0

DOSSIER DE PREMSA

COMEDIA. Comunicació & mèdia sl Marc Gall – Zuriñe Madinabeitia

Bertran 18-20, Sobre-Àtic. 08023 Barcelona. T. [00 34] 933 10 60 44 · 932 95 56 34

M. [00 34] 618 592 710 · zmadinabeitia@comedianet.com · www.comedia.cat

1

Índex

1. Parla el director . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 2

2. Fitxa de l’espectacle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 3

3. El muntatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 4

4. Sinopsi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 4

5. Autoria, direcció i adaptació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 5

6. Intèrprets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 7

7. La crítica ha dit. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.11

8. Informació pràctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 12

2

1. Parla el director M’agradaria, abans que s’acomodi per gaudir de la funció, advertir-lo de les possibles conseqüències

que aquesta pot desencadenar. Ho faig per tranquil·litzar-lo i explicar-li que els símptomes que

ocasionalment pot patir són totalment normals i corrents i que, de ben segur, desapareixeran al llarg

dels propers dies. Per exemple: si de cop i volta té la visió de la porta de casa seva oberta de bat a

bat com a conseqüència d'un terrible oblit, no s’angoixi, segur que l'ha tancada. Si sent la necessitat

imperiosa de rentar-se les mans, perquè no sap quantes persones hauran tocat abans que vostè el

programa que està llegint, no es preocupi, tant els programes, com tot el teatre –amb els seus

corresponents racons–, han estat correctament desinfectats i estan lliures de tot microbi, virus o el que

sigui. No pateixi, ningú li tocarà les seves coses, sobretot perquè ningú li ha pres ni la cartera ni la

bossa, ja que des que ha entrat al teatre, no les ha deixat anar. Tranquil·litzi’s, ha arribat a l'hora, no

arriba tard a enlloc. Calmi’s, les sortides d'emergència estan degudament senyalitzades i el personal

del teatre al seu lloc i, evidentment, l'entrada és seva i se la pot quedar per col·leccionar-la, li

prometo que ningú l’hi prendrà. Assereni’s, tot està ordenat, tot sota control, l'escenografia és a

l'escenari, els actors en els seus rols, a punt per començar, i el públic als seus seients. Com ha de ser.

Sobretot, no s'obsessioni ni s'inquieti, li prometo que no hi ha cap escena de sang, ni de crueltat, ni res

semblant. Només hi ha set extraordinaris actors desitjosos de fer-li passar una divertidíssima vetllada,

sota la batuta d'un director que després dels assajos sap perfectament del que els parla. Què hi

farem, sóc carn de divan, un té tendència a assumir com a propis els problemes que planteja al

respectable.

Doncs el que els deia. Els símptomes desapareixeran i, si no és el cas, li dono les dades del meu

estimat psiquiatre o, encara millor: torni a visitar-nos, perquè el més segur és que vostè s'hagi perdut

algun detall d'aquesta enginyosa funció i necessiti una mica més de diversió.

Gràcies per venir al teatre.

Esteve Ferrer

3

2. Fitxa de l’espectacle TOC TOC de Laurent Baffie

Direcció Esteve Ferrer

Adaptació Jordi Galceran

Intèrprets (per odre d’intervenció)

Pep Sais - Fred

Xavi Mira - Camilo

Noël Olivé - Blanca

Mercè Comes - Maria

Diana Torné - Lili

Òscar Castellví - Pep

Anna Ullibarri – Infermera

Ajudant de direcció Anna Ullibarri

Escenografia i vestuari Ana Garay

Disseny d’il·luminació Juanjo Llorens

Direcció tècnica Matías Carbia

Producció executiva Meri Notario

Regidora gerent Susanna Roca

Assistent vestuari / Sastressa Berta Riera

Construcció d’escenografia Teatre-Auditori Sant Cugat

Producció LAZONA, Bitò Produccions, Marcus Teatral i Producciones Teatrales Contemporáneas

Col·labora Teatre-Auditori Sant Cugat

Agraïment especial a Q-Ars Teatre i als nostres companys de TOC TOC a Madrid

4

3. El muntatge Laurent Baffie va escriure TOC TOC al 2005, i l’obra es va estrenar el 13 de desembre del mateix

any al Teatre Palais-Royal de París, esdevenint tot un èxit (se’n van fer 6 funcions i va tornar al

mateix escenari l’any 2008, durant cinc mesos). Jean-Philippe Pearson va adaptar el muntatge a

