dossier premsa ovidi montllor

60
DOSSIER DE PREMSA OVIDI MONTLLOR Un obrer de la paraula Un llibre de Jordi Tormo Pròleg de Feliu Ventura

Upload: sembra-llibres

Post on 08-Apr-2016

248 views

Category:

Documents


6 download

DESCRIPTION

Recull de la repercussió en els mitjans de comunicació del llibre 'Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula', de Jordi Tormo, publicat per Sembra Llibres. Més informació: http://sembrallibres.com/un-obrer-de-la-paraula/

TRANSCRIPT

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR

Un obrer de la paraula

Un llibre de

Jordi Tormo

Pròleg de

Feliu Ventura

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

Jordi Tormo va nàixer a Alcoi el 1979. Ovidi Montllor. Un obrer de la

paraula és el resultat del treball en diferents àmbits en què s’ha implicat

els darrers anys per recuperar la figura d’Ovidi Montllor. En concret,

aquest volum és fruit de la recerca sobre la seua poesia que ha dut a

terme en l’Arxiu Ovidi Montllor del mas del Sopalmo, la casa d’Antoni

Miró, així com en entrevistes en profunditat amb amics i familiars.

D’altra banda, entre el 2011 i el 2014 va coordinar els actes en memòria

d’Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés a Alcoi.

Ovidi Montllor fou un creador en majúscules. Una veu crítica i autocrítica silenciada als anys vuitanta però

que avui és admirada i reivindicada com mai, també per les generacions que no el conegueren en vida. Des de

la infantesa en blanc i negre de l’Alcoi de la postguerra fins a la convulsa i vibrant Barcelona de la joventut i

la maduresa, aquesta obra s’endinsa per les diferents facetes d’aquest treballador de la cultura: teatre, cinema

i cançó. Però també poesia. Perquè l’Ovidi no només va escriure lletres de cançons que formen part de la

nostra memòria col·lectiva: també ens va deixar al voltant de quatre-cents poemes, una part dels quals són

publicats en aquest llibre per primera vegada. Així mateix, des de la seua convicció que la poesia és una arma

de transformació social, va dur a terme una ingent tasca de difusió popular d’autors com Joan Salvat-

Papasseit, Pere Quart, Joan Fuster, Blai Bonet o el seu amic Vicent Andrés Estellés.

A Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, l’alcoià Jordi Tormo s’ha submergit en els arxius, els llibres i els

cercles personals de l’Ovidi per rescatar poemes i imatges. També, els lligams amb els poetes esmentats i les

vivències compartides amb amics i familiars com Toti Soler, Jana Montllor, Antoni Miró, Isabel-Clara Simó,

Neus Solsona, Pilar Aymerich, Montserrat Roig, Alfred Luchetti o Manel Rodríguez-Castelló. El resultat és

aquest petit tresor ple de versos i fotografies que ens descobreixen el seu vessant més emotiu: el de

treballador apassionat de la paraula.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

EL PERIÓDICO - ENLLAÇ

Un libro reúne poemas e imágenes inéditas de Ovidi Montllor

'Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula' recoge parte de las 400 poesías que dejó

ERNEST ALÓS / BARCELONA

Martes, 10 de marzo del 2015

Ovidi Montllor no solo cantaba, actuaba y escribía canciones. Era, como indica el título del libro de Jordi

Tormo publicado por la editorial valenciana Sembra con motivo de su 20º aniversario, Un obrer de la

paraula. A su muerte dejó en sus cajones unos 400 poemas, de los que apenas 40 fueron publicados en vida y

otros 30 quedaron recogidos en la biografía que le dedicó, en el 2002, Núria Cadenas. Otra cincuentena de

textos inéditos son la base de uno de los cuatro capítulos del libro homenaje de Jordi Tormo, junto con el

repaso de su múltiple actividad creativa -aunque nunca pudiera vivir cómodamente ni del cine, ni del teatro,

ni de la canción-, su labor musicando a Salvat-Papasseit, Pere Quart, Blai Bonet, Joan Fuster o Josep Maria

Sagarra y su relación especial con el escritor Josep Vicent Estellés. El volumen está ilustrado con fotografías

personales que Ovidi Montllor guardaba entre sus papeles y las realizadas por su gran amigo el artista Antoni

Miró.

Aunque la mayor parte de estos textos fueron escritos para formar parte de poemarios, solo uno de

ellos llegó a ser publicado, con prólogo de Manuel Vázquez Montalbán, en vida del autor. Algunos,

posteriormente, fueron Alcoi Jordi Gil, pero la mayoría (como el Jo no sóc pas d'ací reproducido

también aquí) han permanecido inéditos.

Según Tormo, el Ovidi Montllor de sus poemas es el mismo que el de sus canciones, «el de la lucha

social, la crítica y el amor», aunque en los primeros «hay una parte más íntima y más personal de

Ovidi; es difícil, por ejemplo, que hubiese cantando la Cançó de Bressol que dedica a su hija». En

estos poemas, dice Feliu Ventura en el prólogo del libro, encontramos «a un Ovidi mojando la

pluma en el corazón, lo que no se dice ni en canciones. Eso de dentro de un mismo que muy pocas

veces nace en palabras escritas».

Jordi Tormo, exconcejal de Esquerra Unida del País Valencià en Alcoi, tenía solo 15 años cuando el

cantautor falleció, y lo descubrió realmente con motivo de la polémica por el rechazo del PP, que

gobernaba entonces la ciudad natal del artista, a conmemorar el décimo aniversario de su muerte.

«Desgraciadamente ni se escuchaba a Ovidi ni nos hablaron de él en la escuela; y estoy hablando de

Alcoi», lamenta. Algunas cosas han cambiado a nivel local. El libro de Tormo se publica con el

apoyo de los ayuntamientos de Alcoi y de Barcelona, de las delegaciones del Institut d'Estudis

Catalans en el País Valenciano y de la Universidad de Alicante. «Pero la Generalitat valenciana -

recuerda- le ha cerrado la puerta como hace 10 años».

Acabar con el olvido Sin embargo, apunta Tormo, Ovidi no solo fue incómodo para el PP valenciano, ni fue olvidado

solo por las instituciones gobernadas por este. «Llegó tarde a la Nova Cançó, venía de la lucha

obrera en un pueblo industrial, y no de la universidad, y acabada la dictadura resultaba incómodo.

Las discográficas se pasaron a propuestas comerciales, de manera que no publica ningún disco en

solitario a partir de 1980, y en los años 90 llegó a hacer solo unos tres recitales al año», recuerda.

«Este olvido no ha sido -añade- una traición a Ovidi, sino a la cultura de este país».

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

LA VANGUARDIA – ENLLAÇ

Ovidi Montllor, un artista que sigue levantando ampollas

Veinte años después de su muerte, la cultura se vuelca con el artista de Alcoi en contraste con el

ninguneo de la Generalitat Valenciana

"Cuando me muera, seguro que en Valencia vuelven a acordarse de mí". Lo dijo Ovidi Montllor en una

entrevista en el año 1993 con el periodista de La Vanguardia Salvador Enguix, dos años antes de que iniciara

sus vacaciones permanentes por un cáncer de esófago. Hoy, 20 años después de su muerte en Barcelona, su

pronóstico se ha cumplido... Pero solo en parte. El mundo de la cultura reivindica con más fuerza que nunca

la figura de este símbolo de la resistencia franquista y de la Nova cançó valenciana; pero la Generalitat

Valenciana, dominada por la mayoría absoluta del PP, insiste en ningunear al artista de Alcoi.

PP: Ovidi Montllor "humilló la lengua de los valencianos"

El recuerdo de Ovidi sigue levantando ampollas. En vida recibió la Alta Distinción de la Generalitat

Valenciana en 1994 -con el gobierno socialista de Joan Lerma-, el Miquelet d'Honor y la Medalla d'Or de

Alcoi por su trayectoria. Hay municipios -no muchos- que le han dedicado calles y que este año han

programado, en la medida de sus posibilidades, homenajes al artista. Por el contrario, Les Corts Valencianes

dominadas por el PP no solo reniegan de su figura, sino que le ven como una amenaza a la identidad

valenciana.

Hace dos semanas, EU presentó una iniciativa en Les Corts para que el gobierno valenciano le otorgase la

Distinción al mérito cultural y declarase el 2015 como año dedicado a Ovidi. Fue tumbada por los votos en

contra del PP y el pleno se convirtió en una batalla dialéctica en la que la diputada del PP Maite Parra llegó a

acusar a Ovidi Montllor de "humillar la lengua" que hablan "los valencianos" por haber afirmado que tenía

"una Senyera en la que no hay azul" y hablaba "catalán a la manera de Valencia". "Nosotros le decimos que

nuestra tierra es la Comunitat, nuestra lengua el valenciano y nuestra bandera tiene azul, porque somos

valencianos y nunca catalanes", replicó.

Una de las frases más célebres de Ovidi alude, precisamente, a esta politización del catalán: "Hi ha gent a qui

no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle,

s'escriga o es pense".

