de botànica per actualitzar el catàleg d´arbres singulars de Torrelles. Actualment s´està treballant en les fitxes que teníem. A partir de primers de l´any que ve caldrà tornar a fer sortides de camp per actualitzar les dades dels exemplars que encara existeixen i trobar-ne de nous. Les sortides programades s´anunciaran en el full informatiu perquè s´hi pugui col·laborar.

CURS-TALLER DE MONITORITZACIÓ AMBIENTAL A CAN MAS El dissabte, 29 i el diumenge, 30 de novembre, es va realitzar un taller de monitorització mediambiental a la casa de colònies de can Mas. Estava organitzat per Miranatura, empresa de Leo Baquedano, experta en equipacions de càmeres per observar la fauna. Entre moltes altres feines havia instal·lat els equips que registraven les imatges de l´óssa Auberta a la Val d´Aran, que ha estat notícia recenment. El taller consistia en donar informació sobre les característiques dels diversos equips tècnics per a registrar imatges i sons de la fauna; fer sortides de camp per observar rastres dels animals i buscar els millors punts per col·locar les càmeres; i, posteriorment, la instal·lació dels equips propis i els de les persones que hi assistien. Tot i que la inscripció al curs era gratuïta calia fer-se càrrec de la estada a la casa en règim de mitja pensió. Encara que el temps no va acompanyar, degut al temporal de llevant que ens va afectar aquest cap de setmana, es van poder registrar les imatges d´un exemplar de fagina (Martes foina). Les imatges es podien seguir a la xarxa, al web www.miranatura.com, i es va provar un sistema d´avís de la presència de fauna per twiter. Segons en Leo és una prova pilot per, més endavant, realitzar aquesta activitat en altres punts. A més, en Tomás Blasco, membre de l´ANT, amb la càmera nocturna va poder fixar la imatge d´un toixó (Meles meles). A continuació reproduïm les seves paraules i les fotos que ens ha fet arribar. Us envio un parell de fotos de la sessió de dissabte a la nit, on vam veure en directe com una fagina entrava diverses vegades en el camp de visió de la càmera del Leo. Abans d'aixó, plovent a bots i barrals, haviem colocat sis càmeres més: tres del Leo (una d'elles amb esquer), dues del Ferran Arenas (que hi va assistir amb l'Andreu Burguera, vells coneguts ambdós) i la nostra. Només hem comprovat "in situ" una de les del Ferran, que havia captat el que semblava una cua de gat. En comprovar la nostra càmera a casa, pensant que només sortiria jo posant i treient l'aparell, m'ha aparegut un bonic toixó. Afegeixo també unes fotos de la bauma on hi havia l'esquer i el material de gravació: focus d'infra-rojos, càmera per control remot i antena per emetre les imatges i rebre les instruccions de l'ordinador. Aquestes són d'aquest matí, quan hem anat a desmuntar la instal·lació.

CURS: PRODUCCIÓ INTEGRADA EN FRUTICULTURA DE MUNTANYA

El Parc Agrari del Baix Llobregat, junt amb l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat, han organitzat un curs de producció integrada en fruticultura de muntanya. És a càrrec de l´enginyera agrònoma Núria Cuch i es realitzarà a la sala de plens de l´ajuntament. Es realitzaran les tres sessions següents: Principals problemes de malalties i plagues del cirerer. Dimarts, 9 de desembre, a les 19 hores. Principals problemes de malalties i plagues en presseguer, prunera i olivera. Dimarts, 16, a les 20 hores. Nova normativa en aplicació i manipulació de productes fitosanitaris. Dilluns, 22 de desembre, a les 19 hores. Aquest curs és adreçat a pagesos professionals i també a cultivadors a temps parcial d´arbres fruiters en zones de muntanya. Reproduïm a continuació el correu electrònic rebut del Regidor de Promoció Econòmica. Hola, El Parc Agrari del Baix Llobregat conjuntament amb l'Ajuntament organitza aquest curs gratuït que pot ser interessant entre alguns dels associats. Per si en voleu fer difusió de manera urgent, ja que comença el proper dimarts dia 9. Adjunto programa. Gràcies, Miquel Yuste