Quèbec, on també es va representar. L’any 2010 va ser Juan Quintanilla qui va dur l’obra als

escenaris de Madrid, amb un repartiment format per Anna Maria Barbany, Nicolás Dueñas i Inge

Martín, entre d’altres. Encara avui Toc toc es representa al Teatre Príncipe-Gran Vía de la capital

espanyola –és la seva cinquena temporada a Madrid, i la dirigeix també Esteve Ferrer– amb un èxit

aclaparador: més de 500.000 espectadors i ja ha superat les 1.200 funcions. Després de

representar-se també a Bèlgica, Portugal, Chile, Mèxic, Perú, Colòmbia, Uruguai, Panamà, Brasil,

Xile, Veneçuela, Miami, Puerto Rico i Argentina, i estar a punt d’assolir la xifra de dos milions

d’espectadors arreu del món, TOC TOC -amb direcció d’Esteve Ferrer i adaptació al català de Jordi

Galceran- s’instal·la al Club Capitol.

4. Sinopsi Sis personatges amb Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) coincideixen a la consulta d’una eminència en

psiquiatria amb l’objectiu de resoldre els seus problemes. Cada un d’ells té un TOC particular i

diferent del dels altres personatges. El psiquiatra no arriba mai a la consulta i seran ells mateixos els

que hauran d’analitzar els seus respectius trastorns i ajudar-se mútuament, cosa que acabarà en una

teràpia de grup que tindrà unes conseqüències delirants i sorprenents.

5

5. Autoria, direcció i adaptació LAURENT BAFFIE

Autor, actor, director, locutor de ràdio i realitzador francès nascut el 1958, Laurent Baffie va escriure

la seva primera obra de teatre l’any 2001 –Sexe, magouilles et culture générale (Sexe,

entremaliadures i cultura en general)–, però va ser amb TOC TOC (2005) que va obtenir un important

èxit com a autor i director teatral. L’any 2008 escriu i dirigeix Un point c’est tout, que s’estrena al

Teatre Palais-Royal de la capital francesa, i dos anys més tard puja a l’escenari del mateix teatre

amb un “one man show”: Laurent Baffie est un sale grosse (Laurent Baffie és sal grossa), després d’una

llarga gira per França, i al juny de 2011 va fer la darrera funció d’aquest espectacle a l’Olympia

de París. Aquest mateix any dirigeix el seu text Les Bonobos al Teatre Palais-Royal. La seva

trajectòria com a locutor de ràdio, presentador de televisió i actor de cinema i televisió és molt

extensa.

ESTEVE FERRER

Durant tota la vida, Esteve Ferrer s’ha dedicat a les arts escèniques ja com a director, productor o

actor, tant de teatre com de cinema i televisió. Entre els seus últims treballs com a director de teatre

cal destacar Mort accidental d'un anarquista, de Darío Fo; Pels pèls, de Paul Portner; C'est la vie, de

Greg Opelka (versió de P. Montalbán i E. Ferrer); Antígona, de Sòfocles en versió de Miguel Murillo;

Com abelles atrapades en la mel, de Douglas Carter Bean; Buscant Hilary, de Elise Varela; Parella

oberta, de Darío Fo; Ròmul el gran, de Friedrich Dürrenmatt; Ho saben tot de tu, d'A. Blake, M. Murillo

i E. Ferrer; Aquí no paga ningú, de Darío Fo, Tres homes i un destí, de Luis Lorente i Eduardo Galán;

Dakota, de Jordi Galceran; Atraco a las tres, de P. Masó, Com vaig aprendre a conduir, de Paula

Voguel, a més de les guardonades Soliloquio de grillos, de Juan Copete; Fashion feeling music de J.

Mestres, o el Premi Max al millor musical, T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré..., de Joe Di Pietro i

Jimmy Roberts, i així fins més de una trentena de posades en escena. Ferrer ha rebut més d'una

vintena de guardons en les diferents facetes de la seva trajectòria professional. Per exemple, el

Premi Jara 2008 al Millor Espectacle per Mort accidental d'un anarquista, el Jara 2007 al Millor

Director per Soliloquio de grillos. A més, ha guanyat i ha estat finalista de nombrosos premis MAX,

Butaca, Sebastià Guasch, AADPC, BCN Teatre i de la Crítica.

