DOSSIER DE PREMSA

4 de març

2013 Georgina Román 1er TIS-B

Data: 15/02/2012 Mitjà de comunicació: 20minutos.es Titular: La nova campanya publicitària de Loewe ha incendiat les xarxes socials Loewe ‘Trending topic’ pel seu nou anunci Noticia: http://www.20minutos.es/noticia/1339374/0/polemico/anuncio/loewe/ Resum: El nou anunci de Loewe ha fet una selecció de joves espanyols, on aquests joves fan diferents descripcions sobre si mateixos i sobre el que pensen de la marca, aquest polèmic anunci ha inundat les xarxes socials de indignació. Els protagonistes del spot no representen en cap cas a la societat espanyola, on mes de la meitat de població d’entre 18 i 25 anys està al atur i no poden accedir a ser clients d’una marca que ven bolsos a mil euros i jaquetes a partir de sis mil euros. Comentari personal: En els temps de crisis que estem visquent, crec que han fet una intel·ligent campanya de marketing, ja que la publicitat negativa es molt mes efectiva i perenne en el temps, els usuaris amb la seva indignació han fet que LOEWE sigui trending topic, però el que no han tingut en compte que aquesta campanya no anava dirigida a ells mateixos, ja que poques persones es poden permetre una bossa de mà de mil euros, la reivindicació vindria donada no perquè aquesta mostra de persones no reflecteixin la realitat, sinó per la societat consumista en la que vivim, personalment els bolsos LOEWE em poden agradar però crec que es indecent comprar-los.

Data: 11/02/2012 Mitjà de comunicació: Antena 3 notícies TV

Titular: Mor Whitney Houston, una diva de portentosa veu eclipsada per les drogues Noticia: http://www.antena3.com/noticias/cultura/musica/whitney-houston-diva-portentosa-voz-eclipsada-drogas_2012021200005.html Resum: La cantant i actriu Whitney Houston mor als 48 anys en L.A un dia abans de la gala dels Grammy. Comentari personal: Una de les cantants mes famoses de la dècada dels 80 i 90 mor de forma súbita en un hotel de Beberly Hills, era una persona drogodependent i va mantenir una tortuosa relació matrimonial, personalment se’m fa difícil creure que una persona amb tants recursos es pugui veure avocada a una mort tan tràgica, la conclusió que extrec d’aquesta noticia es que les drogues i maltractaments no estan lligats a temes econòmics, ni a classes socials marginals.

Data: 24/02/13 Mitjà de comunicació: El Periódico Titular: El Papa decideix renunciar desprès de rebre un informe sobre sexe i corrupció Noticia:

El Papa decidió renunciar tras un informe sobre sexo y corrupción en el Vaticano El texto, encargado por el Pontífice a tres cardenales intachables, habría anticipado la dimisión, según la prensa italiana

Jueves, 21 de febrero del 2013 - 20:56h. Lobis económicos, sexuales y de tráfico de influencias a altísimos niveles, con verdaderos aparatos para enfangar a adversarios de carrera. Además de los dos cardenales electores que encubrieron a clérigos pederastas, en el próximo cónclave entrará un informe ultrasecreto, que con toda

probabilidad ha constituido la gota que colmó la paciencia de Joseph Ratzinger y que le decidió a renunciar al cargo. La

historia, revelada este miércoles por la periodista Concita di Gregorio en el diario 'La Repubblica' y

artículo en la revista rival 'Panorama' con el título 'No otro

fornicarás, no robarás', da un giro a las razones alegadas por Benedicto XVI para abandonar el papado.

Todo surgió a raíz del llamado 'Vatileaks', con las filtraciones de documentos personales, reservados o secretos de Benedicto XVI. A causa de aquel asunto fue detenido, encarcelado y procesado Paolo Gabriele, mayordomo personal del Papa, transformado en el único culpable del caso. Sin embargo, el Papa instituyó una comisión de tres cardenales para que realizase la contrainvestigación política sobre el 'Vatileaks'.Se trata de tres cardenales ancianos --el opusdeísta español Julián Herranz, el eslovaco Jozef Tomko y el italiano Salvatore de Giorgi-- que el pasado diciembre entregaron al Papa su informe final. Son dos tomos de 300 páginas, con los nombres, vida y milagros de quienes trabajan en el gobierno central de la Iglesia. Su dosier se suma a otro sobre la corrupción interna, llevado a cabo a instancias del Papa por el arzobispo Carlo Maria Viganò, que fue alejado después de Roma por la Secretaría de Estado, 'la Moncloa' del Vaticano.

PERSONAS CHANTAJEABLES

El informe de la comisión de los tres ancianos cardenales --cuyo presidente es Herranz-- constituye una radiografía del gobierno de la Iglesia en la que salen a relucir los diversos lobis que actúan a la sombra de los pontífices, sus actividades y, sobre todo, sus debilidades. Precisamente a causa de sus debilidades económicas y sexuales, muchas de las personas interrogadas por el trío cardenalicio serían chantajeables, o como escriben en latín, sujetos a una 'impropriam influentiam'.La radiografía evidenciaría la existencia de varios lobis, el más curioso de los cuales sería el homosexual, con lugares para concertar citas en la periferia y el centro de Roma, extremos todos ellos que han sido desmentidos por sus protagonistas en los interrogatorios. Otro grupo, unido por sus orígenes, constituiría una verdadera central para favorecer o destruir carreras. Y un tercer grupo usaría ingentes fondos económicos para influir en las decisiones del Gobierno papal. "Todo gira en torno a la no observancia del sexto y séptimo mandamientos de la Iglesia ("no cometer actos impuros" y "no robar"). Los tres cardenales no entrarán en el conclave por razones de edad, pero su informe resultará decisivo para la elección del sucesor.

Resum: El Papa Benedicto XVI, desprès de que es filtraran documents seus personals, i que es culpés al seu majordom, va demanar a tres cardenals de confiança que fessin un informe, el contingut d’aquest ha estat devastador.

S’han descobert lobis econòmics, sexuals i de tràfic d’influències, que estan darrera del govern papal, aquest govern es pot condicionar per les seves aficions i debilitats que entren en contradicció amb el sisè i capté mandament.

Comentari personal: Jo crec que la religió esta bé quan la seva única ambició es proporcionar als seus creients uns valors étics i morals correctes, pero el que acaba succeint es que la religió acaba exercint un poder sobre les masses i el poder corromp. Quan el poder és abusiu queden sense castigar segons quins delictes perquè la divisió de poders no és real. En la decisió de dimitir del papa tinc una dualitat per una banda em sembla correcte que dimiteixi per quelcom que no s’ha fet bé aixó implica que no esta assentat en la cúpula i no és inamovible i per un altre cantó no em sembla correcta la dimissió, ja que amb aixó no es soluciona cap problema l’únic que es salva es la seva reputació.

Data: 14/09/2012 Mitjà de comunicació: El País i El Jueves Titular: Sorgeixen protestes per un vídeo que caricaturitza a Mahoma. Noticia:

Las protestas, país por país

La ira por el vídeo que caricaturiza a Mahoma recorre el mundo musulmán

La ira desatada por el vídeo que caricaturiza a Mahoma recorre el mundo musulmán desde que empezaron el pasado martes 11 de septiembre. El viernes de oración ha incrementado y extendido la protesta por otros países de mayoría musulmana.

Túnez: Al menos cinco personas han resultado heridas en enfrentamientos con la policía donde se ha declarado un gran

incendio que, al parecer procede del interior del aparcamiento de la legación. La policía intenta dispersar a los manifestantes con gases lacrimógenos y balas de goma. Las protestas han alcanzado a una escuela americana.

Sudán: Los manifestantes han conseguido entrar en la sede diplomática de EE UU y han atacado las embajadas de Reino

Unido y Alemania y han pedido la expulsión de los representantes diplomáticos de ambos países. Hay tres muertos en los enfrentamientos con la policía.

Líbano: En Trípoli hay un muerto y decenas de personas han prendido fuego a un restaurante de comida rápida estadounidense

coincidiendo con la visita de Benedicto XVI al país.

India: en India los manifestantes han intentado asaltar la embajada estadounidense en Madras, han lanzado piedras y han roto

varias ventanas. Hay 86 detenidos por los disturbios.

Egipto: en la embajada estadounidense de El Cairo la violencia ha obligado a construir un muro de cemento para tratar de

frenar el acceso al interior. Hay 200 heridos tras tres días de enfrentamientos.

Yemen: El Pentágono ha enviado una fuerza de 50 marines para reforzar la protección de los diplomáticos en su embajada tras

la violencia desatada en los últimos días y que ayer dejó 4 muertos y 15 heridos.

Nigeria: el Ejército ha disparado contra los manifestantes para dispersar a la multitud. El capitán Salihu Mustapha ha aclarado

que los militares han disparado al aire y no hay ningún herido".

Afganistán: El Pentágono ha destacado especialmente el carácter pacífico de las manifestaciones en el país asiático. "Estamos

agradecidos ya que, por lo que sabemos, los líderes religiosos han pedido que las protestas no sean violentas, si es que se producen", aseguró un portavoz de Defensa George Little.

Gaza: cientos de manifestantes se han lanzado a las calles en protestas que han transcurrido de forma pacífica. Varios

palestinos han proferido gritos de "Alá es grande" a la salida del rezo del viernes en la mezquita de Al Aqsa.

Marruecos: varios manifestantes han quemado banderas norteamericanas y han gritado consignas contra EE UU. El Gobierno de Marruecos ha criticado la película Inocencia de los musulmanes a la vez que ha presentado al Gobierno estadounidense sus condolencias por el fallecimiento del embajador en Libia.

Bangladesh: unos 10.000 manifestantes quemaron banderas israelíes y estadounidenses, tras intentar sin éxito alcanzar la

Embajada de EE UU.

Pakistán: Apenas 400 personas secundaron el llamamiento del partido islamista Jamaat e Islam. En Karachi los manifestantes

rondaron los 700, y en Lahore, el medio centenar. En las protestas pidieron la muerte del director de la película y la expulsión de todos los diplomáticos estadounidense.

Indonesia: Unos 350 radicales se manifestaron en Yakarta contra la “declaración de guerra” que consideran la película.

Resum: Es fa un vídeo on es caricaturitza a Mahoma, quan aquest vídeo arriba al mon musulmà hi ha diferents reaccions violentes en tots els països, ocasionant la mort de persones, en altres s’han donat manifestacions pacifiques i altres països han demanat l’expulsió dels ambaixadors dels EUA, ocasionant diversos altercats. Comentari personal: Tenint en compte la tensa situació del món occidental i el mon musulmà veig aquesta producció com una simple provocació. Així que tampoc la veig necessària, pero cal dir que en la declaració dels drets humans tenim la llibertat d’expressió com un dret,. Els musulmans essent persones creients i racionals no entenc perquè ho veuen com un insult tan greu com perquè aquest vídeo justifiqui la mort de cap persona. Els propietaris de Google no han retirat el vídeo perquè creuen que no vulnera la seva pròpia política, pero si han limitat la seva visió en Egipte. http://www.youtube.com/watch?v=rwmK7Q2stw4&bpctr=1361724091

Data: 21/ 10/ 1993 Mitjà de comunicació: La Vanguardia Titular: El juicio de la operación Nécora estrecha el cerco al narcotràfico gallego. Noticia: (pagina següent) Resum: En aquesta notícia ens expliquen les declaracions i com s’està desenvolupant el judici en l’operació Nècora, a grans trets el que podem dir de la noticia es que el jutge Garzón el 12 de juny de 1990 obra una causa als grans narcos de Galícia, gracies a dos testimonis que es penedien d'haver-se dedicat a aquest món, Ricardo Portabales. En el judici s’intenta deixar com a mentider compulsiu al principal testimoni, pero les seves declaracions amb molts detalls evidencien el delicte. Comentari personal: L’operació Nècora és un dels desplegaments mes insòlits mai viscut a Espanya, que va mobilitzar el jutge Garzón. Garzón nomes va poder seure a la banqueta d’acusats a 48 dels imputats, dels que 15 van quedar en llibertat. Cinc anys desprès el 90% dels detinguts van rebre el pes de la llei. He triat aquesta noticia perquè en aquest cas la justícia conduïda, segons el meu parer, per un bon jutge, va portar a presó a grans narcotraficants. Aquest cas va ser molt mediàtica perquè a més de la importància en si mateix que té, va estar acompanyat d’una plataforma social que s’anomenava “Las madres de la droga”.

Data: 7/04/2010 Mitjà de comunicació: La Vanguardia Titular: “Desvelado el sumario, el extesorero del PP, Luís Barcenas aparece en el eje del caso de la trama Gurtel” Noticia: (Pagina següent) Resum: En el sumari que es fa públic del cas Gurtel, el ex tresorer del PP, Barcenas estaria en principi implicat. En un període de crisis i transició on el PSOE esta apunt de perdre les properes eleccions, el PP no es pot veure implicat en mes casos de corrupció així que el seu líder s’adelanta per castigar i perseguir el frau en el seu partit. Comentari personal: Aquest article no es del meu gust ja que el periodista es posiciona massa en un dels costats politics, en aquest cas, estaria més a la dreta. Si ens centrem en el tema de corrupció política, i donades les circumstàncies de crisis que esta visquent Espanya, estem davant una incertesa econòmica i política. La majoria de la gent no creu en la nostra classe política i el que es mes preocupant i perillós encara es que la societat no creu en la justícia.

Data: 21/02/2013 Mitjà de comunicació: El Pais Titular: “los bomberos de Zaragoza se niegan a colaborar en los desahucios” Noticia:

Resum i Comentari personal: Amb el titular s’entén a grans trets de que va tot l’article, aquest es neguen a dur a terme mes desnonaments, els bombers es presenten en aquestes accions dutes a terme pel sistema capitalista per evitar i assegurar el benestar dels civils, per tal es quelcom incongruent ja que essent efectiva la sentencia del desnonament estàs retirant drets protecció i benestar, així que em sembla que un col·lectiu com els bombers siguin persones amb consciencia i amb llibertat de pensament

Data: 04/02/2013 Mitjà de comunicació: La Vanguardia Titular: Ella dijo no

Noticia: Ella dijo no

La humilde costurera afroamericana fue arrestada, lo que desató un boicot al transporte público que duró 381 días. El gesto en apariencia sencillo de Rosa Parks la convertiría en símbolo de la lucha por los derechos civiles. 54 años después, un negro era elegido presidente de Estados Unidos.

Hemeroteca | 04/02/2013 - 00:02h

More Sharing Services Era mujer, negra y trabajadora. Había nacido en 1913 (hoy hace un siglo). Tenía 42 años cuando protagonizó un incidente que iba a dar el golpe definitivo a la segregación racial en Estados Unidos. Corría 1955 y en aquellos años se hallaban vigentes las leyes Jim Crow, herederas directas de la esclavitud del siglo XIX, dictadas para que los afroamericanos tomaran conciencia de su presunta inferioridad y se mantuvieran en situación de marginación social. De acuerdo con ellas, los negros no podían compartir con los blancos los espacios públicos. La segregación sumía a la población negra en una constante humillación. Restaurantes, escuelas, cines e incluso lavabos, lucían carteles de ‘negros no’ o imponían la separación entre ambas razas. El pueblo negro sufría en silencio. Todo empezó a cambiar la histórica tarde del 1de diciembre de ese año: Rosa Parks, regresaba a su casa tras salir de su trabajo como costurera en un establecimiento de su ciudad natal, Montgomery (Alabama). Tal y como hacía diariamente, tomó el autobús. Como todo el transporte público, el vehículo estaba señalizado con una línea claramente marcada: blancos delante, negros detrás. Rosa subía pues al autobús, pagaba al conductor, se bajaba y volvía a subir por la puerta trasera.

Aquella tarde Rosa se sentó en la línea del medio, es decir, en aquellos asientos que podían ocupar los negros si no eran requeridos por ningún blanco. Aquel día subieron muchos blancos, por lo que el conductor exigió a cuatro pasajeros negros que cedieran su asiento cuando se llenó. Ella se negó: ‘Yo estaba sentada donde se suponía que debía hacerlo; el joven blanco que estaba de pie no había pedido el asiento; fue el conductor el que decidió crear un problema’, declaraba Rosa Parks a la BBC.

El conductor había tratado de disuadirla, estaba obligada a obedecer a la ley: ‘Voy a hacer que le arresten’. ‘Puede hacerlo’, replicó ella contundente. Y así fue: Rosa pasó la noche en el calabozo, acusada de perturbar el orden público. Fue juzgada y condenada a una multa de 14 dólares.

Al día siguiente Martin Luther King, un joven pastor de la Iglesia Bautista, poco conocido entonces, respondía a una llamada de E.D. Nixon, un fogoso maletero de Alabama harto también de la injusticia segregacionista, que acababa de pagar la fianza de Rosa. ‘Hemos aguanto demasiado

tiempo estas cosas. Creo que ha llegado la hora de boicotear los autobuses’.

Martin Luther King se mostró de acuerdo con él y ofreció su iglesia como lugar de reunión. Comenzaba así la lucha del que sería Premio Nobel de la Paz, antes de ser asesinado en 1968, tras ‘tener un sueño’.

El coraje de Rosa había movilizado a los afroamericanos de su ciudad, que organizaron un boicot contra los autobuses municipales que se prolongó casi 13 meses. Cinco años después, el Tribunal Supremo de EEUU declaraba inconstitucional la ley de segregación racial en el transporte público. La ley de Derechos Civiles la prohibió en escuelas, puesto de trabajo, lugares públicos y gobierno en 1964. Cuarenta y cinco años después, Barack Obama se convertía en el primer presidente negro de Estados Unidos.

Así una mujer criada en un hogar humilde (su madre era maestra y su padre carpintero) pasaba a convertirse, por un fortuito arranque de valentía, en la heroína del movimiento antisegregacionista en Estados Unidos: ‘No tenía idea de que alguien se enteraría de lo que había sucedido. Ni siquiera tenía certeza de que sobreviviría a aquel día’, confesaba en sus memorias. Rosa, marcada por una infancia en la que había sido testigo de cómo su abuelo hacía guardia frente a la puerta de su casa a fin de proteger a su familia del acoso del Ku Kux Klan, había cambiado el destino de EE.UU.

A partir del incidente, su vida se complicó: ella y su esposo, también militante antisegregacionista, perdieron su empleo y, acosados por llamadas telefónicas y ataques contra su hogar, se vieron obligados a emigrar a Detroit. No encontró la estabilidad hasta que fue contratada por un congresista demócrata, John Conyers, para quien trabajaría hasta su jubilación en 1998. Un año antes había fundado una organización de ayuda a jóvenes con problemas, la Rosa and Raymond Park Institute for Self Improvement.

En 1996 el entonces presidente Bill Clinton le concedería la medalla presidencial de la Libertad y tres años después el Congreso le entregaría la medalla de oro, máxima distinción cívica nacional. Leer más: http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20130204/54362163513/rosa-parks-activista-negra-derechos-civiles-eeuu.html#ixzz2MTrymRPG

Resum: Un simple gest, espontani, d’una costurera, Rosa Parks, en no cedir el seient on estava sentada en un bus a un blanc, comporta l’inici d’una revolució contra la segregació racial, fins arribar a l’actualitat on Obama, un home negra es president dels EUA. Comentari personal: Per mi es molt rellevant aquesta noticia, perquè jo fins fa pocs dies creia que l’impulsor de tot el moviment antisegregació i en defensa dels afroamericans venia donat per Martin Luter King, que si que es un impulsor, pero darrera del seu somni, esta una dona de 42 anys de classe humil, que engega aquest moviment de forma casual espontània i pacifica.

Data: 27/02/2013 Mitjà de comunicació: elPeriodico.com Titular: 30000 firmes en una setmana contra limitar el accés al parc Güell Noticia:

Resum: Els impulsors de la plataforma salvem al parc Güell han recollit en tan sols una setmana 30.000 firmes per parar la privatització, ja que els dirigents no busquen protegir aquesta zona verda tan sols extreure rendiment econòmic. Comentari personal: El meu comentari vers aquesta noticia, es que la societat esta una mica farta de que a tot se l’hi hagi de posar un preu, que els nostres dirigents intenten fer negoci de coses que realment no son de la seva propietat, que es una propietat dels ciutadans i som nosaltres mateixos que em de decidir quin ús donar-l’hi. Mitjançant una plataforma d’actuació, s’han recollit 30.000 firmes i s’intenta aconseguir parar la limitació d’accés al parc Güell.

Data: 1/03/2013 Mitjà de comunicació: ElPeriodico.com Titular: Un artista con esquizofrènia, protagonitza una campaña contra la estigmatización. Noticia: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/sifu-grupo-campana-viral-esquizofrenia-2329293

Resum: Un artista barcelonès de 45 anys que pateix esquizofrènia es posa davant d’una campanya contra la estigmatització que pateixen alguns col·lectius de la societat en general, darrera d’aquesta campanya es troba SIFU una empresa especialitzada en la inserció socio-laboral de persones amb discapacitat. Comentari personal: La societat en general te poca informació, aquesta desinformació genera desconfiança, esta molt bé que existeixin empreses per a integrar a grups exclosos de la societat i que donguin a conèixer gent com en Francesc de Diego, que a traves de la il·lustració ens ensenya el seu art i el seu món interior.

Data: 01/03/2013 Mitjà de comunicació: Publico.es Titular: El suprem anul·la la prohibició de portar burka a Lleida Noticia: http://www.publico.es/451457/el-supremo-sentencia-contra-la-prohibicion-del-burka-en-lleida Resum: El tribunal Suprem ha estimat que prohibir peces de roba que tapen la cara, com el Burka, en edificis municipals, tal i com va aprovar l’ajuntament de Lleida, limita la llibertat religiosa, que aquest es un dret fonamental. La dona de la religió islàmica que utilitza aquesta indumentària, parteix que ho fa des de la seva llibertat i que no esta sotmesa a cap coacció. Comentari personal: Em sembla justa i correcta la sentencia del suprem, ja que tothom es lliure de vestir de la manera que cregui i tenir llibertat per expressar-se. Per part del alcalde de Lleida, Àngel Ros, veig que hi ha un abús de poder, que les dones portin una indumentària no pertorba la tranquil·litat ciutadana, és un argument molt insòlit, aquest senyor si que prohibint la utilització esta pertorbant aquesta tranquil·litat. Des de el punt de vista feminista es veu el Burka com un símbol de discriminació, jo estic en total desacord, es indiferent l’accessori que es col·loqui si la persona que el porta accepta i escull portar-li-ho, una altre cosa es que imposin l’ utilització.

Data: 28/02/2013 Mitjà de comunicació: El periodico.com Titular: Mas de 1.000 millones de personas vivirán en pobreza extrema segun la ONU Noticia: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/mas-1000-millones-personas-viviran-pobreza-extrema-segun-onu-2328364

Resum: En 2015 aproximadament mil milions de persones viuran sota el umbral de pobresa, es a dir, que viuran amb menys de 1,25 $/dia, aquesta dada es va divulgar al ODM (Objetivos de Desarrollo del Mil·lenni). Comentari personal: En la noticia es dóna una dada bastant negativa, pero si continuem llegint ho intenten compensar dient que s’han assolit els objectius que es van fixar al 1990, segons el meu parer intenten que el lector vegi el got mig ple en comptes de mig buit. L’objectiu no és reduir sinó eradicar, crec que es pot aconseguir pero a molts països no convé.

Data: 24/11/2012 Mitjà de comunicació: La Vanguardia Titular: L’objectiu de la reforma d’estrangeria serien russos i xinesos, dos capitalisme tan joves com salvatges. Noticia: La màquina està espatllada L'objectiu de la reforma d'Estrangeria serien russos i xinesos, dos capitalismes tan joves com salvatges La Vanguardia en català | 24/11/2012 - 00:00h

Ramon Aymerich | Sigue a este autor en Twitter Barcelona El Govern espanyol vol concedir la nacionalitat a tots els inversors internacionals que adquireixin un habitatge per un valor de més de 160.000 euros. Ho ha confirmat més d'un ministre i ho va justificar meravellosament bé el president Mariano Rajoy en assenyalar que "alguna cosa s'ha de fer amb l'estoc d'habitatges". Va ser el mateix dia en què el president de la patronal bancària, Miguel Martín, va dir que el que necessita l'economia espanyola és "construir més cases". Les dues declaracions, formulades quasi a la mateixa hora, mostren la distància que hi ha entre la política i la realitat, són una manera d'admetre que no hi ha marge (ni imaginació) per desplegar cap tipus d'estratègia econòmica que no sigui ajustar i retallar. D'aquesta manera s'abandona la correcció política sobre la innovació, el canvi de paradigma i el suport a l'exportació i s'insisteix en el despalanquejament dels sectors immobiliari i financer, que al cap i a la fi continuen sent els que poden portar la nau a la deriva. Però la notícia té una segona lectura. L'atropellada vinculació de la proposta amb el drama dels desnonaments i la previsible desnaturalització de la llei d'Estrangeria que la proposta implica poden acabar projectant una imatge exterior que no és exactament la que voldria el Govern de Mariano Rajoy. L'objectiu

d'aquesta reforma són dos dels col·lectius de compradors més actius dels últims anys, russos i xinesos, ambdós representants de capitalismes tan joves com salvatges (i poc transparents). José María Aznar va voler estar a la primera divisió de la diplomàcia mundial i l'única cosa que va aconseguir va ser la foto del trio de les Açores. José Luis Rodríguez Zapatero va somiar (i d'allà no va passar) que jugava la Champions quan va explicar que Espanya havia superat Itàlia i amenaçava d'avançar França. El Govern de Mariano Rajoy, en canvi, parteix d'unes expectatives més modestes i col·loca l'economia espanyola directament a la segona divisió, en estreta competència amb països com Hongria i alguns estats balcànics que competeixen pels mateixos capitals amb idèntiques i tèrboles armes. Aquests dies, en què el conflicte Catalunya-Espanya capta gairebé tota l'atenció mediàtica, es parla molt de l'enigma espanyol. És a dir, de per què el Govern de Mariano Rajoy ni tan sols concep la possibilitat de seduir els catalans amb algun projecte de futur o de proposta comuna i opta per la por i la calúmnia com a única resposta. Doncs bé, és possible que això sigui només el reflex d'un problema molt més gran. És possible que el Govern espanyol -massa acostumat al decret, i no gens propens a trepitjar camps, tallers ni fàbriques- no tingui cap ni una resposta per encarar aquesta dècada, que, si no s'hi posa remei, pot acabar sent perduda. Per parlar a la manera de Víctor Grífols, és possible que la màquina estigui espatllada. Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20121124/54355786497/ramon-aymerich-la-maquina-esta-espatllada.html#ixzz2MUfFr3hp

Resum: El govern espanyol vol concedir la nacionalitat a tots els inversors internacionals que adquireixin un habitatge per un valor superior als 160.000 euros. L’objectiu d’aquesta reforma son dos col·lectius, els actius en els darrers anys com son els russos i el xinesos. Comentari personal: Em sembla esgarrifós, no perquè vinguin russos i xinesos a comprar immobilitzat a l’estat espanyol, sinó perquè estem visquent un drama, els dels desnonaments, que es pot arribar a aturar perquè el mercat immobiliari esta estancat, i com ja ha quedat patent no es pot basar l’economia d’un país sencer en la “totxana” també perquè aixó no és una solució al problema que estem patint, es un altre bombolla que sens dubte acabarà esclatant. S’haurien de proposar altres alternatives per sortir de la crisis, com una forta inversió en I+D.

Data: 20/07/2003 Mitjà de comunicació: La Vanguardia Titular: Diez años de crimen Resum: En la noticia explica el que s’està esdevinguent en els últims deu anys, en aquesta ciutat que es troba entre Mèxic DF i EUA, i el principal problema és que anualment moren mes de 300 dones, els assassins tenen total impunitat ja que la policia es veu impassible, indiferent i inepta. En aquesta zona fronterera arriben a diari 1000 persones al dia. És una ciutat que te un greu deteriorament dels valors socials, el narcotrafic es la principal font de la economia submergida de la ciutat. Comentari personal: La noticia que comento es va publicar al 2003, i en aquesta s’estava remuntant deu anys enrere, actualment en el 2013 Ciudad Juárez continua encapçalant les llistes de ciutat mes violentes amb 3100 persones assassinades al 2010, la violència contra les dones continua sent molt elevada tot i que per intentar controlar-ho es van traslladar a 7500 policies federals, encara que no han aconseguit gaire cosa. Em sembla increïble que desprès de la publicació de la noticia, encara no s’hagi quedat desfasada, que portant 30 anys molt sagnants encara no s’hagi pogut acabar amb aquesta olejada de violència gratuïta i darrera d’aquesta violència, continuen havent interessos politics i econòmics, que fan que aquesta barbàrie no acabi, ja que existeixen els mitjans per aconseguir-ho. Les causes dels assassinat poden ser diverses com el narcotrafic, tràfic d’òrgans, la trata, sectes satàniques, vídeos snuff, misogínia.