CICLE TALLERS: FORMACIÓ AMBIENTAL SOBRE L´ENERGIA

Organitzat per la regidoria de Medi Ambient de l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat es realitzarà un cicle de tallers de formació ambiental sobre l´energia, a la sala d´actes de l´Ajuntament, el 4, 11 i 18 de desembre, de les 19 a les 21 hores. S´han programat les tres sessions següents: Dijous, 4 de desembre. Com puc fer un bon ús de l´energia a casa? A càrrec de Pep Puig. És un taller en el qual es donaran les nocions bàsiques d´energia per entendre quins usos domèstics tenen més potencial d´estalvi i consells pràctics per gestionar l´energia de forma més eficient. Dijous, 11 de desembre. Desemboliquem la factura eléctrica! A càrrec de Pep Puig. Per interpretar la factura elèctrica i poder identificar quan es pot estalviar energia i diners a casa. Cal portar una factura per comparar la informació i perquè sigui més fàcil identificar les millores. Dijous, 18 de desembre. Il·luminació i salut. A càrrec d´Aniol Esquerra. Per entendre les característiques bàsiques de la llum i l´anatomia de la vista, conèixer les afectacions a la salut relacionades amb la llum artificial i les tecnologies existents, donar pautes per detectar LEDS de baixa qualitat i aclarir conceptes sobre com gestionar els residus que generem a casa vinculats amb la il·luminació.

CABANES DE PEDRA SECA Hem rebut la següent informació, extreta del web del Gepec, sobre la declaració de cinc cabanes de pedra seca com a Bé Cultural d´Interès Nacional. Segons aquesta informació és la primera vegada que es concedeix aquesta figura a construccions de pedra seca. Reproduïm a continuació el text informatiu del web del Gepec. I després una altra informació que hi és relacionada. Es tracta d´una informació sobre el web Wiquipedra. És un projecte de l´Observatori del Paisatge de Catalunya en el qual es vol inventariar totes les barraques de pedra seca. TERRITORI I URBANISME Dijous, 27/11/2014 5 barraques de pedra seca de Mont-roig són declarades BCIN Un conjunt de 5 barraques, escollides per la seva singularitat, entre la multitud escampada per tot el terme de Mont-roig del Camp, han rebut el reconeixement d'esdevenir Bé Cultural d'Interès Nacional. Dues d'aquestes barraques, entre altres, han estat restaurades en jornades de voluntariat organitzades des del GEPEC-EdC en col·laboració amb l'AAVV Muntanya Roja de Mont-roig del Camp És la primera vegada que es concedeix aquesta figura de protecció a construccions de pedra seca i des del GEPEC-EdC opinem que ho tenen més que merescut. Els marges, les barraques i totes les construccions de pedra seca, formen part del nostre paisatge i de les nostres tradicions més arrelades. S'integren tan bé en l'entorn que poden semblar naturals. S'han fet per configurar espais de

conreu on no n'hi havia, per construir accessos durables, per assegurar un aixopluc a les persones, als animals, a les arnes d'abelles... A més a més ofereixen refugi a la fauna, ajuden a frenar l'erosió i són fetes amb tècniques i materials sostenibles. Ens en felicitem i felicitem a l'Esther Bargalló i els seus companys per haver aconseguit aquesta fita, objecte d'una dedicació continuada i entusiasta, que finalment ha donat el seu fruit assegurant la protecció d'aquestes barraques i el seu entorn immediat. Esperem que aquesta declaració faci que s'estengui el respecte i la valoració cap a totes les construccions de pedra seca per part de tota la societat.

Fotografia: Albert Poblet

Wikipedra és un espai web 2.0 sobre les barraques i cabanes de pedra seca de Catalunya. El projecte està desenvolupat per l’Observatori del Paisatge a partir d’una idea inicial de la Fundació Catalunya-La Pedrera i hi col·labora l’associació Drac Verd, entre altres entitats que vetllen pel patrimoni de la pedra seca a Catalunya. Podeu consultar les barraques o cabanes existents als diferents paisatges de Catalunya i a cada municipi, a través de mapes, fitxes, fotografies i croquis. Podeu introduir noves barraques i cabanes que conegueu, que seran validades per l'associació Drac Verd, i posteriorment publicades al web.