JORDI GALCERAN

Dramaturg, guionista i traductor català, va estudiar Filologia Catalana a la Univeristat de Barcelona i

des de 1988 es dedica a escriure obres de teatre. És conegut internacionalment per El Mètode

Grönholm, que es va estrenar a Barcelona el 2003 i s’ha representat en diversos països de tot el món.

L’any 1995 va guanyar el XX Premi Born de teatre amb Paraules encadenades, i l’any següent es va

endur el Premi de la Crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana pel mateix text, que es

va representar a Catalunya però també a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín, i que fins i tot

6

s’ha adaptat al cinema. Tant aquesta obra com Dakota (1995) van obtenir el Premi Butaca, que

s’atorga per votació popular. Surf (1994), Fuita (1996) i Gaudí –un espectacle musical de gran

format que es va estrenar el 2002–, són també obres seves. Galceran ha fet traduccions i

adaptacions d’obres de teatre estangeres com ara They’re playing our song, La Trilogia della

Villeggiatura (de Carlo Goldoni), Neville’s Island (de Tim Firth) i The Front Page (de Ben Hecht). Així

mateix, ha treballat com a guionista en diverses sèries de Televisió de Catalunya, ha escrit guions

cinematogràfics (Dues dones, Cabell d’Àngel, Gossos i Frágiles) i ha publicat llibres de relats amb el

col·lectiu German Miranda.

7

6. Intèrprets

PEP SAIS

Gironí i llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres, Sais va realitzar cursos

d’interpretació a l’Institut del Teatre amb Carlos Gandolfo i Dominique di

Fazzio. En televisió ha participat en series i en programes com KMM (Kubala,

Moreno, Manchón), Àguila Roja, El Comisario, Hospital Central, La memòria

dels Cargols, La Lloll, Secrets de família, Makinavaja la serie, Matrimonio con

hijos, Cuestión de sexo, La Via Augusta o Divinos, per citar-ne algunes. Ha

participat en diferents pel·lícules com Elisa K, El gran Vázquez, Rivales, Sin

limites, El Pianista o La mujer olvidada i també en ha treballat en nombroses TV movies, com –entre

d’altres- El coronel Macià o Les veus del Pámano. En teatre té una llarga trajectòria... bona mostra en

són alguns dels seus papers en muntatges dels darrers quinze anys com El mercader de Venècia, Un

fantasma a casa, Celebració, Mort de Dama, Stalin, Flor de Otoño, La Eterna Canción, Eva Peron, El café

de la Marina, Coriolano, Top Dogs, Hamlet, Els gegants de la Muntanya, Mesura per Mesura o Galatea.

XAVI MIRA

Aquest actor nascut a Alcoi s’ha prodigat tant en cinema (Atlas de Geografía

Humana, d’Azucena Rodriguez; Tempus Fugit, d’Enric Folch; i Rufino, d’Octavi

Masià, curtmetratge nominat als Premis Goya 1998), en TV (Los sobrinos del

Capitan Grant, amb direcció de Paco Mir; Dr. Mateo, Física o Química,

Ventdelplà u Hospital Central) i, sobretot, al teatre, treballant amb companyies

tan reconegudes com BITÓ Produccions (Paradis i Zona Zero), FOCUS (El nom), T

de Teatre (Delicades i Nelly Blue) i 3xtres (La Bella Helena i La Venganza de Don

Mendo). En l’àmbit musical ha estat compositor i cantant de temes per a la sèria Jet-Lag, de TV3,

cantant d’orquestra en La Noche i cantant d’estudi durant 1993-1996. Durant la seva trajectòria ha

rebut una menció especial al Millor Actor, en el 17º Festival de Cine de Comedia de Penyiscola per

Tempus Fugit, el 2005 i el Premi Butaca al millor actor musical el 2000 per T’estimo ets perfecte, ja et

canviaré.