No es el primer 'no' del PP valenciano a Ovidi. La comisión de Educación denegó la proyección de un ciclo

de películas sobre el artista en la Filmoteca de Valencia y vetó su figura en otra propuesta en Les Corts en

2005. Esto "consiguió que los homenajes por parte de la sociedad civil fueran masivos", recuerda el

cantautor valenciano Feliu Ventura, que reivindica la necesidad de promocionar su figura en tanto que es

"difusión de la cultura valenciana".

Ventura insiste en que "para que haya un reconocimiento de Ovidi primero debe haber un conocimiento" de

su obra, que todavía es desconocida por el gran público. Aun así, el cantautor confiesa que "es un milagro"

que su memoria todavía siga viva a pesar del desprecio institucional y la falta de medios de comunicación

públicos valencianos. En Catalunya reconoce que hay "un poco más de apoyo", pero "en vida no lo tuvo en

ningún sitio".

Sí hay municipios que, dentro de sus posibilidades, hacen homenajes al artista. Algunos han inaugurado

calles con su nombre y su localidad natal, Alcoi, ha proclamado 2015 como 'Año Ovidi Montllor' y acoge

una ruta con su nombre que visita puntos clave en su vida.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

Alcoi y Barcelona. Nacimiento, vida y muerte. Dos ciudades que marcaron la existencia de Ovidi Montllor,

uno de los grandes cantautores de la 'Nova Cançó' valenciana, y también actor y poeta, su faceta menos

conocida e investigada. Escribió más de 400 poemas y puso voz a las obras de poetas de la lengua catalana

como Joan Salvat-Papasseit, Joan Fuster, Pere Quart, Blai Bonet o Vicent Andrés Estellés.

El mundo de la cultura se vuelca con Ovidi

La falta de apoyo institucional queda cubierta, no obstante, por una firme voluntad del mundo cultural

valenciano -y también catalán- de mantener viva la memoria de Ovidi, un artista que abrazó diversas

disciplinas, como la interpretación -hizo cine y teatro-, la canción, la recitación y la poesía.

La editorial Sembra Llibres presenta este martes su homenaje al artista con la publicación del libro Ovidi

Montllor, un obrer de la paraula, del escritor también alcoiano Jordi Tormo. En él, saca a la luz fotografías y

publica 70 poemas -de los cuales 50 son inéditos-, así como su estrecha relación con Vicent Andrés Estellés.

"Cantar, escribir o hacer teatro en catalán en el País Valencià es complicado. Ovidi representa esa actitud

combativa para hacerlo", sostiene Tormo.

Hijo de la clase trabajadora, sus canciones hablan de la explotación, la lucha social, la vida y el amor. Su

canción La samarreta se convirtió en un símbolo de resistencia durante la dictadura. Con la transición

democrática, cayó en el olvido. "En la Nova cançó había muchas personas con estudios universitarios, pero

no era el caso de Ovidi, un currante de las fábricas de Alcoi. Estuvo más cerca del movimiento obrero y

mantuvo su mensaje crítico", algo que no interesaba, explica Jordi Tormo.

"Ovidi Montllor representa en carne viva el compromiso con su pueblo y con su cultura y lengua, pero

también representa su compromiso con los trabajadores y la libertad. Olvidar a Ovidi es vaciar de sentido,

una por una, estas palabras", escribía recientemente Feliu Ventura en una carta.

Ya en el décimo aniversario de su muerte, Ventura fue uno de los organizadores del Año Ovidi 2005, con el

que muchos "descubrieron y redescubrieron" su figura a través de varios homenajes. Entre ellos destacó

Ovidi se'n va al Palau, donde compartió la dirección artística con David Fernández, actual diputado de la

CUP. Este 2015 ha hecho el llamamiento Fiesta Ovidi Montllor, 20 años de vacaciones -en recuerdo a su

canción Les meues vacances- con el que anima a "cada pueblo y ciudad" a realizar homenajes que recuerden

la obra del artista. "Vuelve a ser necesario una celebración de la obra de Ovidi, porque han pasado 20 años,

equivalentes a una persona entera que ha nacido sin haber podido ir a una actuación suya", reivindica

Ventura.

El cantautor valenciano destaca de Ovidi el "trinomio de acción, dicción y canción que transmitía como

nadie en el escenario", así como su aportación a la hora de descubrir la poesía como "un elemento de acción

escénica más allá del papel", dando a conocer al gran público la obra de autores como Estellés.

Hay grupos musicales, como El Diluvi, que no es que hayan recibido influencias de Ovidi Montllor, es que

han nacido de él. Esta banda comenzó su trayectoria musical hace tres años con un homenaje al artista

alcoiano, haciendo versiones de sus canciones, con motivo de la apertura del casal Tio Cuc de Alicante. Hoy

ya han publicado su primer disco con canciones propias, pero continúan poniendo música a los poemas. Se

han atrevido, incluso, a musicar uno del que no se conocen notas musicales: Als bons amics per peteneres.

Para este grupo Ovidi "es una figura clave en la música del País Valencià, tanto a nivel de sentimiento de

pueblo como musical e incluso literario". Algunos de sus miembros reconocen que antes de homenajearlo no

le habían escuchado y lamentan la falta de divulgación por parte de las instituciones públicas. "En mi pueblo

[Castalla], tocó uno de sus últimos conciertos, pero no fue mucha gente porque no era muy conocido",

lamenta el violín de la banda, David Payà.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

EL PUNT AVUI - ENLLAÇ

Sembra Llibres prepara un volum d'homenatge a Ovidi Montllor amb material inèdit

“Ovidi Montllor, un obrer de la paraula”, de Jordi Tormo, repassa la vida i la trajectòria de l'artista alcoià en

el 20é aniversari de l'inici de les seues “vacances”

El cantautor xativí Feliu Ventura és l'autor del pròleg

A mitjan de març arribarà a les llibreries Ovidi Montllor, un obrer de la paraula, una nova llavor de Sembra

Llibres elaborada per l'escriptor alcoià Jordi Tormo, amb fotografies i poemes fins ara inèdits i amb pròleg

del cantautor xativí Feliu Ventura. El llibre s'endinsa en la vida i obra d'Ovidi (Alcoi, 1942 – Barcelona,

1995) per mostrar-nos la seua vessant més emotiva i fa un repàs de la seua trajectòria artística, que abastà

camps com la interpretació (fou actor de cinema i de teatre), la cançó, la recitació i la poesia.

Ovidi Montllor va ser un obrer de la cultura, però sobretot fou un treballador apassionat i incansable de les

paraules. Aquest volum especial ens descobreix aspectes poc coneguts com la seua faceta de poeta, però

també la seua relació personal amb Vicent Andrés Estellés, a qui va recitar i amb qui va establir una amistat

sincera.

De fet, la relació de l'Ovidi amb la poesia va ser molt intensa al llarg de tota la seua vida. No només va

escriure més de 400 poemes, una part dels quals veuran la llum per primera vegada en aquesta edició, sinó

que també va posar veu a les obres d'alguns dels més destacats poetes de la llengua catalana, com ara Joan

Salvat-Papasseit, Joan Fuster, Pere Quart o Blai Bonet, a més del ja citat Estellés, com il·lustra el llibre de

Jordi Tormo. El seu esforç per a fer accessible al gran públic aquest patrimoni poètic està estretament

vinculat als compromís polític d'Ovidi: fill de la classe treballadora, mai no va oblidar els seus orígens i des

del camp cultural va denunciar la injustícia i va cantar a la lluita.

Aquest 2015 fa 20 anys que l'Ovidi se'n va anar de vacances, i amb la publicació d'Ovidi Montllor, un obrer

de la paraula Sembra Llibres “vol contribuir a divulgar la figura i l'obra d'un dels nostres artistes més

genuïns” amb una edició acurada en la qual col·laboren també els ajuntaments d'Alcoi i Barcelona.

Jordi Tormo i Santonja (Alcoi, 1979) és doctor en Geografia i autor de diversos llibres d'investigació i de

narrativa. Entre 2011 i 2014 va coordinar els actes en memòria de Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés a

Alcoi.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

CCMA - ENLLAÇ

Homenatge a Ovidi

Aquest 2015, fa vint anys de la mort del cantautor i actor valencià Ovidi Montllor. Per recordar el

seu testimoni en el món de la música i la interpretació, TV3 i Catalunya Ràdio dediquen una

programació especial a l'artista d'Alcoi.

Ovidi Montllor, homenatjat a TV3 i Catalunya Ràdio

El 10 de març del 1995, Ovidi Montllor moria a Barcelona, després de tota una vida dedicada a la música i a

la interpretació. Una trajectòria poc reconeguda, i sovint oblidada, que enguany es reivindica amb motiu del

20è aniversari de la seva mort. TV3 i Catalunya Ràdio preparen una programació especial per recordar-lo,

que s'emetrà el dimarts 10 de març. A més, durant tot l'any, diversos programes i informatius seguiran els

actes en record d'Ovidi i el material audiovisual emès quedarà recollit al portal de TV3 i Catalunya Ràdio.