Les dades geogràfiques de les barraques, pel fet que estan obtingudes amb tecnologia GPS (European Datum 1950), poden tenir desviacions de fins a 30 metres sobre els mapes on es visualitzen. Podeu obtenir més informació sobre els paisatges de la pedra seca a Catalunya al Dossier de paisatges de la pedra seca elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

CRIA DE TORGUGA BABAUA A LA PLATJA LLARGA DE TARRAGONA

Ens han fet arribar l´enllaç a la informació publicada al web de la Generalitat sobre la cria de Tortuga babaua a la Platja Llarga de Tarragona. Creiem interessant reproduir-la. Naixement històric a Catalunya de tortugues marines És la primera vegada que es té constància i un fet poc habitual a la costa nord de la mediterrània Rastres de les tortugues babaua (Caretta caretta) nascudes a la platja Llarga de Tarragona

La zona s’ha acordonat i hi ha un dispositiu de vigilància a l’espera que puguin néixer nous exemplars d’aquesta espècie en perill d’extinció Membres de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural han confirmat aquesta matinada el naixement d’una vintena de tortugues babaua (Caretta caretta) a la platja Llarga de Tarragona. Aquesta és la primera vegada que es té constància a les comarques de Tarragona del naixement de forma natural d’exemplars d’aquesta espècie en perill d’extinció. Hi ha referències d’un naixement semblant al delta de la Tordera fa pocs anys i un cas aïllat a Premià de Mar així com el d’un neonat trobat mort el segle passat al Delta de l’Ebre. Aquest fet és històric al nostre litoral ja que les tortugues babaues fan poques postes a la riba nord de la mediterrània tradicionalment menys apropiada per aquesta espècie de sang

freda en gaudir de temperatures més baixes que la costa africana, on n’hi ha regularment, i pot marcar una tendència a ampliar la seva àrea de reproducció habitual. L’espècie, per tant, ha demostrat que pot criar de forma natural a Catalunya fet que a nivell científic és molt determinant i marcarà un abans i un després en la conservació de la tortuga marina a Catalunya de la qual es dubtava que es pogués reproduir a casa nostra de forma natural i de la que en el 2014 ja portem quatre intents, dos d’ells amb èxit, amb aquest de Tarragona.

És habitual que les tortugues neixin en horari nocturn Els fets, segons va explicar una testimoni, van passar ahir al matí, però no va ser fins a la tarda que els Agents Rurals en van tenir constància i es van desplaçar a la zona. Un cop allà, els agents van acordonar la zona i van poder comprovar els rastres dels exemplars de tortuga dirigint-se cap al mar, tal i com els havia explicat la testimoni. També van localitzar altres rastres però no es va trobar cap resta ni indici de tortuga. Ahir al vespre, es van desplaçar també a la Platja Llarga tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina on han passat la nit fent guàrdia a l’espera de si es produïa algun nou naixement. També es possible, segons els tècnics, que s’haguessin produït naixements la nit de diumenge, dels naixements, d’ahir al matí ja que és habitual que les tortugues neixin en horari nocturn.

La zona continuarà acordona i vigilada durant un mínim de 48 hores més per voluntaris i Agents Rurals. Les eclosions poden durar fins a una setmana si atenem a les dades de la Mediterrània Oriental, i pel què fa l’accés al niu, la recerca de les closques d’ou i altres restes per poder-los estudiar genèticament i per veure la relació amb la tortuga que va pondre els ous a la Platja de l’Arrabassada, s’haurà d’esperar al criteri tècnic dels especialistes. La tortuga que va fer aquesta posta a la Platja Llarga hauria sigut anterior, entre una setmana i quinze dies es calcula, a la que va fer una tortuga a la platja de l’Arrabassada, també a Tarragona el passat 25 d’agost a la nit. En aquella ocasió membres de la Xarxa de Fauna Marina van trobar el niu, van desenterrar 89 ous i els van traslladar a una zona més protegida i menys freqüentada del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Aquests ous estan en el seu dia 64 d’incubació i el Departament d’Agricultura està monitoritzant aquesta posta que té controlada periòdicament. Des del Departament d’Agricultura es vol agrair la col·laboració ciutadana que ha permès que les tortugues hagin pogut anar cap al mar i recorda que manipular una espècie en perill d’extinció està totalment prohibit per la llei estatal 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat i això inclou els seus ous i nius. Les costes catalanes són riques en espècies amenaçades. La Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament pretén conèixer millor aquestes espècies i poblacions per protegir-los acuradament. Dos de cada tres tortugues marines que es rescaten són de litoral de Tarragona. La Xarxa, liderada per personal tècnic del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals, amb la participació dels centres de fauna, els espais naturals protegits i els Agents Rurals desplegats pel litoral català, té com a objectiu principal establir un sistema àgil de rescat de fauna marina i donar assistència als animals vius. En coordinació amb el telèfon d’emergències a Catalunya (112) tracta, a més, d’identificar les causes de mortalitat i de garantir una recollida de dades organitzada per conèixer més i millor la biodiversitat marina a Catalunya. El seguiment i l’anàlisi de fets com els d’ahir permeten gestionar millor aquest important patrimoni natural i a la vegada conèixer millor la dinàmica poblacional de les espècies i els seus moviments per la costa catalana. 28 d´octubre del 2014

PRUG DE L´ÀMBIT MARÍ DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS No fa gaire els mitjans informatius s´han fet ressò de l´oposició d´una part de les administracions i de la gent del territori al projecte de Pla rector d´ús i gestió (PRUG) de l´àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus. Creiem interessant saber l´opinió de la gent que treballa des de fa molts per la protecció, conservació i recuperació dels valors natural de l´Empordà. Reproduïm a continuació la nota de premsa feta pública per IAEDEN-Salvem l´Empordà.

El PRUG del Cap de Creus, una eina necessària per millorar la gestió i garantir la protecció de l'àmbit marí del parc natural Davant les allaus de crítiques en contra del Pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus, la IAEDEN-Salvem l'Empordà vol recordar que aquest correspon al desplegament lògic de les eines normatives necessàries per a protegir qualsevol entorn natural. L'entitat insta a totes les administracions a treballar cap a un consens que permeti aprovar aquest pla amb garanties per a la protecció de la biodiversitat marina del Cap de Creus. Des de que el PRUG ha sortit a exposició pública el passat 3 d'octubre, les crítiques per part d'alguns ajuntaments i del sector turístic de municipis del Cap de Creus, es concentren bàsicament en la constatació que el pla representaria pèrdues econòmiques segures per a la limitació d'accessos i la recaptació de taxes. Des de la IAEDEN-Salvem l'Empordà volem constatar que trobem a faltar un debat sobre les veritables funcions del PRUG que és la protecció, conservació i recuperació dels valors naturals de les zones marines protegides. L'objectiu del PRUG és definir i consolidar les mesures que ja venen establerts pel Pla especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del parc natural del 2006 i, prèviament, pel Conveni de Barcelona (signat per tots els estats veïns de la Mediterrània) de 1995, que va declarar el Cap de Creus com a Zona Especialment Protegida d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM). Mesures que han de regular els usos professionals, recreatius, educatius i científics a l'àmbit marí amb la finalitat de conservar la seva diversitat, amb especial atenció als hàbitats de gran importància i a les espècies en perill i endèmiques. També ha de detectar les amenaces pels valors ecològics, biològics, estètics i culturals i establir i fomentar l'ús sostenible dels seus recursos. Volem destacar que en aquest país fem bandera dels nostres parcs naturals com a atractius turístics però cada vegada que es pretén desenvolupar les eines establertes per llei que defineixen els parcs naturals com a zones protegides i a protegir, determinats sectors protesten al·legant motius econòmics. Cal tenir clar que un parc natural no és un parc temàtic: La seva prioritat no és el rendiment econòmic. Els usos turístics i professionals també són importants però sempre han de respectar l'objectiu principal de la protecció i desenvolupar-se de manera sostenible. Qui defineix els paràmetres de la protecció i sostenibilitat són els experts que, en aquest cas, són els redactors del PRUG. Ara bé, a l'administració competent recau la responsabilitat de complir les seves pròpies lleis i de fer-les complir a les parts implicades i, si ho fes des d'una postura mediadora i implicant els sectors rellevants des del principi, podria evitar els afrontaments que ara estem vivint. Des de la IAEDEN-Salvem l'Empordà reconeixem que cal consensuar les mesures que preveu el PRUG amb la gent del territori. És per això que demanem al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya que busqui els mecanismes necessaris per informar del PRUG i buscar el consens i la mediació ambiental necessària per tal que aquest Pla s'acabi aprovant, sense perdre de vista els seus objectius principals. Actualment la IAEDEN-Salvem l'Empordà està treballant i elaborant les al·legacions al PRUG dins el termini previst per tal que el Departament les pugui valorar. Empordà, 5 de novembre de 2014 IAEDEN-Salvem l'Empordà

166 AGENDA DESEMBRE 2014

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 1 de desembre, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de la junta directiva.

ACTIVITATS DE L´ANT Del dissabte, 6, al dilluns, 8 de desembre. Sortida del grup d´ornitologia a Els Ports i al Delta de l´Ebre. Diumenge, 14 de desembre, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dilluns, 15 de desembre. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de desembre del 13è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Dimecres, 17 de desembre, a les 20,30 hores, a can Sostres. Acte final del 13è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Inclou una prova en directe i el lliurament dels premis del concurs. Hi haurà coca i moscatell per als assistents. Diumenge, 21 de desembre, a les 17 hores, a can Sostres. Sortida de camp per fer el Cens d´aus nocturnes.