8

NOËL OLIVÉ

Llicenciada a L’institut del Teatre de BCN, l’actriu igualadina Noël Olivé actua

professionalment des de 1990. En teatre, destaca la seva participació en

muntatges com Lisístrata (1995, Villarroel Teatre), dirigida per Ángel Alonso,

Company (de Sondheim) dirigida per Calixto Bieito (1997, TNC/Mercat de les

Flors) o Medea Mix, dirigida per Magda Puyo (1998). A partir del 2001

participa en la fundació de la companyia Per-versions juntament amb Pep Cruz i

Jordi Coromina, participant en les obres (Per)Versions (2001), Còmica Vida

(2007-2011) i Top model (2009-11-12), totes tres dirigides Per Pep Cruz. Un dels seus darrers

treballs dalt dels escenaris ha estat el Natale in Casa Cupiello (2010-11), d'Eduardo de Filippo i

dirigida per Oriol Broggi. També s’ha prodigat en la pantalla gran (entre d’altres, Demasiado viejo

para morir joven, d’Isabel Coixet; Boom Boom, de Rosa Vergés o En la Ciudad, de Cesc Gai) i la TV

(fonamentalment amb produccions de TV3: Quico, Laberint d’ombres, Jet lag, Porca misèria, El Cor de

la ciutat, Ventdelplà, La sagrada familia, Infidels, Kubala, Moreno y Manchón o La Riera).

MERCÈ COMES

Va començar en el món de la interpretació al Teatre d’Afeccionat de Gràcia i

continuà en diferents grups independents de teatre. La seva primera incursió a

nivell professional fou al Teatre Barcelona, amb l’obra Nuestra Natacha

dirigida per Núria Espert. Poc després funda a Sitges el grup Gall Groc,

aconseguint representar diverses obres al Festival de Teatre de Sitges. L’any

1982 s’incorpora a La Cubana i durant 10 anys participa en diferents

muntatges de la companyia (entre d’altres, La tempestad, Cómeme el coco

negro, Cegada de amor...). A partir de 1993 compagina televisió (fonamentalment amb produccions

de TV3: Les Teresines, Nissaga de Poder, Plats Bruts, Divines o la recent Kubala, Moreno i Manchón),

cinema (com Va a ser que nadie es perfecto de Joaquim Oristrell o Mil cretins de Ventura Pons) i

teatre, treballant a les ordres de directors de la talla de Rosa Maria Sardà (Fugaç), Tamzim

Townsend (De què parlàvem, Comèdia Negra i Almenys no és Nadal), Alexander Herold (Pel davant i

pel darrera i Boeing Boeing), Abel Folk (Mentiders i Pels pèls) o Josep Maria Mestres (23 centímetres i

Converses amb la mama). Més recentment, l’any 2010 actua al muntatge Últim dia a la terra, dirigit

per Jordi Vilches, i al 2011 a l’obra Un fantasma a casa, amb la direcció d’Antonio Calvo.

9

DIANA TORNÉ

Nascuda a Sabadell i llicenciada en Art Drama�tic a l’Institut del Teatre de

Barcelona, també es forma en cant, piano, dansa jazz, claqué i hip-hop i es titula

de Grade 8 en dansa clàssica per la Royal Academy of Dance de Londres. En

teatre destaca la seva participació en muntatges com En Pólvora d'Àngel

Guimerà (2007, Teatre Nacional de Catalunya) dirigida per Sergi Belbel, El

Parany de Medusa d'Èrik Satie (2008, Espai Brossa) dirigida per Zep Santos,

Offrandre d'Ombre de Maurice Maillard (2009, Festival de Creations de Mens,

Grenoble) dirigida per Denis Quénehen, William Shakespeare's Romeo and Juliet...

ad aeternum (2010, Festival Shakespeare, teatre Monumental de Mataró) dirigida per Gerard

Iravedra, La marca preferida de las hermanas Clausman de Victoria Szpunberg (2010, Teatre

Tantarantana) dirigida per Glòria Balañà, Un mes al Camp de I.S.Turguénev (2011, Teatre Nacional

de Catalunya) dirigida per Josep Maria Mestres, Nadie verá este vídeo de Martin Crimp (2012,

Mercat de les flors/ Centro Dramatico Nacional de Madrid) dirigida per Carme Portaceli i Ball de

Titelles de Ramón Vinyes (2013, Teatre Nacional de Catalunya) dirigida per Ramón Simó. En cinema

ha protagonitzat varis curtmetratges i videoclips, ha participat en la pel·lícula El retaule del flautista

de R.Reguant i ha protagonitzat el llargmetratge “Family Room”.