Data: 15/06/2012 Mitjà de comunicació: La Vanguardia Titular: “La Crisis está cambiando la vida hospitalaria: menos ingresos, menos tiempo y mas cirugía”· Noticia: (Pàgina següent) Resum i Comentari personal: En l’article ens mostren el canvi que pateixen els hospitals degut a la crisis, les reduccions en els pressupostos de Sanitat comporten greus conseqüències. Des de els dirigents es demana als professionals del àmbit sanitari que adquireixin un major compromís, se’ls demana reduir les llistes d’espera en un 2% sense gastar mes. S’arribarà a aquest objectiu reduint les repeticions de probes, reduint l’estança als hospitals, molts tractament s’atenen sense ingrés. Actualment hi ha 3500 persones esperant una pròtesis de cadera, 9000 de genoll i 25000 esperant per ser operades de catarates. A partir d’un Reial Decret la gent sense papers nomes serà atesa en casos d’urgències, en el embaràs i als nounats. Mirant les dades i les noves politiques, ens encaminem a una sanitat privatitzada. Degut a una mala gestió de l’economia del país, els ciutadans ens veiem abocats a una sanitat de mala qualitat.

Data: 11/01/2012 Mitjà de comunicació: Greandpeace Titular: “Sacar petróleo a cubetazos ¿se vale?” Noticia: http://www.greenpeace.org/mexico/es/Noticias/2012/Enero/Sacar-petroleo-de-un-rio-a-cubetazos-se-vale/ Resum: Pemex, es una empresa que es dedica a l’extracció de petroli, és una empresa negligent ja que s’aventura a aconseguir petroli de difícil accés, extracció i en condicions de risc. Aquesta es l’empresa responsable del derramament de 238000 litres de petroli, em el golf de Mèxic. La Secretària de Medi ambient i recursos naturals assegura que tenen la situació controlada que ja han extret 100000 litres, aquest 100000 litres no creuen que son reals, perquè la extracció del fuel la estan portant a terme pescadors locals amb mínimes condicions de seguretat, i es el govern de Veracruz i PROFEPA que han de reclamar a PEMEX la restauració del habitat que han contaminat i compensar a totes les persones locals afectades. Comentari personal: El petroli avui dia ens es necessària per a la nostra vida quotidiana, aquesta necessitat ens l’ha creat el nostre sistema, perquè el petroli fa girar el món. Les autoritat estan per protegir als ciutadans i protegir el medi on els ciutadans vivim. En la noticia veiem que aquest medi queda malmés, però com hi ha interessos bastant mes potents les pròpies autoritats no reclamen ni denuncien les il·legalitats perquè ells en formen part.

Data: 14/10/2012 Mitjà de comunicació: RTVE

Titular: “El descubrimiento todavía está muy lejos de su aplicación en pacientes”

Noticia: http://www.rtve.es/noticias/20121014/farmaco-utilizado-contra-rechazo-trasplantes-podria-retrasar-alzheimer/570037.shtml

Un fármaco utilizado contra el rechazo de trasplantes podría retrasar el Alzheimer

El medicamento, la rapamicina, puede retrasar la aparición del Parkinson

Así se revela en un estudio publicado por la revista 'Nature'

Investigadores de 28 países estudian un nuevo fármaco para tratar el Alzheimer

EFE 14.10.2012Un fármaco inmunosupresor utilizado habitualmente para evitar el rechazo en trasplantes podría servir para retrasar la aparición de enfermedades neurodegenerativas como el Alzheimer y el Parkinson, según pone de relieve un estudio que publica este domingo la revista 'Nature'. La rapamicina, como se llama el medicamento, no cura el Parkinson, pero sí "puede proteger y retrasar la aparición" de enfermedades neurodegenerativas, ha señalado en un comunicado el jefe del grupo de Neuropatología del Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge (Idibell), Isidro Ferrer, que ha participado en el estudio.

El trabajo ha estado coordinado por investigadores del International School for Advanced Studies (Sissa) de Trieste

(Italia), y es fruto de cinco años prolongados de trabajos desde que se descubrió que los pacientes de Parkinson

presentan un déficit en la proteína Uchl1.

Los científicos desconocían el mecanismo que producía dicho déficit, pero gracias a un proyecto europeo

llamado Dopaminet, que abordó cómo las células cerebrales cuyo neurotransmisor es la dopamina están implicadas

en el Parkinson, adviertieron que la proteína se regulaba mutuamente con su proteína espejo -configurada de

manera inversa-.

La rapamicina actúa en la respuesta de una proteínaDe hecho, la investigación contrastó que cuando la proteína espejo se encuentra en el núcleo de la célula no interacciona con la proteína, mientras que si se localiza en el citoplasma sí que lo hace.En el caso del Parkinson, la proteína Uchl1 está reducida y su proteína espejo se localiza en el núcleo y no en el citoplasma, por lo que los investigadores buscaron un método para extraer la proteína espejo del núcleo y hacerla interactuar con la proteína original, algo que se consigue con la rapamicina.

La investigación, desarrollada 'in vitro', ha permitido descubrir un mecanismo "muy nuevo y poco conocido",

que pasa por que la proteína espejo de Uchl1 que se acumula en el núcleo pueda salir al citoplasma para unirse a la

proteína Uchl1 y, de este modo, interaccionen. El Idibell, en todo caso, ha destacado que el descubrimiento "todavía

está muy lejos" de su posible aplicación en pacientes, ya que el próximo paso es validar estos resultados en estudios

con animales y estudiar los efectos de la rapamicina en combinación con otros fármacos

Resum: Un fàrmac utilitzat habitualment per evitar la intolerància en els trasplants podria servir per ret rasar l’aparició d’enfermetats neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson. Aquest medicament seria una troballa molt valuosa, encara que no curaria el Parkingson però si ret rasaria la seva aparició. Comentari personal: Les troballes que fa la ciència em semblen genials perquè actualment l’Alzheimer es la quarta causa de mort mes freqüent a Espanya, en el 2011 va causar la mort a casi 12000 persones, en les que predominen les dones. Però el que vull comentar es que la industria farmacèutica no tan sols intenta descobrir fàrmacs per curar, sinó que els únics fàrmacs que descobreix son els que tenen un ampli públic i tenen capacitat econòmica per fer front a la despesa que en resulta.

(Video Informe Semanal: La lucha por el recuerdo.)

Data: 07/11/2012 Mitjà de comunicació: centre de noticies ONU Titular: ONU destina 8 milions de dòlars per lluitar contra la violència de gènere Noticia:

Resum i conclusió: La ONU destinarà fons a programes que lluiten contra la violència de gènere, s’otorgaran a 12 iniciatives de manera local en 18 països diferents. En països com Amèrica llatina, Africa, etc es mostra mes mobilització i conscienciació sobre la violència conra la dona, pero encara queden països que la violència domestica encara no es considera delicte. En els països mes desenvolupats hi ha una lluita real contra la violència de gènere, esta considerat un delicte, i tot i així es continuen donant morts; en altres països la consciencia es menor i la vida d’una dona no val gaire cosa, així que cal una major aportació de recursos en aquestes zones.

Data: 28/02/2013 Mitjà de comunicació: Greandpeace Titular: “Shell abandona su idea de perforar el Artico” Noticia: http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/shell-abandona-su-idea-de-perforar-el-rtico-d/blog/44138/ Resum: Shell es l’empresa líder d’explotació de petroli, ha invertit una gran suma de diners per explorar i

explotar les aigües obertes en l’àrtic, degut a les pèrdues milionàries que ha patit i la pressió mundial s’oferta han anunciat que abandonarà els seus intents d’explotació en el 2013.

És continuarà amb el treball polític i les denúncies medi ambientals perquè l’àrtic sigui protegit per la ONU, per tal se salvaguardar la nostra ultima frontera natural. Comentari personal: Com he dit abans el petroli i els diners son el que fa que el món giri, en la nostra societat majoritàriament prima els valors econòmics. Hi ha entitat com greandpece que vetllen per conservar el mon, cal una major consciencia social, cal una reeducació, no son necessàries totes les coses de les que disposem, amb menys també es viu, i des de la meva perspectiva es viuria millor, ja que ens creen la necessitat de milers d’objectes i es aquesta necessitat la que ens emplena el cap i la consciencia de coses que realment no son tan importants.

Data: 25/01/2013 Mitjà de comunicació: Centre de noticies ONU Titular: Propostes contra la violència de gènere en la India Noticia:

Resum i Comentari personal: En la noticia es celebren el avenços que signifiquen les propostes que es fan per poder aplicar sancions quan es produeixen abusos i violacions dins del àmbit familiar i també poder prendre mesures contra els consells extrajudicials en els pobles, que solen emetre edictes contra les dones, que a sobre d’haver patit violacions, etc reben un càstig i son repudiades pel poble. Es important que la comunitat feminista de la india esta lluitant per que això no succeeixi, però el que s’està celebrant es nomes una recomanació que es fa en resposta sobretot a la jove que va ser violada i assassinada al país, cas bastant mediatic.

Data: 20/12/1995 Mitjà de comunicació: La Vanguardia Titular: Discriminació per motius de sexe Noticia:

Resum i Comentari: La noticia sorgeix a partir d’un reportatge de la BBC, sobre les nenes a Xina, internades en guarderies o camps de concentració on l’objectiu principal era l’exterminació com a conseqüències de les lleis totalitàries de natalitat. Són noticies que es reben a Europa i provoquen diverses reaccions, de sorpresa, incredulitat, etc... i en el cor d’Europa les dones també pateixen una discriminació en aquest cas positiva.

Data: 16/01/2013 Mitjà de comunicació: Centre de noticies ONU Titular: “ONU condemna l’atac a La universitat de Alepo” Noticia:

Resum i comentari: El conflicte de Síria provoca el bombardeig d’una Universitat, amb la mort de 80 civils, els crims de guerra són condemnats per la ONU i la UNESCO, i des de aquestes entitats es prega que s’investiguin per tal de condemnar el mes aviat possible aquests crims de guerra, mentre s’investiga els assassins continuant donant ordres bèl·lics, segons el meu parer es important que institucions com ONU o la UNESCO condemnin aquest actes, pero no es pot fer quelcom mes que comanar-ho públicament?