ALTRES ACTIVITATS Dijous, 4, 11 i 18 de desembre, de les 19 a les 21 hores, a la sala d´actes de l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Cicle Tallers: Formació ambiental sobre l´energia. A càrrec de Pep Puig i Aniol Esquerra. Organitzat per l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat.

Dissabte, 6 de desembre, de les 9 a les 13 hores, al port de Tarragona. Sortida en barca per observar les aus de mar endins. A càrrec d´Albert Cama i Matxalen Pauly. Atraurem aquelles aus marines que viuen mar endins i que són difícils d'observar des de la costa. Resseguirem la costa fins a les envistes del cap de Salou i enfilarem un parell de milles mar endins per retornar a port per la banda de la platja del Miracle. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dimarts, 9 i 16 de desembre, a les 19 i les 20 hores, i dilluns, 22 de desembre, a les 19 hores, a l´ajuntament de Torrelles de Llobregat. Curs: Producció integrada en fruticultura de muntanya. A càrrec de Núria Cuch. Adreçat a pagesos i cultivadors a temps parcial. Organitzat pel Parc Agrari del Baix Llobregat i l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat.

Dissabte, 13 de desembre, de les 9 a les 17 hores, a Les Torres de Selma, Pla de Manlleu. Arbres fruiters: la poda i la protecció del cultiu. A càrrec de Joan Franch. Aprendrem la poda respectuosa i com protegir els arbres de malalties i plagues de la mà d'un agricultor ecològic / biodinàmic amb molta experiencia. Anirem a la seva finca al Pla de Manlleu. Organitzat per Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat, www.lestorresdeselma.com.

Dissabte, 13 de desembre, a les 10,30 hores, al centre d´informació del Parc Natural de la Serra de Collserola. Sortida guiada: Apropa´t a la menjadora dels ocells. T. 932803552. www.parcnaturalcollserola.cat.

Diumenge, 14 de desembre. Sant Pere Reixach: El paisatge vegetal del nostre entorn més proper.Us heu demanat quin seria el paisatge natural del pla de Barcelona i del seu entorn? Per què a Collserola hi ha exuberants alzinars i en canvi al massís de Garraf només hi ha bosquines que, amb prou feines, cobreixen el terra? Com és que l'albellatge, de ressonàncies africanes, comparteix el terreny amb roures del mediterrani més septentrional? Excursió molt lleugera per conèixer el paisatge atapeït de la vall de Reixach, entre la Conreria i Mas Rampinyo. És un paisatge en plena recuperació on la rabiosa verdor dels llentiscles es combina amb el color tombat dels roures submediterranis. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 14 de desembre, a l´àrea d’esbarjo del Molí de l’Amat-Font dels Gitanos (Sabadell). Fes reviure el Ripoll. Jornada d’extracció de canya. Treballarem en l’extracció de la canya americana al nou tram on l’ADENC va iniciar els treballs de recuperació de la fauna i la vegetació de ribera el 2013. Activitat del projecte de recuperació ecològica del riu Ripoll. Organitzada per Adenc. T. 937171887. www.adenc.cat. Diumenge, 21 de desembre, al matí, al Delta del Llobregat. Tisorades a les invasores al Delta del Llobregat. Us animen a què torneu a participar en una jornada de millora forestal. L'activitat consistirà en l'eliminació de plantes al·lòctones que s'escampen, sense control, per molts indrets del delta del Llobregat i perjudiquen la flora i l'ecosistema autòctons. Organitzat pel Grup d'Acció Forestal de Depana i S.O.S. Delta del Llobregat. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 21 de desembres, a les 9,15 hores, a Altafulla. Excursió: D'Altafulla a Tarragona pel camí de ronda. A càrrec de Júlia Gràcia i Isabel Carreras. Caminarem un altre tram de costa seguint platges, boscos i roquers i observarem la natura gairebé en estat pur i la petja que hi deixa l'acció de les persones. Sortirem a peu des de l'estació de trens d'Altafulla i passarem per la Roca del Gaià, la desembocadura del Gaià, el castell de Tamarit, Cala Jovera, Platja, Punta i Torre de la Mora, Cala Becs, Roca Plana i Cala Fonda, Punta de la Creueta, Platja Llarga, dels Capellans, Savinosa, l'Arrabassada, Punta Grossa, Punta i Platja del Miracle, estació de Tarragona.