ÒSCAR CASTELLVÍ

Nascut a Sabadell i llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre

de Barcelona (2008). Membre de la Joventut de la Faràndula i de la

companyia Al Galliner on ha participat als muntatges: Els justos

d'Albert Camus (2013), La ràbia que em fas de Juli Disla (2012) i

Tres Tristos Traumes de Pasqual Alapont (2004). Ha estat membre

de la companyia T6 de la Sala Tallers del Teatre Nacional de

Catalunya del 2009 – 2013 on estrena: No parlis amb estranys d'Helena Tornero, Atraco, paliza y

muerte en agbanäspach de Nao Albet i Marcel Borràs, Groenlàndia de Jordi Faura, L'ombra al meu

costat de Marilia Samper, Voyager de Marc Angelet, T-error de Jordi Oriol, Una història catalana

de Jordi Casanovas, Gang Bang de Josep Maria Miró Coromina, Vimbodí vs. Praga de Cristina

Clemente, Lluny de Nuuk de Pere Riera, A mi no em diguis amor de Marta Buchaca i M de Mortal de

Carles Mallol. Al 1992 participa a les 500 representacions de Terrrífic del Tricicle, al Teatre Victòria.

En Cinema ha protagonitzat diversos curtmetratges on destaca a César teaser de Chus López (2011) i

David de Carles Sans (1995). En TV ha participat a les sèries de TV3 Dinamita (2000) i Xooof!

(1994) del Tricicle.

10

ANNA ULLIBARRI

Graduada en Interpretació a l’Institut del teatre de Barcelona, n’ha estat

professora d’interpretació en l’especialitat de musical. Ha realitzat petites

intervencions en cine, teatre i televisió però preferentment treballa com a

ajudant de direcció, coach i casting en teatre i televisió. Ha treballat com a

ajudant de direcció amb Carol Rosenfeld, Carme Portaceli, John Strasberg,

Simone Benmussa, Tamzin Towsend, Jordi Milán, Mario Gas, Esteve Ferrer,

Ferran Audí, Carles Alberola i Joan Lluís Bozzo, amb qui ha treballat en deu

espectacles. Pel que fa a la televisió, ha treballat amb Lluís Maria Güell,

Mercè Carbonell, JoanLluís Bozzo, Eduard Cortés i Jordi Frades a les sèries: Locos por la Tele (TVE),

Arnau, els dies secrets, Oh Espanya, La memòria dels cargols, PsicoExpress (TV3/Ovideo TV), Sitges i

Jet Lag (TV3) com a ajudant de direcció i directora de figuració. És adaptadora i traductora

d’algunes obres literàries i teatrals, d’entre les que cal destacar La lladre de llibres (Ed. La Campana)

i T’estimo ets perfecte… ja et canviaré de J. di Pietro/J. Roberts.

11

7. La crítica ha dit...

“Esteve Ferrer prescribe al público los efectos benéficos de la risoterapia y mueve a los actores con

limpieza y sin demasidas complicaciones en esta comedia ligera, que interpreta con solvencia un reparto

en el que destaca el oficio de los veteranos Ana María Barbany y Nicolás Dueñas, y la frescura de Inge

Martín.”

Juan Ignacio García Garzón, ABC

“El espectador no dejará de reír desde el comienzo hasta el final y ése mérito es responsabilidad de un

elenco inmejorable y de una dirección puntillosa.”

Pablo Gorlero, La Nación

”La idea del text és explotada per Laurent Baffie amb un gran talent i una tendresa inesperada. Àgil i

ben interpretada, té un desenllaç tremendament alegre”

Le Figaro

”Toc Toc es presenta com un dels més divertits de l’any. Baffie ha fet una feina impecable…

Ha creat una comèdia irresistible que evita els acudits gastats de la comèdia lleugera”

Le Parisien

“Laurent Baffie signa una comèdia plena de vida, que s’allunya de la comèdia lleugera per oferir-nos una

lliçó de tolerància i humanitat.”

Le Journal du Dimanche

12

8. Informació pràctica

TOC TOC

Club Capitol (La Rambla, 138, Barcelona)

A partir del 13 de novembre de 2013

Horaris: De dimecres a divendres, 20.45h; dissabtes, 18.15h i 20:45h; diumenges, 18h

Preus: 23€ /28€ Venda d’entrades a Ticketmaster www.ticketmaster.es.

Una producció de:

Col·labora: