dossier de premsa 2010

0

Ajuntament de Cabrera de Mar

CABRERA DE MAR

DOSSIER DE PREMSA

2010

BIBLIOTECA ILTURO

Cabrera de Mar: dossier de premsa 2010

1

DATA TÍTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pàg.

06/01/2010 Els contraris a l'N-II estudien fer accions conjuntes amb altres entitats en defensa del Maresme

Gerard Ariño El Punt Maresme

10-11

07/01/2010 Cabrera es queda sense metge de família a la tarda i els veïns han d'anar fins a Vilassar de Mar

E.F. El Punt Maresme

12

08/01/2010 El consultori del Pla de l'Avellà tindrà metge de família tres tardes

Elena Ferran El Punt Maresme

13

09/01/2010 El Maresme sucumbe a la fuerza del viento Marta Pedrico La Vanguardia 14

10/01/2010 ¿Y la Urbana? Francesc Casaus La Vanguardia 15

12/01/2010 L'última regeneració de platges del Baix Maresme no ha servit per a res

T. Márquez- E. Ferran

El Punt Maresme

16-17

12/01/2010 El temporal de viento y lluvia deja de nuevo sin arena las playas del sur del Maresme

EFE La Vanguardia 18

19/01/2010 Els TAV entre Barcelona i Madrid amb parades reduiran fins a 8 minuts el temps del viatge

El Punt El Punt Maresme

19

04/02/2010 L'atur continua creixent al Maresme i suma 1.438 persones més al gener

T. Márquez El Punt Maresme

20-21

14/02/2010 El Calipso de Cabrera de Mar continua tancat

Lluís Martínez El Punt Maresme

22

19/02/2010 El jutge investigarà si l'Ajuntament de Cabrera ha deixat fer una casa on no toca


23

24/02/2010 Un jutge autoritza l'activitat del prostíbul Calipso de Cabrera, que es va precintar


24-25

25/02/2010 El ex alcalde de Cabrera, imputado por denegar un prostíbulo

Santiago Tarín La Vanguardia 26

25/02/2010 Prostíbulos legales La Vanguardia 27

26/02/2010 L'exalcalde de Cabrera, imputat per prevaricació pel tancament del Calipso


28-29

26/02/2010 FE DE ERRORES La Vanguardia 30

27/02/2010 Els veïns de Cabrera poden triar quina obra prioritzen per fer més accessibles els carrers i les places


31


2


01/03/2010 Dones Interdependents Tribuna Maresme

32

02/03/2010 Cabrera de Mar va millorar l'any passat la recollida selectiva i va reciclar fins a un 48% dels residus


33

03/03/2010 El nombre de desocupats continua augmentant al febrer al Maresme, però a un ritme més moderat

Teresa Màrquez El Punt Maresme

34

04/03/2010 Cabrera proposa fer cinc espigons a la platja però l'Estat respon que se n'oblidi


35

06/03/2010 Denúncia contra el Consorcio Port Mataró Fede Cedó El Periódico 36

06/03/2010 La biblioteca té una mitjana de visitants diària de 100 persones i ja disposa de 500 socis


37

10/03/2010 El fort temporal s'endú les platges del Maresme i afecta la via del tren

El Punt El Punt Barcelona

38-39

10/03/2010 El temporal de viento deja sin arena las playas del Maresme

EFE La Vanguardia 40

11/03/2010 El reforç de l'escullera Teresa Màrquez El Punt Maresme

41

17/03/2010 Adif diu que ja està treballant amb Costes per evitar que les onades tornin a afectar la via del Maresme


42

24/03/2010 Cabrera accepta la sorra del port de Mataró, però no li retirarà la demanda


43

26/03/2010 El análisis de bolsa La Vanguardia 44

29/03/2010 Siete detenidos en una operación contra una banda de atracadores

El Pais.com 45

29/03/2010 Cae una banda que cometió setenta robos en Catalunya y Levante

Europa Pres La Vanguardia 46

30/03/2010 Detenen la banda de lladres responsable de l'onada de robatoris al Maresme

Núria Puyuelo El Punt Maresme

47-48

01/04/2010 Roses, llibres i autors de la Comarca per celebrar una nova edició de Sant Jordi

Tribuna Maresme

49-50

01/04/2010 L'arqueologia a Cabrera, una opció de futur Tribuna Maresme

51-52


3


01/04/2010 La pérdida de arena en el Maresme M. Pedrico La Vanguardia 53

06/04/2010 "El caballo te enseña a ser un buen líder"... Edgar Guerrero

Victor.M Amela La Vanguardia 54-55

10/04/2010 Joan Maluquer coordinador de la plataforma Cabrera decideix


56-57

14/04/2010 Un edifici «complex» T.M./E.F. El Punt Maresme

58

18/04/2010 Trenquen les pancartes de la consulta sobre la independència

El Punt Maresme

59

23/04/2010 Sant Jordi «obre» la biblioteca de Premià. El Punt El Punt Maresme

60-61

24/04/2010 Cabrera destina part del fons estatal a netejar les pintades que van fer a l'estiu al castell de Burriac


62

24/04/2010 Les biblioteques conviden a passejar T.M. El Punt Maresme

63

24/04/2010 Una empresa d'estampats de Cabrera de Mar deixa vint treballadors al carrer


64

25/04/2010 El nord de la comarca busca la complicitat de la ciutadania a les urnes i aposta per fer de la jornada una festa de la democràcia


65

26/04/2010 El «sí» arrasa en un Maresme que torna a topar amb el mur infranquejable del 20%

Teresa Màrquez El Punt Barcelona

66-67

26/04/2010 Els resultats de la Consulta per la Independència a Cabrera de Mar


68

27/04/2010 Cabrera tindrà una pista de patinatge darrere l'ajuntament


69

27/04/2010 El macip dins l'almorratxa Elena Ferran El Punt Maresme

70-71

01/05/2010 El llegat dels nostres avantpassats, presents a la XV Fira Iberoromana de Cabrera de Mar

Tribuna Maresme

72-74

01/05/2010 Réquiem por las palmeras Sara Sans La Vanguardia 75

02/05/2010 Como una pareja de baile A frediani M. Martín

La Vanguardia 76

05/05/2010 La Fundació Burriac i l'Ajuntament signen un conveni


77


4


07/05/2010 Xavier Sala i Martin. Economista Eduard Batlle El Punt Maresme

78-79

08/05/2010 L'atur baixa al Maresme per primer cop en nou mesos gràcies a l'inici de la temporada turística


80-81

09/05/2010 Cabrera avalua els danys a la platja per saber quant pot reclamar al port de Mataró

Elena Ferran El Punt Barcelona

82-83

12/05/2010 El mosquito tigre pica en 120 municipios catalanes

El Pais.com 84

15/05/2010 Costes reomplirà altre cop les platges del Maresme dragant el fons marí


85-86

18/05/2010 Universitaris precaris Nora Viladomiu Cusí

El Punt Barcelona

87

18/05/2010 Rebuig perquè l'Estat malgasti diners públics tornant a regenerar les platges

E.F. I Gerard Ariño El Punt Maresme

88-89

19/05/2010 Ilturo de fira Elena Ferran El Punt Maresme

90-91

21/05/2010 XV Fira Iberoromana M. José Rodriguez El Punt. Sortim 92

24/05/2010 Les operadores de telecomunicacions Joan Botta El Punt Barcelona

93

27/05/2010 L'Estat no regenerarà aquest estiu cap de les platges del Baix Maresme.


94-95

28/05/2010 Pulso ciudadano E.Pres La Vanguardia 96

29/05/2010 El diner no té pàtria ni color El Punt 97-99

01/06/2010 Joaquim Llibre, promotor urbanístic A. Calls Tribuna Maresme

100-102

01/06/2010 Porto 30 anys alimentant nens. I ara nou repte: la gent gran

Tribuna Maresme

103-104

03/06/2010 Un grup d'escoles diu que no farà sortides si no es restableix la jornada intensiva


105-106

04/06/2010 L'atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu i 1.500 persones troben feina

Mataró El Punt Maresme

107-108

07/06/2010 TV3 desenterra la història des d'avui a «Sota terra», un espai que vol combinar rigor amb diversió

El Punt El Punt Barcelona

109-110

08/06/2010 Pares del CEIP de Cabrera alerten que cau pedra de la façana de l'escola


111


5


12/06/2010 Cabrera de Mar donarà la llicència d'obres perquè el Calipso pugui tornar a obrir


112

12/06/2010 Trasllat del tennis del Pla de l'Avellà per fer-hi pisos


113

12/06/2010 La façana marítima Elena Ferran El Punt Maresme

114

13/06/2010 Vilassar de Mar reduirà l'espai del Summer Festival per tal d'evitar una altra multa de Costes

115-116

15/06/2010 Estudien que la draga regeneri les platges del Baix Maresme i no les d'Arenys de Mar

Elena Ferran i Gerard Ariñó

El Punt Maresme

117-118

16/06/2010 Ports diu que posarà la sorra a la platja de Cabrera, tot i que encara no té data


119

01/07/2010 "Sorra.a.Cabrera" També es virtual Tribuna Maresme

121

02/07/2010 La costa torrejada M. José Rodriguez Sortim Catalunya

122-123

07/07/2010 Premià renuncia a abocar sorra a tota la platja per no molestar els banyistes

Gerard Ariñó El Punt Maresme

124-125

08/07/2010 Comença la cinquena regeneració de les platges al Baix Maresme en sis anys


126-127

09/07/2010 El vaixell draga aboca les primeres tones de sorra a la platja de Cabrera de Mar


128

09/07/2010 Malestar por la regeneración de las playas M. Pedrico La Vanguardia 129

17/07/2010 Platges d'un sol ús Gerard Ariñó El Punt Maresme

130-131

23/07/2010 Els veïns del Pla de l'Avellà no volen pisos als terrenys del tennis


132

31/07/2010 L'Estat aprova l'aportació a la draga Gerard Ariñó El Punt Maresme

133

01/08/2010 Els tomàquets del Maresme reinvindiquen el seu lloc a la cuina

Tribuna Maresme

134

09/08/2010 Incautan a un mono de contrabando enjaulado dentro de un coche en Barcelona

Europa Press El País.com 135


6


09/08/2010 Detectan a un mono de contrabando enjaulado dentro de un coche en Cabrera de Mar

E.Pres La Vanguardia 136

10/08/2010 Amb un mico al cotxe El Punt Barcelona

137

10/08/2010 Incautado en Cabrera un mono de contrabando

E.Pres La Vanguardia 138

15/08/2010 L'engany de les aparences David Marca El Punt 139

17/08/2010 Adif comença les obres de millora de l'estació


140

24/08/2010 Cal establir un diàleg de tu a tu amb els territoris

Ma Angels Martinez

El Punt Barcelona

141-142

30/08/2010 Concierto inaugural del XII curso de órgano del Maresme

La Vanguardia 143

01/09/2010 Entrevista a la periodista Àngels Barceló Tribuna Maresme

144-150

01/09/2010 La Spam es llença en el comerç solidari per ajudar els animals abandonats i les persones més desfavorides

Tribuna Maresme

151

04/09/2010 Maresme viene de mar Xavi Sancho El País.com 152-153

06/09/2010 Doneu corda al català Sebastia Alzamora Avui 154

07/09/2010 Les escoles, en peu de guerra per l'avançament del curs


155-156

10/09/2010 Entrevista al Coordinador de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, Carles Rocabert

Albert Calls Tribuna Maresme

157-159

13/09/2010 Decisión "soberana" José R. Villaverde La Vanguardia 160

13/09/2010 Un bar de Calella pagará a la SGAE por la música del televisor

EFE (Barcelona) La Vanguardia 161

14/09/2010 Dues condemnes al Maresme per no pagar drets d'autor


162

21/09/2010 Convenis transparents Joan Vilà i Carbonell

La Vanguardia 163

22/09/2010 Queixes al Síndic pel conveni amb La Genera


164


7


23/09/2010 La Generalitat ofrece actividades para la Semana Blanca con coste de hasta 355 euros

EFE (Barcelona) La Vanguardia 165

25/09/2010 D´il � lusió a desengany La Vanguardia 166

29/09/2010 La ronda del Maresme permitirá convertir la N-II en vía urbana

Redacción La Vanguardia 167

30/09/2010 Josep Linuesa, un actor cercano invitado en mesa ajena

Josep Sandoval La Vanguardia 168

01/10/2010 Contenciós de l'Ajuntament amb els veïns per un conveni urbanistic de cessió de sòl públic a un tennis privat

Tribuna Maresme

169-170

03/10/2010 La N-II estará hoy cortada al tráfico de El Masnou a Calella


04/10/2010 El Vilabalreix no pot amb el bàsquet interior del Cabrera

El 9 El 9 esportiu 172

04/10/2010 Tallen set hores la C-58 per instal�lar l'estructura d'un pont

J. R. El Punt Barcelona

173

11/10/2010 El temporal mantiene media Catalunya en vilo

Redacción La Vanguardia 174-175

12/10/2010 Sense platges, un altre cop Mar Vicente Gerardo Aviñó

Avui 176-177

12/10/2010 La primera llevantada s'endú la sorra de les platges


178

13/10/2010 Protección Civil desactiva la alerta de inundaciones en el Baix Empordà

R. Carranco El País.com 179

13/10/2010 El proyecto de ronda del Maresme no pone de acuerdo a todos los sectores

Marta Pedrico La Vanguardia 180

13/10/2010 Playas sin arena, árboles caídos y trenes sin servicio


14/10/2010 Cabrera de Mar denunciará a la Generalitat por la pérdida de arena de su playa

El País 182

14/10/2010 Falta de lideratge al Maresme per resoldre la pèrdua de sorra

E.F.- LL.M.-LL.A. El Punt Maresme

183

14/10/2010 El temporal arrasa 2,2 millones recién gastados en las playas

Oriol Margalef, Sílvia Oller y Marta Pedrico

La Vanguardia 184

15/10/2010 Playas que salen muy caras La Vanguardia 185


8


15/10/2010 Veintitrés millones al fondo del mar Marta Pedrico La Vanguardia 186

24/10/2010 Senyalització a El Masnou i a Montgat Pére Perez Alonso La Vanguardia 187

25/10/2010 Diques semisumergidos para Cabrera de Mar

M. Pedrico La Vanguardia 188

26/10/2010 Trinxant el Baix Maresme Carles Pujol Galofré

El Punt Barcelona

189

26/10/2010 Pacte en temps de crisi. Lluía Arcal El Punt Maresme

190

27/10/2010 Per un Estat català M. Puigmartí Borrell

La Vanguardia 191

29/10/2010 Caldrà tirar a terra nou habitatges i vuit naus.

Gerar Ariñó El Punt Maresme

192

29/10/2010 Històries sense guardó Lluís Martínez El Punt Maresme

193

01/11/2010 Responent la plataforma dels espais públics de Cabrera de Mar sobre el conveni amb el tennis La Genera

Tribuna Maresme

194-195

04/11/2010 Circular pel Maresme Carles Pujol Galofré

La Vanguardia 196

05/11/2010 Rodalies escurçarà el temps de viatge Mataró-Barcelona

Lluís Martínez El Punt Maresme

197

12/11/2010 Cabrera denuncia l'Estat i la Generalitat perquè ha quedat sense platja

Lluís Arcal El Punt Maresme

198-199

12/11/2010 Manel Nadal: “Aquesta denúncia està fora de lloc”

El Punt Maresme

200

13/11/2010 Nou centres reben el distintiu d'Escola Verda

El Punt Maresme

201

16/11/2010 Premià de Dalt recull 400 al.legacions contra la ronda


202

19/11/2010 Cabrera de Mar s'afegeix als detractors de la futura ronda del Maresme


203

20/11/2010 La suma de Premià de Dalt El Punt 204

24/11/2010 Cabrera preveu tenir canalitzada la riera al seu pas pel poble a final d'any


205

24/11/2010 Uns 2.000 alumnes ja han anat a La Massa G.A. El Punt Maresme

206


9


25/11/2010 Vilassar de Mar i Cabrera suspenen la connexió de bus ja que no reben subvencions


207

27/11/2010 Bosses de pa ecològiques Lluís Arcal El Punt Maresme

208-209

27/11/2010 Victoria Baras, experta en "antioaging" Victor.M Amela La Vanguardia 210-212

29/11/2010 Els resultats de les eleccions al Parlament a Cabrera de Mar


213-214

30/11/2010 Convergència arrasa a tots els pobles del Maresme


215-216

01/12/2010 Una nova via desdoblada a la Comarca? Tribuna Maresme

217

01/12/2010 CiU reafirma el suport a la ronda del Maresme, però vol diàleg

G.Ariñó/G.Marquez El Punt Maresme

218-219

02/12/2010 Cabrera autoritza la reabertura provisional del bordell Calipso

El Punt 220

03/12/2010 Els ports han de posar sorra a les platges abans del juny


221

05/12/2010 El govern rechaza ahora que se drague arena del Maresme

El Periodico 222-223

08/12/2010 Tots els ajuntaments afectats fan al�legacions a la ronda


224

19/12/2010 Els jardins de l'antiguitat Lluís Martínez El Punt Maresme

225

27/12/2010 Cal Conde ja és del poble Lluís Arcal El Punt Maresme

226-227


10

Els contraris a l'N-II estudien fer accions conjuntes amb altres entitats en defensa del Maresme

S'oposen frontalment a la construcció d'una carretera paral�lela a la C-32

GERARD ARIÑO

Un dels talls que s'han fet per reclamar la conversió de la carretera en un passeig.Foto: O.D.

La consigna és defensar el territori. La

Coordinadora de Plataformes No-N-II del

Maresme ha mostrat el seu rebuig frontal a la

construcció d'una carretera, paral�lela a

l'autopista C-32, per descongestionar el trànsit del

litoral i que malmeti encara més el territori. Per

això, té previst trobar punts de contacte amb

altres plataformes maresmenques, com ara les

que promouen les consultes sobre la

independència, per fer un front comú i evitar «que

la comarca estigui castigada de cares a la paret».

El portaveu de la coordinadora, Antoni Esteban,

va explicar ahir que la pacificació de l'N-II no ha

d'anar lligada en cap cas a la densificació de la

comarca, ja per ella mateixa està molt trinxada per altres infraestructures de transport com ara la via del

tren, la carretera N-II i l'autopista. En aquest sentit, l'agrupació de plataformes maresmenques recelen dels

estudis de mobilitat fets per la Generalitat i es mostren partidaris de la conversió de l'autopista en una via

lliure de peatge.

Segons apunta Esteban, «només caldrien 300 milions d'euros per rescatar el peatge més antic de l'Estat,

els sobrarien 100 milions per altres actuacions». Esteban fa referència als 400 milions d'euros que, segons

l'acord Estat-Generalitat, es transfereixen juntament amb la titularitat de l'N-II. A més, els membres de la

coordinadora recorden que el peatge té una data de caducitat fixada al 2021, i que si ara es fa una carretera

en una dècada hi haurà un excés d'oferta lliure.

Una mala notícia

Pels col�lectius contraris a l'N-II, la signatura del protocol de traspàs de les competències no és ni de bon

tros una bona notícia. Per això ja han començat a estudiar altres actuacions de protesta. En aquest sentit,

apunten que una de les prioritats ara és unir esforços amb altres entitats de la comarca que defensin el

territori.


11

En aquest sentit, Esteban destaca que les plataformes ciutadanes que promouen el dret a decidir o el grup

de defensa de les platges de Cabrera de Mar són alguns dels grups amb els quals hi ha interessos comuns i

amb qui es podrien compartir actuacions reivindicatives. A més, els responsables de les entitats

maresmenques tenen previst intensificar els seus contactes dins de la Unió de Plataformes, de la qual ja en

formen part, per buscar suports també més enllà de la comarca. En resum, la intenció és fer un gir cap a la

defensa del territori, sense deixar de banda la petició originària: que l'actual carretera N-II al seu pas pel

Maresme deixi de tenir el trànsit de vehicles que suporta en l'actualitat. En els propers mesos no hi ha

prevista, però, cap manifestació a l'N-II. Tot i així, Esteban explica que si les coses no canvien es podria

reprendre un calendari de mobilitzacions a curt termini. A més, va fer una advertència en aquest sentit:

«Cada cop són més els partidaris d'accions radicals i cada cop ens costa més convèncer-los que la via cívica

és la més assenyada; cada vegada els ànims estan més encesos», conclou.

El Punt Maresme, 6 de Gener 2010. Pàg. 3


12

Cabrera es queda sense metge de família a la tarda i els veïns han d'anar fins a Vilassar de Mar CABRERA DE MAR E.F

La decisió de l'Institut Català de la Salut de suspendre el servei de metge de família temporalment a la

tarda ha generat molt malestar als veïns de Cabrera de Mar. La situació s'arrossega des del 16 de desembre

passat, quan arran d'una baixa no es va cobrir aquesta plaça i es va suspendre el servei desviant els

pacients a Vilassar de Mar. El metge de família atenia els pacients a la tarda al consultori del centre del

poble i al consultori del veïnat del Pla de l'Avellà, que ha quedat desatès en aquest servei tant al matí com a

la tarda. Des de l'Ajuntament es van fer les gestions per reclamar a la Conselleria de Salut que es

mantingués el servei al municipi, i evitar que els veïns s'hagin de traslladar al poble veí. La regidora de

Sanitat, Elisabeth Cusí, va reclamar el dret a l'assistència que tenen els cabrerencs i va lamentar que el

problema s'estigui demorant. En un primer moment, l'ICS va anunciar que la suspensió s'allargaria fins a

finals de gener. El responsable dels centres de primària de la zona, Ricard Peris, va assegurar després que

la plaça es cobriria aquesta mateixa setmana, però a l'hora de la veritat no ha estat així. La regidora va

afirmar que li consta que des de l'administració competent s'està fent un esforç per trobar suplent, tot i que

el problema és que no hi ha personal. «Les mares amb nens petits i la gent gran no tenen un transport fàcil

per traslladar-se fins a Vilassar», lamentava.

Davant aquesta situació que s'està allargant, la regidora ha mantingut converses amb els responsables

d'atenció primària de la zona per mirar de reforçar l'atenció al CAP de Vilassar de Mar. Tot i que es deriven

els usuaris de Cabrera fins al poble veí, aquest no s'ha reforçat amb més personal i això provoca una

acumulació de les visites.

El Punt Maresme, 7 de Gener 2010. Pàg.2


13

El consultori del Pla de l'Avellà tindrà metge de família tres tardes E.F

Arran de les queixes per la suspensió temporal del servei de metge de família als consultoris de Cabrera,

ahir l'Ajuntament va rebre la confirmació que l'atenció es reprendrà tres tardes al consultori del veïnat del

Pla de l'Avellà. Segons va explicar la regidora de Salut, Elisabeth Cusí, serà els dimarts, dimecres i

divendres fins a finals de mes, en què es reincorporarà la doctora. Al consultori del nucli del poble es manté

l'atenció únicament a les tardes, i si no s'han de traslladar a Vilassar de Mar.

El Punt MAresme, 8 de Gener 2010. Pàg. 2


14

El Maresme sucumbe a la fuerza del viento Cabrera, Vilassar de Mar, Premià de Mar y El Masnou amanecieron ayer sin apenas playas MARTA PEDRICO

Parte de la cubierta del pabellón de Sant Andreu de Llavaneres sale volando, aunque no causa heridos

La fuerza del viento impidió a muchos conciliar el sueño la noche del jueves. Esta escena se repitió con más

frecuencia en el Maresme, donde las ráfagas alcanzaron los 109 km/ h arrastrando a su paso árboles,

contenedores, mobiliario urbano, señales de tráfico e incluso trozos de muros y edificaciones.

Los bomberos realizaron en la comarca 140 salidas desde la tarde del jueves hasta ayer a mediodía. De

todas ellas, unas setenta en Mataró, donde la resaca del temporal se dejará notar aún más a lo largo del fin

de semana, por ejemplo, con el cierre del recinto del parque Central. Este espacio verde ha resultado uno

de los más perjudicados por el viento, que ha derribado un cedro incluido en el catálogo de arboles y

arboledas ejemplares y un eucaliptos que acabó cayendo sobre el centro municipal para la tercera edad que

hay en el recinto.

En el resto de la comarca, los equipamientos deportivos han estado los grandes perjudicados.

En Sant Andreu de Llavaneres, el viento arrancó una sexta parte del techo del pabellón municipal

haciéndolo volar hasta una calle y un parking cercanos sin causar heridos. Los desperfectos han obligado a

suspender las actividades durante el fin de semana. También se han suspendido las actividades en el

pabellón de Sant Iscle de Vallalta, que se levantó el viernes con daños en parte de sus instalaciones.

En Vilassar de Dalt, la piscina municipal ha quedado afectada y aunque el viento arrancó 14 de las 20

placas de policarbonato de un lateral de la cubierta, no ha sido necesario cerrar todas las instalaciones. Así,

mientras ha quedado prohibido el paso a la piscina, los usuarios sí que pueden acceder al gimnasio. Por su

parte, Sant Vicenç de Montalt tampoco ha conseguido librarse de los efectos del viento. La principal

víctima ha sido una carpa que se había habilitado para alojar los actos de la fiesta mayor.

En cuatro de los municipios costeros, la fuerza del viento ya presagiaba lo que iba a pasar y de nuevo

Cabrera, Vilassar de Mar, Premià de Mar y El Masnou amanecieron el viernes sin apenas playa. Como ya

viene siendo habitual cuando el viento sopla más de lo normal, y apenas un año después de el temporal que

dejó a estos mismos pueblos sin arena, la historia se ha vuelto a repetir. Por eso el alcalde de Premià de

Mar, Miquel Buch, aseguró ayer que "llenar la playa de arena a inicios de verano no es la solución" e instó a

las autoridades a ponerse de acuerdo en una "solución consensuada y definitiva" como la reconstrucción de

espigones más largos o sumergidos que ayuden a la regeneración natural de las playas que la construcción

de los puertos ha eliminado.

La Vanguardia, 9 de Gener 2010. Pàg. 7


15

¿Y la Urbana?

FRANCESC CASAUS - Cabrera de Mar

Lunes 4/ I/ 2010, doce de la noche, Palau Sant Jordi. Tras asistir al magnífico espectáculo Saltimbanco del

Cirque du Soleil, pudimos disfrutar de otro espectáculo, patrocinado por la Guardia Urbana de Barcelona,

gracias a su inexistente presencia: miles de coches atrapados en un monumental atasco desde Montjuïch

hasta el paseo de la Zona Franca, donde sí funcionaban los semáforos, regulados con un criterio más que

discutible. Ni un solo guardia, ni uno. Si alguien en el Ayuntamiento se pregunta por qué se les critica

tanto, que se den un paseo esta noche por Montjuïc.

La Vanguardia, 10 de Gener 2010. Pàg. 25


16

L'última regeneració de platges del Baix Maresme no ha servit per a res

El temporal s'empassa els milers de metres cúbics de sorra de Premià de Mar i de

Vilassar de Mar

TERESA MÁRQUEZ / T. MÁRQUEZ / E. FERRAN La platja de Vilassar de Mar, o el que queda d'ella, ahir a la tarda. Foto: E.FERRAN.

El primer temporal de l'any 2010 al Baix

Maresme ha engolit la major part dels

350.000 m³ que l'estiu passat el Ministeri de

Medi Ambient va abocar en aquesta zona per

garantir precisament l'estabilitat de les

platges. Els Ajuntaments afectats,

principalment Premià de Mar i Vilassar de

Mar, demanen un cop més una solució

definitiva a una situació que es repeteix cada

any. Més enllà de la decepció, els

representants polítics parlen d'incertesa per la

impossibilitat a dia d'avui que l'administració

competent els garanteixi que hi haurà platja a

l'estiu. Els municipis afectats parlen d'unir-se

en un front comú.

«Fa quatre mesos que es van invertir nou

milions d'euros al Baix Maresme per abocar prop de 35.000 m³ de sorra a les platges. Avui, a la majoria ja

no en queda ni un pam.» L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), es lamentava ahir de tornar a

reviure un episodi que fa prop de vint anys que es repeteix a la zona sud de la comarca. Buch reclama tant

un front comú entre tots els alcaldes afectats com una resposta «definitiva i eficaç» a càrrec de les

administracions a les quals correspongui. «Com a ciutadà em resulta incomprensible que cada any es

llencin al mar milers d'euros, perquè la sorra torna al fons del mar cada principi d'any», comenta, i

assenyala que la solució dels espigons «cal que es revisi, i que ho facin els tècnics, que en poden demostrar

l'efectivitat».

Per la seva banda, l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU), explica que el temporal de dijous

«no va ser dels més forts», però que tot i això la regeneració de la platja «no ha servit per a res». «No ens

podem queixar de la resposta del Ministeri, que va ser ràpida, però els resultats evidencien que no era la

millor», defensa.


17

En aquest sentit, Ferrer recorda que «a dia d'avui no hi ha cap garantia per escrit que tinguem platja a

l'estiu i només l'amenaça que pot afectar la via del tren pot provocar que s'hi actuï amb més o menys

celeritat». Per l'alcalde és imprescindible «fer un estudi seriós sobre quines solucions es poden aplicar al

litoral, perquè n'hi ha d'haver de menys efímeres que la reposició de la sorra».

Cabrera de Mar, a tocar del port de Mataró, va ser el primer de denunciar, amb les llevantades de final

d'any, que s'havia quedat sense platja. Ahir el regidor de Medi ambient, Jordi Mir (CiU), defensava que

amb les últimes ventades, més de gregal, no s'ha notat que empitjorés la façana, potser perquè en aquest

cas quedava més protegida pel mateix port, que es queixen que frena la sorra.

En el cas del Masnou, fonts de l'Ajuntament van assegurar que la platja del municipi s'havia mantingut

estable tot i el temporal.

Els quatre alcaldes es van reunir poc abans de Nadal amb representants de les administracions amb

competències en el litoral per intentar trobar una resposta a la desaparició de les platges. Les

conseqüències del temporal poden haver agilitat la recerca de solucions, tot i que de moment no hi ha cap

projecte clar sobre la taula.

EL CONTRAPUNT

Els diners que s'endú el mar

La regeneració de les platges del Baix Maresme s'ha convertit en una qüestió de comarca. Igual que la

mobilitat ha aconseguit superar entrebancs i es busquen solucions conjuntes, la desaparició anual del

litoral del sud del Maresme reclama un lideratge clar que no s'acontenti amb pegats i bones intencions.

Diuen els que hi van ser que els representants del Ministeri de Medi Ambient, en la reunió que es va fer,

van argumentar l'abocament de sorra en detriment de la construcció d'espigons adduint, entre altres raons,

que aquest últim era un mètode massa car. I diuen també que els polítics de Madrid van rubricar-ho

assenyalant que l'actuació a les platges del Maresme «també la paga el contribuent de Burgos». Doncs és

lícit preguntar-se ara què pensarà el contribuent de Burgos quan llegeixi que dels milers de metres cúbics

que es van abocar al Baix Maresme en queda només el record. Potser també serà ell qui reclamarà a l'Estat

que amb el seus diners s'executin projectes amb una duració més llarga.



18

El temporal de viento y lluvia deja de nuevo sin arena las playas del sur del Maresme Premià de Mar, Vilassar de Mar y Cabrera de Mar se han quedado de nuevo sin arena en sus playas, a pesar de los trabajos de regeneración que se llevaron a cabo el pasado verano Premià de Mar (Barcelona). (EFE).- El temporal de fuerte viento y lluvia registrado los pasados días ha dejado de nuevo sin arena las playas de varios municipios del sur de la comarca del Maresme, han informado los ayuntamiento de algunas de las localidades afectadas. Premià de Mar, Vilassar de Mar y Cabrera de Mar se han quedado de nuevo sin arena en sus playas, a pesar de los trabajos de regeneración que se llevaron a cabo el pasado verano. Así, igual que a finales del 2008, el temporal de estos últimos días ha perjudicado de nuevo la costa sur del Maresme, llevándose la mayor parte de los 350.000 metros cúbicos de arena que durante el verano del pasado año el Ministerio de Medio Ambiente abocó en la zona para garantizar la estabilidad de las playas. El alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), ha manifestado que se han invertido muchos millones de euros en la regeneración de las playas tan solo hace cuatro meses y ahora "no queda nada". Buch ha señalado incluso la posibilidad de hacer un frente común entre todos los municipios afectados ante las administraciones superiores. Por su parte, el ayuntamiento de Vilassar de Mar también coincide en que la regeneración de la playa no ha servido para nada y destaca que a día de hoy no hay ninguna garantía por escrito de que el municipio tenga playa el próximo verano. Para el consistorio, es imprescindible hacer un estudio sobre qué soluciones se pueden aplicar al litoral. Los responsables de estos dos municipios, junto con el de Cabrera de Mar y El Masnou, se reunieron antes de las fiestas de Navidad con representantes de las administraciones con competencias en el litoral para encontrar una solución a la desaparición de las playas.

La Vanguardia, 12 de Gener 2010


19

Els TAV entre Barcelona i Madrid amb parades reduiran fins a 8 minuts el temps del viatge

A partir de l'1 de febrer, els TAV que enllacen l'estació de Sants amb la d'Atocha i que paren a Tarragona,

Lleida i Saragossa reduiran el temps del viatge entre 5 i 8 minuts, segons informava ahir el Ministeri de

Foment. El temps del viatge dels trens directes entre Barcelona i Madrid, però, continuarà sent de 2 hores i

38 minuts.

L'Adif, l'ens gestor que s'ocupa del manteniment de la infraestructura ferroviària, va explicar que la

reducció del temps de viatge dels TAV entre Barcelona i Madrid amb parades està derivada de

l'optimització de la infraestructura ferroviària. L'Administrador d'Infraestructures va afegir-hi que «és com

el rodatge d'un cotxe. És a dir, obeeix als ajustaments regulars que es van realitzant en els recorreguts dels

trens dos anys després de l'inici de les circulacions comercials».

Mentrestant, Adif continua fent proves per a l'homologació i posterior posada en marxa del sistema de

senyalització RTMS 2. Aquest nou sistema de senyalització, a banda de dotar de més fiabilitat el trajecte,

també hauria de permetre incrementar la velocitat per sobre dels 300 km/h, que és la màxima velocitat a la

qual ara poden anar els TAV.

Més trens

A banda d'aquesta millora del trajecte de fins a 8 minuts per als TAV amb parades, el Ministeri de Foment

també va anunciar que hi hauria dues freqüències de pas més dels trens d'alta velocitat a primera hora del

matí dels dies laborables. En sentit Barcelona-Madrid, el primer tren sortirà de Barcelona a les 6.40h,

pararà a Saragossa a les 8.09h, i arribarà a Madrid a les 9.32h. En sentit contrari, Madrid-Barcelona, la

sortida d'Atocha serà a les 8.15h, arribarà a Saragossa a les 9.34h i finalment pararà a l'estació de Sants a

les 9.34h.

Dues incidències provoquen retards de 25 minuts a la C4 i de 20 a la C1

Els trens de la línia C4 de rodalies, que enllaça Sant Vicenç de Calders i Manresa i viceversa, van registrar

ahir al matí retards de fins a 25 minuts com a conseqüència d'una avaria d'un tren de mercaderies. El tren

es va espatllar a l'estació de Sabadell Sud, cosa que va provocar que els combois circulessin per via única

des d'aquesta estació fins a la de Cerdanyola. Un cop retirat el tren avariat, aquesta línia va recuperar la

normalitat. A la tarda, com a conseqüència d'un atropellament prop de l'estació de Cabrera de Mar, els

trens de la C1, que uneix Molins de Rei amb Maçanet i viceversa, també van haver de circular per via única

entre Vilassar i Mataró. La incidència va provocar retards de 20 minuts en aquesta línia des de les 2 del

migdia fins a les 4 de la tarda, quan els trens van anar recuperant la seva freqüència.



20

L'atur continua creixent al Maresme i suma 1.438 persones més al gener

La comarca ja arriba als 36.546 desocupats, prop de 8.000 més que ara fa un any

T. MÁRQUEZ Foto: J.RAMOS. El nombre de persones en atur al Maresme continua creixent al 2010.

Les xifres de l'atur a la comarca del Maresme

continuen mantenint un índex creixent que

sembla no tenir fi. Segons les dades facilitades

pel Departament de Treball de la Generalitat, el

gener del 2010 es va tancar amb 36.546

desocupats, 1.438 persones més que al

desembre passat i prop de 8.000 més que al

gener del 2009. Percentualment, el municipi

més afectat continua sent Pineda de Mar on al

gener van perdre la feina 109 persones i se situa

ja en el 21,3 % de taxa d'atur i Tordera, amb

1.618 persones, assoleix el temut 20%. Mataró

va augmentar en 553 desocupats més i se situa

en 12.942 persones sense feina.

El 2010 comença molt negre per a l'activitat econòmica del Maresme. L'índex d'atur ha mantingut un

important nivell de creixement, deixant enrere les lleus esperances d'anivellar un novembre força benèvol

amb les xifres d'aturats. Si al desembre tan sols s'havien quedat sense feina a la comarca 127 persones més

respecte al novembre, al gener són 1.438 les que han perdut el lloc de treball en relació amb l'últim mes del

2009. Per municipis, el que surt més malparat percentualment continua sent Pineda de Mar, que amb

2.990 aturats comptabilitzats a les llistes del Departament de Treball eleva fins al 21,3% la taxa d'atur. El

segueixen a poca distància Tordera, que arriba al 20% de desocupats, Malgrat de Mar amb 1.846 persones i

un 18,9% i Palafolls amb 860 desocupats i un 18,32%. De fet, la zona de l'Alt Maresme continua

capitalitzant la major part dels aturats en funció, sobretot, de l'estacionalitat dels seus principals motors

econòmics, com pot ser el turisme.

Pel que fa a la capital, Mataró passa de les 12.389 persones sense feina al desembre a sumar 12.942 el mes

de gener. L'única bona notícia davant un panorama tan devastador correspon a Alella, l'únic municipi que

ha aconseguit reduir el seu nombre d'aturats, de 432 a 428. Per una altra banda, Cabrera de Mar amb 193,

Òrrius amb 42 i Santa Susanna amb 229 han mantingut els mateixos nivells.


21

En un comunicat emès ahir pel sindicat UGT de la zona del Maresme i del Vallès, es destaca la tendència

negativa de les dades de desocupació a la comarca, ja que «les expectatives que arriben des del govern

parlen d'un alentiment i una suau pujada, però les dades de moment son tan alarmats com les que hi ha

hagut durant l'any 2009». El sector més afectat continua sent serveis, passat el parèntesi del Nadal, seguit

de la construcció.

LES XIFRES

Maresme

36.546 persones en situació d'atur (15,6%)

Pineda de Mar

2.990 (21,3%)

Tordera

1.618 (20,2%)

Mataró

12.942 (19,8%)

Malgrat de Mar

1.846 (18,9%)

Palafolls

860 (18,32%)

Calella

1.791 (17,8%)

Canet de Mar

1.221 (17,3%)

Premià de Mar

2.271 (15,3%)

Dosrius

415 (14,9%)

Arenys de Munt

636 (14,8%)

Arenys de Mar

1.095 (14,6%)

Santa Susanna

229 (13,73%)

El Punt Maresme, 4 de Febrer 2010. Pàg. 2


22

El Calipso de Cabrera de Mar continua tancat

L'Ajuntament de Cabrera de Mar va tancar ara fa cinc anys el club Calipso de Cabrera de Mar, un dels

prostíbuls més coneguts de la comarca, juntament amb els que hi ha a la zona de Tordera, i que es trobava

a poca distància del polígon de Mataró, on ara s'hi volen construir dos bordells més. L'alcalde d'aleshores,

Carles Rocabert (ERC), va decretar una ordre de tancament al�legant que el local incomplia un seguit de

mesures de seguretat com ara les instal�lacions contra incendis o l'aforament del local.

Des de llavors, el local continua tancat. Les dimensions dels dos prostíbuls de Mataró podrien acabar

convertint el polígon de Les Hortes del Camí Ral com un dels emplaçaments més importants quant a oferta

d'aquest tipus de serveis. A més, també podrien rivalitzar amb d'altres negocis com ara el macroprostíbul

de la Jonquera, amb 60 habitacions, i que encara està en construcció, o els que fins fa un temps

funcionaven a Castelldefels: el Riviere i el Saratoga. Dos establiments molt populars i que continuen tancats

cautelarment per odre judicial.



23

El jutge investigarà si l'Ajuntament de Cabrera ha deixat fer una casa on no toca E.FERRAN . Foto: E.F. La casa de Cabrera que és motiu de la denúncia.

El jutjat d'instrucció número 1 de Mataró ha

admès a tràmit una querella d'una veïna de

Cabrera contra l'Ajuntament per un suposat

delicte de prevaricació i contra l'ordenació

territorial. La demandant, Carmen Manresa,

ha denunciat el consistori perquè, tot i que

sempre li havia manifestat que al solar que té

davant de casa seva no s'hi podia construir

perquè no complia amb la normativa, i

finalment s'hi ha deixat fer una casa

unifamiliar. Segons explica ella és la principal

afectada, ja que viu a la planta baixa del bloc

de pisos que hi ha al darrera i ha quedat

tapada pel mur de la nova construcció. La

querella deixa constància que segons el

certificat que va emetre l'Ajuntament el 2006 per construir al solar la parcel�la hauria de tenir una façana

de com a mínim 15 metres i una superfície de 500, i la distància amb els vials hauria de ser de 6 metres. En

canvi, segons denuncien, la casa que s'està fent només fa 338 m², té una façana de 10,50 i la distància

respecte als vials és de 3 metres. El regidor d'Urbanisme, Jaume Borràs (CiU), diu que es va concedir la

llicència d'obres amb els informes favorables. Borràs diu que la parcel�la, al carrer Trafalgar, va haver de

cedir un tros per fer el carrer de la riera dels Vinyals i per això hi ha menys metres. Defensa que la

volumetria de la casa s'ha ajustat a les dimensions de la parcel�la i que el jutge haurà de pronunciar-se al

respecte.

El Punt Maresme, 19 de febrer 2010. Pàg. 3


24

Un jutge autoritza l'activitat del prostíbul Calipso de Cabrera, que es va precintar

Diu que no s'havia d'haver denegat la llicència, que està en suspens fins que es facin les reformes

ELENA FERRAN Imatge de la façana del Capiso precintat a peu de la carretera N-II. Foto: EL PUNT.

Una sentència del Tribunal Superior de

Justícia tomba l'acord municipal pel qual es

va denegar el 2005 la llicència d'activitats i

d'obres al prostíbul Calipso de Cabrera. Així,

el jutge autoritza l'activitat del local perquè

considera que l'Ajuntament la hi havia

reconegut anteriorment i creu que s'hauria

d'haver suspès i no denegat la llicència

d'obres, perquè es va tramitar malament.

Segons diu el jutge, els propietaris haurien

d'haver demanat una llicència provisional per

l'afectació urbanística que té el sector. Fonts

de l'Ajuntament asseguren que aquesta nova

llicència ja s'ha demanat i que es remetrà a la

Generalitat perquè es pronunciï.

La resolució del jutge anul�la la junta de

govern local que va tenir lloc el maig del 2005, segons la qual l'Ajuntament denegava una llicència d'obres

menors als propietaris del prostíbul de Cabrera i també la llicència d'activitats. En dues sentències

diferents els magistrats del Tribunal Superior de Justícia donen part de raó als propietaris, ja que

consideren que l'Ajuntament no els podia denegar la llicència d'activitats després que anteriorment

s'hagués reconegut que la tenien, segons un document de l'alcaldia del 2004. En la sentència també es

considera que la llicència d'obres no s'hauria d'haver denegat sinó suspès, ja que havia estat mal tramitada

pels afectats. Com s'apunta en la resolució, s'hauria d'haver sol�licitat una llicència de caràcter provisional,

ja que aquest sector està afectat urbanísticament tant pel planejament municipal que s'està revisant com

pel pla director costaner, a més de l'afectació per la proximitat amb la carretera.

Segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Jaume Borràs (CiU), els propietaris ja han fet la tramitació de la

nova llicència d'obres amb la intenció de portar a terme totes les reformes que se sol�licitaven al seu

moment per adaptar el local a la normativa de locals on s'exerceix la prostitució. Aquesta documentació

s'ha tramitat al Departament d'Urbanisme de la Generalitat, que és qui té les competències en llicències de


25

caràcter provisional afectades urbanísticament, com és el cas. Serà Urbanisme qui autoritzarà o no, o ho

farà a precari, l'autorització de les obres que permetria a l'establiment tornar a obrir les portes.

El prostíbul, situat a peu de la carretera Nacional II, va funcionar fins al 2005. A petició de l'Ajuntament,

l'any 2003 es va requerir a la societat Hoteles Restaurantes Garmón que adaptés la seva llicència a la nova

normativa. El tancament es feia efectiu després de comprovar que s'havia portat a terme una part de les

obres sense permís. L'exalcalde de Cabrera Carles Rocabert, (ERC) que va fer precintar el local,

manifestava ahir la necessitat d'obrir un debat sobre la regulació dels prostíbuls. En aquest sentit, posava

sobre la taula la proposta que ha fet Mataró, arran del projecte dels dos macroprostíbuls, de fer un pla

especial urbanístic per fixar les condicions i els llocs on s'han de construir. Rocabert explica que una

sentència també va donar la raó a l'Ajuntament sobre l'ordre de tancament per la falta de mesures de

seguretat.



26

El ex alcalde de Cabrera de Mar, imputado por denegar un prostíbulo El TSJC también ha fallado contra el Consistorio por la licencia del prostíbulo Santiago Tarín La juez de Mataró considera que la revocación del permiso para un prostíbulo es "arbitraria y contraria a derecho" El ex alcalde de Cabrera de Mar y el secretario del Consistorio están a un paso del banquillo de los acusados por la denegación de la licencia para un prostíbulo. La titular del juzgado de instrucción número 2 de Mataró los ha imputado por un delito de prevaricación (dictar una resolución a sabiendas de que es injusta) por haber impedido que el local continuara abierto adaptándose a la reglamentación de la Generalitat sobre la materia. Desde el año 1983, en el punto kilométrico 649 de la Nacional II a su paso por Cabrera de Mar, está el hotel Calypso, que abrió como restaurante, hostal-pensión y cafetería. En 1990, el Consistorio autorizó la trasmisión de la licencia a la entidad Hoteles y Restaurantes Garmón. En el Calypso, entonces, se practicaba la prostitución y el 24 de noviembre del 2003 el Ayuntamiento requirió a la sociedad para que adaptara su licencia al decreto de la Generalitat que regulaba este tipo de locales. La empresa llevó a cabo el trámite y la autorización se dio por silencio administrativo, aunque el 31 de mayo del 2005 un acuerdo de la junta de gobierno local acordó denegarles el permiso municipal ambiental, que llevó aparejado el cierre del prostíbulo que aún continúa vigente. Este acto municipal ha dado lugar a varios pleitos. Uno, la querella criminal presentada por el letrado Àlex Garberí, quien no ha querido hacer declaraciones sobre el caso, en nombre de Hoteles y Restaurantes Garmón, que dio lugar a un procedimiento en el juzgado de instrucción número 2 de Mataró. Ahora, la juez ha dictado un auto donde imputa por prevaricación al ex alcalde de la población y actual líder de la oposición, Carles Rocabert, así como al secretario del Ayuntamiento, debido a que la negación del permiso medioambiental "para la actividad de bar musical y hotel adaptado", es decir, prostíbulo, era "arbitraria y contraria a derecho" porque "se oponía frontalmente a lo acordado anteriormente por el mismo alcalde" en relación con el silencio administrativo para la licencia. La juez también ha dado diez días a las partes para que presenten sus escritos de calificación. En el auto de la juez de Mataró se hace referencia a una sentencia contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que también es contraria al Ayuntamiento, y donde se explicita que la licencia para adecuarse a la normativa de la Generalitat sobre locales de pública concurrencia donde se ejerce la prostitución había sido otorgada por silencio administrativo en una providencia del alcalde de 8 de noviembre del 2004. Y aún es más crítica la sentencia con el Ayuntamiento, puesto que resume el problema explicando que la empresa pretendió adecuar su licencia a la norma y "se le respondió denegándole un permiso municipal ambiental que no había solicitado, lo que ya de por sí denota lo desacertado del acto municipal". Además, los magistrados condenan en costas al Consistorio porque "vista la contradicción del Ayuntamiento con sus propios actos anteriores, se aprecia temeridad en el mantenimiento de su postura procesal en este pleito". En el fallo, contra el cual no cabe ya recurso, el TSJC declaró nulo el acuerdo de la junta de gobierno local y declaraba que el Calypso podía considerar que su licencia había sido adaptada a la normativa sobre prostíbulos emanada de la Generalitat; una ley que, según el tribunal, se dictó para subsanar una situación donde se operaba con "licencias evidentemente eufemísticas, dada la hipocresía social y política sobre el tema".

La Vanguardia, 25 de Febrer 2010


27

Prostíbulos legales El alcalde de Cabrera de Mar está a un paso del banquillo de los acusados por denegar la licencia para un prostíbulo. Una juez de Mataró lo imputa por un delito de prevaricación por haber impedido que el local continuara abierto adaptándose a la reglamentación de la Generalitat sobre la materia.

La Vanguardia, 25 de Febrero 2010


28

L'exalcalde de Cabrera, imputat per prevaricació pel tancament del Calipso

Si els propietaris del prostíbul o la fiscalia sol�liciten el judici haurà de

asseure's al banc dels acusats

ELENA FERRAN Una imatge del prostíbul Calipso a peu de l'N-II, precintat des del 2005. Foto: EL PUNT.

El jutjat d'instrucció número 2 de Mataró

considera que hi ha suficients indicis per

acusar d'un presumpte delicte de prevaricació

l'exalcalde de Cabrera, Carles Rocabert, i el

secretari municipal de l'Ajuntament perquè

considera que van incomplir la llei denegant

les llicències d'obres i d'activitats i fent tancar

el prostíbul Calipso l'any 2005. La jutgessa

descarta en canvi que es produís cap delicte

en falsedat documental tal com denunciaven

els propietaris del prostíbul en la querella

criminal. El procés d'investigació s'ha tancat i ara si els demandants o el ministeri fiscal els acusen se

celebrarà el judici.

La magistrada del jutjat d'instrucció número 2 de Mataró ha acabat la investigació sobre el tancament del

prostíbul Calipso. El procés judicial arran de la querella criminal per prevaricació presentada pels

propietaris del local es va iniciar fa tres anys. Ara, la jutgessa considera que hi ha prou indicis per pensar

que tant l'exalcalde, Carles Rocabert, com el secretari de l'Ajuntament tenien coneixement que l'acord que

signaven era «arbitrari i contrari a dret». Queda provat, segons la magistrada que el que s'acordava en

aquest document s'oposava frontalment al que havia dit el mateix alcalde uns mesos abans, quan

reconeixia la concessió del permís mediambiental del local per exercir-hi la prostitució. A més, l'auto

també recull que no es podia justificar aquest canvi de criteris en els informes tècnics desfavorables. En els

arguments, la jutgessa també descarta que aquests fets representessin un delicte de falsedat documental,

tal com denunciaven els propietaris del local.

Arran de la decisió judicial, tant el ministeri fiscal com l'acusació particular poden acusar o decidir que

s'arxivi el cas. Això últim és el que demana l'advocat de la defensa dels dos imputats, al�legant que la

discussió sobre la legalitat de l'acord ja es va tractar pel contenciós administratiu i no cal per via penal. El

recurs presentat assenyala també que tots dos imputats van declarar ja davant la jutge, i que van actuar

creient que s'ajustaven a la legalitat. L'advocat de la defensa apunta també, tal com recull de la darrera

sentència del TSJC, la complexitat jurídica de la matèria per la diversitat de normatives que existeixen

sobre l'exercici de la prostitució en locals públics de lliure concurrència.


29

El procés d'instrucció arriba al punt i final després que el TSJC s'hagi pronunciat sobre la denegació de les

llicències, sense donar íntegrament la raó a cap de les dues parts.

EL PROTAGONISTA

CARLES ROCABERT

«El Calipso no complia amb la normativa i no podia estar obert. Vam actuar correctament

«El Calipso no podia estar obert»

L'exalcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, manifestava ahir la seva sorpresa després de conèixer a

través de la premsa l'auto en què se l'imputa per un presumpte delicte de prevaricació. L'advocat tant de

Carles Rocabert com també del secretari municipal s'afanyava ahir mateix a presentar el seguit

d'al�legacions per demanar a la jutgessa que s'arxivi la causa presentada, arran de la querella criminal

presentada pels propietaris del prostíbul.

Al mateix temps, l'exalcalde de Cabrera de Mart defensava l'actuació que l'any 2005 el va portar a ordenar

el tancament del prostíbul. «El Calipso no complia amb la normativa vigent i no podia estar obert de cap

manera. Hi havia riscos per a la gent que hi treballava i és clar que vam actuar correctament convençuts

que seguíem allò que marca la llei», afirmava recordant que una de les sentències del contenciós

administratiu els és favorable en aquest sentit. Ara és l'acord que va signar el mateix alcalde el que ha

portat a la jutgessa a trobar-hi indicis de delicte i a imputar-lo per un presumpte delicte de prevaricació.

La decisió de la jutgessa arriba un mes després que el Tribunal Superior de Justícia es pronunciés sobre

uns altres dos contenciosos administratius que tenen el local Calipso com a protagonista. Un és en contra

de la denegació de la llicència d'activitats i l'altre pel permís d'obres que demanaven els propietaris per fer

reformes al local. Mentre es reconeix que l'Ajuntament no ho ha fet del tot bé denegant la llicència

d'activitats, ja que anteriorment el mateix alcalde ho havia reconegut, també es diu que no s'havia demanat

bé el permís d'obres.



30

FE DE ERRORES. Carles Rocabert, imputado por prevaricación en relación con la denegación de la licencia a un prostíbulo, no es alcalde de Cabrera de Mar, como se decía ayer en la página 7 de Vivir, sino que lo fue hasta el pasado mandato. Hoy el alcalde es Joan Vila, que no es citado en el auto.

La Vanguardia, 26 de Febrero 2010


31

Els veïns de Cabrera poden triar quina obra prioritzen per fer més accessibles els carrers i les places E. FERRAN

Les voreres estretes de l'entorn de la plaça del poble. Foto: E.F.

Els veïns de Cabrera de mar poden votar fins

el 12 de març per escollir quin dels quatre

projectes presentats per l'Ajuntament

consideren prioritari i voldrien que s'executés

abans. Els quatre projectes tenen en comú

que formen part del pla de mobilitat, que s'ha

elaborat amb l'objectiu d'anar millorant

l'accés dels carrers i les places per donar

prioritat als vianants davant del cotxe. El

regidor d'Obres, Jordi Mir, explica que el pla

és molt ambiciós i exhaustiu analitzant

l'amplada de les voreres, el pendent dels

carrers, els elements urbans i el mobiliari. La

intervenció es planteja fer a llarg termini, en els cinc anys vinents, tenint en compte la important inversió

que representa, uns 4 milions d'euros.

El primer pas per aquest 2010 és destinar uns 150.000 euros en el pressupost per iniciar alguna de les

actuacions. D'entre les opcions que els veïns han d'ordenar per la prioritat que li donarien, hi ha projectes

importants com la remodelació de l'entorn de la plaça del Poble. A tocar de l'església, la plaça l'ocupen els

vehicles i els entorns tenen les voreres massa estretes. La millora de la plaça Nova és una altra de les

propostes per millorar també els accessos per a persones amb mobilitat reduïda. Els veïns també poden

escollir la reurbanització dels entorns de l'escola bressol, al carrer Agustí Vendrell. Tot i ser un sector

bastant nou, les voreres també són massa estretes i caldria resituar el mobiliari urbà. Per últim, una de les

actuacions presentades per l'Ajuntament està localitzada al barri del Pla de l'Avellà, per millorar el tram

final de la rambla de Vinyals. La proposta és allargar el carril bici, asfaltar la vorera i posar passamans al

pas subterrani que condueix als vianants per sota l'N-II i la via del tren a la platja. La voluntat del govern

municipal és poder adjudicar l'obra que surti més votada pels veïns dins aquest mateix any.



32

DONES INTERDEPENDENTS

Les dones representen més de la meitat de la població, són un col�lectiu heterogeni en tots els punts de

vista. Malgrat aquesta gran diversitat hi ha, però, elements que s’uneixen com poden ser la situació de

vulneritat davant la violència masclista i la desigualtat en diferents àmbits socials.

Creiem que la millor manera de combatre aquestes situacions negatives és unint-nos i compartint

coneixements. I comencem, no de zero, si no amb uns coneixements molt importants. Això ho sabem molt

bé les dones, que hem après el saber de les nostres mares, àvies, etc.

Ja des de l’any 2005, un 25 d’octubre, concretament, ens vam reunir unes quantes associacions de dones

del Maresme per compartir idees i maneres de fer. Tenim objectius que ens son comuns i d’altres que cada

associació té per seu costat i que fa qie totes siguem diferents. Això ens enriqueix.

El que pretenem, des de la Federació, es crear interdependència. Aquest concepte es diferencia molt de la

dependència, ja que la relació interdepèndent implica que totes les participants siguin independents. La

independència és quan més d’una persona, s’influeixen mútuament en les seves vides personals, emocions

i conductes.

La federació pretén ser capaç d’aprendre, transformar-se, i de contribuir a la transformació de la realitat.

Ara per ara la formen deu entitats de dones del Maresme, i esperem que vagin augmentant:

• Associació Dones per la Igualtat d’Arenys de Mar

• Associació Dona x la Dona de Llavaneres

• Associació d’ones de Cabrera de Mar

• Dones de Dalt de Premià de Dalt

• Associació Dones Solidàries d’Alella

• Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella

• Associació Viladona de Vilassar de Mar

• Associació Dones de Valldalta de Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Sant Cebrià de Vallalta

• Associació ADELFA de Mataró

• Associació Donaviva d’Arenys de Munt

La unió fa la força i la societat és lluny d’aquesta igualtat que totes esperem i desitgem.

Carme Riera i Roure Presidenta de la Federació d’associacions

I grups de dones del Maresme

Tribuna Maresme, Març 2010


33

Cabrera de Mar va millorar l'any passat la recollida selectiva i va reciclar fins a un 48% dels residus E.F

La recollida selectiva va registrar l'any passat un augment significatiu a Cabrera, ja que va passar d'un

44,5% a un 48,3% del total de residus generats pels seus 4.400 habitants. Aquest augment, segons explica

el regidor de Medi Ambient, Jordi Mir, situa Cabrera de Mar molt a prop del nivell de reciclatge dels països

més avançats del centre i nord d'Europa, i molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que se situa prop del

35%.

Segons el balanç del 2009, cal destacar que les famílies del municipi generen un total de 2.816 tones de

residus a l'any; és a dir 640 quilos per habitant a l'any i 1,75 quilos per habitant al dia. Aquestes xifres han

experimentat una reducció l'any 2009, i la quantitat total de residus generats ha baixat un 0,8%, i un 2,8%

la quantitat per habitant, principalment a causa del descens de la fracció de rebuig.

L'Ajuntament va dur a terme una ampliació del 25% del nombre de punts de recollida selectiva durant l'any

2008 i ha intensificat la vigilància i el control de l'abocament de residus fora dels contenidors; també ha

imposat 30 sancions per valor de 5.000 euros el 2009. Al municipi, on hi ha amplis sectors d'habitatges

amb jardí, es genera molta brossa orgànica de les podes i la gespa, que en alguns casos es detecta que no es

porta a la deixalleria i, com indica el regidor, es troba repartida pels contenidors.

La recollida de trastos vells continua sent un problema, ja que encara se'n troben fora de lloc al costat dels

contenidors, fet que obliga a fer més serveis de recollida amb l'encariment que representa el servei.

El Punt Maresme, 2 de Març 2010. Pàg. 9


34

El nombre de desocupats continua augmentant al febrer al Maresme, però a un ritme més moderat

El mes passat van quedar sense feina 741 persones, la meitat que al gener

TERESA MÁRQUEZ

El Maresme va arribar al febrer als 37.263 desocupats, segons dades facilitades ahir pel Departament de

Treball de la Generalitat. Tot i que això suposa un augment, és significativament més moderat que el

registrat al gener. Així, s'ha passat de les 1.438 persones que es van quedar sense feina el primer mes

d'aquest any a 741 el mes passat. Percentualment, Pineda de Mar es manté al capdavant de l'índex d'atur

amb un 21,6% i Mataró arriba al 20% de persones sense feina.

La comarca del Maresme continua sumant desocupats al febrer, però segons les dades facilitades pel

Departament de Treball, ho fa a un ritme menor, fet que comporta un cert alleugeriment en les llistes de

l'atur. En concret, es van quedar sense feina 741 persones, xifra que representa gairebé la meitat dels

desocupats al gener, que van ser 1.438. En qualsevol cas, el nombre total de desocupats se situa en els

37.263, un 16,5%. La situació per municipis no varia i Pineda de Mar continua al capdavant de la llista amb

un 21,6%, seguit a poca distància de Tordera, amb un 20,8%, Malgrat de Mar, amb un 19,1%, i Palafolls,

amb un 18,6%.

Mataró ja arriba al 20%

Pel que fa a la capital de la comarca, Mataró, va registrar 13.213 persones més a l'atur, 271 més que al

gener, i ja arriba al 20,2% de desocupats. Les úniques notícies positives en un panorama tan gris

corresponen, d'una banda, a Calella, que és l'únic municipi on es redueix el nombre de desocupats per

primera vegada en molts mesos (de 1.791 a 1.788) i, de l'altra, a Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta, que

mantenen el nombre de desocupats en 174 i 92 respectivament. Pel que fa als municipis amb un índex de

desocupats més baix, es mantenen al capdavant Cabrera de Mar (8,3%), Alella (9%), Cabrils (8,89%) i

Tiana (9%). El mes de febrer es va mantenir la tendència, però menys marcada, a l'augment de l'atur entre

les dones més que no pas entre els homes i, per sectors, el de serveis va absorbir un cop més el major

nombre de persones sense feina, seguit de la indústria, la construcció i l'agricultura. (Més informació a la

secció d'Economia).

Baixa la sinistralitat

L'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha donat a conèixer les dades

de sinistralitat a la comarca del 2009. L'any passat no es va produir cap mort per accident laboral i l'índex

de sinistres al lloc de feina es va reduir d'un 17,53%, tot i que n'hi va haver 4.412. Es tracta d'un percentatge

similar al registrat al conjunt de Catalunya, que va baixar un 18%. Es tracta d'un valor força positiu que,

amb diferent percentatge, es veu reflectit a tota la tipologia de baixes. El descens dels accidents mortals va

ser del 100%; el dels ferits greus, del 36,48%, i el dels lleus, del 17,33%. Per sectors, a la indústria va baixar

un 23,35%; a la construcció, un 12,62%, i al sector serveis, un 11,59%. En canvi, es va disparar en un

142,12% en el sector primari.



35

Cabrera proposa fer cinc espigons a la platja però l'Estat respon que se n'oblidi E. FERRAN

La platja de Cabrera amb la fàbrica Procter al fons. Foto: E.F.

Els representants polítics de Cabrera de Mar

que, acompanyats del diputat Josep Lluís

Sánchez Llibre, van ser dimarts al Ministeri de

Medi Ambient han retornat decebuts. El motiu

de la trobada amb la directora general de Medi

Marí, Alicia Paz Antolín, i amb el subdirector

general, Miguel Velasco, era reclamar que

s'executés la partida de 500.000 euros que,

gràcies a una esmena presentada per CiU, es va

incloure en el pressupost de l'Estat per invertir

en la platja de Cabrera. Així, els representants

municipals van defensar el projecte de fer cinc

espigons que serveixin per retenir la sorra de la

platja. Segons va explicar ahir el regidor de

Medi Ambient, el Ministeri va assegurar que portar a terme aquesta actuació a l'estiu era del tot inviable

per qüestió de tràmits. Mir va reconèixer que l'Estat no és partidari de fer els espigons soterrats perquè

asseguren que no serien eficaços per l'orientació del litoral. El municipi reclama solucions definitives i no

fer més abocaments de sorra que desapareix quan hi ha un altre temporal. Per aquest motiu, i per no

deixar perdre la partida pressupostària, es va acordar que l'Ajuntament iniciaria el projecte executiu i

l'Estat es compromet a abocar sorra per l'import de 500.000 euros pressupostats.

Aquesta actuació, però, estarà condicionada al fet que el port de Mataró faci l'aportació dels 100.000 m³ a

què es va comprometre després de l'estiu. L'Ajuntament, però, encara espera que el port concreti les dates,

el lloc i la quantitat de sorra que aportarà.



36

MARESME | DENUNCIA CONTRA EL CONSORCIO PORT MATARÓ

Cabrera acude al juez para salvar la arena de la playa

El consistorio exige que se cumpla el convenio para la regeneración costera

FEDE CEDÓ CABRERA DE MAR

El alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, ha anunciado que el ayuntamiento denunciará ante el tribunal

contencioso administrativo al consorcio Port Mataró, que integran la Generalitat y el Ayuntamiento de

Mataró, por los reiterados incumplimientos del convenio que les obliga a transvasar anualmente más de

100.000 m2 de arena para regenerar las playas del municipio.

La reacción del alcalde surge tras la visita del pasado martes al Ministerio de Medio Ambiente para

reclamar a la directora general del Medio Marino, Alicia Paz, una solución definitiva a la regresión del

litoral. Un encuentro que Vilà resume como «decepcionante y sorprendente» por las críticas que Paz

dirigió a la Generalitat, a la que responsabiliza de la regresión marina.

Preguntada sobre los 500.000 euros comprometidos en una enmienda a los presupuestos generales para

construir espigones sumergidos, Paz anunció a la delegación catalana, conducida por Josep Sánchez Llibre,

que el Estado no es partidario de tales instalaciones porque serían ineficaces debido a la orientación

característica del litoral.

URGENTE / El gerente de Port Mataró, Joan Bellavista, entiende la reivindicación de Cabrera y admite la

urgencia para establecer mecanismos que mantengan «la alimentación de arena en las playas» mientras se

elabora el estudio sobre las escolleras submarinas, y anuncia que la Generalitat está a punto de concluir los

trámites para el transvase de 200.000 m2 de arena para paliar provisionalmente la erosión.

Toda actuación provisional, para el alcalde Vilà, «es tirar el dinero de los contribuyentes». Por ello acude a

los tribunales, «para dejar en evidencia los reiterados errores políticos», acusación que dirige a todos los

partidos que han gobernado la Generalitat y que, dice, «han tenido ocasiones para solucionar el

problema».

En poco más de 15 años las playas de Cabrera han pasado de 2.975 metros de largo y 50 de ancho a los 700

actuales. El último transvase de arena se hizo en julio del 2009, costó 2,7 millones y vertió 170.000 m2 de

arena, que el mar ya ha engullido.

El Periodico, 6 de Març 2010, Pàg. 37


37

La biblioteca té una mitjana de visitants diària de 100 persones i ja disposa de 500 socis E.F

Quan encara no fa un any que s'ha inaugurat la biblioteca Ilturo de Cabrera s'han donat a conèixer les

primeres xifres amb una mitjana de cent persones que fan servir diàriament les instal�lacions. A més, ja

són 500 els socis que s'hi han inscrit i que han pogut fer algun dels 9.000 serveis de préstecs. El balanç

d'aquest primer mig any de funcionament, des que va obrir les portes al juny, són les sessions de l'hora del

conte, per on han passat unes 200 persones. També s'han fet tres tertúlies literàries i dues visites escolars.

La biblioteca va obrir amb l'oferta de serveis bàsics com ara el préstec, la consulta a internet i l'ús d'eines

ofimàtiques, però l'objectiu és anar ampliant l'oferta en l'ús de les noves tecnologies, l'hora del conte i

disposar d'espais i eines adients per a la formació i l'autoaprenentatge.

El Punt Maresme, 6 de març 2010. Pàg. 3


38

El fort temporal s'endú les platges del Maresme i afecta la via del tren

Desapareix la sorra a molts punts de la costa i a Cabrera les onades xoquen amb

els combois

EL PUNT

La platja de la Musclera a ponent del port d'Arenys de Mar va desaparèixer engolida per les

onades. Foto: E. FERRAN.

El temporal de llevant va fer desaparèixer

durant el dia d'ahir bona part de les platges

del Maresme. A alguns punts com ara la zona

de la Musclera d'Arenys de Mar i la platja de

Sant Simó de Mataró, les onades van engolir

la sorra i van malmetre serveis com ara

dutxes i canonades. El fort onatge va afectar

també Cabrera de Mar, on l'aigua impactava

violentament contra la via del tren, fet pel

qual es va suspendre el pas de combois, i quan

es va restablir es va fer lentament per una única via. A Barcelona, en canvi, les platges van aguantar amb

solvència les envestides de la llevantada i els danys al litoral barceloní van ser escassos.

La llevantada va endur-se la sorra de bona part de les platges de la comarca. En alguns punts, però, van

desaparèixer del tot. És el cas de la platja nudista de la Musclera, d'Arenys de Mar, on ahir eren visibles les

dutxes surant al mig de les onades, que arrossegaven també els serveis de canonades. Un escenari

semblant es repetia a la platja de llevant de Mataró, a la zona de Sant Simó, on no quedava sorra i les

onades picaven a prop de la via del tren. Mentre que en aquest punt la xarxa ferroviària no patia cap

contratemps, a Cabrera de Mar les onades s'enfilaven per sobre la via i xocaven amb els combois, un fet que

va obligar a suspendre el pas dels trens des de la una del migdia i fins a les tres de la tarda.

Tot i restablir-se la circulació, a partir d'aquesta hora, els trens circulaven únicament per una de les dues

vies i passaven molt lentament. Aquest és un punt crític a la xarxa ferroviària, ja que Cabrera no té gairebé

platja, tot i que es va regenerar aquest estiu i des d'aleshores s'hi estan fent obres per reforçar l'escullera

que protegeixi la via del tren. L'alcalde del municipi, Joan Vilà, va recordar un cop més com d'urgent és,

«abans no passi una desgràcia», resoldre el problema de la falta de sorra, que atribueixen a l'impacte que

representa el port veí de Mataró. A més de la platja i la via del tren, el temporal va fer desaparèixer el

passeig que hi ha just davant de les urbanitzacions de Costamar i Voramar, deixant impracticables els

accessos a la platja. La virulència de les onades de les últimes hores també va afectar el litoral de Vilassar

de Mar, Premià de Mar i el Masnou, i els ajuntaments van fer ahir crides perquè ningú s'apropi als passeigs

marítims. Pel que a l'Alt Maresme, la costa dels municipis de Pineda i Santa Susanna van ser les que van

sortir més perjudicades. A Pineda, tots els accessos es van tancar al trànsit i, a Santa Susanna, les onades es

van menjar força sorra de la platja de les Palmeres.


39

A Barcelona, resisteixen

A diferència del que passava fins fa pocs anys, les platges de Barcelona van aguantar amb solvència les

envestides de la llevantada. Tot i que tant ahir com dilluns la força de les ones va ser intimidant, els danys

que va patir el litoral van ser escassos. Només a la platja de la Barceloneta, tradicionalment la més

castigada quan hi ha mal temps, es va poder apreciar que el temporal havia englotit part de la sorra. La

regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, va assegurar ahir que encara és d'hora per fer una avaluació dels

possibles danys que ha viscut la costa de la capital catalana, i que caldrà esperar uns dies per veure si serà

necessari fer una aportació de sorra amb vista a la temporada d'estiu. De fet, el consistori confia que el

mateix corrent natural marí acabi restaurant part de la que s'ha perdut. El factor clau que explica per què

les platges barcelonines han resistit aquest envit es troba en el pla d'estabilització que s'està aplicant de

manera conjunta amb el Ministeri de Medi Ambient.



40

El temporal de viento deja sin arena las playas del Maresme En Vilassar de Mar, las olas llegaron ayer hasta el paseo marítimo que ha quedado casi por completo descalzado

Vilassar de Mar (Barcelona).(EFE).- El temporal de viento registrado en Catalunya ha afectado especialmente en la zona del Maresme, donde ha dejado casi sin arena las playas de varios municipios. De todos los municipios afectados, la zona más peligrosa es la de Vilassar de Mar, donde las olas llegaron ayer hasta el paseo marítimo que ha quedado casi por completo descalzado. El alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer, ha manifestado que un año más "se ha vuelto a cometer el mismo error y ahora si se busca alguna solución volverá a ser de emergencia y no de larga duración como se pide desde hace tiempo". Una de las propuestas que más veces se ha puesto encima la mesa es la construcción de espigones paralelos en la costa, un proyecto que desde Madrid por ahora rechazan. Premià de Mar conserva la mitad de su litoral y su alcalde, Miquel Buch, también cree que "se ha vuelto a llegar tarde para buscar una solución cuando menos paliativa". Buch señala que no sabe cuándo volverán a tener playa porque no hay ningún documento que obligue a la Generalitat o el Ministerio de Medio Ambiente a regenerar las playas. Otra playa que también ha desaparecido por completo por los efectos del vendaval ha sido la de la Musclera en Arenys de Mar. El alcalde de Arenys de Mar, Ramon Vinyes, también se muestra pesimista en poder recuperar la arena pronto, ya que además, el municipio tiene otras dos playas que también se han visto afectadas, aunque por suerte en menor medida. Un escenario parecido está en la playa de Llevant de Mataró, en la zona de Sant Simó, dónde no queda casi arena y las fuerte olas de oleadas picaban cerca de la vía del tren. Mientras que en este punto la red ferroviaria no sufría ningún percance, en Cabrera de Mar las fuertes olas pasaban por encima de la vía y chocaban con los vagones de los trenes. Cabrera de Mar no tiene tampoco casi arena en la playa, a pesar de que ésta se regeneró el pasado verano y desde entonces se están haciendo obras para reforzar el rompeolas que protege la vía del tren. Precisamente, fuentes municipales han confirmado esta mañana que el alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha enviado cartas a los ministros de Fomento y Medio Ambiente para pedir una actuación para garantizar la circulación de trenes de la línea R1 de Cercanías cuando haya temporales.

Las olas impiden la circulación de Rodalies M. Pedrico El Maresme siguió ayer bajo alerta de temporal marítimo, con olas que llegaron a alcanzar los 3,5 metros de altura y que provocaron el cierre de vías cercanas al mar. La línia R1 de Rodalies realizó, durante parte del día, el servicio entre Vilassar de Mar y Mataró por carretera. Una flota de autobuses trasladaba a los pasajeros que tuvieron que bajar del tren debido a la proximidad de las fuertes olas. En este tramo del recorrido no hay playa, igual que en Cabrera, Masnou y Vilassar y Premià de Mar, que con cada temporal pierden su costa.

La Vanguardia, 10 de Març 2010


41

El reforç de l'escullera

L'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), va reclamar ahir a l'Estat que reforci l'escullera que protegeix la via del

tren, entre Mataró i Cabrera de Mar, perquè cap més temporal no obligui a tallar el transit ferroviari en

aquest punt. Baron, que ahir va enviar dues cartes als ministres de Medi Ambient i de Foment, va lamentar

que a aquestes altures encara hi hagi aquest problema. «No podem estar sempre amb l'ai al cor cada

vegada que hi ha temporal i que el servei ferroviari deixi de funcionar amb les conseqüències que això

provoca, tant per a Mataró com per a la resta de la comarca», va afegir-hi. Baron considera que mentre que

no es resolt definitivament el trasllat de la via cap a l'interior de la comarca, com a mínim que es prenguin

les mesures que es creguin que són més oportunes per evitar els talls «repetitius i recurrents» en la

circulació de trens.



42

Adif diu que ja està treballant amb Costes per evitar que les onades tornin a afectar la via del Maresme

Les obres de les estacions d'Arenys, Malgrat i el Masnou començaran al

juny

ELENA FERRAN

El delegat del Govern, l'alcalde d'Arenys de Mar i el president d'Adif, a l'acte d'ahir. Foto: E.F.

El president d'Adif, Antonio González, va

assegurar que ja estan treballant amb el

Departament de Costes per evitar que es

tornin a produir episodis com el del darrer

temporal, quan les onades van afectar el pas

de combois a l'alçada de Cabrera de Mar. No

va donar detalls però va assegurar que s'hi

està a sobre. Ahir va ser a la comarca per

presentar les millores a les instal�lacions

d'Arenys de Mar i Malgrat de Mar. També es

faran actuacions a Premià de Mar, on tira

endavant el projecte del baixador.

Sense concretar de quines actuacions es

tracta, el president d'Adif, Antonio González, va destacar que ja s'hi està treballant per evitar que es tornin

a repetir els incidents de la llevantada, quan va ser necessari tallar el pas dels trens per l'impacte de les

onades al tram de Cabrera de Mar. De fet, en aquest punt ja fa mesos que es treballa per reforçar l'escullera

que protegeix la via del tren, però de poc va servir en l'últim temporal. Ara, segons va explicar ahir el

president de l'empresa ferroviària, es tracta de prendre mesures conjuntament amb el Departament de

Costes.

Ahir el president d'Adif va ser a Arenys de Mar per presentar el projecte de remodelació de l'estació. Les

obres han de servir per millorar els accessos a les vies amb la construcció d'un nou pas inferior que tindrà

ascensors. El projecte, però, no preveu un pas de vianants directe a la platja tal com els veïns de la zona

reclamaven. Tot i això, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, va deixar clar que el projecte no

impedeix aquesta futura actuació, que portaria a terme l'empresa pública Gisa. L'actuació, amb un cost de

2,4 milions d'euros, començarà al juny i durarà 10 mesos. També es farà la remodelació a l'estació del

Masnou, on es millorarà el pas inferior amb una inversió de 3,2 milions d'euros. La visita del president

d'Adif va acabar a Malgrat de Mar, on es destinaran cap a 3,5 milions d'euros per eliminar barreres

arquitectòniques i construir un pas amb ascensors, a més de millorar les andanes.



43

Cabrera accepta la sorra del port de Mataró, però no li retirarà la demanda

L'Ajuntament farà un estudi ambiental per reclamar els danys ocasionats

ELENA FERRAN

Treballs per protegir la via del tren amb el port al fons. Foto: E.F.

El port de Mataró complirà els deures aquest

estiu. Per primera vegada el consorci del port,

del qual és accionista majoritària la

Generalitat, farà el transvasament de sorra

per reduir l'impacte que genera al litoral i

abocarà 100.000 m³ de sorra a la platja de

Cabrera. Tot i el compromís, que ahir va

reiterar el gerent del consorci, la Generalitat

té pendent la tramitació del projecte.

L'Ajuntament de Cabrera, però, tira endavant

la demanda contra el port pels perjudicis

ocasionats tots aquests anys.

Per ara només hi ha un projecte elaborat per

la direcció general de Ports sobre com s'ha de fer el transvasament de sorra a la platja de Cabrera aquest

estiu. Segons va explicar l'alcalde del municipi, Joan Vilà, encara no hi ha cap data i tampoc és clar d'on

sortiran el prop d'1 milió d'euros que costarà posar uns 100.000 m³ de sorra davant dels pisos del

Costamar. Vilà va deixar clar a la reunió que ahir va mantenir amb el gerent del port, Joan Bellavista, que

l'Ajuntament tira endavant la demanda contra el port pels perjudicis ocasionats tots aquests anys. «Està tot

embastat, no volem més promeses i que ens tirin sorra per desaparèixer al cap d'uns dies», criticava Vilà.

Només si les administracions competents es posen a treballar per «una proposta seriosa» l'Ajuntament

aturaria el contenciós contra el port. Aquesta solució definitiva que reclama el consistori de Cabrera seria

la construcció d'espigons que ajudin a retenir la sorra. «No volem anar en contra de ningú, però és clar que

no s'han fet les inversions que tocaven durant molt anys, tant el port com ara Adif», afegeix l'alcalde. Per

això el consistori farà un estudi ambiental per reclamar els danys ocasionats tots aquests anys.

Per la seva part, el gerent del port va dir ahir que compliran amb la seva obligació aquest estiu tot i

reconèixer que s'han de buscar altres alternatives definitives. Per fer-ho, però, va dir que convindria fer un

grup de treball entre les administracions competents i es va posar a disposició dels alcaldes del territori per

treballar plegats. «Nosaltres no tenim les competències per fer espigons, és l'Estat. Com a mínim si s'ha

d'estudiar anem tots a l'una», va dir. L'alcalde té pendent divendres una reunió amb el delegat del govern

espanyol a Catalunya, Joan Rangel.



44

El análisis de bolsa FRANCESC CASAUS - Suscriptor Cabrera de Mar

Me dirijo al señor José Manuel Garayoa, tantas veces admirado por su atinado análisis y por su fina ironía.

Su comentario del 25/ III/ 2010, en su sección de análisis de los mercados financieros, acerca de las

noticias que rodean a la Iglesia y los abusos a menores, es todo un despropósito. Importa, y mucho, saber

que hubo quienes abusaron de su posición, sobre todo con los menores, ahora o hace 40 años.

La Vanguardia, 26 de Març 2010. Pàg. 20


45

Siete detenidos en una operación contra una banda de atracadores El grupo desvalijó unos 70 pisos y empresas en Barcelona y Levante

Una operación conjunta entre los Mossos d'Esquadra y la Guardia Civil ha permitido la detención en

Barcelona de siete presuntos integrantes de una banda a la que se atribuye la comisión de unos 70 robos y

asaltos con violencia en domicilios y empresas de varias localidades barcelonesas y de la costa levantina.

Los detenidos, originarios de países del Este, estaban divididos en dos grupos, asentados en Barcelona y

Alicante.

Los agentes han localizado y registrado tres zulos, uno de ellos en Badalona (Barcelona) y dos en Alicante,

además de intervenir documentos de identidad falsos, 120.000 euros, 20 coches de gama alta, gran

cantidad de joyas y aparatos electrónicos robados, así como equipos de comunicación y material para

cometer los delitos, entre ellos una tuneladora.

En algunos de los robos, cometidos en Valencia, Barcelona, Alicante, Castellón, Málaga, Sevilla, Córdoba y

Granada, los detenidos llegaron a golpear y a lesionar a sus víctimas para hacerse con el botín. Éste es el

caso del asalto a una nave industrial de Monforte de Cid (Alicante), donde resultó lesionado un vigilante de

seguridad, o en Cabrera de Mar (Barcelona), donde los detenidos agredieron a la empleada de la limpieza.

En Cataluña, los robos se produjeron mayoritariamente en la comarca barcelonesa del Maresme, en la zona

comprendida entre Sant Vicenç de Montalt y Tiana, aunque también cometieron asaltos en puntos del

Vallés Oriental y el Vallés Occidental.

La vida tranquila que aparentaban seguir en sus lugares de residencia contrastaba con sus actividades

delictivas, que desarrollaban siempre lejos de su vecindario. Usaban los zulos para cambiarse de ropa y

recoger herramientas. Tras cometer el robo o el atraco, regresaban al escondite, donde guardaban los

objetos sustraídos, a la espera de un buen momento para venderlos en el mercado negro. Estos objetos

eran vendidos en España a clientes habituales y, en otras ocasiones, eran enviados a sus países de origen,

donde familiares o colaboradores se encargaban de comercializarlos. Entre los efectos que ha intervenido

la policía, destacan 120.000 euros en metálico, veinte vehículos de gama alta, gran cantidad de joyas,

material electrónico (televisores, ordenadores, videojuegos, cámaras de vídeo y fotografías), así como

equipos de comunicaciones portátiles.

El Pais, 29 de Marzo 2010


46

Cae una banda que cometió setenta robos en Catalunya y Levante

El grupo habría cometido los delitos de robo y hurto de uso de vehículo, falsificación documental, blanqueo de capital y asociación ilícita

Barcelona (EUROPA PRESS). - Los Mossos d'Esquadra y la Guardia Civil han detenido a siete integrantes

de una banda de ladrones especializada en robos silenciosos y con violencia que habría asaltado unas

setenta viviendas, empresas y entidades bancarias en Catalunya y la costa levantina, según informaron hoy

fuentes policiales.

La investigación de la policía catalana se inició a finales del año pasado tras producirse asaltos en

localidades del Maresme, y en diciembre los agentes detuvieron en Sant Cugat del Vallès a uno de los

supuestos miembros de la organización, cuando se preparaba para cometer un robo en una vivienda con un

vehículo robado en Godella (Valencia).

Los investigadores determinaron que formaría parte de un grupo muy activo y con gran movilidad por la

costa catalana y levantina, lo que impulsó la creación de un grupo conjunto entre los Mossos y la Guardia

Civil, que también había detectado un incremento de robos en domicilios, empresas y entidades bancarias

con el método del butrón. Situaron a los integrantes de la banda en las provincias de Barcelona y Alicante,

divididos en dos grupos y con conexiones entre ellos que, supuestamente, se intercambiaban personal y

medios para la comisión de algunos delitos que requerían cierta especialización.

Actuaban de una forma muy organizada, con un reparto de tareas muy determinado: una parte del grupo

se dedicaba a la vigilancia para proteger a los autores materiales del robo, una segunda perpetraba el asalto

y, una última, se encargaba de facilitar la huída.

Los miembros del grupo pasaban desapercibidos como trabajadores en el barrio donde residían y, cuando

salían a cometer robos, se trasladaban a descampados situados en lugares alejados de sus domicilios y en

zulos preparados se cambiaban de ropa y recogían las herramientas que utilizaban en el asalto.

Tras los robos, volvían a los zulos para esconder las herramientas, la vestimenta y el botín conseguido

antes de darle salida en el mercado ilegal.

Los agentes localizaron y registraron tres de los zulos, uno en Badalona y dos en Alicante, además de cinco

pisos pertenecientes al grupo en San Juan de Alicante, Benidorm y Barcelona.

En ocasiones, los robos derivaban en acciones violentas, como en una nave industrial de Monforte de Cid

(Alicante), donde lesionaron al vigilante de seguridad, o en una vivienda de Cabrera de Mar (Barcelona),

donde agredieron a la mujer de la limpieza.

El material robado era vendido a receptadores y, en ocasiones, lo habrían enviado a Europa del este para

que sus familiares los vendiesen, donde también enviaban parte del dinero conseguido en los asaltos.

Los agentes intervinieron documentos de identidad falsificados, 120.000 euros, 20 vehículos de gama alta,

gran cantidad de joyas, material electrónico, inhibidores de frecuencia, portátiles y herramientas para la

comisión de robos, entre ellas una tuneladora.

Los Mossos atribuyen al grupo delictivo una cuarentena de robos en Catalunya, en poblaciones como

L'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Bellaterra, Palafolls, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de

Llavaneres, Premià de Dalt, Cabrera de Mar, Cabrils, Alella y Tiana, a los que se suman la treintena que les

imputa la Guardia Civil en las provincias de Alicante, Castellón, Málaga, Sevilla, Córdoba y Granada.

El grupo, además, habría cometido los delitos de robo y hurto de uso de vehículo, falsificación documental,

blanqueo de capital y asociación ilícita. La operación continúa abierta y no se descartan más detenciones,

así como su relación con otros hechos delictivos.

La Vanguardia, 29 de Març 2010


47

Detenen la banda de lladres responsable de l'onada de robatoris al Maresme

Els delinqüents estan acusats d'una quarantena d'assalts a cases, alguns dels quals

silenciosos

NÚRIA PUYUELO

Dos dels detinguts en l'escorcoll a casa seva. Foto : CME.

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut a

Barcelona la banda de lladres que havien protagonitzat una

onada de robatoris a cases del sud del Maresme. La banda,

d'origen albanès i romanès, esta acusada d'una quarantena

de robatoris, alguns dels quals al Vallès Oriental i

Occidental. Els lladres entraven a les cases al vespre o a la

nit, fins i tot quan els propietaris estaven dormint. En un

dels casos, a Cabrera de Mar, els arrestats van agredir una

dona de fer feines per aconseguir el botí. Els lladres, que

han estat empresonats, tenien un amagatall a Badalona per

guardar-hi el material robat.

La policia feia mesos que els seguia la pista. Havien actuat

al sud del Maresme i al Vallès, però també a València,

Alacant, Castelló, Màlaga, Sevilla, Còrdova i Granada. En

total es calcula que els lladres haurien comès una setantena

de robatoris, dels quals una quarantena serien a Catalunya. La gran mobilitat i l'especialització de la banda

va complicar la investigació dels Mossos i la Guàrdia Civil. Una ramificació de la banda, d'origen albanès i

romanès, estava instal�lada a Alacant i l'altra, a Barcelona, on els Mossos van detenir set dels lladres, entre

els quals hi havia dos dels caps de l'organització delictiva. Els Mossos els acusen d'haver entrat al Maresme

a cases i empreses de Palafolls, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Premià de Dalt,

Cabrera de Mar, Cabrils, Alella i Tiana. Al Vallès Oriental, a domicilis de l'Ametlla del Vallès i Bigues i

Riells, i al Vallès Occidental, a Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Precisament va ser en aquest

últim municipi on els Mossos van detenir un primer membre de la banda, al desembre, quan va ser sorprès

abans de cometre un robatori. Aquesta detenció va posar la policia sobre la pista per desmantellar

l'organització.

Agressió a Cabrera

Els lladres entraven a les cases al vespre o a la nit forçant les portes i les finestres o bé despenjant-se per la

façana. En alguns casos, si sabien del cert que hi trobarien un botí important, no dubtaven a entrar quan

els propietaris estaven dormint, va explicar ahir l'inspector Toni Rodríguez, cap de la divisió d'investigació

de la regió metropolitana nord dels Mossos. Fins i tot en un dels casos van agafar les joies a la mateixa

habitació on dormien els amos. Si els enxampaven, preferien fugir, tot i que en un dels casos, a Cabrera de


48

Mar, els lladres van colpejar una dona de fer feines perquè els mostrés on guardaven els propietaris les

joies i els diners.

Amagatall a Badalona

Els lladres feien una vida aparentment normal. Vivien al barri del Poblenou i d'Horta de Barcelona sense

gaires ostentacions. Per fer els assalts es traslladaven fins a un amagatall que tenien en una zona boscosa

de Badalona. Allà hi guardaven des de la roba fosca i els passamuntanyes que feien servir en els robatoris,

fins a les eines per accedir als habitatges o a les empreses, on entraven fent forats al sostre o a les parets

amb radials i tuneladores. A l'amagatall també hi guardaven part del material robat fins que el venien o

l'enviaven als seus països d'origen, perquè els seus familiars el venguessin allà. En els escorcolls a

l'amagatall de Badalona i als dos pisos de Barcelona, els Mossos han comissat 120.000 euros; gran

quantitat de joies; 20 cotxes de gamma alta, amb els quals es desplaçaven per l'Estat espanyol; sofisticats

inhibidors de freqüència, per desactivar les alarmes dels domicilis i les empreses; televisors, ordinadors,

videojocs, càmeres, i walkie-talkie, per comunicar-se durant el robatori. Els Mossos encara estan

analitzant el material recuperat i no descarten responsabilitzar la banda d'altres robatoris, com ara l'assalt

que hi va haver a casa del president de l'Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, a final de gener. La investigació

policial continua oberta i està previst que en els pròxims dies es produeixin més detencions.



49

ROSES, LLIBRES I AUTORS DE LA COMARCA PER CELEBRAR UNA

NOVA EDICIÓ DE SANT JORDI

Torna Sant Jordi un any més amb les parades de llibres i roses i un ampli programa d’activitats culturals

carregat de tota mena de propostes al voltant dels escriptors i la lectura. En aquest article, recollim algunes

de les principals novetats editorials d’autors de la comarca que estan a l’abast dels lectors aquests dies,

destaquem l’important sector al voltant de les roses que des del Mercat de Flor i Planta Ornamental de

Catalunya es projecta per la diada i l’edició d’un festival de Poetes del Maresme, a Alella, dins el cicle

Espais de Poesia. També, en aquest mateix número de Tribuna Maresme, es publica una agenda amb els

actes que es faran a la comarca.

NARRATIVA. L’oferta narrativa del Maresme per a aquest Sant Jordi és altament qualitativa, com no es

veia des de fa anys. Començant per la novel-la Los Muertos (Mondadori), nova proposta de la literatura

sempre de risc i innovadora de l’autor maratoní Jorge Carrión. D’altra banda, l’escriptor de Vilassar de Mar

Damià del Clot va obtenir el Premi Fiter i Rossell de novel-la amb Absolut taronja (Columna), una proposta

sobre els clarobscur de l’oci dels estudiants universitaris a Barcelona que ens acosta a uns personatges i uns

temps ben actuals. Per agafar-se la vida bé i riure’s per no plorar de les conseqüències del pas del temps,

cal llegir el nou llibre de l’escriptor i periodista premianenc Rafael Vallbona, L’encant de fer 50 anys.

Crònica optimista i sense manies (Edicions 62). Més literatura actual i amb ganes de trobar nous camins:

El Rus. La mort del pronom feble (Alrevés), de l’autor de Tiana Roger Tartera. Compte, també, amb l’obra

del mataroní Pere Cabra, que amb la seva novel-la Oh si! Oh si! (Crònica de la maldat). Publicada per

Serzevents, mostra una bona dosi de talent literari. Finalment, per tancar aquest apartat, l’oferta narrativa

de dues autores: una és La veu del roure, de l’escriptora de Cabrera de Mar Sílvia Tarragó, novel-la

centrada en les llegendes del Baix Maresme. L’altra, T’ho puc explicar, els relats de l’autora del Masnou

Gemma Karné.

POESIA. Pel que fa a poesia els lectors del Maresme tenen diverses propostes al seu abast, com l’obra de

Vicenç Llorca, autor vinculat al Masnou de qui l’editorial Òmicrom acaba de publicar un volum que aplega

tota la seva poètica editada fins el moment. Sota el titol Les places d’Ulisses. Poesia reunida (1984-2009),

el lector pot accedir als vuit titols que Llorca ha fet al llarg de 25 anys i també recuperar els seus primers


50

poemes. Una altra proposta és Trionf, (Premi Miquel de Palol, editat per l’editorial Columna), de l’autora

de Calella Laia Noguera. Des del Masnou, l’escriptora Sònia Hernàndez publica Los nombres del tiempo,

en la prestigiosa editorial DVD Ediciones. També, Edicions Saragossa recupera una obra emblemàtica

d’una escriptora vinculada amb la comarca, Entre llençols. Poemes per a la tauleta de nit, la poesia eròtica

de Carme Rovira. I per acabar, cal tenir en compte el recull de dos autors vinculats a Mataró, Eva Bassó i

Pau Fleta: Poemes a dues veus.

PER A INFANTS I JOVES. Per a un públic infantil i juvenil, aquest Sant jordi es podran trobar les

novetats editorials de l’autora mataronia Care Santos, que treu la versió catalana de Se vende mamá, amb

el titol Em venc la mare (Cruïlla), per a lectors de 8 a 11 anys. De la mateixa escriptora, també, una

col.lecció de tres títols per a nens, El geni Ifigeni (MacMillan). I una altra autora ben coneguda a Mataró,

Lola Casas, presenta aquests dies el seu nou llibre, plenament lligat amb la diada, Visca Sant Jordi!

(Baula), il.lustrat per Carmen Queralt.

ASSAIG. Dins el camp de l’assaig aquest 23 d’abril es podran trobar obres com Geografia literària dels

Països Catalans. Comarques barcelonines (Pòrtic), primer volum d’un ampli i ambiciós projecte a càrrec

del professor i escriptor argentoní Llorenç Soldevila. De l’historiador del Masnou Joan Muray, el llibre

Pirata i negrer (Katelani 2000), treball centrat en la trajectòria del capità Joan Maristany, genocidi de l’Illa

de Pasqua. També, l’obra Front d’Alliberament Català (Editorial Base), del periodista mataroní Blai Manté,

se centra en aquest moviment de la lluita clandestina a Catalunya i aporta llum a uns temps claus de la

nostra història més contemporània. Finalment, pel que fa a aquest apartat, l’Ajuntament de Premià de Mar

i l’editorial El Clavell publiquen El Quadern d’Albert Calls, llibre d’articles, pensaments i reflexions sobre la

comarca, la política i la cultura, recollits en el bloc del mateix nom del periodista i escriptor maresmenc

Albert Calls.

ALTRES PROPOSTES. I per concloure la nostra propsta, ds suggeriments vinculats amb el Maresme

que també poden ser un bon regal per aquest Sant Jordi. Una és la novel.la Retrum (Estrella Polar), de

l’autor barceloní Francesc Miralles, una història de misteri per a joves i grans ambientada al Baix

Maresme. L’altra, per a qui no vulgui comprar un llibre, és l’opció d’adquirir un CD. En aquest cas

suggerim La voz del alma (Rosazul), amb les balades romàntiques del premianenc Marc Muria, recentment

presentat a la comarca.

ALELLA ENS ACOSTA ALS POETES DEL MARESME

L’Ajuntament d’Alella organitza durant aquest abril un ampli ventall de propostes literàries, vehiculades a

través del programa Espais de Poesia. Un dels actes, Poemes del Maresme, aposta per mostrar una

panoràmica d’algunes de les veus poètiques destacades de la comarca en format de festival en directe, que

es farà el dia 17 d’abril, a les vuit del vespre, a Can Manyè. Poetes del Maresme comptarà amb la presència

de Juan Antonio Masoliver Ródenas (El Masnou), JM Calleja (Mataró), Teresa d’Arenys (Arenys de Mar),

Vicenç Llorca (El Masnou), Silvia Tarragó (Cabrea de Mar), Sònia Hernàndez (El Masnou) i Laia Noguera

(Calella). Són ser escriptors ben diferents, tots amb una trajectòria sòlida i representativa de diversos estils

i formes d’afrontar la creació poètica.

Tribuna Maresme, abril 2010. Pàg. 8


51

L’ARQUEOLOGIA A CABRERA, UNA OPCIÓ DE FUTUR

QUE CAL FER AMB EL

MONUMENTAL PATRIMONI

ARQUEOLÒGIC DE CABRERA DE

MAR?

En diversos moments Cabrera de Mar

ha tingut un paper històric important:

capital política i administrativa de la

Laietània en temps dels ibers, compta

amb una ciutat romana –Ilturo- que

les recents excavacions estan

traient a la llum amb les termes

públiques més antigues que es

coneixen a Hispània. Ilturo,

Empúries i Tàrraco, van ser les tres

localitats clau des d’on es van iniciar la romanització del territori català. Excepcional és també el conjunt

arqueològic de Can Modolell. Ja en època medieval, bona part de l’actual Maresme estava sota el jou del

senyor del Castell de Burriac que, avui enrunat, encara domina tota la vall i plana costanera.

PERÒ COM S’HA DE GESTIONAR AQUEST PATRIMONI?

Primer s’ha de protegir, després s’ha d’excavar i investigat perquè finalment sigui divulgat. Aquest procés

de treball estaria definit en un Pla Director del Patrimoni de Cabrera que ens ha de portar finalment a

veure aquests jaciments ben museïtzats i oberts al públic.

PROTECCIÓ. Per a tal fi Cabrera compta amb un experimentat arqueòleg (Albert Martín) i el Pla Especial

del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Històric. És lloable la labor de Joan Carles Alay (SCA) de

seguiment i denúncia del furtivisme que es produeix al poblat ibèric. Cal declarar Bé Cultural d’Interès

Nacional (BCIN) el poblat Ibèric que té incomprensiblement la declaració de BCIN incoada des de l’any

1983 i també caldria declarar BCIN la Ilturo romana. Una mesura complementària fora instal�lar

videocàmeres als jaciments com a elements de vigilància i dissuasió.

EXCAVACIÓ. Cal realitzar excavacions programades. El poblat Ibèric i la ciutat romana, per la seva

complexitat, només poden ser excavats de forma programada i gestionats des d’una institució científica

(Universitat, Museu Arqueològic de Catalunya, ICAC, etc.). Poblacions amb problemàtiques semblants com

Olèrdola, Ullastret, Tornabous, Tivissa, Guissona, Castelló d’Empúries, tenen al darrere una institució

científica reconeguda.

INVESTIGACIÓ. Pen entendre les restes arqueològiques és fonamental fer recerca.


52

DIFUSIÓ. S’ha de fer difusió científica, educació formal, turisme cultural, divulgació amb tots els mitjans

de comunicació, publicitat. Darrerament ha vist la llum la pàgina web Cabrera de Mar: arqueologia i

patrimoni (www.cabrerademarpatrimoni.cat), que té per objectiu divulgar al gran públic, però sobretot als

estudiants, l’arqueologia i el patrimoni de Cabrera.

CONCLUSIONS. La primera tasca seria cercar una institució cintífica capacitada per a la redacció d’un Pla

Director del Patrimoni de Cabrera i la creació paral.lela d’un Patronat Municipal o Consell assessor del

Patrimoni de Cabrera, d’aquesta manera comptaríem amb els millors tècnics i especialistes treballant de

forma coordimada. Aquest és el camí a seguir; només amb un projecte seriós podrem obtenir els recursos

humans i econòmics necessatis. Per acabar, voldria recordar que són els nostres representants a

l’Ajuntament de Cabrera qui tenen la facultat i la responsabilitat d’iniciar aquest procés, altra cosa serà

“marejar la perdiu”.

Tribuna Maresme, Abril 2010. Pàg. 23


53

LA PÉRDIDA DE ARENA EN EL MARESME

Los alcaldes piden soluciones definitivas M. Pedrico

Con la llegada de las vacaciones de Semana Santa, son muchos los que desean poder disfrutar del buen tiempo en la playa. En el Maresme, los habitantes de Cabrera, Premià de Mar, Vilassar de Mar y El Masnou tendrán más dificultades para hacerlo que en el resto de la comarca, y para algunos incluso resultará imposible. Y es que el temporal se llevó gran parte de la arena de las playas de estos cuatro municipios. El caso de Cabrera es quizás el más grave, puesto que este último temporal ya no tenía arena que llevarse. En los últimos años, de los casi tres kilómetros de costa que tenía el pueblo, se han conservado poco más de 500 metros. El alcalde, Joan Vilà, igual que sus otros tres homólogos, reclama desde hace mucho tiempo una solución definitiva para sus playas. De momento, deben conformarse con la regeneración, pero el sistema no es efectivo. En cambio, su apuesta es la construcción de espigones enterrados. Por ahora, el consorcio del puerto de Mataró se ha comprometido a repartir este verano 100.000 m3de arena entre las playas de estos pueblos, ya que esta instalación es una de las causas que impiden la regeneración natural. A pesar de todo, el Ayuntamiento de Cabrera ha iniciado un estudio medioambiental que adjuntará a una denuncia contra el puerto de Mataró por los perjuicios que les ha generado durante los años que no ha cumplido con la regeneración acordada.

La Vanguardia, 1 d’Abril 2010. Pàg. 4


54

Edgar Guerrero, susurrador de caballos y pionero del ´horse coaching´ en España "El caballo te enseña a ser un buen líder" VÍCTOR-M. AMELA Tengo 62 años. Nací en Cali (Colombia) y vivo en Cabrera de Mar. Imparto cursos de liderazgo con ayuda de caballos. Estoy casado y tengo tres hijos, Aleix (33), Toni (31) y Laia (29). Nuestros políticos no son líderes ni de ellos mismos. Soy católico. Un caballo es un espejo ¿Susurra usted a los caballos? Eso decían en el siglo XVIII de un tal Sullivan: serenaba caballos hablándoles al oído... ¿Verdad o mentira? Los caballos tienen un oído hipersensible: es verdad que los tonos de voz bajos y alargados les serenan. ¿Les habla usted así? Sí, pero se trata de un modo integral de tratar con caballos. Practico la doma natural. ¿En qué consiste? Establezco una relación con el caballo que hace innecesaria la fuerza: el caballo me sigue dócilmente. ¿Cómo es posible? Es muy natural: el caballo quiere un líder. Y si te siente como líder, te sigue. ¿Cómo puedo ser líder para un caballo? No lo será siendo el más fuerte, sino el más servicial: en una manada de caballos, es líder el que se sacrifica vigilando para que los demás puedan agacharse tranquilos a comer hierba sin preocuparse… Mis políticos no vigilan y me culpan. Aún no entienden que liderazgo es servicio. El incendio de Horta, la nevada… No entienden que deben responder de la seguridad y eficacia del grupo. Al buscarse excusas, ¡dejan de ser líderes! Ya no lo son. ¿Qué nos atrae tanto de los caballos? Vemos en ellos fuerza, valor, nobleza, elegancia, poder, confianza, armonía, libertad: ¡todo lo que querríamos para nosotros! ¿Se me pegará algo si me acerco a uno? Primero aprende a acercarte a un caballo. … Nunca de frente, nunca rápido, nunca directamente, nunca bruscamente, nunca mirándole a los ojos. ¿Por qué? Presa de carnívoros, el caballo tiene el impulso genético de huir: el miedo ha preservado sus genes. Así que acércate con suavidad, ladeado, en lento zigzagueo, cabeza gacha, con humildad... ¡Primera lección! ¿Cuál? ¡La humildad! Si vas con humildad, el caballo enseguida te tomará confianza. ¿Y luego? Si le transmites calma y resolución, seguridad, él te seguirá: serás su líder. Es un animal jerárquico, busca


55

sentirse tranquilo, ¡necesita alguien de quien fiarse! Y aquí llega la segunda lección para la vida en grupo. ¿Cuál? Por mucho cargo que ostentes, si no infundes confianza, carecerás de autoridad: no habrá equipo. Serás líder natural sólo si los miembros del grupo confían en ti. ¿Quién viene a aprender liderazgo? Ejecutivos: el contacto con los caballos les enseña muchísimo sobre sí mismos, y así aprenden a corregir y mejorar aspectos... Cuénteme algún caso. Coloqué a un director general en el centro de la arena, encerrado junto a un caballo. ¡El caballo entró en pánico, empezó a correr como un loco, buscando una salida! ¿Por qué? La hipersensibilidad del caballo detecta tu ánimo interior, tu energía, tu modo de estar: ¡es tu espejo! El caballo captó la energía agresiva de aquella persona y así reaccionó. ¿Y qué sucedió con el directivo? "Baja la cabeza", le indiqué. La bajó. El caballo seguía asustado. "Hazte pequeño. Agáchate. Encógete...", fui sugiriéndole. El hombre acabó enroscado sobre sí mismo, en el centro, y sólo así el caballo fue calmándose. ¿Qué aprendió el tipo? "¡Me paso la mitad del tiempo pidiendo disculpas por mis malas formas!", me reconoció luego aquel arrollador directivo. "Esta misma mañana he hecho llorar a mi hijo", confesó triste. Era un tipo muy válido... que provocaba estropicios emocionales: ¡un caballo le enseñó a ejercitar la empatía! Hoy practica un yoga relajante, le va muy bien. Cuénteme otro caso. Llegó una directiva muy refractaria: "Ni me gustan los animales ni yo les gusto a ellos". Acabó abrazada al cuello del caballo... ¿Qué beneficio profesional obtendré? Cuando conectas con el caballo, ¡sientes que tienes poder natural! Es tan gratificante que sales de aquí muy seguro de ti mismo, con confianza y autoestima. ¿A quién cree que le sería más útil un cursillo así? A una mujer maltratada, un desempleado... Están viviendo el terror primigenio del ser humano: haber perdido tu lugar, haber sido expulsado del clan. Gracias a los caballos, por una vía emocional, descubres que atesoras recursos, y recuperas posición, poder. ¿Acabamos con un último caso? Me vino un grupito de empresa (incluida una joven becaria extranjera en prácticas, a la que nadie hacía caso), y en los retos con caballos que planteo al grupo - conducir al animal desde un punto A hasta un punto B, por ejemplo-,aquella chica casi invisible, con tacto, capacidad de análisis y resolución, ¡acabó liderando al equipo! A la vuelta del cursillo, por cierto, la contrataron. Cuénteme otro ejercicio con caballos. El caballo te sigue en cuanto siente que tú sabes adónde vas. Así, si saltas un listón, él saltará detrás. Un día el listón estaba caído, pero una chica lo saltó como si estuviese en su sitio. ¡Y el caballo, tras ella, saltó como si el listón estuviese alto! Ella, pues, transmitía seguridad, confianza: era líder. ¿Qué tres cualidades debería reunir para ser un buen líder? Visión clara de adónde vas. Capacidad de empatía. Capacidad de comunicar.

La Vanguardia, 6 d’Abril 2010. Pàg. 56


56

JOAN MALUQUER COORDINADOR DE LA PLATAFORMA CABRERA

DECIDEIX

«S'ha descriminalitzat la independència» ELENA FERRAN

Joan Maluquer, coordinador de la plataforma Cabrera Decideix Foto: E.F.

•

Maluquer és gerent de la Universitat Catalana

d'Estiu. A la primera reunió que van fer els

grups municipals per impulsar la plataforma es

va incorporar al grup de treball. Amb Pere

Rodríguez, un membre actiu del teatre local, van

ser nomenats coordinadors de la consulta.

Déu n'hi do per ser un poble petit, no?

Heu comptat amb l'Heribert Barrera.

–«Sí, va ser un encert i la veritat és que va ser

molt interessant i molt respectuós. El seu

discurs va ser molt aclaridor i també és veritat

que era el primer acte de les consultes en què

participava. Un privilegi.»

–S'ha traduït en una bona assistència?

–«La veritat és que tant l'acte de l'Heribert

Barrera com el de la Patrícia Gabancho van anar

molt bé. Suposo que hi ajuda el conferenciant.

Cabrera té unes bones característiques per tenir

un bon resultat de participació.»

–Per què?

–«Pocs dies després que es fessin les consultes

del febrer ens vam trobar amb tots els municipis

que les havien fet per saber com els havia anat i

conèixer les seves experiències. Sant Andreu de

Llavaneres, era interessant per nosaltres ja que té urbanitzacions i un nucli dispers, com a Cabrera.»

–Aquí la iniciativa de la plataforma sorgeix de tres grups municipals.

–«La primera reunió es va fer amb regidors de Gent x Cabrera, ERC i CiU, que van animar els veïns a

muntar la plataforma. Ells van ser qui van aprovar la moció de suport, però després calia buscar la gent per

tirar endavant la consulta.»

–I va sortir allà mateix?

–«Sí, els grups polítics volien que sortissin els voluntaris i després desvincular-se'n. Així vam començar a

treballar en comissions i a fer reunions setmanals per ser més operatius.»


57

–Quants voluntaris caldran per a la consulta?

–«Comptem que per la comesa serem més d'un centenar. Les votacions es faran a la mesa que hi haurà a

l'Ajuntament i al centre cívic del Pla de l'Avellà.»

–I vot anticipat, en fareu?

–«Demà comencem amb les meses mòbils que posarem durant el matí. També es podrà votar durant els

actes més festius que hem organitzat, com ara la botifarrada o l'arrossada i la diada de Sant Jordi.»

–Teniu el suport del mossèn del poble.

–«Sí, això constata l'honorabilitat i normalitat d'aquest procés i és una prova que es pot decidir el que

volem per al país sense extremismes, ni nerviosismes. Històricament hem tingut un rector amb un

concepte molt clar sobre la idea de país.»

–Aquesta ja serà la tercera consulta, la quarta si comptem la d'Arenys de Munt. Això els

juga en contra?

–«Tenim esperances que la gent es mogui, però és una incògnita. És cert que hi ha qui es qüestiona cap on

portarà tot això i si servirà de res.»