Ovidi per Ovidi

Televisió de Catalunya presenta el programa "Ovidi per Ovidi", de Jordi Lara i Ramon Millà, que s'emetrà el

10 de març, a les 23.00, al 33, el mateix dia en què es compleixen 20 anys de la mort d'Ovidi Montllor.

"De nano, la meva mare, quan em trobava malament, em feia una llimona escorreguda i no sé per què

funcionava". Aquesta confidència de l'Ovidi dóna peu a la proposta visual del programa. La llimona és el

cítric de la seva terra, però és també l'àcid de la crítica social que impregna la seva obra. Llimones tallades,

apilades, espremudes damunt la terra, són el leitmotiv de la careta i fil conductor visual del programa.

L'especial dóna la veu directament al mateix Ovidi Montllor. Jordi Lara i Ramon Millà s'han capbussat en els

arxius de Televisió de Catalunya i la fonoteca de Catalunya Ràdio, on hi ha unes quatre hores d'entrevistes a

l'artista, i han seleccionat les declaracions de l'Ovidi que conduiran l'espectador en primera persona pel seu

pensament artístic i el seu itinerari vital.

Les seves mateixes paraules, completades visualment amb fotografies i retalls de premsa de l'arxiu personal

del cantautor, introdueixen les tretze cançons o recitacions que l'artista alcoià va interpretar en diferents

programes històrics de Televisió de Catalunya, que també s'inclouen en el documental. Un dels temes que el

programa permetrà redescobrir és la versió de "Dos anònims", que Ovidi Montllor va interpretar des de Pals,

acompanyat de Toti Soler, en l'emissió inaugural de Televisió de Catalunya, el 10 de setembre de 1983.

Amb aquesta proposta singular, deixant de banda els testimonis de terceres persones i les valoracions de la

posteritat per donar la paraula a l'Ovidi mateix, Televisió de Catalunya fa una aportació exclusiva a la

memòria i a la vigència de l'obra de l'alcoià. Un artista incòmode que deia el que calia dir amb contundència

i tendresa alhora.

Deu catalans i un rus

Després de l'especial "Ovidi per Ovidi", a les 00.00, el 33 emetrà el concert "Deu catalans i un rus, un

homenatge a Ovidi Montllor", enregistrat el 10 de març del 2005 a la desapareguda sala L'Espai de

Barcelona, amb motiu dels deu anys de la mort del cantautor. El seu company artístic, el músic Toti Soler,

amb les veus d'Ester Formosa i Carles Rebassa, va recuperar deu muntatges poètics que va fer amb l'Ovidi

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

durant més de vint anys. El concert, que formava part del Circuit Ressons a Catalunya, consta de 21 peces,

com les inoblidables "M'aclame a tu", "Homenatge a Teresa", "Sí, senyor" i "Va com va".

El matí de Catalunya Ràdio

Mònica Terribas recordarà la figura d'Ovidi Montllor el 10 de març, de les 6.00 a les 13.00, amb una emissió

especial amb motiu dels 20 anys de la mort del cantautor i el 20è aniversari del festival Barnasants.

L'equip del programa emetrà un especial en directe des del Casinet d'Hostafrancs de Barcelona, un dels

escenaris del festival de cançó Barnasants, que dedica la 20a edició a Ovidi Montllor. "El matí de Catalunya

Ràdio", que parlarà de l'obra del cantautor d'Alcoi i analitzarà l'auge de la música del País Valencià,

comentarà l'actualitat del dia en una tertúlia amb accent valencià amb Manuel Milián Mestre, periodista i

assessor d'empreses; Isabel Vallet, diputada de la CUP; Vicent Partal, director de Vilaweb; Vicent Sanchis,

periodista, i Xavier Sarrià, cantant.

A continuació, una taula rodona se centrarà en el llegat d'Ovidi, amb la participació de l'escriptor alcoià Jordi

Tormo, autor del llibre "Ovidi Montllor, un obrer de la paraula"; el cantant de Xàtiva Feliu Ventura, que ha

prologat el llibre de Tormo; el músic Quico Pi de la Serra, amic personal d'Ovidi Montllor, i Jana Montllor,

filla de l'Ovidi També intervindran en el programa amics personals de Montllor: el músic Toti Soler i Jordi

Botella, autor de l'espectacle "Homenatge a T", que s'estrena al Mercat de les Flors.

La música tindrà un protagonisme especial durant l'emissió des del Casinet d'Hostafrancs. Mònica Terribas

conversarà amb Pere Camps, director del Barnasants, en un programa que analitzarà l'auge de la música i els

grups valencians. "El matí de Catalunya Ràdio" escoltarà les actuacions de Feliu Ventura, Arthur Caravan,

Batà, Zoo i Auxili. Tot plegat, amb les seccions habituals i amanit amb l'humor dels Minoristes i les paròdies

de Cesc Casanovas, Agnès Busquets, Toni Albà i Manel Lucas, on no faltarà la imitació de l'alcaldessa de

València, la Rita Barberà minorista.

Ovidi al web

El portal de TV3 ha publicat una pàgina dedicada a Ovidi Montllor, on es podrà veure el programa especial

"Ovidi per Ovidi" i que inclou material complementari per fer un recorregut alternatiu per la vida de l'artista

alcoià, amb fotografies, entrevistes, cançons i fragments tant de la seva faceta de cantant com la d'actor. A

més, hi ha una finestra oberta a les aportacions de l'audiència a través de Twitter i es posa a la seva

disposició una selecció de cançons d'Ovidi.

El portal de Catalunya Ràdio ha dedicat un Arxiu Sonor a Ovidi Montllor que recull els continguts més

interessants de l'arxiu de l'emissora al voltant de l'artista d'Alcoi. Entre altres, hi ha un espai que aplega la

faceta d'actor d'Ovidi, que inclou l'adaptació en format de radionovel·la de "Tirant lo blanc", de Joanot

Martorell, que es va emetre per Catalunya Ràdio l'any 1991. En l'apartat sobre el seu vessant de músic, es

poden recuperar entrevistes al cantautor en programes com "Al cap dels anys", amb Guillermina Motta, i

l'espai dedicat a l'home recull converses més personals amb Ovidi Montllor com a l'"En guàrdia", amb Enric

Calpena.

Emissions en record de l'Ovidi

"Sentits" de Catalunya Informació del 22 de gener recorda Ovidi Montllor en una taula rodona.

"El suplement" de Catalunya Ràdio del 31 de gener recupera l'entrevista que Sílvia Cóppulo va fer a Ovidi

Montllor l'any 1994.

"Divendres" de TV3 de l'11 de febrer escolta l'actuació d'Arturo Gaya, Quique Pellicer i Paco Prieto

interpretant "Va com va".

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

"Ànima" del 33 del 19 de febrer emet un reportatge sobre l'artista d'Alcoi a través de diversos testimonis.

"Els matins" de TV3 del 20 de febrer rep el "cantaor" valencià Miquel Gil i parla del concert "Ovidi popular"

al Tradicionàrius.

"Mans" de Catalunya Ràdio del 21 de febrer entrevista el director artístic d'"Ovidi popular", Josep Vicent

Frechina.

"iCatfolk" d'iCat.cat del 2 d'abril emetrà el concert "Ovidi popular" amb comentaris dels seus protagonistes.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

EL MATí DE CATALUNYA RÀDIO - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

EL MATí DE CATALUNYA RÀDIO - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

TELENOTÍECIES MIGDIA TV3 - ENLLAÇ

(MINUT 36.28)

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

TERRITORI CLANDESTÍ - RÀDIO 4 - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

RADIO ALCOY - CADENA SER - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

LEVANTE EMV

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

VALENCIA PLAZA - ENLLAÇ

La memoria de Ovidi Montllor se aviva a los 20 años de su muerte

C. A. 12/02/2015 Sembra Llibres edita un libro con material inédito y Vicente Tamarit prepara un

documental

VALENCIA. "Su figura se hace más grande conforme pasa el tiempo". Quien habla así es el editor

valenciano Joan Carles Girbés. Su joven editorial,Sembra Llibres anunció este miércoles que publicará a

mediados de marzoOvidi Montllor, un obrer de la paraula, una monografía escrita por el alcoyano Jordi

Tormo, con prólogo del cantautor setabense Feliu Ventura.

El libro, adelantan, profundizará en la vida y obra de Montllor, l'Ovidi (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995) para

mostrar su vertiente más emotiva y hacer un repaso a su trayectoria artística. Es oportuno, que no

oportunista, y verá la luz justo en el vigésimo aniversario de la muerte del artista alcoyano.

El trabajo de Tormo contará con fotografías y poemas hasta ahora inéditos. En este sentido, Girbés hace

hincapié en lo poco conocida que es la faceta del alcoyano como escritor. "Una de las cosas más me han

sorprendido es que tiene más de 400 poemas que jamás se habían publicado", constataba. "Y no hablamos de

poemas sueltos, sino de poemarios completos".

El planteamiento del libro quiere incidir en este aspecto, ya que, dicen desde Sembra Llibres, Ovidi

Montllor "fue un obrero de la cultura, pero sobre todo fue un trabajador apasionado e incansable de

las palabras". Además de descubrir estos textos inéditos, se ahonda también en su relación personal

con Vicent Andrés Estellés, a quien recitó y con quien estableció "una amistad sincera", recuerdan desde la

editorial.

Igualmente, se pondrá el acento en el esfuerzo que realizó Montllor por hacer accesible para el gran público

la poesía, donde se enmarcan sus trabajos discográficos en los que ponía voz a poetas en catalán comoJoan

Salvat-Papasseit, Joan Fuster, Pere Quart o Blai Bonet, además del citado Estellés. "Hijo de la clase

trabajadora, nunca olvidó sus orígenes y desde el campo cultural denunció la injusticia y cantó a la lucha",

escriben en Sembra Llibres.

UN RECONOCIMIENTO SIN INSTITUCIONES

Desde el nacimiento en 2006 del colectivo Ovidi Montllor, que coordina a los músicos que cantan en

valenciano y concede los premios Ovidi, el recuerdo del protagonista de películas como Furtivos y autor de

discos como Un entre tants, Crònica d'un temps o Bon vent i barca nova, permanece latente. Así lo

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

considera Girbés, quien apunta que "sólo hay que ver en la escena musical cómo los jóvenes cantantes le

hacen homenaje".

Un reconocimiento que ha ido en paralelo al desinterés de la Administración, con una Generalitat que se ha

distinguido por su cicatería en el recuerdo de Montllor. "Expresar tu opinión en este país se acaba

pagando, y eso se nota en el arrinconamiento institucional", comenta al respecto Girbés.

Con todo, el editor considera que en este 2015 se podría marcar un "punto y seguido en esa trayectoria

ascendente" al recuerdo de un creador que se definía a sí mismo como "artista, poeta, payaso" y que, como

cantaba en una de sus canciones, se fue de vacaciones hace 20 años. "Este es un año importante para

reivindicarle y desde el punto de vista editorial era necesario hacer una aportación bibliográfica", apunta

Girbés. Ahí es donde entra eseOvidi Montllor, un obrer de la paraula que tienen previsto publicar.

El libro cuenta con el apoyo de los ayuntamientos de Alcoi y de Barcelona, las dos ciudades de su vida.

Precisamente en esta última ciudad se inauguró el 23 de enero la vigésima edición del festival Barnasants

con Ovidi, poema sense acabar, un espectáculo en su homenaje creado por el guitarrista Toti Soler,

"compañero del alma" de Montllor. En una entrevista con la agencia Efe, Soler calificó a su inseparable

amigo durante más de veinte años de "artista de verdad, un visionario, con unas letras de canciones que

eran válidas ayer, lo son hoy, y quizá, lamentablemente, lo serán dentro de cuarenta años".

Una idea que comparte el cineasta valenciano Vicente Tamarit, quien se halla inmerso en el rodaje de un

documental sobre Montllor, L'Ovidi: el making of de la pel.lícula que mai es va fer. "Creo que Ovidi está de

actualidad siempre", dice Tamarit. "Tiene unas letras tremendamente vigentes. Si uno repasa algunas de sus

canciones parece que las hubiera escrito ayer".

CON EL APOYO DE MILES DE MECENAS

Tamarit está al frente de un proyecto que producen Aire de Cinema y Diagonal TV y en el que participan

actores como Rosana Pastor o Eduard Fernández. Para poder financiarlo, las productoras han lanzado una

campaña de crowdfunding a través de Verkami. Hasta la fecha han recaudado más de 25.000 euros de los

30.000 que precisan.

L'Ovidi: el making of de la pel.lícula que mai es va fer está impulsada por el productor Carles Miralles,

quien intentaba poner en marcha una biografía sobre el cantante alcoyano desde hace años. De hecho el

documental está inspirado en su experiencia. Según relatan en su página de Verkami, el proyecto siempre se

había encontrado con el mismo problema: la negativa de RTVV a financiarlo. Ahora, tras redefinir la

película, la han concebido como un juego entre la ficción y el documental. Así, Pastor interpreta a una

productora que se enfrenta a toda clase negativas, y Fernández a un actor que busca a su personaje, Ovidi,

mediante entrevistas con amigos, compañeros y familiares, y viendo imágenes originales del cantante.

"Ovidi ha sido siempre un poco incómodo en general, en particular para determinado sector poco tolerante

de la derecha en Valencia", explica Vicente Tamarit. Es por eso que cree Valencia aún tiene "una deuda"

con Montllor. "En Cataluña se hicieron actividades con motivo del décimo aniversario de su muerte. Ahora,

con motivo del 20 aniversario deberíamos hacerlas aquí".

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

Televisió de Catalunya ya ha dado su apoyo al proyecto y ha firmado un contrato con Diagonal TV. También

se negocia con Televisión Española. El estreno del documental está previsto para el último trimestre del

año,tanto en salas como en su versión televisiva. Tamarit da por seguro que la película se hará. Será pues,

otro episodio más que unir a un libro de recuerdos que no hace sino que crecer.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

ACN - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

ARA - ENLLAÇ

Es publica 'Ovidi Montllor, un obrer de la paraula'

Es llibre descobreix alguns aspectes poc coneguts del cantautor i inclou poemes inèdits

ARA Barcelona | Actualitzada el 13/02/2015 09:16

El proper març surt un nou llibre que vol ser un homenatge a Ovidi Montllor. 'Ovidi Montllor, un obrer de la

paraula' descobrirà, segons l’editorial Sembra Llibres, aspectes poc coneguts com la seva faceta de poeta,

però també la seva relació personal amb Vicent Andrés Estellés, a qui va recitar i amb qui va establir una

amistat. L'autor del llibre, Jordi Tormo, ha recollit fotografies i poemes fins ara inèdits que serveixen

descobreixen aspectes molt personals del cantautor i repassen la seva trajectòria artística que abraça diverses

disciplines com la interpretació, la cançó, la recitació i la poesia.

Ovidi Montllor va escriure més de 400 poemes, una part dels quals veuran la llum per primera vegada en

aquesta edició. El pròleg és del cantautor Feliu Ventura, que promou una festa Ovidi Montllor per

commemorar els 20 anys de la mort del cantant alcoià. En una carta, Ventura assegura: "Ovidi Montllor

representa en carn viva el compromís amb el seu poble i amb la seua cultura i llengua però també representa

el seu compromís amb els treballadors i la llibertat. Oblidar Ovidi és buidar de sentit, una per una, aquestes

paraules".

Feliu Ventura recorda que el 10 de març farà 20 anys que Ovidi Montllor "se'n va anar de vacances i el

trobem a faltar". El cantant afegeix que pel desè aniversari de la seva mort es va organitzar 'L'Any Ovidi'

amb centenars de trobades i homenatges per tot el país "i molta gent va descobrir i redescobrir un dels

nostres cantants més estimats. De manera espontània es va estendre la seva figura i obra i va calar

definitivament en la vida de moltes persones".

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

RACÓ CATALÀ - ENLLAÇ

'Ovidi Montllor, un obrer de la paraula', un llibre d'homenatge al poeta

Sortirà a la venda el proper mes de març i recull alguns poemes inèdits

CULTURA 15.02.2015 08.45 H

L'editorial Sembra Llibres publica aquest proper mes de març el llibre "Ovidi Montllor, un obrer de la

paraula", un homenatge al poeta. El llibre recull alguns poemes inèdits i explica també la relació personal

que Montllor va mantenir amb Vicent Andrés Estellés.

Jordi Tormo, autor del llibre, ha recopilat diferents fotografies i poemes que permetin descobrir algunes

facetes més personals del cantautor. El pròleg del llibre és del cantautor Feliu Ventura, qui promou una festa

per commemorar els 20 anys de la mort del cantant. "Se'n va anar de vacances i el trobem a faltar. És l'hora

que el país retorne a l'Ovidi l'estima i el compromís que ell va tindre amb el seu poble", assegura Ventura.

Al llarg de l'any, s'han organitzat diferents activitats i festes per commemorar el 20è aniversari de la mort del

cantautor valencià.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

DIARI DE GIRONA - ENLLAÇ

El rescat de l´Ovidi més inèdit

Un llibre que recupera poemes, cançons i fotografies de l'artista, un documental i un cicle de

concerts serviran per retre un homenatge al valencià en el vintè aniversari de la seva mort

18.02.2015

VALÈNCIA | ALFONS GARCIA

Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995) és un dels referents icònics de la cultura en català, conegut

sobretot pel seu activisme en el moviment de la "Nova Cançó". No obstant això, poemaris complets i desenes

de textos per cançons romanen inèdits. Així s'escriu la història de la música i l'art en aquestes terres.

Ara, la petita i jove editorial de Carcaixent Sembra Llibres (www.sembrallibres.com) -res d'institucions

públiques, és clar; parlem de l'incòmode Ovidi- ultima un ambiciós volum que reuneix prop d'una setantena

de poemes inèdits, així com mig centenar de lletres per a cançons (així les va signar) que també veuen la

llum per primera vegada, i desenes de fotografies, la majoria mai publicades. Aquest material s'uneix als

textos de Jordi Tormo que revisen la trajectòria del cantant i actor i la seva relació amb altres poetes (Vicent

Andrés Estellés mereix un capítol especial).

El llibre (Ovidi Montllor, un obrer de la paraula), que sortirà al carrer a les pròximes setmanes, és una de les

iniciatives que recorden el creador d'Alcoi en complir vint anys de la seva mort (el 10 de març de 1995).

Professionals de l'audiovisual com Vicent Tamarit, Rosana Pastor i Eduard Fernández tenen en marxa una

campanya de micromecenatge per finançar el documental ficcionat L'Ovidi: el making off de la pel·lícula

que mai es va fer, que narra totes les traves que durant anys es van trobar per poder realitzar un film sobre

l'actor, cantautor, poeta i valencià de Barcelona o a l'inrevés..., la fera ferotge, en resum. El festival

Barnasants dedica així mateix un cicle de recitals al d'Alcoi.

Els poemes inèdits que ara recupera l'editorial Sembra formen part dels poemaris Millor boig que viu i

Agres, amargs i dolços, però n'hi ha d'altres també complets -amb títol, dedicatòria i estructura conjunta- i

sense publicar a l'Arxiu Ovidi Montllor, comenta Tormo (Alcoi, 1979). No és, per tant, un material secret,

sinó més aviat que no ha despertat interès. La faceta com a poeta és la gran desconeguda d'Ovidi, i per això

aquest llibre la descobreix al lector.

Per què hi ha tanta creació de la seva mà encara en els calaixos? És la pregunta que l'editor, Joan Carles

Girbés, va formular a Tormo. Aquest ho explica: "Perquè a partir de 1980 deixa de fer discos, guanya la

indústria sobre la cultura i ningú li edita, però ell no deixa de fer música".

No obstant això, la seva figura ha crescut amb els anys i ha estat recuperada pels joves músics, que han posat

el seu nom al seu col·lectiu. És ja un símbol de la resistència de la societat civil.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

L’ILLA DELS LLIBRES - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

Un llibre retrà homenatge a Ovidi Montllor en el vintè

aniversari de la seva mort

12/02/2015 Sembra Llibres publicarà a mitjans de març Ovidi Montllor, un obrer de la paraula

El llibre vol ser un homenatge a Ovidi Montllor de la mà de la feina feta per l’escriptor alcoià Jordi Tormo

que ha recollit fotografies i poemes fins ara inèdits que serveixen per mostrar la vessant més emotiva a més

de fer un repàs de la seva trajectòria artística que abraça diverses disciplines com la interpretació, la cançó,

la recitació i la poesia.

Ovidi Montllor, un obrer de la paraula descobrirà, segons el comunicat de l’editorial Sembra Llibres,

aspectes poc coneguts com la seva faceta de poeta, però també la seva relació personal amb Vicent Andrés

Estellés, a qui va recitar i amb qui va establir una amistat.

Ovidi Montllor va escriure més de 400 poemes, una part dels quals veuran la llum per primera vegada en

aquesta edició.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

NOS MARIOLA - ENLLAÇ

Pròximament. Ovidi Montllor, un obrer de la paraula, de Jordi Tormo

13/02/2015

Sembra Llibres prepara un volum d’homenatge a Ovidi Montllor amb material inèdit

OVIDI MONTLLOR, UN OBRER DE LA PARAULA.

Ovidi Montllor, un obrer de la paraula, de Jordi Tormo, repassa la vida i la trajectòria de l’artista alcoià en el

20é aniversari de l’inici de les seues “vacances”.

A mitjans de març arribarà a les llibreries Ovidi Montllor, un obrer de la paraula, una nova llavor de Sembra

Llibres elaborada per l’escriptor alcoià Jordi Tormo, amb fotografies i poemes fins ara inèdits i amb pròleg

del cantautor xativí Feliu Fentura. El llibre s’endinsa en la vida i obra d’Ovidi (Alcoi, 1942 – Barcelona,

1995) per mostrar-nos la seua vessant més emotiva i fa un repàs de la seua trajectòria artística, que abastà

camps com la interpretació (fou actor de cinema i de teatre), la cançó, la recitació i la poesia.

Ovidi Montllor va ser un obrer de la cultura, però sobretot fou un treballador apassionat i incansable de les

paraules. Aquest volum especial ens descobreix aspectes poc coneguts com la seua faceta de poeta, però

també la seua relació personal amb Vicent Andrés Estellés, a qui va recitar i amb qui va establir una amistat

sincera.

De fet, la relació de l’Ovidi amb la poesia va ser molt intensa al llarg de tota la seua vida. No només va

escriure més de 400 poemes, una part dels quals veuran la llum per primera vegada en aquesta edició, sinó

que també va posar veu a les obres d’alguns dels més destacats poetes de la llengua catalana, com ara Joan

Salvat-Papasseit, Joan Fuster, Pere Quart o Blai Bonet, a més del ja citat Estellés, com il·lustra el llibre de

Jordi Tormo. El seu esforç per fer accessible al gran públic aquest patrimoni poètic està estretament vinculat

als compromís polític d’Ovidi: fill de la classe treballadora, mai no va oblidar els seus orígens i des del camp

cultural va denunciar la injustícia i va cantar a la lluita.

Aquest 2015 fa 20 anys que l’Ovidi se’n va anar de vacances, i amb la publicació d’Ovidi Montllor, un obrer

de la paraula Sembra Llibres vol contribuir a divulgar la figura i l’obra d’un dels nostres artistes més genuïns

amb una edició acurada en la qual hi col·laboren també els ajuntaments d’Alcoi i Barcelona.

Ovidi Montllor, un obrer de la paraula és un llibre que s’endinsa en la vida i obra d’Ovidi Montllor per

mostrar-nos la seua vessant més emotiva. L’Ovidi fou un obrer de la cultura però, sobretot, fou un

treballador apassionat i incansable de les paraules. Amb fotografies i poemes inèdits, aquest llibre ens

descobreix aspectes fins ara poc coneguts com ara la seua faceta de poeta, però també la seua relació

personal amb creadors com Vicent Andrés Estellés.

El llibre s’estructura en quatre capítols que ens presenten a la persona i al creador. El primer d’ells és

“Crònica de l’artista”, on es realitza un viatge per la vida i obra d’aquest artista. La cançó, el cinema i el

teatre són els espais que es recuperen ací. A continuació, el capítol “L’Ovidi Montllor i la paraula” ens

presenta a l’Ovidi poeta, al creador autodidacta de qui es guarden més de 400 poemes la major part dels

quals estan encara inèdits i al poeta que va escriure poemaris com Millor boig que viu, Dels quaranta estant o

Poemes i cançons. A més, ací es mostra el poeta que rere les notes de les seues cançons ens parla de la

explotació, la lluita social, la vida o l’amor.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

El tercer capítol, “Ovidi Montllor entre els poetes”, ens aproxima a l’obra de difusió que va realitzar l’Ovidi

dels poetes, principalment, en llengua catalana. Els muntatges sobre Joan Salvat Papasseit, Pere Quart, Blai

Bonet, Joan Fuster, Apel·les Fenosa o Josep Maria de Sagarra ocupen les pàgines d’aquest apartat. I,

posteriorment, el llibre en du fins a Vicent Andrés Estellés en el quart capítol del llibre, “Ovidi Montllor i

Vicent Andrés Estellés”. Ací se’ns presenta el binomi perfecte que van conformar ambdós i com de present

era Estellés en la veu de d’Ovidi i aquest en la lletra d’Estellés.

POEMES El llibre inclou poemes inèdits d’Ovidi Montllor. Entre les activitats que es realitzaran a Alcoi i Barcelona en

el marc de la presentació del llibre, hi ha un recital poètic al Festival Barnasants al capdavant del qual està la

filla d’Ovidi, Jana Montllor. És un recital sobre poemes de l’Ovidi, que estaran inclosos en el llibre.

L’AUTOR:

Jordi Tormo i Santonja (Alcoi, 1979) és doctor en Geografia i autor dels llibres d’investigació El Comtat.

Diagnòstic territorial i estratègies de futur (2006), Mariola. Sociedad, sistema productivo y estrategia

territorial (2011), Comarca sí, però quina comarca? (2011) i coautor del llibre Multifuncionalidad rural y

nueva ruralidad (2012). A més, és autor dels llibres de narrativa Un bes suau (2011) i El silenci (2014).

Entre 2011 i 2014 va coordinar els actes en recordança a Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés a Alcoi.

Les inauguracions del passeig Ovidi Montllor, de l’Espai Ovidi, de l’escultura Faré vacances d’Antoni Miró

en el seu record, de la Ruta Ovidi, de la plaça Vicent Andrés Estellés i l’adhesió del municipi a l’Any

Estellés són alguns exemples del seu treball. També va promoure l’atorgament de les distincions de Medalla d’Or i Filla Predilecta d’Alcoi a Isabel-Clara Simó.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

CGT VALÈNCIA - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

PAÍS VALENCIÀ, SEGLE XXI - ENLLAÇ

Ovidi Montllor, la fera ferotge

10/03/2015

Juli Capilla

El 10 de març de 1995 –ara fa vint anys– moria a Barcelona Ovidi Montllor i Mengual, l’Ovidi, el

polifacètic artista alcoià. Amb motiu de l’efemèride, la jove editorial Sembra Llibres acaba de publicar Ovidi

Montllor. Un obrer de la paraula, a cura de Jordi Tormo i Santonja. El llibre, a més de repassar la

trajectòria artística i vital d’Ovidi Montllor, hi aplega textos inèdits seus: poemes i cançons que formaven

part de poemaris i àlbums que mai havien vist la llum fins ara. La iniciativa és molt oportuna i, fins i tot,

podríem dir que complementària del magnífic estudi que en va fer l’escriptora i periodista Núria

Cadenes, L’Ovidi (3i4), en què ja donava a conèixer una petita mostra de l’obra inèdita de l’artista alcoià. A

més, el llibre de Jordi Tormo recull fotografies també desconegudes fins ara, i presenta aspectes seus poc

coneguts, com ara la seua vinculació i amistat amb poetes de la talla de Pere Quart, Joan Fuster,Josep

Maria de Sagarra, Joan Valls i Jordà i, sobretot, de Vicent Andrés Estellés; o amb artistes com

ara Antoni Miró, Guinovart, Andreu Alfaro, Josep Renau, Apel·les Fenosa o els integrants de l’Equip

Crònica. Per últim, descobreix vessants de l’artista insospitats, com ara la d’escriptor d’obres de teatre, i fins

i tot de relats. Tot un material per estudiar i donar-lo a conèixer al públic lector.

Vint anys després de la seua mort, l’Ovidi és ja un clàssic, com asseguren Feliu Ventura i Isabel Clara-

Simó; encara més, durant aquests anys d’absència ha esdevingut, a parer de Jordi Tormo, un veritable mite –

si més no, entre el públic amatent de la poesia i de la cançó en català, del cinema i del teatre. Segons Pau

Grau, l’Ovidi “ha patit un fenomen veritablement digne d’estudi […] La ignomínia de la qual fou víctima en

vida, contrastada amb l’ascensió que ha experimentat la seua figura després del seu traspàs, desafia la

lògica”. I té raó. Ovidi s’ha convertit en un referent cultural, i, si m’ho permeteu, també en un símbol

nacional, tant per als qui vam tindre la sort de conèixer-lo i el van veure actuar en directe com per a la gent

més jove. Ovidi “impressionava”, com afirma Núria Cadenes. Impressionava la seua veu vellutada quan deia

els poemes, la seua dicció genuïna, correctíssima, tan alcoiana, ben a frec de la perfecció i la pulcritud

lingüístiques; sorprenien els seus dots teatrals, la passió que hi esmerçava, en cadascuna de les seues

interpretacions: cantant, recitant, actuant, gesticulant.

El temps li ha fet justícia, a l’Ovidi. La gent li ha reconegut la seua feina, la seua vàlua com a actor de teatre

i de cinema, com a rapsoda i cantant. Això, però, no va anar tan així mentre vivia. Ho diu Feliu Ventura al

pròleg del llibre: “la vida professional d’Ovidi Montllor no va ser fàcil, mai va poder viure amb dignitat

econòmica i laboral del seu art: ni del cinema, ni del teatre, ni de la rapsòdia, ni de la cançó. Bandejat per

incòmode, silenciat per ser clar”. Amb la Transició, i com tants cantautors catalans de l’època, les

discogràfiques van deixar d’interessar-s’hi, i les actuacions escassejaven o no el permetien de viure amb

solvència i comoditat. El van oblidar, d’alguna manera. “Després de la mort de Franco, una nova forma

d’entendre i ‘fer cultura’ s’apoderava de la societat dels anys vuitanta. El negoci de la música va suplantar la

cultura de la música”. Si això passà a Catalunya, al País Valencià encara va ser més greu. Tret dels cercles

valencianistes, el govern autonòmic el va silenciar a propòsit, i a RTVV el van vetar per sempre més, després

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

de posar-li veu a Sam a Casablanca, i de participar a El salari de la por, d’Henri-Georges Clouzot, la

primera pel·lícula doblada al valencià. Catalanejava, segons els caps de l’ens, és a dir, parlava massa bé.

Ovidi era un personatge incòmode: comunista, proletari, nacionalista, anarquista, catalanista, obrer, esquerrà,

llibertari, íntegre, coherent, directe, tossut, irònic, rebel… Una veu crítica –i autocrítica també– que no

podien empassar-se de cap de les maneres els capitostos de torn.

I, tanmateix, la seua dilatada i intensa carrera professional avala una producció insigne i ben valuosa. En poc

més de tres dècades va participar en el rodatge de quaranta-tres pel·lícules i curts, i en dèsset telesèries i dos

telefilms; va fer d’actor en infinitat d’obres teatrals, i va enregistrar nou treballs discogràfics. Abans d’arribar

a aquesta obra esplèndida i quantiosa, però, l’Ovidi va haver de fer tota mena d’oficis per a costejar-se la

seua vocació d’intèrpret incondicional: reparador de radiadors, teixidor, cambrer, botiguer, xofer, pescater,

pastor, perruquer, administratiu, ferrer, fuster, locutor de ràdio, reporter… El cuquet del teatre, però, hi era

sempre present, d’una manera passional i insubornable, com també la poesia i la cançó. La interpretació a

través de la paraula i del gest, en definitiva.

Autodidacta, d’origen humil, proletari, políticament incorrecte… Ovidi fou una persona respectuosa i

apassionada, amistosa i cordial, sensible. Polifacètic, camaleònic a l’escenari i sense pèls a la llengua en el

tracte personal, lúcid i intel·ligent, original, savi, pròxim a la gent. “Un autor per a qui la cultura no és res si

no és a prop del poble”. Potser per això va fer tanta lliga amb Vicent Andrés Estellés, un altre homenot

valencià: “l’Ovidi i Estellés compartien molt més que poemes. Compartien una forma de ser, una

personalitat i una forma d’entendre la poesia. Estellés és el poeta de la quotidianitat, el poeta del poble. I

l’Ovidi volia acostar la poesia al poble”. El Coral romput o el poema Els amantsdits per l’Ovidi són peces

poètiques molt conegudes i estimades pels valencians. Aquest darrer poema del Llibre de meravelles, l’Ovidi

el deia –i el diu encara– tan bé, que fins i tot se l’agencia, el poema, arriba a transcendir el poeta: “Em

pregunta, tímidament, si m’ha agradat la versió que ha fet d’Els amants. Estic a punt de qualificar-lo de

lladre. Se m’ha apropiat, se m’ha engolit, literalment, el poema: se l’ha endut, per a sempre. Li done les

gràcies”. Aquest és l’Ovidi inoblidable i sense caducitat. El del Corat romput i Els amants, el d’Homenatge

a Teresa i el de la pel·lícula Furtivos, de José Luis Borau. El que recitava els poemes subversius de Joan

Salvat-Papasseit… El cantant, el poeta, el rapsoda, l’actor, la persona. El nostre Ovidi. L’Ovidi de mai i

l’Ovidi de sempre.

No és veritat que l’Ovidi haja mort. Fa vacances des de fa vint anys, els anys que som amb ell, cada vegada

més gent, cada vegada més poble, cada vegada més Ovidi tots, a pesar dels mediocres que el van silenciar

llavors, i a pesar dels que miren de bandejar-lo o menystenir-lo encara ara. Ovidi és entre

nosaltres, ambnosaltres. I per sempre.

(publicat a “Posdata”, Levante-emv, 6 de març)

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

DIARIO DE VALENCIA (BLOG DE LA VANGUARDIA) - ENLLAÇ

En recuerdo de Ovidi Montllor

Salvador Enguix 09/03/2015

La última vez que entrevisté a Ovidi Montllor fue en mayo de 1993 a propósito de la grabación de su nuevo

trabajo “Verí good” con la siempre fiel colaboración de Toti Soler. Quedamos en un café de la Plaça de

Catalunya (que ahora ya no existe), cerca de la antigua sede de La Vanguardia en el carrer Pelai. Hacía casi

un año desde nuestro último encuentro, también en Barcelona, y percibí desde el principio un evidente gesto

de agotamiento en el cantante. Hablamos de ello, y él reconoció sentirse cansado, de muchas cosas y,

especialmente, de la imposibilidad de trabajar en el País Valenciano. Tampoco es que en Catalunya lo

trataran demasiado bien (“en diez años sólo me han sacado una vez en TV3″, me llegó a decir); y de aquella

entrevista se publicó una frase contundente: “he trabajado más en Madrid que en Catalunya o Valencia, y

resulta que en mi tierra es donde menos cosas puedo hacer, ¿no es curioso?”, se preguntaba.

Han pasado veinte años de su muerte y lamento mucho que algunas cosas no hayan cambiado. Porque

incluso muerto parece que algunos sienten que Ovidi Montllor es una amenaza, un peligro, pero desconozco

para qué y para quién. El que fuera actor (más de 50 películas), cantante y poeta no tendrá hoy, en el 20

aniversario de su muerte, ningún tipo de reconocimiento, gesto o mención por parte de ninguna institución

pública valenciana gobernada por el PP. En las Cortes Valencianas el partido que lidera Alberto Fabra

justificó la negativa a recuperar la memoria de Ovidi porque el expresident Joan Lerma ya le había

concedido una Alta Distinción de laGeneralitat Valenciana poco antes de morir. Y una diputada añadió que

el cantante “humillaba la lengua de los valencianos”, entre otras lindezas. Días después, la consellera de

Educación y Cultura y portavoz del Consell, María José Català, confirmaba que ninguna iniciativa se había

adoptado en memoria del poeta.

En su momento ya dediqué un post sobre Raimon, y valoré que es lamentable que se oculte el valor cultural

de alguien por sus ideas, nos gusten o no. Es, simplemente, un atentado al principio de la tolerancia y,

además, al sentido común. Pero el caso de Ovidi es aún más grave, pues ya no está entre nosotros.

La Generalitat Valenciana debería, como mínimo, en esta efeméride, asumir que aquel fue un “valenciano”

que, como actor y cantante (y en especial por su lucha contra el franquismo) , se merece un respeto que se le

niega y, en la medida de lo posible, apostar por difundir su legado. Porque lo contrario, ningunear a alguien

porque piensa diferente al partido en el poder en cuestiones sobre la identidad y la lengua, no parece la

decisión adecuada de un PP que parece olvidar que gobierna unas instituciones que son de “todos” los

valencianos.

Resulta, al menos, balsámico, comprobar cómo la sociedad civil valenciana no tiene, en ocasiones y por

suerte en este caso, la misma dinámica que las instituciones públicas. Las universidades, Escola Valenciana,

medios de comunicación como La Vanguardia, asociaciones y colectivos realizarán homenajes a Ovidi

Montllor; se ha publicado una obra de Jordi Tormo en Sembra Llibres y se prepara un documental. Ocurre

como con los grupos de música en valenciano: abundan y tienen su propio circuito y público, sin recibir un

euro de subvención; mientras se han destinado centenares de millones a contenedores culturales

insostenibles. Pero no me negarán que es una pena que las cosas en el País Valenciano tengan que ser así

cuando un simple gesto por parte de la Generalitat Valenciana, y de su consellería de Cultura, bastaría para

que la efeméride de la muerte de Ovidi Montllor no nos recordara que aún seguimos viviendo en una

sociedad polarizada e inacabada.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

Catorze.cat - ENLLAÇ

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

EL TEMPS - ENLLAÇ

Celebrant els 20 anys de vacances de la fera ferotge

XAVIER ALIAGA 24/01/2015

El 10 de març d'enguany es complirà el 20 aniversari de la mort de l'artista alcoià Ovidi Montllor.

Una efemèride recordada per festivals com BarnaSants i Tradicionàrius, amb el possible rodatge

d'una pel·lícula amb Eduard Fernàndez i amb unes altres activitats i homenatges encara a les

beceroles. En una emotiva carta oberta, a més, el cantautor Feliu Ventura reclamava la celebració

de festes en el seu honor, a l'estil de les nits dedicades a Vicent Andrés Estellés. L'any Ovidi ja ha

arrancat

Tot ben senzill / i ben alegre. / Em creureu mort. / Jo no hauré mort. / Faré vacances! El color negre / que

m'estime, / se'n vindrà amb mi. Jo sol de negre". D'aquesta manera arrancava una de les cançons més

conegudes de l'artista Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995), "Les meues vacances", amb el seu

imbatible esperit sorneguer i desmitificador. Potser era la seua manera d'apaivagar el dolor de la pèrdua entre

la gent que l'estimava, que era molta, no sols per la seua vàlua com a actor, recitador i cantant, sinó també

pel seu compromís social i polític. Però si bé les ferides per la prematura mort de l'artista van cauteritzant-se,

el que no s'ha esborrat és el seu record, l'impacte enorme que provocà en les generacions que el van conèixer

i, en paral·lel, la fascinació entre la gent més jove que el va coneixent. I això no implica que no es puguen fer

moltes més coses per reivindicar la seua figura i fer-la extensible als nouvinguts.

Enguany hi ha una bona oportunitat de recordar aquest personatge irrepetible de la cultura en català: el

proper 10 de març es complirà el 20 aniversari de la desaparició d'Ovidi Montllor a causa d'un càncer

d'esòfag. Una efemèride que no ha passat desapercebuda i que al llarg dels propers mesos generarà un bon

grapat d'homenatges i reconeixements, alguns ja molt definits i en marxa, com els dels festivals BarnaSants i

Tradicionàrius. Uns altres, com els que prepara Acció Cultural del País Valencià, la pel·lícula que es vol fer

sobre la seua figura, o la crida del cantautor Feliu Ventura per celebrar festes en honor de l'Ovidi, encara a

les beceroles. A això s'han de sumar diversos reconeixements i iniciatives individuals que van brollant de

manera més o menys anàrquica i espontània per tal de reconèixer la trajectòria de l'actor, rapsode i cantautor

que debutà l'any 1968 ambLa fera ferotge, el disc que incloïa l'emblemàtica cançó que anunciava l'esclat

d'una part de la societat que ja no estava disposada a conviure amb les misèries del franquisme. Sortosament,

la censura no detectà aquella càrrega de profunditat.

"Volem el pa sencer". Però anem a pams. Els més matiners han estat els organitzadors del festival

BarnaSants, que s'obria aquest passat cap de setmana i que celebra una doble efemèride: les dues dècades

d'aquest esdeveniment musical i els 20 anys de les vacances d'Ovidi. De fet, el lema i el cartell del

BarnaSants 2015, reproduït en aquesta pàgina, fa al·lusió a una de les frases emblemàtiques de l'artista

alcoià continguda a l'inici de la cançó "Tot explota pel cap o per la pota": "Ja no ens alimenten molles, / ja

volem el pa sencer". Un lema que, segons els autors del cartell, Júlia Solans i Juan Cardosa, transmet l'esperit

de protesta d'Ovidi. Comptat i debatut, el moment social i polític fa que el lema continue vigent, com ha

explicat el director de BarnaSants Pere Camps: "No li fem un homenatge, sinó que el reivindiquem. I la

reivindicació és global: volem el pa sencer en tots els sentits, en el social i en el nacional".

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

De manera més que adient, aquest BarnaSants dedicat a Ovidi l'obrirà el seu inseparable guitarrista, Toti

Soler, amb un espectacle que tindrà lloc el proper dia 24 de gener a l'Auditori Municipal de Terrassa. En

l'espectacle, "Ovidi, poema sense acabar", Soler estarà acompanyat de la cantant Gemma Huguet i de l'actor

Joan Massotkleiner. El dia 12 de febrer serà el torn per a "Gràcies, Ovidi", un espectacle d'Arturo Gaya

(Quico el Célio), Paco Prieto (guitarra) i Kike Pellicer (contrabaix). Aquesta formació ja havia gravat

versions de temes emblemàtics com "La samarreta" o "M'aclame a tu". BarnaSants compartirà amb el

festival de folk Tradicionàrius l'espectacle de Tóbal Rentero i Pau Figueras "Ovidi Popular", que es podrà

veure el 20 de febrer al Centre Artesà Tradicionàrius. Un acte que pretén acostar-se a l'obra de l'alcoià més

inspirada en les arrels populars i tradicionals, un vessant que l'artista conreà des de la seua orgullosa

convicció pel que feia als seus orígens populars i a la pertinença a la classe obrera. L'espectacle comptarà

amb les veus de Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gil, Arturo Gaya, Toni Torregrosa o Jordi Fàbregas. La

rapsòdia d'Ovidi Popular corre a càrrec de Celdoni Fonoll i la direcció artística és cosa del musicòleg Josep

Vicent Frechina.

Tornant a la programació específica del BarnaSants, el mateix dia del comiat de l'artista, el 10 de març, a La

Seca Espai Brossa de Barcelona, hi haurà un muntatge teatral de la companyia alcoiana La Dependent,

hereva del grup de teatre La Cazuela on es va iniciar Montllor com a actor. L'espectacle es diu Homenatge a

T, conta la història de Teresa Mora, la protagonista de la cèlebre cançó "Homenatge a Teresa", i fou estrenat

el 2013. L'ha escrit Jordi Botella i l'ha dirigit Pepa Miralles. Una altra fita serà el concert que els alcoians

VerdCel dedicaran al seu mestre el dia 28 de març, a Altafulla, sota el títol VerdCel: del cor a les mans. La

formació d'Alfons Om ja havia fet un espectacle sobre el seu compatriota rapsode: Des d'hom fins el món; a

Ovidi Montllor.

De manera simbòlica, la cloenda del BarnaSants tindrà lloc a Alcoi, amb una programació especial del 9 al

14 d'abril, amb la presentació del llibre de Jordi Tormo L'Ovidi poeta, un acte que serà un bon complement a

l'estrena de l'espectacleEl(s) poeta de l'Ovidi, que cercarà els vincles amb autors com Joan Salvat-Papasseit,

Pere Quart, Josep Maria de Sagarra i, lògicament, Vicent Andrés Estellés, entre altres referències. A més, el

Teatre Calderón acollirà una relectura del seu cançoner amb orquestra titulat L'Ovidi Simfònic. Una

programació d'homenatge ben complida que conviurà amb el sempre interessant cartell del BarnaSants,

enguany amb participació d'artistes com Quico Pi de la Serra, Xavier Baró, Maria del Mar Bonet, Roger

Mas, Marc Parrot, Adrià Puntí, Pedro Guerra, Ismael Serrano, Paco Ibáñez o Maria de Medeiros. En algunes

d'aquestes actuacions l'esperit de Montllor també serà present: la intenció expressada per Pere Camps és que

els artistes incorporen al seu repertori versions de l'autor de "Va com va". Un indubtable atractiu afegit.

Festes Ovidi Montllor. Les iniciatives esmentades abans serviran per obrir l'any del cantautor amb una

considerable activitat. Però no seran les úniques. Dilluns de la setmana passada, el cantautor de Xàtiva Feliu

Ventura enviava una carta oberta als mitjans, "Celebrem Ovidi Montllor Cara de convit", en la qual feia una

crida a organitzar festes en honor a l'artista alcoià. Una proposta que s'emmiralla en l'èxit de les festes

dedicades a Vicent Andrés Estellés impulsades per l'escriptor Josep Lozano.

"Ovidi Montllor representa en carn viva el compromís amb el seu poble i amb la seua cultura i llengua, però

també representa el seu compromís amb els treballadors i la llibertat. Oblidar Ovidi és buidar de sentit, una

per una, aquestes paraules", apuntava Ventura, qui apel·lava a l'èxit en la difusió de la figura de l'alcoià en el

desè aniversari de les seues "vacances" per tornar a repetir l'experiència. De fet, el xativí proposava emprar el

títol "20 anys de vacances" per cohesionar les diferents iniciatives que anaven sorgint, però sense prejutjar

els continguts ni l'orientació dels actes. "Gent reunida per recordar l'obra d'Ovidi: les cançons, els poemes,

les pel·lícules, el teatre... O simplement brindar i menjar per ell".

A l'hora de tancar aquesta informació, Feliu Ventura explicava a EL TEMPS que la seua proposta ja havia

tingut un important retorn, amb diferents col·lectius i particulars que li havien fet saber la seua intenció

d'organitzar festes en honor a Montllor. A hores d'ara, Alzira, el barri de Gràcia, l'Espai País Valencià de

Barcelona i un col·lectiu de valencians a Londres són algunes de les propostes més avançades.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

Altrament, Acció Cultural del País Valencià, segons explicava el seu coordinador Toni Gisbert, treballa en la

preparació d'una programació encara per definir. Així, el mateix 10 de març se celebrarà un acte a l'Octubre

Centre de Cultura Contemporània. També se sap que els concerts que organitza l'entitat per commemorar el

25 d'Abril estaran dedicats a Ovidi. I, a més a més, Gisbert avançava la intenció d'organitzar "una campanya

de caire divulgatiu per rutllar per tot el territori".

Ovidi, la pel·lícula. Aquest "Any Ovidi" també podria tenir una pel·lícula. Anys enrere, la productora Aire

Cinema impulsà un projecte que, malgrat tenir la implicació dels actors Eduard Fernàndez i Rosanna Pastor,

no trobà el suport ni de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia (IVAC) ni de RTVV. Els

artífexs no van llençar la tovallola i ara mateix redefineixen el projecte, sota la direcció de Vicent Tamarit,

amb un documental ficcionat que contarà la vida de l'artista amb entrevistes a companys i familiars. I que

s'acompanyarà d'una part de ficció que explicarà per què no es va poder fer la pel·lícula original. Malgrat el

suport de la Televisió de Catalunya, a través d'un contracte amb Diagonal TV, la manca de suport públic ha

empentat els impulsors del projecte a finançar-lo a través de la plataforma de micromecenatge Verkami. A

l'hora de tancar aquestes pàgines, amb un mes per complir el termini, s'havien recaptat vora 9.000 euros dels

30.000 que es necessiten.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

CATALUNYAPLURAL.CAT (ELDIARIO.ES) - ENLLAÇ

La paraula viva, la paraula feta realitat

Ovidi Montllor fou un creador en majúscules. Una veu crítica i autocrítica silenciada als anys

vuitanta però que avui és admirada i reivindicada com mai, també per les generacions que no el

conegueren en vida.

Oriol Puig 12/03/2015

Coneixem a l’Ovidi cantant, a l’actor de cinema, una mica menys a l’actor de teatre, però poc sabíem de

l’Ovidi poeta, per exemple. L’editorial cooperativa i independent de Carcaixent, Sembra Llibres, acaba de

publicar 'Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula' de Jordi Tormo. El llibre té com a finalitat descobrir

aquesta vessant desconeguda i inèdita: L'Ovidi de les paraules, l’Ovidi poeta. Però no només això. També

aproximar-nos a les paraules que va dir de poetes com Salvat-Papasseit, Pere Quart, Blai Bonet, Fuster o

Sagarra, així com mostrar-nos l’estreta relació que el va unir al llarg de la seva vida amb Vicent Andrés

Estellés.

El lector descobrirà que darrere de l’Ovidi hi ha un creador immens. Un autèntic obrer de la cultura, però

sobretot de la paraula. Un creador apassionant i únic que podia enregistrar el mateix any dos discos, rodar

cinc pel·lícules i anar de gira amb dos espectacles musicals, mentre continuava escrivint poemes durant la

tranquil·litat de la nit. El llibre ens proposa un viatge a través de la seva vida. Aquest viatge el fem de la seva

mà, ja que la publicació recopila moltes cites seves d’entrevistes, articles i escrits propis sobre la seva

trajectòria, els seus anys a Alcoi i Barcelona, els seus inicis, efervescència i arraconament, així com el

naixement del mite una vegada mort. Però, sobretot, el llibre ens permet conèixer més de 70 textos, la major

part inèdits fins ara, on l'Ovidi més reservat ens parla de l’amor, de la vida, de la mort, de la lluita social, de

les seves esperances i compromisos. En definitiva, d’ell mateix. El llibre també recopila un important volum

de fotografies personals, moltes de les quals es veuran per primera vegada.

Les paraules de l’Ovidi continuen avui en dia més vigents que mai. I això és gràcies a la coherència que va

demostrar en vida i als seus ideals llibertaris i de lluita constant. Vint anys després de la seva mort continua

interpel·lant-nos als qui l’escoltem, als qui no ho fan també i als qui el van arraconar en vida perquè els

molestava. Com diu Isabel-Clara Simó en un dels seus escrits: 'L’Ovidi ha esdevingut un clàssic'. Un bon

exemple d’aquesta vigència és el festival Barnasants, que enguany té com a pedra angular la seva figura i

obra. S’han programat concerts simfònics a partir de les seves cançons, cicles de xerrades, exposicions

fotogràfiques... I els grups de música i els joves encara continuen admirant-lo i reivindicant-lo. El Diluvi,

Arthur Caravan, VerdCel, Obrint Pas, Andreu Valor, Feliu Ventura i Hugo Mas són un bon exemple.

Ovidi Montllor va treballar la paraula en un primer moment escrivint petites obres de teatre, després cançons

i, posteriorment, fent poesia. La seva obra poètica inclou més de 400 poemes, la major part inèdits. Molts

d’ells veuen el llum per primera vegada amb aquest llibre, però encara ens queda molt per descobrir. Els

darrers mesos de la seva vida va regalar als amics molts dels textos que treballava i aquesta obra està per

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

recopilar. Va escriure poemaris com Millor boig que viu; Agres, amargs i dolços; Dels quaranta estant;

Cançons als meus pares. Va dedicar poemes a Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Apel·les Fenosa o

Joan Valls. Una obra immensa. Per a descobrir-la tenim 'Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula' i el recital

'El(s) poeta Ovidi. Poesia no vol dir somniar' que clourà el 14 d'abril a Alcoi el festival Barnasants, en el que

Mercè Sampietro, Eduard Iniesta i Llúcia Vives, amb muntatge de Jana Montllor –filla de l’Ovidi-, recitaran

i musicaran els poemes que formen part d’aquest llibre.

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA

OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA DOSSIER DE PREMSA