–I cap on portarà?

–«Els polítics són conscients de la influència i la pressió que té aquest moviment ciutadà tan potent. És un

fenomen com el que va passar després de la Guerra Civil, en què es mobilitzaven noves generacions. La

mitjana del 25% que s'ha manifestat fins ara no és poc. Si els polítics es fan el sord, llavors que no es

queixin de la desafecció i que els votants els mirin com a extraterrestres.»

–Així, augura canvis.

–«El més important és que s'ha descriminalitzat la possibilitat de ser independent. És un avenç important,

perquè t'adones que no és a títol individual sinó que hi ha un clima general que indica que en qualsevol

moment es pot produir un canvi. I quan això passi, quan sigui, s'ha d'estar preparat per, com a mínim,

poder decidir-ho.»

–En sortirà algun, no?

–«Esperem que sí, perquè així es demostra la democràcia i ens aportarà dades de la realitat que tenim.»

El Punt Maresme, 6 d’Abril 2010. Pàg. 40


58

Un edifici «complex»

El president del Consell Comarcal, Josep Jo (PSC), va trencar ahir una llança a favor de posar fi a la

superstició que els dimarts i 13 porten mala sort. «Avui és dimarts i 13 i a la comarca estem posant les

bases de la millora de la mobilitat», va apuntar. Jo va estar acompanyat dels dos vicepresidents de l'ens,

Joan Baliarda (CiU), alcalde de Premià de Dalt, i Andreu Francisco (ERC), alcalde d'Alella. A l'acte també

hi van assistir majoritàriament alcaldes socialistes, així com la diputada del PSC Consol Prados i el

secretari de Mobilitat, Manel Nadal. El conseller Joaquim Nadal va destacar que la signatura del document

representava actuar d'una manera global en un àmbit difícil. «Parlem d'un edifici complex, que demana

resoldre problemes tant en la xarxa viària com en el transport públic per carretera i en el ferroviari», va

puntualitzar. En aquest sentit, Nadal va avançar que l'Estat havia adjudicat millores en tres noves estacions

del Maresme: Cabrera, Vilassar de Mar i Ocata.

El Punt del Maresme, 14 d’Abril 2010. Pàg. 2


59

Trenquen les pancartes de la consulta sobre la independència EL PUNT

La plataforma Cabrera Decideix va denunciar divendres els actes de vandalisme que van malmetre les

pancartes en què s'anunciava la consulta sobre la independència. Dues de les pancartes que estaven

penjades al giratori de l'entrada del poble, a la carretera d'Argentona; una altra a l'entrada al veïnat d'Agell,

i una altra a la plaça del Poble van aparèixer destrossades. «Aquesta mostra d'intransigència d'algunes

persones no aturarà el nostre ritme d'activitats i demostra que hi ha qui no accepta el joc de la democràcia i

el dret a exercir-lo pacíficament», va assegurar el coordinador, Joan Maluquer. La plataforma està recollint

el vot anticipat per a la consulta del 25 d'abril.



60

Sant Jordi «obre» la biblioteca de Premià

El Maresme s'omplirà avui d'actes festius al carrer per celebrar la tradicional

diada de la rosa i dels llibres

EL PUNT

Una parada de roses de la Riera de Mataró./ Foto: LL.M.

A Premià de Mar, la festa de Sant Jordi

d'enguany es relaciona doblement amb els

llibres, ja que demà a la tarda s'inaugurarà

la biblioteca Martí Rosselló, situada al barri

de Can Farrerons. D'altra banda, el

Maresme s'omplirà avui d'actes festius com

ara els concerts d'Alella i de Teià, en què

actuaran la cantant Mirna i els grups De

Improvisto i Kumbes del Mambo

respectivament. A més, les roses inundaran

els carrers, especialment al Masnou, on

demà es cobriran les principals places del

municipi amb diverses catifes florals

elaborades pels veïns del municipi. A

Premià de Dalt aposten pel teatre amb la

representació d'El fantasma de Can

Franquesa, al pati de Sant Jaume, i a Cabrils es podrà assistir a una classe mestra de sardanes a la plaça de

la Bodega.

Sant Jordi és sinònim de carrers plens de llibres i roses, i de riuades de gent entregada i disposada a

regalar, a passejar i a fullejar llibres, però també és sinònim de cultura.

A Mataró, com ja és tradicional, l'Ajuntament farà la jornada de portes obertes, i la Riera i la plaça Santa

Anna s'ompliran de parades. Però no serà fins a la tarda quan es faran els actes més potents. No hi faltarà

la trobada de gegants, que començarà a la plaça Fivaller, i des d'allà s'anirà en cercavila fins a l'ajuntament.

Mentrestant, davant de l'edifici consistorial hi haurà l'actuació castellera dels Capgrossos de Mataró. Per a

qui encara tingui ganes de gresca toca Fogonada, l'acte de foc en què el drac de Mataró és el protagonista i

en què s'escenifica la llegenda de sant Jordi.

A Llavaneres, aprofitaran la diada per inaugurar oficialment el parc de Can Rivière, un pulmó verd i una

zona de lleure al centre del poble, i a Sant Vicenç de Montalt els llibres i les roses tornaran a compartir

protagonisme amb la presentació del conte que anualment edita l'Ajuntament. Escrit per Américo J. Carles

i il�lustrat per Gina Pórtera, El retorn dels bòbuls i les margaridasses explica la història de dos petits


61

santvicentins, el Teo i la Mar, i de com a través dels records de la seva àvia coneixeran uns personatges,

una festa i unes tradicions estretament lligades a la vida del poble.

Els actes de Sant Jordi que es feien sempre a la plaça de l'Església d'Arenys de Mar s'han hagut de

traslladar al Calisay per les obres que s'estan fent a la riera. Les entitats hi muntaran les parades i la

biblioteca organitza una activitat en què petits i grans llegiran textos d'escriptors arenyencs. Per motius de

seguretat, el correfoc no es farà, ja que no es podia garantir el dispositiu necessari. Arenys de Munt també

se suma a la diada amb l'elaboració del Llibre Gros, que durant el matí de diumenge es farà amb la

participació de tothom que ho vulgui. El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà inaugura avui, a les set de la

tarda, l'exposició Lluís Companys. Polític fins a la mort, que es podrà visitar fins al 6 de maig a la sala

d'exposicions municipal.

A Caldes d'Estrac es presentarà demà el primer volum de la col�lecció Geografia Literària dels Països

Catalans a la Fundació Palau, a càrrec del seu autor, Llorenç Soldevila. I diumenge, també a la fundació,

s'inaugurarà l'exposició temporal Pau Oller, polièdric.

A la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar es presenta avui el llibre Passejades pel Maresme, a càrrec de

David Farell, i hi tindrà lloc una xerrada sobre el parc de la Serralada Litoral.

Pel que fa a l'Alt Maresme, que també viurà amb intensitat la diada, destaquen la celebració, diumenge,

dels 40 anys de l'escola municipal Sant Jordi de Pineda de Mar, on també avui signaran llibres autors

locals. A Canet de Mar es rebrà les escoles a l'ajuntament i a Calella s'instal�laran parades a la plaça de

l'Església amb un marcat protagonisme de la consulta popular, igual que a Malgrat de Mar.



62

Cabrera destina part del fons estatal a netejar les pintades que van fer a l'estiu al castell de Burriac E. FERRAN

Imatge de les pintades que hi ha a les parets del castell. Foto: E.F.

Les pintades que uns brètols van fer a les

parets del castell de Burriac desapareixeran

aviat. Una empresa especialitzada en

conservació i restauració, Abac, serà

l'encarregada de portar a terme aquests

treballs per netejar els grafits sense malmetre

les pedres del castell. Va ser l'estiu passat

quan es van detectar les pintades, que estan

fetes amb esprais i s'hi poden llegir frases com

ara El islam vencerà o Catalanes pobres

diablos. L'Ajuntament va comunicar els fets a

la Generalitat, que va obligar que fos una

empresa especialitzada que es fes càrrec de la

neteja per no malmetre les pedres originals. És per això que l'Ajuntament ha decidit destinar 40.000 euros

que havia sol�licitat dins els ajuts estatals d'ocupació a la neteja dels grafits i la restauració d'una part del

mur que es va malmetre amb una tempesta de llamps que també va tenir lloc l'agost passat. Segons va

explicar el regidor d'Urbanisme, arran de l'impacte dels llamps es va esquerdar part del sostre de la capella

de Sant Vicenç, que està situada a l'interior del castell i que també s'arreglarà.

Els treballs ja estan adjudicats i després d'alguns retards tècnics està previst que comencin la setmana

vinent, tant la neteja com la reparació del mur i les esquerdes del sostre. Uns mesos abans que es trobessin

les pintades, la Fundació Burriac, que organitza cada any la pujada al castell, va denunciar l'abandonament

i la brutícia que acumulava l'entorn. L'Ajuntament va reconèixer aleshores el mal estat en què es trobava i

ho va comunicar al Parc de la Serralada Litoral, que se'n va fer càrrec.

Cabrera de Mar disposava de 374.000 euros corresponents a les obres del fons estatal per a l'ocupació i la

sostenibilitat local. Aquests ajuts han permès portar a terme fins a tretze projectes, la majoria dels quals

s'han executat recentment o estan a punt d'acabar-se.



63

Les biblioteques conviden a passejar T.M

Portada de la nova publicació de les biblioteques municipals del Maresme Foto: t.m..

Les biblioteques municipals del Maresme

participen activament en la celebració de Sant

Jordi i, a banda d'organitzar activitats per

fomentar la lectura, cada any editen un treball

conjunt amb l'objectiu d'aprofundir en

determinats aspectes de la comarca. En

aquesta ocasió, el motiu triat són els

itineraris, les rutes i les passejades que es

poden fer al territori. Cada municipi ha buscat

les propostes que més s'adiuen amb la seva

riquesa patrimonial i paisatgística. Així es

descobreixen rutes arquitectòniques,

artístiques, literàries, naturals, històriques i culturals. Cada passejada, ordenada alfabèticament, inclou un

plànol amb els indrets que conformen el recorregut i una imatge representativa, a banda d'una breu

explicació del perquè de l'itinerari realitzat per gent destacada de la població. Hi ha opcions de tota mena,

algunes tan conegudes com ara la de Sinera d'Arenys de Mar, la del castell de Burriac de Cabrera de Mar, la

del llegat agrícola de Malgrat de Mar i la de les torres de guaita de Santa Susanna. I d'altres que han buscat

aquell punt que es vol potenciar tant entre els ciutadans com entre els visitants que no l'han descobert

encara. Trobem, doncs, un recorregut pels rellotges de sol de Cabrils, una ruta renaixentista de Calella, les

masies de Mataró i les de Montgat, i un itinerari poètic per Pineda de Mar. En les últimes planes de la guia,

que es repartirà entre els usuaris de les biblioteques, s'afegeix un recull bibliogràfic sobre caminades i

excursions que serveixen per ampliar la informació recollida i, alhora, per planejar recorreguts alternatius

en una comarca que té molt per oferir.



64

Una empresa d'estampats de Cabrera de Mar deixa vint treballadors al carrer E. FERRAN

Els empleats a la porta de l'empresa dijous a la tarda. Foto: E.F.

Els treballadors de l'empresa Estampados

Cabrera estan sense feina des de fa dos mesos.

El mateix temps que fa que no cobren el sou,

a més de l'endarreriment de la paga extra de

Nadal. L'empresa va presentar concurs de

creditors al febrer després que Inspecció de

Treball li denegués l'expedient de regulació

d'ocupació que havia presentat perquè va

considerar que l'empresa era viable. Això és el

que defensen els empleats, que asseguren que

l'empresa no estava per tancar perquè tenien

feina.

L'advocada dels treballadors del Col�lectiu

Ronda, Sandra Zahonero, explica que el

tancament té a veure amb l'entramat d'empreses del propietari Antoni Mans, que ara farà un any ja va

tancar Estampados Continental, també situada al polígon de Cabrera. Allà els treballadors també van estar

cinc mesos sense cobrar.

Per afrontar els deutes de la primera empresa es van embargar les quatre naus que ocupa Estampados

Cabrera. «Ha pogut tancar les dues fàbriques a cost cero i ens ha tingut enganyats que no volíem aprovar-li

l'expedient de regulació. Aleshores ens ho oferia tot, perquè sabia que res era seu i que ho tenia embargat»,

es lamentava un dels empleats.

L'advocada dels treballadors ja ha presentat la demanada per extinció de contractes al jutjat social número

1 de Mataró, que ha fixat el dia 5 de juliol perquè tingui lloc el judici.



65

El nord de la comarca busca la complicitat de la ciutadania a les urnes i aposta per fer de la jornada una festa de la democràcia T.M

Fins a vuit municipis del nord del Maresme han triat aquest diumenge per celebrar la consulta popular

sobre la independència. La proximitat de Sant Jordi i la catalanitat que es respira són dos dels criteris que

han fet decidir les diverses plataformes a posar avui les urnes a disposició dels veïns perquè manifestin el

seu parer. També estan cridats a les urnes els ciutadans de Cabrera de Mar i Sant Vicenç de Montalt, al

Maresme Central, i Teià, al Baix Maresme. En qualsevol cas, és la cita més nombrosa a la comarca des que

es va encetar el camí dels referèndums. Les poblacions més grans, com ara Calella, Pineda i Malgrat, han

complementat la jornada amb un programa ple d'activitats lúdiques que inclouen des de passejades pel

patrimoni urbà fins a jocs infantils, concerts, tabalades i cercaviles de gegants. Tots defensen que el clima

lúdic és bàsic per viure la diada com si es tractés d'una «autèntica festa de la democràcia». L'emplaçament

de les taules es mantindrà majoritàriament en locals tancats, però a Pineda es farà en dues places

cèntriques.



66

El «sí» arrasa en un Maresme que torna a topar amb el mur infranquejable del 20%

Teià supera en solitari el 30% i pobles petits com Sant Iscle de Vallalta i Cabrera

són a punt d'arribar-hi

TERESA MÁRQUEZ

Votacions a Sant Iscle de Vallalta Foto: T.M.

La tercera onada de consultes populars sobre

la independència de Catalunya va obtenir uns

resultats molts semblants als del 28 de febrer.

La participació global es va mantenir un cop

més per sota del 20%, –15,7%– tot i que hi va

haver tres casos molt aclamats per les

diferents plataformes: Teià, amb un 30,8%, el

poble més petit, Sant Iscle de Vallalta, que va

arribar al 28,3%, i Cabrera de Mar, amb un

27,3%. En la resta de municipis, la

participació va oscil�lar entre el 9,85% de Tordera i el 18,92% de Calella. El sentiment, però, en lloc de ser

de decepció va ser de franca satisfacció per als organitzadors, que van destacar, en tots els casos, la

normalitat i l'ambient de festa amb què s'havia viscut la jornada. El «sí» es va imposar un cop més amb

més d'un 93%.

Hi va haver satisfacció per la feina ben feta, però amb un cert regust de derrota perquè el nivell simbòlic

del 20% no es va poder superar. Ahir el Maresme també va participar en la tercera jornada de les consultes

populars sobre la independència de Catalunya i, per segon cop, no va poder superar el percentatge global

del 20% igual que li va passar el 28 de febrer passat. En qualsevol cas, a la comarca es va arribar al 15,7%

dels votants majors de 16 anys que havien estat cridats a les urnes. A més, a l'hora de tancar aquesta edició,

les dades facilitades des de la Plataforma Calella Decideix eren provisionals, perquè problemes amb el

servidor de Decidim.cat els havien impedit afegir els vots anticipats al recompte total. Segons va explicar

l'entitat, deu minuts abans de les vuit del vespre, l'hora de tancar els col�legis electorals, el servidor

informàtic va fallar «a causa d'un atac informàtic». Aquest incident va provocar que el recompte de les

dades s'alentís més del compte en un centenar de municipis, entre els quals Calella. Va ser precisament

aquest mateix servidor que també va jugar una mala passada tot just obrir les urnes, ja que es va col�lapsar

i va obligar les plataformes de Calella i Pineda a començar a agafar les paperetes com si es tractessin de

vots anticipats. El problema es va resoldre poc després, i les dades es van introduir sense problemes al llarg

de tota la jornada.


67

Tot i aquest 15,7%, hi va haver tres municipis que van poder mostrar amb orgull unes dades entre dotze i

quinze punts més que la mitjana. Teià va assolir el 30,8%, Sant Iscle de Vallalta, el 28,3% i Cabrera de Mar,

el 27,3%.

Un «sí» sense fissures

Els votants del Maresme no van tenir cap mena de dubte a l'hora d'optar pel «sí» en la votació que, en tots

els casos, va superar sense problemes el 90%. Pel que fa als vots del «no», no van superar el 5% en cap dels

11 municipis.

Durant la jornada, es van multiplicar les activitats adreçades a tota la família. Membres de la plataforma

que va organitzar el ja històric referèndum d'Arenys de Munt es van passejar per la comarca amb l'objectiu

de donar ànims als membres de les diverses plataformes. Així, es va poder veure l'alcalde d'Arenys de

Munt, Carles Móra (AM2000), el regidor d'Arenys de Munt Josep Manuel Ximenis (CUP) i el diputat i

exalcalde de Pineda, Joan Morell, entre d'altres. Pel que fa a la participació internacional, a Calella van fer

estada Bustiano Compusto, president de SNI (Sardigna Nazione Indipendente) i Estibaliz Ibañez de

Gauna, regidora de Legitanoko (EA-Eusko Alkartasuna). Tots dos van qualificar la jornada d'«exemple de

democràcia»



68

Els resultats de la Consulta per la Independència a Cabrera de Mar

Escrutat: 100.00%

Sí 93% No 4%

Resultats escrutats de la Consulta per la Independència celebrada a Cabrera de Mar el dia

25 d'abril del 2010:

Padró 3.745

Vots 1.025 (27,37%)

Nuls 0 (0,00%)

Blancs 28 (2,73%)

Sí 954 (93,07%)

No 43 (4,20%)

Escrutat: 100.00%

Podeu consultar els resultats de tots els pobles al Canal de les Consultes per la

Independència



69

Cabrera tindrà una pista de patinatge darrere l'ajuntament E.F

Els joves de Cabrera de Mar disposaran d'una pista de patinatge al centre del poble. L'Ajuntament ha inclòs

en els ajuts del pla estatal per fomentar l'ocupació aquest projecte. La pista es vol construir just al darrere

de l'edifici de l'ajuntament, on ja hi ha una pista. El recinte perquè els joves practiquin amb el monopatí es

farà al costat que queda lliure, a tocar de la riera. Amb aquest projecte, que suposarà una inversió de

45.000 euros, es vol evitar que els joves s'hagin de desplaçar a Vilassar de Mar per practicar aquest esport.

També s'ha buscat un lloc que no quedi gaire allunyat del centre urbà. El regidor d'Obres, Jordi Mir, va

explicar que està previst que els treballs comencin aquest estiu, entre el juny i el juliol.



70

El macip dins l'almorratxa

Volen que la tradició arenyenca de ruixar per Sant Roc amb aigua perfumada sigui

d'interès nacional

ELENA FERRAN El vidrier Eduard Garotí al seu taller fent l'almorratxa i al fons l'Aitor Sampere. Foto: E.F.

Almorratxa de disseny. La inventiva i destresa

del vidrier Eduard Garotí, que té patentats

objectes com decantadors de vi incorporats a

les ampolles, ha permès soldar a dins

l'almorratxa un macip de vidre. La idea és

d'un dels macips, Aitor Sampere, al fons de la

imatge.

«Visca sant Roc gloriós!» Amb aquest crit, els

macips recorren els carrers d'Arenys de Mar

cada 16 d'agost per ruixar tothom que es

troben pel mig amb aigua perfumada. Així es

manté viu el vot de vila pel qual els arenyencs

agraeixen a aquest sant que els alliberés d'una epidèmia de pesta el 1607. Això és el que diu la llegenda,

però els macips mantenen que ja hi ha documents que demostren que a finals del segle XVI ja existia una

confraria de l'entitat. Per això ara volen esbrinar els orígens amb un estudi històric i recuperar elements

que s'havien perdut de la festa com la ruixada a les autoritats quan van a l'ofici, que ja van fer l'estiu passat,

o la cantada dels Goigs.

Des del patronat també s'està promovent la inclusió del Vot de Vila de Sant Roc en el Catàleg del

patrimoni festiu de Catalunya, a càrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional

Catalana. Aquest és un primer pas per a una posterior declaració de festa tradicional d'interès nacional o

cultural. Els macips, guarnits amb faixa vermella, picarols a les cames i espardenyes de veta són els

encarregats de remullar sacsejant a l'aire les almorratxes, el recipient de vidre de quatre brocs, per on

brolla l'aigua prodigiosa que segons la tradició purificarà de tot mal a qui quedi remullat.

Per mantenir la tradició s'han hagut d'espavilar per restaurar les almorratxes malmeses amb tantes anades

i vingudes. Aquest és un objecte que com explica un dels membres del patronat, Aitor Sampere, ha caigut

en desús. «Antigament era l'ambientador a les cases, però ara ja és un objecte de decoració», explica.

Pensant en aquesta nova utilitat han encarregat a un vidrier de Cabrera de Mar que faci la primera

almorratxa dels macips com a objecte de regal i que ja es pot trobar en alguns establiments del poble.


71

El vidrier que les ha fet, Eduard Garotí, confessa que és una peça delicada i que soldar els brocs i el peu

porta més d'una hora de feina. S'ha fet amb un tipus de vidre, el mateix usat pel material de laboratori, que

és més resistent i aguanta els canvis de temperatura. L'originalitat d'aquesta almorratxa és que porta un

macip de vidre incorporat a l'interior. Un disseny d'Aitor Sampere en veure alguns dels treballs del mestre

artesà. Els macips han aprofitat l'ocasió per renovar l'instrumental. Li han encarregat almorratxes noves

per sortir per Sant Roc. Com explica Sampere, feia temps que buscaven de fer-les més lleugeres per poder-

les manegar millor. No només n'han comprat de noves sinó que han pogut restaurar algunes de les trenta

almorratxes que ja tenia el patronat. Una feina que està fent la professora de la Universitat de Barcelona

Núria Flos, que ha accedit a treballar amb els alumnes a les classes, per reconstruir amb una mena de

resina els brocs per on s'acostumen a trencar les almorratxes.

Amb les almorratxes noves de trinca i les que estaran restaurades, els macips tenen l'èxit assegurat. El

proper Sant Roc l'aigua anirà a raig.



72

EL LLEGAT DELS NOSTRES AVANTPASSATS, PRESENT A LA XV

FIRA IBEROROMANA DE CABRERA DE MAR

La localitat de Cabrera de Mar torna a celebrar una nova edició de la fira Ibero-Romana, tot un referent

que convoca cada any nombroses persones de la comarca i d’altres indrets de Catalunya. El programa

d’enguany comptarà en l’acte inaugural amb la presència de la coneguda xef del Restaurant Sant Pau, de

Sant Pol de Mar, Carme Ruscalleda. D’altra banda, la programació inclou nombroses propostes vinculades

a la tradició, el patrimoni i la gastronomia.

DISSABTE 22 DE MAIG

A les 18:00 H. A Can Bartomeu

Inauguració de l’exposició Vox ossum

Aquesta mostra tracta sobre la importància de

l’antropologia humana com a ciència accessòria

de la investigació en arqueologia. Està

estructurada en diferents apartats com el treball

de camp i el tractament del difunt en el món

antic, on es pot veure la manera de treballar dels

antropòlegs sobre el terreny i els diferents tipus i

problemàtiques que es troben aquests

investigadors segons, també, l’època a la qual

corresponen els diversos enterraments. Tot

seguit, s’oferirà un refrigeri. La exposició es

podrà visitar del 23 de maig fins al 23 de juny.

DIUMENGE 23 DE MAIG

10:00 h.

Obertura de la XV Fira

De les 9:00 a les 13:oo h. A la Plaça Nova

Campionat 3x3

Organitza Club Bàsquet Cabrera

Des de les 10:00 i durant tot el dia

Projecció a la Sala Nova dels audiovisuals:

Cabrera en 3D i El Forn de ca l’Arnau: una

terrisseria romana a Cabrera de Mar, imatges del

web www.cabrerademarpatrimoni.cat, de Josep

Maria Rovira i Ferran Bayés.

A les 10:00 i a les 12:15 h. a Can Modolell

Els misteris de Mitra

Visita guiada teatralitzada. Durant tot el matí,

els més petits podran transformar-se en artistes

laietans i romans, decorant un kalathos ibèric o

composant un mosaic romà. A més, coneixerem

el jaciment de la mà de dos personatges romans i

un arqueòleg que ens descobriran tots els secrets

del culte a Mitra..., i per acabar no deixarem

marxar els visitants sense degustar un petit

refrigeri romà! Després de cada visita guiada,

s’oferirà als visitants un petit tastet romà.

10:00 a 14:00 h.

Tallers món iberoromà

Decoració ceràmica Ibèrica i opus tessellatum

(Mosaics)

11:00 h.


73

Inauguració oficial

A càrrec de la coneguda xef del restaurant Sant

Pau, de Sant Pol de Mar, Carme Ruscalleda.

Tot seguit

Els armats de Mataró

Demanen permís per entrar a la XV Fira

Iberoromana de Cabrera de Mar.

18:00 h.

Exposició Vox ossum

Visita guiada a Can Bartomeu

18:00 h. A l’estand del Club Bàsquet Cabrera

Entrega d’una placa commemorativa a una

persona en agraïment a la seva tasca envers el

bàsquet de Cabrera.

19:00 h.

Publicació dels veredictes

Del concurs del cartell de la XVI Fira

Iberoromana de l’any 2011 i lliurament de

premis.

20:30 h.

Sorteig de productes agrícoles

Ofert per la Cooperativa Agrícola “El Sindicat”.

21:30 h.

Tallada dels porcs i sopar d’ambientació

iberoromana a l’Envelat municipal.

DURANT TOT EL DIUMENGE

. Exposició de productes agrícoles de Cabrera de Mar,

. Tallers d’artesania i reconstrucció d’una rèplica de l’arc del jaciment de Can Modolell.

. Representació d’entitats i associacions.

. Exposició i venda de productes artesans.

. Cocció dels porcs al costat de la Pista Vella, a càrrec de José Moreno.

. Tastets gastronòmics de la cuina iberoromana.

. Exposició dels cartells participants al concurs de la setzena edició de la Fira de l’any 2011, a la Sala Nova.

. Projecció dels audiovisuals: Cabrera en 3D i El forn de ca l’Arnau: una terrissería romana a Cabrera de

Mar.

COL�LECCIÓ PECES D’ARQUEOLOGIA:

Per aquesta XV Fira de Cabrera de Mar, comptarem amb un nou plat uqe copia un tipus de vaixella que es

va trobar el 1998, durant les excavacions que es van fer al voltant del forn de ca l’Arnau. Originalment es

tractava de peces envernissades en negre, de tendència plana i una vora que anaven fent cada cop més alta

amv el pas del temps. D’aquesta manera tenim que dels més antics que anomenem Lamboglia 5, es passa al

tipus Lamboglia 7, amb la vora alta i carena a la part exterior, i després s’arriba ja al tipus que presentem,

amb la vora més alta i conegut amb el nom de Conspectus 1, que ja té un aspecte de plat fondo i seria, a

més, un dels darrers elaborats amb vernís negre, ja que els següents es faran tots amb vernís vermell.


74

TASTETS CUINA IBEROMANA:

Tots els visitants que ho desitgin podran adquirir “asos” (moneda ibera) per degustar tasts individuals (un

plat a escollir). Conèixer el passat pot ser una feina avorrida o, ben al revés, un viatge meravellós per la

imaginació i els sentits. Et convidem a passejar per aquest món desaparegut, però que pot reviure en els

fustos i les olors actuals mitjançant les receptes i els ingredients recuperats per la història i l’arqueologia.

En relació al que s’oferirà per cada as en el tastes és: Moretum, Edpytirum, Carn de brou assecada i

fumada, Panis, Cervesa sense llúpol, Mulsum, Mel amb llavors de rosella.

Els tastets se serviran de 12:00 a 15:00 h. Els “asos” (moneda ibera) es podran adquirir el mateix dia de la

Fira.

Tribuna Maresme, Maig 2010. Pàg. 32


75

La plaga del picudo rojo, que sigue extendiéndose, ha exterminado en Catalunya 5.200 ejemplares en cuatro años

Réquiem por las palmeras SARA SANS - Tarragona - 01/05/2010 La plaga no tiene freno y el tratamiento para cada palmera afectada cuesta unos mil

euros al año

En diciembre del 2005 se detectó la presencia del picudo rojo en Catalunya. Estos escarabajos rojizos de entre dos y cinco centímetros provocaron entonces la muerte de una decena de palmeras en El Vendrell. Un año después, ya se habían "comido" 400 ejemplares, especialmente en la zona del Baix Penedès y el Maresme. Actualmente la cifra supera las 5.200 palmeras y se ha extendido ya a más de cien municipios catalanes. La plaga no tiene freno y el Servei de Sanitat Vegetal del Departament d´Agricultura y los Ayuntamientos afectados han impulsado varias medidas para controlar, hasta ahora con poco éxito, la propagación del "asesino" de las palmeras, que crece bien escondido en su interior. Entre las medidas, la tala y correcta retirada de los árboles muertos. En algunos municipios, como Torredembarra, con unas 150 palmeras afectadas, algunas de ellas centenarias, se ha establecido un servicio semanal para retirar los árboles muertos. Tirarlos a cualquier otra parte puede suponer una sanción de entre 300 y 1.200 euros. "Esto se está convirtiendo en un problema muy serio, tenemos muchas palmeras en el municipio, el picudo rojo se propaga con mucha facilidad y los tratamientos son carísimos", dice Juan Pérez, concejal de Servicios y Obra Pública. El Ayuntamiento ha editado 2.000 nuevos folletos (en noviembre ya distribuyó otros 2.000) informando a los vecinos - muchos de segunda residencia que se encuentran, por sorpresa, las palmeras muertas en dos semanas-sobre la enfermedad y su tratamiento. Torredembarra es uno de los municipios donde el picudo rojo - que arrasa la palmera canaria, la de tronco ancho-ha campado a sus anchas durante los últimos meses, aunque no es el más afectado. En el pueblo vecino, Creixell, ya van 248 palmeras muertas. En El Vendrell, donde se detectaron los primeros casos, la cuenta asciende a 311 y en Calafell, 394. El otro gran foco de la plaga en Catalunya se sitúa en el Maresme: En Pineda de Mar han muerto 438 palmeras; 367 en Santa Susanna, 245 en Vilassar o 200 en Cabrera de Mar. El escarabajo se ha extendido a Girona, donde Lloret (90), Maçanet (67) y Blanes (63) son los pueblos más afectados. "El picudo rojo está acabando con la palmera canaria, desde Tarragona hasta Tossa; pensábamos que no pasaría de ahí pero ya hemos detectado un caso en Figueres y estamos intentando que no baje más allá de Cambrils, pero es complicado", reconoce Jordi Giné, responsable del Servei de Sanitat Vegetal. Aunque es originario de sudeste asiático, el picudo rojo llegó a España cuando el boom urbanístico en Almería y Valencia provocó la entrada masiva de palmeras datileras infectadas que, importadas desde Egipto, se plantaron en urbanizaciones y campos de golf. "Esa palmera era más resistente, pero al llegar aquí, el picudo rojo encontró en la palmera canaria un hábitat ideal", explica Giné. Además de Valencia y Catalunya, el picudo rojo ha "conquistado" Andalucía, la Costa Azul, Italia y Grecia. El escarabajo es capaz de oler la savia de la palmera a diez kilómetros, especialmente en verano. Por eso la principal recomendación es podarlas entre noviembre y febrero y regarlas mucho durante el estío. El tratamiento para "recuperar" una palmera afectada - hasta ahora el más efectivo es la endoterapia (inyectar los productos directamente al tronco)-no es barato. Depende del grado de afectación y su tamaño: "Limpiar y recuperar puede costar unos 400 euros y luego el tratamiento, cada mes y medio, entre 90 y 100", dice Giné. En Barcelona, se ha llevado a cabo una intensa campaña para tratar más de 300 palmeras afectadas. "El tratamiento es cuantioso pero hemos podido recuperarlas todas, sólo han muerto cuatro palmeras en el Parc de la Ciutadella", añade.

La Vanguardia, 1 de Maig 2010. Pàg. 5


76

COMO UNA PAREJA DE BAILE A. FREDIANI/ M. MARTÍN - 02/05/2010 Arturo Frediani y Mercè Martín demuestran lo ventajoso de una buena compenetración entre el arquitecto y el aparejador.

Desde el año 2000, en que empezaron a trabajar juntos, han sido tándem en distintos proyectos y todos ellos exitosos, a juzgar por el número de reconocimientos que han cosechado por su labor.

Destaca especialmente la casa Garriga-Poch, en Lles de Cerdanya, que granjeó a Frediani su segundo premio FAD de Arquitectura.

Uno de los últimos proyectos en los que se han embarcado es la construcción de la casa Rodés, en Cabrera de Mar.

"Es algo parecido a bailar: a mí me toca llevar, pero para hacerlo son necesarias dos personas", ilustra Frediani sobre las sinergias entre ambos profesionales.



77

La Fundació Burriac i l'Ajuntament signen un conveni EL PUNT

La Fundació Burriac i l'Ajuntament de Cabrera han signat un conveni per dirigir conjuntament el jaciment

arqueològic de Can Modolell i convertir-lo en un atractiu turístic. La Fundació Burriac ha promocionat

aquest jaciment, amb publicacions, organitzant exposicions i oferint activitats en totes les fires

iberoromanes celebrades a Cabrera des de l'any 1996. Fins ara, la fundació s'ha ocupat de les tasques de

vigilància i de difusió mitjançant l'encàrrec de les visites guiades dels primers diumenges de mes. Amb el

conveni signat amb l'Ajuntament, la Fundació Burriac espera dotar el jaciment de millors instal�lacions i

serveis expositius, a part de mantenir el suport a la recerca científica que encara queda per completar.

El Punt Maresme, 5 de Maig 2010. Pàg. 2


78

XAVIER SALA I MARTÍN ECONOMISTA

«Ara ha d'arribar el tsunami financer»

EDUARD BATLLE Foto: ANDREU PUIG

Sosté que per resoldre la crisi no es poden

baixar salaris «per tornar a ser pobres», però

reivindica més productivitat, amb més

innovació, eficiència i mobilitat. Reivindica

l'esperit emprenedor nord-americà i critica la

mentalitat d'Operación Triunfo, «que és

l'antítesi del que inculca el Barça als joves del

planter». «La clau de futur és innovar, com

fan els països rics», però demana una

estructura social molt més preparada

Parlant sobre el Barça de futbol, acaba

per sentenciar.

–«Si tu tens un mètode, i això és un aspecte

que també és molt important per a l'empresa,

és molt més fàcil prendre decisions.»

–En el cas del Barça?

–«Una junta directiva ha de prendre moltes

decisions cada dia, però d'importants, importants, n'hi ha poques: quin entrenador tries, si fitxes o no

grans estrelles, etcètera. Però, sobretot, ha d'estar bé la filosofia, ja que és més fàcil prendre decisions.»

–Un exemple?

–«La decisió del Guardiola, que tothom pensava que era molt arriscada, en realitat era gairebé automàtica

si es tenia en compte el model: no hi havia ningú més! Una persona que fos Dream Team, que entengués el

Barça, la filosofia del club, educat, amb projecció... Només podia ser ell. Cap altre. Ni Mourinho, ni

Scolari...»

–Per tant...

–«Aquesta és una lliçó important per al país. Hem de decidir què volem ser! Si no sabem què volem ser,

anirem prenent decisions a ventades.»

–Doncs, com a país, tinc la sensació que no ho sabem.

–«És que no ho sabem. A vegades, quan faig conferències sobre lideratge, poso molt èmfasi en la paraula

model i filosofia: el líder ha de saber a què juga. Si tu no saps a què jugues, no pots transmetre, als teus

seguidors, treballadors o ciutadans, seguretat de cap a on vas. I ara, al Barça, tots sabem cap a on a anem i

tots els equips, des dels més petits, juguen igual.»

–Quin problema tenim?

–«Doncs ens falta aquesta confiança com a nació catalana. I un dels problemes que tenim és que els

nostres joves estan desesperats.»


79

–Expliqui's.

–«Un jove que avui fa una carrera, té dos màsters, es forma a l'estranger, torna a casa i acaba cobrant mil

euros. Això és desesperant. I pensen: ‘I jo per què haig d'estudiar?'. I tenen raó. No hem creat un món on el

jove veu que si treballa tindrà premi. En canvi al Barça sí. Els xavals veuen el Bojan, Pedrito, Messi,

Busquets, Xavi, Puyol, Piqué, Víctor Valdés, Iniesta... Veuen una gran quantitat de gent que ha treballat des

de petita, que té molt talent, i pot mostrar el missatge final: ‘Si treballes, acabes triomfant.'»

–Però la directiva és criticada.

–«Això hauries de preguntar-ho a la gent que ens critica.»

–Doncs ara mateix no puc.

–«Mira! Estic segur que al final la gent veurà que a l'època gloriosa del 2003 al 2010 es van aconseguir

coses que mai no s'havien aconseguit abans. Joan Laporta passarà a la història i aquesta minoria de gent,

no. No podem oblidar que hi ha gent amb moltes ganes de destruir el Barça i d'aquests també n'hi ha

molts.»

–Parlant de coses negatives, econòmicament ja ha passat el pitjor?

–«No. És a punt d'arribar el tsunami financer. Els bancs i caixes encara no han fet net de la crisi

immobiliària i no sabem quines seran les seves pèrdues. No està comptabilitzat del tot, ni assumit després

de divuit mesos.»

–Doble crisi.

–«La primera gent que va anar a l'atur comença a deixar de cobrar i, per tant, comencen a deixar de pagar

les hipoteques. Ara ja les morositats comencen a disparar-se, a més, el negoci bancari es redueix, els bancs

tenen una por tremenda a deixar prestat i, sense deixar prestat, no hi ha negoci. A més, això afecta els

altres negocis que no poden continuar sense crèdit: molts tanquen, creen atur i això torna a repercutir en el

banc.»

–Per tant, quin impacte tindrem?

–«No sé com afrontarà tots aquests problemes el sistema bancari, que és un dels sistemes clau de

l'economia.»

–Realista o alarmista?

–«Sobre el que està passant ara: realista. Jo no tinc una bola de vidre i, per tant, no faig elucubracions. No

tinc ni idea sobre el futur!»

–Una recepta?

–«L'objectiu de tota la política econòmica ha de ser la productivitat. Tots els problemes de l'economia

catalana i espanyola vénen per la falta de productivitat.»

–I per on comencem?

–«Per reformar els sistemes educatiu, laboral i financer i canviar la regulació per afavorir la gent que vol

ser emprenedora.»

–Faria classes a Zapatero?

–«M'han dit que ja ho he fet [riu]. De fet, m'ho va dir ell. Es veu que quan era candidat i no sabia res

d'economia, l'assessorava qui ara és ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, i el Miguel li va recomanar el

meu llibre Economia liberal per a no economistes i no liberals. Però no sé si li va servir de gaire [riu].»

Catedràtic a Columbia i un dels economistes (Cabrera de Mar, 1963) més citats del món. Tresorer del Barça

i creador de la Fundació Umbele, ara publica el llibre Doncs jo ho veig així. Les americanes llampants

delaten un caràcter tímid però alhora provocador.



80

L'atur baixa al Maresme per primer cop en nou mesos gràcies a l'inici de la temporada turística

En valors absoluts, la disminució és de 871 persones respecte al mes de març

TERESA MÁRQUEZ Usuaris del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Foto: LL.S.

L'atur a la comarca del Maresme continua

sent molt significatiu –36.539 persones

(16,2%)–, tot i que per primer cop en nou

mesos ha experimentat una reducció. L'abril

es va tancar amb 871 desocupats menys

respecte al mes de març, segons les dades de

l'Observatori de Desenvolupament Local del

Consell Comarcal del Maresme. L'informe

vincula el descens amb l'inici de la temporada

turística, ja que el sector de serveis és el que

on més persones han trobat feina, en concret

471.

Bones notícies per a l'economia del Maresme,

però en cap cas per llençar coets. El mes

d'abril hi va haver la primera baixada del

nombre de desocupats a la comarca en nou

mesos: 871 persones van trobar feina, més de

la meitat en el sector serveis, i d'aquests, 121

en el sector de l'hostaleria. La lectura, doncs,

que l'inici de la temporada turística ha

facilitat la disminució dels desocupats té prou

fonament, i més quan en aquest descens hi ha

inclosos tots els municipis on la seva principal

font econòmica és el turisme. És el cas de

Malgrat de Mar, que ha baixat un 4,34% –150 persones– i Calella, un 3,79%; 245 persones.

Un índex del 16,2%

En qualsevol cas, l'índex de desocupació a la comarca continua sent alt, del 16,2% amb un total de 36.539

persones que no han trobat feina. Malgrat la reducció del mes d'abril, els municipis amb un índex més

elevat de desocupació no varia. Pineda ocupa el primer lloc, amb un 20,84% –2.902 persones–, seguit de

Mataró, amb un 20,11% –13.118–, i Tordera, que ha baixat per dècimes en el temut 20% i ara se situa en un


81

19,95% i 1.633 desocupats. A l'altre costat de la balança es troben Cabrils, amb un 8,42% d'atur –309

persones–, Cabrera de Mar, amb un 8,98% –210 persones–, i Teià, amb el 9,15% –289 persones–.

El descens de l'atur el mes d'abril ha beneficiat tant homes com dones, però el col�lectiu masculí ha estat el

més beneficiat numèricament. Un 3,01% –579 homes– davant d'un 1,60% –292 dones. Pel que fa a franges

d'edat, l'observatori destaca que la reducció s'ha fet notar en totes elles, però especialment en la dels més

joves «en què la intensitat del descens és del 28,23% i la variació absoluta de 225 desocupats menys». Tot i

això, el descens absolut més important i significatiu correspon al grup de les persones d'entre 30 i 44 anys,

que veuen reduïda la seva desocupació en 312 individus.

Xifres interanuals

Aquest descens de l'atur en l'últim mes s'ha detectat en 24 dels 30 municipis de la comarca. Els únics que

han vist incrementar el nombre de persones sense feina són: Cabrera, Caldes, Òrrius, Sant Iscle, Santa

Susanna i Tiana. Comparativament, les dades interanuals continuen sent negatives; l'atur és un 16,23%

superior al de l'abril del 2009 i hi ha 5.101 desocupats més que un any abans. Pel que fa a grups d'edat, els

augments majors han estat dels grups de 30-44 anys (+17,51%) i per als majors de 45 anys (+21,38%). El

col�lectiu dels treballadors no qualificats ha estat més castigat, amb un 20,56% (1.475 desocupats més). El

sector de serveis creix en 2.905 desocupats, però el primari s'endú la pitjor part, amb un creixement

interanual del 64,58%. La construcció i el comerç són els sectors que més desocupats acumulen respecte al

2009, un 27% més.



82

Cabrera avalua els danys a la platja per saber quant pot reclamar al port de Mataró

Encarrega a una empresa que faci l'estudi ambiental abans de presentar la

demanda judicial

ELENA FERRAN

La platja de Cabrera aquest hivern era inexistent davant dels pisos Costamar. Foto: E.F.

Cabrera de Mar ha decidit tirar pel dret i

encarregar a una empresa que faci l'estudi

ambiental per avaluar els danys ocasionats

tots aquests anys a la platja per l'impacte que

suposa la barrera del port de Mataró. Aquest

és el pas previ per presentar el contenciós per

l'incompliment amb el transvasament de

sorra. Tot i que la Generalitat, major

accionista del port, té el compromís de posar

per primera vegada sorra a la platja aquest

estiu, encara no hi ha cap data. L'Ajuntament

només aturarà la demanda si les

administracions competents fan alguna proposta més enllà d'anar posant sorra cada estiu, és a dir

construir espigons.

El govern de Cabrera ha decidit tirar endavant i gastar-se 38.000 euros del pressupost municipal perquè

una empresa faci l'estudi ambiental de la platja i determini els danys ocasionats des que es va construir el

port de Mataró. «Sabem que serà llarg, però estem convençuts que és el camí a seguir», afirmava l'alcalde,

Joan Vilà (GentxCabrera). Aquest estudi permetrà presentar la demanda judicial per l'incompliment de

transvasar la sorra d'un costat a l'altre del port.

L'alcalde reitera que aniran fins al final sempre que no es presenti una proposta per fer la platja més

estable amb la construcció d'espigons. Des de l'Ajuntament es va presentar al Ministeri de Medi Ambient

una proposta de fer cinc espigons que es va descartar. Amb els últims temporals, i els efectes en la via del

tren, Adif va anunciar mesures per reforçar la via al pas per Cabrera. Segons explica l'alcalde, les converses

que s'han reprès entre la Generalitat i els ministeris de Foment i Medi Ambient podrien derivar en un

espigó de prova davant la platja de Cabrera.

Front comú, a mitges

Els alcaldes del Baix Maresme van fer front comú arran de les destrosses dels temporals de l'hivern passat

a les seves platges. Tot i que en un primer moment es va dir que farien un estudi d'impacte conjunt de les

platges, el cert és que es va deixar sobre la taula. L'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC), reconeix que

es va deixar aturat perquè el govern espanyol ja en tenia un de fet i la Generalitat també treballava en el


83

seu. «Esperem conèixer ara les solucions més sostenibles que es presentin, que no siguin portar sorra cada

any», explicava Gisbert.

L'alcalde de Cabrera, per la seva banda, considera que «ha quedat sol» i per això no s'amaga en reconèixer

que va pel seu compte presentant el contenciós. A la vegada, però, recorda que Cabrera, «tot i el poc pes

polític», és la més perjudicada.

«Moltes promeses però la sorra no arriba»

«Som al mes de maig i moltes promeses però la sorra no arriba.» L'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, tem que

el transvasament anunciat per la Generalitat arribi tard i malament, en plena temporada de bany, com ja

va passar l'estiu passat quan l'Estat va posar sorra a corre-cuita. En la reunió que la setmana passada va

mantenir l'alcalde amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va confirmar que s'està buscant el vaixell

draga per poder fer el transvasament. El gerent del port de Mataró, Joan Bellavista, explica que el grup de

treball liderat per la direcció general de Ports, negociant amb l'Estat i els alcaldes de la zona, s'encarregarà

de dir-los com i quan s'ha de fer el transvasament de sorra, el primer que portarà a terme el port de

Mataró.

El Punt Barcelona, 9 de Maig 2010. Pàg. 9


84

El mosquito tigre pica en 120 municipios catalanes La primera plaga se detectó en

Sant Cugat del Vallès en 2004

Llegó de Asia y ya se encuentra en 120 municipios catalanes, 33 más que el año pasado. El mosquito tigre

(Aedes albopictus), está en expansión según revela un estudio de la Consejería de Medio Ambiente y

Vivienda de la Generalitat.

El estudio, el quinto que se elabora desde la detección del mosquito por primera vez en Sant Cugat del

Vallès (Barcelona) en 2004, significa que la expansión ha ido en aumento, y que en los dos últimos años el

insecto colonizó 65 nuevas localidades.

Por comarcas, se sumaron a la lista municipios del Alt Empordà, Baix Empordà y Anoia, mientras salió

fuera el Segrià. El estudio incorporó también la información obtenida por el Consejo Comarcal del Baix

Llobregat y por el de la Bahía de Roses y Baix Ter (Girona).

Los nuevos municipios donde se detectó su presencia son Vilafranca del Penedès, Sant Llorenç d'Hortons,

Olesa de Bonesvalls, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Piera, Masquefa, Castellbell i el Vilar, Manresa, Sant

Fruitós de Bages, Canyelles, Arenys de Munt, Cabrera, Alella, Vilassar de Mar, Mataró, Creixell, Roda de

Barà, Rellinars, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Parets del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana, Vilanova del

Vallès, La Garriga, Montornès, Santa Maria de Martorelles, Montmeló, Lliçà de Vall, Caldes de Montbui,

Vallromanes, L'Escala y Platja d'Aro.

La Consejería recordó que el momento de máxima expansión se registra alrededor de septiembre, cuando

la rápida proliferación del mosquito -que completa su ciclo vital en solo 10 días- llega a su punto álgido tras

semanas de unas temperaturas que le son propicias. Medio Ambiente señaló asimismo que para frenar su

proliferación lo más efectivo es evitar la puesta de huevos y el crecimiento de las larvas acuáticas, algo que

solo se consigue eliminando los puntos de agua donde crecen, habitualmente acumulaciones de agua en

recipientes que se dejan a la intemperie.

El mosquito tigre tiene una autonomía de vuelo de 400 metros, normalmente solo pasa de los 150, por lo

que lo lógico es encontrarlos cerca de su punto de cría -si bien se ha demostrado que algunos ejemplares

lograron trasladarse a zonas lejanas utilizando vehículos particulares-.

Desde la detección de la primera colonia en la Península Ibérica, el insecto se expandió año tras año a los 11

municipios en 2005, 27 en 2006, 55 en 2007, y 87 en 2008 hasta llegar a los 120 actuales. El mosquito

tigre se distingue del común por tener sus patas rayadas con franjas de color blanco y, a pesar de que no

actúa como portador de enfermedades, produce picaduras más dolorosas y duraderas. Además, a

diferencia del mosquito común, vuela y ataca a sus víctimas durante todo el día y por la noche se refugia en

la vegetación.

El Pais, 12 de Maig 2010


85

Costes reomplirà altre cop les platges del Maresme dragant el fons marí

A partir del 20 de maig un vaixell començarà a extreure sorra davant les costes de

Premià i Masnou

ELENA FERRAN

La platja que es va regenerar a Cabrera de Mar ha desaparegut aquest hivern. Foto: E.F.

Les platges del Baix Maresme que s'han

quedat sense sorra pels temporals d'hivern es

tornaran a regenerar amb sorra del fons marí.

Així ho ha decidit el Ministeri de Medi

Ambient, que ha anunciat que a partir del 20

de maig un vaixell draga començarà a

treballar davant les costes de Premià i

Masnou. La primera actuació serà per portar

sorra a la Barceloneta, però a darrere hi ha el

compromís de reomplir les platges del Baix

Maresme. Són les mateixes que es van

regenerar l'estiu passat, però que els

temporals han fet desaparèixer. L'actuació

que es va fer aleshores va costar prop de nou

milions d'euros.

Un estiu més es podrà veure el vaixell draga fent viatges amunt i avall del litoral del Maresme. La primera

actuació està previst que comenci davant les costes de Premià i el Masnou, d'on l'estiu passat ja es va

extreure sorra per portar-la també cap a Barcelona. En aquesta ocasió l'abocaran a la platja del Bogatell,

però a continuació es faran extraccions a tocar dels ports de Premià de Mar, el Masnou i Mataró per

reomplir les platges del Baix Maresme que s'han quedat sense sorra després dels temporals d'hivern. Una

de les més afectades és la de Cabrera de Mar, on la Generalitat ja s'havia compromès a abocar-hi prop de

100.000 m³ abans de l'estiu, complint la normativa de fer els transvasaments d'un costat a l'altre del port,

del qual és l'accionista majoritari.

En aquest mateix sentit, l'actuació de Costes preveu que el vaixell es traslladi fins a la bocana del port

d'Arenys de Mar, on l'any passat també es va extreure sorra per abocar-la a les platges que hi ha a ponent

del port, com és la de les roques d'en Lluc. El patró major de la confraria d'Arenys de Mar, Mauricio Pulido,

va conèixer l'actuació que es portarà a terme els dies vinents en una reunió que va mantenir amb el nou cap

de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga.

L'actuació que es va fer l'any passat a les costes del Maresme va representar una inversió de més de nou

milions d'euros per abocar sorra a les platges del Baix Maresme. Aleshores, es van posar 500.000 m³ de


86

sorra a les platges dels municipis de Cabrera, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat que amb els temporals

han quedat en no-res.

Els alcaldes reclamen espigons

Ara fa just un any que el Ministeri de Medi Ambient afirmava que l'única solució per estabilitzar les platges

del Maresme és abocar-hi cada any més sorra. Així es descartava un cop més la possibilitat de construir-hi

espigons, tal com no es cansen de demanar els alcaldes del Baix Maresme, per retenir la sorra que s'aboca

cada estiu. Segons afirmava aleshores el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes, Miguel

Velasco, la construcció d'aquestes barreres per estabilitzar el litoral sortia massa cara i tampoc era

adequada per les característiques de la costa maresmenca.

Des de la demarcació de Costes es mantenen converses amb la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient

per trobar-hi solucions. L'afectació dels temporals a la costa no només s'endú la sorra que tornen a reposar

amb l'extracció del fons marí, sinó que afecta també l'estabilitat de la línia de tren. En aquest sentit, el

president d'Adif va assegurar que es prendrien mesures perquè la situació no es repetís. Els alcaldes

confien que es recuperi la possibilitat de construir-hi espigons.

Pescadors indignats

«En plena crisi i estem llençant el diners. Això no ho entén ningú.» El patró major del port d'Arenys de

Mar, Mauricio Pulido, lamenta que una vegada més es llencin els diners públics per posar sorra que la mar

es tornarà a endur amb un altre temporal. Un cop més, el sector pesquer en sortirà malparat pel greu

impacte que segons els pescadors tenen aquestes extraccions de sorra del fons marí. Per això, reclamen a

Costes que es facin actuacions menys agressives, com estableix la llei, per portar la sorra d'un costat a

l'altre dels ports o amb camions o a través d'un bypass bombejant i duent la sorra amb canonades.



87

Universitaris precaris NORA VILADOMIU CUSÍ. CABRERA DE MAR (MARESME)

Finalitzant els estudis universitaris, inicio una nova etapa: la vida laboral. Aquesta nova etapa té excés de

demanda i un important dèficit d'oferta.

Mentre els meus companys i amics que als 16 anys van deixar d'estudiar per fer de mà d'obra, funcionaris,

camioners, lampistes, etcètera, porten anys cobrant i ara es comencen a independitzar, els universitaris no

rebem cap ajuda al llarg dels estudis ni després. Afegint el fet que els nous llicenciats estan generalment

més mal pagats que els que no tenen cap estudi superior, continuem depenent de l'economia dels pares i

vivint amb ells.

Mentre l'Estat inverteixi tan poc en els joves universitaris, cada cop hi haurà més treballadors sense

estudis, més aspirants a funcionari i menys gent acadèmicament preparada per contribuir a la reducció

dels més de 4 milions d'aturats.

El Punt Maresme, 18 de Maig 2010. Pàg.14


88

Rebuig perquè l'Estat malgasti diners públics tornant a regenerar les platges

Els alcaldes desconeixen a hores d'ara l'actuació que el ministeri té previst fer una altra vegada al litoral

E. FERRAN/ G.ARIÑO El vaixell draga aquest estiu passat treballant i reomplint de sorra la platja de la Picòrdia d'Arenys de Mar. Foto: E.F.

Els alcaldes volen sorra a les platges dels

seus municipis, però critiquen el

malbaratament de diners públics que es

fa amb les regeneracions. Molts d'ells

reclamen des de fa temps mesures més

sostenibles, que retinguin la sorra, com

són els espigons submergits. Fins ara,

però, l'Estat s'hi ha negat en rodó. Tot i

que el Ministeri de Medi Ambient va

anunciar que aquesta setmana

començaria a treballar una draga a les

costes de Premià i Montgat, molts dels

alcaldes desconeixen encara els detalls

dels treballs, que, igual que l'estiu passat, s'allargaran fins ben entrada la temporada de bany.

L'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), pensa enviar una carta al Ministeri de Medi Ambient per

mostrar el seu rebuig per la nova regeneració que es vol fer a les platges de ponent del port arenyenc.

Segons les previsions del Ministeri de Medi Ambient, el vaixell que draga la sorra del fons marí actuaria a

Arenys de Mar al juny, després de fer la regeneració a les platges del Baix Maresme. Vinyes coincideix amb

el sector pesquer a denunciar l'impacte que causa el dragatge al fons marí, i confia que l'actuació es faci en

una zona localitzada, com pot ser la bocana del port. A més, lamenta que un cop més els treballs es facin

coincidint amb la temporada de bany.

Menys contundents es mostren al Baix Maresme, on tots els municipis necessiten sorra. Tot i així, els

alcaldes consultats demanen solucions definitives que no obliguin any rere any a demanar a l'Estat que

torni a regenerar les platges. «Sempre tenim la incertesa de si acabaran posant sorra, i cada any sembla

que la cosa va a pitjor», es lamenta l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU). En la mateixa línia

s'expressa el premianenc Miquel Buch (CiU), que demana solucions «semidefinitives o definitives». Tots

dos alcaldes fan referència a les actuacions amb la construcció d'espigons que s'han fet al litoral de

Barcelona, on les llevantades no causen tants estralls. «No som tècnics, però és clar que cal anar cap a una

solució eficient que ofereixi certes garanties a llarg termini», diu Buch. Des de Cabrera de Mar, on la platja

ha desaparegut aquest hivern, s'ha insistit en la necessitat de construir aquestes barreres.


89

CiU recorda els espigons

El diputat de CiU al Parlament i regidor d'Arenys de Mar, Benet Maimí, recorda que a través d'una esmena

al pressupost general impulsada pels diputats de CiU al Congrés es va aprovar una partida inicial de

500.000 euros per iniciar la construcció dels espigons submergits. Tot i això, considera «capciós» que els

socialistes acceptin les peticions catalanes per després, davant dels alcaldes afectats, negar l'existència de

mesures per consolidar les platges, com són els espigons. Per a Maimí, és també molt lamentable que els

governs català i espanyol facin el sord davant les reivindicacions d'un dels sectors més castigats per la crisi

com és el pesquer. «No s'entén que l'administració s'entesti a llençar els milions per poder tenir quatre

mesos de platges sense complir amb els compromisos adquirits amb els pescadors», afirma el diputat a

través d'un comunicat. Considera que l'Estat malgastarà una altra vegada els diners públics amb la

regeneració de les platges.



90

Ilturo de fira

La Fira Iberoromana de Cabrera de Mar arriba a la quinzena edició exhibint els

jaciments de Can Modolell

ELENA FERRAN

Els armats de Mataró a l'edició de l'any passat tornaran a ocupar la fira

Els Armats de Mataró envaeixen el poble.

Per segon any consecutiu, els Armats de

Mataró faran acte de presència en la Fira

Iberoromana, i després de demanar permís

a l'alcalde ocuparan la plaça per fer-hi

alguns dels seus quadres i formacions.

Ilturo és el nom que tenia el poblat ibèric

de la muntanya de Burriac. Va ser capital

de Laietània i és, segons els experts, un dels

jaciments més importants de la Península.

Amb l'arribada dels romans, l'emplaçament

va conservar el nom, però es va canviar de lloc, i la nova ciutat va quedar instal�lada al peu de la muntanya,

on avui hi ha Cabrera de Mar. Els veïns n'estan orgullosos, del seu passat, i ho demostren des de fa quinze

anys amb la Fira Iberoromana, en què retrocedeixen uns quants segles en el temps per rememorar els

antics pobladors d'aquestes terres.

L'entrada triomfal dels Armats de Mataró ambientarà aquest diumenge la fira, que vol donar protagonisme

a la pagesia, la gastronomia i també a les entitats. L'acte inaugural anirà a càrrec de la xef de Sant Pol

Carme Ruscalleda. En la fira, hi participen restauradors del municipi, que ofereixen els tastets a canvi de la

moneda de l'època, els asos, que es podran adquirir a l'estand d'informació. També hi haurà plats de cuina

experimental iberoromana a partir de receptes extretes de l'època. Pel centre del poble es podran visitar

parades de productes agrícoles, tallers d'artesania, projeccions audiovisuals i, un any més, es podrà veure

com es preparen les brases i les graelles per coure durant hores i hores els porcs que se serviran en el sopar

ambientat plenament en l'època romana.

Un dels objectius dels quinze anys de fira és donar a conèixer l'important patrimoni arqueològic que té

Cabrera i que ara per ara és difícilment visitable. La fira és una bona excusa per organitzar les visites

guiades i teatralitzades que es faran de les restes de Can Modolell, propietat de la Fundació Burriac. Aquest

jaciment ha proporcionat excepcionals testimonis del culte al déu Mitra, així com les restes d'una

sumptuosa vil�la.


91

El regidor de Festes, Josep Durà, es mostra satisfet de poder exhibir, encara que només sigui per un dia,

aquest jaciment, però d'una manera més dinàmica. Amb les activitats, els tallers i les dues visites que ha

organitzat Tanit Difusió, es pretén acostar a un públic més familiar tot aquest llegat sota el guiatge d'un

arqueòleg. En el recorregut s'estrenaran plafons que milloraran les instal�lacions dels jaciments, i en

acabar la visita, un petit tastet reconfortarà els visitants. Els que s'acostin a la plaça de la Fàbrica també hi

podran veure la reproducció d'una arcada de pedra de can Modolell.

I tant sentir a parlar de romans, no cansa? Pel regidor de Festes, la clau és buscar activitats diferents per no

fer-la repetitiva. I la prova són aquestes visites guiades als jaciments i propostes com ara l'exposició Vox

ossum, que dissabte s'inaugurarà a Can Bartomeu i que mostra la importància de l'antropologia humana

com a ciència accessòria de la investigació en arqueologia. Parlant clar i català, com a partir dels ossos es

poden determinar patologies o les causes de la mort. Una mostra al més pur estil serial televisiu de moda,

amb la doctora forense que protagonitza Bones.



92

XV FIRA IBEROROMANA

Tots vestits de romans M. J. R

L'entrada dels Armats és sempre una de les atraccions de la fira. Foto: L.M.

Diumenge, Cabrera de Mar es vestirà d'època

per rememorar el seu passat iber i romà. Una

setantena d'expositors ompliran de parades la

plaça de la Fàbrica, en una fira que permetrà

també gaudir de la cuina iberoromana,

passejar mentre els artesans treballen les

seves peces o contemplar diferents

espectacles. La moneda oficial de la fira i que

permetrà als visitants poder fer els tasts als

restaurants de la localitat és l'as, que té un

valor de 3 euros i que es podrà adquirir el

mateix dia de la fira a l'estand de

l'Ajuntament.

Després de la inauguració, que serà a càrrec

de la cuinera Carme Ruscalleda, els armats de

Mataró sol�licitaran permís per accedir a la fira i posteriorment faran una desfilada pel centre del poble.

Visites teatralitzades pel jaciment romà de Can Modolell, recreació del passat ibèric i romà, tallers de

decoració de ceràmica ibèrica i mosaics, projecció –a la sala Nova– dels audiovisuals Cabrera en 3D i El

forn de Ca l'Arnau, una terrisseria romana a Cabrera de Mar, exposicions i altres actes, completaran la

programació d'aquest any. La fira es clourà amb un sopar popular, el cost del qual s'abonarà posteriorment

a les persones que hi acudeixin disfressades de romans o ibers.

El Punt Maresme.Sortim, 21 de Maig 2010. Pàg. 12

93

Ajuntament de Cabrera de Mar

Les operadores de telecomunicacions JOAN BOTTA. CABRERA DE MAR (MARESME)

Donar-se d'alta d'un servei bàsic d'ADSL més trucades és francament fàcil. Només cal omplir un senzill

formulari amb les dades personals, les de la línia i afegir-hi el número de compte per pagar. Un tràmit que

es realitza en cinc minuts. Cinc minuts que contrasten amb les hores i hores que cal invertir per fer el pas

contrari, per donar-se'n de baixa. Aquesta és la meva particular odissea.

Al desembre vaig decidir cancel�lar un dels tres contractes d'ADSL que tenia amb Ya.com. Al lloc web

s'especificava que una de les maneres de donar-se de baixa era enviar un burofax, opció que vaig preferir a

trucar a un número 902, que és de pagament, i on segurament m'hauria sortit una teleoperadora ben

ensinistrada per oferir-me un preu irresistible (en castellà). El burofax el vaig enviar al desembre, i

immediatament van tallar el servei. Bon senyal, vaig pensar, però, vés per on, van continuar cobrant, de

manera que jo vaig trobar just de retornar-los els rebuts. A l'abril, em van informar per carta que o pagava

les quotes endarrerides, 46,76 euros, o el titular del contracte figuraria en una llista de morosos. La meva

còpia del burofax no va servir de res, ni tampoc l'evidència d'estar pagant el servei al nou operador des del

gener. Vaig optar per pagar i per cancel�lar els altres dos contractes, que no van servir per fer cap mena de

pressió. Si la diligència de Ya.com a donar de baixa els seus clients es manté, calculo que pel setembre que

ve ja no en seré client.

El Punt Barcelona, 24 de Maig 2010. Pàg. 12


94

L'Estat no regenerarà aquest estiu cap de les platges del Baix Maresme

Només posarà sorra a Arenys de Mar i deixa en mans dels ports posar-ne des del

Masnou fins a Cabrera

GERARD ARIÑO

El vaixell draga, fotografiat ahir a la

tarda davant de la platja d'Ocata, al

municipi del Masnou. / Foto: GERARD

ARIÑO.

A diferència de l'any anterior, l'Estat no

abocarà ni un sol gra de sorra a les platges del

Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i

Cabrera de Mar. Així ho ha explicat el nou

responsable de la demarcació de Costes,

Javier Uzcanga, que explica que el Ministeri de Medi Ambient només sufragarà enguany la regeneració de

les platges d'Arenys de Mar i de Barcelona, on la draga ja ha començat a treballar aquesta setmana. La

negativa estatal deixa en mans dels ports esportius i de la Generalitat la responsabilitat de reomplir les

platges del Baix Maresme, que van quedar molt malmeses en les llevantades de la tardor passada.

Les platges del Baix Maresme podrien quedar aquest estiu amb menys sorra del que és habitual. Si la

direcció general de Ports de la Generalitat i els ports esportius no arriben a un acord en els dies vinents, les

platges no es regeneraran perquè qui ho va fer l'any passat, l'Estat, ja ha anunciat que enguany no tornarà a

pagar el vaixell draga.

El nou cap de la demarcació de Costes de Catalunya, Javier Uzcanga, que des de fa poques setmanes

substitueix l'històric Manuel Novoa, ha explicat recentment «que els ports esportius són els responsables

de regenerar les platges i són ells que ho han de fer». L'única excepció és la d'Arenys, el port més antic de

tots, en els termes de la concessió del qual no figura cap obligació de fer els transvasaments. És per això

que l'Estat assumirà les regeneracions de les platges de la Picòrdia i de les Roques d'en Lluc.

«Els ports esportius no han complert les seves obligacions, fins ara el ministeri ho ha fet per ells, però a

partir d'ara les exigències del ministeri s'han endurit», comenta Uzcanga, que recorda que és la Generalitat

qui ha de controlar si els ports compleixen les seves obligacions. De fet, el govern català és doblement

responsable en el cas de la platja de Cabrera. La Generalitat és l'accionista majoritari del port de Mataró,

que ha de finançar la regeneració del litoral de Cabrera i Vilassar de Mar. De fet, la direcció general de

Ports i Costes de la Generalitat ja es va comprometre l'octubre passat a fer aquest any una aportació de

20.000 m³ a les platges de Cabrera. Tot i això, fonts de la direcció general asseguraven ahir que el


95

ministeri també ha d'assumir responsabilitats i que, per tant, cal negociar una fórmula de col�laboració en

el finançament.

Aquesta incertesa manté expectants els alcaldes del Baix Maresme, que veuen que la temporada de platja

està a punt de començar i la sorra és pràcticament inexistent en alguns punts del litoral.

La draga ja es veu al Maresme

El vaixell draga ja actua davant de les costes del Maresme. Concretament, aquests dies feineja davant de les

costes del Masnou i Premià de Mar. No ho fa, però, per abocar sorra a les platges, sinó per captar-ne del

fons marí i traslladar-la a les platges de la Barceloneta. Aquesta actuació, l'última que es preveu fer al

litoral barceloní, s'acabarà pels volts de Sant Joan. Aleshores la draga marxarà cap a Arenys de Mar, on

encara s'ha de confirmar quin mètode s'emprarà per regenerar les platges de la Picòrdia i de les Roques

d'en Lluc. Els pescadors ja han manifestat de manera reiterada el seu rebuig a una intervenció de la draga i

aposten per traslladar la sorra de banda a banda del port per via terrestre. Segons Uzcanga, les actuacions

que es duran a terme es faran amb el vistiplau de les confraries. El que encara s'ha de veure és si després

d'Arenys la draga tornarà al Baix Maresme.

El Punt Maresme, 27 de maig 2010. Pàg. 2


96

PULSO CIUDADANO Restricciones en el servicio de tren en el Maresme

BARCELONA La circulación ferroviaria entre El Masnou y Mataró se interrumpirá mañana, sábado, con

motivo de las obras en el paso inferior de la estación de Vilassar de Mar, por lo que se habilitará un

recorrido alternativo de autobuses. Según Renfe, las estaciones afectadas son las de El Masnou, Ocata,

Premià de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera y Mataró. El nuevo paso subterráneo conectará la población de

Vilassar de Mar con la playa. / E. Press



97

El diner no té pàtria ni color

Els alcaldes del Maresme lamenten que Caixa Laietana hagi pactat amb una entitat

fora de Catalunya, però ho entenen

L'aliança entre Caja Madrid i Caixa Laietana ha agafat per sorpresa molts dels alcaldes del Maresme

consultats per aquest diari que tenien coll avall una fusió amb alguna altra caixa de Catalunya. La majoria

lamenten que l'entitat d'estalvis hagi buscat companyes de viatge fora del territori català, encara que

entenen que, davant d'una situació com l'actual, el més important és garantir la continuïtat. Tot i així,

molts recorden que Laietana haurà de fer un gran esforç per mantenir la seva identitat i es mostren força

preocupats per com quedarà finalment la vessant social de la caixa maresmenca, l'àmbit que més ha

beneficiat les poblacions de la comarca a través de subvencions o inversions en projectes culturals,

esportius i associatius, entre d'altres.

Pocs dels alcaldes consultats van manifestar obertament la seva satisfacció davant l'anunci de l'aliança

entre caixes –també hi són Caja Insular de Canarias, Caja Ávila, Caja Segovia, Caja de la Rioja– que lidera

Caja Madrid. La majoria es van mostrar cauts en les respostes i van destacar que la notícia els havia

sorprès, perquè esperaven que la fusió es fes amb alguna altra entitat catalana. Tot i així, la majoria dels

alcaldes valoren positivament l'acord, encara que ahir al vespre molts d'ells afirmaven que falten per

conèixer detalls importants de l'operació que acabaran determinant els beneficis o perjudicis que obté la

caixa mataronina i, per extensió, la comarca. «Qualsevol moviment en la direcció de garantir la viabilitat

de Caixa Laietana a priori és positiu», explica l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC). El color polític

també va condicionar en part les seves paraules, i mentre que els alcaldes socialistes entenien que aquesta

era l'única sortida per a una caixa que havia esgotat fins al límit les seves possibilitats i que havia de

resoldre fos com fos l'amenaça de la intervenció del Banc d'Espanya, els batlles convergents o d'esquerres

posaven el dit a la llaga en el fet diferencial. Un fet diferencial que s'interpretava tant en clau catalanista

com en clau de presència al territori. Així, mentre l'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí (PSC), felicitava

Caixa Laietana per fer quest pas «intel�ligent», l'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, Jaume Borrell (CiU), es

preguntava sobre el futur de les oficines que l'entitat té a cada municipi del Maresme.

La més que possible pèrdua d'identitat és un dels aspectes que més inquieten aquests dirigents locals. La

implicació de Caixa Laietana amb el Maresme s'ha traduït durant anys amb desenes de projectes i

aportacions de l'obra social al territori. A més de Mataró, municipis com Premià de Dalt, Cabrera de Mar,

Dosrius o Caldes d'Estrac tenen equipaments que l'entitat financera va anar obrint en èpoques anteriors.

La pèrdua de la identitat es lliga sobretot al manteniment de les oficines pròpies al territori. «És important

no perdre el nom per no perdre identitat», destaca l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU).

En tot cas, els caps de govern local van coincidir a assenyalar que el procés d'unió de les caixes estava

irrebatiblement començat i que la unió de Caixa Laietana amb nous socis era, només, una qüestió de

temps.


98

ELS ALCALDES

ANDREU FRANCISCO

ALCALDE D'ALELLA (ERC)

«Qualsevol moviment per garantir la viabilitat de Caixa Laietana és positiu. Cal, però, esperar que el centre

de decisió continuï estant al Maresme»

JOAN BALIARDA

ALCALDE DE PREMIÀ DE DALT (CIU)

«Ens agradaria que pogués mantenir la seva personalitat. En aquest sentit, hagués estat millor la unió de

dues caixes catalanes»

CONXITA CAMPOY

ALCALDESSA DE MALGRAT DE MAR (PSC)

«Està en un moment molt inicial per poder

opinar amb coneixement de causa, però era de calaix que s'acabaria aliant amb algú»

LLORENÇ ARTIGAS

ALCALDE DE VILASSAR DE DALT (GEVD)

«No és una mala notícia. Caixa Laietana quedava despenjada i Caja Madrid està en aquests moments en un

procés d'expansió important»

VALENTÍ AGUSTÍ

ALCALDE DE PALAFOLLS (PSC)

«Felicitats per una decisió tan intel�ligent! Més enllà del fet de la identitat, les caixes han de poder

continuar deixant diners als ciutadans»

JOAQUIM FERRER

ALCALDE DE VILASSAR DE MAR (CIU)

«És important no perdre el nom per no perdre identitat. Si la fusió ha de servir per mantenir la viabilitat de

la caixa és una bona notícia»

XAVIER AMOR

ALCALDE DE PINEDA DE MAR (PSC)

«Segueix la tònica general de reagrupar les caixes, però espero que l'aliança garanteixi que l'obra social de

Caixa Laietana no en sortirà afectada»

JOAN ANTONI BARON

ALCALDE DE MATARÓ (PSC)

«Espero que la caixa

mantingui la importància que té per a l'economia de la ciutat i de la

comarca i que la SIP respecti la plantilla»

JOAN VILÀ

ALCALDE DE CABRERA DE MAR (GXC)

«S'ha d'esperar a veure si no és el primer pas abans de la seva desaparició. Aleshores no m'agradaria gens

aquesta operació»

MIQUEL BUCH

ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR (CIU)

«Si havien de marxar m'hagués estimat més que no sortissin de Catalunya, però els beneficis poden ser

interessants»

JOAQUIM COLOMER

ALCALDE DE CABRILS (PSC)

«Segur que perjudicarà l'entorn de la caixa. Cal veure què passa amb els treballadors, alguns dels quals són

de Cabrils»


99

JAUME BORRELL

ALCALDE DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA (CIU)

«Era previsible tal com està el sector de les caixes. Em preocupa sobretot si aplicaran una reducció de

despeses dràstica»

JOSEP M. JUHÉ

ALCALDE DE CALELLA (PSC)

«Espero que no afecti la capacitat d'execució de projectes a la comarca i que es mantingui com ara una obra

social molt beneficiosa»

El Punt Maresme, 29 de Maig 2010.


100

JOAQUIM LLIBRE. PROMOTOR URBANÍSTIC

“LA GENT QUE GENERA FEINA I RIQUESA ÉS NECESSÀRIA PER A LA SOCIETAT, NO ELS

DOLENTS DE LA PEL�LÍCULA”.

Encetem la secció “Empresaris del

Maresme” amb una entrevista al promotor

urbanístic de Cabrera de Mar Joaquim

Llibre, que reflexiona sobre la situació del

sector. Llibre va començar la seva activitat

l’any 1984 amb Coprocasa SA, va ser soci

fundador de FUCA i ara està al capdavant de

Maresme Promocions, des d’on desenvolupa

la seva feina a Barcelona, Galícia i Romania,

treballant en una línia d’habitatges de preu

mig a baix. També va ser president de DiU

de Cabrera (2001 a 2003) i va abandonar

per discrepàncies amb la direcció del partit.

“El meu sentiment s’identifica molt amb CiU, tot i que no hi mantinc relacions formals”, assegura el

promotor, fill d’una família de pagesos, el qual també afirma: “Disfruto treballant”.

Com veu la situació del sector?

La construcció és una activitat necessària que va lligada amb el creixement. Ara se n’hauran d’absorbir els

excessos. Encara que es digui que sobren vivendes, no a tots els pobles és igual, a Cabrera per exemple no

podem pas dir que en sobrin. Crec que de Mataró cap a Barcelona ben aviat s’haurà de tornar a construir.

S’ha de construir allà on fa falta. I es poden transportar els components, però l’ensamblament s’ha de fer

en el lloc,no ens poden portar les cases fetes de la Xina.

Quines errades s’han comès perquè hi hagi aquesta davallada?

Que s’ha construït sense tenir en compte la demanda, i que la febre especuladora ha posat els preus fora de

raó. Quins han estat els motius de la pujada? L’especulació. I qui especulava? Els propietaris dels terrenys

que miraven com cada dia els oferien més diners per les seves propietats, o les administracions locals fent

que els promotors acceptessin convenis urbanístics que moltes vegades ratllaven l’extorsió, o perquè no

parlem dels particulars que donaven una paga i senyal per un pis o una casa, mentre s’estava construint, i

quan arribava el moment d’escripturar cedien el contracte d’arres a un tercer, guanyant moltes vegades

més que el promotor mateix de l’obra. I ja se sap, quan es fan excessos, l’endemà hi ha ressaques. Ara toca

que les coses es posin al seu lloc.

Les coses s’arreglaran?

Pot passar més o menys temps però l’activitat tornarà, a mesura que es vagin ocupant els habitatges que hi

ha en estoc i els preus d’aquests siguin assequibles, de compra o de lloguer. També caldrà que la banca

torni a donar crèdits i que es puguin pagar les condicions.


101

Quina part de culpa hi tenen les administracions?

Quan es crea una situació de dificultat com la que estem passant, hi ha molts responsables, la culpa és de

tots. Crec que les administracions han de fer les lleis i posar els mitjans perquè els empresaris i la gent en

general trobin la manera de fer que les coses tornin a funcionar. De les grans dificultats en surten les grans

solucions, i les administracions han de vetllar perquè les solucions siguin equitatives i beneficiïn com més

gent millor.

Què caldrà fer perquè la gent pugui tornar a comprar?

Els habitatges es van posar a un preu que per la majoria no era possible pagar. Caldrà que torni a se

possible pagar-los, tenint en compte que la compra d’una vivenda no ha sigut mai assequible. De fet, els

primers humans ja es mataven per una cova.

Adquirir un habitatge tornarà a ser possible per a una majoria?

A mesura que les coses es vagin posant al seu lloc, l’accessibilitat a l’habitatge de propietat anirà essent

cada cop més possible, encara que hem de tenir en compte que tenir una feina estable serà difícil durant

molt de temps perquè la crisi que estem vivint no tan sols és immobiliària sinó molt més amplia i

complicarà la compra d’una vivenda. El suport financer hi tornarà a ser a mesura que sigui possible

retornar els crèdits. I aquesta restricció de crèdit que estem passant és la cura pels excessos que s’han fet.

Tot plegat està fent un canvi que amb els temps superarem o ens adaptarem a noves situacions. Si mirem la

història del món és plena de cavis, ja des dels egipcis, grecs i romans.

La relació entre polítics i promotors ha comportat molt problems judicials? Què s’hauria de

canviar?

Els problemes judicials vénen quan alguna de les parts vol allò que legítimament no li pertoca. Els polítics

han de mirar pel bé comú a través de l’organisme que representen, els promotors, per les seves empreses.

Quan una de les parts o totes dues volen coses que legítimament no els pertoquen, se surt del marc de la

legalitat i és quan vénen les situacions confuses que han de ser aclarides als jutjats. Perquè aquestes

situacions no es produeixin és necessari que els municipis tinguin bons plantejaments urbanístics. Són

molt pocs els ajuntaments que donen la importància que té la redacció d’un pla general. Tots comences bé,

però a mesura que els interessos d’alguns es veuen afectats, s’allarguen més del compte, fins que arriba un

moments que s’han d’aprovar a corre-cuita. I aleshores surt el que surt.

Al Maresme s’ha construït més del que calia?

El Maresme és una comarca que viure-hi és un privilegi, pel clima, per les comunicacions, per la proximitat

al mar. I quan una zona és tan bona per viure-hi, tothom busca la manera de trobar-hi un raconet, això fa

que els paratges es vagin omplint de construccions i sovint es degradin. Sobre si s’ha estirat més el braç que

la màniga, amb els preus no hi ha dubte. En l’oferta d’habitatges crec que no. Si els que hi ha en estoc es

poguessin oferir a preus més assequibles, els del tram d’Arenys a Barcelona es vendrien fàcilment.

A Cabrera, el seu poble, l’urbanisme sempre ha estat especial motiu de polèmica. Uns

defensen construir, d’altres preservar l’espai...

Quan em diu que uns defensen construir i d’altres preservar l’espai, es deixa els que no sabem què

defensen, però el que és més greu és que ells segurament que tampoc. Algú fa molt de temps, durant el

dinar d’una celebració, ens va llegir un magnífic poema on es definia Cabrera com “La Perla del Maresme”,

i no li faltava raó. Quan un poble se’l considera una perla, no cal dubtar que viure-hi ha de ser un privilegi i

per poder-hi tenir una vivenda se n’hi ha de fer. Aquí és on destapem la caixa de trons. Realment s’ha de

dir que en el tema de preservar els espais no els falta raó, però dins d’un ordre. La majoria dels que es


102

declaren conservadors dels espais, són gent nouvinguda (per cert, per mi personalment molt benvinguts),

però no tenen en compte que els que ja érem de Cabrera abans que ells, ja estàvem bé sense ells i en canvi,

una mica de generositat en la preservació dels espais, va permetre que poguessin venir a viure on tan

agradablement estem convisquent.

Quin sería, doncs per vostè, el model urbanístic correcte?

A la Cabrera dels últims 25 anys s’han construït més habitatges de preu mig que no pas popular i molt dels

fills del poble han hagut de marxar sense ganes. El model correcte seria aquell que permetés que s’hi

poguessin quedar, fent les construccions de manera que malmetessin el paisatge el mínim possible. Cal,

dons, una bona planificació i que s’hi busqui el màxim equilibri. Aquí, sí que entrem en un camp en el qual

són molts els que hi volem dir la seva, on es veuen els vertaders especuladors. I que quedi dit que no

sempre s’especula amb finalitats econòmiques.

En l’afer de Cal Conde, una promoció d’habitatges al centre del poble que va portar molt de

debat ja amb l’anterior govern d’ERC, vostè hi ha estat al mig...

Quan es refereix a un afer suposo que vol dir a com s’han fet les coses. En relació a la promoció

d’habitatges crec que és molt encertada, l’obertura de carrers donarà molta mobilitat i permetrà que en

hores punta de tràfic, tinguem vies alternatives. També es podran construir habitatges de VPO (protecció

oficial), que sembla que a molts els anirien bé, permetrà que el poble tingui la casa senyorial i que s’obri un espai que tota la vida ens ha estat barrat al pas. Pel que fa a Cal Conde vaig participar en les negociacions

de compra a través de la societat propietària actual, fins que em vaig adonar que era persona non grata per

al projecte i vaig vendre les participacions, amb la condició que pogués gestionar la promoció, que és al que

em dedico.

Quines errades s’han comès? Ha estat un problema polític?

Sobre les errades, sempre que s’analitza qualsevol projecte urbanístic, és fàcil trobar-ne. El projecte actual,

per mi, és força equilibrat. Possiblement, sí que ha estat un problema polític, però aquesta pregunta crec

que és millor que cada persona que el fet li creiï inquietud, es fàcil la resposta segons cregui.

La promoció urbanística genera recursos per a molts sectors, però en canvi sempre està mal

vista. Per què?

Normalment, quan hi ha promocions els paisatges canvien i l’entorn és cosa de tots, encara que molts es

pensen que és cosa d’ells i, és clar, això dóna motius per parlar. També es creu que els promotors

s’enriqueixen, que a vegades és cert però no sempre, i això fa una certa enveja als tipus de socis que

s’apuntarien a beneficis, però a feina, inversions i responsabilitats no. També, la promoció urbanística, en

fer-se a l’aire lliure, es veu molt i tothom vol dir-hi la seva. Cal fer una reflexió i mirar-se els promotors,

empresaris i tota la gent que generen feina i riquesa, no com els dolents de la pel.lícula, sinó com a

necessaris per a la societat, que sense ells la cosa no va endavant.

Text: Albert Calls

Foto: Enric Puche

La tribuna Maresme, Juny 2010. Pàg. 12


103

“PORTO 30 ANYS ALIMENTANT NENS. I ARA NOU REPTE: LA GENT GRAN”

El popular cuiner Justo Ruiz, conegut pel seu Record Guinnes cuinant truites, explica en

aquesta entrevista alfines de les clais de la seva trajectòria professional, vinculada al Maresme i

a l’emblemàtic restaurant Can Pa amb Tomaquet, de Vilassar de Mar.

Justo Ruiz, és un dls cuiners més populars del

Maresme. A banda de regentar des del 1986 un dels

restaurants més coneguts de Vilassar de Mar, el Pa

amb Tomàquet, el seu caràcter participatiu i solidari

l’ha fet prendre part en moltes iniciatives a les quals

hi ha aportat el seu mestratge davant els fogons,

aconseguint per aquest motiu el reconeixement dels

seus veïns i de tota la comarca en general. A més,

també ha inserit el nom de la localitat al llibre

Guinnes pel seu rècord de cuinar truites durant 24

hores de forma ininterrompuda. Però el que ha fet

més popular i estimat a aquest cuiner de Seron,

Almeria, és el seu paper als menjadors dels CEIPS

Pérez Sala, Pla de l’Avellà i els Alocs, des dels quals

ha estat més de 30 anys alimentat les noves generacions de vilassarencs.

Dins la seva tasca professional, ara fa un nou pas en el Centre Cívic de Vilassar de Mar i

adreça el seu treball com a cuiner a la Gent Gran...

Ja fa anys que coopero amb la Gent Gran, en berenars, sopars, etc. De fet, si fem memòria, el diners que

vaig aconseguir amb el Rècord Guinnes, els vaig donar als dos centres d’avis que hi ha a Vilassar de Mar.

D’altra banda, referint-se a la meva activitat al Centre Cívic, l’Ajuntament va fer un concurs públic que va

quedar desert, la junta d’avis i el consistori van parlar amb mi, vaig dubtar molt però al final vaig accedir-

hi. Era un repte. Vaig observar que l’actual regidora de Serveis Socials, Roser Vallès, va fer un autèntic i

preciós treball de cara a la Gent Gran. També vaig pensar que si la feina es feia bé, podria funcionar, eés un

centre on hi ha un ventall de possibilitats per a la Gent Gran, des de la sala de jocs, de pintures,

manualitats, bingo, gimnàstica, etc. I un bar on es pot menjar i beure. Això és un cosa que, com ja he dit

abans, és un autèntic èxit de l’equip de la regidora de Serveis Socials.

Per tant, ara es dedica a l’alimentació dels nens i de la Gent Gran?

Si, ja m’he definit, la meva vida és alimentar nens i jubilats. Alimentant nens porto 30 anys, però et

prometo que m’omple plenament i m’agrada molt.


104

Creu que Vilassar de Mar pot ser un referent gastronòmic?

Jo sempre he apostat per això, hi ha bons restaurants i ara penso que com més, millor, això fa que vingui

més gent. Fins i tot al passeig de Vilassar de Mar, jo dic que hem de viure més de cara al mar i no

d’espatlles i com més restaurants hi hagi, millor.

Això podria general més llocs de treball?

Si, en realitat l’èxit que pugui, o no, tenir, és essencial per al meu personal. Jo sempre dic que has de néixer

psicòleg i cuida la teva gent, parlar dels seus problemes i saber manar, mai donar ordres, això és una

equivocació. De qualsevol manera, jo sense la meva gent no seria ningú, estic envoltat de bons treballadors

i persones que porten molt anys amb mi. I això sense parlar d’Imma, la meva dona, que és l’alma mater, en

31 anys que portem junts, sempre ha estat el motor dels projectes que he iniciat.

La crisi que estem vivint l’està afectant?

La crisi afecta a tothom, però sortosament nosaltres estem notant un canvi de tendència dels nostres

clients durant la setmana: està augmentat el nombre de clients els dies laborables i continuen tenint molta

gent el cap de setmana.

On va aprendre el seu ofici?

En els meus anys en el monestir de Montserrat, va ser la meva autèntica experiència natural amb els

monjos i el pare Cassià Just, que d’altra banda va ser qui em va ensenyar a jugar als escacs. Va ser una

experiència increïble, l’any 1970, amb el Proceso de Burgos. Tots els candidats i artistes, com el Raimon,

Núria Feliu, Joan Manel Serrat, etc. Allí m’hi vaig veure sol, alimentant-los perquè la Guardia Civil havia

rodejat la muntanya de Montserrat i no podia pujar-hi ningú, ni els treballadors. Així que per casualitat, si

algun d’ells llegeix aquestes paraules, que sàpiga que era jo qui els alimentava.

Per acabar, com a professional de la gastronomia, a quin restaurant li agrada anar a vostè?

Com a cuiner amb 45 anys d’experiència vaig a menjar a diversos llocs, però on em trobo a gust pel menjar

casolà i la seva gent és el Castell de Cabrera, Can Rodon, un restaurant de Cabrera de Mar amb un bon

ambient.

Tribuna Maresme, Juny 2010. Pàg. 25


105

Un grup d'escoles diu que no farà sortides si no es restableix la jornada intensiva

La majoria de directors de centres de primària del Maresme, en contra de fer classe les tardes de juny

GERARD ARIÑO IL'aula buida d'una escola de Premià de Mar durant la última vaga de mestres, al 2009.

Foto: G.A.

La majoria de les escoles públiques del

Maresme estan en peu de guerra. El motiu,

l'eliminació per part del Departament

d'Educació de la jornada intensiva el mes de

juny, que obligarà els mestres a fer classe a les

tardes. Aquesta decisió ha acabat la paciència

a molts directors, alguns dels quals han passat

a l'acció. I amb mesures força expeditives.

Una vintena d'escoles han enviat una carta als

serveis territorials del Maresme en què

amenacen de suspendre les sortides i les

colònies si no es restableix l'horari d'estiu. El

Departament d'Educació ja ha manifestat que no pensa fer marxa enrere en la seva decisió.

Dilluns moltes escoles públiques de Catalunya comencen l'horari intensiu, que fixa el final de la jornada

lectiva a la una de la tarda. És, però, l'últim any que les escoles gaudiran d'aquestes dues setmanes de

jornada intensiva, ja que, amb vista al curs vinent, el Departament d'Educació ha decidit eliminar-les. La

mesura ha creat una gran indignació en els claustres de molts centres i, al Baix Maresme s'ha gestat una

resposta unitària i contundent, que ara comença a estendre's en altres centres de comarca, i també en

alguns de fora.

Una vintena d'escoles del Maresme han enviat o estan en vies d'enviar aquests dies una carta als serveis

territorials d'Educació on manifesten la seva intenció de deixar d'organitzar excursions, colònies i activitats

extraescolars si no es restableix la jornada intensiva al juny. Entre els motius que esgrimeixen els centres,

hi ha l'augment de càrrega lectiva, però també d'altres com ara l'augment de la temperatura en unes classes

que no tenen aire condicionat. «Les colònies les fem en hores no retribuïdes, però fins ara consideràvem

que això es compensava amb la jornada intensiva», explica el director d'una escola del Baix Maresme, que

no vol que es publiqui el seu nom. «No ho fem com a amenaça», afegeix. De fet, la mesura de pressió ha

estat aprovada pels consells escolars dels centres, on estan representats també els pares dels alumnes.


106

Des del Baix Maresme

Segons ha pogut saber �erver diari, les escoles que secunden aquesta mesura de pressió són les del Masnou, Alella,

Teià, Premià de Ðalt i quasi totes les de Premià de Mar. També hi estarien a favor el CEIP Sant Andreu de

Llavaneres; el CEIP Santa �erver; el CEIP Minerva, de Calella; el CEIP Sant Martí, d’Arenys de Munt; el CEIP

Aloc, de Pineda de Mar, i l’escola d’Hortsavinyà, a Tordera. «Els pròxims dies s’hi afegiran altres escoles del

territori», destaca un altre dels impulsors de la mesura, que tampoc no vol que surti publicat el seu nom. «Podríem

tenir represàlies», afegeix. D’altra banda, les escoles de municipis com ara Tiana, Montgat, Vilassar de Mar, Vilassar

de Dalt, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar i Dosrius aposten per altres tipus de mesures, «que no tinguin una

afectació directa sobre l’alumnat». Tot i així, alguns directors d’aquesta zona consultats no descarten secundar una

«vaga de colònies». Per la seva banda, les escoles de Mataró també s’han queixat als serveis territorials a través d’una

carta conjunta. «És la gota que fa vessar el got», es lamenten.

Mesura «xantatgista»

Per la seva banda, fonts oficials del Departament d’Educació s’han mostrat totalment contràries al que

consideren una «mesura xantatgista». Segons el departament, l’opció d’eliminar les colònies perjudica

sobretot als alumnes i, en aquest sentit, els centres «han de fer una reflexió seriosa», tot i que admeten que

les excursions no són obligatòries i, per tant, és una opció de cada escola decidir si en fa o no. A més,

aquestes mateixes fonts van explicar ahir que «no pensen fer marxa enrere» sobre la jornada intensiva i

que l’any vinent any es treballarà totes les tardes de juny.

Es lliguen a l’estiu

Tot i que encara queden més de quatre mesos perquè comenci el curs 2010-2011, les activitats

extraescolars es comencen a concretar al juny, quan el ritme lectiu s’alleugereix i els professors tenen més

temps per dedicar a aquestes gestions. Els impulsors de la protesta asseguren que aquest any no pensen fer

cap d’aquestes gestions, i això hipotecarà, per tant, les futures activitats. De fet, alguns centres ja s’haurien

posat en contacte amb les empreses de transport i les cases de colònies que els presten servei per

manifestar-los la situació. Fins i tot, alguna escola ha explicat que la mesura també els obliga a replantejar

el festival de Nadal.

El Punt Maresme, 3 de Juny 2010. Pàg. 2


107

L'atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu i 1.500 persones troben feina

Els nivells de desocupació a la comarca són com els que es van registrar el

desembre del 2009

EL PUNT

El nombre de desocupats ha baixat a la comarca del Maresme per segon mes consecutiu. Foto: MIQUEL

RUIZ.

La davallada de l'atur al Maresme aquest mes

s'ha repetit. Després que a l'abril baixés el

nombre de desocupats per primera vegada en

nou mesos, al maig la tònica no tan sols es va

mantenir sinó que es va pràcticament doblar

el nombre de persones que van trobar feina:

de 801 a l'abril fins a 1.501 el maig. Amb

aquestes dades els nivells de desocupació a la

comarca tornen a situar-se als registrats el

desembre del 2009. Igual que fa dos mesos, al

sector de serveis la reducció en el volum de

desocupats és major –1.061– i en especial, en

l'hostaleria i comerç. Tots els municipis menys dos han vist reduïdes les seves llistes d'atur.

L'atur ha tornat a baixar un mes més a la comarca del Maresme. Concretament, el mes de maig s'ha tancat

amb 35.038 persones sense feina i una taxa d'atur al Maresme del 15.5%. Continua la tendència de

recuperació iniciada a la primavera i amb la contractació de personal del sector serveis i, especialment, de

l'hostaleria i el comerç. De fet, ja són 1.501 persones les que van trobar feina el mes de maig, un nombre

que representa el 4,11% dels maresmencs en situació d'atur van aconseguir trobar feina. Aquest

percentatge és significativament més alt que el registrat en el conjunt de la demarcació de Barcelona –

2,89%– i del el territori català –3,19%–. D'aquesta tendència a la baixa se n'han beneficiat tots els

municipis maresmencs excepte dos: Òrrius, que suma dues persones més en les llistes de l'atur, i Tiana,

que es manté amb el mateix nombre del mes d'abril.

Tot i això, hi ha poblacions que sostenen que continuen mantenint un preocupant nivell de desocupació,

com és el cas de Pineda de Mar, amb un 20,05%, tot i que el maig va baixar el nombre de persones sense

feina en 110. La capital, Mataró, baixa mig punt i se situa en el 19,51% després d'haver incorporat al món

laboral 391 ciutadans. En tercer lloc se situa Tordera, que novament s'allunya del 20% i durant el mes de

maig ha arribat al 18,57% de taxa d'atur. A l'altre costat de la balança, els municipis que es mantenen per

sota del 10% de desocupació se situen Cabrils (7,94%), Cabrera de Mar (8,47%), Alella (8,97%), Teià

(8,99%), Tiana (9,11%), Vilassar de Dalt (9,83%) i Sant Vicenç de Montalt (9,89%).


108

Els joves, els més afectats

Per grups d’edat, l’atur disminueix en tots els grups d’edat menys en el dels més joves, tradicionalment el

sector més afectat quan no hi ha feina. Tot i això, les dades interanuals indiquen tot el contrari; l’atur en

l’any anterior augmenta en tots els grups menys en el dels més joves. Per sectors, l’hostaleria i el comerç

acumulen pràcticament el 40% del volum de descens de l’atur, i pel que fa als professionals, els

treballadors dels serveis i els no qualificats són els grups que acumulen els descensos absoluts més grans.

En qualsevol cas, però, respecte al 2009 les dades no són tan positives. L’atur registrat creix un 12,26%,

més entre les dones –12,81%– que entre els homes –11,72%–. L’increment ha repercutit de manera

negativa en tots els grups professionals i en tots els sectors d’activitat i en totes les seccions econòmiques

sense excepció. El nombre absolut de desocupats també ha augmentat en tots els municipis de la comarca

en el el mateix mes d’un any abans.



109

TV3 desenterra la història des d'avui a «Sota terra», un espai que vol combinar rigor amb diversió

Eudald Carbonell encapçala l'equip d'arqueòlegs i Fermí Fernández n'és el

presentador

EL PUNT

Fermí Fernández i Eudald Carbonell en un moment del programa. Foto: TVC.

TV3 estrena Sota terra (22.25 h), una aposta

per l'horari de màxima audiència que vol

demostrar que l'arqueologia pot ser

entretinguda i que un programa d'història pot

compatibilitzar el rigor amb l'humor,

l'aventura i la diversió. Eudald Carbonell

encapçala l'equip d'arqueòlegs i Fermí

Fernández és el presentador, la «veu de

l'espectador» poc coneixedor del tema. Es

recorreran 13 jaciments, en un viatge per tot

el territori i també per tots els períodes: des

de fa tres milions i mig d'anys fins a

l'actualitat.

«És una aposta valenta de la televisió pública, però la fem convençuts del programa, dels valors que

transmet, i esperem que ens ajudarà a interpretar el que ha estat la nostra història, a donar a conèixer els

jaciments del país i a estimular el turisme científic», va explicar el cap de programes d'entreteniment de

TVC, Oriol Grau, en la presentació de l'espai. Sota terra és una producció de TV3 amb la col�laboració de

Batabat. L'impulsor del projecte i productor executiu, Marc Roma, va assenyalar que és una adaptació de

Time team, que fa la britànica Channel Four des de fa 17 anys, però que «la versió catalana incorpora una

mica més de tensió narrativa, d'espectacle i d'humor».

Una hipòtesi per entrega

En cada programa l'equip d'arqueòlegs de Sota terra tindran «tres dies per resoldre un enigma real dins

d'un context històric», va explicar el director, Josep Maria Andrés Aranya. Serà una excavació contra

rellotge en què en alguns casos hi haurà la dificultat addicional que representa l'arqueologia experimental.

L'espai utilitzarà alta tecnologia per fer entenedors els seus continguts. I Fermí Fernández serà l'encarregat

de preguntar als arqueòlegs els dubtes que podria tenir l'espectador.


110

Els tretze jaciments

Al llarg de cinc mesos de rodatge, s'ha recorregut tota la geografia catalana i també la seva història: del

Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) fa 3,5 milions d'anys fins a la Guerra Civil espanyola (Corbera

d'Ebre), passant per ibers (els Vilars d'Arbeca), romans (Cabrera de Mar i Empúries), la Marca Hispànica

(castell d'Àger), els primers catalans (Domus del Pi, a Vilanova de Sau), la guerra de Successió (Talamanca)

i les colònies industrials del XIX (Can Marçal, a Puig-reig), sense oblidar la primera presència humana al

país, ara fa un milió d'anys (la Boella, a la Canonja) i el rastre del neandertal a l'abric Romaní, a Capellades.

A més, en una excavació a Barcelona, es repassen els darrers vint segles. L'últim repte permetrà esbrinar,

aplicant mètodes arqueològics a l'abocador de Vacarisses, quin serà el nostre llegat per a les generacions

del futur.

El primer capítol que s'emet, avui, és el del castell d'Àger i se centrarà en la figura del cavaller medieval

Arnau Mir de Tost.

El Punt Barcelona, 7 de Juny 2010. Pàg. 38


111

Pares del CEIP de Cabrera alerten que cau pedra de la façana de l'escola E.FERRAN

Els pares de l'escola pública del Pla de l'Avellà consideren que les lloses que hi ha en algunes façanes de

l'edifici són un perill perquè es desprenen amb facilitat. Reclamen sense èxit des de fa temps que es

prenguin mesures. És per això que l'associació de pares s'ha adreçat al Síndic de Greuges, ja que considera

que les reclamacions que han fet, tant a l'Ajuntament com a la Generalitat, no s'han atès de la millor

manera. Un portaveu dels pares, Jordi Mitjavila, assegura que han caigut plaques que estan collades a la

paret; de fet, explica que amb un xut de pilota cauen fàcilment. Per això reclamen que es retiri l'aplacat

exterior, ja que no és «l'adequat per a un centre escolar».

Des de l'Ajuntament, la regidora d'Educació, Elisabet Cusí, manté que l'informe tècnic de què disposen

garanteix la seguretat de l'edifici. Tot i això, es va arribar a un acord amb el centre per col�locar una xarxa

entre el pati i la façana del gimnàs per reduir l'impacte de les pilotes. La regidora reconeix que el

compromís de posar la xarxa s'ha endarrerit.

Tot i que el problema amb les plaques de la façana és la principal preocupació, els pares tenen altres

queixes, ja que asseguren que el consistori no fa manteniment del centre. L'escola pública del Pla de

l'Avellà és l'única que hi ha al municipi i va obrir fa set anys. Segons la regidora, hi ha les factures per

comprovar que s'hi han fet millores.



112

Cabrera de Mar donarà la llicència d'obres perquè el Calipso pugui tornar a obrir

L'Ajuntament ha fet els tràmits a Urbanisme perquè autoritzi l'activitat tal com va dictar el jutge

ELENA FERRAN

El prostíbul tancat des del 2005 està situat davant de mar i a peu de la carretera N-II. Foto: Q.P.

L'Ajuntament de Cabrera ha fet els tràmits

arran de la resolució del jutge perquè sigui la

comissió d'Urbanisme la que autoritzi la

llicència per tornar a obrir el prostíbul

Calipso. El consistori entén que estan obligats

a donar el permís per fer les millores al local i

puguin obrir. Serà una llicència a precari, ja

que el prostíbul, situat davant de la façana

marítima i a tocar de l'N-II, està afectat pel

pla urbanístic i en un futur hauria d'anar a

terra per alliberar les edificacions de primera

línia. Les sentències judicials determinen que

es va incomplir la llei denegant les llicències

d'obres i d'activitats i fent tancar el prostíbul

Calipso l'any 2005.

El regidor d'Urbanisme, Jaume Borràs (CiU), explica que l'autorització d'Urbanisme podria arribar la

setmana vinent, després que l'Ajuntament hagi requerit esmenes, ja que la notificació no coincidia amb el

que es demanava. La notificació ha d'autoritzar la llicència d'activitats a precari del prostíbul de Cabrera de

Mar i a partir d'aquí el consistori atorgarà als propietaris la llicència perquè facin les obres que es

requerien quan se'ls va tancar el local el 2005. Segons les sentències judicials, es prova que l'Ajuntament

no va actuar correctament denegant la llicència d'activitats, però tampoc els propietaris van sol�licitar com

calia el permís d'obres. «Estem obligats a donar la llicència d'obres un cop tinguem la notificació per donar

al local els usos encara que sigui a precari i que es pugui adequar», diu el regidor d'Urbanisme. La llicència

que tindran els propietaris del prostíbul és a precari per l'afectació d'aquest sector de façana marítima.

«Renuncien als drets a mantenir-se un cop es vulgui desenvolupar el pla. Els avises que es troben de forma

irregular», diu Borràs.

Les obres de millora que s'han de fer al local per poder tornar a obrir no són estructurals. «Es tracta

d'adaptar l'edifici per a persones amb mobilitat reduïda», resumia. La resolució dels contenciosos per la

denegació de les llicències es va tancar sense donar íntegrament la raó a cap de les dues parts. D'altra

banda, el procés judicial arran de la querella criminal per prevaricació presentada pels propietaris va

acabar imputant el llavors alcalde, Carles Rocabert (ERC), i el secretari municipal.



113

Trasllat del tennis del Pla de l'Avellà per fer-hi pisos

El ple de dijous va aprovar un conveni que obligaria el consistori a fer canvis en el pla urbanístic que s'està

redactant per traslladar les pistes de tennis La Gervera. L'operació permetria ubicar el tennis amb una

concessió per trenta anys a la part del darrera del CEIP, en una parcel�la destinada a equipaments, i al solar

que ara ocupen les pistes fer-hi pisos. El regidor d'Urbanisme, Jaume Borràs (CiU), defensa que aquesta

actuació beneficia la població, ja que dels 74 habitatges que es farien la meitat serien de protecció oficial,

un percentatge molt més elevat del que fixa la llei. Les pistes de tennis ocuparien els 10.000 m² on també

s'hi proposa fer una zona residencial per a esportistes. Des de l'oposició, el portaveu d'ERC, Carles

Rocabert, va carregar amb força perquè entén que aquesta operació «és un hipoteca que deixa el veïnat

sense la zona d'equipament públic només per beneficiar a un privat». El PSC tampoc accepta aquests

canvis que ara es plantegen independentment del pla urbanístic pendent d'aprovació.



114

La façana marítima

Els veïns del Pla de l'Avellà i els que viuen o tenen negocis a la façana marítima, com és el cas del Calipso,

també segueixen amb atenció la redacció del pla urbanístic. Alguns d'aquests veïns dijous també van ser al

ple per conèixer de què tractava el conveni de l'Ajuntament amb el tennis La Genera, ubicat al Pla de

l'Avellà. El president de l'associació veïnal, Antonio Abel, va qüestionar que s'aprovi els canvis ara quan

s'està redactant el pla urbanístic i va posar de manifest la preocupació d'alguns veïns per l'edificació dels

habitatges al mig de barri, quan abans es proposava que es fessin als terrenys on ara hi es farà el tennis.



115

Vilassar de Mar reduirà l'espai del Summer Festival per tal d'evitar una altra multa de Costes

El govern local ha recorregut i encara no ha pagat la sanció de 30.000 euros

GERARD ARIÑO

La platja de Palomares on, des del 2008, se celebra el Summer Festival.

L'Ajuntament de Vilassar de Mar delimitarà

clarament l'espai de platja que ocuparà aquest

any el Summer Festival, l'espectacle de

música disco que aplega milers de joves a la

platja de Palomares. L'any passat, la

demarcació de Costes va imposar una multa

de 30.000 euros al consistori vilassarenc per

haver utilitzat més espai del que li autoritzava

el permís. Tot i així, el govern local va

recórrer i l'import ha estat reduït a 7.000

euros. L'assumpte continua, però, pendent

d'un altre recurs.

«El recinte d'aquest any serà més petit i, amb

això, crec que ja quedarà resolt el problema», explica l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU).

Enguany, les tanques que es posen a prop del terme municipal de Cabrera de Mar s'avançaran uns 40

metres. Tot i així, segons explica el regidor de Joventut, Josep Solà, aquesta franja quedarà com a zona de

seguretat per evitar, com va succeir l'any passat, el llançament d'objectes de gent que havia accedit al

recinte. El motiu de la sanció, però, no va ser aquest sinó un cert descontrol en la delimitació del recinte i el

fet que l'ús suposés un negoci per a un privat. I és que el festival l'organitza la discoteca She, que cobra per

entrar i explota les barres de begudes. Segons el consistori, la sanció va ser exagerada. «Alguna raó devíem

tenir si ja ens han rebaixat la sanció de 30.000 a 7.000 euros», assegura Ferrer.

El Summer Festival és un dels actes més multitudinaris de la festa major de Sant Joan. Tot i que només

s'han celebrat dues edicions, a la de l'any passat van participar prop de 4.000 persones. El festival s'està

convertint en un referent de la música disco per a molts joves del Baix Maresme i de Mataró. A més,

permet al govern municipal programar un concert de gran format en el cartell de festa major. L'any passat

va ser Rosario i enguany hi actuaran Gerard Quintana, Gossos i Smoking Stones.

Pel que fa al Summer Festival, que se celebrarà el 25 de juny, hi intervindran els discjòqueis de la discoteca

She, David Oleart i Albert Neve, i els convidats Jordi Veliz, Marsal Ventura i Sergi Domene. Els joves de

Vilassar de Mar tenen l'entrada gratuïta.


116

En espera de la sorra

Tot i que la celebració del festival no corre perill, el seu muntatge i el seu desenvolupament està molt

pendent de la regeneració de la platja de Palomares, malmesa per la llevantada de la darrera tardor, tal

com passa en moltes platges del Baix Maresme. El govern de Vilassar de Mar està en espera de conèixer

aquests dies els resultats de les negociacions a tres bandes entre la demarcació de Costes, la Generalitat i el

Port de Mataró per dur el vaixell draga al litoral vilassarenc. En cas de confirmar-se aquest fet, les platges

de Vilassar, Cabrera, Premià, el Masnou i Montgat es reomplirien de sorra i afrontarien la temporada de

platges amb millors condicions. En el cas que la draga arribés a Vilassar de Mar, els treballs no entorpirien

la realització dels actes de festa major.



117

Estudien que la draga regeneri les platges del Baix Maresme i no les d'Arenys de Mar

Estat i Generalitat es replantegen la situació i esperen tenir un nou pla d'actuació

aquesta setmana

GERARD ARIÑO / ELENA FERRAN

El vaixell draga recull sorra des de fa unes setmanes davant de la costa del Masnou, per

abocar-la a Barcelona. Foto: G.A.

Canvi de plans. El vaixell draga que havia de

reomplir les platges d'Arenys de Mar en el

propers dies podria no anar-hi finalment i, en

el seu lloc, començaria a treballar a les costes

del Baix Maresme, on inicialment no estava

previst que hi actués. La ferma oposició que

s'ha generat a Arenys de Mar, on la setmana

passada tots els grups municipals van votar

una moció contra la draga, i la necessitat de

sorra que tenen en platges com ara les de

Cabrera, Vilassar o Premià, han fet

reconsiderar la situació a l'Estat i la

Generalitat, que en pocs dies concretaran el nou pla d'actuació.

El nou cap de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga, assegurava a finals de maig que l'Estat pagaria la

regeneració de les platges a Arenys de Mar, on la majoria de la població no vol la draga, i que no posaria ni

un sol euro per omplir de sorra les platges del Baix Maresme, on els alcaldes reclamaven una actuació

immediata. Dues setmanes després d'aquestes declaracions, sembla que les accions empreses des dels

municipis han fet efecte i ara tot apunta que el vaixell draga, que actualment està treballant a les platges de

Barcelona, sí que actuarà a la costa entre Cabrera i Montgat mentre que els treballs a Arenys quedarien

suspesos.

Les dues administracions amb competències sobre el litoral, Estat i Generalitat, negocien aquests dies amb

els municipis implicats i, tot i que sembla que l'acord és pràcticament un fet, faltaria que fos ratificat a les

més altes instàncies. Fonts de la direcció general de Ports de la Generalitat van assegurar ahir que les noves

mesures pretenen ser «més efectives» que no pas les anteriors i que s'han d'acabar concretant aquesta

mateixa setmana. Per la seva banda, la sotsdelegada del Govern a Catalunya, Montserrat Garcia, explica

que cal encetar «una reflexió en profunditat», que permeti trobar una solució a mig i llarg termini.


118

Crear una comissió

En aquest sentit, diverses fonts consultades asseguren que existeix el compromís de crear una comissió que

estudiï la implantació d'altres sistemes, com ara els espigons soterrats, que evitin que cada any una

llevantada trinxi el litoral.

El Masnou renuncia a la sorra

En el cas que s'acabi confirmant la regeneració de platges del Baix Maresme, el govern municipal del

Masnou ja ha comunicat la seva intenció de renunciar a la sorra que els pertocaria. L'alcalde del municipi

maresmenc, Eduard Gisbert (PSC), va explicar ahir que les seves platges no es troben «en una situació de

tanta necessitat com les de Cabrera, Vilassar o Premià». A més, Gisbert recorda que, com a molt aviat, la

draga començarà a actuar al Baix Maresme el mes de juliol, quan les platges ja estaran plenes de gent. «Ens

estimem més que ens ho arreglin amb vista a l'octubre», hi afegeix. I és que, després que el vaixell aboqui

la sorra, cal començar la feina de neteja, que, ben segur, causarà molèsties als banyistes. Tot i això, el tram

de platja que es troba entre el Masnou i Montgat sí que hauria de ser regenerada.

Els altres municipis consultats també coincideixen que el mes de juliol és «massa tard» per dur a terme

aquesta operació.



119

Ports diu que posarà la sorra a la platja de Cabrera, tot i que encara no té data E. FERRAN

La platja de Cabrera ha desaparegut aquest hivern. Foto: E.F.

El director general de Ports, Oriol Balaguer,

es va comprometre ahir en una reunió amb

l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, a fer el

transvasament de sorra que s'havia

compromès a fer aquest hivern. Tot i que la

Generalitat assegura que en els propers dies

abocarà 150.000 m³ de sorra al mateix lloc on

ha desaparegut amb els temporals d'hivern, el

cert és que encara no hi ha una data exacta.

Segons va explicar l'alcalde, cal determinar

quan es podrà desplaçar fins a Cabrera el

vaixell que està fent l'extracció de la sorra

davant les costes de Premià. D'aquesta aportació se n'ha de fer càrrec la Generalitat, com a concessionària

del port de Mataró, que mai en la seva història ha fet cap transvàs de sorra, tal com estan obligats per llei.

Joan Vilà va explicar que, de la reunió, la Generalitat assumeix el cost de 500.000 euros, però encara no

sap d'on sortiran els diners que falten, uns 400.000 més per fer el dragatge de la sorra. El responsable de

Ports també va comunicar a l'alcalde que s'està treballant conjuntament amb el Ministeri de Medi Ambient

per fer proves d'espigons soterrats a la costa del Maresme. Les converses entre la Generalitat i

l'Ajuntament de Cabrera de Mar es mantenen tenses pel que fa a la querella que es vol presentar contra

Ports per incomplir la seva obligació d'aportar sorra. «Volem un projecte clar i segur de restauració de la

platja i llavors ens farem enrere», va reiterar ahir l'alcalde. L'Ajuntament espera rebre aviat l'estudi

ambiental encarregat per reclamar danys i perjudicis i anar als jutjats.



120

La revista l'Aljamia convoca un certamen literari a través de les xarxes socials MANEL ALONSO

No és dir res de l'altre món afirmar que les noves tecnologies oferixen alternatives als canals tradicionals

de promoció i difusió de la creació literària en català. El que sí que és nou és que un quadern de creació

literària valencià envide d'una manera decidida, sense abandonar l'edició en paper, per l'edició digital.

Així, des de la comarca de l'Horta Nord, els quaderns de literatura de la revista L'Aljamia (fundada l'any

1991 i que el 2003 va obtindre el XIII Premi a la Difusió Literària atorgat pels escriptors valencians),

després d'haver creat un grup en el facebook on tenen prop de set-cents seguidors, acaben de posar en

marxa, en col�laboració amb el blog El riu. Un espai digital per als microtextos, de l'editor i escriptor del

Maresme Albert Calls, el Primer Certamen Literari L'Aljamia de Literatura Breu, un premi que pretenen

que es convoque cada dos mesos i que en cada edició estiga dedicat a una modalitat literària diferent:

microrelats, poesia, aforismes, etc.

Cada participant podrà penjar en el mur del grup L'Aljamia els treballs que crega oportú sense que superen

els 300 caràcters amb espais. El guardó és un petit lot de llibres d'un autor diferent en cada edició. El nom

del guardonat en la primera edició es farà públic el pròxim 20 de juliol. Una selecció dels millors textos

serà posteriorment publicada en el blog El riu.

El Punt Maresme, 27 de Juny 2010


121

“SORRA.A.CABRERA” TAMBÉ ÉS VIRTUAL

Cabrera tenía platja. Les fotografies ho testimonien. Però el port de Mataró ha alterat l’equilibri natural.

Aquest port desvia el corrent marítim i, amb ell, el flux natural de sorra que regenera la nostra platja. Com

que els efectes destructius dels ports són ben coneguts, en la concessiò del port de Mataró s’hi estableix

l’obligació de fer el transvassament natural que el port obstaculitza. Però l’entitat Port de Mataró mai no ha

fet honor al seu compromís, o i cobrar un cànon als amarristes per aquest concepte. I a més del disbarat

ecològic, tampoc el port de Matarò va funcionar econòmicament. Per això va fer fallida. I va haver de ser

rescatat per un consorei, presidit per un director general de la Generalitat.

Les regeneracions artificials de sorra fetes fins ara han estat gestionades pel Ministerio i provenen de bona

part dels fons europeus de cohesiò. Ara bé, com que el port segueix desviant artificialment el corrent marí,

l’erosió continua i la nostra platja desapareix. Uns efectes perversos per a Cabrera, per a l’equilibri natural

del fons marí i per les formes de vida tradicionals, com la pesca o el lleure. El benefici d’alguns potser passa

davant de tot, també davant dels perjudicis causants a Cabrera, davant de l’equilibri natural de les platges, i

davant de les obligacions legals. Un model de creixement que la intel.ligència i l’honestitat del lector pot

valorar votant, per exemple, pensant en les responsabilitats polítiques d’uns i altres, que han emparat

(ignorància? connivència? Ineptitud en la gestió?) aquells beneficis.

Si els mals de la democràcia han de solucionar-se amb més democràcia, podem enfortir la nostra societat

civil fent-nos amics del grup del Facebook sorra.a.cabrera, administrat alhora per l’Associació de Veïns d’El

Pla de l’Avellà i l’Associació del Veïnat de la Franja Costanera. Un grup de suport ben nombrós al servei

d’una bona causa pot fer-se respectar amb els seus vots. Som a sorra.a.cabreramail.com.

Tribuna Maresme, Juliol 2010. Pàg. 20


122

La costa torrejada

El litoral del Maresme és ple de torres de guaita, defensa contra pirates i bandolers

M. JOSÉ RODRÍGUEZ

Els pirates desembarquen a la platja de Premià de Mar comença la festa major. Foto: QUIM PUIG.

Als segles XVI i XVII pirates i corsaris

atacaven per la costa, mentre que els bandoles

assaltaven els camins. A molts llocs es

construïen torres de guaita com a talaies de

vigilància i també com a elements de defensa.

El nombre de torres va arribar a ser tan gran

que el litoral del Maresme era conegut com la

costa torrejada. Avui dia es mantenen dretes

més de cinquanta torres, algunes de les quals

han estat restaurades.

Fer un recorregut per les torres i els castells ens tornarà a una època en què pirates i bandolers tenien

atemorida la població. Podem començar acostant-nos –del 7 a l'11 de juliol– a Premià de Mar. Amb el

desembarcament del pirata d'Omar i la seva tripulació comença la festa major, coneguda com a Premià

Pirata (més informació a la pàgina 8). Un cop guanyada la batalla (d'aigua i farina), ja podem iniciar una

ruta pel Baix Maresme i acostar-nos a deu poblacions que allotgen divuit d'aquests elements de defensa.

El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme ha editat una guia on es recullen les torres de guaita

i els castells del Maresme. Dividida en tres blocs –Baix Maresme, Maresme central i Alt Maresme–, vol

facilitar al visitant un recorregut per aquestes construccions, vestigi de l'època dels pirates.

La ruta del Baix Maresme comença a Tiana. Aquest municipi ens ofereix la cartoixa de Montalegre. Està

construïda, en la seva major part, en un estil gòtic senzill i auster i és d'una gran racionalitat i funcionalitat.

A Montgat destaca la torre de ca l'Alzina, actualment sotmesa a un projecte de restauració per tal de

recuperar-la com a monument històric de la població.

Al sud-oest d'Alella i molt a prop del centre urbà, hi ha una torre de guaita que data del segle XIII. És la

torre del Baró i està adossada a una masia de construcció posterior d'ús residencial. Al Masnou es pot

visitar, fins i tot accedir-hi a l'interior, can Teixidor, antiga masia amb torre de defensa situada a primera

línia de mar.

Al municipi de Teià hi troben dues torres de defensa, can Fiveller (integrada a la casa Bru) i can Pujades (és

privada i no es pot visitar) i cal Baster, una masia del segle XV de la qual només se'n conserva una part.


123

Una de les localitats que més construccions de defensa reuneixen és Premià de Dalt. Allà troben les masies

de can Franquesa, can Cisa –que data de l'any 900–, can Moles i can Werboom.

A Vilassar de Mar es pot visitar –només des de fora– la torre d'en Nadal, que és l'única que es conserva de

les tres torres de guaita que hi havia al municipi. A Vilassar de Dalt trobem una de les torres de guaita més

importants del Maresme, amb quatre plantes d'altura. Destaquen també el Castell i la torre del Ravalet.

Cabrils exhibeix la torre de ca n'Amat i la masia de can Vehils. Finalment destaquen les ruïnes del castell de

Burriac. Al capdamunt d'un turó de 400 metres d'altura, a 3.500 metres de distància del mar, resulten

emblemàtiques per a Cabrera de Mar i per a tot el Maresme.

FITXA DE LA RUTA

La mobilitat viària a la comarca del Maresme es realitza bàsicament per

l'autopista del Maresme (C-32) i la carretera N-II Barcelona Mataró –que discorre paral�lela a la línia

ferroviària–. Aquestes vies serveixen tant per al trànsit de llarg recorregut com al trànsit comarcal i local.

Així, podem arribar a municipis com ara Montgat, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar o Cabrera de Mar.

Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Plaça Miquel Biada, 1. Mataró. Tel. 93 741 11 61

http://www.costadebarcelonamaresme.cat/

Ajuntament de Premià de Mar. Plaça de l'Ajuntament, 1. Tel 93 741 74 00 http://www.premiademar.org/

Festa major de Premià de Mar. Del 7 a l'11 de juliol. http://www.premiapirata.org/

Oficina de Turisme del Masnou. Itàlia, 50 1a planta. El Masnou. http://www.elmasnou.cat/

Centre d'Acollida al Turista (CAT). Ernest Lluch, 41. Teià.

Autopista C-32 sortida 86

Tel. 93 555 99 77 http://www.turismecat.cat/

El Punt Maresme-Sortim- 2 de Juliol 2010. Pàg. 4


124

Premià renuncia a abocar sorra a tota la platja per no molestar els banyistes

La regeneració del litoral del Baix Maresme se suavitza i la draga començarà a

treballar de seguida

GERARD ARIÑO

En primer terme, la platja que rebrà sorra i, al fons, la platja de l'Os, que es quedarà com està, a Premià de

Mar. Foto: G.A.

El vaixell draga començarà a abocar sorra al

litoral del Baix Maresme en els propers dies.

Començarà per Cabrera de Mar, on aquests

dies els camions ja comencen a treballar

preparant el terreny per a l'arribada de la

draga. Cabrera és un dels municipis que més

necessita aquesta sorra, però d'altres que en

tenen més limitaran voluntàriament l'actuació

prevista per la Generalitat per evitar

problemes amb els banyistes. El Masnou ja va

anunciar fa unes setmanes que renunciava a

la reposició de la sorra, mentre que Premià de

Mar ha demanat que només s'aboqui sorra a les platges més afectades pel temporal de l'hivern passat.

Segons ha pogut saber aquest diari, l'Ajuntament de Premià de Mar ha demanat a la direcció general de

Ports que només s'aboqui sorra a les platges que es troben entre l'estació del tren i el terme municipal del

Masnou. En canvi, d'altres platges que tenen una amplada força limitada, com ara la platja de l'Os o la de

Bellamar, no rebran cap gra de sorra suplementari.

El motiu d'aquesta decisió és que en aquests moments del calendari les platges ja són plenes de banyistes

(tant els caps de setmana com els dies feiners) i la regeneració de la costa amb el vaixell draga implica el

tancament de les zones afectades uns quants dies. A més a més, un cop s'hi ha fet l'abocament, la sorra

resta humida gairebé una setmana i la qualitat que té no és la mateixa que la de la sorra que fa setmanes

que és sota el sol. Els veïns han fet arribar aquestes queixes al consistori premianenc, que ha decidit limitar

de manera voluntària l'acció de la draga.

Per la seva banda, Vilassar de Mar, la segona parada de la draga després de Cabrera, encara no ha decidit

com reparteix la sorra que els pertoca, però sí que té clar que ho farà de manera més o menys homogènia.

El seu alcalde, Joaquim Ferrer (CiU), assegura que tindran en compte les necessitats dels banyistes, però

diu que «cal que tothom ha de fer un esforç», ja que si no es posa sorra en determinats punts del litoral, els

temporals de l'hivern que ve podrien fer estralls al passeig marítim. Per acabar, l'alcalde del Masnou,


125

Eduard Gisbert (PSC), ja va afirmar en el seu dia que el municipi s'excloïa del procés en entendre que no en

tenien «tanta necessitat».

La sorra del port d'Arenys

E.F

El Ministeri de Medi Ambient no abocarà sorra a les platges d'Arenys de Mar tal com pretenia. La

mobilització ciutadana ha aturat l'actuació de la draga que havia de portar sorra a la zona de llevant del

port. L'alcalde, Ramon Vinyes (PSC), va manifestar ahir que ara per ara és clar que la regeneració no es

portarà a terme a les platges arenyenques, però que encara està per determinar si el vaixell que extreu la

sorra del fons marí hi anirà a retirar la sorra de la bocana del port. En altres ocasions s'havia demanat de

retirar la sorra que s'acumula amb les rierades i dificulta les maniobres d'entrada de les embarcacions. «La

neteja de la bocana tampoc s'ha de fer cada any i ara per ara no tenim el mateix problema», manifestava

l'alcalde. Tot i que el consistori confia que finalment no aparegui la draga, després de renunciar a la

regeneració de sorra a les platges de llevant, aquesta actuació encara està pendent de confirmar.

El Punt Maresme, 7 de Juliol 2010. Pàg. 2


126

Comença la cinquena regeneració de les platges al Baix Maresme en sis anys

Només el 2008 no es va fer i des del 2005 es porten gastats prop de 23 milions d'euros

GERARD ARIÑO La platja de Cabrera ahir, a l'espera de començar a rebre la sorra avui mateix. Foto: G. ARIÑO.

El vaixell draga comença a regenerar avui les

costes del Baix Maresme, amb l'excepció de

les del Masnou, que s'ha autoexclòs del

procés. Serà la cinquena vegada des del 2005

que les administracions faran servir aquest

sistema per pal�liar els efectes dels temporals

sobre el litoral maresmenc. En aquesta ocasió,

Estat i Generalitat aporten fins a 2,2 milions

d'euros per reomplir les platges de Cabrera,

Vilassar, Premià i Montgat, i que acumulats

sumen prop de 23 milions en sis anys. Es

preveu que les feines s'allargaran tot el mes de

juliol i, potser, els primers dies d'agost. Així

doncs, el conflicte amb els banyistes està

servit.

Alguns municipis com el de Premià de Mar ja han optat per concentrar tota la sorra que els pertoca en una

sola part del municipi. En aquest cas, el consistori ha demanat a la demarcació de Costes i a la direcció

General de Ports, que aboquin tota la terra a la platja de la Descàrrega, entre l'estació i el terme municipal

del Masnou, que tampoc vol conflictes amb els veïns i ha optat per no regenerar les platges aquest juliol.

«Si ho han de fer, ens estimem més que sigui a la tardor», apuntava recentment l'alcalde del Masnou,

Eduard Gisbert (PSC). «N'hi posarem només en aquells punts on sigui estrictament necessari, on ara no

tenim espai ni per posar-hi les dutxes», aporta el batlle de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). Tots els

responsables polítics de la zona coincideixen a destacar la necessitat de buscar solucions definitives que

posin punt final a un historial de regeneracions que ja comença a ser considerable.

I és que des del 2005 la draga ja ha fet acte de presència a la comarca en cinc ocasions. Només entre els

estius del 2007 i el 2008 no es va actuar a les costes del Baix Maresme i, per aquest motiu, la del 2009 va

ser la regeneració més important quant a cost. Aleshores l'Estat va pagar quasi 12 milions d'euros per

abocar prop de 500.000 m 3de sorra en el que es va considerar una «actuació d'emergència». Enguany,

l'aportació de sorra és menys abundant, i, conseqüentment, la despesa també baixa. Dels 2,2 milions que

costarà la draga, 1,3 els pagarà el Ministeri de Medi Ambient, 400.000 euros la Generalitat i mig milió el

port de Mataró, l'accionista majoritari del qual és la mateixa Generalitat. De fet, el port està obligat per llei


127

a regenerar la sorra que perd la platja de Cabrera de Mar per culpa de la barrera natural que suposa

l'equipament portuari. Fins ara, però, el port mai havia fet front a aquesta obligació.

Ara, els 500.000 euros que aporta el port de Mataró aniran destinats a finançar la regeneració de sorra de

Cabrera, que és la que més m3. de sorra rebrà,

La platja de Cabrera és la més necessitada i també serà la primera a ser reomplerta. Es preveu que s'hi

estiguin uns deu dies, i posteriorment la draga es desplaçarà a Vilassar de Mar, on ha d'actuar durant una

setmana.

Posteriorment treballarà a Premià de Mar i a Montgat, on podria acabar a principis d'agost. La zona

d'extracció de sorra autoritzada es troba davant la costa de Premià de Mar, a la mateixa àrea on ja es van

realitzar els treballs d'extracció per a l'estabilització de les platges de Barcelona i amb les mateixes

exigències de control i seguiment ambiental.

LES REGENERACIONS

2005

Al desembre, la Generalitat aboca 330.000 m3 de sorra a Vilassar de Mar i

quasi 500.000 a Cabrera. L'actuació costa uns 6

milions d'euros

2006

Al maig, la Generalitat executa la segona fase i reomple les platges del Masnou i Premià amb 50.000 m3

cadascuna

2007

Pla per dragar els ports del Masnou, Premià, el Balís i Arenys de Mar. Un cost de 2,6 milions

2009

L'Estat aboca 500.000 m3 a Cabrera, Vilassar, el Masnou i Montgat, i s'hi gasta 12 milions. També actua a

Premià i Arenys per una altra via.

2010

Estat i Generalitat inverteixen 2,2 milions a regenerar les platges de Cabrera,

Vilassar, Premià i el Masnou



128

El vaixell draga aboca les primeres tones de sorra a la platja de Cabrera de Mar G.A

Les màquines treballant ahir a la platja de Cabrera./ Foto: G.A.

A quarts de deu del matí, els treballadors de

l'empresa Dragosa van començar a repartir la

sorra provinent del fons marí que el vaixell

draga havia abocat a les platges de Cabrera.

L'embarcació va iniciar així un cicle que no

s'aturarà fins a principis d'agost i que costarà

2,2 milions d'euros. I és que la draga

treballarà dia i nit, ininterrompudament, fins

que no hagi reomplert el litoral de Cabrera,

Vilassar, Premià i Montgat.

El vaixell recull la sorra d'un banc que es

troba davant de la costa de Premià de Mar i

d'on l'empresa ha rebut l'autorització d'extreure fins a 1,2 milions de metres cúbics de sorra. D'aquests,

700.000 ja es van expulsar a les platges de Barcelona durant el mes de juny i els 500.000 restants queden

per abocar al Baix Maresme. Un cop connectat al conducte d'expulsió, la draga diposita sorra durant 40

minuts. Es tracta d'una sorra fosca, a causa de la humitat, que contrasta amb la més clara que hi ha a les

platges. Un cop passin els dies, però, aquesta sorra s'eixugarà i quedarà integrada a la resta. Quan acaba

d'abocar el carregament, el vaixell torna al davant de les costes de Premià a reomplir els seus diposits.

Aquest pas s'allarga durant dues hores i mitja aproximadament, segons van explicar ahir tècnics de

l'empresa Dragosa. En aquest temps, les màquines excavadores s'encarreguen de repartir la sorra

expulsada de manera uniforme.

Durant aquesta setmana, les màquines treballaran a les platges de Cabrera de Mar, on ahir els banyistes

estaven força dividits. «Ens embruten l'aigua i la sorra», es lamentava Carme Vila, que assegura que va a la

platja quasi tots els dies. Uns altres, però, prefereixen que la platja tingui una amplada superior. Per la seva

banda, l'alcalde del municipi, Joan Vilà, va destacar a l'Agència Catalana de Notícies que la regeneració és

una «despesa inútil» perquè no hi ha cap actuació paral�lela per garantir que la sorra suportarà un altre

temporal.



129

Malestar por la regeneración de las playas M. PEDRICO - Cabrera - 09/07/2010

A pesar de las altas temperaturas, ayer no había bañistas en la playa de Cabrera. Los vecinos que se

acercaban a tomar el sol preferían refrescarse en las duchas. Tumbados en la arena y desde su toalla,

podían divisar cerca de la costa un barco que arrojaba arena al mar. Eran las primeras pruebas de que la

regeneración en las playas del bajo Maresme acababan de comenzar. Cabrera ha sido el primero de los

municipios en recibir parte de los 120.000m3de arena que se repartirán con Premià, Vilassar de Mar y

Montgat. A pesar de ello, los efectos secundarios de la regeneración han hecho que algunos pueblos como

Premià de Mar hayan optado por llevar arena sólo a aquellas playas que habían desaparecido totalmente.

Los motivos no son otros que la época del año en que se acometen las obras. "Ahora las playas están llenas

de bañistas", dice el alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, quien, como los demás alcaldes, no entiende

por qué la regeneración se efectúa en plena temporada. Tampoco los bañistas, que protestan porque el

agua está sucia y con manchas de grasa.

La Vanguardia, 9 de Juliol 2010. Pàg. 6


130

Platges d'un sol ús

Les administracions inverteixen milions d'euros cada any per proveir de sorra diverses platges del Maresme

Les primeres llevantades de l'hivern fan que aquesta feina sigui estèril

Les obres coincideixen enguany amb la temporada de platja, cosa que enrabia els banyistes

GERARD ARIÑO Alguns municipishan renunciat a la sorra que

els pertoca per no afectar

la temporada de bany

Si un tram de costa es caracteritza per la

densitat de ports esportius, és el Maresme. En

els trenta quilòmetres que separen Sant Adrià

de Besòs de Sant Andreu de Llavaneres s'hi

han construït fins a sis recintes portuaris en

les darreres tres dècades, dos al Barcelonès

(Port Fòrum i Badalona) i quatre al Maresme

(el Masnou, Premià de Mar, Mataró i Port

Balís). Un port esportiu cada cinc

quilòmetres.

Aquests equipaments s'han aixecat en un

espai guanyat al mar i la seva presència

obstaculitza la lliure circulació de la sorra

provinent del desembocament de la Tordera,

que contribueix a la regeneració de les

platges, fins al Besòs. Aquesta interrupció es

fa evident en observar els ports a vista d'ocell.

En una imatge de satèl�lit, és fàcil comprovar

com les platges situades al sud d'aquests ports

es queden cada any sense sorra mentre que

les que són al nord són cada cop més amples. Els espigons actuen com a barreres i acumulen tones i tones

de sorra en una banda, en detriment d'altres platges, que de manera progressiva tendeixen a desaparèixer.

Els ports estan obligats, a través dels contractes de concessió administrativa, a reparar els efectes negatius

sobre el litoral, però a la pràctica són pocs els que actuen. Ni tan sols el port de Mataró, l'accionista

majoritari del qual és la mateixa Generalitat de Catalunya, ha fet front històricament a aquesta obligació.


131

De fet, aquest any, per primer cop, el port mataroní ha aportat prop de mig milió d'euros per abocar sorra a

la platja de Cabrera de Mar, una de les més afectades de la comarca i on aquest any, la línia de la costa va

arribar fins a les vies del tren. Fins ara, però, els ports sempre havien delegat en les administracions, que

acabaven actuant per evitar que la força del mar acabés destrossant passejos marítims o fins i tot la via del

tren, que al Maresme passa a tocar de la platja.

En aquestes situacions d'emergència, com va passar al 2009, el Ministeri de Medi Ambient ha contractat el

vaixell draga, que recull sorra del fons mar,í per abocar-la a través d'una canonada en les platges

perjudicades. En altres ocasions ha estat la Generalitat qui també ha contribuït econòmicament, però els

Ajuntaments veuen impotents com les inversions que les administracions supramunicipals fan abans de

l'estiu (s'han invertit prop de 23 milions en els darrers sis anys), se l'emporta la primera llevantada de

l'hivern. “Cal buscar solucions definitives, que evitin estar patint cada any”, destaca l'alcalde de Premià de

Mar, Miquel Buch (CiU). El batlle de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC), va una mica més enllà i qualifica la

regeneració de “despesa inútil” perquè “no hi ha cap actuació paral�lela per garantir que la sorra suportarà

un altre temporal”. El nou responsable de la demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Javier

Uzcanga, ha obert una porta a la solució definitiva i ha assegurat que crearà una comissió per estudiar

solucions més enllà del dragatge, com ara els espigons soterrats. Tot i això, la feina d'aquesta comissió no

tindrà efecte si les administracions implicades no acorden una forta inversió en la zona.

Des de la setmana passada, el vaixell draga torna a abocar sorra a les platges del baix Maresme. És la

cinquena vegada que ho fa en els darrers sis anys.

Conflicte amb els banyistes

En aquesta ocasió, Estat i Generalitat aporten fins a 2,2 milions d'euros per reomplir les platges de

Cabrera, Vilassar, Premià i Montgat. Concretament, 1,3 milions els pagarà el Ministeri de Medi Ambient,

400.000 euros la Generalitat directament i mig milió el port de Mataró. La principal diferència amb les

regeneracions anteriors ha estat el calendari triat. I és que, si es compleixen les previsions més optimistes,

el vaixell continuarà abocant sorra a les platges fins a la primera setmana d'agost. Aquesta situació ha

enrabiat els banyistes, que veuen ara com han de canviar de zona el dies que hi intervé la draga. “A més, un

cop posin la sorra, estarà humida i molt bruta”, es lamentava recentment un banyista a Cabrera de Mar.

Per aquest motiu alguns dels alcaldes de la zona han canviat de parer a última hora. A Premià de Mar han

optat per concentrar tota la sorra nova que els pertoca en una sola platja, la de la Descàrrega, mentre que a

la resta de platges, on va més gent, enguany no s'hi actuarà. L'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC) ha

anat més enllà i ha demanat al Ministeri que no li aboquin la sorra que els pertoca. “Si poden fer-ho a la

tardor que ho facin, però ara no”, comentava recentment. Altres alcaldes, com el de Vilassar de Mar,

avisen, però, que si ara no s'abasteixen les platges, els temporals de l'hivern podrien fer estralls al passeig

marítim.

Una mica més al nord, el desgavell de les platges continua. A Lloret han reomplert part de la cala des

Rajols amb sorra, quan és tota plena de pedres. El pitjor és que es tracta d'un espai protegit i on s'intenta

que no hi accedeixi ningú per mantenir la fauna de l'entorn. L'Ajuntament ha enviat un informe al

Departament de Medi Ambient perquè intenti aclarir la situació.

2,2 milions s'inverteixen enguany en les platges.



132

Els veïns del Pla de l'Avellà no volen pisos als terrenys del tennis ELENA FERRAN

Malestar entre els veïns del Pla de l'Avellà pels canvis urbanístics previstos al veïnat. No estan d'acord amb

el conveni que l'Ajuntament ha signat amb els propietaris del club de tennis La Genera perquè es traslladi a

una zona d'equipaments i als terrenys actuals es facin pisos de protecció oficial. Dimecres al vespre els

veïns directament afectats i també membres de les associacions de veïns i del front de mar es van reunir al

centre cívic amb representants del govern per expressar les seves queixes. El regidor d'Urbanisme, Jaume

Borràs (CiU), va defensar una vegada més que l'únic motiu que mou l'Ajuntament a tirar endavant el

conveni és poder fer els 37 habitatges de protecció oficial.

Pels veïns, la realitat és ben diferent. “Tot l'espai públic que hi ha al veïnat es destina al futur tennis”,

critica el president de l'associació, Antoni Abel. Ahir era l'últim dia per presentar al�legacions a aquest

conveni i així ho van fer els afectats. També s'estan recollint signatures entre el veïnat i fa un parell de caps

de setmana que els veïns desfilen en caravanes de vehicles fins al centre urbà de Cabrera i fent sonar els

clàxons com a mostra de protesta. “Ningú té res en contra del tennis. Ells miren pels seus interessos, però

que no ens venguin que és un gran negoci per al poble”, hi afegia Abel.

L'Ajuntament haurà d'estudiar les al�legacions abans d'aprovar provisionalment el conveni que es

tramitarà dins del nou planejament urbanístic. Segons el regidor d'Urbanisme, l'aprovació provisional del

nou pla es farà abans d'acabar l'any després d'estudiar les 160 al�legacions presentades i informar-ne els

grups de l'oposició. La comissió d'Urbanisme de la Generalitat hi haurà de donar el vistiplau abans no

s'aprovi.



133

L'Estat aprova l'aportació a la draga G.A

El Consell de Ministres va aprovar ahir l'aportació d'1,8 milions a la regeneració de la costa maresmenca.

Aquesta operació s'està realitzant aquests dies a Montgat i en els dies anteriors ha posat sorra a les platges

de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. El total de l'operació, en la qual també participa

econòmicament el port de Mataró, s'eleva als 2,2 milions d'euros. La regeneració s'allargarà fins a la

setmana vinent i ha provocat queixes de banyistes que lamenten que les obres s'hagin fet tan tard.

El punt Maresme, 31 de Juliol 2010. Pàg. 3


134

ELS TOMÀQUETS DEL MARESME REINVINDIQUEN EL SEU LLOC A LA CUINA

El tomàquet agafa un protagonisme

principal a l’horta maresmenca quan

arriba la calor. Al mercat tenim a l’abast

diverses varietats de diferents

procedències, però els conreats al

Maresme ja s’han fet un lloc destacat

dins de les preferències dels

consumidors. Les 6es. Jornades

Gastronòmiques del Tomàquet del

Maresme reforcen la qualitat i el gust

dels nostres tomàquets i atorgen a aquest

producte un paper preferent a la cuina i a

la taula.

Cru o cuinat, el tomàquet és un producte indispensable a la cuina durant tot l’any, però molt més a l’estiu,

en plena temporada productiva. Del 15 de juliol al 28 d’agost, la seixantena de restaurants que participen

en la promocoó del tomàquet conreat al Maresme a través de la sisena edició de les jornades

gastronòmiques dedicades a haches producte, sorprendran els clients amb plats propis que ressalten el

gust i la qualitat del tomàquet del Maresme.

Les jornades, que es van presentar a Cabrils es passar 15 de juliol, volen establir un vincle directe entre el

sector productiu comarcal, la restauració i el consumidor final. Amb aquesta filosofia, el Consorci de

Turisme i el Consell Comarcal del Maresme, que han finançat l’edició de fulletó informatiu, promocionen

els productors (28 pagesos de 12 municipis), la seixantena de restauradors dels 12 municipis que hi

participen i ofereixen al consumidor una recepta per experimentar a la cuina (tomàquet confitat amb

sopeta de mozzarela, anxoves, crostonets de pa i gelat d’oliva negra).

Els productors maresmencs de tomàquets es troben a: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona,

Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de

Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Dalt.

EL TURISME GASTRONÓMIC

Costa de Barcelona-Maresme ja és coneguda dins del turisme de proximitat com a destinació gastronòmica

que es pot visitar al llarg de tot l’any per la seva riquesa culinària i la varietat de productes de qualitat

autòctons que promociona amb més de 50 jornades gastronòmiques.

L’afluència de visitants atrets per la cultura culinària és una bona oportunitat per promocionar els atractius

que té cada població i el conjunt de la comarca. Éx per això que l’opuscle editat pel Consorci de Turisme

per promocionar les Jornades del Tomàquet incorpora un apartat amb visites recomanades al municipi.

Tribuna Maresme, Agosto 2010. Pàg. 26


135

Incautan a un mono de contrabando enjaulado dentro de un coche en Barcelona

Este tipo de especies amenazadas pueden costar hasta 2.000 euros en el mercado

EUROPA PRESS

La Guardia Civil ha detectado en la localidad barcelonesa de Cabrera de Mar a un viajero que llevaba en su

coche un mono de la especie 'Macaca Mulatta' que era de contrabando y al que tenía encerrado en una

jaula. Según ha informado el Instituto Armado, el conductor fue detectado el viernes y al carecer de la

documentación necesaria para tener un macaco de estas características, según el Convenio sobre el

Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestre (Cites), los agentes decidieron

incautar el animal.

El viajero tampoco presentó el certificado de que el mono había nacido en cautiverio, por lo que finalmente

se le instruyó una acta por infracción administrativa de contrabando y se dejó al animal en custodia de la

Administración Provincial de Aduanas de Barcelona, quedando al cuidado de una entidad colaboradora.

Este tipo de especies pueden llegar a costar en el mercado hasta 2.000 euros.

El País, 9 d’Agost 2010


136

Detectan a un mono de contrabando enjaulado dentro de un coche en Cabrera

de Mar

Es de la especie 'Macaca Mulatta' que en el mercado puede llegar a costar hasta 2.000 euros

Barcelona. (EUROPA PRESS).- La Guardia Civil ha detectado en Cabrera de Mar (Barcelona) a un viajero

que llevaba en su coche un mono de la especie Macaca Mulatta que era de contrabando y al que tenía

encerrado en una jaula.

Según ha informado el Instituto Armado, detectaron al conductor el viernes pasado y al carecer de la

documentación necesaria para tener un mono de estas características, según el Convenio sobre el Comercio

Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestre (Cites), los agentes decidieron incautar el

animal.

El viajero tampoco presentó el certificado de que el mono había nacido en cautiverio, por lo que finalmente

se le instruyó una acta por infracción administrativa de contrabando y se dejó al animal en custodia de la

Administración Provincial de Aduanas de Barcelona, quedando al cuidado de una entidad colaboradora.

Este tipo de especies pueden llegar a costar en el mercado hasta 2.000 euros.

La Vanguardia, 9 d’Agost 2010.


137

Amb un mico al cotxe El monoEl mono comissat a Cabrera de Mar.

La Guàrdia Civil ha comissat un mico de

l'espècie Macaca Mulatta en un control

rutinari a Cabrera de Mar. L'animal viatjava

dins d'una gàbia al seient posterior d'un

cotxe. Els agents han demanat la

documentació de l'animal al conductor, que

no ha pogut acreditar com l'havia aconseguit.

L'animal l'han traslladat a un centre d'acollida

i el conductor que el portava al vehicle ha

estat multat per contraban.

El Punt Maresme, 10 d’Agost 2010. Pàg. 28


138

Incautado en Cabrera un mono de contrabando

BARCELONA La Guardia Civil detectó el viernes en Cabrera de Mar a un hombre que viajaba con un mono

enjaulado de contrabando. El hombre, que carecía de la documentación pertinente, recibió un acta de

instrucción y el animal se dejó en custodia de la Administración de Aduanas de Barcelona. Su precio puede

alcanzar los dos mil euros. / E. Press

La Vanguardia, 10 d’Agost 2010. Pàg. 7


139

L'engany de les aparences DAVID MARCA

Xavier Sala Martín amb una de les seves singulars americanes. Foto: ELENA FERRAN.

Hi ha personatges lloats immerescudament, la deïficació

i grandiloqüència dels quals enlluerna, i d'altres de

blasmats per algun signe exterior, aliè a la seva

idiosincràsia. Cada cop costa més de caure en l'error del

primer supòsit –hom n'està fart de la proliferació de

déus d'estar per casa–, en canvi les aparences indueixen

a la qualificació injusta dels altres. És el cas de l'exhibició

multicolor d'americanes del famós economista, professor

de la Universitat de Columbia, doctor en Economia per la

Universitat de Harward, consultor del Banc Mundial i de

l'FMI i assessor del World Economic Forum, de Davos. No continuo: els títols i reconeixements

internacionals emplenarien l'espai de la crònica. Es tracta del català universal nascut a Cabrera de Mar

(Maresme) Xavier Sala Martín.

Si fins els vint anys vaig vestir-me de manera extremada, cridant l'atenció apurant la moda i em considero

una persona equilibrada, per què una exhibició d'americanes de colorits llampants em va fer pensar que

una persona vestida així no podia ser seriosa? No vaig ser l'únic: hi ha hagut crítiques ridiculitzant la

desfilada colorista de l'economista.

Fa temps que vaig corregir l'error. He seguit algunes de les seves intervencions en fòrums internacionals

parlant de la crisi, i conferències, articles, tertúlies i entrevistes a TV3, Catalunya Ràdio i RAC 1. No és un

orador brillant, tot i que hom no s'ha d'esforçar per entendre el que diu i el que vol dir. De l'argot de la

macroeconomia actual, que molts economistes usen més per presumir d'erudició que per necessitat de

facilitar la comprensió de l'auditori, Xavier Sala n'utilitza ben poc. Amb llenguatge pla, corrent i entenedor,

explica i diserta dels temes més difícils. A la Universitat de Columbia, endevino en la seva docència la

simplicitat de les lliçons i la claredat de les idees i exemples.

Va i ve de Nova York amb la mateixa facilitat que qualsevol demana un tallat. Té temps de treballar per

Catalunya, de la qual resta enamorat. Ha fet un bon paper en la junta del Barça i els últims temps ha posat

cullerada en els brots d'independentisme, del qual és un lluitador decidit. En una campanya pro

independència va manifestar: “Quan els nostres empresaris vegin que els seus beneficis serien molt

superiors si Catalunya fos independent, quan els nostres treballadors vegin que els seus salaris serien dels

més alts d'Europa si fóssim independents, quan els nostres consumidors vegin que el seu poder adquisitiu

podria haver estat un 70% més gran que l'actual, si el nostre país no hagués estat integrat a Espanya,

aleshores potser deixaran de veure amb nostàlgia els beneficis de ser espanyols”. No hi ha dubte que se li

entén tot! Dit per un polític quedaria bé i prou, però dit per un economista reputat fa pensar serenament.

Moltes de les seves prediccions s'han complert. Llàstima que en aquest cas sols va dir “potser”.

El Punt Girona, 15 d’Agost 2010. Pàg. 10


140

Adif comença les obres de millora de l'estació T.M

L'estació de tren de Cabrera és el nou projecte que l'empresa Adif ha començat a executar dins el paquet de

millores a les estacions del Maresme de la línia R1. En aquest cas, s'invertiran 858.000 euros a aixecar les

andanes actuals fins a 68 centímetres i a allargar-les fins als 200 metres. L'actuació, d'una durada

aproximada de tres mesos, també inclou la millora de la il�luminació i el mobiliari.

El Punt Maresme, 17 d’Agost 2010. Pàg. 10


141

“Cal establir un diàleg de tu a tu amb els territoris” MA. ÀNGELS MARTÍNEZ

Joan Maluquer i Ferrer, fotografiat a la seu de la Universitat Catalana d'Estiu a Barcelona. Foto: JOSEP

LOSADA.

Identitat i cultura Vinculat a la Universitat Catalana

d'Estiu des de

fa més de vint anys,

Joan Maluquer i Ferrer (Barcelona, 1962) presideix

des del 2005 el projecte Heptàgon, nascut amb

l'objectiu de potenciar la llengua i la cultura

catalanes als set territoris que les comparteixen. És

també editor de Galerada, una petita editorial de

Cabrera de Mar, i president de la Fundació Mas i

Terra.

Què és el projecte Heptàgon?

Un heptàgon és una figura geomètrica de set

costats. Vam triar aquest nom per al nostre projecte

perquè el que volem és posar en contacte l'oferta

cultural que generen tots set territoris de parla

catalana: Andorra, l'Alguer, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País

Valencià. La sensació és que el que es genera a Barcelona pot acabar arribant perquè Barcelona exerceix de

capital de facto de tot aquest àmbit cultural mediterrani, però que moltes vegades les iniciatives culturals

dels diversos territoris no arriben a Barcelona.

Posi-me'n algun exemple...

Nosaltres hem fet una iniciativa que es diu Llibres en Xarxa que pretén fer conèixer les novetats produïdes

per editorials petites. A través d'això hem trobat que a l'Alguer hi ha un llibre sobre cuina algueresa que és

fantàstic... Realment hi ha molta més riquesa del que ens imaginem. És evident que els mitjans de

comunicació no poden recollir tota aquesta riquesa i cal crear vehicles perquè això es pugui conèixer i que

les relacions d'aquests territoris sigui de tu a tu.

No ho han estat fins ara?

De vegades no. La intervenció de Barcelona estant a l'Alguer, per exemple, ha fet molt de mal perquè tot

l'associacionisme cultural que hi havia allà, reivindicatiu i catalanista, s'ha sentit atacat. Hauríem d'anar

una mica en compte amb els territoris. El diàleg ha de ser de tu a tu. I en tot cas han de ser iniciatives que

surtin d'ells. Nosaltres el que hem de fer és facilitar-los instruments per donar-les a conèixer. Si no, no té


142

continuïtat. És a dir, l'Alguer només el salvaran els algueresos, no els catalans que vivim al Principat.

Sobretot ens hem de lligar amb les entitats que fan coses i que tenen iniciatives.

Aprofitar la força del món associatiu?

Exacte. El que pretenem és que les entitat facin arribar les nostres propostes als seus socis. Si ara tenim

unes 15.000 adreces electròniques d'entitats del món sociocultural dels Països Catalans, doncs a partir de

la divulgació que en facin cap als seus socis això es pot multiplicar ràpidament. Per exemple, un llibre que

potser té molt d'interès, d'una editorial no coneguda, pot arribar a 100.000 adreces. Només que la resposta

sigui un 1%, és possible que qui l'ha editat cobreixi ràpidament les despeses d'edició, la qual cosa

significarà que aquella entitat o editorial no haurà necessitat cap subvenció per fer el llibre. L'objectiu és

fugir de subvencions.

No tot són llibres, música i conferències. També ofereixen Vins en Xarxa.

Nosaltres pretenem reforçar tots aquells elements que subratllin la identitat perquè és l'única manera que

el nostre país pugui tirar endavant. L'element de la llengua és important, la música també, conferències,

continguts... però també hi ha el tema del vi, que té una problemàtica curiosa. Hi ha molts cellers petits que

fan coses interessants, un vi de qualitat i, sobretot, fet amb una estimació al territori, recuperant les

varietats autòctones, com el picapoll, el turbat... És una manera també de construir els Països Catalans des

de l'Heptàgon gràcies al vi.

El repte més immediat?

Ens hem abocat plenament al butlletí digital Tornaveu, que fem plegats amb l'Ens de Comunicació

Associativa, amb qui compartim totalment els objectius. És un butlletí quinzenal a través del qual

anunciem també els productes de les nostres diverses iniciatives.

El Punt Barcelona, 24 d’Agost 2010. Pàg. 17


143

VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)

Fiesta mayor. Exposición 100 anys de castells a la Festa Major de Vilafranca,compuesta de una selección de

22 carteles, estampas y programas de las fiestas mayores desde 1912 hasta 1968. Aula de Cultura de Caixa

Penedès, rambla de Nostra Senyora, 6.

SANT BOI DE LLOBREGAT (Baix Llobregat) 30 anys d´eduació viària a Sant Boi. Exposición sobre los

proyectos de educación vial realizados por la policía municipal de Sant Boi. Biblioteca Jordi Rubió i

Balaguer.

MANRESA (Bages) Saboréalo.Presentación del ballet internacional de Varadero (Cuba). Mezcla de danza

moderna, ballet y folklore cubano. Espacio de artes escénicasKursaal (19.00 horas).

CABRERA DE MAR (Maresme) Concierto inaugural del XII curso de órgano del Maresme. Michael

Radulescu, profesor de órgano de la Universitäf für Musik und Darstellende Kunst de Viena (Austria).

Interpreta obras de Bach, Muffat, Kerll y Vivaldi. Parroquia de Cabrera de Mar (20.00 horas).

La Vanguardia, 30 d’Agost 2010. Pàg. 36


144

Entrevista a la periodista Àngels Barceló

“La ràdio amb piles no desapareixerà mai”

Àngels Barceló és una periodista amb una

intensa trajectòria als mitjans de comunicació

audiovisuals. Corresponsal, presentadora de

telenotícies, entrevistadora i comunicadora

tot terreny, va començar a Catalunya Ràdio i

TV3, passant per Telecinco, Cuatro i Canal +.

Actualment treballa a la SER, fent ‘Hora 25’,

el degà dels programes informatius a la ràdio

espanyola, un nocturn de 8 a 12 amb

informació, anàlisi, entrevistes i notícies.

Barceló viu a cavall entre Cabrera de Mar i

Madrid. Hem pogut parlar amb ella sobre la

seva experiència en el món de la comunicació.

On se sent millor, a la ràdio o a la televisió?

És una pregunta que, per mi, té una resposta complicadíssima. Ara mateix em sento millor a la ràdio

perquè puc fer periodisme i a la televisió ja no se’n pot fer. Em sento millor a la ràdio perquè és l’únic espai

on puc fer la feina que jo sé fer, però a mi m’agrada molt fer televisió. I és curiós perquè tot i que ja hi sóc

des del 2005, a la ràdio, continuo sentint-me més còmoda o amb la sensació de tenir més recursos a la

televisió que a la ràdio, però clar, allà hi he estat molts anys, més de 20.

Vostè ha fet gairebé de tot en l’ofici periodístic. Com a enviada especial, quins actes que ha

cobert destacaria?

Viure en directe la guerra dels Balcans o, fins i tot, la primera guerra del Golf o la mort del papa Joan Pau

II. Crec, però, que el que més va impactar, el que més recorda la gent pel que va suposar, va ser retrasmetre

en directe la caiguda de les torres bessones. A mi em va enganxar fent un informatiu en directe quan va

començar a sortir fum d’una de les finestres, i a partir d’allà es va desencadenar tot el que es va

desencadenar. Per a mi ha estat una de les feines més complicades perquè jo estudio molt quan em preparo

les coses, la improvisació no me la crec, i allò no m’ho vaig poder preparar, evidentment, perquè va passar

mentre estava en directe. Tenia la sensació que jo estava transmetent el mateix que hagués fet qualsevol

ciutadà que mirés la televisió en aquell moment, hi havia estones que no sabia pràcticament què dir perquè

no em creia el que estava passant. Aquest és un esdeveniment que a tots els que treballàvem aquell dia va

ens marcar especialment.


145

Parlem ara de la TDT, que ha donat un gir a l’oferta televisiva. La qualitat creu que se n’ha

ressentit?

Absolutament. Però la qualitat de la televisió crec que fa molts anys que està ressentida. De fet, vaig

abandonar la televisió voluntàriament, un dia vaig decidir que no volia treballar en un mitjà en el qual no

es pot fer periodisme, entrevistes o no es poden tocar els temes a fons. Ja fa temps que protesto, penso que

la televisió ha de tenir de tot, ha de tenir entreteniment i entreteniment fins i tot que a molta gent no li

agradi, però també ha de ser una cosa molt equilibrada. Amb l’arribada de la TDT se n’ha ressentit la

qualitat, clar, perquè hi ha molts més canals, però cap canal cuida la qualitat, al contrari, tots han agafat

gairebé el model dels canals que ja teníem, en un moment en què jo crec que la programació televisiva és

molt dolenta, molt dolenta.

Les noves tecnologies de la comunicació han imposat també nous registres.

Sí, internet ens està modificant a tots. Quan m’aixeco, el primer que faig, abans de baixar a baix a fer el

primer cafè, és connectar-me, a veure què, al marge que hagi escoltat a la ràdio les notícies. Com a

consumidors ens ha modificat els hàbits, i com a treballadors estem obligats a canviar, perquè jo no puc

sortir a explicar qualsevol cosa que internet ja ho ha donat abans. Com a periodista, me n’assebento abans

a través de pàgines web, és a dir, hem de canviar tots una mica el xip, no una mica, una mica molt el xip. I

nosaltres, a la ràdio mateix, hem de construir una altra manera de fer ràdio, una altra manera d’entendre,

entre altres coses perquè la joventut no escolta la ràdio o molt poc. No dic que no l’escolta perquè sempre

que ho dic a la ràdio sempre truquen joves dient que l’escolten. Però els joves, com a molt, escolten música

i la ràdio parlada com l’entenem nosaltres els costa molt. Potser els hem d’entrar a través de la via

d’internet.

Aquesta batalla, doncs, pensa que la guanyarà internet a la televisió i a la ràdio?

A la ràdio jo crec que no la guanyarà. Et poso un exemple: poc després del terratrèmol de Xile vaig

entrevistar la presidenta, Michelle Bachelet, i en mig de l’entrevista va dir una cosa que a mi em va arribar

moltíssim: “Suerte tuvimos de la radio a pilas, porque se cayeron las redes, se cayeron todos los sistemas y

la gente con la radio a pilas se enteró de lo que estaba pasando.” Per això jo penso que la ràdio no

desapareixerà mai, però, sobretot, la ràdio amb piles, penso que no desapareixerà mai. Jo crec que tots els

mitjans conviuran, el que passa és que tots s’hauran d’anar adaptant a la nova manera d’entendre la

comunicació.

Abans parlàvem de l’oferta. Com més oferta informativa, més la pluralitat?

No. No té res a veure. Tu abans parlaves de la TDT, jo crec que una prova són les tertúlies polítiques que es

fan a la TDT, és a dir, la pluralitat és inexistent. No hi ha pluralitat, és molt difícil, però està en tots els

mitjans. Quan vaig arribar a Madrid es parlava molt del periodisme de trinxeres i jo deia: “Home, no serà

tant”, o “Potser això canviarà”, però continua sent periodisme de trinxeres. Vull dir que tu ets a un costat o

a un altre i si tu no hi ets perquè mai t’has posicionat, ja s’encarregen ells de posicionar-te, de situar-te a un

lloc, amb unes etiquetes. Això és així.


146

Parlem dels orígens. Com va arribar al periodisme?

De casualitat. Jo no tenia vocació de periodisme. Quan vaig acabar de fer COU, havia de preinscriure’m a

una universistat i a mi m’agrada molt l’esport, m’agrada molt el futbol, sóc molt del Barça i vaig pensar que

si em feia periodista podria ser periodista esportiva i podria anar darrere del Barça i vaig pensar: “M’hi

dedicaré”. Anava a dir que mai he fet periodisme esportiu però no és cert, vaig fer l’Eurocopa i ara he fet el

Mundial amb Cuatro, però, de fet, mai no he tocat el periodisme esportiu i la vocació em va anar entrant a

mesura que hi vaig anar treballant, però va ser per pura casualitat, em vaig apuntar a periodisme com em

podria haver apuntat a qualsevol altra carrera. No tenia una vocació clara. La vocació se m’ha fet amb els

anys.

Aleshores va entrar als mitjans públics catalans.

Vaig començar a treballar a Catalunya Ràdio. Feia quart de carrera i va ser quan va començar a funcionar la

Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i em vaig assabentar que feien unes proves de redactors a

Catalunya Ràdio. Hi vaig anar, vaig dir que sabia escriure perfectament català, cosa que era falsa perquè jo

sóc d’educació castellanoparlant, i em va sortir bé, vaig tirar endavant. D’allà em van dir que hi havia uns

càstings a TV3 i vaig anar-hi, però des de quart de carrera, per això em queda una assignatura per acabar la

carrera, perquè em vaig posar a treballar i vaig dir: “Ja ho faré, ja ho faré” i no la vaig acabar mai.

L’audiència determina que els programes existeixin o no. És el millor barem?

No. Jo abans comentava que vaig decidir deixar la televisió voluntàriament. Un dia vaig entrar al despatx

del meu cap i li vaig dir: “Plego, me’n vaig”, no tenia cap altra feina quan vaig decidir això. “Me’n vaig,

aquest és un mitjà en el qual estic patint molt”, i entre altres coses, estava patint molt pel tema de

l’audiència. Cada matí, quan era a Telecinco i feia l’informatiu del vespre, de dos quarts de nou o de les

nou, tenia les audiències, i un cap que no entenia perquè un dia anava bé i un altre dia anava malament, i

jo li deia: “Doncs les notícies són aquestes”, i ell responia: “No hi pots fer res?”, i jo li tornava a dir: “Home,

sí, sí que puc fer, puc modificar l’ordre de les notícies, puc donar-li més importància a alguns fets que jo

considero que no són notícia...” I això era el que em demanaven i això era el que jo no estava disposada a

fer. És a dir, va arribar un moment en què confeccionava l’escaleta del meu programa no pensant en

l’actualitat, no pensant periodísticament, sinó pensant en l’audiència, i aquest va ser el dia que vaig dir:

“Això no, això no és així”, i vaig deixar-ho.

L’audiència porta recursos econòmics. Suposo que aquest sistema no canviarà.

No. Jo ho entenc, sobretot a les privades. Ells han de guanyar calers i si els guanyen és d’aquesta manera.

Doncs cadascú amb la seva empresa pot fer el que vol. Però jo no vull formar part d’aquest joc ni vull estar-

hi, jo me’n vull anar a dormir cada nit ben tranquil�la.

Tornant a la televisió, els reality show, la premsa rosa, és realment el que vol la gent o és el

que els donen?

Jo no ho sé, és allò de què va ser primer l’ou o la gallina. Però la gent s’ho mira. Sempre dic el mateix, la

gent s’ho mira i són els programes que tenen més audiència, llavors, clar, els programadors aposten per

aquests perquè saben que això els funcionarà a nivell d’audiència i els farà entrar calers. Jo crec que l’única


147

clau seria que tots es posessin d’acord, els retiressin i posessin un altre tipus de programa. Recordo que

quan Telecinco va començar amb això dels realities, que vam ser els primers, jo era allà i amb els companys

de redacció, amb els periodistes, dèiem: “Això ha de ser temporal”,. Estic parlant del 98 o 99, és a dir, fa 10

anys i dèiem: “No, no, això ha de ser una moda”. No, no ha estat una moda, això continua sent així. Però la

gent s’ho mira, i a mi no em serveix que després ho critiquin, a més en tinc moltes converses, amb amics,

amb família, allò quan seiem a taula i tothom diu: “Oh, és que aquell programa que fan...”. “Bé, però tu te’l

mires, no? perquè si no, no me n’estaries parlant”. Llavors no sé quina és la solució, que els prohibeixin per

decret, però com que jo estic en contra de les prohibicions… però potser és l’unica manera (riu).

Des de la seva experiència com a entrevistadora, què s’ha d’aconseguir de l’entrevistat?

Que et digui el que tu vols que et digui. Jo quan m’assec davant d’un entrevistat sempre em plantejo que és

el que vull que m’expliqui. Llavors, buscar la fórmula perquè t’ho digui. Cada cop és més complicat. El meu

gènere, malauradament, és l’entrevista política i és impossible que et diguin res. Jo hi ha dies que faig una

entrevista a un polític que a la segona pregunta li diria: “Sap què li dic? que ja se’n pot anar”, perquè no em

dirà res. És que, a més, ha arribat un punt en què jo ja sóc molt directe, perquè és la nostra feina. Li fas la

pregunta, no et contesta, l’hi tornes a fer, i a la quarta vegada li dius: “Deixo d’insistir, oi?, perquè

continuaré insistint i vostè no em contestarà, no?”. Llavors, el que has de conseguir és això. Jo disfruto

molt més fent entrevistes a gent anònima, a gent que ha fet coses que val la pena explicar, que tenen ganes

d’explicar-ho i, en aquest camp, a mi el que m’agrada és que el convidat se senti a gust, generar un clima de

tranquil�litat i de comoditat, que ell vagi parlant i se’n oblidi, que és a la ràdio i que allò ho està escoltant

molta gent. Però això és a l’entrevista que no és política, a l’entrevista política tu vols el titular i fas

l’entrevista pensant en el titular, que per això l’has convidat. I això cada cop és més difícil. Si te’l volen

donar te’l donaran encara que tu no els facis la pregunta.

S’han professionalitzat més el polítics, potser?

Ells sí. Tu si convides un polític i immediatament et diu que sí és que alguna cosa vol. Llavors, quan li fas

l’entrevista, potser tu no li anaves a fer una pregunta, o no li anaves a fer al començament, sobre aquell

tema en concret i ell ja s’ho fa venir bé per enviar-te el missatge. En canvi, el dia que tu el vols perquè doni

explicacions d’una cosa determinada, no te les dóna.

Catalunya, en relativament pocs anys, ha viscut una evolució important en els seus mitjans

públics. Vostè que hi ha treballat, com els veu actualment?

Els segueixo molt poc, si et sóc sincera, perquè visc a Madrid més que aquí. De la ràdio en puc parlar

menys perquè és veritat que Catalunya Ràdio la segueixo molt menys. Fa molts anys sí que la seguia quan

treballava aquí, però a Madrid la segueixo molt poc. Però a la tele hi ha una cosa que és evident i és que allà

segueixen treballant professionals que hi són des del començament. Jo crec que hi ha un nivell de

professionalitat a TV3 i a Catalunya Ràdio també, no en tinc cap dubte, brutal. L’altra cosa és el que els

polítics o la gent que els polítics han designat perquè portin aquestes empreses, deixin fer als seus

treballadors. De fet, tu vas a Madrid i quan et diuen: “Jo m’he criat a TV3 o jo he sortit de TV3”, és una

garantia que aquella persona funciona, ho sap fer, i això continua sent així afortunadament. L’altra cosa és

com ho gestionen els polítics. Jo crec que tot això que van fer de canviar el sistema de triar els que dirigien


148

TV3, el consell aquest que no recordo com es diu, que al final és que cada partit polític aporta la seva quota,

a mi això em sembla lamentable. Però em sembla tan lamentable com el que ha passat ara mateix, que ho

han acordat al Congrés, a Catalunya hi ha hagut molta bronca, a Catalunya i a totes les televisions

públiques; a Televisió Española hi ha hagut sempre molta bronca amb els blocs electorals. Doncs això els

partits polítics han volgut que això es faci també ara a les televisions privades. Així no anem bé, així no ens

deixen fer la nostra feina. Per això et dic que jo crec que hi ha molt bons professionals tant a TV3 com a

Catalunya Ràdio, no en tinc cap dubte, l’altra cosa és com els partits polítics, i no poso cap sigla, volen que

es gestionin aquestes empreses.

Creu, doncs, que ha estat un error aplicar un mecanisme així als mitjans?

Crec que sí. Penso que les empreses privades de comunicació les porten gent que en sap, gestors que en

saben , i així els va, i així els funciona. Telecinco és modèlica en quant a guanys. T’agradarà o no t’agradarà

la programació però és modèlica en guanys perquè la gent que està al capdavant són professionals. Aquí,

com que tothom vol la seva quota, doncs és el que passa, hi ha els embolics que hi ha, que si un dimiteix,

que si l’altre dura no sé quant, passa a tot arreu. Però hauríeu de veure Telemadrid, és per tallar-te les

venes, jo al vespre en arribar a casa veig l’últim informatiu, el de tancament, el de la una de la matinada i

no dono crèdit al que s’emet, és un insult, és un insult a l’ofici de periodista, a la intel�ligència dels

ciutadans... és una cosa brutal.

Què és el que no ha fet encara com a professional del periodisme i li agradaria fer?

No ho sé perquè tampoc m’he plantejat mai el que volia fer. He fet les coses perquè m’han anat sorgint.

Vaig estar a la ràdio, només vaig ser-hi nou mesos, però perquè em va sorgir la possibilitat d’anar a la tele.

Me’n vaig anar a la tele i, quan portava 13 anys allà, em va sortir la possibilitat d’anar a Madrid a treballar

amb una altra televisió d’àmbit estatal, però jo mai em marco què és el que vull fer. El que si és veritat és

que sóc molt de cicles, quan vaig abandonar la tele va ser perquè havia acabat un cicle; això sí que ho tinc

clar, quan ja no disfruto fent el que estic fent. Però el que em queda per fer... em queden per explicar

moltes coses que em continuaran sorprenent. Abans posava l’exemple de les torres bessones, quan va

acabar tot aquell dia tan llarg la que ara és cap d’informatius de TV3, he treballat amb ella molts anys i som

molt amigues, em va trucar i em va dir: “Podemos retirar-nos ja, no?”, i jo li vaig dir: “Et diria que sí,

perquè alguna cosa més gran que això jo crec que no ho veurem”, però sí, sempre hi ha alguna cosa que et

continua sorprenent, llavors, el que em queda per fer és continuar explicant coses que em continuïn

sorprenent.

La premsa no passa pels seus millors moments. S’ha de reinventar, potser?

La premsa té un problema, al marge de reinventar-se, que jo crec que també ho necessita, que la crisi

econòmica està sent especialment dura amb aquesta professió nostra. Els professionals bons van plegant,

la precarietat laboral està a l’ordre del dia i no amb la gent que comença sinó amb la gent que ja porta

molts anys. Llavors jo crec que aquesta professió nostra i els mitjans el que hauríen de fer és aturar-se tots

un moment i dir: “Què volem ser? Què volem fer?”, primer en quant a garantir la seguretat dels

treballadors, la seguretat econòmica dels treballadors i unes mínimes garanties, després no consentir que

se’ns toregin els polítics. Hi ha un seguit de coses que tenim a la llista que hauríem de resoldre i que no


149

resolem. Crec que reinventar-se no és la paraula, el que hauríem de fer és aturar-nos un moment i mirar

com ens en sortim, d’aquest mal moment.

Aconsellaria als joves que estudiïn periodisme?

A mi m’agrada molt anar a les universitats a fer xerrades, perquè la perspectiva que dóna la gent que està

en actiu és molt bona per a la gent que està estudiant. Fins fa un parell d’anys quan acabava de fer una

xerrada, sempre hi havia algú que s’aixecava i et preguntava: “Faig bé en voler ser periodista?”I jo sempre

deia: “Sí. És el teu somni? Has de ser periodista”, i entenc per ser periodista des de treballar a la ràdio

municipal de Cabrera, fins presentar un informatiu a prime time en una gran cadena, això és fer

periodisme, és igual on el facis, a Cabrera, a Madrid... però des de fa un parell d’any, quan em fan aquesta

pregunta, tinc els meus dubtes, perquè veig en la precarietat amb què treballen els joves avui dia i és molt

difícil tirar endavant, molt difícil. Jo estic envoltada de gent jove que treballa amb mi, quan jo vaig

començar tothom ho feia amb precarietat però sabies que amb els anys allò aniria canviant, però ara... jo

ho recomano perquè si és el que tu vols ho has de fer i te’n sortiràs, però no ho sé, ara no sóc tan

contundent com era abans.

Mentre entrevistava algú, ha passat un mal moment?

No, mal moment no, sempre et quedes, a vegades, amb el mal regust, com t’he comentat abans, sobretot

quan entrevistes algun polític, aquest regust que no he aconseguit que em digués el que jo volia que em

digués... Tot i que amb els anys m’està sortint el que en castellà es diu “me está saliendo callo”. Llavors, sóc

molt més bèstia, ja passo gairebé de ser ben educada, bé, ben educada ho continuo sent però vaig molt més

directa. Sempre et quedes amb el regust de si a la gent “Li haurà arribat? He aconseguit que m’expliqués

allò?”, però no, mal moment tampoc. A mi m’agrada molt l’entrevista, a mi de tot el que faig en les quatre

hores de programa el que és per a mi més agradable és quan puc entrevistar algú, a mi m’agrada molt

l’entrevista.

S’hi sent a gust al Maresme. Què hi troba a faltar?

Mira, jo estic de vacances no fa un mes encara, fa tres setmanes i l’altra dia em preguntaven: “Baixaràs

algun dia a Barcelona?”, perquè no baixo a Barcelona, jo faig Madrid-Cabrera, no trobo a faltar Barcelona

en concret, no trobo a faltar les grans ciutats, jo aquí hi tinc de tot i a mi la veritat és que aquest poble m’ha

donat una cosa i és la tranquil�litat. Vaig marxar a treballar a Madrid que la meva filla tenia tres anys i el fet

que la meva filla hagi crescut en un ambient com el de Cabrera a mi això m’ha donat molta tranquil�litat,

perquè no només tenia una xarxa familiar que em donava suport si jo tenia algun problema o si la meva

filla tenia algun problema quan jo no hi era, sinó que tenia una xarxa d’amics del poble. És a dir, jo podia

trucar a qualsevol lloc, a qualsevol amiga, a qualsevol mare, com que et coneixes més amb la gent és un

entorn molt menys hostil i a mi això m’ha facilitat moltíssim la vida, jo estic encantada.

Treballant a Madrid té una perspectiva probablement diferent de la situació actual de tensió

que es viu entre Catalunya i Espanya.

Crec que està tot molt exagerat. Jo vaig arribar a Madrid el 97, a més, marxant de TV3 i hi va haver gent

que no ho va entendre. Des que vaig marxar a Madrid no hi ha setmana que no hi hagi algú que em


150

pregunti: “Com et tracten a Madrid?”, i jo sempre he de dir el mateix: “Perfecte”. Jo a Madrid em dic

Àngels Barceló, no he hagut de canviar el meu nom, jo enraono català als llocs públics, als taxis, jo no he

tingut mai cap problema. Hi ha un problema de... no vull dir pedagogia perquè està molt gastat, però sí que

crec que ells no entenen, no ja la realitat catalana sinó el sentiment, i no parlo d’un sentiment nacionalista

ni independentista, parlo d’un sentiment catalanista. Els costa entendre-ho. Costa molt explicar-ho. Però jo

crec que es pot explicar i que es pot entendre. Ara, també et dic una cosa, els polítics, ni d’allà ni d’aquí,

ajuden gens que s’entenguin aquestes coses. I després, que qualsevol malentès també es cura o s’acaba

entenent si vas d’un lloc a l’altre, si fas molts trajectes d’Ave o abans quan agafaves el pont aeri.

És optimista, doncs, en aquest moment?

Jo sí sóc optimista. Però és que tenim un problema i el problema, insisteixo, continuen sent els polítics, els

d’aquí i els d’allà. L’altre dia vaig veure una entrevista a TV3 que li feien al Quim Gutiérrez, que és un actor

català, criat a TV3 com jo i que ara triomfa a Madrid, i el periodista li va preguntar: “Deu ser dur ser català

a Madrid?”, i el Quim deia: “No, no”, i és que no és dur ser català a Madrid. Sí que tens un plus d’estar-te

no justificant però sí explicant moltes vegades. A Madrid hi ha gent que no entén que jo agafi el telèfon i

parli en català amb la meva filla i t’ho pregunten, però ho pregunten per ignorància: “Ah, però tu amb la

teva filla parles català?”, i dius: “Clar”, però no t’ho pregunten allò “ho estàs fent perquè jo sóc davant”; no,

no, t’ho pregunten per ignorància, és a dir, ells no entenen que nosaltres entre nosaltres parlem català. I jo

crec que són coses que s’han d’explicar i que no es poden explicar ni des de la crispació, ni des dels mals

entesos, ni des dels mals rotllos. I ara és un mal moment, el que ha passat amb el Constitucional, la

sentència de l’Estatut, sempre és un mal moment, sempre hi ha alguna cosa i sempre és un mal moment,

però també et dic que jo sóc optimista i penso que tot és molt més fàcil i jo, o el Quim Gutiérrez o el Josep

Maria Pou o el Lluís Homar..., és que et diria molta gent que ens trobem a Madrid i que parlem d’això

moltes vegades i que no passa res, no passa absolutament res, tot és molt més fàcil, I jo aquí, sóc

embaixadora de Cabrera a Madrid, no para de venir gent de Madrid a casa meva i veuen que van a Can

Roig a comprar i que resulta que els parlen en castellà perquè saben que no els entenen i no passa res. Vull

dir que tot és molt més fàcil.

Text: Albert Calls

Fotos: Enric Puche

Tribuna Maresme, Setembre 2010. Pàg 4


151

LA SPAM ES LLENÇA EN EL COMERÇ SOLIDARI PER AJUDAR ELS

ANIMALS ABANDONATS I LES PERSONES MÉS DESFAVORIDES

La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM)

ha decidit llençar-se en el món del comerç solidari per

ajudar els animals abandonats dels seus refugis. Per

aquesta raó, ha iniciat una campanya altruista de

recollida de material nou o de segona mà en bon estat

per vendre’l a preus molt econòmics en uns encants

solidaris. Alhora, aquesta iniciativa pretén facilitar la

venda de material a les persones amb menys recursos

econòmics i potenciar el reciclatge.

És el primer cop que el magatzem de la SPAM, a

Cabrera de Mar, viu tant activitat. Des de fa uns dies i gràcies a la crida realitzada per Facebook, desenes de

persones dolidàries s’apropen als refugis diàriament per oferir material que ja no utilitzen a casa. Al

magatzem, la presidenta de la SPAM, Sílvia Serra, i un grup de voluntaris, classifiquen tot el material

perquè tinguin lloc, ben aviat, uns encants solidaris a Mataró.

“No és el primer cop que organitzem encants solidaris, però ara més que mai necessitem fons i recursos per

tirar endavant els nostres animals”. Assegura Sílvia Serra en relació als difícils moments que es viuen des

que la crisi econòmica va començar.

Mobles antics, roba, llibres, objectes de decoració de la llar i fins i tot col.leccions senceres de porcellana es

poden trobar ara mateix al magatzem. “Però no val a badar, necessitem molt més material per vendre en

els propers encants solidaris” diu Serra, creadora ella mateixa del grup d’amics dels encants solidaris del

Facebook. En aquest sentit, la presidenta assegura “que les xarxes socials d’internet estan ajudant

moltíssim en aquesta crida de material”.

Amb els diners es podran realitzar patis per a gossos nouvinguts.

El constant degoteig d’animals recollits al carrer des que va començar el 2010 ha requerit que la protectora

faci més esforços que mai per distribuir-los. A començaments d’any la SPAM va haber d’iniciar la creació

de nous patis en un dels seus refugis per ubicar els animals nouvinguts. I els diners que s’aconsegueixein

en els encants solidaris permetran finalitzar aquestes instal.lacions tan necessàries per mantenir el nivell

de bonestar dels gossos.

A data d’avui, la SPAM ha recollit 1.216 gossos i 523 gats dels 32 municipis catalans en els quals realitza el

servei de recollida i acollida d’animals rodamóns. D’aquests, només ha pogut retornar als seus propietaris

449 gossos perquè anaven degudament identificats amb el xip. Perl que fa als gats.només se n’han retornat

16. Si comparem les dades amb les del mateix període del 2009, s’aprecia l’augment més que considerable

d’animals: 774 gossos i 454 gats.

A més, la crisi i la irresponsabilitat també han provocat que la SPAM hagi recollit fins a 53 animals exòtics i

periurbans com ara conills, ànecs i fins i tot rèptils.

Tribuna Maresme, Setembre 2010. Pàg. 34


152

Maresme viene de mar

Bogavantes, modernismo y más de 40 playas en la comarca barcelonesa

XAVI SANCHO - 04/09/2010

Limita al Norte con la Costa Brava y su belleza orográfica. Y al Sur, con Barcelona. Así, entre dos de los

grandes atractivos turísticos catalanes, vive algo olvidada la comarca del Maresme, una estrecha franja de

costa de 38 kilómetros y un interior marcado por pueblos encantadores y parques naturales. Es zona de

paso: los turistas acampados en la Costa Brava transitan por ella para bajar a pasar el día en Barcelona; los

turistas de la capital la recorren camino de Figueres o Cadaqués, recurrentes escapadas cortas.

En el Maresme encontramos hitos arquitectónicos como las sedes de las embajadas internacionales que se

asentaron durante la Guerra Civil en el Passeig dels Anglesos en Caldetes, el legado del noble esplendor de

Teià, el entrañable mito del reloj de Sant Pol, las construcciones de Domènech i Montaner en Canet de Mar

o el templo romano de Can Modolell. Una tierra que le dio al mundo el vino de Alella, los guisantes de

Llavaneres, la salsa para berberechos Espinaler (y el bar del mismo nombre en Vilassar de Mar) o las

patatas fritas Torres bien merece una visita.

Raíles a la arena

El tren recorre la costa casi a un tiro de piedra del Mediterráneo. Saliendo de Barcelona , a la derecha se

suceden las más de 40 playas que conforman el mayor patrimonio estival de la comarca. Puertos

deportivos y clubes marítimos que albergan atractivas terrazas con vistas al mar y restaurantes van

marcando los confines de cada playa. Desde la primera, la de Masnou -antiguo puerto deportivo de la

ciudad de Barcelona- se pueden ver las tres chimeneas del Besós y la placa Fotovoltaica del Fòrum.

A la izquierda se suceden las localidades en lo que en apariencia es una gran ciudad que se extiende por

toda la costa. Construcciones contemporáneas se mezclan con villas modernistas, casas de indianos,

palacetes y, claro, las famosas rieras, ramblas naturales que desembocan en el mar y que, cuando llueve

recogen las aguas procedentes de las cercanas montañas, provocando espectaculares torrentes. A pie de la

parada de cercanías Vilassar-Cabrera nos encontramos con Palomares (carretera Argentona, s/n. 937 59 32

34; desde 25 euros), un restaurante a pie de playa que también da nombre a la pequeña extensión de arena

que lo separa del Mediterráneo. Hace una década podía parecer un refugio de domingueros. Hoy, con su

barra de bar a pie de arena, su pescadito frito servido en vasos de plástico y su restaurante terraza elevado

es un templo kitsch al veraneo de los años setenta. De precio asequible, servicio de batalla y desenfado total

y absoluto, nos recuerda cómo era almorzar en la playa antes de los chiringuitos chill out.

Noches de 'boogaloo'

Remontando la costa, la siguiente parada la podríamos hacer en Arenys de Mar, el puerto pesquero más

grande de la comarca. En sus calles se hallan algunos tesoros modernistas poco publicitados, como Can

Capdevila o Can Xicu de l'Opera. Ambas aparecen en el libro Modernisme al Maresme, l'arquitectura

entre dos segles, de la fotógrafa Marga Cruz, en el que 500 instantáneas recorren los rastros de este

paradigmático movimiento en la comarca. La playa de Arenys no es nada del otro mundo, pero ejerce de

más que recomendable telonera de un ágape a base de gallo de San Pedro o bogavante fresco en La Llotja


153

(Port d'Arenys, s/n. 937 92 33 04. Unos 40 euros), situado al lado de la lonja donde se subasta el pescado

atrapado ese día y cuyo ritual merece una visita. Otra opción es El Pòsit (Zona Port, s/n; 937 92 12 45;

desde 40 euros), restaurante marinero con más de medio siglo de existencia y que en la actualidad posee

sucursales en Barcelona y Sitges.

Tres estrellas

Para la noche y con las mejores galas, merece una visita Hispania (Cami Ral, 54;

www.restauranthispania.com ; 937 91 03 06; unos 70 euros), uno de los restaurantes míticos de toda

Cataluña. Su langosta guisada con patatas no es de este mundo. Un guiso obrero para el más burgués fruto

del mar. Siguiendo al Norte, Canet nos ofrece recuerdos de la era hippie y modernismo en la Casa museu

Domènech i Montaner, mientras que Santa Susana posee en la playa de las Dunas una de las más grandes y

familiares extensiones de arena de esta franja de costa, además de un claro ejemplo del plan de

recuperación de las dunas arenosas de la costa del Maresme que se acomete desde hace años. Junto a

Calella, ha recibido el certificado de Turismo Deportivo por su gran oferta en este tipo de actividades.

Finalmente, la bella localidad de Sant Pol anuncia la proximidad de la Costa Brava con una orografía más

rocosa. Un atractivo entramado de calas, la mitología alrededor de un supuesto reloj de sol tan bonito que

lo taparon para que no se estropeara con la lluvia y el viento (la realidad es que las tropas de Felipe V lo

destruyeron en 1714). Y el mejor final posible: tres estrellas en la guía Michelin en el celebérrimo

restaurante Sant Pau (Carrer Nou, 10; www.ruscalleda.com ; 937 60 06 62; entre 120 y 150 euros), de

Carme Ruscalleda.

El País, 4 de Setembre 2010.


154

Doneu corda al català (perquè es pengi)

SEBASTIÀ ALZAMORA

ANTHONY GARNER

Aquests dies, davant de la insòlita quantitat de

persones eminents i institucions venerables, així

públiques com privades, que s'han pronunciat

enèrgicament en contra de la pretensió d'exigir als

professors universitaris el nivell C de català, m'he

vist obligat a reconsiderar l'assumpte. En un

primer moment, a mi em va semblar raonable que

a un professor d'universitat se li demanés un

domini correcte –només correcte, sense

virtuosismes– de la llengua o les llengües oficials

del país on impartís la docència. I no tan sols que

se li exigís, sinó fins i tot que se li pressuposés.

Però, una vegada més, he hagut de comprendre

que anava bàrbarament equivocat.

Un enfilall de digníssims patriotes han deixat

establerts dos arguments de gran categoria contra l'exigència del nivell C de marres. El primer és que, pel

que es veu, l'excel�lència acadèmica i científica és incompatible amb un ús fluid i presentable de la llengua

catalana. O una cosa o l'altra, però totes dues alhora no pot ser. No serem tan rucs de demanar-li a un

especialista en neurocirurgia que, a sobre, distingeixi entre la essa sorda i la sonora. El català, per als

profes de català i per als mediocres d'altres matèries. De fons se sent encara la veu d'Adolfo Suárez

afirmant que el català no es podia usar com a llengua universitària, i fent la gracieta que no s'imaginava

ningú estudiant matemàtiques o física nuclear en aquest idioma.

El segon argument és el de la seducció. El català, ja se sap, ha de procurar ser un idioma simpàtic i discret,

que no destorbi amb pretensions desmesurades com ara la de convertir-se en requisit: per a això ja tenim

el castellà, que és un idioma seriós i de prosàpia. Altrament, diuen els que en saben, els professors

estrangers més eximis se sentiran agredits i no voldran venir a ensenyar aquí. El curiós del cas és que, si

algú es pren la molèstia de llegir-lo, veurà que el decret que regula la qüestió és prudent fins a la timidesa,

sobretot amb els docents estrangers. Prova d'això és que, de moment, no s'han sentit queixes aïrades de

cap eximi professor procedent del nord enllà: només s'hi ha emprenyat, com sap tothom, el senyor Sala i

Martín, que sense cap mena de dubte és eximi però no ben bé estranger, sinó de Cabrera de Mar.

Segons els nostres digníssims patriotes, en resum, hem de vigilar que el català no es converteixi en un fre o

un obstacle per al desenvolupament òptim de la vida acadèmica i científica del país. Jo només goso dir-hi

una cosa, i és que, si després de trenta anys d'autogovern la conclusió a la qual hem arribat és aquesta, ja

podem anar plegant contritament la paradeta. És cert que, en període electoral, és habitual sentir-ne dir de

grosses per tots cantons. La diferència és que aquí no tan sols les diem molt grosses, sinó amb denominació

d'origen.

Avui, 6 de Setembre 2010. Pàg. 2


155

Les escoles, en peu de guerra per l'avançament del curs

Una vintena de centres del Baix Maresme amenacen ara amb la dimissió d'equips directius si Educació no rectifica la seva política

Alguns pares recullen signatures per l'eliminació de les sortides ELENA FERRAN Aules de primària buides del CEIP El Dofí de Premià de Mar, en una jornada de vaga de l'any passat Foto:

G. ARIÑO.

Els canvis en el calendari escolar, amb

l'avançament del curs una setmana, no han

estat una bona notícia per als docents. Ahir,

abans no tanquessin les aules per deixar-ho

tot a punt per obrir avui les portes als

alumnes, una vintena de directius dels centres

del Baix Maresme van signar un manifest en

contra de la política educativa de la

Generalitat en què amenacen amb més

accions de protesta.

Segons denuncien els directors dels centres a

través d'aquest comunicat, les retallades en material i personal del departament els últims anys estan

portant els centres a una greu situació que, segons diuen, “malgrat el que es diu públicament impossibilita,

a la pràctica, dur a terme les expectatives i els objectius que el mateix departament crea”. És per això que a

través dels claustres escolars han assumit la decisió de mantenir les accions que molts dels centres ja van

avançar abans de l'estiu per suprimir sortides i colònies en vista de la negativa de mantenir la jornada

intensiva al juny. A aquestes mesures de pressió se n'hi han d'afegir d'altres de més punyents, com ara les

properes dimissions d'equips directius, la insubmissió administrativa, o la negativa a fer proves externes

avaluadores.

No tots els centres es plantegen portar a terme aquestes mesures. De fet, ahir a la tarda la directora del

CEIP del Pla de l'Avellà, de Cabrera de Mar, assegurava que ja tenen aprovades les sortides pel curs que

tenen previst fer. Tot i això, donen suport al manifest en contra de la política educativa del govern.

Escoles signants

Les escoles que hi donen suport són: d'Alella, Fabra i la Serreta; d'Argentona, Francesc Burniol, Les Fonts i

Sant Miquel del Cros; el CEIP del Pla de l'Avellà, de Cabrera de Mar; L'Olivera i Mas Maria, de Cabrils; els

centres Francesc Ferrer i Guàrdia, Lluís Millet, Marinada, Ocata i Rosa Sensat, del Masnou; Marina i

Salvador Espriu, de Montgat; Santa Anna, de Premià de Dalt; La Lió, de Premià de Mar; El Cim, de Teià;

Lola Anglada, de Tiana; Francesc Macià, de Vilassar de Dalt, i els centres de Vilassar de Mar Alocs, Escola

del Mar, Pérez Sala i Vaixell Burriac.


156

Signatures en contra, a Pineda

L'eliminació de sortides i colònies que han portat a terme alguns centres tampoc no ha agradat als pares.

Algunes AMPA, com ara la de l'escola Mediterrània de Pineda, s'han mobilitzat abans fins i tot que comenci

el curs per recollir signatures en contra d'aquesta decisió.

La mesura de suspendre les colònies i sortides en alguns centres de Catalunya ha indignat els pares. La

Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, la Fapac, ja va anunciar a final de la

setmana passada que denunciarà les escoles que hagin decidit anul�lar les colònies i les sortides si aquestes

activitats estaven previstes en el projecte educatiu del centre (PEC). Els mestres defensen que les hores que

deixaven de fer al juny, durant la jornada intensiva, quedaven compensades per les hores de més que fan

durant les activitats fora del centre que ara s'han anul�lat.

El Punt Maresme, 7 de Setembre 2010. Pàg. 2


157

Entrevista al Coordinador de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, Carles Rocabert Albert Calls

“El tracte directe, el consell, la recomanació, la confiança, són valors que tenen més futur que mai”

Carles Rocabert i Shelly és el coordinador de

l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona.

Tècnic comercial en arts gràfiques durant 35

anys, va ser alcalde de Cabrera de Mar entre

1999 i 2007 (ERC), president del Consorci de

Promoció Turística del Maresme entre 2005 i

2007, vicepresident del Consell Comarcal del

Maresme i president de l’Escola Universitària

del Maresme entre 2006 i 2007. Parlem amb ell

de la tasca que es fa des de la Diputació de

Barcelona entorn el comerç, un dels sectors

econòmics més importants del nostre país, que

representa l’11% del PIB i el 12% dels llocs de treball. Precisament, el comerç de proximitat genera

proporcionalment més llocs de treball que d’altres formats comercials i es troba en un important moment

de canvi que analitzem en aquesta entrevista.

El comerç de proximitat ho té cada cop més difícil? Hi ha qui apunta que està condemnat a mort.

El comerç de proximitat és com la sal de la vida dels nostres pobles i ciutats. Sense aquest comerç no

seríem com som. Dificultats? Quin sector econòmic no en té? Cal una adaptació constant a les noves

tendències, necessitats i canvis de costums.

La nova llei de comerç aprovada pel Parlament de Catalunya a finals del 2009 garanteix el model comercial

català de proximitat al regular que les noves implantacions comercials s’han de fer en trama urbana

consolidada (TUC). Allà on vivim les persones és on hi ha d’haver el comerç.

Quins són els problemes principals amb què s’enfronta aquest tipus de comerç i que vostès detecten?

La dificultat de ser coneguts, l’adaptació als canvis d’hàbits de la ciutadania, trobar personal disposat a fer

l’horari comercial i el relleu generacional, són potser les amenaces més importants que té el comerç de

proximitat.

Sense que serveixi de generalització, ja que hi ha empreses exemplars que estan fent molt bé la seva feina,

detectem una manca de formació i professionalització en molts dels negocis. Les dimensions són

excessivament petites, tant en metres quadrats com en nombre d’establiments gestionats per la mateixa

empresa. Això repercuteix negativament a l’hora de gestionar les compres, com per poder oferir una

gamma tan àmplia com es pugui de productes.

També detectem que costa molt que inverteixin en promoció i que ho facin coordinadament a través de les

associacions de comerciants, que són imprescindibles per fer front a la competència dels Parlament de

Catalunya a finals del 2009 garanteix el model comercial català de proximitat al regular que les noves

implantacions comercials s’han de fer en trama urbana consolidada (TUC). Allà on vivim les persones és on

hi ha d’haver el comerç.


158

Quins són els problemes principals amb què s’enfronta aquest tipus de comerç i que vostès detecten?

La dificultat de ser coneguts, l’adaptació als canvis d’hàbits de la ciutadania, trobar personal disposat a fer

l’horari comercial i el relleu generacional, són potser les amenaces més importants que té el comerç de

proximitat.

Sense que serveixi de generalització, ja que hi ha empreses exemplars que estan fent molt bé la seva feina,

detectem una manca de formació i professionalització en molts dels negocis. Les dimensions són

excessivament petites, tant en metres quadrats com en nombre d’establiments gestionats per la mateixa

empresa. Això repercuteix negativament a l’hora de gestionar les compres, com per poder oferir una

gamma tan àmplia com es pugui de productes.

També detectem que costa molt que inverteixin en promoció i que ho facin coordinadament a través de les

associacions de comerciants, que són imprescindibles per fer front a la competència dels parcs comercials o

les grans superfícies. Aquests sí que inverteixen grans sumes en la seva promoció.

I les oportunitats que aquest tipus de comerç té, quines serien?

La proximitat per si mateixa ja és un gran valor. Poder anar a comprar sense emetre CO2 ha de ser el futur.

Anar a un parc comercial consumeix 10 vegades més energia que anar a un mercat municipal.

El tracte directe, el consell, la recomanació, la confiança, són valors que tenen més futur que mai.

Qui millor que un bon professional per detectar els canvis en les necessitats de la clientela? La gran

capacitat d’adaptació s’ha demostrat en el temps. Els forns de pa en serien un exemple.

Quin suport donen des de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona al comerç de proximitat?

Treballem amb i per als ajuntaments. Proporcionem suport tècnic i econòmic per modernitzar i dinamitzar

el comerç urbà, els mercats municipals, els mercats setmanals i les fires locals, la majoria de les quals són

realment fires-mercat.

En col�laboració amb les cambres de Comerç, també a través dels ajuntaments, oferim formació al

comerciants.

Treballem pel prestigi de la professió, oferint formació de nivell universitari adreçada als tècnics

municipals, directors de mercats i fires, i dinamitzadors i gerents dels centres o eixos comercials urbans.

El gran enemic d’aquest tipus de comerç són les grans superfícies i els canvis d’hàbits?

La diversitat de formats comercials ha estat positiva. Tothom ha de poder triar on vol anar a comprar. Les

administracions han de vetllar per mantenir un bon equilibri i per garantir que els centres del pobles i

ciutats siguin vius i dinàmics, ja que són garantia de cohesió social i prosperitat.

Els canvis d’hàbits necessiten una adaptació que ja s’està produint, però cal fer-ho amb més intensitat i

rapidesa. La formació és cabdal, com també ho és treballar conjuntament associacions i ajuntaments.

L’encaix amb la legislació europea fa por als comerciants petits i mitjans. Què es pot fer des de

l’administració catalana en la seva defensa?

La nova Llei de Comerç, ja esmentada, crec sincerament que garanteix el model de comerç català de

proximitat. Exceptuant productes especials com els automòbils, tota nova implantació s’ha de fer dins de la

ciutat. Els municipis tenen la facultat i obligació de delimitar dins la trama urbana consolidada (TUC) els

usos comercials. D’ells depèn com seran els nostres pobles i ciutats en el futur, també comercialment.

Quins valors es poden potenciar amb el comerç?

Des de l’Àrea de Comerç promocionem els Mercats Municipals com a integradors, saludables, sostenibles i

responsables. Aquest valors són extensibles a tot el comerç de proximitat.

Us heu preguntat mai com serien els carrers principals i els centres dels nostres pobles i ciutats sense

comerç?

La seguretat, la llum, la netedat, la vianalització generen vida perquè el comerç de proximitat és vida.


159

Els mercats locals s’han d’adaptar als nous temps? Com? No hi ha cap més camí?

I tant, molts ja ho han fet i estan triomfant. Els horaris, les gammes de producte, els productes ecològics, el

producte de proximitat, la dimensió de la parada, l’ampliació de serveis com el servei a domicili,

l’aparcament... són instruments per millorar l’oferta. La captació de nous clients i la seva fidelització no és

possible sense canvis. Avui no s’entén que un Mercat Municipal no obri almenys dues tardes a la setmana.

La interrelació amb les grans àrees comercials sembla prou difícil. El comerç local i urbà i les grans

superfícies poden coexistir sense que el peix més gran es mengi el més petit? Això no sembla així.

Si el peix petit és àgil i professional no se’l menjarà ningú. Si està al cas, farà múscul, és farà més fort i

segurament ja no serà tan petit. Exceptuant alguns comerços molt especialitzats, que potser s’ho poden

permetre, la tendència hauria de ser cap a la professionalització i gestió de més d’una botiga. Una botiga és

una empresa i com a tal s’ha de gestionar. Per això donem tanta importància a la formació.

La qualitat i no el preu ha de ser un referent del comerç local? Hi ha un consumidor per a productes de

qualitat encara que siguin més cars?

Sí i no. La qualitat sempre és un bon referent. Però existeixen models de comerços de proximitat on el preu

és el principal valor. La proximitat és un valor per si mateixa i tant s’hi pot comprar per preu, per servei,

com per qualitat, o per una combinació –cadascú la seva– de les tres. Sempre ha existit un consumidor per

productes de qualitat que normalment són més cars. En el futur n’hi haurà més, sobretot al voltant dels

productes d’alimentació. Els productes ecològics, els locals d’altes qualitats nutritives i organolèptiques,

l’artesania alimentària i no alimentària tenen un gran futur.

Aquest consum de productes d’alta qualitat alimentària i artesanal no serà exclusiu de les rendes altes.

La proximitat amb Barcelona dificulta el creixement del comerç de l’entorn metropolità, com és el cas dels

pobles del Baix Maresme, per exemple. Es pot plantar cara a aquest gran mercat que és Barcelona?

Ja s’està fent. Qui ho diu que no tinguem un bon comerç a l’abast? A la majoria de poblacions es pot trobar

de tot. Molt més del que es trobava 20 anys enrere.

Potser el que manca, en alguns municipis, és promoció del seu comerç, donar a conèixer el que ja tenen i

aconseguir invertir tendències que es van generar anys enrere. Cal que apostin pel que segurament és el

sector econòmic més important que tenen i promocionin conjuntament comerç, serveis i restauració.

Les noves tecnologies faciliten un mercat global. Els comerciants estan en aquesta sintonia o encara falta

molt camí per recórrer?

Hi ha de tot. En general hi ha molt camí per recórrer. Tampoc ens hem de desenlluernar per les noves

tecnologies. Sempre és positiu tenir una web, però no tothom comprarà –especialment alguns productes–

per internet. L’experiència –moltes vegades sensitiva– de la compra directa ajuda a la socialització i no

hauríem de perdre aquesta experiència.

De totes maneres cal estar a l’aguait. Les noves generacions, nascudes amb el teclat a les mans, poden

invertir algunes tendències –almenys durant uns anys i fins que no es socialitzin– i comprin la roba per

internet amb les ofertes ja existents de provadors virtuals.

Albert Calls

Tribuna Maresme, 19 de Setembre 2010


160

Decisión "soberana" JOSÉ R. VILLAVERDE | Cabrera de Mar

A mediados del pasado junio, los vecinos del Pla de l'Avellà, uno de los grandes núcleos de población de

Cabrera de Mar, recibieron la noticia de que el equipo de gobierno municipal había aprobado un convenio

urbanístico por el que se recalificarían terrenos de equipamientos con la consiguiente autorización para

construir viviendas y se cederían 12.000 metros cuadrados de suelo público, todo ello en beneficio de una

empresa privada. A la sorpresa inicial siguió la indignación al conocerse que las negociaciones se llevaron

a cabo durante meses en el más absoluto secreto, hasta el punto de que parte del propio equipo municipal

ignoraba su existencia y de que tal acuerdo ni siquiera se incluye en el plan de ordenación urbana del

municipio (POUM) aún en fase de tramitación. Los vecinos en defensa de sus escasos espacios públicos

expresaron su absoluta disconformidad en una reunión con responsables del Ayuntamiento, pero el

alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, informó a los vecinos de que la decisión tomada es "soberana" (sic).

¿Sabe el gobierno de Cabrera de Mar que la democracia es el gobierno del pueblo, con el pueblo y para el

pueblo?

Las decisiones "soberanas" en contra del pueblo bajo el engaño de que nos benefician recuerdan

demasiado a otros tiempos que creíamos haber dejado atrás. Las recalificaciones y las cesiones de terrenos

públicos en beneficio de empresas privadas ¿no recuerdan a otros municipios donde la justicia finalmente

ha debido intervenir?. Los que creemos y confiamos en la justicia sabemos que, al final, las leyes de este

país no permitirán tamaño desafuero.

La Vanguardia, 13 de Setembre 2010. Pàg. 22


161

Un bar de Calella pagará a la SGAE por la música del televisor El propietario de local ha sido condenado a abonar 1.443 euros por ambientar su local con la música de un televisor Barcelona. (EFE).- La Audiencia de Barcelona ha condenado al dueño del bar "Tío Pepe" de Calella (Barcelona) a pagar 1.443 euros a la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) por la música que emiten los televisores del local. En su sentencia, la sección decimoquinta de la Audiencia de Barcelona confirma la condena que impuso al establecimiento un juzgado mercantil de Barcelona a raíz de la demanda sobre propiedad intelectual que presentó la SGAE contra el dueño del bar, en el año 2007. El propietario de este bar, que está situado en la calle Valldebanador de esta localidad barcelonesa, fue obligado a pagar 14 euros mensuales en los años 2006 y 2007 por la utilización del repertorio musical de la SGAE a través de los televisores del establecimiento. Además, de acuerdo con la misma sentencia, el dueño del "Tío Pepe" debía pagar otros 87 euros mensuales, en los dos años citados, por utilizar el repertorio musical como ambientación de carácter necesario en la explotación del negocio. La Audiencia de Barcelona considera que ambas tarifas son aplicables al establecimiento porque tiene carácter mixto, ya que de día funciona como bar y de noche como local de copas, con ambientación musical, que debe considerarse necesaria. Por otra parte, la Audiencia de Barcelona ha condenado a un restaurante de bodas situado en la urbanización Mas Pujol, de Cabrera de Mar (Barcelona), a indemnizar con 16.099 euros a la SGAE por los derechos derivados de la música con que amenizó sus banquetes, entre los años 2002 y 2008.

La Vanguardia, 13 de Setembre 2010


162

Dues condemnes alMaresme per no pagar drets d'autor

Un restaurant de Cabrera de Mar ha de pagar prop de 17.000 euros i un bar de Calella, 1.443

euros

Elena Ferran

La façana del restaurant Mas Pujol , on es fan els banquets i convencions. Foto: EL PUNT.

L'empresa Miracle SA haurà d'assumir una

multa de prop de 17.000 euros per no pagar

els drets d'autors per la música que posaven

als banquets i les convencions a un dels seus

locals, la finca Mas Pujol de Cabrera de Mar.

Així ho dicta una sentència ferma del jutge

que condemna l'empresa a efectuar els

pagaments reclamats per les entitats Agedi i

Aie des de l'any 2005 fins al 2008. El

responsable de Miracle, Xavier Rimblas, va

lamentar ahir que aquesta ja és la segona

sentència que han d'afrontar després que les

mateixes entitats reclamessin pels espais que

ocupaven a l'antic complex que Miracle també

tenia a Cabrera de Mar. L'empresa havia

pagat sempre a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), però va ser a mitjan del 2005 quan l'entitat

Agedi també va reclamar els drets d'autor. Aleshores, com molts d'altres restaurants de la comarca, es van

assessorar en el gremi, que va fer una trobada amb els associats per tractar les demandes, i es va

recomanar que no es pagués res fins que hi hagués una sentència ferma. Els restauradors es queixaven que

diferents entitats els reclamaven quotes pel mateix.

Bar i local de copes

D'altra banda, una altra sentència ferma obliga el propietari del bar Tio Pepe de Calella a pagar 1.443 euros

a la SGAE per la música que emeten els televisors del local. La decisió confirma la condemna que va

imposar a l'establiment un jutjat mercantil de Barcelona l'any 2007 en què va ser obligat a pagar 14 euros

mensuals pels anys 2006 i 2007 per la utilització del repertori musical de la SGAE a través dels televisors

de l'establiment durant el dia. El bar, però, també havia de pagar uns altres 87 euros mensuals durant

aquells dos anys “per utilitzar el repertori musical com a ambientació de caràcter necessari en l'explotació

del negoci” i, a més, en qualitat de bar de copes a la nit.

El Punt Maresme, 14 de Setembre 2010. Pàg. 8


163

Convenis transparents JOAN VILÀ I CARBONELL

Arrel de la carta "Decisión 'soberana'", signada per José R. Villaverde (13/ IX/ 2010), en la que es fan unes

greus manifestacions en contra de l'equip de govern de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, vull manifestar

que la tramitació del conveni urbanístic de La Genera s'ha ajustat estrictament al procediment legalment

establert per les autoritats.

Una vegada negociat i consensuat el conveni amb l'empresa titular dels terrenys, una part dels quals

passaran a ser de titularitat municipal per destinar-los a la construcció d'habitatges de protecció oficial, el

conveni fou aprovat pel ple municipal i sotmès a exposició pública, i la seva efectivitat resta condicionada a

la seva incorporació al Pla d'Ordenació Urbana del Municipi (POUM), actualment en tràmit i, per tant,

també a la seva aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat de

Catalunya.

La subscripció del conveni respon a l'interès públic i als beneficis que comportarà pel municipi, tant a

nivell de conveniència col�lectiva com a nivell econòmic. En l'expedient administratiu de tramitació del

conveni hi consta un informe de valoració econòmica redactat per un expert extern a l'Ajuntament, que en

justifica la seva subscripció des del punt de vista de benefici econòmic pel municipi.

En definitiva, el Govern municipal, que presideixo, en compliment de les seves obligacions, ha adoptat i

adoptarà aquelles decisions i acords que ajudin a millorar la vida dels nostres ciutadans, esforçant-nos,

com sempre, per fer entendre la tasca de govern i per conjugar els interessos generals enfront dels

particulars, en aquest cas, de determinats veïnsdel Pla de l'Avellà que, en cap cas, han de veure

disminuïdala qualitat del seu entorn.



164

Queixes al Síndic pel conveni amb La Genera ELENA FERRAN

Els veïns de la zona del Pla de l'Avellà continuen les seves accions de protesta arran del conveni urbanístic

que l'Ajuntament va signar abans de l'estiu amb els propietaris del tennis La Genera. Per això van fer

arribar les seves queixes al Síndic de Greuges per denunciar “l'opacitat mostrada durant les negociacions

del conveni amb l'empresa privada, l'aprovació inicial en el ple del juny sense prèvia informació i la

negativa a paralitzar-lo”. La plataforma que han constituït les associacions del veïnat del Pla de l'Avellà, de

la franja costanera, l'associació All i Oli i la plataforma d'opinió cívica de Cabrera de Mar asseguren a través

d'un comunicat que no descarten prendre altres mesures judicials si el govern municipal no recondueix la

situació. Està previst que abans del proper ple de l'octubre presentin a l'Ajuntament les prop de 800

signatures que han recollit en contra dels canvis urbanístics. Els veïns denuncien la cessió del sòl

d'equipaments que queda al barri per traslladar-hi la zona esportiva privada. El govern defensa que, al

solar on ara hi ha les pistes, s'hi podran fer habitatges tant de venda com de protecció oficial.

El Punt MAresme, 22 de Setembre 2010. Pàg. 3


165

La Generalitat ofrece actividades para la Semana Blanca con coste de hasta 355 euros

El precio incluye la pensión completa de los niños y jóvenes, el alojamiento, las clases y actividades, el

material necesario y el seguro, aunque no el transporte

Barcelona. (EFE).- El departamento de Acción Social de la Generalitat ofrece actividades de ocio en diez

albergues de Cataluña para los alumnos de entre 5 y 16 años durante la denominada Semana Blanca, con

un coste que oscila entre los 198 y los 355 euros.

La consellera de Acción Social y Ciudadanía, Carme Capdevila, y el secretario general de Juventud del

departamento, Eugeni Villalbí, han presentado hoy en rueda de prensa en Barcelona estas actividades,

durante las que se impartirán cursos de inglés, artes escénicas y plásticas, astronomía, música, deporte y

nieve.

En total, se ofrecen 1.476 plazas que se podrán ampliar a 3.000, según la demanda de las familias

catalanas, ha indicado la consellera, que ha asegurado que el precio de las estancias son "ajustados y están

por debajo de su coste real".

El precio incluye la pensión completa de los niños y jóvenes, el alojamiento, las clases y actividades, el

material necesario y el seguro, aunque no el transporte, como ya sucede con las estancias del verano

L'Estiu es teu.

Las familias numerosas, acogedoras y monoparentales tendrán una reducción del 10% del coste de la

estancia, ha precisado Capdevila, que ha asegurado que los precios propuestos "permiten mantener la

calidad" de estas actividades, en las que, en los casos de los niños pequeños, se duplica el ratio

monitor/número de alumnos que marca la ley (1 por cada diez niños).

Estas actividades se distribuirán por tramos de edad: de 5 a 7 años; de 8 a 12; de 13 a 16 y de 8 a 16 años, y,

según la modalidad y la edad, la oferta será de cuatro días y tres noches o bien de seis días y cinco noches.

Los días entre los que se harán las actividades serán el 27 de febrero y el 12 de marzo, las dos semanas en

las que se realizarán en todas las escuelas de Cataluña las vacaciones del segundo trimestre en virtud del

nuevo calendario escolar.

Los albergues en los que se realizarán estas vacaciones son los de Cabrera de Mar, Tiana y El Masnou

(Barcelona); Coma-ruga y L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona); Núria, La Molina, Planoles y Banyoles

(Girona) y Tremp (Lleida). Aparte de estas estancias, el departamento de Acción Social ofrece a las

asociaciones de madres y padres de alumnos (AMPAs) otras 3.000 plazas en los albergues para las

actividades que organicen durante la Semana Blanca. Esta oferta forma parte del Programa de Actividades

Escolares que se lleva a cabo a lo largo del año, ha precisado la consellera.

Las solicitudes para participar en estas estancias de la Generalitat se deben presentar entre los días 26 de

octubre y 16 de noviembre y, dos días después, el día 18, se hará un sorteo y, a partir del número aparecido,

se asignarán las plazas de manera automática y correlativa.

La Vanguardia, 23 de Setembre 2010


166

Díl � lusió a desengany

MARC PUIGMARTÍ - Cabrera de Mar

Jo vull un Estat propi per a Catalunya. Tanmateix ara CiU diu que aquest tema encara no toca. Jo entenc

que ara el primordial és léconomia, però dins del programa electoral no hi inclouran cap referèndum

sobre quina relació Catalunya/ Espanya volem.

Jo demano un referèndum, perquè no podem enfrontar més els ciutadans que volen i els que no volen la

independència. Jo acceptaré el que es decideixi en majoria, i si Catalunya vol seguir sent espoliada i

tractada com una simple província més, endavant, assumim el que la nostra nació majoritàriament vol ser i

treballem durant els propers vint anys perquè tot funcioni, sense distreureńs amb altres debats. Ara

mateix hi ha gent que no vol fer remuntar el país simplement perquè no creu en el projecte Espanya.

Tanmateix hi ha gent il � lusionada per un canvi de debò que mentre no hi hagi cap referèndum no

sésforçarà. Amb els mesos, aquest cansament de la societat pot portar a una fractura social. No costa tant

fer una consulta i si aquesta triga massa potser els que ara estem il � lusionats ja estarem desenganyats amb

tot i tothom i ja ni tan sols creurem en una Catalunya independent.



167

La ronda del Maresme permitirá convertir la N-II en vía urbana

La infraestructura, de 15,7 km, requerirá una inversión cifrada en 215 millones de euros y podría ser una

realidad en el 2015

La futura ronda del Baix Maresme, que seguirá el corredor de la C-32, tendrá una longitud de 15,7

kilómetros y cuatro carriles de circulación, y recogerá los desplazamientos de carácter comarcal y descargar

de tráfico la actual N-II, que de este modo permitirá cumplir el viejo sueño de los municipios del Maresme

de convertir la vieja carretera nacional en una vía urbana. Así se desprende de los estudios presentados

ayer por el secretario de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, que informó de las características de la

ronda, un proyecto de gran calado que, para materializarse, requerirá una inversión cifrada en 215 millones

de euros. La previsión inicial es que la obra pueda comenzar a finales de 2012 y podría estar lista en el

2015. La autopista C-32 y la N-II canalizan hoy la movilidad en el Maresme, con unas medias de intensidad

viaria que superan los 100.000 y los 40.000 vehículos diarios, respectivamente, en algunos puntos. Para

paliar esta situación, el departamento de Política Territorial i Obres Públiques ha previsto la formación de

un sistema viario alternativo a la N-II, que podrá transformarse en una vía urbana, mucho más segura e

integrada en los municipios que atraviesa. La pieza clave de este sistema será la ronda del Maresme, que ya

tiene en fase de licitación las obras de la ronda de Mataró y de la variante de Arenys de Mar. El paso

definitivo es la ronda del Baix Maresme, de la que se abre ahora el periodo de información pública de los

estudios informativo y de impacto ambiental, y que irá desde Montgat hasta la ronda de Mataró.

La nueva ronda se ha diseñado como una vía de alta capacidad por donde se podrá circular a una velocidad

máxima de 80 km/hora. Enlazará con las carreteras locales, abrirá nuevos accesos al territorio y facilitará

la conectividad con la autopista C-32. Los estudios presentados ayer plantean una ronda del Baix Maresme

formada por una vía desdoblada de 15,7 km y que tendrá continuidad hacia las autopistas B-20 y C-31, en

dirección a Barcelona, y con la C-32 y la futura ronda de Mataró, en sentido Girona. El trazado se iniciará

en el enlace de la C-32 con la B-20 en Montgat y acabará en el término municipal de Argentona. En su

recorrido pasará también por Tiana, Alella, el Masnou, Teià, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de

Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils y Cabrera de Mar.

La infraestructura incluirá diez nudos, cinco de ellos resueltos mediante rotondas a nivel. La actuación

obligará a construir hasta once viaductos, de longitudes que varían entre los 35 y los 266 metros.

Destacarán los dos viaductos (uno por cada calzada lateral) situados entre el enlace Masnou Est y la

rotonda de Teià (de 180 metros) y los dos que servirán para cruzar por encima de la C-32 en Cabrera de

Mar, de 266 y 230 metros. Asimismo, se prevén siete pasos superiores y 16 inferiores.

Algunos aspectos que se han tenido en cuenta en la determinación del trazado son que seguirá sobre todo

la franja de protección de la C-32 para minimizar, según explicó Manel Nadal, las ocupaciones del terreno.

La rasante, asegura el departamento Política Territorial i Obres Públiques, se ha previsto lo más integrada

posible para reducir el impacto visual. En este sentido, se propone la depresión de la calzada al paso de la

ronda del Maresme por los municipios de el Masnou y Premià de Mar.

A lo largo toda la vía se ha previsto, por otra parte, la aplicación de medidas para minimizar el impacto

sonoro, lo que se notará de forma especial al paso de la vía por el Masnou. En el mismo sentido de suavizar

la repercusión de esta futura arteria viaria sobre el territorio se construirá un túnel artificial al paso de la

ronda del Baix Maresme por Teià.



168

Josep Linuesa, un actor cercano invitado en mesa ajena

JOSEP SANDOVAL

Autor de tres textos dramáticos, alguno de los cuales ha musicado y dirigido, guionista (Mi último verano

con Mariann) y actor (Escamillo en Carmen de Aranda, el conde de Ahumada en Manolete), Josep Linuesa

debe su popularidad a la televisiva serie Sin tetas no hay paraíso (el malvado Cortés). Ahora está en el

Romea con La marquesa de O, con dos monstruos de la escena, Juan José Otegui y Tina Sainz, y Amaia

Salamanca.

Linuesa participó en Mesas Ajenas, unos encuentros ocasionales propiciados por Sandra Ariquistain, en los

que diversos personajes de la ciudad discuten y cenan, especialmente cenan. En esta ocasión el lugar

elegido fue el loft de Micky Ribera, en el pasaje del Sucre, espacios fantásticos que Marc Rovira, promotor

de luxe, promociona con intensidad y empeño sin par. Su hermana, Berta, y señora fantástica, es la

arquitecta de los espacios junto a Jordi Garcés, y disfrutaron del espléndido catering de Mas Food, de

Christian André (y de las tapas maravillosas de su madre), mientras Dolly Fontana (Lady Mandarín

Oriental) atendía a Ana Viladomiu, a quien organizó en Vinçon la presentación de su libro Una pequeña

aventura, al lado de Bigas Luna, Mercedes Abad y Óscar Tusquets.

Con ellos disfrutaron de la divertida cena interioristas como Mariano Concha y Jorge Fuentes, Marta

Canut, propietaria de La Bul, Manu Núñez, el pintor Albert Cruells, que cocinó el almuerzo anterior,

Helena Valsells y Didier Boulard, de Coco-Mat - que dispusieron colchones y similares que casi utilizan

algunos de los comensales dada la tardía hora del final del eventota-, Janine Guber y Stefan Froreich, de

Maxbook media.



169

CONTENCIÓS DE L’AJUNTAMENT AMB ELS VEÏNS PER UN CONVENI

URBANÍSTIC DE CESSIÓ DE SÒL PÚBLIC A UN TENNIS PRIVAT

EL Pla de l’Avellà, un dels gran nuclis de població de Cabrera de Mar i Associacions Culturals i de Veïns

s’oposen a l’arbitrària requalificació de terrenys d’equipaments per l’Ajuntament, per a beneficiar una

empresa privada.

ANTECEDENTS

Amb data 17 de juny del 2010, l’Ajuntament en Nota Informativa dirigida als veïns informa que en el Ple

Municipal de juny va aprovar el “Conveni Urbanístic de La Genera”, no previst en el Pla General

d’Ordenació Municipal actualment en trànsit.

CONTINGUT DEL CONVENI URBANÍSTIC

a) Es requalifiquen els terrenys del Tenis La Genera (equipament esportiu) per a convertir-los en

edificables.

b) En els 6.000 m2. de La Genera es construirien dos blocs de tres altures amb 74 habitatges, 37 de

Protecció Oficial i 37 de lliures per la a La Genera.

c) L’Ajuntament cedeix al Club de Tennis La Genera 12.000 m2. de sòl públic qualificat en el POUM

com a equipaments públics.

d) La cessió és per 30 anys, prorrogables fins a 99

e) El Cànon que pagarà La Genera és de 40.000 € anuals, amb importants bonificacions els primers

anys.

MOTIUS DEL DESACORD

• La requalificació de terrenys per a afavorir a una empresa privada.

• L’opacitat, falta de transparència i de diàleg.

• El conveni s’ha negociat i s’ha aprovat inicialment sense cap informació durant tot el

procés.

• Cabrera de Mar perd l’únic terreny destinat a equipaments públics previst des de

l’autopista fins a la platja

• S’afavoreix a un club de tennis privat a costa de l’interès públic perquè:

1. Es requalifica un equipament privat per a edificar.


170

2. Se cedeixen 12.000 m2. de sòl públic entre 30 i 99 anys, al preu de

40.000 € anuals.

3. L’activitat empresarial NO serà de servei públic, sinó privada i amb

llibertat de preus, a pesar de radicar-se sobre sòl públic. Segons consta

en el conveni.

4. L’adjudicació dels terrenys públics ha estat directa, sense cap tipus de

concurs o subhasta.

• No s’han valorat les futures necessitats d’equipaments públics. Aquest conveni hipoteca

qualsevol possible ús públic (institut, residència d’ancians, polisportiu, sala d’usos

polivalent...)

• L’Ajuntament requalifica el sòl i modifica la normativa de construcció a la zona,

actualment no pot edificar-se altura superior a planta +`pis.

• El POUM aprovat inicialment ja preveu més de 350 habitatges de protecció oficial

conservant tots els espais d’equipaments.

Per això, vam sol�licitar formalment que l’Ajuntament paralitzi el Conveni i obri un procés de diàleg de

moment rebutjat per l’equip de govern.

Plataforma dels Espais Públics de Cabrera de Mar.

Tribuna Maresme, Octubre 2010, Pàg. 20


171

La N-II estará hoy cortada al tráfico de El Masnou a Calella

EL MASNOU El tramo de la N-II entre El Masnou y Calella permanecerá cortado hoy al tráfico de las 6.30

horas hasta las 18.30 por la celebración del triatlón Challenge Costa de Barcelona-Maresme. A causa de las

restricciones de circulación, el peaje de la autopista C-32 será gratuito para los afectados por la prueba

deportiva. Se trata de los vecinos de El Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera, Mataró, Sant

Andreu de Llavaneres, Caldes d´Estrac, Arenys de Mar, Canet, Sant Pol y Calella. / Redacción

La Vanguardia, 3 d’Octubre 2010. Pàg. 3


172

BÀSQUET / 1A CATALANA

El Vilabalreix no pot amb el bàsquet interior del Cabrera EL 9

El Vilablareix va plantar cara a un Cabrera que va jugar millor en els minuts finals. En el primer quart el

partit va estar igualat, encara que els locals van anar sempre davant. En el segon període, els de casa van

anotar un parcial de 8-0 que els va permetre anar al descans amb 10 punts de diferència. Tot i el

desavantatge, el Vilablareix va remuntar en el tercer quart, i el millor joc interior que va fer el Cabrera al

final del quart període va acabar decidint.

CABRERA

83

VILABLAREIX

67

CABRERA:

Larruy (17), Gordillo (11), Domingo (11), Bonamusa (9), Lozano–cinc inicial–; Ribó , Hernández, Tomàs

(10), badia (7), Gabàs (5), Morales (3), Pérez (10). 5 triples: Tomàs, Bonamusa, Larruy, Badia i Morales.

17/38 tirs lliures. 16 faltes.

VILABLAREIX:

Lucena (7), Mallorquí (19), Muñoz (9), Alzugaray (3), Moreno . A (6)–cinc inicial–; Uriel (13), Nuñez (2),

Moreno, Planas (2), Carbó (6), Otero. 5 triples: Uriel; Lucena, Mallorquí, Muñoz i Alzugaray. 10/13 tirs

lliures. 24 faltes. 2 eliminats: Uriel i Muñoz.

PARC.:

20-18, 26-18, 12-14 i 25-17.

El 9, 4 d’Octubre 2010. Pàg. 25


173

Tallen set hores la C-58 per instal�lar l'estructura d'un pont

J.R

Comencen a construir la gran rotonda sobre la C-58 a Sant Pau, al sud de Sabadell

Les obres per instal�lar l'estructura d'un pont que travessa l'autopista C-58 a l'altura de l'aeroport de

Sabadell van obligar a tallar la via en els dos sentits de la marxa entre un quart de dotze de la nit de

dissabte i les sis de la matinada de diumenge. El trànsit en direcció a Terrassa es desviava pel nou lateral

estrenat fa pocs dies i els cotxes que es dirigien cap a Barcelona havien d'usar l'entrada i la sortida de la

Universitat Autònoma per esquivar el tram inhabilitat. Tot i ser un tall de matinada, a quarts de dues de la

matinada la cua en direcció a Terrassa arribava fins a l'enllaç amb la B-30. El pont forma part de la

rotonda, la més gran d'aquestes característiques a Catalunya, que està construint Copcisa. La

infraestructura, amb un cost de 20 milions, ha d'estar acabada a finals de l'any vinent.

Tall a l'N-II

L'N-II va estar tallada al trànsit ahir entre Calella i el Masnou per facilitar la celebració del triatló

Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Els vehicles van ser desviats per l'autopista C-32, sense

incidències segons el Servei Català de Trànsit. Les restriccions de trànsit van començar a dos quarts de set

del matí i es van allargar unes 12 hores, fins a dos quarts de set de la tarda, per permetre que els atletes

puguin competir en aquest esdeveniment en què participen més de mil esportistes. Els vehicles van ser

desviats cap a l'autopista C-32, que és gratuïta per als veïns de la zona que no disposen d'alternatives

gratuïtes per fer els seus desplaçaments. Les poblacions afectades per les restriccions de trànsit van ser

Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres,

Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.

El Punt Barcelona, 4 d’Octubre 2010. Pàg. 10


174

El temporal mantiene media Catalunya en vilo

El Llobregat sufrió una notable crecida pero no llegó a desbordarse. Aguas arriba sí que lo hizo

el Anoia

HOSPITAL ANEGADO Las urgencias de Martorell se cerraron y los pacientes se trasladaron

PRISIÓN DAÑADA Un muro de Brians 1 se hundió y una veintena de internas tuvo que ser reubicada

Las intensas lluvias caídas desde la madrugada hasta el mediodía de ayer, principalmente en las comarcas

de Barcelona, dejaron cantidades superiores a los 90 litros por metro cuadrado. Media Catalunya

permaneció toda la jornada pendiente de la evolución del temporal, de cuya intensidad se había alertado.

Al final, los efectos fueron, aunque visibles en muchos lugares, menores de lo esperado. Las precipitaciones

recrecieron el caudal del Llobregat hasta niveles notables. A su paso por Sant Joan Despí, el río registró un

caudal que rozó los 1.000 metros cúbicos por segundo. El valor medio a lo largo del año en ese punto ronda

los 20 m3/s. Con el paso de las horas, el temporal se desplazó hacia el norte y por la tarde descargó todavía

con más intensidad en la provincia de Girona (véase página 5).

Protección Civil mantuvo toda la jornada activado en fase de alerta el plan de emergencias por

inundaciones. Los bomberos recibieron 385 avisos de emergencia a consecuencia del temporal, sobre todo

en las comarcas del Baix Llobregat y el Vallès Occidental, sin que se produjeran daños personales. La gran

mayoría de estos avisos fueron por inundaciones de plantas bajas, subterráneos, pasos con desnivel, así

como para retirar ramas de árboles caídas, limpiar vías afectadas, revisar elementos estructurales de

inmuebles y ayudar a conductores que se habían quedado embarrancados con sus vehículos en zonas

anegadas.

Una decena de carreteras quedaron cortadas. Según informó el Servei Català de Trànsit, por la tarde seis de

ellas permanecían cerradas: la C-1414, en Esparreguera; la BP-1103, en Marganell - una carretera de acceso

al monasterio de Montserrat-;la BV-2002, en Sant Boi de Llobregat; la B-112, en Collbató; la C-17, en Seva,

y la TV-2127, en El Vendrell. A lo largo de la noche, Endesa tuvo que hacer frente a la falta de suministro

eléctrico en una veintena de municipios, principalmente por la caída de elementos sobre los cables. Por la

mañana quedaban unos dos mil abonados sin luz. El pantano de Foix se desbordó, e iniciaron maniobras

de desembalse los de Sant Ponç, Sau-Susqueda y La Baells.

Buena parte de la crecida del Llobregat se debió a la aportación de afluentes y rieras curso arriba. El más

destacado fue el Anoia, que a la altura de Martorell, poco antes de su desembocadura, se desbordó. Muchos

vecinos fueron a los puentes de ambos ríos para observar las dimensiones de la avenida. Una zona de

aparcamiento en la orilla del Anoia se inundó, y el agua arrastró ocho vehículos. No hubo heridos.

Los sótanos del hospital de este municipio tuvieron que cerrarse porque quedaron anegadas. Salut informó

de que a las tres de la tarde reabrieron las urgencias, radiología y el laboratorio, pero seguían sin servicio

los quirófanos, incluidas las salas de partos. El SEM trasladó a los pacientes a otros hospitales.


175

También se vio afectada la prisión de Brians 1, en Sant Esteve Sesrovires, al desplomarse parte de un muro

del módulo 2 de mujeres, lo que obligó a reubicar a una veintena de internas, según informó Justícia.

Tampoco hubo daños personales.

El monasterio de Montserrat quedó aislado durante unas horas al quedar cortados los dos accesos por

carretera, el aéreo y el cremallera por desprendimientos de tierra y vegetación. Este último pudo reabrir a

las 11.15 horas. Una de las carreteras se normalizó igualmente a mediodía. En el Maresme, la lluvia inundó

la N-II entre Sant Andreu de Llavaneres y Caldes d'Estrac, lo que obligó a interrumpir la circulación entre

las cuatro y media y las siete de la mañana, informa Marta Pedrico. En Sant Vicenç de Montalt, un árbol

caído también interrumpió temporalmente el tráfico en la carretera de acceso al municipio. En los tres

pueblos, la lluvia obligó además a cerrar los accesos al frente marítimo que se encontraban inundados. La

situación se repitió en Cabrera de Mar. Además, en otros municipios como Calella cerraron por

precaución el acceso a la riera de En Font, y en Arenys de Munt también se cortó la circulación de la riera

puntualmente. Los bomberos tuvieron que ayudar a una treintena de pasajeros de un autocar en Rubí que

había quedado embarrancado. En Vacarisses se rompió un muro de contención por un desplazamiento de

tierras que impactó contra la fachada de un edificio adyacente. Fue necesario desalojar el bloque, de tres

plantas, donde vivían cuatro familias –quince personas–, aunque nadie resultó lesionado. Por la mañana,

en Tortosa. dos inmuebles deshabitados y en mal estado del barrio antiguo se derrumbaron parcialmente

sin provocar heridos.



176

Sense platges, un altre cop

Diversos ajuntaments van tancar l'accés als passejos marítims pel vent i les onades, que van

arribar als 8 metres

La ventada es va endur platges senceres on s'havia reposat la sorra a l'estiu al Maresme i a Roses

Mar Vicente/ Gerard Ariño

Les onades i el fort vent s'emporten tota la sorra de la platja de la Punta, ahir a Roses Foto: ACN.

El temporal de llevant que va afectar ahir la

Costa Brava es va endur la sorra de la platja

de la Punta de Roses (Alt Empordà), un punt

del litoral que ja es va veure afectat per les

fortes llevantades anteriors i on ja s'hi havia

hagut de regenerar la platja aquest mateix

estiu. Exactament el mateix qeu va passar en

diversos pobles del Maresme.

Per intentar lluitar contra el mar,

l'ajuntament va decidir fer una actuació per

redistribuir la sorra que havia mogut una

llevantada. Tot i això, el consistori preveu a

llarg termini eliminar aquesta platja i fer-hi

una zona de bany sense sorra, allargant el passeig marítim fins al mar. Precisament, l'objectiu és no haver

d'invertir més en reposar la sorra d'aquesta zona.

Les onades detectades ahir al Golf de Roses eren d'entre quatre i sis metres d'altura, però fins i tot se'n va

detectar una de prop de vuit metres. Això va fer que el mar entrés fins al passeig marítim i s'hagués de

restringir-hi l'accés per evitar que la gent s'acostés a l'aigua i pogués caure al mar. Aquesta situació es va

repetir en diverses zones del litoral gironí, on molts ajuntaments van decidir tancar els passejos com a

mesura preventiva, com per exemple a Tossa de Mar (La Selva). A Llançà (Alt Empordà), la Policia local va

restringir l'accés al moll i l'ajuntament tenia ja preparats sacs de sorra per mirar d'evitar que l'aigua arribés

al poble en cas que incrementés la força de les onades. La policia local de Portbou va restringir l'accés al

passeig del municipi, que va quedar colgat per la sorra de la platja a causa de les onades. A l'Escala (Alt

Empordà), les fortes ventades també van obligar a rescatar, dilluns a la nit, un home d'uns 40 anys que,

presumptament sota la influència de l'alcohol, va caure al mar. Uns testimonis van presenciar l'incident i

van poder treure l'home de l'aigua, que va rebre l'alta del CAP hores després dels fets.

Milions d'euros gastats per a res

D'altra banda, la llevantada s'ha endut ja alguna platja al Maresme, que només ha aguantat dos mesos i

mig. Aquest és el temps que ha durat la sorra a Premià, Vilassar i Cabrera. A finals de juliol, un vaixell

draga treballava a contrarellotge per regenerar el litoral i crear espai on els banyistes poguessin posar la

tovallola. Un procediment criticat per Ajuntaments i sectors socials per considerar-ho poc consistent. Un


177

cop més, el temps els ha donat la raó i els 2,2 milions gastats per l'administració a principis d'estiu han

marxat mar endins amb el primer temporal. En cinc anys, Estat i Generalitat han invertit fins a 23 milions

en dragar el fons marí per aconseguir sorra per a les platges. La situació ahir era força gràfica. Un dels

punts més castigats, com ja és habitual, era Cabrera de Mar, on les onades picaven amb força contra el

mur de pedres construït per salvaguardar el passeig marítim i la via del tren. A Premià, de la franja de 15

metres de sorra que es va confeccionar davant del Casc Antic amb prou feines hi quedava ahir un espai de

menys de dos metres.

Avui, 12 d’Octubre 2010


178

La primera llevantada s'endú la sorra de les platges

Només dos mesos i mig després de la regeneració, les onades trinxen el litoral en punts de Premià, Vilassar i Cabrera de Mar

La situació es podria agreujar pel fort onatge previst per les properes hores

Gerard Ariño

Les onades arribaven pràcticament al passeig marítim de Premià de Mar, ahir al matí. Foto: G.ARIÑO.

“La propera llevantada picarà contra el passeig”

Joaquim Ferrer. alcalde de Vilassar de Mar

Dos mesos i mig. Aquest és el temps que ha durat la sorra a

les platges de Premià, Vilassar i Cabrera. A finals de juliol,

una draga treballava a contrarellotge per regenerar el

litoral i crear espai on els banyistes poguessin posar la

tovallola. Un procediment criticat per ajuntaments i sectors

socials pel fet de considerar-ho poc consistent. Doncs, un

cop més, el temps els ha donat la raó i els 2,2 milions

gastats per l'administració a principis d'estiu han marxat mar endins amb el primer temporal de llevant.

En els darrers cinc anys, l'Estat i la Generalitat han invertit fins a 23 milions d'euros a dragar el fons marí

per aconseguir sorra per col�locar-la a les platges.

La situació ahir al matí era força gràfica. Un dels punts més castigats, com ja és habitual, era Cabrera de

Mar, on les onades ja picaven amb força contra el mur de pedres construït per salvaguardar el passeig

marítim i la via del tren. A Premià de Mar, de la franja de quinze metres de sorra que es va habilitar davant

del nucli antic –amb protesta veïnal inclosa– amb prou feines hi quedava ahir un espai de menys de dos

metres. En alguns punts, fins i tot, les onades més violentes aconseguien arribar fins al límit del passeig. A

Vilassar, la zona al voltant de l'estació és la que es va veure més afectada. “Si això continua així és possible

que en pocs dies ens quedem sense passeig, ara ja estem totalment desprotegits”, lamentava ahir Joaquim

Ferrer (CiU), alcalde de Vilassar de Mar, que recorda que aquest any ha invertit en fanals nous al passeig i

hi ha fet un ascensor. “Ho lamento molt, esperem que la comissió que ha creat l'Estat serveixi per trobar

solucions definitives”, va aportar ahir el batlle de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). Qui va parlar més

clar, però, va ser l'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, que va assegurar que “això no té cap resolució possible fins

que la Generalitat pugui decidir, a banda de l'Estat, si construeix espigons submarins”. De fet, els espigons

submergits són la proposta que més ha sonat com a solució a llarg termini. El Ministeri de Medi Ambient,

però, mai ha fet cap moviment públic en favor de prendre mesures definitives. El nou cap de la demarcació

de Costes, Javier Uzcanga, va prometre al juny crear una comissió a tres bandes (Estat, Generalitat i

ajuntaments) per debatre el problema de fons.

La previsió meteorològica per al dia d'avui no permet ser gaire optimista. Segons dades del Servei

Meteorològic de Catalunya, es preveu “un temporal d'onatge a tota la costa catalana amb onades de més de

2,5 metres i puntualment per sobre de 4 metres”.

El Punt Maresme, 12 d’Octubre 2010. Pàg. 2


179

Protección Civil desactiva la alerta de inundaciones en el Baix Empordà

El fuerte oleaje ha engullido la arena de las playas del Maresme regeneradas en julio

Protección Civil ha desactivado la alerta por riesgo de inundaciones en los municipios de la Bisbal

d'Empordà, Matajudaica, Fonolleres, Serra de Daró, Gualta y Castell d'Empordà por desbordamiento de

sus ríos y rieras. Las intensas lluvias que han caído en la zona han provocado crecidas importantes. Todos

los municipios pertenecen a la comarca gerundense del Baix Empordà.

Se recomienda a las personas que eviten los accesos a los cauces, los puntos bajos y los pasos que cruzan

ríos, rieras, torrentes. Un temporal de lluvia y viento ha azotado Cataluña desde la media noche del sábado.

La tormenta castigó el lunes con especial intensidad las comarcas gerundenses, donde ha continuado la

lluvia y el fuerte oleaje hasta hoy, causando destrozos en subterráneos, playas y carreteras.

El temporal ha engullido la mayoría de las playas de la Costa Brava y la comarca del Maresme que habían

sido regeneradas entre finales de la primavera y principios del verano. En julio pasado, las obras para

regenerar las playas de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar y Mongat supusieron una inversión de 2,3

millones de euros por parte de la Generalitat y el Gobierno español. La arena vertida en las playas ha sido

ahora, tres meses después, engullida por el fuerte oleaje.

Bomberos de Barcelona y Protección Civil han desactivado esta mañana el Plan Básico de Emergencia

Municipal por fuertes vientos en la capital catalana. Este plan se activó ayer a las 8.50 horas en fase de

prealerta debido a la posibilidad de que soplasen vientos en la ciudad con velocidades que podían llegar

hasta los 90 kilómetros por hora (fase 5).

La Dirección General de Protección Civil de la Generalitat también ha desactivado la alerta del plan

especial de emergencias por inundaciones en Cataluña (Inuncat), y la fase de alerta del Procicat por el

estado del mar y por riesgo de viento.

Los Bomberos de la Generalitat han realizado en los últimos cuatro días 1.061 actuaciones vinculadas a este

episodio de meteorología que ha afectado a casi todo el territorio catalán.

Por otra parte, esta madrugada han realizado 103 salidas, concentradas sobre todo en el área

metropolitana de Barcelona. Según han informado esta mañana, los servicios han sido para retirar árboles

y farolas caídos, así como elementos estructurales, sin que ninguno de ellos fuera grave. Las salidas se han

centrado en las comarcas del Barcelonès, el Vallès, el Baix Llobregat y el Maresme. Por su parte, los

Bomberos de Barcelona han realizado en las últimas 24 horas un total de 192 salidas, la mayoría para

retirar elementos caídos por el viento, sin que ningún servicio fuera de gravedad.

El País, 13 d’Octubre 2010. Pàg. 1


180

El proyecto de ronda del Maresme no pone de acuerdo a todos los sectores

MARTA PEDRICO

La variante de Arenys de Mar, adjudicada el pasado viernes, aliviará el tráfico por el interior del pueblo

Las nuevas líneas de la movilidad en el Maresme se van trazando, poco a poco, con la satisfacción de unos y

el recelo de otros. Desde que se presentó públicamente el proyecto de la ronda del Maresme en su tramo

entre Montgat y Cabrera, la coordinadora de entidades ciudadanas Preservem el Maresme (que agrupa a

34 desde Montgat hasta Pineda de Mar) ha expresado su malestar. Asegura que el periodo de información

pública de la nueva carretera es un "anuncio en clave electoral de una gran irresponsabilidad" y que el

proyecto "va en contra de los intereses del Maresme y la calidad de vida de sus habitantes, y supone la

degradación del territorio y el medio ambiente".

La plataforma presentará alegaciones, ha anunciado que acudirá al Síndic de Greuges y advierte que si sus

objeciones no son admitidas iniciará un contencioso administrativo. Ya está preparando una movilización

ciudadana para el 21 de noviembre.

Entre los argumentos para rehusar el proyecto están los económicos. Algunas entidades llevan años

luchando por la supresión de los peajes de la C-32 y temen que la reforma perpetúe esta situación más allá

del 2021, año en que finaliza la concesión. Además, consideran que el trazado no ayudará - en contra de lo

que sostiene Política Territorial-a hacer de la N-II una vía urbana, sino que se ampliará "irreparablemente"

la separación que constituye la C-32 para los pueblos de la comarca.

Para que la ronda del Maresme pueda funcionar hay otras piezas clave como la ronda de Mataró o la

variante de Arenys de Mar, adjudicada el viernes. Esta permitirá evitar el paso de la B-511 por el interior

del pueblo, y conectar la N-II con la C-32 sin pasar por el casco urbano.

El inicio inminente de las obras de la variante, previsto para el próximo invierno, ha sido muy bien

recibidas por el alcalde de Arenys, Ramon Vinyes, que celebra que así dejará de circular por su pueblo todo

el tráfico de paso y lo hará sólo el que quiera acceder a Arenys. "Será mucho más rápido y seguro", comenta

Vinyes, contento de que por fin la gente pueda disfrutar de la riera sin humos ni atascos. Los trabajos de

construcción de la variante se valoran en 3,3 millones. Tanto las obras de la ronda del Maresme como la de

la variante de Arenys se enmarcan en el pacto por la movilidad del Maresme que pretende resolver un

problema histórica en la comarca.



181

ALERTA PERMANENTE LAS CONSECUENCIAS DEL TEMPORAL DE LLUVIA Y VIENTO EN

CATALUNYA

Playas sin arena, árboles caídos y trenes sin servicio

El puerto de Mataró mantuvo cerrado el acceso al espigón para evitar accidentes con posibles curiosos. A

pesar de que la alerta por olas de más de 2,5 metros de altura se mantuvo todo el día, el aviso se intensificó

a las ocho de la tarde, cuando se advirtió de la posibilidad de olas de hasta cuatro metros. Lo cierto es que

independientemente de la altura de las olas, las playas de Vilassar de Mar, Premià y Cabrera han vuelto a

perder su arena. Esta vez, los resultados de la regeneración sólo han durado tres meses.



182

Cabrera de Mar denunciará a la Generalitat por la pérdida de arena de su

playa

Los alcaldes del Maresme piden que se construya un espigón sumergido, igual que en la

playa de la Marbella de Barcelona

"Llevamos millones gastados para nada y estamos cansados. No sirve de nada ir echando arena a la playa.

Hay que hacer una reforma", explica Joan Vilà (Gent per Cabrera), alcalde de la localidad catalana de

Cabrera de Mar, que presentará una denuncia ante el juzgado contra el Ministerio de Medio Ambiente, la

Generalitat y el puerto de Mataró por la pérdida de arena en su playa tras los temporales de lluvia y viento.

Vilà considera que la inversión que hacen estas administraciones para regenerar las playas del Maresme no

sirve para nada, ya que la arena vuelve a desaparecer con el primer temporal del otoño. El alcalde propone

construir unos espigones sumergidos para retener la arena, igual que se ha hecho en la playa de la Marbella

de Barcelona.

"La reforma que se hizo hace dos meses costó un millón de euros y no ha servido para nada", explica Vilà,

que asegura que los problemas de pérdida de arena empezaron con la construcción del puerto de Mataró,

que se terminó en 1991. "Entonces la playa de Cabrera tenía 2.950.000 metros de largo y ahora nos quedan

950.000", explica. "De los doce chiringuitos que había ya solo quedan tres", añade. Vilà ha explicado que el

Ayuntamiento tiene un estudio medioambiental de la empresa Europrincipia que los avala. En las

próximas semanas se presentará la propuesta a todos los partidos con representación en el consistorio,

antes de llevar el caso al juzgado.

"Queremos soluciones efectivas, ya son dieciocho años de regeneraciones", dice el alcalde de la localidad,

que ha destacado que el proyecto de espigones, a pesar de que está contemplado dentro los presupuestos

del Estado, nunca se ha ejecutado.

Joan Vilà también es especialmente crítico con los otros municipios afectados en el sur del Maresme.

"Hace un año hablamos de hacer frente común con Premià de Mar, Vilassar, El Masnou y Montgat, pero

todo quedó aquí, no volvimos a hablar nunca más. No sé si se trata de un tema político o no. Estamos

decepcionados", señala el alcalde.

Por ahora, ni Vilassar de Mar ni Premià de Mar -los otros dos municipios afectados por este último

temporal- tienen intención de unirse a esta denuncia.Fuentes municipales indican que apuestan por seguir

hablando y negociando con las administraciones.

La regeneración que se ha realizado hace tan sólo dos meses y medio en las playas del sur del Maresme ha

supuesto un coste de 2,2 millones de euros. Cabrera de Mar, Premià, Vilassar y Montgat recibieron entre

100.000 y 150.000 metros cúbicos de arena que ahora ha sido arrasada por el temporal. En los últimos

cinco años, el Gobierno central se ha gastado unos 23 millones de euros en cuatro regeneraciones de playas

del Maresme que no han servido de nada ya que los temporales de invierno se han llevado siempre la

arena.

El País, 14 d’Octubre 2010


183

Falta de lideratge al Maresme per resoldre la pèrdua de sorra

Baron proposa treballar plegats des del Consell Comarcal per buscar solucions

Vilassar de Mar i Premià de Mar reclamen ser en “la primera línia de la negociació” i

Cabrera vol denunciar la Generalitat

E.F. / Ll.M. / Ll.A

La platja de Cabrera de Mar ha desaparegut davant els pisos de Costamar. Foto: E. FERRAN.

L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va

fer ahir una crida a la unitat de tots els pobles

afectats pel temporal per avançar

conjuntament cap a una solució definitiva i

consensuada que serveixi per evitar que

qualsevol llevantada s'endugui la sorra de les

platges. “El que cal fer és treballar plegats i no

que cada poble faci la seva guerra”, defensa

Baron. En aquest sentit, admet que el millor

camí per vehicular totes les demandes i les

reclamacions cap a l'Estat i la Generalitat, que

són els responsables del front marítim, és a

través del Consell Comarcal del Maresme, i en concret, d'una comissió que es va crear fa temps sobre les

platges. Sense voler entrar en quin hauria de ser el millor mètode per regenerar-les, l'alcalde de Mataró

recorda que a banda de la sorra, l'objectiu també ha de ser assegurar que els temporals no malmetin altres

infraestructures bàsiques com ara els col�lectors d'aigües residuals o la mateixa via del tren. En aquest

sentit, el president del Consell Comarcal, Josep Jo (PSC), considera que “si els alcaldes fan una demanda

expressa per fer un front comú a través del Consell Comarcal no hi hauria cap problema en accedir-hi”.

Per la seva banda, l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, (Gent x Cabrera) no confia gens en instàncies

supramunicipals. “Si el Consell Comarcal hagués volgut ja s'hauria mogut”, manté. Per això defensa la seva

batalla particular per solucionar la regressió de la platja. A finals d'aquest mes compta tenir els resultats

d'un estudi que l'Ajuntament ha encarregat per valorar l'impacte mediambiental que els últims anys li ha

suposat la construcció del port de Mataró. A partir d'aquí vol interposar una demanada per danys i

perjudicis contra el consorci del port, que majoritàriament depèn de la Generalitat. Pel que fa als alcaldes

de Vilassar de Mar –Joaquim Ferrer (CiU)– i Premià de Mar –Miquel Buch (CiU)– coincideixen en opinar

que “sempre és bo sumar esforços”, però recalquen que “són els quatre municipis de sempre –Montgat, el

Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar– els que han aconseguit les regeneracions i són els que han

d'estar en primera línia de negociació”. Ferrer i Buch, però, també creuen que cal trobar una solució “a

llarg termini” al problema de la sorra.



184

El temporal arrasa 2,2 millones recién gastados en las playas

Varias playas de la costa sur del Maresme se quedan sin arena sólo tres meses después

de haber sido regeneradas

Deltebre pide a Medio Ambiente que active el plan para proteger la costa, que

beneficiará a los arrozales

"Nunca mejor dicho, se ha tirado el dinero al mar". Así de claro se manifiesta el primer teniente de alcalde

de Vilassar de Mar, Joan Roca, después de ver cómo el temporal de estos días ha dejado de nuevo el

municipio sin playa. Y es que los efectos de la regeneración de arena, unos trabajos estimados en más de

2,2 millones, no han durado ni tres meses.

La situación se repite en otros puntos de la costa sur del Maresme como Premià de Mar y Cabrera de

Mar. Los tres municipios hace tiempo que reclaman soluciones definitivas para sus playas, como los

espigones subterráneos por los que apuesta el alcalde de Cabrera. Pero, mientras estas soluciones no

llegan, temen que futuros temporales causen repercusiones mayores. Si estos días las olas chocaban contra

la arena, ahora esta ya no está, y si las olas vuelven a golpear es posible que lo hagan contra colectores o las

vías del tren.

A pesar de las quejas, parece que la solución está lejos de llegar. "Seguro que no se podrá arreglar cara al

verano que viene", augura el alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, que teme que la regeneración del

2011 se haga en plena temporada de playa. Por su parte, los ecologistas critican que se gaste tanto dinero

en la aportación de arena y culpan a los puertos deportivos del retroceso de las playas.

También la Costa Brava ha perdido mucha arena. En la Punta de Roses, próxima al puerto deportivo, o la

de Griells, en l´Estartit, ha desaparecido por completo. Los municipios deberán destinar miles de euros en

la puesta a punto de su costa. En Roses, la alcaldesa Magda Casamitjana calcula que como mínimo deberán

gastar 50.000 euros. Las lluvias también han tenido efectos negativos sobre la agricultura. Los agricultores

que cultivan arroz en los campos del Baix Ter temen perder un 30% de la cosecha, que ha quedado

inundada.

En el delta del Ebro ven con preocupación como cada vez que hay temporal el agua salada invade los

arrozales y ocasiona graves pérdidas. El alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, pide a Medio Ambiente que "se

ponga las pilas y ejecute cuanto antes" un proyecto estimado en 14 millones que prevé contener la

regresión recuperando la función barrera de las playas. En la Marquesa, en una zona de cultivos, Costas

creará dunas y humedales. Aspa pide además al ministerio que considere otras medidas, como las dragas.

"Si se hace en otros sitios, ¿por qué aquí no?", se pregunta. En Riumar, una zona sensible a los temporales,

Deltebre prevé 1.400 viviendas nuevas.



185

Playas que salen muy caras

Varias poblaciones de la costa sur del Maresme y la Costa Brava se han quedado sin arena debido al último

y fuerte temporal del puente del Pilar, sólo tres meses después de haber sido regeneradas. Estos trabajos de

recuperación de las playas, que costaron más de 2,2 millones de euros, no han servido desgraciadamente

para nada. Las autoridades municipales de Vilassar de Mar, Premià de Mar, Cabrera de Mar y Roses

lamentan esta grave situación, reclaman soluciones definitivas para sus playas y advierten seriamente que

futuros temporales pueden causar males mayores en sus municipios.

El litoral catalán padece, desde hace años, este problema y las medidas habituales hasta ahora se han

demostrado excesivamente precarias y provisionales, como se ha tenido ocasión de comprobar

nuevamente. Además de poco eficaces, este tipo de inversiones resultan muy caras para el erario, en la

medida en que se limitan a desarrollar una política de parches. En unos momentos en que la crisis exige

una afinada selección de las prioridades que sufragamos entre todos, este asunto merece una reflexión en

la que tomen parte todos los actores implicados. Algunas voces apuestan por impulsar la construcción de

espigones subterráneos que permitan consolidar y conservar un frente de playas que pueda resistir

temporales. La tecnología para frenar la desaparición de playas se ha probado de manera diversa con éxito

en varios países. Por tanto, se trata se saber adaptar la mejor estrategia para el caso catalán.

Por otro lado, las entidades ecologistas critican el coste de la reconstrucción de las playas tal como se viene

llevando a efecto y achacan el retroceso de la arena a la construcción de puertos deportivos e instalaciones

similares. Más allá de la polémica, está claro que las localidades que soportan periódicamente este

problema tienen razón a la hora de exigir soluciones prontas y de mayor calado. Siendo como son las

playas uno de los principales atractivos del territorio catalán, tanto para sus habitantes como para los

millones de turistas que nos visitan, no se comprende que las administraciones concernidas no hayan

previsto todavía un plan ambicioso para evitar la recurrente desaparición de la arena en el litoral de estas

comarcas.

Por responsabilidad ambiental, por sentido del gasto público y por interés general, el Govern de la

Generalitat y el Gobierno central deben sumar esfuerzos y ponerse al lado de los municipios que, cada

cierto tiempo, se las ven y se las desean para defender uno de sus activos naturales más importantes.



186

Veintitrés millones al fondo del mar

MARTA PEDRICO - Mataró

Entre los alcaldes del Maresme afectados por los problemas de la pérdida de arena en sus playas hay una

opinión unánime: se deben encontrar soluciones definitivas de inmediato. En Cabrera, han optado por

encargar a una empresa privada la elaboración de un estudio que dictamine cual es la mejor opción y

parece ser que la respuesta son los espigones sumergidos. "Sirven para romper el oleaje, que es lo que nos

estropea la playa" aseguró Joan Vila, el alcalde del municipio.

El resultado completo de este estudio medioambiental sobre las afectaciones del puerto de Mataró en la

playa de Cabrera y las posibles soluciones se presentarán a finales de mes, junto con la opinión de un grupo

de abogados que definirán una estrategia de denuncia a la Generalitat por la actual situación, que según el

alcalde, se remonta a 18 años atrás. Y es que en las playas del Maresme no sólo se han perdido los 2,2

millones de euros de la regeneración de este año, sino que en los últimos cinco años se han invertido unos

23 millones de euros de los que ya no queda ni rastro. De esta cantidad, cuatro millones corresponden a los

aportados por la Generalitat en los tres últimos años y tres millones más a los que han aportado los

puertos.

Si el alcalde de Cabrera de Mar se muestra firme en su propuesta, más prudentes son los alcaldes del resto

de municipios afectados, que no se deciden por una opción concreta y en cambio piden que se cree una

comisión de técnicos y expertos que de una vez por todas decida cual es la mejor solución a largo plazo.

"No tengo ni idea de cual es la mejor solución", afirmó desde Premià de Mar su alcalde, Miquel Buch, que

continua diciendo que apuesta "por alguna cosa que dure más años". El primer teniente de alcalde de

Vilassar de Mar, Joan Roca, añadió por su parte que "políticamente hablando no somos nadie para decir

que se debe hacer, sino para ejecutar lo que digan los técnicos". Ambos hacen referencia a la promesa de

creación de una comisión a tres bandas con implicación de la Generalitat, el Ministerio de Medio Ambiente

y los municipios afectados. Según ellos, este es el marco idóneo para poder solucionar la problemática,

aunque de momento, no han sido convocados a ninguna reunión.

Distinta es la situación de El Masnou, aunque el temporal también les ha hecho perder arena en los puntos

más extremos de sus playas. A pesar de eso, las pérdidas han sido menores que en años anteriores gracias a

la reciente construcción de un rompeolas y las aportaciones regulares de la draga del puerto del Masnou.

Aunque esta solución ha eliminado parte del problema, el alcalde del municipio, Eduard Gisbert, insistió

en que lo primero es determinar cual es el nivel de arena adecuado para las playas del Maresme y luego

aplicar medidas, aunque advirtió que en varias reuniones les han comentado que la efectividad de los

espigones como solución no está demostrada.



187

Senyalització a El Masnou i a Montgat

PERE PÉREZ ALONSO

Mentre que l'Ajuntament de El Masnou convida a compartir els espais al seu passeig marítim entre

vianants i ciclistes, donant prioritat al primers, tan sols uns metres mes enllà, l'Ajuntament de Montgat

prohibeix tota circulació de bicicletes de 0:00 a 24:00 hores, sota sanció administrativa, sense oferir un

pas alternatiu o un carril bici. Si preteneu anar passejant amb bicicleta de Cabrera a Sant Adrià, tot

vorejant el mar, a l'arribar a Montgat haureu de girar cua. Incomprensible.

A la foto: cartell informatiu al passeig marítim a l'alçada del Masnou, i al requadre petit, un metres mes

enllà el cartell prohibitiu al mateix passeig al seu pas pel municipi de Montgat.

La Vanguardia, 24 d’Octubre 2010


188

Diques semisumergidos para Cabrera de Mar M. Pedrico

Los diques exentos semisumergidos se erigen como la mejor solución para conservar la arena en las playas

de Cabrera de Mar. Esta es la conclusión de un estudio que ha elaborado la empresa Europrincipia por

encargo del gobierno municipal. La consultora de ingeniería de puertos ha determinado que la anchura

natural de la playa es de 40 metros y que para conservarlos se deben construir unos diques

semisumergidos a una altura de menos 0,5 metros. La construcción deberá ser paralela a la costa, a unos

100 metros desde donde acaba la arena. Se deberán construir siete de estas estructuras en el tramo que

comprende desde Cabrera hasta Premià de Mar. La opción de los diques se ha impuesto a otras como los

espigones emergidos o un campo de espigones perpendiculares.

"La solución de los semisumergidos tiene un impacto visual mucho más reducido", asegura José Luis

Monsó, administrador de Europrincipia. Además, está el motivo del precio. Es más barata que la opción de

los emergidos. Por ahora, es sólo un anteproyecto que la compañía ha trasladado a la administración. Su

construcción costaría 15 millones de euros.



189

Trinxant el Baix Maresme

CARLES PUJOL GALOFRÉ / Cabrera de Mar (Maresme)

Els que vivim al Maresme i fa 40 anys que paguem per circular per l'autopista de Mataró ens fem moltes

preguntes respecte de la proposta del govern de fer quatre carrils addicionals com a alternativa a l'actual

Nacional II.

Per què no es proposa la solució més lògica d'alliberar el peatge de l'autopista?

Per què volem 5 carrils per banda, 10 en total, al tram Montgat-Mataró quan el problema real d'embussos

es dóna més a la vora de Barcelona, a Badalona i Santa Coloma?

Per què es basen els càlculs en les necessitats del transport privat dels 10 / 12 diumenges a l'any de

primavera?

Per què els interessos d'Abertis continuen anant sempre al davant dels del territori?

Per què no es proposa una solució de transport públic del tipus VAO –autobusos ràpids amb carril propi–

com a complement d'alliberar l'autopista tal com es preveu per al tram de Montgat a Barcelona?

Per què es continuen menyspreant els valors agrícoles d'aquesta comarca?

Per què ni tan sols els polítics de proximitat –Consell Comarcal– atenen la necessitat de preservar el

territori?

Són massa preguntes que aclareixen una altra pregunta, que és la que es fan sovint els polítics tractant

d'explicar-se l'anomenada desafecció política dels ciutadans.



190

Pacte en temps de crisi

Tots els partits polítics amb representació a l'Ajuntament de Cabrera fan front comú per establir accions i estratègies perquè el municipi pugui plantar cara i sortir de la crisi

Lluís Arcal

Tots el grups polítics de l'Ajuntament de Cabrera s'han unit contra la crisi. Foto: E.F.

A grans mals grans remeis, diu la dita. Doncs

bé, sembla que a Cabrera de Mar estan

aplicant aquest refrany. I és que tots els

partits polítics amb representació al consistori

estan sumant esforços per fer front a un gran

mal de la societat dels nostres dies: la crisi

econòmica.

Amb el nom de Pacte per Superar la Crisi es

va crear un òrgan format per catorze

membres que –a banda de representants dels

partits– aglutina ciutadans que, a títol

personal i voluntari, van ser escollits per les

seves competències i la seva disponibilitat per

formar part dels grups de treball que

participen en el desenvolupament dels

objectius del pla. Així, empresaris, tècnics

superiors, funcionaris qualificats, un bon

conjunt de persones preparades i amb una gran experiència professional i humana, i sobretot bona

voluntat i paciència, seran els encarregats de mirar de dotar el seu municipi de les eines i accions per poder

superar el delicat moment econòmic.

Després de les primeres reunions de l'òrgan, ja es van establir objectius, i un dels primers va ser la divisió

dels membres en tres comissions: la d'empreses, la de persones i la d'institucions. La primera se centrarà

en la relació amb les empreses del municipi per conèixer les seves necessitats, aportar informació i facilitar

assessoraments puntuals; la centralització de demandes d'ocupació, i l'oferiment de cursos de formació,

entre altres coses. La comissió de persones tindrà la finalitat de contactar amb els desocupats i crear una

base de dades amb la informació recollida, contactar amb les empreses per lligar necessitats i cursos de

formació, i coordinar esforços amb els Serveis Socials. Finalment, la darrera comissió contactarà amb les

diferents institucions més properes, com ara el Consell Comarcal, ajuntaments veïns, el Tecnocampus i

també la Diputació de Barcelona i la Generalitat, per recollir experiències, obtenir informació i aconseguir

recursos que facilitin els objectius establerts. D'altra banda, el regidor d'Hisenda i Promoció Econòmica,

Carles Munné (Gent per Cabrera), va ser escollit coordinador general de l'òrgan.



191

Per un Estat català

M. PUIGMARTÍ BORRELL - Cabrera de Mar

Que la prudència no ens faci covards. A les properes eleccions léconomia centra látenció, però el

posicionament sobre la independència ha irromput al debat polític. Els catalans hem de ser conscients que

ens trobem en un moment crucial de la història. Espanya està cansada i vol que Catalunya decideixi si vol

formar part del projecte amb convicció o, dáltra banda, opta per un canvi radical. Més enllà de votar un

partit o un altre, el que toca ara és començar a ser sincers amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. A

força gent la idea dún Estat català els resulta esperançadora perquè intueixen que això comportaria major

prosperitat, però se senten avergonyits dáquest pensament perquè tenen arrels a la resta dÉspanya.

Comptats són els casos de personatges destacats de la nostra societat dórigen no català que es declarin

pro independencia, com Justo Molinero. No hi ha referéndum oficial a la vista, però no trigarà molt. Ara és

el moment d’encertar el debat amb els postres famíliars i amistats i que defensem la nostra postura sense

prejudicis ni complexos.



192

Caldrà tirar a terra nou habitatges i vuit naus

El govern preveu gastar-se fins a 21,8 milions per expropiar prop de 92 hectàrees de terreny

Gerard Ariño

Pel mig d'aquesta finca agrícola de Teià està previst que passi la futura Ronda del Baix Maresme.

Foto: G.A.

Dels 217 milions en què està pressupostada la

nova carretera, un 10% –21,8 milions– es

dedicarà a expropiar terrenys i edificacions

privades. Segons detalla la memòria del

projecte, fer la ronda del Baix Maresme

suposarà tirar a terra fins a nou edificis

residencials, onze hivernacles, vuit naus

industrials i fins a 83 edificis auxiliars o petits

magatzems.

Pel que fa a superfícies de terreny, queden

afectades 92 hectàrees, de les quals 18 estan

qualificades com a sòl agrícola; dues, com a

sòl residencial i una, com a industrial. La

majoria del sòl urbà residencial afectat és dins

del terme municipal de Vilassar de Mar, que

perdrà 1,1 hectàrees d'aquest tipus de sòl.

Premià de Dalt i Argentona, amb 0,3

hectàrees cadascuna són altres dels municipis

més trinxats. Cabrera de Mar (6,6 ha), Teià

(3,9 ha) i Vilassar de Dalt (3,6ha) són els que

perdran més sòl agrícola. Pel que fa a sòl industrial, Argentona (0,6 ha), Premià de Mar (0,1) i Vilassar de

Mar (0,1) són els que en surten pitjor parats. A l'altre costat de la balança es troba Cabrils, que

pràcticament no té afectació.



193

Històries sense guardó

El premi Iluro de monografia històrica, instituït per Caixa Laietana i dotat amb 9.000 euros, queda desert i el jurat lamenta que cap treball tingui la projecció per ser publicat

Lluís Martínez

Joan Bonamusa , ahir al vespre, va rebre un accèssit del Premi Iluro. Foto: LL.M.

No és la primera vegada, ni segurament l'última. De fet,

amb aquesta, ja són set les vegades que el premi Iluro de

monografia històrica, instituït per Caixa Laietana, ha

quedat desert. Si per alguns el fet que no s'hagi entregat

cap guardó dóna valor al premi, per a altres representa una

decepció absoluta. El nombrós públic que omplia ahir

l'Ateneu Caixa Laietana semblava que no s'ho acabava de

creure, i quan el cap de l'obra social de l'entitat d'estalvis,

Ricard Navarro, va llegir el veredicte s'hi va poder notar el

més absolut desengany. L'encarregat de justificar la decisió

va ser el nou president del jurat, el doctor Antoni Pladevall.

S'hi havien presentat set treballs de temàtiques i èpoques

ben diferents, però cap no va fer el pes als membres del

tribunal. Que si l'autor no havia aprofundit prou, que si la narració pecava de fluida o que si l'obra era

incompleta.

Malgrat això, el jurat sí que va decidir entregar un accèssit, “per la recerca i l'aportació documental”, al

treball De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona), entre la tetrarquia i els carolingis, elaborat pel

doctor en arqueologia Joan Bonamusa i dotat amb 3.000 euros. Una feina “meritòria i útil”, segons el

president del jurat, però “justeta” per poder-la publicar i per obtenir el primer premi. Un treball extens de

800 pàgines que, segons va explicar l'autor, volia “omplir un buit històric” que té la ciutat en els segles VIII

i IX. Bonamusa, que va codirigir les excavacions romanes de Can Modolell de Cabrera de Mar i va ser

regidor del PSC en el primer Ajuntament democràtic de Mataró, va admetre les limitacions que s'ha anat

trobant, però també va destacar que la feina li ha servit per retrobar-se amb una època interessant i poc

estudiada.

Malgrat que aquesta convocatòria, la número 52, hagi quedat deserta, el president de Caixa Laietana,

Jaume Boter de Palau, també va admetre que aquest any el nombre de treballs presentats havia disminuït,

en comparació d'altres edicions. Per la seva banda, el mataroní Josep Maria Fradera, catedràtic d'història

contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, va ser qui va fer la conferència de l'acte acadèmic sobre la

figura de l'historiador Jaume Vicens Vives, amb motiu del centenari del seu naixement. Fradera, tot i

reivindicar la renovació que va significar per a l'època la feina de Vicens Vives, també va destacar algunes

ombres que, segons el seu parer, té el personatge. En aquest sentit, va agafar un dels seus llibres més

coneguts, Industriales y políticos del siglo XIX, per apuntar que l'historiador va idealitzar amb excés una

burgesia catalana com a símbol de modernitat i va ignorar els conflictes socials, sovint molt violents, que

van aflorar aleshores en el país entre les classes menys afavorides per la industrialització.



194

RESPONENT LA PLATAFORMA DES ESPAIS PÚBLICS DE CABRERA DE

MAR SOBRE EL CONVENI AMB EL TENNIS LA GENERA

És evident que tothom té dret a opinar respecte d’un conveni urbanístic que proposa l’Ajuntament, i encara

més les persones que viuen en l’àmbit proper a la zona afectada. Però a hores d’ara portem escoltades

moltes opinions, i amb sinceritat haig de dir que encara no n’he sentit cap de convincent que ens hagi de

convèncer que el conveni que volem signar no és prou bo per a la col�lectivitat. El que sí que hem sentit han

estat malentesos, mitges veritats i arguments distorsionats, molt d’ells interessats. Que quedi clar que el

procés seguit per l’aprovació del conveni compleix rigorosament la normativa urbanística, i també quedi

clar que no és cert que l’objectiu perseguit sigui afavorir una empresa privada i mantenir el conveni en

l’opacitat. El document encarregat d’analitzar i preveure la ubicació dels futurs equipaments públics del

municipi és el nou POUM que estem redactant, i en aquest ja es preveu on han d’anar el futur institut de

secundària, el polisportiu i el nou casal per als grans, a més de tots els altres equipaments que

necessitarem.

Amb el desig d’aclarir malentesos, exposo els beneficis que obté l’Ajuntament amb el conveni de La

Genera, més enllà de la valoració econòmica, calculada en més de 3.150.000 € per un perit expert en

valoracions. Són els següents:

1. S’incrementa el percentatge legal d’habitatges de protecció pública, de manera que del 30%

obligat s’ha passat al 42% del sostre residencial a destinar a habitatges de protecció pública. Però

per altra banda, el conveni possibilita que tot el 42% del sostre residencial sigui de titularitat

municipal, és a dir, que sigui el propi Ajuntament que sigui el propietari del solar on es podran

construir els 37 habitatges de protecció pública, quan la normativa urbanística vigent tan sols

obliga a cedir a l’administració local el 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon. Aquí rau el

gran benefici que obtindrà l’Ajuntament, benefici que clarament va més enllà de les obligacions

legals que imposa la legislació urbanística catalana.

2. Creació i urbanització d’una nova zona verda, a càrrec exclusió dels propietaris de la finca de La

Genera.

3. Retenció de la ubicació del nou club de tennis dins del terme municipal de Cabrera de Mar, amb

una previsió d’inversió en les noves instal�lacions de més de 5.000.000 € i la consegüent

generació d’activitats econòmiques i llocs de treball directes i indirectes.

4. Cobrament d’un cànon de 40.000€ anuals, que s’adequarà anualment a l’IPC.

5. Reversió de l’Ajuntament de Cabrera de Mar del sòl i de totes les instal�lacions que compondran el

nou club de tennis, quan s’acabi la concessió del dret de superfície.

6. Possibilitat de crear una escola municipal de tennis i, per tant, aconseguir preus assequibles per

als cabrerencs que vulguin practicar aquest esport.


195

L’Ajuntament mai ha rebutjat el diàleg amb ningú, i sempre ha estat obert a escoltar les opinions de

tothom. Tots els que han volgut venir a la Casa Gran del poble han estat ben rebuts.

Tribuna Maresme Novembre 2010. Pàg. 25


196

Circular pel Maresme

CARLES PUJOL GALOFRÉ

Els que vivim al Maresme i fa 40 anys que paguem per circular per láutopista de Mataró ens fem moltes

preguntes al respecte de la proposta del Govern de fer quatre carrils addicionals com alternativa a láctual

N-II.

¿Per què no es proposa la solució més lògica dálliberar el peatge de láutopista? ¿Per què volem cinc

carrils per banda en el tram de Montgat a Mataró quan el problema real démbussos es dona més a la vora

de Barcelona, a Badalona i Santa Coloma? ¿Per què es basen els càlculs en les necessitats del transport

privat dels diumenges de primavera? ¿Per què els interessos dÁbertis continuen davant dels del territori?

¿Per què no es proposa una solució de transport públic del tipus VAO com a complement per alliberar

láutopista? ¿Per què es continuen menyspreant els valors agrícoles de la nostra comarca? Tot plegat són

massa preguntes, que acaben responent a aquells dirigents que sovint intenten explicar-se lánomenada

desafecció política dels ciutadans.

La Vanguardia, 4 de Novembre 2010. Pàg. 26


197

Rodalies escurçarà el temps de viatge Mataró-Barcelona

La proposta serviria per reduir alguns trajectes fins a 15 minuts

La freqüència de pas actual no permet recuperar els trens semidirectes, com antigament, i la intenció ara és que els trens facin aturades intermitents

Lluís Martínez

Els usuaris de Rodalies a Mataró podran arribar a Barcelona més aviat Foto: QUIM PUIG.

Entre deu i quinze minuts. Aquest és el temps

que els usuaris del tren que uneix Mataró i

Barcelona es podrien estalviar si es posen en

marxa combois més ràpids. El Departament

de Política Territorial i Obres Públiques de la

Generalitat està estudiant la possibilitat de

millorar el temps d'alguns trajectes de la línia

R1, concretament entre aquestes dues

poblacions. Si ara es triga prop de tres quarts

d'hora, la intenció és escurçar la durada

perquè no se superi la mitja hora.

L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron

(PSC), ha confirmat que la Generalitat està intentant trobar la millor proposta tècnica tenint en compte les

infraestructures actuals. “El que no es pot recuperar són els trens semidirectes, com hi havia abans, perquè

la freqüència de pas d'ara faria que de seguida s'enganxessin l'un amb l'altre”, reconeix. Descartada la

construcció d'una tercera via, la idea que pren més força és la de muntar trens especials que no parin a tot

arreu i que només s'aturin de forma intermitent: una parada sí, l'altre no, i així fins arribar a Barcelona.

La iniciativa reneix després que el gener del 2009 l'empresa ferroviària decidís suprimir els últims trens

semidirectes que aleshores no paraven ni a les dues estacions de Montgat ni a la de Cabrera de Mar. Tot

i que encara no hi ha cap data per posar-los en funcionament, l'alcalde de Mataró confia que la Generalitat

trobarà la millor solució per avançar en la millora de la velocitat comercial de la línia R1. De fet, la proposta

forma part de la llarga llista de mesures per potenciar el transport públic que s'han de tirar endavant dins

l'acord de mobilitat que va aprovar el Consell Comarcal del Maresme el març i que casaria amb un dels

objectius de Rodalies, que no és altre que guanyar més usuaris del tren que ara agafen el cotxe privat per

anar a la capital catalana i atendre una demanda ciutadana latent que demana que els trajectes no siguin

tan llargs.

LA FRASE

La Generalitat estudia millorar el corredor ferroviari del Maresme per reduir el temps dels viatges

Joan Antoni Baron

Alcalde de mataró

El Punt Maresme, 5 de Novembre 2010. Pàg. 2


198

Cabrera denuncia l'Estat i la Generalitat perquè ha quedat sense platja

El requeriment de responsabilitat mediambiental inclou també el Consorci del Port de Mataró

L'Ajuntament aposta per la construcció de dics

Lluís Arcal

L'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, en el moment de signar la denuncia presentada. Foto: LL.A.

Cabrera de Mar ha dit prou i ha decidit passar a l'acció

per la pèrdua constant de la sorra de la seva platja. Tal

com va amenaçar fa uns mesos el seu alcalde, Joan Vilà

(GxC), el govern municipal ha decidit tirar endavant i

denunciar les administracions que considera

responsables que la platja del municipi maresmenc es

quedi sense sorra cada vegada que hi ha un temporal.

Així, l'Ajuntament ha posat en marxa un requeriment de

responsabilitat mediambiental en què s'acusa de la

situació creada al Consorci del Port de Mataró (format

per l'Ajuntament de la capital del Maresme i la

Generalitat), al Departament de Política Territorial i

Obres Públiques i al Ministeri de Medi Ambient.

L'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, manifesta que,

amb la presentació d'aquesta denúncia, “es tira endavant tot el procés per recuperar les platges de

Cabrera”. Vilà, a més, deixa clar que per ell “la platja de Cabrera ha desaparegut per culpa de l'acció del

port de Mataró” i recorda que “inicialment la platja tenia 40 metres d'espai, i això el port mataroní ho

havia de garantir”. A banda, l'alcalde també justifica la denúncia contra l'Estat dient que “el ministeri

també té competències, ja que és la que hauria d'autoritzar els treballs que permetessin solucionar aquest

assumpte”.

D'altra banda, l'advocat que defensa els interessos del municipi, Ignasi Subirachs, es mostra optimista en

poder aconseguir les demandes del consistori, i hi afegeix que “l'origen de la pèrdua de la sorra rau en el

port de Mataró, és un fet que ja se sabia que passaria i no s'hi han posat les mesures perquè això no

succeeixi”.

La solució dels dics

A més, des de l'Ajuntament cabrerenc s'insisteix en la viabilitat de l'estudi que va encarregar per trobar

solucions definitives a la pèrdua de sorra. Aquest document estableix que amb la construcció de dics –o

espigons– de 100 m² submergits davant les costes de Cabrera i Vilassar de Mar es podria frenar la situació

actual. Les obres, que costarien uns 16 milions d'euros, exigirien la implantació de 5 dics submergits

davant de Cabrera i tres més davant de Vilassar de Mar. Les dues barreres estarien situades a un

quilòmetre aproximat de les respectives platges. En aquest sentit, Vilà explica que “a les platges de

Barcelona ja s'ha fet aquesta obra”.


199

LA XIFRA 16 milions costaria construir els dics davant de la platja per no perdre més sorra, com proposa

Cabrera de Mar.

LA FRASE La sorra de la platja de Cabrera ha desaparegut per culpa de l'acció del port de Mataró Joan

Vilà alcalde de Cabrera de Mar



200

Manel Nadal: “Aquesta denúncia està fora de lloc”

Per la seva banda, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, creu que la denúncia “està fora

de lloc”. “Des de la Generalitat sempre s'ha complert amb les regeneracions de les platges del Maresme, i

Cabrera de Mar no n'ha estat una excepció”, assenyala. En aquest sentit, el secretari de Mobilitat

anuncia que abans de Setmana Santa de l'any que ve hi tornarà a haver un altre transvasament de sorra a

Cabrera. A més, Manel Nadal explica que ja s'ha aprovat el pla de dragatge de platges per l'exercici del 2011

i recorda que s'ha creat una comissió per estudiar altres mesures que puguin donar solucions alternatives

al transvasament de sorra. Finalment, Nadal assegura que “es continuarà treballant per trobar solucions”.



201

Nou centres reben el distintiu d'Escola Verda

El col�legi Maristes Valldemia i l'escola Montserrat Solà de Mataró, el Col�legi Parroquial de Sant Feliu de

Cabrera de Mar, El Cim de Teià, Els Alocs de Vilassar de Mar, Lluís Millet del Masnou, L'Olivera de Cabrils

i el SES de Teià han rebut aquesta setmana el distintiu d'Escola Verda. El títol, que dóna la Generalitat,

reconeix la tasca realitzada pels centres per a la millora del medi ambient i té una vigència de tres anys.



202

Premià de Dalt recull 400 al�legacions contra la ronda

La casa Tecla Sala, on s'acull joves, podria anar a terra

GERARD ARIÑO

Els descomptes de la C-32 es van començar a aplicar ahir. Foto: G.A.

Un barri sencer contra el projecte de la Ronda

del Baix Maresme. Els veïns de la Floresta, a

Premià de Dalt, han presentat 401

al�legacions contra l'estudi informatiu de la

futura alternativa a la carretera Nacional II,

que recentment ha presentat la Generalitat de

Catalunya. “No entenem per què el projecte fa

passar els quatre carrils per sota de

l'autopista, on és ple de cases, mentre que per

sobre molts terrenys són erms”, exclama el

secretari de l'associació de veïns, Enric

Torres. Part de la indignació veïnal és pel fet

que aquest punt és l'únic on la nova via tindrà aquesta disposició. En els dos extrems –entre Montgat i

Teià, i entre Cabrera i Mataró– la ronda discorrerà a banda i banda de la C-32.

A mitjans d'octubre, desenes de veïns es van reunir a la sala Santa Anna per consensuar un escrit i

presentar-lo com a al�legació. En el document es demana que es retiri el projecte i es “dediquin esforços a

aixecar el peatge de Vilassar, que fa més de 40 anys” que paguen. A més, l'escrit fa esment de l'impacte

acústic i ambiental que tindrà la nova via. “Nosaltres ja patim la C-32, fer-nos una altra infraestructura és

molt injust”, lamenta Torres, que qualifica La Floresta com el “punt més calent” de l'afectació. L'al�legació

es va repartir pel barri i en tan sols una setmana la van signar 401 veïns, una mostra clara de l'ampli rebuig

que genera el projecte presentat pel secretari de Mobilitat, Manel Nadal (PSC).

Entre les desenes de propietats privades es troba la casa Tecla Sala, més coneguda com “casa rosada”, que

està regentada per un matrimoni i on s'acull joves que passen una situació difícil. “Si fan els quatre carrils

per sota, ja ens han dit que la casa anirà a terra”, diu amb desesperació la Matilde, la propietària de finca,

que es lamenta de la poca informació que li han donat. “Me'n vaig assabentar per una conversa informal

amb una altra senyora del municipi”, assegura.

A l'Ajuntament

Les 401 al�legacions dels veïns van ser tramitades a l'Ajuntament de Premià de Dalt. Altres consistoris, com ara el de Premià de Dalt i el d'Alella, també han recollit escrits en contra de la nova carretera del Baix Maresme.

LA FRASE

El més assenyat seria eliminar el peatge de l'autopista i fer-hi un carril més per banda

Enric Torres. AV LA FLORESTA



203

Cabrera de Mar s'afegeix als detractors de la futura ronda del Maresme

El consistori rebutja “de manera frontal” la construcció de la nova infraestructura i ha interposat al�legacions al projecte per construir-la

LLUÍS ARCAL

L'autopista C-32 al seu pas pel Maresme. Aquesta infraestructura s'ampliarà. Foto: G. ARIÑO.

Cabrera de Mar tampoc vol la futura ronda

del Maresme tal com està plantejada. Per

això, tots els grups amb representació a

l'Ajuntament cabrerenc (inclòs el PSC) van

aprovar presentar quatre al�legacions en

contra del projecte de la futura ampliació de

l'autopista C-32.

L'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC),

va expressar “l'oposició categòrica a la

construcció d'aquesta infraestructura”, i va

demanar l'anul�lació del projecte. Per l'alcalde, la construcció de la nova carretera “afectarà molt

directament els pocs agricultors que encara queden al municipi”, ja que, segons el projecte, està prevista

l'expropiació de 6 hectàrees de sòl cabrerenc. A més, Vilà també va qualificar d'“irrisòries” les

compensacions que la Generalitat ofereix als afectats per expropiar els seus terrenys. “Com a mínim

s'hauria d'escoltar i negociar amb els propietaris afectats” va considerar l'alcalde de Cabrera.

D'altra banda, Vilà va afirmar que “cada vegada hi ha un moviment més fort que qüestiona aquesta

infraestructura, i segur que es farà escoltar”. Finalment, l'alcalde es va mostrar esperançat que el futur

govern de la Generalitat que surti de les properes eleccions es repensi l'actual projecte.

LA XIFRA

6 hectàrees de sòl cabrerenc seran les expropiades per fer realitat la construcció de la ronda del Maresme.



204

La suma de Premià de Dalt

Si dimecres era Cabrera de Mar qui anunciava el rebuig total al projecte de les rondes, l'alcalde de Premià

de Dalt, Joan Baliarda (CiU), es mostrava ahir també contrari a aquesta nova carretera. “Nosaltres apostem

per ampliar els carrils de l'autopista i fer-la gratuïta per a tots els maresmencs”, assegurava el batlle, que

afegia que cal potenciar també altres vies com ara la carretera dels Sis Pobles o el camí del Mig. Amb

aquest, ja són quatre els consistoris que presentaran al�legacions a la totalitat del projecte, juntament amb

Argentona, Vilassar de Dalt i, el ja esmentat, Cabrera de Mar. A més, Alella, Teià, Premià de Mar, Vilassar

de Mar i el Masnou s'han pronunciat contraris a l'actual traçat proposat per la Generalitat. L'últim en fer-

ho ha estat l'alcalde masnoví, Eduard Gisbert (PSC), que lamenta que la nova via hagi de “perjudicar els

interessos de tants veïns”. El Masnou estudia ara que els quatre carrils passin per sobre de l'autopista, i no

dos a cada banda com vol la Generalitat. “Així no afectaria tants habitatges”, assegura Gisbert.



205

Cabrera preveu tenir canalitzada la riera al seu pas pel poble a final d'any

Actualment es porten a terme els treballs de la segona fase de l'obra, que va des de l'ajuntament fins al pont de Sant Domènec

LLUÍS ARCAL

Les obres de canalització de la riera de Cabrera acabaran abans de finals d'any. Foto: LL.A.

Les obres de canalització i cobriment del tram urbà de la

riera de Cabrera de Mar avancen a bon ritme, i les

previsions del consistori són que es puguin completar

abans que acabi aquest any. De fet, només entrant al

poble venint des de mar, ja hi ha cartells que alerten els

conductors i vianants que l'accés a la riera està tallat.

Actualment, es porta a terme la segona fase dels treballs,

que va des de l'ajuntament fins al pont de Sant Domènec,

mentre que la primera fase, executada durant el 2009, va

servir per canalitzar la part alta de la riera.

Les obres han consistit en la instal�lació d'un tub interior d'1,20 metres de diàmetre per poder canalitzar en

millors condicions l'aigua de la pluja i evitar així inundacions. A més, aquestes obres també han servit per

canviar el sistema de clavegueram de la riera, amb la instal�lació d'un altre tub de 80 centímetres.

En total s'ha intervingut en prop de 800 metres de riera, que és el tram que passa pel nucli urbà, i el total

de les obres han costat prop d'un milió d'euros. D'aquests, prop de 500.000 euros han estat aportats per

l'Estat i han servit per executar la primera fase dels treballs. Pel que fa a la segona part del les obres, han

costat una mica més de 500.000 euros, dels quals 313.000 han estat finançats per la Generalitat a través

del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC), mentre que la resta (242.000 euros) els ha pagat el mateix

Ajuntament de Cabrera de Mar.

L'alcalde del municipi, Joan Vilà (GxC), ha recordat que “el problema d'abans era que, quan plovia, l'aigua

baixava, i, com que estava sense asfaltar, la gent es mullava”. Tot i afirmar que els treballs “són una solució

bona i necessària”, Vilà també ha advertit que “quan hi hagi algun aiguat fort no tota la pluja podrà ser

absorbida”. Finalment, l'alcalde ha recordat que “aquesta idea era una de les propostes que Gent per

Cabrera va fer als veïns fa quatre anys”.

LA XIFRA

1 milió d'euros, aproximadament, han costat els treballs, finançats per l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament.

LA XIFRA

800 metres de riera, al seu pas pel nucli urbà, són els que s'han canalitzat i cobert, i els treballs han durat 2 anys.



206

Uns 2.000 alumnes ja han anat a La Massa

G.A

Uns 2.000 escolars aquest any ja han passat pel teatre La Massa en el marc del programa Anem al Teatre,

que impulsa la Diputació de Barcelona. Dins d'aquest projecte, aquest curs s'han dut a terme una desena de

representacions de quatre companyies de teatre, música i dansa. Els alumnes que hi han assistit provenien

de Vilassar de Dalt, però també d'altres municipis de la comarca com ara Vilassar de Mar, Cabrils,

Cabrera de Mar, Premià de Dalt, Teià i el Masnou. Anem al Teatre funciona des de l'any 2002.



207

Vilassar de Mar i Cabrera suspenen la connexió de bus ja que no reben subvencions

Els alcaldes asseguren que la Generalitat els va prometre 75.000 euros anuals, que mai han cobrat

La línia C7 deixa de funcionar el proper dia 1

GERARD ARIÑO

Un autobús s'atura davant de l'estació de Rodalies de Vilassar de Mar.

Els serveis d'autobús al Baix Maresme estan

en crisi. Si fa uns mesos eren els municipis

d'Alella i Teià els que suspenien la seva línia

interurbana, ara els ha tocat el torn a Vilassar

de Mar i Cabrera, que han decidit

conjuntament treure de circulació els busos

de la línia C7, que connectaven els dos nuclis

amb el polígon industrial dels Garrofers. El

servei deixarà de funcionar el proper dia 1 de

desembre.

Els dos consistoris argumenten que el servei

és insostenible econòmicament i que les ajudes que va prometre la Generalitat, i més concretament el

Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), mai han arribat. “Ens van assegurar que

rebríem una subvenció de 75.000 euros l'any, però sempre ens donaven llargues”, explica l'alcalde de

Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU). Segons fonts municipals, el cost total d'aquesta línia era de

108.000 euros anuals, que sufragaven a parts iguals entre els dos municipis, mentre que els ingressos

provinents de la venta de bitllets amb prou feines superaven els 10.000 euros l'any. Segons aquestes

mateixes fonts, la línia tenia prop de 20.000 usuaris l'any, la majoria dels quals eren treballadors del

polígon industrial els Garrofers i usuaris del Centre d'Atenció Primària de Vilassar de Mar. La línia C7 es va

engegar l'abril del 2008, juntament amb la C13, que recorre els diversos barris vilassarencs i que continua

en marxa.

LA XIFRA

50.000 euros de déficit suposava la línia C-7 a cada ajuntament, segons fonts municipals

LA DATA

01.12.2010 És el dia que se suspèn indefinidament la connexió de bus entre Cabrera de Mar i Vilassar de Mar



208

Bosses de pa ecològiques

Una empresa distribueix gratuïtament a 65 forns de la comarca bosses per posar-hi el pa fetes amb materials 100% ecològics on s'anuncien diverses firmes

Lluís Arcal

Un forner de Dosrius entregant pa dins les bosses que combinen anuncis i ecologia. Foto: LL.A.

Diuen que el progrés no ha d'estar renyit amb

l'ecologia. Cotxes elèctrics que no contaminen o

edificis moderns que funcionen amb energia solar en

són alguns exemples a gran escala. Però realment és

amb els petits detalls del dia a dia –com ara el fet

d'anar a comprar el pa– com l'ésser humà pot

contribuir més directament a no generar tants residus

ni tanta contaminació. Precisament, des del setembre

hi ha al Maresme una iniciativa en aquest sentit. Es

tracta de bosses per portar el pa il�lustrades amb

anuncis. Les bosses són 100% ecològiques, elaborades

amb cel�lulosa, impreses amb tinta a l'aigua i

enganxades amb coles sense poliamides.

Mònica Rubio i Javier Franco són, respectivament, la gerent comercial i el gerent d'administració de la

firma Publipan, l'empresa que distribueix aquestes bosses en l'àmbit internacional. Tal com explica Franco,

curiosament la idea de combinar publicitat i ecologia va sorgir de dos estudiants de Mataró. “Ells ho van

patentar i ho van vendre”, comenta el gerent administratiu. Va ser llavors quan l'empresa, amb seu central

a la Rioja, va començar a distribuir aquest suport a països com ara Alemanya, Portugal o el Brasil. De

moment, des del punt de vista comarcal la implantació d'aquest producte es redueix al Maresme central, en

65 fleques de poblacions com ara Mataró, Dosrius, Cabrera de Mar o Argentona, amb tirades que tenen

una mitjana de 60.000 bosses mensuals. Pel que fa als anuncis, n'hi ha de diferents mides, i

consegüentment de diferents preus, que oscil�len entre els 125 i els 3.500 euros, inclosos en tirades de

30.000 bosses que poden contenir un o diversos anuncis. A més, tal com remarca Rubio, els anuncis poden

anar acompanyats en el suport de receptes de cuina, jocs o informació nutricional. Tal com destaca la

gerent comercial, un dels punts forts d'aquesta iniciativa és que “als forns no els costa diners”, i en va

destacar el benefici ecològic assegurant que “aquestes bosses en un període de 100 dies es converteixen en

compost”. Precisament, en aquest sentit els responsables de Publipan al Maresme es marquen com a fita

arribara retirar del mercat més d'un milió de bosses de plàstic anualment només al Maresme central.


209

Tot i això, el camí no és fàcil, tal com reconeix Franco. “A la gent li agrada la idea, però amb els temps que

estem vivint qui més nota la crisi per anunciar-se són els petits comerços”. Amb tot, tant Rubio com Franco

es mostren optimistes que el projecte tiri endavant, i confien que el suport que té el seu producte de firmes

com ara Seat, Nestlé o conserves Dani serveixi per tirar-lo endavant. “L’objectiu és estendre la iniciativa

per tota la comarca”, explica Franco, que confia plenament en l'eficàcia del seu producte.



210

Victoria Baras, experta en ´antiaging´

"El envejecimiento puede ralentizarse de modo natural"

VÍCTOR-M. AMELA

Tengo 57 años. Nací en Barcelona y vivo en Cabrera de Mar. Fui alta ejecutiva de entidades financieras, y hoy soy naturópata y terapeuta. Estoy casada por segunda vez y tengo dos hijos, Aleix (32) y Antoni (30). Necesitamos nuevo liderazgo político. Creo en la espiritualidad

Explíquele a mi madre qué es el antiaging. Pautas para ralentizar el envejecimiento biológico derivado de cumplir años. ¡Envejecer es lo natural! Sí, y que sigues vivo, pero ¿prefieres vivir tus años estando en forma o fastidiado? En forma. Con pautas de antiaging ¡envejecerás con más bienestar y mejor aspecto! Por eso aconsejo tratarse a partir de los 50 años. Cumplidos: ¿qué me aconseja hacer? Antiaging natural. O sea, nutrición ortomolecular: nutrir y vitalizar tu piel, músculos, articulaciones, huesos, sexo, memoria, sistemas cardiocirculatorio e inmunitario. Empecemos por el sexo, va. La planta Tribulus terrestris estimula la testosterona, reactivará tu libido. ¿Dónde la encuentro? La hay en forma de perlas. Otro buen tónico sexual: maca, raíz andina. Y el alga Chlorella,que imita la hormona de crecimiento humano: protege además la masa muscular que va perdiéndose a partir de los 50 años. ¿Qué más hago por mis músculos? Ejercicio, suaves ejercicios de pesas... ¿Sirven los anteriores extractos naturales para la libido de las mujeres? Sí, con moderación en el uso de Tribulus. Cuídeme ahora la piel. Evita excesos de sol, mantente bien hidratado (agua, frutas, verduras...) y evita pelotazos de azúcar. ¿Qué es un pelotazo de azúcar? Nada de azúcar blanco. Y minimiza bollería, chuches... Pero, si pecas, compénsalo ingiriendo luego fibra, que ella absorberá los excesos de azúcar.


211

¿Qué fibra? Frutas enteras. Y, por ejemplo, copos de avena integrales cocidos en leche de avena: ¡es lo que yo desayuno cada día! ¿Sirven los cereales más comerciales?

No, porque se presentan demasiado azucarados o chocolateados. Para endulzar, recomiendo una planta dulce llamada esvetial. ¿Qué más come usted cada mañana? Un poco de jamón y una pieza de fruta entera. Y, cada día, pescado azul en alguna comida: su ácido omega 3 rejuvenece la piel. ¿Y cómo puedo proteger mis articulaciones? Hidratándolas, también. Nutriéndolas, las regenerarás y retrasarás la natural artrosis: ¡aliméntalas con gelatina, por ejemplo! ¿Sirven los flanes de gelatina que venden en el súper? Sí: incorpóralos a tu dieta. También existe gelatina en preparados dietéticos bebibles. La gelatina aporta casi todos los aminoácidos que estimulan el colágeno y protegen las células cartilaginosas. Consejo de oro, pues. ¿Algún otro? Sí: incorpora en tu dieta el silicio orgánico. También viene en preparados. ¿Para qué sirve el silicio orgánico? ¡Para casi todo!: frena la artrosis y te vitaliza por entero. Necesitamos el silicio para que los impulsos eléctricos del organismo se vivifiquen. Con él vibramos mejor. Y las mujeres mayores deberían tomarlo para frenar su osteoporosis. Ya que estamos en los huesos: ¿con qué más puedo fortalecerlos? Minimiza el uso de sal yde azúcar, pues provocan la acidificación del organismo, lo que descalcifica tus huesos. Y come acelgas y judías verdes (fibra, para alcalinizar tu sangre), y toma algún complejo mineral. ¿Qué minerales me recomienda? Toda la gama de la vitamina B, magnesio y, sobre todo, boro. Y fitoestrógenos: isoflavonas de soja, trébol rojo... Y hay compuestos de algas coralinas muy mineralizantes. Un punto débil hoy es el cardiovascular. ¿Qué propone su antiaging? Tome alimentos cardioprotectores como el aceite de oliva virgen extra, aguacate, frutos secos... y camine cada día a paso vivo. Y tome ginkgo biloba, planta que estimula la buena circulación de la sangre. ¿Qué otras plantas maravillosas pueden ayudarnos a envejecer menos? Prepárate humildes licuados de verduras (lechuga, apio, rábano, pepino...) en los cambios de estación. Y, para tonificar tu sistema inmunitario, usa las setas orientales shiitake, reishi y maitake. ¿Y hay alguna planta para estar de mejor humor? Sí, la planta africana grifonia. Y el alga klamath. También aconsejo comprimidos de gaba, que contiene un aminoácido que es un valium natural... ¿Y para preservar la memoria? Levadura de cerveza, coenzima Q10 y jalea real con fósforo.


212

¿Algo más? Sí: de vez en cuando, un enema con una infusión suave de manzanilla y limón en agua destilada... Vaya... ¿Y cómo se inició usted en este mundo del antiaging? Yo era una alta ejecutiva financiera, y luego empresaria. Y también madre. Mi estilo de vida era hiperexigente y acabó por quemarme: padecí depresión, estuve hundida, caí en manos de psiquiatras... O sea, que el éxito la llevó al fracaso, ¡esos dos impostores...! Reaccioné al ver los psicofármacos que me recetaban: ¡me asusté! Y lo dejé todo. Me retiré al campo, en el interior de Mallorca. Y me regeneré. Un maestro de meditación ayudó... Luego ahondé en conocimientos antiaging... ¡y empecé a rejuvenecer!

Células jóvenes

La vida ajetreada que llevamos nos estropea mucho. Pero los entendidos sostienen que cumplir años no

equivale a degradarse orgánicamente hasta ver comprometido el bienestar físico y la calidad de vida... si

nos cuidamos: ahí está Victoria Baras desplegándome su panoplia de recursos para frenar el desgaste de

los años. Una estrategia que incluye buen descanso, ejercicio alegre, masajes y relajación, mejor con

meditación. En su libro Antiaging natural (Integral) expone su completo programa para regenerar el

cuerpo y revitalizar la mente. Y se ofrece (www.victoriabaras.com) al laboratorio que lo desee para elaborar

compuestos naturales idóneos para revitalizar nuestras células.

La Vanguardia, 27 de Novembre 2010. Pàg. 84


213

Els resultats de les eleccions al Parlament a Cabrera de Mar

Escrutat: 100.00%

CIU 1.382

(57,46%)

PP 219

(9,11%)

ERC 192

(7,98%)

PSC 164

(6,82%)

SI 123

(5,11%)

ICV-EUiA 117

(4,86%)

Cs 67

(2,79%)

Altres 100

(4,14%)

Resultats escrutats a les eleccions al Parlament de la Generalitat celebrades a Cabrera de Mar el 28 de

novembre del 2010:

Cens 3.364

Vots 2.433 (72,32%)

Abstenció 931 (27,68%)

Nuls 28

Blancs 41

2010 2006

Partit Vots % Vots %

CIU 1.382 57,46 1.102 51,30

PP 219 9,11 173 8,05

ERC 192 7,98 325 15,13

PSC 164 6,82 236 10,99

SI 123 5,11 - -

ICV-EUiA 117 4,86 162 7,54


214

Cs 67 2,79 71 3,31

CenB 20 0,83 - -

Rcat 20 0,83 - -

PACMA 13 0,54 11 0,51

PXC 13 0,54 - -

EV-GVE 10 0,42 - -

PIRATA.CAT 4 0,17 - -

UPyD 4 0,17 - -

PUM+J 3 0,12 - -

ADG 2 0,08 - -

Des de Baix 2 0,08 - -

PDLPEA 2 0,08 - -

PFyV 2 0,08 - -

CORI 1 0,04 - -

FE de las JONS 1 0,04 - -

GN 1 0,04 - -

PCPC 1 0,04 - -

POSI 1 0,04 - -

IR-PRE 0 0,00 - -

MSR 0 0,00 - -

PCAS 0 0,00 - -

PH 0 0,00 2 0,09

UCE 0 0,00 - -

Escrutat: 100.00% Podeu consultar els resultats de tots els pobles al Canal de les Eleccions al Parlament

El Punt Maresme, 29 de Novembre 2010


215

Convergència arrasa a tots els pobles del Maresme

Els nacionalistes superen en més de 53.000 vots el PSC, que obté els pitjors resultats de la història a la comarca

En 6 municipis aconsegueix majoria absoluta

EL PUNT

El Maresme va votar diumenge a favor de l'alternança de govern. El canvi que proposava Artur Mas va

rebre el suport de 82.215 votants de la comarca, un 43,33% del total. La federació nacionalista va guanyar a

tots els municipis –ja ho havia fet en els comicis del 2006– i, a més, aquesta vegada ho va aconseguir amb

una suficiència notable. En sis localitats va aconseguir la majoria absoluta: Cabrera de Mar (57,46%),

Cabrils (56,25%), Sant Andreu de Llavaneres (52,32%), Sant Pol de Mar (51,29%), Alella (50,7%) i Sant

Iscle de Vallalta (50,18%). En algunes d'aquestes, com Cabrera o Cabrils, les diferències amb el PSC van

arribar als 50 punts. Fins i tot, en feus socialistes les distàncies entre els dos principals partits van ser

folgades, com ara Pineda –amb 14,32 punts més–, Malgrat (+18,51) o Mataró (+20,5). Uns resultats

incontestables. La suma d'aquests valors dóna a CiU una victòria clara a la comarca amb 53.000 vots més

que el PSC, una distància mai assolida, ni amb les majories absolutes de Jordi Pujol. Els nacionalistes

obtenen més vots especialment en ajuntaments com Dosrius, amb un 53% més de suports que el 2006,

Tiana (43%) o el Masnou (34%).

Aquests registres es deuen en bona part al gran paper de CiU, a les ganes de canvi, però també a la caiguda

de les forces d'esquerra, sobretot ERC i el PSC. Els socialistes, amb un 15,01% dels vots, presenten les

pitjors xifres a la comarca de tota la història. Ni tan sols en les primeres eleccions de l'etapa democràtica, el

1980, es va assolir un percentatge tan baix (20,25%). En la majoria dels municipis, el PSC perd a l'entorn

del 30% del suport rebut el 2006, després del primer tripartit, però la caiguda és especialment destacable

en municipis com Vilassar de Dalt, on perd un 43% o Teià, on ho aconseguit un 38%. A Mataró perden

prop de 4.000 vots; a Premià de Mar, uns 900; i a Pineda, més de 500. A Cabrils, poble on actualment

tenen l'alcaldia, només aconsegueixen un 6,9% dels vots i a Cabrera presenten els pitjors registres de tota

la comarca amb el 6,82% del suport.

ERC, quarta força

D'altra banda, el suport a ERC cau com ho fa al conjunt del país i es queda amb 13.321 vots, els pitjors

resultats des del 1988, just la meitat dels aconseguits quatre anys abans, amb Josep-Lluís Carod-Rovira de

cap de llista. Aleshores, la candidata de la comarca, la premianenca Teresa Aragonès, aconseguia l'acta de

diputada. Ocupava el vuitè lloc de la llista per Barcelona. En els presents comicis, el pinedenc Pere

Aragonès, ocupava una posició anterior, el número set, però els pobres resultats l'han deixat a les portes

del Parlament. A diferència del conjunt de Catalunya, però, ERC es manté quarta força política a la

comarca, només és superada pel PP i resisteix davant d'ICV-EUiA. Tot i la dispersió del vot

independentista, les lluites internes i el desgast d'haver participat en el govern els darrers vuit anys, els

republicans es mantenen com a segona força a Arenys de Munt, bressol de les consultes independentistes, i

Sant Pol.


216

Al seu temps, el creixement del PP en xifres totals és extrapolable a la majoria de municipis de la comarca.

La formació popular, amb un 11,91% dels vots ha viscut les millors eleccions des de la seva creació i ja és la

segona força més votada en cinc municipis i es queda a les portes de ser-ho en quatre més, a Argentona,

per tan sols 4 vots. ICV-EUiA, que sempre suscita a la comarca una resposta per sota de la mitjana

catalana, perd uns 3.300 vots. Tot i això, el mataroní Salvador Milà repetirà com a diputat. Els

ecosocialistes tornen als nivells assolits el 2003, quan van rebre a la comarca un 6,58% dels vots. Ara han

aconseguit un 6,6%. A Montgat, amb un 8,97%, i Teià, amb un 8,46%, és on surten més ben parats mentre

que a Tordera, amb només el 4,22% dels suports, és on fa un pitjor paper.

Finalment, cal destacar el bon paper de SI –segona força a Òrrius–, segurament en detriment de

Reagrupament, que no aconsegueix lluir ni tan sols a Arenys de Munt, on només obté 99 vots tot i la

presència de Carles Móra.

No és el mateix perdre les eleccions que ser derrotat

SANTIAGO FONTBONA - PRIMER SECRETARI DEL PSC DEL MARESME

Administrarem amb prudència i responsabilitat aquesta victòria

JOAN MORELL - DIPUTAT DE CIU



217

UNA NOVA VIA DESDOBLADA A LA COMARCA?

La Generalitat de Catalunya ha posat sobre la taula el projecte de construir una nova via desdoblada al

Maresme. Aquest projecte està dividit en dos. La primera part, dita Ronda Mataró i la segona part, dita

Ronda Maresme. La Ronda Mataró consisteix en uns laterals a l’actual autopista C-32 que anirien de

Cabrera fins a Mataró, passant per Argentona, on hi hauria un megaenllaç amb l’autovia C-60 de 30 m.

d’alçada. La Ronda Maresme és la continuació de la ronda Mataró pel Maresme sud, també seguint un

traçat molt similar a l’actual autopista i aniria de Cabrera fins a l’enllaç amb la B-20 a Montgat.

Davant d’aquest fet cal constatar que els problemes de mobilitat del Maresme no es resolen amb la

construcció d’una nova via segregada, paral�lela a l’actual C-32 i de quatre carrils. Cal resoldre els

problemes de mobilitat de la comarca realitzant una gestió de les infrastructures ja existents (autopista C-

32) a apostant pel ferrocarril i l’autobús. És per tots aquest motius que 67 entitats de la comarca s’han

aplegat sota la coordinadora Maresme per promoure un altre model de mobilitat a la comarca.

El diumenge 21 de novembre 2.000 persones representant entitats, associacions de veïns, pagesos i

ciutadans a títol personal vam sortir al carrer per demanar que se’ns escolti. Volem que es prioritzin les

inversions en transport públic, que en respectin els escassos terrenys agrícoles, que no es degradin els

nombrosos barris propers del pobles i ciutats que pretenen travessar, que no es degradi la riera

d’Argentona, eix natural i connector de les serralades litoral i Montnegre, que no es divideixi més el

territori amb luna nova carretera innecessària.

És per això que des de la coordinadora Preservem el Maresme sol�licitem de forma pública i reclamem que

no es doni un pas més en la tramitació d’aquests projectes, especialment pel que fa a l’adjudicació de

Ronda Mataró, i s’obri una taula de diàleg per definir un model de mobilitat consensuat al Maresme.

Preguem que no es donin més passo de tramitació davant un canvi de legislatura, les manifestacions de la

majoria de partits polítics a favor d’obrir un procés de diàleg, la clara oposició de la societat civil i cada cop

més ajuntaments de la comarca; el fet de continuar els tràmits i les actuacions seria la demostració per part

del govern actual de voler precipitar un projecte que ha creat un conflicte a la comarca i de voler hipotecar

el nou govern.

Roger Calvet

Coordinador Preservem al Maresme

Tribuna Maresme, Desembre 2010. Pàg. 36


218

CiU reafirma el suport a la ronda del Maresme, però vol diàleg

Assegura que s'ampliaran els terminis per presentar al�legacions al controvertit projecte enllestit pel govern sortint

Aposta per arribar al màxim consens obrint converses amb els sectors contraris del territori

G.ARIÑO /T. MÁRQUEZ

La Ronda del Maresme, projectada per l'actual govern, transcorreria paral�lela a l'autopista C-32.

L'oposició al projecte podria haver augmentat els vots a CiU

CiU assegura que la ronda del Maresme, la

controvertida carretera que ha de substituir

l'N-II i que es dibuixa al costat de

l'autopista C-32, “és una via necessària per

al Maresme i s'ha de construir”. El missatge

dels nacionalistes no és nou, però pren un

significat diferent ara que entraran al

govern català i hauran de donar sortida o

no als projectes que el tripartit ha deixat

sobre la taula. El diputat maresmenc Joan

Morell afegeix, però, a la confirmació de la

construcció de la infraestructura, dos punts

clau. El primer, que en la mesura que sigui

possible s'ampliarà el termini per presentar

totes les al�legacions al projecte, que per a la ciutadania va acabar a principis de novembre i que per a les

administracions acaba el proper dia 4. “Davant d'una proposta territorial com aquesta, d'una magnitud i

un pes comarcal tan marcat, és obvi que tots els afectats han de disposar del temps suficient per fer les

seves aportacions, especialment si són en contra”, aporta el diputat.

El segon, el començament d'un debat “seriós, responsable i coherent amb tots aquells sectors del Maresme

que s'han manifestat en contra del traçat proposat”. Per Morell, “és bàsic sumar esforços i reunir el màxim

consens davant una estructura pensada per beneficar la comarca i la gent que hi viu”. El diputat manté que

“es faran totes les reunions que calguin amb tots els grups, associacions i ajuntaments que calguin, però

tampoc volem un debat etern”. Joan Morell apel�la al compromís sobre les propostes de mobilitat, signat el

febrer del 2009 pels tres grups de govern del Consell Comarcal del Maresme –CiU, PSC i ERC–. “L'acord

de màxims deixava clar que s'esperaria al resultat dels estudis per determinar si calia o no una nova

carretera”, recorda, i afegeix que “el resultat va ser diàfan: la nova via evitaria en pocs anys el col�lapse, tant

de l'autopista com de l'N-II”. El diputat insisteix que la discussió sobre la mobilitat al Maresme s'ha

allargat massa anys i que cal trobar-hi una solució definitiva que, al seu entendre, passa per desenvolupar

la infraestructura.


219

En el mateix sentit es manifesta l'altre diputat de CiU al Parlament, Benet Maimí. L'arenyenc assegura que

cal obrir un debat profund sobre com ha de ser la futura infraestructura viària. “Pararem el projecte, tal

com està dibuixat, i escoltarem el que té a dir el territori”, explica Maimí, que podria recuperar l'acta de

diputat després que Artur Mas formi el govern de la Generalitat, a principi de l'any vinent.

Suport a les urnes

El màxim representant d'UDC a la comarca admet que la postura de CiU sobre la Ronda Maresme podria

haver suposat un plus de vots a la comarca. Cal recordar que el passat diumenge els nacionalistes van

avantatjar en prop de 53.000 suports al PSC, la major diferència de tota la història. “Hi hagut municipis

que han estat molt castigats els darrers mesos”, assegura. De fet, Cabrera, agreujat per les rondes i la

regeneració de platges, ha estat on CiU ha guanyat més àmpliament. “Ara hem de mantenir la coherència i

impulsar el nostre model”, diu Maimí, que demana paciència perquè “qui sigui el futur conseller de Política

Territorial no podrà resoldre tots els temes durant la primera setmana”.

El Punt Maresme, 1 de Desembre 2010. Pàg. 2


220

Cabrera autoritza la reabertura provisional del bordell Calipso

ADEQUACIÓ Les obres “prioritàries” festes a l’establiment han permès al propietari obtenir

els permisos per tornar a engegar l’activitat UN ANY L’Ajuntament dóna un any de termini

perquè s’acabin totes les reformes preceptives.

L’Ajuntament de Cabrera de Mar ha autoritzat, aquet mes de novembre, la reabertura provisional del club

Calipso, situat al peu de l’N-II, que és tancat des del 2005. El fet que el seu propietari hagi enllestit les

obres “prioritaries” d’adequació del local, ha permès la seva reabertura. Tot i això, el consistori cabrerenc

només ha autoritzat la reobertura del bordell de manera provisional, en el termini d’un any. Serà durant

haches temps que el propietari del prostibul haurà d’acabar d’arreglar la resta de les mancances del local.

El segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cabrera, Carles Munne (GxC), ha manifestat que “a qualsevol

ciutadà que vulgui obrir un negoci se li ha de donar el permis si tot esta en regla” i ha afegit, que

l’Ajuntament ha donat el vistiplau a la reobertura del local después que la Generalitat donés via lliure al

procés. Munné, també ha explicat que, un cop hagi transcorregut el termini, els serveis tècnics del

consistori cabrerenc procediran a verificar les reformes fetes al local i determinaran si s’ajusten a la llei. En

haches sentit, el regidor ha recordat que “si en aquell moment no es compleixen les normatives s’haurà de

fer tornar a tancar el local”. A més, Munne ha recordat que, avui dia, el propietari del local ja ha dut a

terme totes les reformes “prioritàries”, és a dir, ha arreglat aquells aspectos del local que suposaven un risc

per a les persones. D’altra banda, en relació amb haches local, s’ha tramitat un expedient de comprovació

de l’estat de l’edifici, icoat el 5 d’agost, arran d’una denúncia formulada per un particular, en què s’afirmava

que a l’edifici del Capliso hi havia “Graus problemas d’estabilitat”, però ha estat arxivat per “falta de

fonament”,

Tancat des del 2005

El Prostibul Calipso de Cabrera de Mar va ser tancat per l’Ajuntament el 17 de gener del 2005, per

mancances detectades a l’establiment i per l’imcompliment de la normativa de prevenció contra incendis.

Haches tancament va ser confirmat per sentència ferma el 10 de gener del 2008. Posteriorment, la llicència

d’obres, necesaria per adecuar el local, va ser denegada per l’Ajuntament el maig del 2005. Aquesta

resolució, però, va ser declarada nul.la per setència ferma el 18 de gener del 2010. En compliment de la

sentència, la nova sol.licitud de llicència d’obres va ser otorgada el 13 de juliol d’aquest any. El 15 de juliol

va ser quan es va decretar l’aixecament temporal del precinte del local per tal que es poguessin fer les

obres. Carles Rocabert (ERC), que va ser l’alcalde que va precintar el Calipso, ha defensat els passos

seguits actualment per l’Ajuntament, però ha recordat que “en aquell moment es va fer el que calia”.



221

Els ports han de posar sorra a les platges abans del juny

El govern ho anuncia als alcaldes en una reunió en què es reclamen solucions

definitives i s'exposen treballs que s'estant fent sobre espigons i dics submergits

ELENA FERRAN

Un dels últims temporals que va fer desaparèixer la platja de Cabrera. Foto: E.F.

La Generalitat obligarà els ports a fer els

deures que massa sovint no fan. Abans de

l'estiu, amb la data límit del 31 de maig, han

de fer els treballs per aportar sorra a les

platges de ponent. Són els anomenats bypass,

que fins ara s'han fet en comptades ocasions i

que els municipis estan reclamant des de fa

temps. El director general de Ports de la

Generalitat, Oriol Balaguer, ho va anunciar

ahir en la reunió amb els alcaldes i

representants d'una dotzena de pobles de la

comarca. Alguns alcaldes, com ara el de

Cabrera de Mar, Joan Vilà, va mostrar un

cop més el seu desacord amb les quantitats de

sorra, que en el seu cas considera insuficients.

Cabrera de Mar ha iniciat els tràmits per

demandar tant a la Generalitat com a l'Estat

per no haver complert en la regeneració de les

platges. En la trobada d'ahir, els responsables de les administracions implicades en aquesta comissió, que

es va crear per buscar solucions més estables a les platges, van fer balanç.

Tècnics i polítics van estar d'acord que no tota la costa del Maresme ha de tenir platges d'un cap a l'altre. A

partir d'aquí es van exposar els treballs ambientals que ja s'han fet i d'altres que s'han encarregat per

debatre a fons la possibilitat de construir espigons o dics submergits en alguna de les platges més

castigades.

LA DATA

31.5.2011 És la data límit perquè els ports compleixin amb la seva obligació de transvasar la sorra d'un costat a l'altre.



222

El Govern rechaza ahora que se drague arena del Maresme

La UPC estudia la viabilidad de espigones sumergidos a tres metros de la superficie

CiU también asegura que no aceptará la acción de barcos que trasvasan el material

La repetida acción del barco draga inyectando arena del fondo marino a las playas del litoral del Maresme

se ha mostrado ineficaz en todas y cada una de las intervenciones. Desde el 2005, el Estado se ha gastado

más de 23 millones de euros en regenerar unas playas que no han dejado de menguar con los temporales.

Ahora, ante los cambios inminentes en el Govern, los sectores implicados apuestan por otros sistemas

menos agresivos, como los baipases o los espigones sumergidos.

Una excavadora espera en la playa de Cabrera la arena enviada por el barco draga (al fondo), en julio.

JULIO CARBÓ

Coinciden en el análisis los alcaldes de los

municipios costeros y los gestores portuarios que

asistieron esta semana a la última reunión

convocada por la dirección general de Puertos,

Aeropuertos y Costas del Departament de Política

Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Ellos y los

directivos de la Demarcación de Costas del

Ministerio de Medio Ambiente -contrarios a los

espigones sumergidos- loaron «la voluntad de los

puertos de cumplir con su obligación contractual

para realizar transvases anuales a las zonas más

erosionadas». No obstante, el alcalde de Mataró,

Joan Antoni Barón (PSC), advirtió de que, por su especial orografía, «el Maresme nunca podrá tener una

línea continua de playa».

Los gestores portuarios están obligados a trasvasar arena desde las escolleras que causan el efecto barrera

al trasvase natural de arena hasta las playas más maltrechas por los temporales. Para acometer esta acción,

antes del mes de junio, deberán utilizar sistemas menos agresivos que los barcos draga contratados hasta

ahora. Por ejemplo, los baipases (sistemas artificiales de trasvases a través de un complejo sistema de

tuberías) o métodos más rudimentarios como el transporte de arena mediante camiones y tractores. En

caso de persistir el déficit tras la aportación de cada puerto, la regeneración será asumida por la

Generalitat.

REDUCIR LA EROSIÓN / Lo que queda descartado es la intervención de las dragas. El diputado de CiU

Benet Maimí asegura que la federación nacionalista «rechazará la actuación de estas embarcaciones».

Tampoco descarta alinearse con las tesis del alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC), que ha incluido

un estudio técnico en la denuncia interpuesta contra la Generalitat y el Puerto de Mataró por omisión de

obligaciones en el que demuestra que los diques sumergidos «reducen al mínimo la erosión de las playas».


223

En este sentido, el DPTOP mostró a los alcaldes los últimos avances alcanzados por el Laboratorio de

Ingenieria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya y un centro especializado de Cantabria tras

las pruebas realizadas en un canal artificial con generador de olas y caracterización hídrica de Madrid, que

optan por «no descartar la implantación de pruebas piloto con espigones sumergidos» como los

construidos en algunas playas de Barcelona, a tres metros bajo el nivel del mar.

En el mismo orden, a primeros de año el Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) dará a

conocer el proyecto que desarrolla para la defensa de la vía férrea a su paso por Cabrera, muy castigada por

el oleaje durante los temporales. Ante tal anuncio, el alcalde de la localidad ya ha avanzado que rechazará

cualquier «actuación dura consistente en tirar más piedras al mar» para consolidar la base de la escollera

en la que se asientan los raíles.

El Periodico, 5 de Desembre 2010. Pàg. 41


224

Tots els ajuntaments afectats fan al�legacions a la ronda

Alella, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar prefereixen que no es construeixi la nova via i s'ampliï l'autopista

El Masnou, Teià, Premià de Mar i Vilassar de Mar demanen modificacions sobre el traçat proposat

GERARD ARIÑO

Als ajuntaments del Baix Maresme no els agrada el projecte de ronda proposat per Política Territorial. Fins

a vuit consistoris han presentat al�legacions dins del període establert, que finalitzava el passat dia 4.

Només Montgat, Tiana i Cabrils –aquests dos últims sense cap tipus d'afectació– s'han estat de presentar-

hi queixes. L'alcalde de Montgat, Jordi Ràmia (PSC), explica que, “tot i que la ronda passarà pel terme

municipal, els terrenys que ocuparà seran molt petits”. La resta de municipis del Baix Maresme sí que han

enviat al�legacions.

De tots els documents, els més contundents són els d'Alella, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrera de

Mar, que sol�liciten la retirada immediata de l'estudi informatiu i aposten per la conversió de l'autopista C-

32 en la principal via de comunicació intermunicipal. “No fa falta una altra carretera, podem potenciar les

que ja tenim”, destaca l'alcalde de Premià de Dalt, Joan Baliarda (CiU), que recorda que, a més de la C-32,

el camí del Mig i la carretera dels Sis Pobles podrien millorar la seva capacitat. Els consistoris esmentats

consideren que l'autopista ha de ser lliure de peatge, si més no pels maresmencs, tenint en compte que la

concessió finalitza el 2021. Unes tesis, les d'aquests quatre consistoris, molt semblants a les de la

coordinadora d'entitats, Preservem el Maresme. De fet, aquests ajuntaments van estar àmpliament

representats en la manifestació del passat dia 21 de novembre.

Canvi de carrils

Més moderada és la posició de municipis com Premià de Mar, Vilassar de Mar, Teià o el Masnou, tots

governats per CiU, tret de l'últim (PSC). En aquest cas, els governs demanen un canvi del recorregut. El

Masnou demana que els quatre carrils passin per sobre de l'autopista, i no dos per sobre i dos per sota tal

com està previst. “D'aquesta manera hi haurà molts menys veïns afectats”, expliquen fonts del govern

municipal. Els masnovins també consideren que la nova via ocasionaria greus problemes des del punt de

vista acústic i mediambiental.

Les al�legacions de Teià, Premià de Mar i Vilassar de Mar són força semblants. En aquests tres municipis,

la ronda discorre per sota de la C-32 i els consistoris exigeixen que s'equilibrin les càrregues i, com a

mínim, dos dels carrils passin per sobre. Premià de Mar vol protegir part dels veïns del barri de Banyeres;

Vilassar de Mar, no perdre tants espais agrícoles, i Teià, evitar la construcció d'una gran rotonda a

l'avinguda Massarosa, que suposarà un fort impacte per als veïns de la zona. Tots els municipis consultats

consideren que l'estudi informatiu s'ha presentat “de manera precipitada” i per això creuen necessari que

s'obri un nou període de diàleg entre administracions per resoldre els problemes de mobilitat.

El Punt Maresme, 8 de Desembre 2010. Pàg 1


225

Els jardins de l'antiguitat

La fundació que gestiona el jaciment de Can Modolell recrea un jardí romà amb plantes de l'època

L'objectiu és fer més atractiva la visita al clos

Lluís Martínez

Un grup de nois miren com s'ha de plantar una de les espècies ahir a Can Modolell Foto: LL.M.

Els romans van heretar la tradició paisatgística dels

grecs. Mentre els plebeus s'havien de conformar amb els

jardins públics les famílies més influents, els grans

patricis, en tenien de privats dins de casa seva.

L'arqueòleg de la Fundació Burriac, David Farell, explica

que, a banda de servir per embellir, les dimensions

d'aquests espais, que incloïen fonts, escultures i fins i tot

animals, denotaven una certa posició social als

propietaris. De fet, no s'ha d'oblidar que aquests vergers,

que es van començar a posar de moda sobretot a partir

del segle I dC, estaven dissenyats per al gaudi dels amos però també de les visites perquè des d'algunes de

les estances de la domus, com ara el triclinium o menjador, se'n pogués contemplar una vista agradable.

Amb l'objectiu de fer més atractiva la visita i complementar el discurs històric de Can Modolell, un dels

jaciments més importants del Maresme i situats a Cabrera de Mar, ahir es va començar a condicionar un

jardí romà a l'entorn del clos, amb les plantes que es creu que hi podien haver. I és que, Can Modolell no

era només una vil�la com n'hi ha altres al Maresme, sinó que per la descoberta d'alguns elements, es

tractaria d'una construcció important, gairebé de tipus palau, i que els experts consideren que podria haver

estat propietat de la casa imperial romana. A més, inclou un santuari consagrat al déu Mitra, d'origen

oriental, un fet, d'altra banda, excepcional.

Per esbrinar les espècies que habitualment s'hi plantaven, David Farell explica que, entre altres fonts, s'han

fet servir pintures murals de l'antiga Pompeia, però també s'ha fet recerca als textos clàssics antics. La

vinya verge, el xiprer, el margalló, el boix baleàric, el romaní, l'espígol, el pericó i el lilà són les plantes

triades que ahir es van començar a trasplantar i que es creu que evoquen millor com havien de ser aquests

espais. “A banda d'adaptar-se a les espècies del territori, als romans també els agradava portar-ne

d'exòtiques, com el lilà, disposar de plantes medicinals i fins i tot per cuinar”, apunta Oriol Bassa.

L'arqueòleg David Farell emmarca el condicionament del jardí en la feina que des de fa anys porta a terme

la Fundació Burriac, que gestiona el jaciment, per convertir-lo en tot un referent per conèixer de primera

mà com era una luxosa vil�la romana imperial, que tenia un espai de culte associat als més alts càrrecs de

l'imperi Romà. Malgrat això, Can Modolell encara no s'ha acabat d'excavar del tot. La darrera gran

intervenció arqueològica es va fer fa més de deu anys, però se sap que sota terra hi ha més estructures que

esperen que algú les desenterri i les interpreti.



226

Cal Conde ja és del poble

L'Ajuntament ja és propietari d'una finca de prop de 13.000m² on es faran

equipaments, pisos socials i un gran parc públic

L'espai està situat enmig del municipi

LLUÍS ARCAL

La masia de Cal Conde de Cabrera de Mar ha passat a mans municipals i es convertirà en un equipament. Foto: LL.A.

Feia quatre anysque l'Ajuntament de Cabrera

negociava amb els propietaris de la finca

Fita històrica per Cabrera de Mar, un petit municipi

del Maresme situat a la falda del castell de Burriac. I és

que des d'ara la localitat és la propietària d'una de les

finques més emblemàtiques i extenses del poble: els

terrenys de la masia de Cal Conde. Aquest espai, fins

ara en mans privades, va passar a ser patrimoni de

l'Ajuntament el passat divendres, en l'acte protocolari

d'entrega de claus dels antics propietaris a l'alcalde de

Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC).

Situada en ple centre del poble, la finca, de prop de 13.000 m², viurà una gran transformació. Primer de tot

s'urbanitzaran els carrers que delimiten amb la finca i es donarà forma a un gran parc, per després passar a

la construcció de pisos. D'aquests, 56 seran lliures, mentre que 32 més seran de protecció oficial en règim

de venda. A sota dels pisos públics també hi ha projectat un casal per a gent gran d'uns 750 m² amb la

voluntat d'incloure serveis bàsics per aquest col�lectiu.

Una de les joies de tot el complex, però, serà l'immens parc públic que guanyarà Cabrera. I és que els

jardins de darrere la masia, s'arranjaran i es convertiran en un espai verd de més de 6.700 m² obert a

tothom. Finalment, quedarà la masia, i la intenció del govern municipal –format per GxC i CiU– és

convertir-lo en un hotel d'entitats i en una sala d'exposicions. Segons el calendari establert pel consistori,

les màquines podrien entrar a urbanitzar els carrers al gener i cap a finals d'any s'hauria d'haver enllestit

també el parc públic. Això sí, pel que fa a la rehabilitació i posterior reconversió de l'edifici de Cal Conde, el

govern encara no es va atrevir a posar un termini.

El regidor d'Urbanisme, Jaume Borràs (CiU), va manifestar que “Cabrera podrà treure un gran rendiment

d'aquesta operació” i va considerar que “serà un luxe, perquè la gent del poble podrà anar a peu a gaudir

d'un parc enorme”.


227

Per la seva banda, l'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, va lloar la tasca del regidor d'Urbanisme i va qualificar

l'acte de lliurament de les claus com “una diada històrica”. Vilà, a més, també va recordar que feia quatre

anys que l'Ajuntament mantenia negociacions amb els ja antics propietaris de la finca i va repassar “el

difícil camí que ha calgut recórrer per poder arribar a aquesta fita”.

Per tal que els cabrerencs puguin començar a conèixer el seu nou espai, l'Ajuntament serà l'escenari d'una

exposició on, mitjançant imatges virtuals, es podrà veure com quedarà la futura remodelació de la masia.

Edifici històric

La masia està documentada des de 1231, tot i que el seu origen és anterior, quan era coneguda com la “Casa

de Cabrera” i hi residia Guadall de Sant Vicenç (1924), un dels fundadors de la nissaga. Amb el pas dels

anys va ser coneguda amb diversos noms: al segle XVI era can Ros i al XVII, can Dalmases. Sembla que fou

Pau Dalmases i Ros qui va reconstruir la casa, i una de les façanes duu gravada la data de 1676. Va tornar a

ser reformada i ampliada a mitjan segle XVIII. El 1924 va ser adquirida pel comte de Vilardaga, del qual

prové l'actual renom.

El Punt Mareseme, 27 de Desembre 2010. Pàg. 8

dossier de premsa 2010

Documents